informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a les comarques de lleida (2)

262

8.-‐ L’ALTA RIBAGORÇA

1.-‐ EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA

Pel que fa als moviments de població estrangera a l’Alta Ribagorça, s’observa, a la gràfica

número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de

l’any 2000 es produeix un creixement sostingut fins l’any 2009, aquest any suposa el punt

màxim i a partir d’aquí s’inicia una lleugera davallada. En termes absoluts passem de 41

estrangers a la comarca als 735 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010

restaria 1,1 punts percentuals per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2)

i estaria 1,25 punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota Catalunya a l’any

2010 (15,95 %)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Alta Ribagorça

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

263

Gràfica núm. 2

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida


Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a l’Alta Ribagorça per sexe i edats


264

De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i

s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la

franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i

dones que va des del 2,4% de l’any 2000 fins als al 21,3% de l’any 2010, favorable als homes, i

que es manté al llarg dels deu anys estudiats. No obstant, sembla que durant els darrers cinc

anys (2005-‐2010) s’ha incrementat aquesta diferència a favor dels homes. Respecte als menors

de 18 anys els percentatges a l’any 2000 representaven el 29,3% per als nois i el 7,3% per a les

noies; des d’aquest any fins al 2006 s’aprecia un descens significatiu del nombre de nois i un

augment de les noies; aquest any s’inverteixen les dades i les noies representaven el 9,4%

enfront del 8,2% dels nois; tot seguit a l’any 2007 es torna a invertir la tendència a favor del

nois; a partir del 2008, es torna a invertir la tendència i es consolida la diferència entre nois i

noies, a favor de les noies, amb un 8,6% de noies enfront d’un 7,9% de nois. Pel que fa a les

persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com en dones, des de l’any

2000 (7,3 % i 9,8 % ) fins a l’any 2010 (0,4 % i 0,4 %).

Si estudiem la distribució de la població estrangera per àrees d’origen observem que:

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a l’Alta Ribagorça segons continent d’origen

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT

265

a.-‐ Els estrangers amb més presència a la Alta Ribagorça són els d’origen europeu, procedents

dels països que formen la Unió Europea que a l’any 2000 representaven el 65% de la població

estrangera; amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent,a

l’any 2010 representen el 55,4%. En canvi els estrangers procedents de països europeus de

fora de la Unió Europea, l’any 2000 representaven el 7,3%; amb diferents oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència lleugerament decreixent, a l’any 2010 representen el 6,9% del

total d’estrangers. Les dades d’aquests dos col·∙lectius s’han modificat des del punt de vista

estadístic quan a l’any 2007 els de Bulgària i Romania van passar a ser ciutadans de la Unió

Europea. La suma dels dos a l’any 2010 (62,3%) representa el grup d’estrangers més nombrós

a la comarca.

b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el segon

origen en importància pel nombre de persones. El seu nombre és bastant estable des del 2000

(14,6%) fins al 2010 (16,6%). No obstant, en les seves fluctuacions van assolir un percentatge

del 18,8% de la població immigrada, durant l’any 2006.

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica del Nord a l’any 2000 representaven el 2.4%; amb

diferents oscil·∙lacions, però amb una tendència decreixent, a l’any 2010 no hi ha registrada cap

persona d’aquest origen.

d.-‐ El estrangers procedents d’Amèrica del Sud i Centre se situen com un origen creixent que

s’ha convertit en el segon més nombrós de la comarca. A l’any 2000 representaven només el

9,8% de la població i, amb un creixement sostingut amb diferents oscil·∙lacions, van assolir a

l’any 2003 una representativitat del 45,6% de la població immigrada i, finalment, a l’any 2010

han arribat a ser un 21,1% de la població estrangera a la comarca.

266

2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA

A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors

productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999

i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:

Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a l’Alta Ribagorça

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball

a.-‐ Els treballadors estrangers es concentren majoritàriament al sector serveis i la construcció.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial són minoritaris i al llarg del període

presenten oscil·∙lacions amb una tendència final creixent que va des de l’1,6% dels contractes a

l’any 2001 fins al 3,2% dels contractes a l’any 2010.

c.-‐ Els treballadors de la construcció són el segon col·∙lectiu, en percentatge, dels treballadors

estrangers. Inicialment, a l’any 2000, hi havia un 30,6% de personal i fins a l’any 2005 va

augmentar el seu nivell de contractació fins assolir aquest any el seu màxim amb un 40,1%. A

partir d’aquest any comencen a descendir les contractacions amb oscil·∙lacions puntuals fins

arribar a l’any 2010 en que el percentatge de treballadors contractats en el sector és del

17,7%.

267

d.-‐ Els treballadors estrangers al sector agrari de la comarca tenen una presència testimonial

només amb un valor significatiu a l’any 2009 del 4,8%.

e.-‐ Els treballadors del sector serveis són el primer col·∙lectiu a la comarca amb uns

percentatges sempre per sobre del 50%. Comencen a l’any 2000 amb un 69,4% i a l’any 2010

representen un 76,3% dels contractes entre els treballadors estrangers.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers contractats a la comarca

s’observa a la gràfica número 6 la següent evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a l’Alta Ribagorça


S’observa que a l’any 1999 hi havia una diferència percentual de contractes entre homes i

dones de 27,8 punts a favor dels homes. A partir d’aquest any, amb diferents oscil·∙lacions, la

diferència entre els contractes d’homes i dones s’escurça i l’any 2010 la diferència només és de

2,2 punts percentuals.

L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès

obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació

ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.

Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al

llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis

268

experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,

entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.

En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen

estudis bàsics però sense homologar la seva titulació, i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que

tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del

Departament de Treball de la Generalitat.

La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a l’Alta Ribagorça


a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors nouvinguts presenten un nivell d’estudis

equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any 1999,

representaven el 80,6%, però amb diferents oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a

l’any 2010 representen el 47,3%.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del període estudiat. A l’any 2002

aquests treballadors representaven un 1,1%; amb oscil·∙lacions i una tendència general

creixent, a l’any 2010 representen el 8,6%.

269

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten, amb oscil·∙lacions, una tendència

creixent des de l’any 1999 (11,1%) fins al 2010 (29,0%).

d.-‐ Les altres titulacions són realment testimonials amb valors molt baixos. A l’any 2005

s’observa un anormal percentatge d’alumnes de batxillerat. Revisades les fonts, les dades són

vàlides i l’única explicació coherent és que s’hagi produït alguna errada quan ens van picar les

dades originals. Pel que fa a la resta de col·∙lectius cal subratllar els treballadors estrangers amb

Llicenciatures que a l’any 2010 representaven el 12,4% del treballadors estrangers

contractats.

Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels treballadors estrangers

podem veure també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre

de 2005 i desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe.

A la gràfica número 8 observem que entre desembre de 2005 i desembre de 2006 hi ha un

augment de l’atur masculí i, de manera antagònica i en la mateixa mesura, una disminució de

l’atur femení. En canvi entre el desembre de 2006 i el juny de 2008 la tendència s’inverteix i és

ara l’atur masculí qui disminueix i de manera antagònica augmenta l’atur femení en la mateixa

mesura. A partir de desembre del 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la

tendència i és ara l’atur masculí qui augmenta significativament i el femení disminueix.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe a l’Alta Ribagorça

270


En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors

estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:

a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola és inexistent excepte en el mes de desembre de

2008 que registra un 2,8%.

b.-‐ L’atur a la indústria és inexistent des de desembre de 2005 fins a desembre de 2007 on a

partir d’aquest any es registra el percentatge més alt del període, amb un 12,5%, i des

d’aquesta data fins al 2009 descendeix assolint un valor final del 0,0%.

Gràfica núm. 9

Evolució de l’atur dels treballadors estrangers per sectors productius a l’Alta Ribagorça


c.-‐ L’atur al sector de la construcció és el que experimenta el creixement més significatiu

passant del 25% del total d’aturats al desembre de 2005 al 60,0% d’aturats al desembre de

2009. Durant el període comprès hi ha una sèrie d’oscil·∙lacions, assolint al desembre de 2006

el percentatge més alt, el 62,5% d’aturats entre tots els treballadors estrangers de la comarca.

d.-‐. Pel que fa al sector serveis, l’atur registrat a l’any 2000 era del 75,0% i, amb oscil·∙lacions i

una tendència decreixent, representa al desembre de 2009 un 28,6% de l’atur de la població

estrangera de la comarca.

271

e.-‐ L’atur dels nous treballadors, que s’incorporen a la vida activa sense haver tingut cap

ocupació anterior al nostre país, presenta, amb oscil·∙lacions, una tendència creixent des de

juny de 2008 (6,3%) fins al desembre de 2009 (11,4%).

Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat durant el període

de desembre de 2005 a desembre de 2009 observem les següents correlacions:

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola, encara que minoritari pels treballadors estrangers,

experimenta un lleuger augment de contractacions que propicia un descens de l’atur entre els

treballadors estrangers que es dediquen a aquestes tasques.

b.-‐ A nivell de contractes, el sector industrial, encara que minoritari pels treballadors

estrangers, experimenta un lleuger augment de contractacions que propicia també un descens

de l’atur entre els treballadors estrangers d’aquest sector.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de

treballadors contractats al sector i l’augment de l’atur registrat. I en aquest cas de manera

significativa perquè és el segon sector productiu amb més treballadors estrangers.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis, majoritari en la comarca, la contractació de treballadors

estrangers presenta un nivell molt alt, al voltant del 70% i una correlació entre l’augment de

contractes i el descens d’aturats. És el sector que absorbeix la majoria de mà d’obra

estrangera.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de

treballadors estrangers femenins en els darrers anys que està correlacionat amb la disminució

de la taxa d’atur entre les dones. En el cas dels homes ha crescut més l’atur i ha disminuït el

nombre d’homes contractats en tots els sectors.

272

3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA

L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat

en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,

per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les

dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres

concertats. En el cas de l’Alta Ribagorça només es troba present la xarxa pública, per la qual

cosa totes les dades d’escolarització estan referides als centres públics de la comarca. A cada

tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió

en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010. Aquesta

evolució tanmateix, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període i

ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal d’integrar i

donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del servei

d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.

3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a l’Alta Ribagorça

273

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament

Al contrari que d’altres comarques, on al curs 1999-‐2000 ja escolaritzaven alumnes estrangers

en aquesta etapa, fins al curs 2002-‐2003 no es van escolaritzar alumnes estrangers a

l’ensenyament infantil de l’Alta Ribagorça. Aquest curs els alumnes escolaritzats representaven

el 2,3% dels alumnes d’infantil escolaritzats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, s’ha consolidat la seva presència al curs 2009-‐2010 on representen

el 9,8% del total.

Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els continents o zones

d’origen dels alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a l’Alta Ribagorça


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil de l’Alta Ribagorça són els

d’origen europeu procedents de països de la Unió Europea. Al curs 2002-‐2003 no hi havia

matrícula d’aquest alumnat i es van incorporar, per primer cop, al nivell infantil al curs 2007-‐

274

2008 amb un 38,5%; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 47,1% dels alumnes estrangers. El segon origen són

els alumnes magrebins que es van incorporar, per primer cop al nivell infantil el curs 2004-‐

2005 amb un 25%: amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 23,5%. El tercer origen són els alumnes europeus procedents

de països europeus que no pertanyen a la Unió Europea i que es van incorporar, per primer

cop, al nivell de la comarca el curs 2006-‐2007 amb un 31,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una lleugera tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 17,6%. Els

alumnes estrangers d’origen centre i sud–americà, al curs 2002-‐2003, eren els únics alumnes

estrangers amb el 100% i la seva presència al llarg del període presenta una tendència

decreixent fins arribar al 11,8% del curs 2009-‐2010. Finalment els estrangers d’origen asiàtic

presenten dos irrupcions puntuals als cursos 2006-‐2007 i 2008-‐2009, amb un percentatge del

6,3% que no es correlaciona amb la nul·∙la presència d’estrangers d’aquest origen que donen

les estadístiques de l’IDESCAT per a la comarca.

3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a l’Alta Ribagorça


275

Al contrari que d’altres comarques, on al curs 1999-‐2000 ja escolaritzaven alumnes estrangers

en aquesta etapa, fins al curs 2002-‐2003 no es van escolaritzar alumnes estrangers a

l’ensenyament primari de l’Alta Ribagorça. Aquest any els alumnes estrangers representaven

el 2,8% dels alumnes de primària escolaritzats; amb oscil·∙lacions al llarg del període la seva

evolució presenta una tendència final creixent, no obstant, el màxim d’alumnes s’assoleix el

curs 2007-‐2008 amb un percentatge del 21,8%, a partir d’aquest curs i fins el 2009-‐2010 es

produeix una davallada significativa amb un percentatge final a l’esmentat curs del 12,8%.



estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a l’Alta Ribagorça


Els alumnes estrangers amb més presència en l’ensenyament primari de la comarca, són els

d’origen centre i sud-‐americà que al curs 2002-‐2003 representaven el 40% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 46,2%. El segon origen són els alumnes que procedeixen de països

276

de la Unió Europea que al curs 2002-‐2003 representaven el 40% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 26,9% del alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen són els

alumnes magrebins que al curs 2002-‐2003 representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb


representen el 19,2%. Per últim, l’origen amb menys presència són els alumnes de països

europeus que no són membres de la Unió i que al curs 2004-‐2005 representaven el 26,5% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 7,7% dels alumnes estrangers matriculats a l’etapa. Cal

assenyalar que aquest grup junt amb els europeus de la Unió han pogut variar des del punt de

vista estadístic, perquè a partir de l’any 2007 els ciutadans romanesos i búlgars van passar a

ser membres de la Unió Europea.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la l’Alta Ribagorça


277

Al curs 1999-‐2000, el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de l’Alta

Ribagorça representaven el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys

s’ha donat, amb oscil·∙lacions, una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és de l’11,8%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006. A partir d’aquest

curs es produeixen oscil·∙lacions que assoleixen el seu màxim al curs 2008-‐2009 amb el 13,9% i

a partir d’aquest es produeix la davallada fins el curs 2009-‐2010.




alumnes nouvinguts

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a l’Alta Ribagorça


En aquesta etapa d’ensenyament obligatori s’observa que els alumnes estrangers amb més

presència a la secundària de l’Alta Ribagorça són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que

al curs 2001-‐2002, primer curs de la seva escolarització a la comarca, representaven el 14,3%;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el

278

52,6% de l’alumnat estranger matriculat. El segon origen són els alumnes europeus procedents

de països de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 100%; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una presència irregular i amb cursos sense matrícula, presenten una

tendència general decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 26,3%. El tercer origen són els

alumnes europeus procedents de països europeus no membres de la Unió que es van

incorporar al nivell d’ensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2003-‐2004 amb un

22,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 15,8%. Finalment, l’últim origen són els alumnes magrebins, que es van

incorporar a l’ensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2001-‐2002, amb un

percentatge del 57,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 5,3% de tot l’alumnat estranger matriculat a l’etapa.

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i

batxillerat, s’observa en general una menor presència d’alumnes estrangers respecte als altres

nivells d’ensenyament que s’imparteixen a la comarca, sobretot als cicles de grau superior i al

batxillerat.

3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau

mitjà):evolució i situació actual

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a l’Alta Ribagorça


279

A l’ensenyament professional de grau mitjà s’observa que:

a.-‐ Només hi ha presència d’alumnes al cursos 2004-‐2005, 2006-‐2007 i 2009-‐2010 de tot el

període estudiat, que comença el curs 1999-‐2000 i finalitza el curs 2009-‐2010. Els percentatges

són molts baixos, el valor més alt assolit és del 3,2 % al curs 2006-‐2007.


total d’alumnes estrangers dels cicles, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres


alumnes nouvinguts. La gràfica presenta les següents característiques:

a.-‐ Només hi ha alumnes procedents de la Unió Europea i de països europeus no membres de

la Unió estudiant cicles de grau mitjà.

b.-‐ Durant els cursos 2006-‐2007 i 2009-‐2010 tots els alumnes estrangers són procedents de

països de la Unió Europea

c.-‐ Durant el curs 2004-‐2005 els alumnes procedeixen de països que no són integrants de la

Unió.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a l’Alta Ribagorça


280

3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de

grau superior): evolució i situació actual

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS a l’Alta Ribagorça


Fins al curs 2002-‐2003 no es van escolaritzar, a l’Alta Ribagorça, alumnes estrangers en els

cicles de grau superior. La seva presència és molt irregular i als darrers cursos no s’han tornat a

escolaritzar. En els cursos on han estat matriculats la seva presència ha estat molt baixa

respecte als alumnes autòctons, cal esmentar que el percentatge més alt es va assolir al curs

2003-‐ 2004 amb un 4,3% i el més baix al curs 2002-‐2003 amb un 2,3% de l’alumnat del cicle.




alumnes nouvinguts.

281

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Alta Ribagorça


S’observa, novament, que els alumnes que cursen estudis de formació professional són

d’origen europeu tant de la Unió Europea com de la resta de països europeus no membres de

la Unió. Es reparteixen d’aquesta manera: fins al curs 2005-‐2006 són de la resta de països

europeus i a partir del curs 2006-‐2007 són alumnes procedents de països de la Unió Europea.

282

3.6.-‐ Batxillerats:evolució i situació actual

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat a l’Alta Ribagorça


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a l’Alta Ribagorça

representava un 1,9% dels alumnes matriculats. Durant els tres cursos següents no hi van

haver alumnes matriculats i no va ser fins al curs 2003-‐2004 que de nou van haver-‐hi alumnes

estrangers amb un percentatge del 2,9%. Al curs 2005-‐2006 es va assolir un percentatge

significatiu, que és el més alt que hi ha hagut durant el període, un 11,4%. A partir d’aquest

curs s’ha produït un descens fins al curs 2008-‐2009 (2,4%), per produir-‐se, novament un repunt

al curs 2009-‐2010 (6,7%). No obstant, tret d’aquests valors significatius, els percentatges

d’alumnes estrangers en l’etapa es mouen per sota dels percentatges de l’ensenyament

obligatori i és una realitat que hem esmentat ja anteriorment.




alumnes nouvinguts.

283

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a l’Alta Ribagorça


La gràfica ens mostra que els alumnes estrangers que cursen batxillerat a l’Alta Ribagorça són

alumnes procedents de països de la Unió Europea o de països europeus que no són de la Unió;

solament durant el curs 2005-‐2006 hi va haver a les aules altres alumnes estrangers d’origen

centre i sud-‐americà que representaven un 25% dels alumnes estrangers matriculats al

batxillerat.

284

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.

La comarca ha experimentat en els darrers anys, i segons els entrevistats, un lleuger

estancament de la població d’origen estranger, fruit de la davallada de nouvinguts. La gestió

de les polítiques en matèria d’immigració es duu a terme principalment des del Consell

Comarcal, amb la coordinació i suport de la resta d’institucions de caràcter públic així com

d’entitats del tercer sector que treballen de manera directa o indirecta amb la població

d’origen estranger. Els principals eixos de treball en matèria de política sobre població

estrangera a la comarca són: l’aprenentatge de la llengua i l’alfabetització, les activitats

formatives d’inserció i orientació laboral i les activitats de sensibilització i foment del

coneixement intercultural. En relació a aquest últim eix, tant des de l’administració local com

des dels centres educatius i sòciosanitaris es coincideix a assenyalar la necessitat de disposar

de més recursos econòmics, humans i formatius en el coneixement de com gestionar la

diversitat cultural.

4.1. L’administració i els estrangers.

Les entrevistes realitzades a diferents professionals de l’administració pública indiquen que

s’ha aturat l’increment de l’arribada d’estrangers a la comarca, així com també les arribades

per reagrupament familiar. Aquesta tendència es creu que ha estat motivada, en bona part,

per l’actual conjuntura de crisi econòmica que afecta el país.

“La crisi ha fet paralitzar la immigració, paralitzar l’increment. També ha parat la

demanda de reagrupaments familiars”.

En relació a la tasca desenvolupada des de l’administració pública en matèria de polítiques

respecte els estrangers, cal destacar el servei d’immigració del Consell Comarcal de l’Alta

Ribagorça que treballa de manera coordinada amb altres entitats i institucions de la comarca.

“Treballem conjuntament; a través de Secretaria per a la Immigració, aquí treballem jo

i l’agent d’acollida, però també juntament amb Creu Roja, Serveis Socials, joventut,

etc.”

Els programes d’intervenció així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la

gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en la seva majoria, de manera

coordinada amb altres entitats i institucions que de manera directa o indirecta treballen també

amb la població d’origen d’immigrant. A nivell formatiu, des del Consell Comarcal, en

col·∙laboració amb altres institucions com el Consorci de Normalització Lingüística, s’estan

duent a terme cursos de llengua catalana així com també, dins la formació d’adults, de llengua

castellana i d’alfabetització, els quals es caracteritzen per tenir un alumnat exclusivament

femení i d’origen marroquí.

285

“A través de la formació d’adults, fem alfabetització, i únicament són dones

marroquines.”

D’altra banda, i també en l’àmbit de la formació, des de l’administració pública comarcal

s’organitzen activitats formatives entorn a l’ orientació i inserció laboral, ja sigui a través de

cursos de Riscos Laborals, de Català en el món de l’hostaleria, el qual és gestionat a través de

l’associació AMIC, etc.

Pel que fa als professionals, malgrat no existir oferta formativa per aquest sector, es posa de

manifest, a través dels entrevistats, la necessitat de poder disposar d’aquest tipus de formació.

“Com a necessitat... potser un curs per a professionals, perquè per als immigrants crec

que no hi ha necessitats.”

4.2. Salut i població estrangera.

Des de l’àmbit sanitari, es coincideix com anteriorment en remarcar la tendència a la reducció

de l’arribada d’immigrants, i per extensió d’usuaris dels serveis d’assistència primària a la

comarca en comparació amb la dècada anterior.

“ Aquí, a partir de l’any 2000 vam viure un boom, i des de llavors a nivell sanitari van

començar a regular amb la llei 4/2000. Hem reconegut el dret a l’assistència sanitària

universal, i a partir d’aquí va venir molta gent. Ara la cosa és molt diferent, perquè no

hi ha tanta gent”

D’altra banda, malgrat afirmar que no hi ha diferències notòries entre l’ús del servei i el tracte

amb la població autòctona i la d’origen immigrant, s’observa una certa diferenciació puntual

en relació al col·∙lectiu marroquí, normalment motivada per les dificultats de comprensió

cultural i idiomàtica.

“ Amb els d’Amèrica Llatina no tenim problemes de comunicació, i tenen més coses

similars a nosaltres. Però per exemple amb la comunitat marroquina sí que hem tingut

algun problema. Però és molt de tant en quant, també.”

Tot i que s’expressa una gairebé absència total de conflictes en la relació entre els

professionals sanitaris i els usuaris dels serveis d’origen immigrant.

“Al final, tinguin l’origen que tinguin, crees un vincle de confiança. Per això pot ser que

tinguem algun problema al principi, però amb el temps desapareixen; no tenim

conflictes”.

286

La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció està lligada al fet de no poder

disposar des dels serveis d’assistència primària de mediadors culturals, ja que, malgrat

disposar del servei de traducció de sanitat via telefònica, com del servei del Consell Comarcal,

en determinats casos és insuficient per tal de fer front a determinades situacions.

“Al Consell Comarcal hi ha una Oficina d’Atenció a l’immigrant i també tenen

traductors, però no tenim mediadors culturals. Nosaltres més que res utilitzem els

traductors del consell i també la traducció via telefònica, però si tinguéssim mediadors

els utilitzaríem.”

Els professionals entrevistats fan èmfasi en la importància de disposar de formació continuada

en matèria de salut i immigració. I sobretot s’assenyala la necessitat de formació en l’àmbit del

coneixement cultural i religiós.

“L’oficina d’Atenció a l’Immigrant sí que ha fet unes jornades sobre pluralitat religiosa i

ha convocat als professionals; i això està molt bé!”

D’altra banda, des dels CAP, a través de la llevadora, es duen a terme classes de preparació per

al part obertes a tota la població, així com de formacions i/o xerrades formatives de caràcter

intern per als seus professionals.

“Aquí tenim una psicòloga i un psiquiatra, i a vegades parlem sobre el tema de la

depressió amb ells.”

4.3. L’educació i els estrangers.

D’acord amb la tendència de la immigració a la comarca en els darrers anys, en els centres

educatius s’ha experimentat una davallada del nombre d’alumnes d’origen estranger i sobretot

nouvinguts.

“Tenim alumnes immigrants, però el percentatge és molt baix. Aquest any i l’any

passat ja ha començat a baixar, i d’alumnes nouvinguts gairebé que no”.

D’acord amb els entrevistats, no s’observen necessitats i/o dificultats en el treball docent amb

la població d’origen estranger. Alhora s’afirma disposar de suficients recursos propis, o

prestats per altres entitats o associacions, com per exemple davant les situacions de conflicte

lingüístic.

“A l’hora de relacionar-‐nos amb les famílies immigrants aprofitem el servei de

traducció del Consell Comarcal.”

287

Fruit, com afirmen els professionals entrevistats, de l’experiència d’anys amb la que compten

en el tracte amb alumnat immigrant, no es duen a terme programes específics per aquest tipus

d’alumnat, més enllà dels recursos i protocols establerts per llei, com són l’Aula d’Acollida i el

Pla d’Acollida en el cas de les escoles50. Tot i això, tant des dels centres d’educació primària

com secundària, es subratlla la importància de seguir treballant en l’àmbit de la sensibilització i

el foment del coneixement intercultural.

“Aquest any farem una xerrada sobre la Dona Immigrada”.

“És important, crec, saber com ho hem de fer..., vull dir amb la seva cultura i la nostra.”

Els centres educatius de la comarca disposen de l’Aula d’Acollida com a principal recurs

específic en el seu treball amb l’alumnat immigrant nouvingut. I malgrat no disposar ni tenir

necessitat d’un protocol específic, molts dels centres escolars afirmen fer certes adaptacions

curriculars així com treballar temes específics amb l’alumnat de famílies estrangeres, sobretot

en relació a la llengua.

“No fem res específic pels alumnes immigrants, però sí que els professors busquen

materials sobretot per treballar a català i castellà i fan adaptacions curriculars.”

L’escola treballa de manera coordinada amb el Consell Comarcal i la Creu Roja en la gestió de

les classes de reforç escolar que aquesta darrera entitat imparteix i les quals, malgrat ser

obertes a tot l’alumnat, tenen un notòria presencia d’alumnat d’origen estranger.

“Amb la Creu Roja tenim el Reforç Escolar; vénen a la tarda els voluntaris de Creu Roja i

fan repàs amb els alumnes.”

D’altra banda, i pel que fa a la formació dels professorat, entre els entrevistats es recull

l’opinió de que es considera necessari tenir formació específica per al treball docent amb la

població estrangera. I es reconeix l’interès en disposar de més informació sobre tècniques i

metodologies per afavorir l’aprenentatge de la llengua.

“Crec que estaria saber-‐ne més sobre el tema de facilitar l’aprenentatge de la llengua”.

“Al principi de l’arribada d’immigrants sí que necessitàvem formació, però ara ja crec

que no necessitem formació”

50 A través del Pla d’Acollida, es coordina i es controla el procés d’arribada i d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut a l’escola.

288

4.4. El tercer sector i els estrangers.

Les dimensions la població de la comarca de l’Alta Ribagorça fa que aquesta disposi d’un teixit

associatiu reduït, però important des del punt de vista de la tasca desenvolupada en relació al

fenomen migratori. Ja sigui de manera conjunta amb altres entitats i sobretot institucions de

caràcter públic, es duen a terme des del tercer sector activitats de tipus formatiu, d’intervenció

social bàsica i de sensibilització.

Els entrevistats assenyalen l’increment de la precarietat de les condicions de vida de la

població d’origen estranger de la comarca fruit de l’actual crisi econòmica i la davallada

relativa de les oportunitats laborals, malgrat que creuen que la davallada de llocs de feina a la

comarca ha estat menor que en altres indrets.

S’ha experimentat, a més a més de l’augment de la precarietat socioeconòmica, una pèrdua de

llocs de treball que ha conduit a part de la població immigrant a marxar del territori.

“La situación económica es complicada, y aunque muchos estamos aún trabajando, ha

habido gente que se han quedado sin trabajo y han empezado a marcharse a su país o

a otras partes de España.”

Entre les diferents tasques realitzades a nivell d’intervenció, cal destacar tot el conjunt de

serveis destinats a intentar satisfer les necessitats socials bàsiques de les famílies i, per altra

banda, el reforç escolar que, més enllà de l’interès per motius acadèmics, intenta pal·∙liar una

problemàtica detectada per la dificultat de compaginació de la vida familiar i laboral de les

famílies immigrants amb fills, a la qual s’hi afegeix la manca de xarxa familiar.

“Aquí hay un tipo de trabajo que se puede encontrar mucho y que es en la hostelería.

Pero estos trabajos que junto con la construcción emplean muchos inmigrantes no son

siempre compatibles con las condiciones familiares, y muchas veces nos encontramos

los niños inmigrantes solos en el parque, porque ellos no tienen familiares para que

cuiden de sus hijos.”

Pel que fa a la sensibilització, entre els entrevistats es detecta que, malgrat no donar-‐se

actituds racistes entre la població, hi ha una manca de contacte i de relació entre la població

autòctona i la població d’origen immigrant.

“Jo veig que aquí no hi ha racisme en aquesta zona. La gent estan acostumats, però

potser sí que no hi ha molta relació amb la gent immigrada.”

Malgrat els esforços duts a terme per aquesta tipologia d’entitats i associacions, en general la

major part de dificultats amb les que es troben són per manca de recursos, sobretot de

caràcter econòmic, material i humà.

289

“la asociación como no tiene dinero, cuando queremos hacer algo tenemos que pedir.”

“Nos gustaría hacer proyectos de codesarrollo, pero somos pocos y cuesta mucho

mover recursos y que la gente se implique.”

Quant a la formació, tots els entrevistes coincideixen en afirmar la importància de poder

disposar de formació continuada tant per a professionals com per a les persones d’origen

immigrant residents a la comarca. En aquest sentit, es valoren positivament les activitats

formatives dutes a terme a la comarca ja sigui a través de l’administració pública com de les

pròpies entitats del tercer sector.

“Sobretodo nosotros hacemos ahora formación lingüística, ya que hace falta para

integrarse en esta sociedad. En el Consell Comarcal, que funciona muy bien, tienen un

centro de Formación de Adultos y hacen clases de castellano y catalán.”

Concretament, pel que fa a la formació, des del tercer sector s’estan oferint cursos de llengua

catalana per a la població immigrant, de reforç escolar per a l’alumnat immigrant a través de la

coordinació amb els centres educatius, així com d’o

290

9.-‐ LA NOGUERA

1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA.

Pel que fa als moviments de població estrangera a la comarca de la Noguera s’observa, a la

gràfica número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca.

Des de l’any 2000 es produeix un creixement constant; en termes absoluts passem de 705

estrangers a la comarca als 6804 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a

l’any 2010 restaria per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2),

concretament 1,3 punts percentuals. Respecte a les dades de la Comunitat restaria 1,05 punts

percentuals per sobre dels valors de referència a l’any 2010 (15,95%)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Noguera


291

Gràfica núm. 2



Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a la Noguera per sexe i edats


292


s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts tant per homes com per dones és la franja

compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones

que se situa als voltants del 15%, sempre favorable als homes, que es manté al llarg del deu

anys estudiats. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges entre el 10% i el 12%

tant per nois i noies i es mantenen molt estables al llarg dels anys estudiats. A l’any 2000 els

percentatges se situen en el 12,5% pels nois i en el 12,1% per les noies. Pel que fa a les

persones majors de 64 anys s’aprecia un descens tant en homes com dones des de l’any 2000

(4,5% i 5,1%) fins al 2010 (0,5% i 0,6%).

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a la Noguera segons continent d’origen


Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des de

l’any 2000 (15,2%) fins al 2010 (45,1%), en canvi els estrangers procedents de països europeus

de fora de la Unió Europea s’han mantingut des de 2000 (4,3%) fins al 2010 (4,7%) amb

293

diferents oscil·∙lacions al llarg del període51. La suma dels dos orígens (49,8%) representen,

juntament amb els estrangers d’origen africà (magrebins i subsaharians), les colònies

d’immigrants més nombroses a la comarca.

b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són el

segon grup més nombrós actualment, però amb una tendència decreixent al llarg del temps

que va des de l’any 2000 (62,0%) al 2010 (35,1%).

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centreamèrica) se situen en un

percentatge del 12,5% al 2010, percentatge que des del 2000 (16,7%), amb diferents

oscil·∙lacions, ha disminuït. Cal remarcar que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es

pot dir que és testimonial amb valors sobre el total de la població estrangera que es mou entre

el 0,4% a l’any 2000 i el 0,1% de l’any 2009. A l’any 2010 no hi ha presència d’americans del

Nord, almenys des del punt de vista estadístic.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen uns

percentatges molts baixos a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven l’1,4 % dels

estrangers presents a la comarca i la seva tendència és de creixement, però amb valors poc

significatius. A l’any 2010 representen un 2,5 % del total de la població estrangera de la

comarca.

51 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària han estat admesos com a països de la Unió Europea, per la qual cosa a partir d’aquesta dada s’han produït variacions en les dades estadístiques referides als estrangers procedents dels països europeus.

294

2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA.




Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Noguera


a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers a la Noguera es concentren majoritàriament a la

agricultura i al sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 són minoria amb una

disminució que va des del 31,0% a l’any 1999 fins al 5,3% a l’any 2010.

c.-‐ Els treballadors de la construcció eren el quart grup més nombrós a l’any 1999 (13,4%); amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 10,7%

dels treballadors estrangers contractats a la comarca.

295

d.-‐ Els treballadors del sector agrari eren a l’any 1999 el segon grup en nombre amb el 29,8%;

amb oscil·∙lacions al llarg dels anys estudiats i una tendència creixent, a l’any 2010 representen

un 51,7% dels treballadors estrangers.

e.-‐ Els treballadors dels sector serveis han mantingut al llarg del període una sèrie

d’oscil·∙lacions amb una tendència final creixent, passant d’un percentatge del 25,8% a l’any

1999 fins al 32,3% al 2010.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa, a la

gràfica número 6, la següent evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a la Noguera


a.-‐ Hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres. Passem de valors

del 1999 sobre un 13,2% al 24,1% de l’any 2010. Aquest augment significatiu sembla una

tendència consolidada des de l’any 2005 que va ser l’any amb més contractacions de dones

estrangeres.





296





estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que




Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Noguera.


a.-‐ S’observa a l’any 2010 que majoritàriament els treballadors nouvinguts presenten un nivell

d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. La

tendència des de l’any 1999 és d’un creixement sostingut d’aquests treballadors.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis. A l’any 1999 representaven un 0,2% i a

l’any 2010 representen el 20,3%.

297

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten un decreixement des de l’any 1999

(84,8%) fins al 2010 (25,9%).

d.-‐ Els treballadors amb estudis professionals, batxillerat o universitaris (Diplomats/Llicenciats),

presenten percentatges testimonials. S’aprecia un descens dels treballadors amb estudis de

nivell de batxillerat que passen del 3,0% a l’any 1999 fins al 0,1% a l’any 2010.

Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure

també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a

desembre de 2009.

En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8 s’observa

que entre juny de 2006 i desembre de 2008 hi ha una disminució de l’atur femení i, de manera

antagònica i en la mateixa mesura, un augment de l’atur masculí. En canvi a partir de

desembre de 2008 s’inverteix la tendència i hi ha un augment de l’atur femení i disminueix el

masculí.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a la Noguera.




298

a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre

desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 39,3% al 18,2%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 9,6% a

l’inici del període fins al 12,3% el desembre de 2009.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció augmenta al llarg del període passant del 17,6% al 30,3%.

d.-‐ El sector serveis també augmenta des del 22,8% fins al 27,7%. Això sí, amb oscil·∙lacions que

presenten un màxim al juny de 2007 amb un 40,3%.

e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat mantenen un percentatge d’atur

al voltant de l’11% i amb un nivell constant al llarg del període.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Noguera


Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les

següents coincidències:

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha mantingut un nivell de contractació constant

fins a l’any 2008 i a partir d’aquest any fins i tot ha augmentat la seva capacitat de

299

contractació; això ha repercutit en el descens de l’atur del sector i del manteniment constant

que s’observa durant el període estudiat (desembre 2005-‐desembre 2009).

b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial ha propiciat un augment d’aturats

(encara que les dades no són molt significatives) per al període estudiat passant del 9,6% al

12,3%.


treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada

(desembre 2005–desembre 2009), reflecteixen que hem passat del 22,8% al 10,7%

d’estrangers contractats i en el cas dels treballadors estrangers aturats en el sector hem passat

del 17,6% al 30,3%.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que és manté gairebé constant, passant del 31,2% al 32,3 % i el nombre de

treballadors estrangers a l’atur del sector, que ha augmentat, passant del 22,8% al 27,7%.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que si bé s’ha produït un augment dels contractes

entre les treballadores estrangeres en el període estudiat no es correlaciona amb el nivell

d’atur femení que també ha crescut.

300

3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA.


presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural que ve a unir-‐se a la pròpia

diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en percentatges. En

primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a seguir, després,

amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les dades ens mostren

l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres concertats. En el cas de

la Noguera es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen dos valors: primer el pes

relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el pes dels alumnes estrangers

en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No

es fa cap anàlisis sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es mostra la

realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes

nouvinguts. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca

un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐

2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del

període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal

d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del

servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.

301

3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Noguera


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la Noguera,

escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,8% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 15,7%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha

mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes

d’infantil escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública

assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 12,7% enfront del 3 % de

la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes d’infantil que

escolaritzen cadascuna de les xarxes, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa

pública escolaritza un 16,4% d’alumnes estrangers enfront del 13,4 % de la concertada.


total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

302


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la Noguera


Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil de la

Noguera, són els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 42,9% dels

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència estable, al curs 2009-‐

2010 representen el 43,3%. El segon origen més nombrós són els alumnes d’origen europeu,

procedents dels països de la Unió i de la resta de països europeus no membres de la Unió52;

sumant aquests alumnes al curs 1999-‐2000 representaven el 42,9% dels alumnes estrangers;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i

decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 32,7%. El tercer

origen són els alumnes africans (subsaharians) que es van integrar, per primer cop, al nivell

infantil de la Noguera el curs 2000-‐2001 amb un 16,7%; amb una oscil·∙lació inicial i una

tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 10,2% de l’alumnat estranger de

l’ensenyament infantil. El quart origen, en percentatge, són els alumnes sud i centreamericans

52 A l’any 2007 es van integrar a la Unió Europea Bulgària i Romania. A efectes estadístics, a partir d’aquest curs, s’han produït variacions amb diferents implicacions estadístiques.

303

que al curs 1999-‐2000 representaven el 14,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 7,3%. L’últim

origen són els alumnes estrangers d`origen asiàtic, majoritàriament xinesos, que es van

incorporar, per primer cop, a l’etapa educativa el curs 2003-‐2004 on representaven l’1,1% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent al

curs 2009-‐2010 representen un 0,4 % de tots els alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa.


Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a la Noguera


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la comarca de

la Noguera, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa.

Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar

al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 19,4%. Cal assenyalar

com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha

mantingut fins al curs 2008-‐2009. En termes absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes de

primària escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública

escolaritza, a la Noguera¸ un 16,3% d’alumnes estrangers enfront d’un 3,1% de la xarxa

304

concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes d’ensenyament primari

que escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un

21,2% dels alumnes estrangers enfront d’un 13,4% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Noguera.


Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010, a l’ensenyament primari de la

Noguera són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i de la resta de

països europeus no membres de la Unió; sumant aquests alumnes al curs 1999-‐2000

representaven el 26,7% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels alumnes de fora de la

Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 38%. El segon origen són els alumnes magrebins que al

curs 1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència del 46,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 35,8%. El tercer origen

305

són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 20%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

el 17,2%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000


tendència lleugerament decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 5,7%. L’últim origen són

els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per primer cop, al nivell

educatiu de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 2,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 3% dels alumnes estrangers.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Noguera


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la comarca

de la Noguera, escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,4% de l’alumnat total del cicle.

Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar

al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21%. En termes

absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes de secundària escolaritzats a les dues xarxes,

s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 16,7% d’alumnes estrangers

306

enfront del 4,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre

d’alumnes d’ensenyament secundari que escolaritzen cadascuna de les xarxes, s’observa que

al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 21,8% d’alumnes estrangers enfront d’un

18,3% dels alumnes de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Noguera.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en l’ensenyament secundari de la

Noguera són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió Europea i de

fora de la Unió. Sumats els dos grups, al curs 1999-‐2000 representaven el 5,3% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pels alumnes de la

Unió i decreixent pels alumnes de fora, al curs 2009-‐2010 representen el 42,8%, El segon

origen més nombrós són els alumnes d’origen magrebí que, inicialment, al curs 1999-‐2000, era

307

el majoritari on representaven el 63,3% dels alumnes estrangers; amb alguna oscil·∙lació al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25,6%. El

tercer origen són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el

26,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 22,9%. El quart origen són els alumnes asiàtics

(majoritàriament xinesos) que al curs 2000-‐2001 (primer any que s’escolaritzen a la comarca)

representaven el 10%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 4,7%. Finalment, el darrer origen són els alumnes africans

(subsaharians) que al curs 2002-‐2003, primer curs que es van escolaritzar a la comarca,

representaven l’1,4%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 4%. Per acabar, i de manera testimonial, cal esmentar als

alumnes procedents d’Amèrica del Nord que s’incorporen a les aules el curs 1999-‐2000 amb un

percentatge del 5,3% i finalitzen la seva presència el curs 2001-‐2002 amb un 2%.


batxillerat s’observa en general una presència d’alumnes estrangers en el sistema, similar a la

d’altres etapes. Cal remarcar que, a la comarca, només s’imparteixen cicles de grau superior en

la xarxa pública. Sí que s’imparteixen cicles de grau mitjà i Batxillerat a les dues xarxes.

308


mitjà): Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a la Noguera


Al curs 2000-‐2001 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau

mitjà de la Noguera, escolaritzats a les dues xarxes, representaven l’1,2% de l’alumnat total

dels cicles. Al llarg dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes

fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 18.6%. Cal

assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2006-‐2007

que s’ha mantingut fins al darrer curs. En termes absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes

dels cicles de grau mitjà escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la

xarxa pública escolaritza el 14,6% dels alumnes estrangers enfront d’un 4% de la xarxa

concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes dels cicles de grau mitjà

que escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un

18,2% d’alumnes estrangers enfront d’un 20,5% de la xarxa concertada. En aquesta etapa, de

manera excepcional, hi ha, relativament, més presència d’alumnes estrangers a la concertada

que en la pública.

309




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Noguera


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles professionals de

grau mitjà de la Noguera són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i

d’altres països europeus no membres de la Unió53 que es van incorporar a l’escolarització de la

comarca, per primer cop, el curs 2005-‐2006 i sumats representaven el 16,7% del alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes

de la Unió i decreixent pels de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 37,8%. El

segon origen més nombrós són els alumnes sud i centre-‐americans que al curs 1999-‐2000

representaven el 100% dels alumnes estrangers als cicles de grau mig; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 29,7%. El

tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 2000-‐2001, primer cus en que consta

53 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió, això ha comportat diferents variacions en les dades estadístiques d’aquest grup de països.

310

matrícula d’aquest alumnes, representaven el 25% d’estrangers; amb diferents oscil·∙lacions i

algun curs sense matrícula, en el període presenten una tendència final creixent i al curs 2009-‐

2010 representen el 29,7%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que

s’incorporen als cicles durant el curs 2007-‐2008 (3,4%) i al curs 2009-‐2010 representen el 2,7%.


grau superior): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS a la Noguera



superior de la Noguera, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representava el 2,3% de

l’alumnat total del cicle. Al llarg del període estudiat s’han donat una sèrie d’oscil·∙lacions, amb

cursos sense matrícula d’alumnes estrangers i d’altres on s’han assolit percentatges del 9,1%

(curs 2005-‐2006) i 5,8% (curs 2009-‐2010).



311


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Noguera


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau superior de

la Noguera són els d’origen europeu procedents de la Unió Europea amb un 66,7%. Aquests

alumnes es van incorporar, per primer cop, als cicles al curs 2008-‐2009. El segon origen més

nombrós són els alumnes centre i sud-‐americans que durant els primers cursos del període van

ser majoritaris amb percentatges del 100%; al curs 2009-‐2010 representen un 16,7% de

l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes europeus de països no membres de la

Unió que representen el 16,7% i s’han incorporat als cicles de grau superior de la Noguera

durant el curs 2009-‐2010. Finalment cal assenyalar que els alumnes d’origen magrebí van ser

majoritaris en aquests estudis durant els cursos 2005-‐2006, 2006-‐2007 i 2008-‐2009, però

durant el curs 2009-‐2010 no n’hi cap de matriculat.

312

3.6.-‐ Batxillerats: Evolució i situació actual

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat a la Noguera


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a la Noguera, escolaritzats a

les dues xarxes, representava el 0,2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus

anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010 on el

percentatge total d’alumnes estrangers és del 8,4%. En termes absoluts, és a dir, respecte al

total d’alumnes del batxillerat escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010

la xarxa pública escolaritza el 6,4% dels alumnes estrangers enfront d’un 2,0% de la xarxa

concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes de batxillerat que

escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 8,2%

d’alumnes estrangers enfront d’un 8,6% de la xarxa concertada. En aquesta etapa s’aprecia un

equilibri pel que fa a l’escolarització d’ambdues xarxes.



313


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Noguera


Els alumnes estrangers amb més presència als Batxillerats de la Noguera són els d’origen

europeu procedents dels països de la Unió i de països no membres de la Unió54; sumats

aquests alumnes, al curs 2001-‐2002, primer any de matrícula, representaven el 0% dels

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i algun curs sense matrícula al llarg del període,

presenten una tendència final decreixent pels alumnes de fora de la Unió i creixent pels de la

Unió. Al curs 2009-‐2010 representen el 64,7% dels alumnes estrangers. El segon origen més

nombrós són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el

100%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 20,6% de l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes magrebins que

es van incorporar al batxillerat de la comarca, per primer cop, el curs 2006-‐2007 amb un

54 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió, això ha comportat diferents variacions en les dades estadístiques d’aquest grup de països.

314

12,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010

representen l’11,8%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que es van

incorporar al batxillerat de la comarca, per primer cop, el curs 2002-‐2003 i representaven el

16,7% dels alumnes estrangers; amb una presència molt irregular al llarg del període (amb

cursos sense matrícula), al curs 2009-‐2010 representen el 2,9%.

315


Aquesta extensa comarca, territorialment parlant, compta amb tres nuclis importants de

població que són alhora els nuclis amb un nombre major de població estrangera: Balaguer,

Artesa de Segre i Ponts; tot i que en els darrers anys, els entrevistats posen de manifest que la

comarca ha registrat un estancament en quant al nombre població estrangera, motivat, es

creu, per la davallada de nouvinguts arran de l’actual situació econòmica del país en el seu

conjunt.

Pel que fa a la gestió de les polítiques respecte els estrangers, aquesta es duu a terme, d’una

banda des del Consell Comarcal de la Noguera que dóna cobertura a Balaguer i la resta de

municipis de la comarca, i d’una altra des del mateix ajuntament de Balaguer, on es disposa de

tècnic propi en aquesta matèria. Tanmateix, des de la resta d’institucions de caràcter públic

així com des de les entitats del tercer sector, es duu a terme, de forma coordinada, una àmplia

tasca en matèria d’immigració. Alhora es coincideix a assenyalar la necessitat de vetllar pel

manteniment i funcionament de les associacions d’immigrants per, entre altres, la seva funció

d’interlocució entre el col·∙lectiu que representen i les administracions. Els entrevistats també

manifesten que en els darrers anys hi ha hagut un descens en la capacitat organitzativa i

institucional de les associacions, sobretot d’immigrants, motivat en bona part per l’actual

situació de crisi econòmica que ha comportat una reducció dels ajuts i subvencions així com de

la capacitat de recolzar econòmicament les associacions dels propis immigrants. Així doncs, fer

front a les necessitats econòmiques i socials bàsiques de la població estrangera, juntament

amb l’assessorament legal en matèria d’estrangeria, la formació laboral, el coneixement de la

llengua i l’entorn i el foment de la convivència, s’assenyalen per part dels professionals

entrevistats com els temes clau sobre els que s’ha de basar la major part de les actuacions en

matèria de gestió de la immigració a la comarca.

En relació al darrer punt, tant des de l’administració local com des de l’àmbit educatiu, sanitari

i social, es coincideix a subratllar la necessitat de disposar de més formació en matèria de

coneixement i gestió de la diversitat cultural, alhora que es reclama poder disposar d’un major

nombre de professionals formats i especialitzats en matèria de mediació intercultural. Aquesta

consideració es justificada pels entrevistats pel fet que s’observen moltes percepcions

errònies, així com actituds discriminatòries cap a determinats col·∙lectius d’origen estranger i

que en determinades ocasions comporten o poden comportar situacions de conflicte social.

Així doncs, el treball de sensibilització de la població per a l’afavoriment d’un coneixement

mutu (entre població autòctona i estrangera), així com el coneixement de la llengua són

considerats elements claus per la integració de la població estrangera en la societat d’acollida.

316

Vinculat a la integració social, també per part del professionals de l’educació que treballen a la

comarca, es posa de manifest de manera reiterada la problemàtica que suposa el baix

percentatge d’alumnes d’origen estranger que continuen els estudis després de l’educació

obligatòria. Aquest fet, associat també a l’èxit escolar dels alumnes, s’observa, per part dels

entrevistats, que manté una estreta vinculació amb l’origen i nivell d’estudis dels progenitors.


La població d’origen estranger a la comarca de la Noguera es concentra de forma majoritària,

d’acord amb els entrevistats, en els municipis de Balaguer, Ponts i Artesa de Segre, als quals es

dóna cobertura en la gestió de les polítiques migratòries des del Consell Comarcal. Tanmateix,

el municipi de Balaguer i capital de la comarca, disposa d’un tècnic municipal propi en matèria

de polítiques migratòries.

“El servei es va crear una mica gràcies a la convocatòria de subvenció de la Secretaria...

i bueno també que es va veure que la Noguera és una comarca, i sobretot Balaguer,

Ponts i Artesa, amb un índex d’immigració força, força alt, i era necessari.”

Malgrat la diferenciació en quant a l’àmbit territorial competencial en matèria d’immigració,

els tècnics comarcal i municipal treballen de manera conjunta a nivell d’informació i

coordinació d’activitats, amb l’objectiu de poder disposar de la informació necessària i alhora

evitar la duplicitat de serveis i recursos.

“L’ajuntament també té àrea d’immigració, l’ajuntament de Balaguer, vull dir... I allà,

bé..., tot ho coordinem entre els dos, vull dir... més o menys fem sessions d’acollida,

m’ho diu i jo també hi vaig..., una mica... arribem per partides diferents però tot el que

és a Balaguer el tenim comunicat, vull dir, intentem no doblar serveis ni res de tot

això”.

Les diferents administracions públiques, d’acord amb el que se’n pot extreure de les

entrevistes realitzades, realitzen un treball continu de coordinació amb la resta d’entitats i

institucions de la comarca pel que fa a la gestió del fet migratori.

“Amb Càritas tenim un conveni i ens presten el servei d’assessorament legal i

tramitació de papers i tot això..., però també tenim projectes i fem activitats amb les

escoles, o per exemple en alguns CAPs de la comarca, amb el Centre de Recursos, amb

la Creu Roja... sí, sí..., s’intenta anar fent coses..”.

“Treballem conjuntament, intentem estar coordinats, tots plegats. Amb sanitat,

educació, tercer sector...”

317

D’altra banda, es remarca el fet que, a diferència d’anys anteriors, l’arribada de nouvinguts ha

disminuït relativament.

“Ara no està arribant tanta gent com abans i aquesta situació es reflecteix sobretot en

les Sessions d’Acollida”

Tot i que, d’acord amb els entrevistats, la comarca està dotada d’un important teixit associatiu

que treballa de manera activa amb la població d’origen estranger, es denota que en els darrers

anys hi ha hagut un descens en la capacitat organitzativa i institucional de les associacions,

sobretot d’estrangers, motivat en bona part per l’actual situació de crisi econòmica que ha

comportat una reducció dels ajuts i subvencions, així com de la capacitat de dedicar-‐hi diners

dels associats.

“Aquí les associacions són prou actives, i sempre vénen, ens informen i els informem de

tot..., però ara fa un temps que estan més apagats..., suposo que també tenen menys

recursos i una situació potser més difícil, a nivell del dia a dia vull dir..., i això crec que

s’ha notat”.

Pel que fa als programes establerts en matèria d’intervenció socioeducativa, aquests estan

estructurats al voltant de l’acollida i el coneixement de l’entorn, el foment de la

interculturalitat des de diferents àmbits (escolar, sanitari, social), la sensibilització i la

informació sobre temàtiques diverses. A més a més de la informació i tramitació administrativa

específica en matèria d’estrangeria.

En relació a l’assessorament en matèria d’estrangeria, els entrevistats coincideixen en

assenyalar la situació d’irregularitat en que es troba una part dels estrangers, que és una de les

principals problemàtiques a resoldre en matèria social, ja que aquesta situació, com

s’assenyala en les entrevistes, comporta un augment de les dificultats d’accés al mercat de

treball.

“...mmm, Home..., el límit és el que ens passa amb els subsaharians que, vale... pots fer

alguna cosa amb ells, però des d’aquí no podem arreglar la seva situació dels papers...,

no està a les nostres mans donar-‐los papers i poder arreglar la seva situació irregular...,

i és complicat...”

“Depenent de l’origen, n’hi ha que estan en situació més difícil que d’altres; els

subsaharians majoritàriament no tenen una situació regular, la majoria no tenen

papers i, per tant, no tenen accés al món laboral..., per això podem dir que són el

col·∙lectiu més fràgil”.

Tot i l’existència de programació d’activitats específiques adreçades a persones d’origen

estranger, des de les administracions públiques de la comarca s’intenta treballar de manera

318

transversal amb l’objectiu de crear espais per al foment de la interrelació de tots els que hi

resideixen.

“Des del meu punt de vista no estem tractant les persones de forma diferent segons la

seva nacionalitat, tot i que és que potser entre ells no sempre s’interrelacionen. Per

això estem intentant crear espais per a que es puguin interrelacionar; que es puguin

trencar estereotips. Per això hem creat el cicle de cine, debats conjunts, conferències...”

A nivell de recursos es compta amb un servei de mediació i traducció, que s’utilitza també des

de les escoles, sobretot per afavorir la relació i la comunicació entre les famílies d’origen

estranger i l’escola.

D’altra banda, s’assenyala que en determinats municipis, i sobretot a la capital de la comarca,

s’observa la presència de persones d’un mateix origen en un mateix barri o zona, normalment

caracteritzada per un preu de l’habitatge més baix i amb condicions més precàries. Aquest

fenomen, però, es dóna en major o menor intensitat, segons els entrevistats, en funció de

l’origen. Aquest fet al seu parer produiria un fenomen de sobrerepresentació i superior

visibilitat d’uns en detriment d’altres, que comporta la percepció errònia per part de la

població autòctona sobre la representació real dels diferents orígens estrangers.

“Aquí la majoria d’estrangers són marroquins i romanesos, però al carrer potser veus

més marroquins que romanesos, perquè els marroquins estan més concentrats en les

zones on l’habitatge és més econòmic, com el centre històric, el barri del Fidal... i clar la

percepció de la gent autòctona és que hi ha molts més marroquins, però no és veritat!”

A nivell formatiu, tant des del Consell Comarcal, que dóna cobertura a tots els municipis de la

comarca, com des de l’Ajuntament de Balaguer, es programa una àmplia oferta formativa per

a les persones estrangeres, ja sigui de manera individual o en col·∙laboració amb altres entitats i

institucions.

A nivell formatiu, es destaca principalment l’oferta entorn al foment de l’alfabetització,

l’aprenentatge de la llengua i la formació per afavorir la inserció laboral de les persones

d’origen estranger, ja que és coincideix en considerar l’aprenentatge de la llengua i la formació

laboral com les dues necessitats més importants detectades.

“Fem projectes d’inserció laboral, vale? Cada any intentem fer un curs d’auxiliar de

clínica a Artesa, bueno, d’auxiliar de... de geriatria; el següent es va fer a Ponts... i

aquest anys es té programat un curs també de... de reciclatge de mobiliari, i tal...”

“La població immigrada jo crec que necessiten, més que tot, aprendre bé la llengua i

una formació més personalitzada o més encarada cap a formar els immigrants amb

professions que tinguin sortida laboral aquí.”

319

Pel que fa a la formació dels professionals, es destaca la importància de poder disposar d’una

formació continuada en matèria d’immigració, sobretot pel caràcter canviant del fenomen així

com de la seva gestió i legislació.


D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca la percepció

d’un cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca, i per tant en

l’increment del percentatge de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs. Pel que fa a la

distribució en quant als principals països d’origen, es manifesta un cert equilibri entre els

percentatges de població provinent del Magreb i l’Àfrica subsahariana i els de l’Europa de l’Est,

que són les principals zones d’origen de la població estrangera a la comarca.

“La majoria de persones estrangeres que ens arriben o vénen del Magreb o de països

com Senegal i així, i si no de l’Est d’Europa; però jo diria que més o menys hi ha la

mateixa proporció d’uns que d’altres”.

Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, malgrat seguir protocols de

caràcter unitari quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòcton, es

duen a terme determinades accions concretes per al col·∙lectiu nouvingut.

“Nosaltres tractem igual als nostres usuaris, siguin d’on siguin, però quan es tracta

sobretot d’immigrants que acaben d’arribar i per tant són nous usuaris, sí que tenim un

programa d’atenció específic”.

D’altra banda, i en relació al funcionament del servei, els professionals entrevistats

coincideixen a assenyalar la importància del treball de coordinació dut a terme entre el

personal intern dels CAPs, així com amb altres entitats, sobretot del tercer sector, presents a la

comarca.

“Tot el personal del CAP treballem de forma coordinada; fem varies reunions internes

per tractar casos específics, per exemple entre el metge, la infermera i l’assistent social.

A més, tots treballem amb el mateix historial mèdic, per tant tots estem informats en

cada moment dels canvis que hi van havent, ... i això ens va molt bé.”

“Amb la Creu Roja i amb Càritas, per exemple, hi ha molta relació; de fet són les dos

associacions que més suport donen i que més ràpid responen i aporten recursos”.

Per contra, els entrevistats posen de manifest la manca de recursos a nivell de l’atenció

immediata per part de les administracions públiques de la comarca, sobretot en quant a

l’obtenció d’ajuts.

320

“De fet, sempre que es necessita alguna cosa des del CAP anem directament a Creu

Roja o a Càritas, perquè a través del Consell Comarcal i l’ajuntament és molt difícil que

et donin ajuts..., crec que hi ha una manca de recursos, diria jo...”

Malgrat que el funcionament ordinari dels centres d’atenció primària és igual per a tots els

seus usuaris, en el cas del usuaris nouvinguts es duu a terme un procediment d’acollida

específic en l’àmbit sanitari.

“Normalment els immigrants nouvinguts els detectem a través de la targeta sanitària.

A partir del moment que tenen la targeta, els convoquem a una reunió informativa

sobre com han d’utilitzar els serveis públics de salut, el funcionament del CAP, i tot

això... I el que fem és fer diferents reunions per orígens: el subsaharià, el marroquí, de

l’Europa de l’Est i Xina i Sud-‐est asiàtic.”

A nivell d’intervenció socioeducativa també, a més a més a de l’assistència social prestada des

de l’àmbit sanitari, es duen a terme programes d’actuació en diferents àmbits i en coordinació

amb altres entitats i institucions, encaminats sobretot a la prevenció i la informació de la

població immigrant.

“Amb l’escola, per exemple, estem fent el Programa “Salut i Escola” a través de la

infermera comunitària d’aquí del CAP, l’EAP i el Centre de Recursos Pedagògics, on

treballem sobretot amb els nens i les mares en temes de prevenció, planificació

alimentària, ... i funciona molt bé”.

Des dels centres d’atenció primària s’organitzen xerrades informatives per a persones d’origen

estranger sobre aspectes concrets relacionats amb l’àmbit de la salut, fent especial èmfasi en

la informació per a les mares embarassades d’origen estranger.

“Quan detectem embarassades i nens petits, organitzem xerrades per a les mares i els

hi passem un power point amb informació específica sobre el tema.”

A nivell formatiu, més enllà de les xerrades de caràcter informatiu per als usuaris d’origen

estranger, no s’acostumen a realitzar des dels centres d’atenció primària activitats d’aquesta

tipologia. En canvi, en la formació del personal sociosanitari, els entrevistats destaquen la

formació continuada de la que es disposa i la qual es valora de manera molt positiva.

“Des de medicina i infermeria del CAP han fet molta formació, i la rep tot l’equip de

professionals..., i això penso que és molt, molt bo.”

Tot i això, els professionals entrevistats posen de manifest la necessitat de disposar de major

coneixement, d’una banda sobre les diferents cultures d’origen dels seus nous usuaris, i d’una

altra sobre temes legals, relacionats sobretot amb el reagrupament per ajut humanitari.

321

“Seria molt interessant poder conèixer més les cultures i els estils de vida dels

immigrants, les seves pràctiques...,i veure les seves repercussions que poden tenir en

l’àmbit sanitari.”

“Un altre aspecte interessant i sobre el que ens falta informació és sobre temes legals i

sobretot sobre el reagrupament per ajut humanitari, perquè és algo bastant complicat,

i des de Salut tampoc no tenen clar que és realment causa humanitària i que no. Ni

tampoc com fer els procediments polítics i administratius que calen.”


A nivell comarcal, els entrevistats afirmen que hi ha hagut, en comparació a anys precedents,

una lleugera davallada del nombre d’alumnat nouvingut a les aules dels centres escolars. En el

referent a la integració de l’alumnat d’origen estranger, s’apunta l’entorn escolar com un espai

clau per a la cohesió i la integració social, observant importants diferències entre l’alumnat

estranger escolaritzat a Catalunya des de l’etapa escolar inicial i el que s’ha incorporat en

etapes superiors.

Tot i això, entre els entrevistats s’expressa un cert descontentament amb l’actual política de

distribució de l’alumnat d’origen estranger en els centres escolars, ja que es creu que perpetua

i incrementa les diferències entre els diferents tipus de centres educatius, alhora que suposa

una dificultat per al foment de la convivència i cohesió social.

“Aquí hi ha un repartiment molt poc equitatiu de l’alumnat d’origen immigrant..., està

molt mal repartit, sobretot perquè hi ha una diferenciació molt gran entre la

concertada i la pública... La majoria d’alumnat d’aquí està anant a la concertada i,

clar....Realment crec que la Comissió d’Escolarització no funciona bé.”

D’altra banda, pel que fa al treball dels centres educatius amb altres entitats i institucions de la

comarca, els nostres interlocutors destaquen l’esforç de col·∙laboració i coordinació que

s’intenta dur a terme entre els diferents agents socials.

“En l’àmbit educatiu creiem molt important treballar la integració i la cohesió social i

per això intentem treballar per la integració social des d’aquest àmbit entre tots: els

serveis socials, els educadors, l’EAP...”

“Amb l’ajuntament, dins del pla Tutorial, sí que fem activitats, alguns tallers. Alguns

formen part de salut i els fem amb el CAP tots estem coordinats”.

A nivell socioeducatiu, des de les escoles i instituts de la comarca treballen per afavorir la

participació i la implicació de les famílies, i sobretot les famílies d’origen estranger a l’escola, ja

322

que creuen que aquesta implicació afavoreix no només la integració d’aquestes famílies sinó

que fomenta la relació i convivència entre famílies autòctones i estrangeres. A més de

contribuir a la integració social i l’èxit escolar dels seus fills.

“Hi ha famílies que estan molt integrades i es relacionen amb tothom, en canvi n’hi ha

d’altres que són més tancades i, clar, això també es nota amb com es relacionen els

seus fills aquí al centre.”

A nivell de la relació família-‐escola, també des de diferents centres educatius s’assenyala que

la major part de les problemàtiques en la relació amb les famílies d’origen estranger estan

lligades a la comprensió lingüística i cultural. És per aquest motiu que es valora de manera

molt positiva poder disposar dels serveis de traducció i mediació que s’ofereixen des de

l’administració pública.

“Normalment, quan tenim dificultats per entendre’ns, sobretot amb alguns pares, el

que fem és utilitzar els traductors del Consell Comarcal”.

Un altre fenomen, comú a la major part de centres educatius de la comarca, és la baixa

participació i implicació de les famílies (més acusat encara en el cas de les d’origen estranger) a

l’escola, ja sigui en les reunions família-‐escola, en l’AMPA, etc, i que els professionals

entrevistats tendeixen a relacionar amb l’origen de les famílies.

“Hi ha que sempre vénen, que sempre et pregunten, que es presenten quan els

convoques..., però en canvi n’hi d’altres..., i sí, canvia molt depenent de quin país

siguin..., es nota molt això.”

Tanmateix, s’assenyala que sobretot en l’etapa secundària s’observen, segons els entrevistats,

majors problemàtiques amb la integració de l’alumnat d’origen immigrant que a l’educació

infantil i primària.

“El que veiem, aquí a l’institut és que molts tendeixen a relacionar-‐se entre ells

només..., sí que a classe estan bé, però quan surten al pati, fan els seus propis grups... i

a vegades són de nacionalitats diferents..., però sempre estrangers.”

“Aquí com que la majoria comencen des de molt petits, i tots són nous, ja estan

acostumats des de sempre a tenir companys de tot arreu... i, clar, tots es fan amb

tots... des de sempre”.

Una altra de les situacions plantejades com a problemàtiques des del col·∙lectiu docent

entrevistat és el baix percentatge d’alumnes d’origen estranger que continuen els estudis

després de l’educació obligatòria. Aquest fet, associat també a l’èxit escolar dels alumnes,

323

s’observa, per part dels entrevistats, que manté una estreta vinculació amb l’origen i nivell

d’estudis dels progenitors.

“Ui sí..., això sí que es nota molt; també et diré que potser ara n’hi comencen a haver

més d’alumnes immigrants que continuen estudiant, però sí és veritat que n’hi ha molt

pocs... Nosaltres els motivem a estudiar, però les famílies no sempre ho veuen igual.

Tot i que ja t’ho dic, també és veritat que veiem molta diferència entre el rendiment

d’uns alumnes i d’uns altres depenent d’on són... sí, sí.”

La major part de professionals entrevistats coincideixen a assenyalar, malgrat l’aprenentatge i

l’experiència dels darrers anys, la necessitat de formació per al professorat en el tractament de

la diversitat.

“i tant..., jo crec que sempre és bo tenir o estar format... i sobretot amb com aprendre o

com entendre les altres cultures, perquè a vegades amb això sí que encara...”

Pel que fa a la integració de l’alumnat estranger, els docents constaten la relació positiva entre

l’aprenentatge del català i el grau d’integració de l’alumnat, i per tant es reivindica la

necessitat de continuar treballant en el foment de l’aprenentatge de la llengua. En aquest

sentit es recull entre els entrevistats un elevat grau de satisfacció amb els resultat obtinguts a

través de l’Aula d’Acollida.

“Entre l’Aula d’Acollida, tot i les dificultats, en general poden anar seguint el ritme... i

sí, després a la classe s’integren... i amb la llengua també..., clar que tenen potser més

dificultats, però ells en general n’estan molt contents també..., n’hi ha que després no

en volen marxar!”


El tercer sector a la comarca de la Noguera, conformat tant per associacions d’immigrants com

per altres entitats moltes de les quals treballen amb la població estrangera, està duent a terme

una important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten, d’assessorament legal

en matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la integració i la cohesió social.

“Tenim un conveni amb Càritas, i ens ve una assessora legal, una advocada que fa

assessorament legal. Els dimecres ve aquí, els dijous cada quinze dies va a Artesa i els

divendres a Ponts”.

Les diverses activitats i serveis que s’ofereixen des de les diferents entitats del tercer sector

s’acostumen a fer de manera coordinada o en col·∙laboració ja sigui entre elles i/o amb altres

institucions de caràcter públic i privat que treballen a la comarca.

324

“En les classes de català que fa la Creu Roja, aprofitem també per fer difusió de les

sessions d’acollida i donar coneixement sobre la ciutat i el seu entorn.”

“Amb el CAP fem varies activitats; per exemple, el dia 27 tenim una xerrada amb les

infermeres del CAP que es desplacen aquí a fer una explicació sobre salut. I també més

coses, per exemple, el dia 24 tenim una activitat d’anar a visitar a la gent que està

malalta, minusvàlida...”

“Amb Creu Roja fem el projecte mosaic per exemple...”

El seu treball es caracteritza per la constant interrelació amb l’administració pública local i

comarcal i amb la resta d’entitats i institucions que treballen de manera directa o indirecta

amb aquesta població. A més a més, cal fer esment de la posada en marxa a nivell de Balaguer

del Pla de Desenvolupament Comunitari, on hi participen la major part d’entitats del tercer

sector així com les diferents administracions.

“Al Pla de Desenvolupament Comunitari, tot i que no és directament d’immigració, hi

participen totes les entitats de Balaguer, i sí que hi ha l’associació africana i la

musulmana”.

“Amb la Creu Roja i amb Càritas, per exemple, hi ha molta relació; de fet són les dos

associacions que més suport donen i que més ràpid responen i aporten recursos”

La valoració que des dels serveis públics es fa sobre els serveis prestats per part de les entitats

del tercer sector, així com la seva funció com a corretja de transmissió de les demandes i

necessitats dels diferents col·∙lectius, és molt positiva.

“Amb Creu Roja i amb Càritas fem moltes coses, són molt potents aquí.”

“Tenim una bona relació i un bon contacte amb les associacions i comunitats estrangeres. Sempre hi mantenim el contacte i, abans de projectar i organitzar alguna activitat o curs, sempre ens intentem posar en contacte amb ells. No sé, per exemple

per horaris, preguntem quins horaris tenen a la feina, quan els hi aniria millor, ...”

L’actual context social i econòmic, tant global com local, planteja també en el cas de la

comarca de la Noguera, la necessitat, d’acord amb els entrevistats, d’actuar amb l’objectiu de

pal·∙liar les necessitats bàsiques de la població estrangera i fomentar la cohesió social.

“S’ha de treballar tant amb els immigrants com amb els autònoms; hem de treballar

tots junts perquè el que passa com es diu en català: s’ha de trencar el gel... jejejeje...

però s’ha de treballar molt... a nivell d’activitats, de charlas...”

D’altra banda, s’alerta a través dels entrevistats la permanència de tòpics i actituds racistes en

el sí de la societat i sobre les quals cal treballar.

325

“Sí, porque aquí, lo que pasa es que no tiene mucha historia con la inmigración y aquí

negro es ignorancia. Es así, claramente. Si eres negro, eres ignorante. No puedes saber

nada, eres un poco… Más que nada… es que es normal, ¿sabes? Aquí como no han

tenido mucho historial y… ¿sabes? Muchos vínculos con…”

“Hi ha competició pels recursos entre autòctons i estrangers..., amb la crisis sí que ho

hem notat i aquí s’ha de treballar tot això...”

L’aprenentatge de la llengua i la inserció laboral s’assenyalen, per part dels entrevistats del

tercer sector, com dues àrees bàsiques en què es requereix formació per a les persones

d’origen estranger.

“Jo crec que l’idioma és una dificultat. Si saps l’idioma, més o menys, t’obres una mica

més. Jo crec que és bàsic perquè no hi hagi males interpretacions i ens puguem

conèixer”.

És per aquest motiu que diverses entitats estan duent a terme activitats de caràcter formatiu

per fomentar l’aprenentatge de la llengua i facilitar l’alfabetització sobretot a les dones. Això

sí, les diverses entitats coincideixen en assenyalar la importància de continuar mantenint i

fomentant les activitats formatives en matèria d’inserció laboral.

“Estan molt bé i són molt interessants tots els cursos que fan des de l’ajuntament i el consell

comarcal de formació laboral..., “

326

10.-‐ LA CERDANYA

1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA

Pel que fa als moviments de població estrangera a la Cerdanya s’observa, a la gràfica número

1, que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000

es produeix un increment constant fins l’any 2008, aquest any s’assoleix el percentatge més alt

d’immigrants amb un 20,1% de la població total. A partir d’aquesta any es produeix un descens

fins arribar al 16,6% l’any 2010. En termes absoluts passem de 532 estrangers a l’any 2000 als

3080 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 restaria 1,7

punts percentuals per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) i 0,65 punts

percentuals per sobre de les dades de la Comunitat a l’any 2010 (15,95%)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Cerdanya


327

Gràfica núm. 2



Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe seguint la distribució que

ens mostra el gràfic següent.

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a la Cerdanya, per sexe i edats


328

De les dades es desprèn que malgrat certes oscil·∙lacions no hi ha variacions significatives

segons els anys d’arribada i s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes

com per dones, és la franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una

diferència entre homes i dones que ha oscil·∙lat al llarg dels anys, unes vegades a favor dels

homes i altres a favor de les dones, entre 0,8 i 10%. No obstant, sembla que els darrers anys

s’ha mantingut una certa diferència a favor dels homes amb un 5,6% a l’any 2010. Respecte als

menors de 18 anys, se situen els percentatges entre el 8% i 12% tant per nois i noies i s’aprecia

un increment significatiu en el dos darrers anys (10,4% per les noies i 10,5% pels nois). Pel que

fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com dones, des de

l’any 2000 (5,8% i 6,4%) fins al 2010 (1% i 1,1%).

Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen la següent gràfica ens

mostra la següent distribució:

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a la Cerdanya segons continent d’origen


Observem que:

329

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han disminuït al llarg el

període. A l’any 2000 representaven el 48,6% de la població estrangera a la Cerdanya i amb

oscil·∙lacions al llarg del període, a l’any 2010 representen el 36,6%. En canvi els estrangers

originaris dels països europeus de fora de la Unió han augmentat al llarg del període. A l’any

2000 representaven el 5,4% de la població estrangera; amb oscil·∙lacions a llarg del període i

una tendència final creixent a l’any 2010 representen el 8,1%.

b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i els magrebins, han

disminuït la seva presència al llarg dels darrers deu anys. A l’any 2000 representaven el 16,0%

de la població estrangera; amb certes oscil·∙lacions i una tendència final decreixent a l’any 2010

representen el 7,1%.

c.-‐ Els estrangers procedents de Nord-‐Amèrica han disminuït la seva presència al llarg del

període. A l’any 2000 representaven l’1,8% de la població estrangera; amb una tendència

decreixent, a l’any 2010 representen el 0,3%.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica del Sud i Centre-‐Amèrica són el grup que ha

experimentat un major creixement durant el període. A l’any 2000 representaven el 24,5% de

la població estrangera; amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent a l’any 2010


e.-‐ Els estrangers d’origen asiàtic, majoritàriament xinesos, ha disminuït al llarg del període. A

l’any 2000 representaven el 3,6% de la població estrangera de la Cerdanya; amb oscil·∙lacions i

una tendència decreixent, a l’any 2010 representen l’1,0%

330





Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Cerdanya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball

a.-‐ Els treballadors estrangers de la Cerdanya es concentren majoritàriament al sector serveis i

al sector de la construcció.

b.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector serveis a l’any 1999 representaven el

56,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010

representen el 68% dels contractes dels treballadors estrangers a la Cerdanya.

c.-‐ Els treballadors de la construcció a l’any 2010 són el segon grup amb més contractes entre

els treballadors estrangers. A l’any 1999 representaven el 31,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 27,1% dels treballadors

estrangers.

331

d.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector agrari de la Cerdanya presenten una

tendència bastant estable a llarg del període, amb valors entre el 2% i el 3%, no obstant a l’any

1999 hi havia un 6% d’estrangers contractats a l’agricultura a la comarca.

e.-‐ Els treballadors estrangers del sector industrial a l’any 1999 representaven el 6,1% dels

contractes de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a

l’any 2010 representen l’1,8% dels contractes entre els treballadors estrangers de la Cerdanya.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la

gràfica número 6 la següent evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe a la Cerdanya


a.-‐ Hi ha augment constant de contractes entre les dones estrangeres de la Cerdanya. A l’any

2000 representaven el 31,6% dels contractes entre els estrangers; amb una tendència creixent

a l’any 2010 representen el 42,5%. Aquest augment significatiu sembla una tendència

consolidada. De manera antagònica pel que fa als homes ,la tendència és la contrària amb la

mateixa mesura.

Les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès obtenir un perfil

del nivell d’estudis d’aquestos treballadors que ens pot donar una idea aproximada dels nivells

escolars de tota la població estrangera.

332


Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Cerdanya


a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers de la Cerdanya tenen un nivell

d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any

1999 representaven el 88,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen el 72,3% dels treballadors estrangers contractats.

b.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris són el segon grup més nombrós a la

comarca. A l’any 1999 representaven el 2,2% dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions i

una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 16,6% del total.

c.-‐ Els treballadors sense estudis han experimentat un increment a llarg dels anys, amb algunes

oscil·∙lacions però una tendència final creixent i a l’any 2010 representen el 8% dels

treballadors estrangers.

d.-‐ Els treballadors estrangers amb nivell d’estudis de batxillerat a la Cerdanya, a l’any 1999

representaven el 6,5% dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una

tendència general decreixent a l’any 2010 representen el 2,1%.

333

e.-‐ La resta de treballadors estrangers tenen nivells d’estudis professionals i d’ensenyament

universitari en percentatges testimonials. Al llarg del període no han superat mai l’1,5 i a l’any

2010 representen: estudis professionals 0,3%, Diplomats 0,3% i Llicenciats 0,4%.

Finalment per completar l’apartat de dades relatives al món del treball podem veure també

l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a

desembre de 2009.

En primer lloc, a la gràfica número 8 s’observa l’evolució de l’atur segon el sexe dels

treballadors estrangers. Durant el període estudiat es produeixen una sèrie d’oscil·∙lacions que

en el cas de les dones treballadores de la comarca presenta una tendència decreixent, situant-‐

se l’atur al final del període (desembre de 2009) en un 18,7%. En el cas dels homes la

tendència és la inversa i segueix de manera antagònica i en la mateixa mesura les oscil·∙lacions

de les dones.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe a la Cerdanya


En segon lloc s’observa a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors estrangers

segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents variacions:

334

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Cerdanya


a.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers del sector agrícola de la Cerdanya, amb oscil·∙lacions,

disminueix passant del 6,1% a l’inici del període (desembre 2005) a l’1,7% al final del període.

b.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers a la indústria de la comarca, amb oscil·∙lacions,

disminueix passant del 10,2% al desembre de 2005 al 4,3% al final del període.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció entre els treballadors estrangers, amb oscil·∙lacions, creix

des del 51% a l’inici del període fins al 60,9% al desembre del 2009.

d.-‐ L’atur dels treballadors estrangers al sector serveis de la Cerdanya, amb oscil·∙lacions,creix

passant del 28,6% el desembre de 2005 al 32,8% al final del període.

e.-‐ Finalment el grup de treballadors estrangers que s’incorporen a la vida activa sense haver

tingut cap ocupació anterior al nostre país, pel que fa a la seva inscripció a l’atur, disminueix

passant d’un 4,1% a l’inici del període fins el 0,3% al final del període.


següents relacions.

335

a.-‐ A nivell de contractació, entre els treballadors estrangers ,el sector agrícola manté un

nivells de contractació, al llarg del període, estables i baixos i això és correlaciona amb els

baixos nivells d’atur entre els treballadors estrangers d’aquest sector.

b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial dels treballadors estrangers entre

desembre de 2005 i desembre de 2009 ha propiciat també un lleuger augment d’aturats entre

aquests treballadors. No obstant les dades no son significatives respecte al total perquè el

nombre de treballadors estrangers contractats en aquest sector és baix respecte als altres

sectors productius.

c.-‐ Al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de treballadors

estrangers contractats al llarg del període i l’augment de l’atur registrat al sector.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis de la Cerdanya no hi ha una correlació entre el nombre de

treballadors estrangers contractats, que ha augmentat, i el nombre de treballadors estrangers

a l’atur del sector, que també ha augmentat.


treballadores estrangeres en els darrers anys i alhora s’ha produït una disminució molt

significativa de l’atur entre les treballadores estrangeres.

336







concertats. En el cas de la Cerdanya es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen

el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total d’alumnes de cada

tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat

numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A

cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des del curs 1999-‐2000, any que marca un punt

d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.

Aquesta evolució, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període en

tots els nivells de l’ensenyament i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la

comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les

dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,

abans d’Educació.

337

a.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Cerdanya


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la comarca

escolaritzats a les dues xarxes representava el 2,1% de l’alumnat total de tota l’etapa. Al llarg

dels darrers anys s’ha donat un tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar fins al curs

2006-‐2007 (30,1%), a partir d’aquest curs s’ha invertit la tendència i ha disminuït la presència

d’alumnat estranger fins arribar al 28,8% el curs 2009-‐2010. Durant aquest curs i en

percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que

la xarxa pública escolaritza un 28,4% dels alumnes estrangers enfront del 0,4% de la xarxa

concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza

en el nivell, hi ha també diferències. Al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 56,7%

d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 0,7% de la xarxa concertada.



338


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil al curs 2009-‐2010 a la

Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americà, es van incorporar, per primer cop, a

l’ensenyament de la comarca el curs 2000-‐2001 on representaven el 33,3% de l’alumnat

estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 51,9% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus

procedents dels països de la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3% de l’alumnat

estranger; amb oscil·∙lacions, una presència irregular i amb algun curs sense matrícula, al llarg

del període presenten una tendència final decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 28,6%

dels alumnes estrangers. El tercer origen són el alumnes africans (subsaharians) que es van

incorporar, per primer cop, al nivell d’ensenyament de la comarca el curs 2002-‐2003 on

representaven l’11,8% dels alumnes; amb oscil·∙lacions i una tendència final decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 9,1% del total d’alumnes estrangers. El quart origen són els alumnes

339

europeus, procedents dels països de fora de la Unió55, que al curs 1999-‐2000 representaven el

66,7% de l’alumnat estranger d’infantil; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent al

curs 2009-‐2010 representen el 5,2% de l’alumnat estranger. Els alumnes d’origen asiàtic han

tingut una presència irregular i testimonial a la comarca i al curs 2009-‐2010 representen l’1,3%

de l’alumnat estranger. Per acabar, a la Cerdanya i de manera testimonial, també hi han hagut

alumnes nord-‐americans els cursos 2006-‐2007 i 2009-‐2010 amb percentatges de l’1,3% i l’1,2%

respectivament.

b.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a la Cerdanya


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la Cerdanya,

escolaritzats a les dues xarxes, representava l‘1,5% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2007-‐

2008 on es va assolir el màxim d’alumnes matriculats amb el 22,6%. A partir d’aquest curs s’ha

55 L’1 de gener de 2007 Bulgària i Romania van ingressar a la Unió Europea. Des del punt de vista estadístic s’han produït variacions a partir d’aquesta dada en les diferents dades estadístiques on s’inclou la diferència segons la procedència.

340

invertit la tendència fins al curs 2009-‐2010 on els alumnes estrangers representen el 19% de

l’alumnat de primària. Durant aquest curs i en percentatges absoluts, és a dir, sobre el total

d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que la xarxa pública escolaritza un 18,3% dels

alumnes estrangers enfront del 0,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre

el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències: al curs

2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 22,1% d’alumnes estrangers de primària enfront d’un

4,2% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en l’ensenyament primari de la

Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el

341

66,7% de l’alumnat estranger de la comarca; amb oscil·∙lacions i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 64,1% de l’alumnat estranger. El segon origen, més

nombrós són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que al curs

1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19,3% de l’alumnat

estranger. El tercer origen són els alumnes europeus procedents de països de fora de la Unió

que al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 8,8% de

l’alumnat estranger. El quart origen són els alumnes magrebins, que es van incorporar, per

primer cop, a la primària de la Cerdanya el curs 2001-‐2002 on representaven el 6,3% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent. al curs 2009-‐2010

representen el 3,3% dels alumnes estrangers. Finalment els alumnes d’origen africà i d’origen

asiàtic presenten percentatges testimonials al llarg del període, presència irregular i una

incorporació tardana. Fins al curs 2005-‐2006 no es van incorporar els alumnes africans i fins al

curs següent els asiàtics; al curs 2009-‐2010 representen el 2,8% i l’1,1% del total d’alumnes de

l’etapa respectivament.

342

c.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Cerdanya


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la Cerdanya,

escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2007-‐

2008 on és va assolir el percentatge més elevat amb un 26,8%, a partir d’aquest curs

s’inverteix la tendència fins arribar al curs 2009-‐2010 on representen el 26,6%. Durant aquest

curs i en percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell,

s’observa que la xarxa pública escolaritza un 21,5% dels alumnes estrangers enfront de l’1,1%

de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa

escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza

un 27,7% d’alumnes estrangers de secundària enfront d’un 5,1% de la xarxa concertada.



343


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari de la

Cerdana són els d’origen centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3%

del total de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 64,2% de l’alumnat estranger de l’etapa. El segon

origen, més nombrós, són els alumnes europeus procedents de la Unió Europea que al curs

1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg el període

i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 20,8% dels alumnes estrangers.

344

El tercer origen són els alumnes d’origen europeu procedents dels països de fora de la Unió56,

que al curs 1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,7%. La

resta d’orígens, com el magrebí (0,8%), africans subsaharians (0 %), nord-‐americans (0%) i

asiàtic (2,5%) al curs 2009-‐2010, no presenten dades de matrícula o són testimonials com els

asiàtics; al llarg del període presenten oscil·∙lacions amb valors percentuals molts baixos; cal

assenyalar que només els alumnes magrebins van tenir al curs 2003-‐2004 una presència

significativa amb un 15,6% de l’alumnat estranger, però la seva presència ha anat disminuint

fins al curs 2009-‐2010 on representen el 0,8% de l’alumnat estranger matriculat a la

secundària.

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris: Formació professional de grau mitjà i batxillerat

només es troba present a la Cerdanya la xarxa pública amb uns percentatges d’alumnes

estrangers escolaritzats menors que els dels ensenyaments obligatoris. Per acabar, cal

assenyalar, també, que a la comarca no s’imparteixen cicles de grau superior.

56 L’1 de gener de 2007 Bulgària i Romania van ingressar a la Unió Europea. Des del punt de vista estadístic s’han produït variacions a partir d’aquesta dada en les diferents dades estadístiques on s’inclou la diferència segons la procedència.

345

a.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau

mitjà): evolució i situació actual

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a la Cerdanya


En el cas dels cicles de grau mitjà de la Cerdanya s’observa, en primer lloc, que només hi ha

oferta a la xarxa pública.

En segon lloc s’observa que durant els cursos 2000-‐2001, 2001-‐2002, 2002-‐2003 i 2003-‐2004

no hi va haver presència d’alumnes estrangers als cicles. A partir del curs 2003-‐2004 van

matricular-‐se, de nou, alumnes que representaven el 13,3%; amb diferents oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència lleugerament creixent, al curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers

representen el 15,4% dels alumnes dels cicles de grau mitjà de la comarca.




alumnes nouvinguts.

346

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau mitjà de la

Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americà, amb percentatges, que en alguns cursos

representen el 100% de l’alumnat estranger. Al curs 2009-‐2010 el percentatge és del 81,3% i la

resta s’ho reparteixen amb un mateix percentatge (6,3%) els alumnes de la Unió Europea,

Resta d’Europa i magrebins. La resta d’orígens (africans i asiàtics) no tenen cap presència al

llarg de tot el període.

347

b.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers Batxillerat a la Cerdanya


A la Cerdanya hi ha matrícula d’alumnes estrangers, al batxillerat, des de l’inici del període

estudiat, amb un percentatge, al curs 1999-‐2000, que representava l’1,4% dels alumnes totals

de l’etapa. Amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐

2010 representen l’11,3% de l’alumnat total dels batxillerats.




alumnes nouvinguts.

348

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als batxillerats de la Cerdanya

són els d’origen centre i sud-‐americà que al curs 1999-‐2000 ja representaven un 50,0% del

total d’alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 84,6% de l’alumnat estranger. Els següents dos

orígens, amb el mateix percentatge al curs 2009-‐2010 (7,7%) són els alumnes de la Unió

Europea i els procedents de països de fora de la Unió. Aquestos dos orígens, durant el període,

també presenten gran oscil·∙lacions, però amb una tendència general decreixent. La resta

d’orígens presents a la comarca (africans, magrebins, americans del nord i asiàtics) no tenen

alumnes escolaritzats en aquest nivell d’ensenyament.

349

4. ELS ESTRANGERS A LA COMARCA : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.

Les entrevistes realitzades en aquesta comarca han estat fetes només en les poblacions que

formen part de la província de Lleida. En aquestes poblacions de la Cerdanya, com a bona part

de la resta de comarques de la província, en matèria de gestió migratòria cal destacar el servei

de primera acollida al nouvingut i l’assessorament legal, a més a més de les activitats i serveis

en l’àmbit de la sensibilització i la formació.

Des de les administracions públiques s’intenta treballar per fomentar l’aprenentatge de la

llengua com a eina clau per a la integració social i econòmica de les persones estrangeres, i

alhora en activitats formatives encaminades a fomentar la reinserció laboral, sobretot en el

sector dels serveis, ja que és un dels principals sectors d’ocupació que contracta persones

estrangeres.


Tot i l’estancament de població motivat, a parer dels entrevistats, en part per la crisi

econòmica, en els darrers deu anys la comarca ha experimentat un important creixement de la

població d’origen estranger.

“Si mires les estadístiques pots vere que durant aquests deu anys la població

estrangera ha crescut molt..,mira per exemple l’any 2010 vam arribar a casi el 17 %”

Pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i comarcal en matèria de

gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al nouvingut i l’assessorament

legal, a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la sensibilització i la formació. Pel que fa a la

formació, des de l’administració es fomenta la celebració d’actes per afavorir el coneixement i

el contacte entre la població resident a la comarca.

Els entrevistats assenyalen que per millorar l’eficàcia i l’eficiència de les accions dutes a terme

per a la població, és cabdal disposar d’una bona detecció prèvia de les necessitats de les

persones d’origen estranger, així com de la seva realitat.

“Abans de treballar o de definir el que farem, sempre intentem fer un anàlisi previ de la

situació i de les necessitats...”

Els programes d’intervenció, així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la

gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en l’àmbit de la formació per al foment

de la integració laboral de les persones estrangeres. Des de l’Ajuntament de Puigcerdà es

350

realitzen formacions teòrico-‐pràctiques en el sector dels serveis, principalment relacionats

amb l’hostaleria.

“Com que aquí hi ha molt turisme, la major part de gent treballa i es dedica al sector

d’hostaleria..., abans de la crisi també havia molts estrangers empleats a la

construcció, però ara amb la crisi s’ha parat bastant.”

Pel que fa a l’àmbit de la intervenció social i educativa, està en funcionament a la comarca un

“protocol d’acollida” per a les persones nouvingudes, el qual és seguit per part de totes les

administracions locals competents.

A més, des de l’administració s’està duent a terme un ampli treball de sensibilització i el

foment del coneixement mutu entre la població autòctona i la d’origen estranger a través de

l’organització d’activitats lúdiques i festives de naturalesa diversa.

“Organitzem des de aquí un torneig de futbol amb equips mixtes i la veritat és que té

molt bona acollida. També celebrem festes interculturals per mostrar a la població les

diferents cultures i sincerament són molt participatives.”

Pel que fa a l’assessorament legal, des de l’administració pública es reclama poder disposar

d’informació més clara i entenedora sobre els tràmits i processos que han de seguir les

persones estrangeres per tal de regularitzar la seva situació. D’aquesta forma podrien donar

una informació actual i entenedora.

A nivell formatiu, des del Consell Comarcal, en col·∙laboració amb altres institucions com el

Consorci de Normalització Lingüística, s’estan duent a terme cursos de llengua catalana. Es

coincideix a assenyalar l’aprenentatge de la llengua per part de la població estrangera, com a

factor bàsic d’integració i accés al mercat de treball, juntament amb la formació específica en

l’àmbit laboral.

Jo crec que sí, que el fet de que aprenguin la llengua els hi obre més portes a l’hora de

trobar una feina, sobretot al sector serveis.”

Pel que fa als professionals, es valora de manera molt positiva la possibilitat de poder disposar

de formació continuada, alhora que es consideren suficients els recursos que en aquest sentit

existeixen.

351

4.2. L’educació i els estrangers

En les diferents escoles de la comarca que pertanyen a la província de Lleida, s’observa un

nombre poc significatiu d’alumnat d’origen estranger, degut en bona part a la baixa densitat

demogràfica d’aquests nuclis.

“Clar que tenim alumnat nouvingut estranger, però crec que és relativament poc

significatiu comparat amb altres comarques..., aquí som poquets...”

Tot i això, aquests municipis han experimentat un creixement de població important en els

darrers anys, motivat, segons els entrevistats, per l’arribada de població procedent de zones

urbanes, però no estrictament d’origen estranger.

“Els últims anys hem tingut un altre cop més inscripcions en el conjunt de la ZER,

sobretot perquè ha vingut molta gent de Barcelona i rodalies, amb fills, a instal·∙lar-‐se

aquí”.

Respecte a les mesures vers l’alumnat nouvingut, els centres educatius de la comarca disposen

de l’aula d’acollida i d’un pla d’acollida, a més d’actuacions específiques segons criteris de cada

centre.

La relació entre l’escola i la família, sobretot la participació de les famílies d’origen estranger,

ha estat abordada pels equips directius dels centres escolars de la comarca. Segons els

entrevistats és molt important la col·∙laboració i participació de les famílies d’alumnes per

garantir un bon resultat acadèmic i una integració escolar i social de l’alumnat.

“La implicació de les famílies en tot el procés educatiu dels seus fills és cabdal, i aquí

intentem fomentar-‐la molt.”

Per aquest motiu, els entrevistats remarquen el paper de l’escola en fomentar aquesta

participació a través de la implicació de les famílies en les activitats del dia a dia, intentant així

fer-‐les partícips en tot el procés d’aprenentatge dels seus fills.

D’acord amb els entrevistats, no hi ha conflictes entre els alumnes autòctons i d’origen

estranger, alhora que els alumnes d’origen estranger presenten una bona integració en

l’entorn escolar.

Pel que fa a l’àmbit específic de la formació, els centres educatius de la comarca disposen de

l’aula d’acollida com a principal recurs específic en el seu treball amb l’alumnat immigrant

nouvingut. I malgrat no disposar ni tenir necessitat d’un protocol específic, la ZER entrevistada

352

afirma fer certes adaptacions curriculars, així com treballar temes específics amb l’alumnat

d’origen estranger, sobretot en relació a la llengua quan es creu convenient.

Tanmateix, s’assenyala com a important també, que tots els alumnes puguin tenir un bon

coneixement del català. A més de creure i treballar de manera activa en l’aprenentatge de la

llengua amb l’alumnat estranger, els entrevistats afegeixen que en determinades situacions es

troben encara mancats d’algunes eines, que seria interessant d’utilitzar per tal de fomentar i

millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger.

“Per nosaltres és cabdal i intentem que tots els nostres alumnes parlin normalment el

català a tot arreu..., és bàsic quan parlem d’integració.”

D’acord amb els entrevistats, no s’observen necessitats i/o dificultats en el treball docent amb

la població d’origen estranger, malgrat que s’assenyala la importància de disposar de formació

continuada en aquest àmbit.

353

11.-‐ EL PALLARS SOBIRÀ


Pel que fa als moviments de població estrangera al Pallars Sobirà s’observa, a la gràfica

número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de

l’any 2000 es dóna un increment sostingut; en termes absoluts passem de 126 estrangers a la

comarca a 1227 l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 restaria

2,3 punts per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) i estaria

pràcticament igual, en percentatge, que els valors de referència de Catalunya a l’any 2010

(15,95%).

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers al Pallars Sobirà.


354

Gràfica núm. 2




Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera al Pallars Sobirà per sexe i edats.


355

De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives en la distribució dels estrangers

respecte al sexe i l’edat. Segons els anys d’arribada s’aprecia que la franja majoritària dels

nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la franja compresa en les edats productives

( 19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones que se situa als voltants del 12%,

sempre favorable als homes, que es manté al llarg dels deu anys estudiats. Respecte als

menors de 18 anys, a l’any 2000 els nois representaven el 12,7% dels estrangers i les noies el

15,1 %; aquesta diferència s’ha mantingut al llarg del període fins a l’any 2006 on s’inverteix la

tendència i a l’any 2010 els percentatges de nois i noies representen respectivament l’11,6% i

el 10,4%. Pel que fa a les persones majors de 64 anys, els homes sempre estan per sobre de les

dones en termes percentuals i al llarg del període s’observa un descens tant en homes com en

dones. A l’any 2000 els percentatges per a homes i dones, respectivament, representaven el

8,7% i 7,9% i a l’any 2010 els percentatges representen l’1,2% i l’1,1% respectivament.

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera al Pallars Sobirà segons continent d’origen.



a.-‐ Els estrangers procedents dels països de la Unió Europea representaven a l’any 2000 el

47,6% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

creixent, a l’any 2010 representen el 57,1% dels estrangers i és l’origen majoritari. Els

estrangers procedents dels països europeus de fora de la Unió a l’any 2000 representaven el

356

8,7% dels estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any

2010 representen l’1,5% de la població estrangera. La suma dels dos orígens europeus (58,6%)

representen, juntament amb els estrangers de centre i sud-‐americà, els més nombrosos a la

comarca. Cal assenyalar que les dades estadístiques d’aquests es van modificar a l’any 2007

quan Romania i Bulgària van entrar a la Unió Europea.

b.-‐ Els africans on estan inclosos els subsaharians i el magrebins són el tercer origen més

nombrós actualment. A l’any 2000 representaven el 18,3% dels estrangers de la comarca; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 8,6%.

c.-‐ Els estrangers procedents de Centre i Sud-‐amèrica a l’any 2000 representaven el 21,4% de

la població estrangera; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, a l’any

2010 representen el 32,1% dels estrangers de la comarca i són el segon origen més nombrós a

la comarca. Pel que fa al col·∙lectiu d’estrangers procedent d’Amèrica del Nord cal assenyalar

que el seu percentatge encara que testimonial és dels més alts a la província. A l’any 2000

representaven el 3,2% de la població estrangera; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període i

una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 0,4% de la població estrangera.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, presenten percentatges

testimonials a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven el 0,8% dels estrangers

presents a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i amb una presència irregular o

sense cap presència (del 2001 al 2003) i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el

0,2% de la població estrangera.

357





Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers al Pallars Sobirà.


a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers es concentren majoritàriament a la construcció i al

sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial a l’any 1999 representaven el 2,4% dels

contractes de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent,

a l’any 2010 representen el 2,3% dels contractes entre els treballadors estrangers.

c.-‐ Els treballadors de la construcció a l’any 1999 representaven el 16,8% dels contractes dels

treballadors estrangers a la comarca i eren ja el segon origen més nombrós; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una lleugera tendència creixent, a l’any 2010 representen el 18,6%.

d.-‐ Els treballadors del sector agrari a l’any 1999 representaven el 4,8% dels contractes dels

treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, a

l’any 2010 representen el 7,2% dels contractes dels treballadors estrangers a la comarca.

358

e.-‐ Els treballadors dels sector serveis a l’any 1999 representaven el 76% dels contractes dels

treballadors estrangers a la comarca i eren amb diferència el grup més nombrós; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent a l’any 2010 representen el 71,9%

del contractes i continua sent el sector que dóna més feina als treballadors estrangers al

Pallars Sobirà.



Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, al Pallars Sobirà.


A l’any 1999 els contractes entre les dones estrangeres de la comarca representaven el 38,4%

dels contractes dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència final creixent, a

l’any 2010 els contractes femenins representen el 45% dels contractes dels treballadors

estrangers. Aquestes dades són de les més altes de tota la província. De la mateixa manera i de

forma antagònica evoluciona la contractació entre els treballadors masculins estrangers.


del nivell d’estudis d’aquestos treballadors que ens pot donar una idea aproximada dels nivells

escolars de tota la població estrangera. Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis

dels treballadors estrangers ha variat al llarg del període estudiat des del punt de vista

estadístic en consonància amb els canvis experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta

359

circumstància resta palesa, sobretot, entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis

primaris i EGB-‐secundaris.


Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Pallars Sobirà.


a.-‐ S’observa, a l’any 2010, que majoritàriament els treballadors nouvinguts presenten un

nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A

l’any 1999 aquests treballadors representaven el 77,6% del total dels treballadors; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen el

78,2%. Cal assenyalar que a l’any 2005 hi ha una discrepància notable en el número, que cal

imputar a les taules que han estat la base per crear els gràfics, i no és imputable als autors

d’aquest informe. La dada podria estar intercanviada amb les dades del nivell de BUP-‐BAT.

b.-‐ Els treballadors sense estudis a l’any 1999 representaven un 0,8%; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència creixent, a l’any 2010 representen el 14,7%, el segon grup

més nombrós a l’any 2010.

360

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 4% del treballadors

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010

representen el 3,8% dels treballadors estrangers de la comarca.

d.-‐ Els treballadors amb estudis de batxillerat a l’any 1999 representaven un 10,4% dels

treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010


e.-‐ Els treballadors amb estudis professionals a l’any 1999 representaven el 2,4% dels

treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, a

l’any 2010 representen l’1,6%.

f.-‐ Els treballadors amb estudis universitaris (Diplomats /Llicenciats) a l’any 1999

representaven el 3,2% per als Diplomats i l’1,6% per als Llicenciats; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen 0,1% i 1,2%

respectivament.

Finalment per completar l’apartat de dades relatives al treball dels Immigrants podem veure


desembre de 2009.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, al Pallars Sobirà.


En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe.

361

A la gràfica número 8 observem que en el període estudiat es registren unes grans oscil·∙lacions

tant en homes com en dones pel que fa als percentatges de treballadors a l’atur. En el cas dels

homes la tendència final és la de decreixement de l’atur i de manera antagònica, en el cas de

les dones, és la de creixement de l’atur.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Pallars Sobirà.




a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta

una tendència final creixent passant del 2,8% al 5%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una tendència final

lleugerament creixent passant del 5,6% al 6%.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una

tendència final decreixent passant del 50% al 33%.

d.-‐ L’atur al sector serveis, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta un tendència final

creixent passant del 41,7% al 47%.

362

e.-‐ L’atur entre els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat apareix al juny de

2007 amb un 7% del total del treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions a partir d’aquesta data

i amb mesos sense atur, al desembre de 2009 l’atur entre aquests treballadors representa el

9% de tots els treballadors estrangers de la comarca.


següents correlacions.

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha incrementat el seu nivell de contractació al llarg

del període, però si ho comparem amb l’atur del mateix període no hi ha correlació perquè

l’atur també ha augmentat al sector.

b.-‐ Al sector industrial hi ha una correlació, en el període, entre la disminució de contractes en

el sector i el conseqüent augment d’aturats registrats entre els treballadors estrangers.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció, no hi ha una correlació entre la disminució de

treballadors contractats i la disminució de l’atur registrat entre els treballadors estrangers

d’aquest sector. Les dades, per al període estudiat (desembre 2005–desembre 2009), ens

mostrem que hem passat del 33,9% al 25,1% d’estrangers contractats i del 50,0% al 33% de

treballadors aturats.


contractats, que augmenta, passant del 58,8% al 63,0%, i el nombre de treballadors estrangers

a l’atur del sector que també ha augmentat, passant del 41,7% al 47,0%.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que, si bé s’ha produït un augment dels contractes

entre les treballadores estrangeres en els darrers anys, no es correlaciona amb el nivell d’atur

femení que en els darrers anys presenta també una tendència creixent.

363


L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la

pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en

percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a

seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les

dades del Pallars Sobirà ens mostren l’escolarització de la xarxa pública, única present a la

comarca. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca





servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Des del punt de

vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques dels alumnes d’origen europeu, cal

assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració de Bulgària i Romania a la Unió

Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts alumnes que fins al curs 2007

estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió, a partir d’aquest curs es

compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una rellevància estadística

heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com postobligatoris.

364

3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació total.

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Pallars Sobirà.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Pallars Sobirà,

escolaritzats a la xarxa pública, representaven el 4,1% de l’alumnat total de l’etapa; al llarg dels

darrers deus anys donat oscil·∙lacions amb una tendència general creixent i al curs 2009-‐2010

s’ha assolit un percentatge del 10,5%. Cal assenyalar, com a dada significativa, que al curs

2008-‐2009 es va arribar al màxim percentatge d’alumnes estrangers a la comarca amb una

presència del 11,6% i al curs 2001-‐2002 amb un 2,7% es va assolir el percentatge més baix

d’alumnes estrangers.




alumnes nouvinguts.

365

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Pallars Sobirà.


a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil del Pallars Sobirà, al

curs 2009-‐2010, són el alumnes procedents de països de la Unió Europea, que amb diferents

oscil·∙lacions al llarg del període i amb una tendència final creixent, al curs 1999-‐2000

representaven el 66,7% dels alumnes estrangers i al curs 2009-‐2010 representen ell 51,5%.

b.-‐ El segon origen, al curs 2009-‐2010, són els alumnes procedents de Centre i Sud-‐amèrica,

que amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període i amb una tendència general creixent, al

curs 1999-‐2000 representaven el 16,7% i al curs 2009-‐2010 representen el 39,4%.

c.-‐ El tercer origen són els alumnes magrebins, que s’incorporen al centres de la comarca, per

primer cop, el curs 2006-‐2007 amb un 10,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,1% del total d’alumnes

estrangers a la comarca.

d.-‐ Els alumnes estrangers d’origen europeu però de països no membres de la Unió al curs

1999-‐2000 representaven el 16,7% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del

366

període i una tendència decreixent, a partir del curs 2007-‐2008 van desaparèixer de la

matrícula de la comarca.

e.-‐ Els alumnes d’origen africà (subsaharians), els d’origen xinès i els procedents d’Amèrica del

Nord tenen una presència irregular no continuada en el període i, quan han estat presents, els

seus percentatges són testimonials excepte els alumnes nord-‐americans que al curs 2004-‐2005

representaven un 10% del total de l’alumnat estranger.


Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari al Pallars Sobirà.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Pallars Sobirà,

escolaritzats a la xarxa pública, representava el 2,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys la seva evolució presenta alguna oscil·∙lació, però amb una tendència general

creixent fins al curs 2007-‐2008, on els alumnes estrangers representaven el 17,2%; a partir

d’aquest any s’inverteix la tendència i es produeix un descens de l’alumnat estranger fins al

367

curs 2009-‐2010, on els alumnes estrangers representen el 15,4% de tot l’alumnat

d’ensenyament primari del Pallars Sobirà. Cal assenyalar que al curs 2000-‐2001 es va assolir el

percentatge més baix d’alumnes a l’etapa amb un 1,5%.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Pallars Sobirà.


a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari del Pallars Sobirà, al

curs 2009-‐2010, són els alumnes procedents de països de Centre i Sud-‐amèrica, que al curs

1999-‐2000 representaven el 25% de tot l’alumnat estranger del l’etapa; amb diferents

oscil·∙lacions al llarg del període, amb algun curs sense matrícula i una tendència final creixent,

al curs 2009-‐2010 representen el 64,4% dels alumnes estrangers.

b.-‐ El segon origen en nombre són els alumnes procedents dels països de la Unió Europea, que

al curs 1999-‐2000 representaven el 75% de l’alumnat estranger; amb diferents oscil·∙lacions i

368

una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 27,1% dels alumnes

estrangers.

c.-‐ El tercer origen són els alumnes magrebins, que es van incorporar als centres de la comarca,

per primer cop, el curs 2001-‐2002 amb un 10% i que, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 6,8% dels alumnes estrangers.

d.-‐ El quart origen són els alumnes de països europeus no membres de la Unió, que es van

incorporar al centres de la comarca, per primer cop, el curs 2002-‐2003 amb un 16,7% i, amb


l’1,7%.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Pallars Sobirà.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari al Pallars

Sobirà, escolaritzats a la xarxa pública, representava el 4% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg

369

dels darrers deus anys, amb alguna oscil·∙lació, s’ha donat un creixement sostingut d’aquests

alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del

24,2%. Cal assenyalar el fort creixement experimentat en l’escolarització d’aquests alumnes

durant el curs 2005-‐2006 i el mínim percentatge assolit durant el curs 2000-‐2001 (3,1%).




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Pallars Sobirà.


a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari del Pallars Sobirà, al

curs 2009-‐2010 són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que es van escolaritzar, per

primer cop a la comarca, el curs 2001-‐2002 amb un 22,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 54,2% del total

d’alumnes estrangers de l’etapa.

b.-‐ El segon origen, en nombre, al curs 2009-‐2010 són els alumnes europeus provinents de

països de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 62,5% de l’alumnat

370

estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 30,5% dels alumnes estrangers.

c.-‐ El tercer origen són els alumnes magrebins que es van incorporar, per primer cop, als

ensenyaments secundaris de la comarca el curs 2005-‐2006 i representaven el 3,7% de

l’alumnat estranger; amb alguna oscil·∙lació i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 13,6% de l’alumnat estranger del Pallars Sobirà.

d.-‐ El quart origen, al curs 2009-‐2010, són els alumnes europeus dels països que no són

membres de la Unió Europea i que al curs 1999-‐2000 representaven el 37,5% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions i amb algun curs sense matrícula presenten una tendència final

decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 1,7% de l’alumnat estranger de l’etapa.


batxillerat, s’observa una presència d’alumnes estrangers en els cicles de grau mitjà per sobre

dels valors dels estudis obligatoris, i en el cas dels cicles de grau superior i batxillerat per sota

de les etapes obligatòries. Finalment, cal assenyalar, que a la comarca només s’imparteixen

aquest estudis postobligatoris a la xarxa pública.


mitjà): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM al Pallars Sobirà.

371



mitjà al Pallars Sobirà, escolaritzats a la xarxa pública, representava el 0% de l’alumnat total del

cicles. Al llarg dels darrers deus anys, amb oscil·∙lacions a l’inici del període i una tendència

creixent a partir del curs 2004-‐2005, al curs 2008-‐2009 el percentatge d’alumnes estrangers

representava el 34,1%, nivell màxim assolit durant el període. No obstant, a partir d’aquest

curs,s’inverteix la tendència i al curs 2009-‐2010 el percentatge representa el 27% de l’alumnat.

Aquest percentatge al Pallars Sobirà representa un dels valors més alts registrats als diferents

nivells escolars de la província pel que fa a la presència d’alumnat estranger.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Pallars Sobirà.


372

a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència en els cicles de grau mitjà del Pallars Sobirà, al

curs 2009-‐2010, són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà. Es van incorporar, per primer

cop, als cicles de la comarca el curs 2002-‐2003 i representaven el 100% de tot l’alumnat

estranger. Amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 66,7% de l’alumnat estranger.

b.-‐ El segon origen, al curs 2009-‐2010, són els alumnes europeus dels països de la Unió . Es

van incorporar, per primer cop, als cicles el curs 2006-‐2007 i representaven el 20% dels

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 16,7% de l’alumnat estranger.

c.-‐ El tercer origen són els alumnes magrebins. Aquests alumnes es van escolaritzar, per primer

cop, en aquest nivell de la comarca, el curs 2008-‐2009 i representaven el 7,1% de l’alumnat

estranger. Al curs 2009-‐2010 representen el 12,5% i ha augmentat la seva presència respecte

al curs en que es van incorporar per primer cop.

d.-‐ El quart origen, al curs 2009-‐2010, són els alumnes europeus dels països no membres de la

Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% de l’alumnat estranger matriculat

als cicles; amb una presència irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula i una

tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 4,2% dels alumnes estrangers.



Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS al Pallars Sobirà.

373


Fins al curs 2004-‐2005 no s’han escolaritzat alumnes estrangers en els cicles de grau superior

que s’imparteixen a la xarxa pública del Pallars Sobirà. Aquest curs el percentatge de

matriculats era del 5% ; amb oscil·∙lacions i amb algun curs sense matrícula, al curs 2006-‐2007

s’assoleix el percentatge màxim amb un 5,9%. A partir d’aquest curs, amb oscil·∙lacions i una

tendència general decreixent, s’arriba al curs 2009-‐2010, on el nombre d’alumnes estrangers

als cicles de formació professional de grau superior representen el 4,9% del total dels alumnes.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Pallars Sobirà.


Els únics alumnes estrangers presents als cicles de grau superior, impartits en la xarxa pública

del Pallars Sobirà, són els procedents de països europeus que no són membres de la Unió. La

seva presència és irregular al llarg del període, perquè no en tots els cursos hi ha alumnes

escolaritzats.

374

3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat al Pallars Sobirà.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Pallars Sobirà, escolaritzats

a la xarxa pública , representava el 2,3% de l’alumnat total de l’etapa. Amb diferents

oscil·∙lacions al llarg dels darrers deus anys i una tendència general creixent, al curs 2008-‐2009

es va assolir el percentatge més alt amb un 9,1%. A partir d’aquest curs la tendència s’inverteix

i al curs 2009-‐2010 el percentatge d’alumnes estrangers matriculats als batxillerats de la

comarca representa el 5,7% del total de l’alumnat matriculat. Cal assenyalar que al curs 2003-‐

2004 es va assolir el mínim percentatge del període amb un 2%.




alumnes nouvinguts.

375

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Pallars Sobirà.


a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència als Batxillerats del Pallars Sobirà, al curs 2009-‐

2010 són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà. Aquests alumnes es van escolaritzar, per

primer cop, al curs 2007-‐2008 on representaven el 100% dels alumnes estrangers; amb una

tendència decreixent al llarg del període, al curs 2009-‐2010 representen el 66,7% de l’alumnat

estranger matriculat als batxillerats.

b.-‐ El segon origen més nombrós, al curs 2009-‐2010, són els alumnes d’origen europeu

procedents dels països de la Unió Europea. Al curs 1999-‐2000 representaven el 100% dels

alumnes estrangers escolaritzats; amb una presència irregular en el període i amb cursos sense

matricula, a partir del curs 2006-‐2007 inicien un nou cicle irregular amb una tendència

decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 33,3,% de l’alumnat estranger de la comarca.

c.-‐ El tercer origen més nombrós que no està escolaritzat al curs 2009-‐2010, però que ha estat

present al llarg del període, són els alumnes procedents de països europeus no membres de la

Unió. Durant els cursos 2000-‐2001 i fins al 2004-‐2005 representaven el 100% de tots els

alumnes estrangers, però a partir del curs 2005-‐2006 ha desaparegut la seva matrícula de la

comarca.

376

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.

D’acord amb la baixa densitat demogràfica de la comarca, el nombre de persones d’origen

estranger que hi resideix és també relativament baix en comparació a altres comarques més

poblades. Aquest fet, segons els entrevistats, ha propiciat que malgrat la crisi econòmica

actual i les dificultats laborals que està comportant, els efectes d’aquesta hagin estat menors

respecte a altres territoris de la província. Tot i això, es posa de manifest l’augment del

nombre de persones d’origen estranger que han decidit retornar o bé cap al seu país o bé

traslladar-‐se a altres punts del territori.

D’altra banda, les entrevistes realitzades recullen l’opinió unànime de la inexistència de

conflictes a la comarca per motius relacionats directament amb la immigració, malgrat que

tots els professionals entrevistats posen de manifest la necessitat de poder tenir activitats

formatives relacionades principalment amb el coneixement i la gestió d’entorns culturalment

diversos.

Per la seva banda, les principals demandes recollides per part de la població estrangera són

l’assessorament legal en matèria d’estrangeria, que des dels ens locals de la comarca s’intenta

satisfer, i disposar de més informació laboral en matèria sobretot de treballadors de règim

autònom. A més, tant les persones d’origen estranger com els professionals entrevistats

coincideixen a posar de manifest que en l’actualitat, fruit de l’actual context econòmic, la

manca de xarxa familiar i social que tenen la major part de les persones d’origen estranger

representa una dificultat afegida per aquest col·∙lectiu, ja molt vulnerable en situacions de crisi.

Això afecta, sobretot, a la seva capacitat i disposició per ocupar-‐se de l’educació dels seus fills i

fer front a les situacions de precarietat laboral i econòmiques que es puguin presentar.


La major part de la població d’origen estranger resident a la comarca, d’acord amb els

entrevistats, és població que porta anys vivint-‐hi, alhora que el percentatge de població

nouvinguda és relativament baix.

Pel que fa a la seva ubicació dins de la comarca, la major part de la població, donades les

característiques geogràfiques i demogràfiques de la mateixa, es troba al municipi de Sort.

“... la gent que estan aquí fa temps que hi són, i més aviat hi ha poca població de

nouvinguts. Des de fa molts anys que aquí hi ha vingut sobretot romanesos i

equatorians.”

377

En relació als orígens, i pel que fa a l’atenció per part de l’administració pública, els

entrevistats assenyalen com a principals usuaris del servei d’estrangeria els d’origen equatorià.

Aquest fet s’explica, d’acord amb els professionals, per la pertinença de Romania a la UE, i la

conseqüent disminució de les dificultats per part d’aquest col·∙lectiu en relació a la seva

legalització a l’estat espanyol.

“ Els que més vénen per tema de papers són els equatorians, generalment, perquè els

romanesos que estan aquí també des de fa molts anys, la majoria ja tenen permisos.”

En quant al treball realitzat des de l’administració pública local en matèria d’immigració,

aquest s’intenta dur a terme de manera coordinada amb els centres educatius i d’assistència

primària de la comarca.

“Jo fa sis mesos que estic aquí, però sí que treballem conjuntament amb les altres

entitats.”

La principal demanda de la població estrangera usuària dels serveis prestats des de

l’administració pública comarcal és la informació en matèria d’estrangeria, la qual s’intenta

satisfer a través dels professionals de què disposa la pròpia administració i el treball realitzat

periòdicament per l’associació AMIC. A més, com a conseqüència de l’actual situació del

mercat de treball, s’observa una augment de la demanda d’informació sobre el règim de

treballadors autònoms.

“Des de l’associació d’immigrants del Pallars, ens han demanat que organitzem una

xerrada sobre autònoms”.

També, en matèria d’intervenció, es destaca que les principals necessitats de la població

estrangera són de caràcter socioeconòmic, ja que en els darrers temps s’ha incrementat el

nombre de famílies que presenten dificultats per tal de satisfer les seves necessitats bàsiques,

a causa sobretot de la disminució de llocs de treball.

“ Ara no hi ha tanta feina, i això s’està notant, perquè cada cop tenim més famílies,

sobretot immigrants, que necessiten assistència social.”

“En infància, també hi ha moltes immigrants, més que tot, mares solteres amb

dificultats econòmiques”.

D’altra banda, per part del entrevistats, es detecta la necessitat de fer un major treball de

sensibilització per tal de fomentar la convivència i la cohesió social. En aquest sentit,

juntament amb el Consorci de Normalització lingüística, es duu a terme un Programa de

Voluntariat Lingüístic per fomentar l’ús del català i les relacions interculturals.

378

“En general hi ha racisme. Hem de treballar aquest tema, és molt important. El tema

de la sensibilització és important; és una necessitat.”

Alhora es considera important sensibilitzar la població estrangera sobre l’aprenentatge i l’ús de

la llengua catalana com a llengua vehicular.

“Respecte els immigrants, coma necessitat puc dir-‐te que és l’idioma. És una comarca

molt monolingüe; tots parlen català, llavors, clar..., si no aprenen català, trobo que es

crea una diferència gran; n’han d’aprendre.”

També, amb l’objectiu de fomentar la cohesió social i el coneixement mutu, s’estan emprenent

diverses iniciatives socials amb la participació conjunta de la població autòctona i la població

d’origen estranger57. A més a més, en quant a recursos disponibles, cal destacar també que el

Consell Comarcal disposa d’una borsa de traductors, amb caràcter voluntari.

“El Consell Comarcal té una borsa de traductors de gent voluntària; no estan

contractats, no són mediadors, no són professionals que paguen per fer un servei”.


Des el centre d’atenció primària de la capital de la comarca, s’assenyala que es segueix un

protocol unitari i una atenció especialitzada per a tots els usuaris del servei, sense diferenciar-‐

ne els seus orígens. Tot i això, en casos puntuals i depenent del cas concret, per millorar la

comunicació i poder atendre correctament a les persones d’origen estranger es recorre al

Servei de Mediació del departament de Sanitat i el Servei de Traducció del Consell Comarcal de

Pallars Sobirà.

“L’atenció a persones immigrants és molt normal des del CAP; però sí que aprofitem

una espècie de servei de mediació i de traducció, i els metges i les metgesses també

utilitzen el servei de traducció de via telefònica.”

Tanmateix s’assenyala que des del centre de salut de Sort es du a terme un protocol específic

per a tota la població que arriba per primera vegada al CAP a buscar la targeta sanitària.

“Quan venen per obtenir la targeta sanitària, jo llavors aprofito per donar-‐los la

benvinguda i explicar com funcionem aquí. Així mateix intento conèixer-‐los, detectar les

57 Des del Pla d'Acollida i Integració de persones immigrades i amb la col·∙laboració del Planter de Gerri, s'ha iniciat el projecte "Recuperació de l'hort tradicional a quatre mans", l'objectiu del qual és recuperar la cultura de l'hort tradicional, per una banda, i per l'altra, establir vincles socials entres les persones estrangeres i autòctones. Per acomplir aquest objectiu s'han format parelles hortícoles, formades per persones autòctones, propietaris d'horts i persones estrangeres que tenen voluntat d'aprendre el cultiu tradicional de l'hort al Pallars.

379

seves necessitats. I si fa falta informo els altres serveis socials segon els necessitats de

les persones nouvingudes.”

Els professionals entrevistats, afirmen la disminució del nombre de persones nouvingudes en

comparació amb els darrers anys per l’efecte de la crisi econòmica i el desplaçament a altres

punts del territori espanyol, i en menor mesura cap el seu país d’origen. Aquesta situació ha

marcat molt la intensitat de la feina dels centres de salut d’atenció primària. Al mateix temps,

es destaca per part dels professionals entrevistats, l’existència de diferències importants entre

una comarca gran amb una població significativa de persones nouvingudes i una comarca més

petita amb una població tant autòctona com immigrada més estable i reduïda com el Pallars

Sobirà. Segons els professionals, això determina molt l’existència de més o menys necessitats. I

en aquest sentit, s’afirma la inexistència en l’àmbit de l’atenció primària de necessitats

importants a resoldre en relació a l’atenció de la població estrangera.

Tot i això s’assegura que la situació de les persones estrangeres en aquesta comarca, encara

que continua essent estable a nivell laboral, es percep amb un augment de la por a una

possible situació d’atur de llarga durada, més acusada en el cas de la població d’origen

immigrada, la qual és molt més vulnerable per la manca, sobretot, de xarxa familiar en

aquestes situacions de crisi.

“Sí que estic notant que les persones immigrants que estan en l’atur són molt fràgils,

tenen molta por de quedar-‐se sempre en l’atur, no tenen xarxes familiars com un

d’aquí.”

D’altra banda, i davant les perspectives actuals del mercat de treball, cal destacar la iniciativa

que s’està duent a terme des del CAP de Sort per facilitar a les dones que busquen feina el

contacte amb aquelles persones i/o famílies que demanen o tenen la necessitat de disposar

d’una cuidadora familiar.

Des dels serveis d’atenció primària, es remarca la necessitat continuada de formació per als

professionals que estan treballant en l’àmbit sanitari, alhora que es considera necessari

participar en les formacions tant en relació a aspectes de caràcter cultural com sobre

temàtiques sanitàries més específiques, relacionades sobretot amb el coneixement de

malalties d’altres països.

“Com que és una comarca petita, i tampoc no tenim molts usuaris nouvinguts puc dir

que nosaltres no necessitem un mediador intercultural o un traductor aquí al Cap però

sí que ens aniria molt bé formacions per exemple sobre sanitat i cultures diferents”.

380

D’altra banda, i en relació als professionals sociosanitaris que treballen en els centres d’atenció

primària, es recull l’opinió sobre la falta de formació i sensibilització, sobretot en el tracte amb

la diversitat.

“A vegades trobem algun comentari per part de professionals, jo veig un mica de falta

de sensibilitat cap a les diferències culturals, per això crec que formació sobre aquest

tema ens ajudaria molt.”


Com diuen els entrevistats, en els centres educatius de la comarca, tant instituts com escoles,

la major part dels alumnes d’origen estrangers que hi estan matriculats provenen de països

sud americans i de Romania. Els entrevistats expliquen que no hi ha conflictes per qüestions

relacionades amb la immigració.

“Aquí en general, no hi ha problemes, no tenim conflictes...”

En general, i malgrat la inexistència de conflictes, s’observen certes dificultats d’integració per

part de l’alumnat romanès respecte a d’altres orígens estrangers, ja que tendeixen a

relacionar-‐se de manera gairebé exclusiva amb altres alumnes del mateix origen, la qual cosa,

a més de la manca de cohesió, dificulta el seu aprenentatge de la llengua catalana.

“ (...) Als romanesos sempre els costa més; es queden molt només entre ells i llavors

clar, no aprenen català i no s’integren”. (PSIN1209)

Quant al funcionament dels centres educatius i de secundària, cal destacar la coordinació que

aquests estableixen amb altres entitats i institucions de la comarca en el seu treball específic

en matèria d’educació i immigració.

Des de les escoles, amb el Consell Comarcal, s’ha dut a terme un projecte per tal d’afavorir el

coneixement mutu, així com del territori, entre l’alumnat d’origen estranger i l’alumnat

autòcton58. Alhora que, d’acord amb els entrevistats, es valora de forma molt positiva el treball

continu des de l’àmbit educatiu en el foment de la integració i la cohesió social. Els

professionals entrevistats assenyalen la necessitat de treballar en l’atenció de la diversitat

juntament amb la resta d’agents que intervenen en el procés educatiu dels alumnes59. Alhora,

s’assenyala la manca d’informació disponible sobre estratègies d’integració en l’àmbit

educatiu.

58 A través del Programa “Joves-‐Guia”, dut a terme de manera conjunta entre el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’IES Hug Roger III de Sort, es pretén fomentar el coneixement de l’entorn així com el coneixement mutu entre l’alumnat autòcton i d’origen immigrant. 59 L’IES Hug Roger III de Sort, disposa d’una Comissió d’Atenció a la Diversitat formada per tots els caps de departament del centre, l’equip directiu i psicopedagògic i l’EAP.

381

“També ens falta informació sobre mètodes d’integració; informació de tècniques.”

D’altra banda, i pel que fa a la relació família-‐escola, no s’observen dificultats en aquest sentit,

malgrat que s’assenyala una certa tendència, per part de les famílies d’origen estranger, a

l’incompliment dels horaris de les reunions.

“La relació família-‐escola, normalment bé; només que a ells els costa una mica complir

l’horari; quedem amb una hora i vénen tard.”

En general, es veu important disposar de formació continuada en matèria d’educació i

immigració, alhora que es reclama la possibilitat de poder disposar de més recursos i material

formatiu dirigit a l’alumnat immigrant, disponible a través de l’XTEC.

“A l’XTEC tenim material amb totes les llengües, però, per exemple, no tenim proves de

nivell de castellà; i aquesta és una mancança que trobem.”

S’observa, per part dels professionals entrevistats, una relació positiva entre l’aprenentatge

del català i el grau d’integració de l’alumnat, essent per aquest motiu que es reivindica la

necessitat de continuar treballant en el foment de l’aprenentatge de la llengua. En aquest

sentit es recull, entre els entrevistats, un elevat grau de satisfacció amb els resultat obtinguts a

través de l’Aula d’Acollida.

““Després de l’Aula d’Acollida, tot i les dificultats, en general poden seguir el ritme de

l’aula i s’integren bé, correcte.”

D’altra banda es posa de manifest també, a través de les entrevistes realitzades, la tendència

per part de l’alumnat d’origen estranger, i sobretot nouvingut, a presentar un nivell d’estudis

inferior a la mitjana que li correspondria, essent aquest un dels principals motius pels quals

aquest alumnat tendeix a repetir més cursos en comparació amb la resta. Per aquest motiu,

des dels centres escolars s’apunta la possibilitat de poder disposar de classes de reforç

específiques per a l’alumnat d’origen estranger.

“Generalment tenen un nivell baix, i la majoria repeteixen cursos. Les classes de repàs

potser serien una necessitat per als alumnes immigrants”.


Des del tercer sector, com des d’altres sectors que treballen, s’observa que en els darrers anys

hi ha hagut una lleugera davallada del nombre de nouvinguts a la comarca. Donades les

característiques demogràfiques de la comarca, el gruix d’entitats i associacions que formen el

tercer sector és relativament baix. En aquest sentit, actualment la comarca compta, per

382

exemple, amb una única associació d’immigrants, la qual integra persones d’origen estranger

de nacionalitats i orígens diversos.

“Hi ha només una associació aquí, l’Associació d’Immigrants del Pallars.”

Entre els serveis oferts per les entitats del tercer sector a la comarca, es destaca l’assistència

social bàsica, l’assessorament legal i sociolaboral, així com l’aprenentatge de la llengua i

l’intercanvi cultural.

“Creu Roja, per exemple, és qui més treballa el tema de l’assistència social, sobretot pel

tema de la roba.”

Alhora cal destacar també la important tasca duta a terme pel voluntariat de la comarca,

sobretot pel que fa al tema de la llengua i el foment del coneixement mutu. La comarca

disposa d’un important teixit social que, de manera voluntària i coordinada en bona part pel

Consell Comarcal, està duent a terme activitats amb l’objectiu de promoure el coneixement

mutu60.

“El Consell Comarcal té una borsa de traductors de gent voluntària; no estan

contractats, no són mediadors, no són professionals que paguen per fer un servei.”

Malgrat la manca de recursos materials i humans que assenyalen els entrevistats, des de les

entitats del tercer sector s’intenta donar resposta a les principals necessitats detectades. En

aquest sentit, s’està duent a terme una important tasca d’assessorament legal i orientació

professional, d’assistència social bàsica i de sensibilització.

“Més que res, els immigrants que vénen, vénen per tema d’informació de papers,

reagrupaments, nacionalitat, etc...”

En relació a la formació dirigida a persones d’origen estranger, des del tercer sector s’ofereixen

cursos de formació laboral específica per tal d’afavorir la reinserció laboral d’aquest col·∙lectiu.

Alhora es reclama poder disposar de major informació i assessorament en matèria de treball,

sobretot en relació al règim de treballadors autònoms.

D’altra banda, i en relació als professionals del tercer sector, es recull la necessitat de poder

disposar d’una formació continuada sobretot en matèria d’estrangeria, donat el caràcter

canviant d’aquesta temàtica.

“Sempre fa falta formació, bàsicament el més necessitat és sobre el tema jurídic, perquè no son fixes, sempre hi ha canvis, sempre hi ha mogudes; sí que a vegades trobem a faltar, bàsicament, una formació per actualitzar la i

60 Veure també el projecte "Recuperació de l'hort tradicional a quatre mans", impulsat des del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

383

12.-‐ L’ALT URGELL


Pel que fa als moviments de població estrangera a l’Alt Urgell, s’observa a la gràfica número 1

que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 hi

ha un creixement sostingut fins l’any 2009, a partir d’aquest any es produeix un alentiment

que resta palès al 2010. En termes absoluts passem de 608 estrangers a la comarca als 3346 de

l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010 restaria 3,1 punts, en percentatge,

per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) i restaria 0,7 punts

percentuals per sota dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a l’Alt Urgell


384

Gràfica núm. 2




Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a l’Alt Urgell per sexe i edats


385


s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la


que es manté constant al llarg del període estudiat. L’any 2000 la diferència era de 6,4 punts

percentuals a favor dels homes i l’any 2010 és del 2,7%. Respecte als menors de 18 anys es

presenten els percentatges següents: a l’any 2010 hi havia el 13,8% de nois i l’11,3% de noies.

Al llarg del període es manté la diferència entre nois i noies, però des de l’any 2003 s’inverteix

la tendència i hi ha més noies que nois; la diferència es manté i al final del període, l’any 2010,

hi ha un 11,3% de noies i un 11,2% de nois. Pel que fa a les persones majors de 64 anys

s’aprecia un descens, tant en homes com en dones, des de l’any 2000 (2% i 3,9%) fins al 2010

(1,1% i 1,6%).

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a l’Alt Urgell, segons continent d’origen



a. Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del

2000 (48,2%) fins al 2010 (51,3%) i els estrangers procedents de països europeus de fora de la

Unió presenten una tendència decreixent des del 2000 (25,8%) fins al 2010 (7,8%); les dades

van variar, des del punt de vista estadístic, l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i

Romania van passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos orígens (59,1%)

386

representen, juntament amb els estrangers d’origen centre i sud-‐americà, les colònies

d’immigrants més nombroses a la comarca.

b.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐Amèrica) se situen en un

percentatge del 29,6% a l’any 2010 i han experimentat, des de l’any 2000 (13,2%) oscil·∙lacions

amb una tendència creixent que els ha situat com el segon origen més nombrós de la comarca.

Cal remarcar que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord és testimonial amb un

percentatge sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,1% a l’any 2008 i el

0,3% a l’any 2010.

c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el tercer

grup d’estrangers de la comarca més nombrós amb valors que oscil·∙len entre l’11,8% de l’any

2004 i el 9,1% de l’any 2010; en general, la seva presència és manté en uns percentatges molts

constants al llarg dels darrers deu anys.

d.-‐ Els estrangers d’origen asiàtic, principalment xinesos, presenten uns percentatges molts

baixos al llarg de període. Així, l’any 2000 representaven l’1,8% dels estrangers presents a la

comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència lleugerament creixent, a l’any

2010 representen el 2,0%.

387





Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a l’Alt Urgell


a.-‐ Els treballadors estrangers a l’Alt Urgell es concentren majoritàriament en la construcció i

en el sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats en el sector industrial són minoria i al llarg del període

presenten diferents oscil·∙lacions amb una tendència decreixent que va des del 7,2% de l’any

1999 fins al 3,6% de l’any 2010.

c.-‐ Els treballadors de la construcció eren el segon grup més nombrós a l’any 1999 (30,5%),

però al llarg del període, amb diferents oscil·∙lacions, presenta una tendència decreixent fins a

situar-‐se en un nivell de contractació a l’any 2010 del 12,6%. Cal assenyalar que fins i tot amb

aquest descens és manté a l’any 2010 com el segon sector productiu amb més treballadors

estrangers.

388

d.-‐ Els treballadors del sector agrari, amb oscil·∙lacions, presenten una tendència creixent,

passant del 3,6% de l’any 1999 al 7,4% dels contractes dels treballadors estrangers de l’any

2010.

e.-‐ Els treballadors del sector serveis han mantingut, amb oscil·∙lacions al llarg del període, una

tendència creixent, que els ha permès passar d’un 58,6% de l’any 1999 fins al 76,4% de l’any

2010.



Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a l’Alt Urgell


S’observa que durant els anys 2000-‐2002 hi havia pràcticament una igualtat entre homes i

dones estrangers contractats a la comarca. A partir d’aquest any es produeix una divergència,

augmentant el nombre de contractes dels homes respecte a les dones. Aquesta tendència es

torna a trencar a partir de l’any 2006 en que s’inicia una nova convergència fins l’any 2010.

Aquest any hi ha un 52,4 % de contractes per a homes i un 47,6 de contractes per a dones

estrangeres.



389







estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que



Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a l’Alt Urgell


a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un nivell d’estudis

equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any 1999,

representaven el 87,1%, però amb diferents oscil·∙lacions i una tendència decreixent, a l’any

2010, representen el 65,5%.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del període estudiat. A l’any 2003

aquests treballadors representaven un 4,7% i a l’any 2010 representen el 15,1%.

390

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten, amb oscil·∙lacions, una tendència

creixent des de l’any 1999 ( 4%) fins al 2010 (7,7%).

d.-‐ Les altres titulacions són realment testimonials amb valors molt baixos. No obstant això, cal

esmentar que, dins d’aquests treballadors, sobresurten els que tenen formació professional

amb un 4,9% seguits dels que estan en possessió d’un títol de batxiller que representen el

3,9% i en percentatges més baixos se situen els treballadors amb titulacions de diplomatures,

l’1,0%, i llicenciatures, l’1,9%.



desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica

número 8 veiem que entre desembre de 2005 a juny de 2007 hi ha una augment de l’atur

femení i de manera antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí. En

canvi entre el juny del 2005 i desembre del 2008 la tendència s’inverteix i és ara l’atur femení

qui disminueix i de manera antagònica augmenta l’atur masculí en la mateixa mesura. A partir

de desembre de 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la tendència i és ara l’atur

masculí qui descendeix i el femení qui augmenta.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a l’Alt Urgell


391


estrangers segons els sectors productius.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a l’Alt Urgell


En aquest cas apareixen les següents tendències:

a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola, amb oscil·∙lacions, disminueix en el període

comprès entre desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 5,7% al 4,1%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, creix passant del 5,7 % al 1999 fins al 10,7 %.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció és el que experimenta el creixement més significatiu,

passant del 9,4% al desembre de 2005 fins al 30,0% al desembre de 2009. Cal assenyalar que

apareix un pic, molt significatiu, al juny de 2008 amb un 47,7%.

d.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers contractats al sector serveis ha experimentat una

important davallada passant del 77,4% al desembre de 2005 fins al 49,4% al desembre de

2009.

392

e.-‐ Finalment, el sector dels nous treballadors que s’incorporen a la vida activa sense cap

ocupació anterior al nostre país experimenta un creixement moderat de l’atur que va des de

l’1,9% al juny de 2005 fins al 5,8% al desembre de 2009.

Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrats observem les

següents coincidències.

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha disminuït lleugerament el seu nivell de

contractació durant el període. Si ho comparem amb el nivell d’atur del període observem que

no hi ha una correlació directa perquè l’atur també ha disminuït, passant del 5,7% (desembre

2005) al 4,1% (desembre 2009).

b.-‐ El petit augment de contractes en el sector industrial durant el període (desembre 2005-‐

desembre 2009) no es correlaciona amb l’augment d’aturats en el mateix període.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació directa entre la disminució de

treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades del període ens mostren que

s’ha passat del 26,2% al 20,9% d’estrangers contractats i del 9,4% al 30,0% de treballadors

estrangers aturats.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que augmenta, passant del 56,2% % al 65,8%, i el nombre de treballadors

estrangers a l’atur que disminueix del 77,4% al 49,4%.


treballadors estrangers femenins en els darrers anys i que, com a conseqüència, s’ha produït

un descens paral·∙lel de dones treballadores en situació d’atur, encara que, en els últims mesos

estudiats, s’aprecia un nou repunt de l’atur femení.

393


L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la



per seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les


concertats. En el cas de l‘Urgell es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen el

pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total d’alumnes de cada

tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat

numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A

cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt

d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.

Aquesta evolució tanmateix, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del

període i ens dóna una visió de l’esforç que han hagut de fer la comunitat escolar per tal


servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Des del punt de

vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques dels alumnes d’origen europeu, cal

assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració de Bulgària i Romania a la Unió

Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts alumnes que fins al curs 2007



heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com postobligatoris.

394

3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a l’Alt Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de l’Alt Urgell,

escolaritzats a les dues xarxes, representava el 3,6% de l’alumnat total del cicle. Al llarg dels

darrers deus anys s’observa una tendència general creixent del nombre d’aquests alumnes fins

arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 7,2%. No

obstant cal assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del

curs 2004-‐2005 que s’ha mantingut fins al curs 2007-‐2008. A partir d’aquest curs, on es va

assolir el màxim percentatge del període (13,1%), s’inicia una davallada fins al curs 2009-‐2010 .

En percentatges absoluts s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament

l’escolarització d’aquests alumnes a l’Alt Urgell, amb el 6,4% enfront del 0,8% de la xarxa

concertada respecte al total d’alumnes estrangers escolaritzats en l’etapa. En termes relatius

hi ha també diferències, en aquest cas també a favor de la xarxa pública, doncs al curs 2009-‐

2010 hi ha un 8,3% d’alumnes estrangers, enfront d’un 3,3% de la xarxa concertada.

395




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a l’Alt Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència a l’Alt Urgell són els alumnes d’origen europeu

procedents de països de la Unió Europea; al curs 1999-‐2000 representaven el 26,3% de

l’alumnat estranger i, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 33,8%. El segon origen són els alumnes europeus, però

procedents de països de fora de la Unió, en aquest cas i a efectes estadístiques cal tenir en

compte l’esmentat sobre la integració a l’any 2007 de Romania i Bulgària; al curs 1999-‐2000

representaven el 36,8% dels alumnes estrangers i, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 26,2%. El tercer origen són els alumnes

sud i centre-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 10,5% de l’alumnat estranger;


396

21,5%. El quart origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el

26,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 15,4%. Els alumnes d’origen africà i asiàtic tenen una presència irregular, amb

oscil·∙lacions al llarg del període, amb cursos sense matrícula i amb uns percentatges que al

curs 2009-‐2010 representen l’1,5%, respectivament, del total d’alumnes estrangers matriculats

a l’etapa.

3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a l’Alt Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de l’Alt Urgell,



2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 22%. No obstant al llarg del

període cal assenyalar com a dades significatives alguns fet puntuals: el fort increment

experimentat el curs 2004-‐2005, i el descens que es dóna a partir del curs 2008-‐2009. En

percentatges absoluts, és a dir, respecte al nombre total d’alumnes de l’etapa, s’observa que la

397

xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a l’Alt Urgell, el

19,3% enfront del 2,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als

alumnes que escolaritzen cadascuna de les dues xarxes, hi ha també diferències, en aquest cas

també a favor de la xarxa pública, doncs al curs 2009-‐2010 hi ha un 26,3%, enfront d’un 10,1%

a la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a l’Alt Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de l’Alt Urgell són els

alumnes d’origen centre i sud-‐americà; al curs 2000-‐2001 representaven l’11,5% i, amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el

35,7% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus de països de fora de

la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 16,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 29,8% dels alumnes estrangers de

398

l’etapa. El tercer origen, en nombre, són els alumnes europeus procedents de països de la Unió

que al curs 1999-‐2000 representaven el 64,5% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 26,5%. El quart

origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 12,9%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 6,3%. El cinquè origen són els alumnes asiàtics que al curs 1999-‐2000


tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’1,3%. Finalment l’últim origen en

nombre són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 3,2%

de l’alumnat estranger; amb una presència irregular al llarg del període (cursos sense

matrícula), presenten una tendència decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 0,4% dels

alumnes estrangers de l’etapa.


Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a l’Alt Urgell


399

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de l’Alt Urgell,


darrers deus anys s’ha donat una tendència general creixent d’aquests alumnes fins arribar al

curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21%. Cal assenyalar, com

a dades significatives, els següents fets: L’increment puntual del curs 2003-‐2004, el màxim

assolit al curs 2007-‐2008 amb un 21,2% d’alumnes estrangers i l’estabilització de la presència

d’alumnes en els dos darrers curos del període. En percentatges absoluts s’observa que la

xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a l’Alt Urgell, el 16%

enfront del 5% de la xarxa concertada, en canvi, en termes relatius, no hi ha diferències. En

aquest cas la xarxa pública escolaritza, al curs 2009-‐2010, un 21,2%, enfront d’un 20,4% a la

xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a l’Alt Urgell

400


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari de l’Alt Urgell són els

d’origen sud i centre-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven el 10,3%; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 40,8% de

l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus, tant del països de la Unió com

de fora de la Unió; sumant aquests orígens, al curs 1999-‐2000 representaven el 76,9% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent

pels alumnes del països de fora de la Unió i final creixent pels alumnes de la Unió, al curs 2009-‐

2010 representen el 47,3%, d’aquest percentatge, el 27,2% pertany als ciutadans de la Unió

Europea i el 20,1% als ciutadans europeus que no pertanyen a la Unió. El tercer origen són els

alumnes magrebins, que inicialment al curs 1999-‐2000 representaven el 12,8,%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el

7,1%. El quart origen són els alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van incorporar,

per primer cop, als ensenyaments secundaris de la comarca el curs 2004-‐2005 amb un

percentatge del 3,4%, i des d’aquest curs i al llarg del període, presenten oscil·∙lacions amb una

tendència creixent fins arribar al curs 2009-‐2010, on representen el 4,7% de l’alumnat

estranger de l’etapa. Finalment, cal assenyalar que els alumnes d’origen africà (subsaharians)

han tingut una presència testimonial els cursos 2002-‐2003 i 2003-‐2004, per a desaparèixer tot

seguit.

401

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà, superior i

batxillerat s’observa en general, tret del nivell de batxillerat, una presència d’alumnes

estrangers superior als nivells obligatoris de l’ensenyament. Tanmateix cal assenyalar, pel que

fa als estudis de batxillerat, que només es troben presents en la xarxa pública.


mitjà: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a l’Alt Urgell



mitjà a l’Alt Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 6,2% de l’alumnat total del

cicle. Al llarg dels darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent fins al curs 2008-‐2009, a

partir d’aquest curs s’ha iniciat un descens d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010,

on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 25,2%. En percentatges absoluts, és a dir,

respecte al nombre total d’alumnes escolaritzats en l’etapa en les dues xarxes, s’observa que la

xarxa pública assumeix el 16% dels alumnes enfront del 8,4% de la xarxa concertada. En

402

termes relatius, es a dir, respecte a l’escolarització en el centres d’una mateixa xarxa, hi ha

diferències significatives; en aquest cas la xarxa pública escolaritza al curs 2009-‐2010 un 20,8%

enfront d’un 43,5% de la xarxa concertada.



estadístics del propi Departament, pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a l’Alt Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència al cicles de grau mitjà de l’Alt Urgell són els

alumnes d’origen europeu provinents de països europeus de fora de la Unió; al curs 1999-‐2000

representaven el 88,9%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 50%. El segon origen són els alumnes europeus

provinents dels països de la Unió Europea que es van incorporar, per primer cop, al cicles de la

comarca el curs 2000-‐2001 i representaven el 15,8% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una tendència creixent,al curs 2009-‐2010 representen el 27,5%. El tercer

403

origen correspon als alumnes sud i centre-‐americans que es van incorporar per primer cop al

cicles el curs 2001-‐2002 amb un 4,8% , amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 20% de l’alumnat estranger. El quart origen correspon als

alumnes magrebins que es van incorporar per primer cop als cicles el curs 200-‐2001 amb un

5,3%; amb oscil·∙lacions i una presència irregular en el període (cursos sense matrícula)

presenten una tendència final decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 2,5% dels alumnes

estrangers. Finalment, tant els alumnes d’origen africà (subsaharians) com els alumnes

d’origen asiàtic, presenten percentatges testimonials al llarg del període estudiat i una

presència irregular, amb cursos sense matrícula. En el curs 2009-‐2010 no tenen cap presència.



Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS a l’Alt Urgell


Al curs 1999-‐2000 no hi havia alumnes estrangers escolaritzats en els cicles de grau superior en

cap de les xarxes educatives. Al curs 2000-‐2001 s’incorporen a la xarxa concertada, on

representaven el 20% dels alumnes dels cicles; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen un percentatge del 27,7%. En

404

termes absoluts i respecte al total d’alumnes de graus superiors, presents en la comarca i

escolaritzats en les dues xarxes, els valors al curs 2009-‐2010 són: el 14,3% de l’alumnat

estranger s’escolaritza a la xarxa pública i un 13,4% a la xarxa concertada. En termes relatius i

respecte als alumnes que escolaritzen cadascuna de les xarxes, els valors presenten diferències

significatives; així observem que al curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers de la xarxa pública

representen el 18,8% dels alumnes escolaritzats en la seva xarxa i els alumnes estrangers de la

xarxa concertada representen el 55,6% del alumnes escolaritzats en la seva xarxa.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a l’Alt Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau superior de l’Alt Urgell són els

d’origen europeu, procedents de països europeus que no són membres de la Unió. Al curs

2000-‐2001 representaven el 100%; amb oscil·∙lacions i una tendència final creixent, al curs

2009-‐2010 representen el 71% del total de l’alumnat estranger. El segon origen són els

405

alumnes de centre i sud-‐Amèrica que es van incorporar per primer cop als cicle els curs 2002-‐

2003 amb un 14,3% d’alumnes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19,4%. El tercer origen són els alumnes europeus

procedents dels països de la Unió Europea que representaven al curs 2001-‐2002 el 25%; amb


el 9,7% de l’alumnat estranger. Finalment, els alumnes magrebins i d’origen asiàtic tenen una

presència irregular al llarg de període amb cursos sense matrícula i amb percentatges baixos o

testimonials, al curs 2009-‐2010 no hi ha matriculat cap alumne d’aquests col·∙lectius en el cicles

de grau superior.


Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat a l’Alt Urgell


Els alumnes de Batxillerat de l’Alt Urgell només es troben escolaritzats a la xarxa pública. Les

dades de la gràfica mostren que al llarg del període hi ha diferents oscil·∙lacions, però amb una

tendència final creixent respecte a l’inici del període. Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes

estrangers de Batxillerat, a la comarca, representava el 8 % de l’alumnat i al curs 2009-‐2010

406

representen l’11,1%; durant el període s’han donat oscil·∙lacions amb un màxim del 18,5% al

curs 2002-‐2003 i un altre repunt al curs 2008-‐2009 amb un 13,3%.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 22

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a l’Alt Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència als batxillerats de l’Alt Urgell són els alumnes

d’origen europeu de països no membres de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000


tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 63,6%. El segon origen, amb un

percentatge molt més baix que l’anterior, és el dels alumnes sud i centre-‐americans es van

incorporar per primer cop als batxillerats el curs 2000-‐2001 amb un 4%; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 22,7% dels

alumnes estrangers. El tercer origen són els alumnes europeus procedents dels estats de la

407

Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 5,3% del alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i

una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,1% dels alumnes. Els

alumnes procedents del Magrib assoleixen percentatges testimonials, 4,5% al curs 2009-‐2010 i

sense presència en molts cursos del període. Els alumnes d’origen asiàtic tenen una presència

irregular al llarg del període, amb oscil·∙lacions, sense tendència definida i sense una continuïtat

manifesta, ja que al curs 2009-‐2010 no n’hi cap de matriculat. I finalment, de manera

testimonial, cal remarcar que al curs 2002-‐2003 hi havia la presència testimonial d’un alumne

d’Amèrica del Nord.

408



A la comarca de l’Alt Urgell el treball en la gestió de les polítiques migratòries des de

l’administració pública es duu a terme de manera conjunta i coordinada entre el Consell

Comarcal i l’ajuntament de la Seu d’Urgell.

“Aquí hi ha l’ajuntament on hi ha l’agent d’acollida, i després al Consell Comarcal hi ha

una tècnica d’immigració. Treballem conjuntament.”

Aquesta forma de treball coordinada entre els diferents agents de l’administració pública així

com amb la resta d’entitats i institucions del territori, es valora d’acord amb el que afirmen els

entrevistats, de manera molt positiva.

“Si no treballes de forma coordinada, després te’n dones compte que hi ha una

multiplicació dels recursos quan no n’hi ha necessitat. Per això és molt important

coordinar-‐se bé, també amb les ONGs del territori.”

Pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i comarcal en matèria de

gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al nouvingut i l’assessorament legal

i sociolaboral. A més a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la sensibilització, la formació

i el servei de traducció.

Tanmateix, els entrevistats posen de manifest la importància de disposar d’una bona diagnosi

de la realitat per tal de poder atendre les necessitats de la població, les quals no es poden

tractar de manera homogènia.

“Cada persona és un cas; llavors jo els informo i actuem en funció de les necessitats de

cada un”.

Els programes d’intervenció així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la

gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme, en la seva majoria, de manera


amb la població d’origen d’immigrant. En aquest sentit, i pel que fa a l’àmbit d’intervenció

social i educativa, està en funcionament a la comarca un “protocol d’acollida” per a les

persones nouvingudes, el qual és seguit per part de totes les administracions locals

competents; alhora es disposa d’un servei de traducció i interpretació adreçat principalment

als centres educatius i d’assistència sanitària primària, així com als diferents professionals de

l’administració pública en el seu treball diari amb persones estrangeres. A més, des de

l’administració s’intenta treballar en l’àmbit de la sensibilització i el foment del coneixement

mutu entre la població d’origen estranger i autòctona.

409

“A vegades encara costa una mica la relació...però per les dos parts. Però per exemple

fem tallers com el de les parelles lingüístiques, de cuina intercultural, etc.”

D’altra banda, en matèria d’intervenció, es destaca que la principal necessitat de la població

estrangera és de caràcter socioeconòmic, ja que en els darrers temps s’ha incrementat el

nombre de famílies que presenten dificultats per tal de satisfer les seves necessitats bàsiques.

Sobretot arrel de la creixent situació d’atur en la que es troben moltes persones d’origen

estranger.

“Hi ha molta demanda de Serveis Socials... d’ajudes i d’aliments sobretot.”

“Hi ha molta gent que ve a demanar feina... molts estrangers, tot i que gent d’aquí

també. Hi ha una desesperació total”

A més a més, un altre repte es aconseguir o mantenir-‐se en una situació regular. Ja que,

d’acord amb el que afirmen els entrevistats, aquest fet dificulta la integració i participació de

les persones d’origen estranger en la vida pública de la comarca.

“Com que tu m’has preguntat perquè hi ha una baixa participació, jo crec que el

principal problema dels immigrants és regularitzar la seva situació. Si no tenen permís,

no els interessa conèixer ni la ciutat ni l’entorn.”

A nivell formatiu, es coincideix a assenyalar la necessitats de la població estrangera en

l’aprenentatge de la llengua com a factor bàsic d’integració i accés al mercat de treball,

juntament amb la formació específica en l’àmbit laboral amb l’objectiu de fomentar la

reinserció laboral.

“Jo, des del meu punt de vista, el català és una cosa molt important. Aprendre’l,

considero que és molt bo perquè els hi pot obrir moltes portes, també a nivell laboral”

D’aquesta manera, des de les administracions públiques competents s’intenten dur a terme

accions formatives concretes, tant per facilitar l’aprenentatge de la llengua com per incentivar

la formació i reinserció laboral de la població.


En les centres de salut de la comarca existeix una normalització i homogeneïtzació dels

protocols d’actuació amb els usuaris dels serveis d’assistència primària.

“Treballem un poco dia a dia, si hay algun problema tratamos y ya está. Pero

normalmente no diferenciem el tracte per els estrangers.”

410

Altrament, es destaca també la bona coordinació existent entre els Centres d’assistència

primària, a través sobretot dels Serveis Socials i les administracions locals, així com amb altres

entitats presents a la comarca que treballen de manera directa o indirecta amb la població


“Nosotros, yo mismo como trabajador social de CAP de Seu d’Urgell con la tècnica de

Consell Comarcal y asistentes sociales reunim cada mes i treballem conjuntamente. Si

tenemos un usuario con problemes económicos nos ponemos en contacto con

Amilacat, Seu Solidario,...”

La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció és fer front a l’increment de les

necessitats bàsiques que presenta tant la població autòctona com la d’origen estranger.

“Como necesidades de intervención, creo que es importante tratar los efectos de crisis

económica, porque hay muchas persones de origen inmigrante con muchos problemas

económicos como los de aquí, claro, es una gran desavantatge que tenemos aquí.”

Segons els entrevistats en els centres de salut de la comarca, es posa de manifest la gairebé

nul·∙la existència de conflictes de caràcter intercultural.

“No trabajamos con un mediador intercultural, no lo hemos planteado, pero si

necesitamos un traductor nos ponemos contacto con la tècnica de Consell.”

Quant a intervenció pròpiament, s’ha realitzat un formació per a la detecció de casos de

Mutilació Genital Femenina.

“Sobre todo hemos tratado el tema de detección de Mutilació Genital Femenina,

porque hemos encontrado unos casos y hemos tenido necesidad de tratar este tema.

Más que nada si detectamos cómo tenemos que actuar, cómo podemos evitar este

práctica etc.”

A nivell formatiu es destaca, per part dels professionals, la necessitat de poder disposar de

formació continuada tant per a ells com per a la població d’origen estranger.

“Formación siempre es necesario, antes sí que convocaban más formación, ahora ya no

tanto. Creo que es importante formarse más que nada para los profesionales que han

participado hace poco a la vida laboral.”

“Aquí hay mucho gente en el paro, es importante tratar este problema también en el

nivel formativo, tiene que ser más ofertes de formación laboral para los persones que

están en el paro, muchos de ellos son estrangeres”.

411


En les diferents escoles de la comarca s’observa una lleugera davallada del nombre d’alumnes

nouvinguts en els darrers anys, motivada en bona part, segons els entrevistats, per la situació

de crisi econòmica en que es troba actualment el país. També és important de destacar que

amb la crisi econòmica els equips directius de centres sovint es troben situacions en les quals

han de fer “feines d’assistència social”. Cada cop hi ha mes famílies amb necessitats socials i

econòmiques. Per això donen molta importància a treballar conjuntament amb altres entitats

de la comarca com els serveis socials de l’ajuntament i l’EAP.

“(...) venen famílies per demanar ajuda, ja que estan en situacions veritablement

desesperats (...) No sé què passarà quan es deixin de percebre els subsidis! (...) l’AMPA,

per exemple, ells han tingut molts problemes amb el cobrament de rebuts de menjador

i d’activitats extra escolars.”

La relació entre l’escola i la família, sobretot la participació de les famílies d’origen immigrant,

ha estat abordat pels equips directius dels centres escolars de la comarca. Segons els

entrevistats, és molt important la col·∙laboració i participació de les famílies d’alumnes per

garantir un bon resultat escolar i una integració escolar i social de l’alumnat. No obstant es

posa de manifest el baix grau de participació de les famílies autòctones i d’origen estranger en

els centres, sobretot de secundària.

“Implicació de les famílies, aquí en secundària és molt baix, és misèria! No arribem ni

un 4% de famílies d’alumnes en les Consells Escolars. La gent immigrada més menys encara.”

D’acord amb els entrevistats, no hi ha conflictes entre els alumnes autòctons i d’origen

estranger. Els alumnes d’origen estranger, encara que presenten una bona integració en

l’entorn escolar, aquesta no es tradueix mimèticament en el seu entorn social, ja que s’observa

una certa tendència a la agrupació en funció d’origen.

“Més que res en el pati; a fora d’escola fan seus grups, llavors fora d’aula puc dir-‐vos que no s’ integren.”

A nivell formatiu, es percep que la major part de professionals que treballen en els diferents

centres educatius de la comarca han fet un gran aprenentatge en els darrers anys, fruit de la

formació i sobretot de l’experiència. Per això, actualment no es considera la formació dels

professionals en matèria d’immigració com a prioritària, malgrat evidenciar la necessitat de

continuar el seu aprenentatge i formació, sobretot en matèria de gestió de la diversitat. Tot i

que es creu necessari disposar del nombre suficient de professionals per poder atendre i donar

un servei de qualitat.

412

Tanmateix, s’assenyala com a important que tots els alumnes puguin tenir un bon

coneixement de l’idioma; per això, molts dels centres entrevistats, a més a més de creure i

treballar de manera activa en l’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger,

afegeixen que en determinades situacions es troben encara mancats d’algunes eines, que seria

interessant d’utilitzar per tal de fomentar i millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per

part de l’alumnat estranger.

“És molt important que els alumnes estrangers parlin, utilitzin la llengua catalana en

les seves vides quotidians, és el primer per els seus integracions.”


Entre els serveis oferts per les entitats del tercer sector a la comarca, es destaca l’assistència

social bàsica, l’assessorament legal i sociolaboral i l’intercanvi cultural. La comarca compta

amb un important tercer sector que suma esforços amb altres institucions per dur a terme

activitats i prestar serveis per a la població immigrant. És per aquest motiu que, d’acord amb

els entrevistats, les accions dutes a terme de manera coordinada amb altres agents públics i/o

privats que treballen en matèria d’immigració a la comarca, es consideren de vital importància

per tal de poder dotar el territori de serveis i recursos adequats a les necessitats presentades

per la seva població.

“Trabajamos muy bien con el ayuntamiento y el consell comarcal; pero también con

otras entitades como Seu Solidària”

Des de totes les entitats del tercer sector, i coincidint amb els professionals entrevistats en

altres àmbits, l’actual situació de crisi econòmica suposa un problema afegit a la situació

socioeconòmica i laboral, tant de les persones autòctones com de les persones d’origen

estranger; malgrat assenyalar que, en el cas d’aquests darrers, aquest fet, juntament amb la no

disposició d’una xarxa familiar i social àmplia, dificulta encara més la situació d’aquest

col·∙lectiu en l’actual conjuntura.

“La conjuntura econòmica no acompanya gens... i clar que és difícil per tothom...també

cada cop hi ha més gent d’aquí molt necessitada; però sobretot el que passa amb els

estrangers és que no tenen darrera el suport familiar o social que poden tenir molta

gent aquí”

D’acord amb l’actual context crític a nivell econòmic, en els darrers anys s’ha experimentat un

important creixement del nombre de persones que presenten necessitats socials bàsiques. És

per aquest motiu que des de les entitats del tercer sector s’està intentant oferir serveis tant a

la població d’origen estranger com autòctona en aquest sentit.

413

“Nosaltres aquí rebem molta gent, tant d’aquí com de fora. Tots estan malament

últimament. Aquí vénen per l’ajuda de l’alimentació, la roba i puntualment per alguna

factura impagada del lloguer del pis, o de llum...”

En relació a la prestació de serveis en matèria social, els entrevistats afirmen la importància i

alhora la necessitat de treballar, com s’està fent, de manera coordinada amb els serveis socials

públics així com amb altres entitats que de manera directa o indirecta treballen amb la

població d’origen estranger.

“Amb les altres entitats ens reunim mensualment...i per abordar segons quines

problemàtiques també ens anem reunint amb les assistents socials”.

Per finalitzar, totes les entitats del tercer sector entrevistades coincideixen de manera

unànime en assenyalar la formació lingüística com la principal necessitat en matèria formativa

per part de la població d’origen estranger.

“Sempre és una necessitat per a l’immigrant aprendre català o castellà. Perquè la

llengua és molt important, tant per relacionar-‐se com per anar a buscar feina, ...”

Tanmateix, es considera rellevant la possibilitat de poder disposar de formació laboral

específica per tal d’afavorir la reinserció laboral, tant de les persones autòctones com d’origen

immigrant que en l’actualitat s’han quedat sense feina.

Pel que fa a la formació per a professionals, tot i no destacar massa necessitats, algunes de les

entitats entrevistades, reclamen poder disposar de més formació en matèria d’estrangeria,

fruit de la complicació i manca de claredat que molts cops presenta la informació respecte

aquest tema.

“Estaría bien que las cosas fueran más claras en relación a la ley de estranjería...hay mucha confusión, y estaría muy bien poder tener más formación para poder atender mejor a las

personas que nos piden información y ayuda sobre su situa

414

13.-‐ EL PALLARS JUSSÀ


Pel que fa als moviments de població estrangera al Pallars Jussà s’observa, a la gràfica número

1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000

es produeix un increment sostingut; en termes absoluts es passa de 265 estrangers a la

comarca a l’any 2000, als 2062 a l’any 2010. Cal assenyalar, com a dada significativa,

l’increment d’estrangers que va experimentar la comarca l’any 2007. El percentatge final

d’estrangers a l’any 2010 restaria 3,5 punts percentuals per sota de les dades referides a la

província (gràfica número 2) i estaria 1,1 punts percentuals per sota dels valors de referència

de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers al Pallars Jussà.


415

Gràfica núm. 2




Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera al Pallars Jussà per sexe i edats.


416



franja compresa en les edats productives (de 19 a 64 anys). Hi ha diferències entre homes i

dones; a l’any 2000 els homes representaven el 32% i les dones el 37%, a l’any 2001 es van

invertir les dades i a partir d’aquest any els homes passen a ser més nombrosos, així a l’any

2010 els homes representen el 40,5% i les dones el 31,6% . Respecte als menors de 18 anys, a

l’any 2000 les dones representaven el 10,9% i els nois el 8,3%. Aquesta diferència és manté fins

l’any 2005, on s’inverteix la tendència a favor del nois, i a l’any 2008 es torna a invertir la

tendència i ara les noies tornen a ser més que el nois. A l’any 2010 els nois representen el 12%

dels estrangers i les noies menors de 19 anys el 12,8%. Se situen els percentatges entre el 10%

i 12% tant per nois i noies i es mantenen molt estables al llarg dels anys estudiats. A l’any 2000

els percentatges se situen en el 8,2% pels nois i en el 10,9% per les noies. Pel que fa a les

persones majors de 64 anys s’aprecia un descens sostingut, tant en homes com dones; a l’any

2000 representaven el 6,8% i 4,9% respectivament i l’any 2010 representen l’1,2% i l’1,9%

respectivament.

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera al Pallars Jussà segons continent d’origen.



417

a.-‐ Els estrangers amb més presència a la comarca són els d’origen europeu; a l’any 2000 els

estrangers procedents dels països de la Unió sumats als procedents de països europeus no

membres de la Unió representaven el 41,1% del total d’estrangers a la comarca; amb

oscil·∙lacions i una tendència general decreixent pels d’origen de fora de la Unió i creixent pels

membres de la Unió, a l’any 2010 representen el 48,2% del total d’estrangers. Si separem els

dos grups de ciutadans, els procedents de la Unió representen el 42,7% i els dels països de fora

representen tan sols el 5,5%. Finalment cal assenyalar que les dades d’aquests dos orígens,

des del punt de vista estadístic, a l’any 2007 es van reestructurar quan els súbdits de països

com Bulgària i Romania van passar a ser ciutadans de la Unió Europea.

b.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre) són el segon origen amb més

presència a la comarca; a l’any 2000 els estrangers procedents de centre i sud d’Amèrica

representaven el 14,7% de tots els ciutadans estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 25,4%. Pel que fa als nord-‐

americans cal remarcar que els seus percentatges són testimonials. A l’any 2000

representaven l’1,5%; amb alguna oscil·∙lació i una tendència general decreixent, a l’any 2010

representen el 0,3% dels estrangers del Pallars Jussà.

c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són el

tercer grup més nombrós actualment. A l’any 2000 representaven el 40,8% de tots els

estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el

24,8%.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, a l’any 2000 representaven

l’1,9% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i algun any sense

presència, presenten una tendència general decreixent i a l’any 2010 representen un 1,3% dels

estrangers de la comarca. Cal ressenyar que en tot el període la seva presència és testimonial

si ho comparem amb la resta d’orígens.

418





Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers al Pallars Jussà.


a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers als Pallars Jussà es concentren majoritàriament a la

construcció i al sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 són minoria i a l’any 1999

representaven l’11,6% dels contractes dels treballadors estrangers i, amb alguna oscil·∙lació al

llarg del període i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 4,4% dels


c.-‐ Els treballadors estrangers de la construcció eren els més nombrosos a l’any 1999 i

representaven el 29,1% dels contractes dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg

419

del període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 20,2% i continuen sent el

segon sector amb més contractes entre els treballadors estrangers.

d.-‐ Els treballadors del sector agrari, a l’any 1999 representaven el tercer col·∙lectiu en nombre

amb l’11,6%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs

2010 representen el 14,4% dels contractes dels treballadors estrangers.

e.-‐ Els treballadors estrangers del sector serveis són els més nombrosos. A l’any 1999 ja

representaven el 47,7% dels contractes d’aquests treballadors; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència final creixent, l’any 2010 representen el 61% dels contractes dels

treballadors estrangers a la comarca.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca, s’observa a la


Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, al Pallars Jussà.


a.-‐ Hi ha augment significatiu dels contractes entre les dones estrangeres. A l’any 1999 hi havia

un 25,6% de dones estrangeres contractades; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, a l’any 2009 s’assoleix el valor màxim de contractes entre les dones

estrangeres amb un 38,7% del contractes dels treballadors estrangers. A l’any següent hi ha un

420

canvi de tendència i es redueixen els contractes entre les dones fins arribar al 36,5%. En el cas

dels homes, la variació en els seus contractes és complementària en la mateixa mesura i amb

una tendència inversa a la de les dones.


del nivell d’estudis d’aquests treballadors que ens pot donar una idea aproximada dels nivells

escolars de tota la població estrangera. Aquestes dades ens donen una visió del nivell d’estudis

dels estrangers que han estat contractats, i aquest nivell no està relacionat amb el treball o

tasca que fan els treballadors estrangers. Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis

dels treballadors estrangers ha variat al llarg del període estudiat des del punt de vista

estadístic en consonància amb els canvis experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta

circumstància resta palesa, sobretot, entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis

primaris i EGB-‐secundaris.

La gràfica número. 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 10 anys:

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Pallars Jussà.


a.-‐ S’observa que a l’any 2010 majoritàriament els treballadors estrangers presenten un nivell


421

1999 representaven el 51,2% dels treballadors contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 62,7% dels treballadors

estrangers.

b.-‐ Durant el període s’aprecia un augment dels treballadors sense estudis; a l’any 1999

representaven un 0% i, amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, a l’any 2010


c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 33,7% dels treballadors

estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen el 8,2%.

d.-‐ El treballadors amb estudis de formació professional, a l’any 1999 representaven el 7% dels

treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen el 0,1%, un percentatge realment testimonial.

e.-‐ Els treballadors amb estudis de Batxillerat representaven a l’any 2000 el 2,9% dels

treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a

l’any 2010 representen un testimonial 0,5% entre els treballadors estrangers del Pallars Jussà.

f.-‐ Els treballadors estrangers amb un nivell d’estudis equivalent a les nostres Diplomatures a

l’any 1999 representaven l’1,2% dels treballadors; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final decreixent, a l’any 2010 representen un testimonial 0,1%.

g.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis universitaris de nivell Llicenciatura o més

representaven a l’any 1999 un percentatge significatiu del 7%; amb oscil·∙lacions al llarg el

període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen un 1,6% del total.



desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe.

A la gràfica número 8 s’observa que a l’inici del període estudiat l’atur entre les treballadores

estrangeres representava el 30,9% de l’atur del treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions

significatives i una tendència decreixent, a partir de juny de 2007, al final del període l’atur

entre les dones estrangeres representa el 29,5% de l’atur dels treballadors estrangers. Pel que

422

fa a l’atur masculí registra una evolució antagònica i en la mateixa mesura. Cal assenyalar que

des de desembre de 2007 l’atur masculí manté un nivells molts alts per sobre de l’atur femení.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, al Pallars Jussà.



estrangers segons els sectors productius. Cal remarcar, en aquest cas, que no tenim les dades

corresponents a l’any 2006, per això a la gràfica surten amb valor zero, però les hem

mantingut per tal d’observar la possible tendència.

a.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers contractats al sector agrícola disminueix en el

període comprès entre desembre de 2005 i desembre de200961. Amb oscil·∙lacions i una

tendència general decreixent, passa del 10,3% al 4,5% del total de treballadors estrangers

registrats a l’atur.

b.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers contractats a la indústria, a l’inici del període

representava el 2,9% i, amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, al final del període

representa un 4,5% dels treballadors estrangers aturats.

61 En aquest apartat i per aquesta comarca no disposem de les dades corresponents a l’any 2006.

423

c.-‐ L’atur al sector de la construcció entre els treballadors estrangers a l’inici del període

presentava un percentatge del 45,6%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

final creixent, al final el període representen el 46,4% dels treballadors estrangers registrats.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Pallars Jussà.


d.-‐ El sector serveis a l’inici del període presentava un percentatge d’aturats entre els

treballadors estrangers del 36,8%; amb oscil·∙lacions i una tendència final decreixent, al final

del període representen el 35,7% dels aturats estrangers.

e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat laboral a l’inici del període

representaven el 4,4% dels aturats; amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, al final

del període representen el 8,9% dels aturats estrangers de la comarca.

Si comparem les dades de contractes per sectors productius i de l’atur registrat en el període

de desembre de 2005 a desembre de 2009 observem les següents relacions:

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha mantingut un nivell de contractació constant

fins a l’any 2008 i a partir d’aquest any fins i tot ha augmentat la seva capacitat de

contractació; això ha repercutit en el descens de l’atur del sector que s’observa durant el

període estudiat (desembre 2005-‐desembre 2009). Hi ha una correlació entre l’augment de

contractacions i els descens de l’atur al sector entre els treballadors estrangers.

424

b.-‐ La disminució de la contractació en el sector industrial en el període estudiat no està

correlacionat amb la disminució d’aturats que s’observa en el mateix període.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció tampoc hi ha una correlació clara entre la disminució

de treballadors contractats i el manteniment de l’atur registrat al sector durant el període

estudiat (desembre 2005–desembre 2009).


contractats, que ha augmentat significativament passant del 36,5% al 51,6% durant el període,

i el nombre de treballadors estrangers a l’atur del sector, que ha disminuït, però no de manera

rellevant, passant del 36,8% al 35,7%.

425


L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la

pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en

percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a

seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les


concertats. En el cas del Pallars Jussà es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen

dos valors: primer el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el

pes dels alumnes estrangers en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de

l’etapa. No es fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es

mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels

alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any

que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins al

curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al

llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per

tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides

del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Des del punt

de vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques dels alumnes d’origen europeu, cal

assenyalar que al gener de 2007 es va produir la integració de Bulgària i Romania a la Unió

Europea com a membres de ple dret, i això ha fet que molts alumnes que fins al curs 2007



heterogènia en els diferents nivells educatius tant obligatoris com postobligatoris.

426

3.1.-‐ L’ensenyament infantil: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Pallars Jussà.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Pallars Jussà,


darrers deus anys, amb alguna oscil·∙lació, s’ha produït un creixement sostingut d’aquests

alumnes fins arribar al curs 2008-‐2009, on el percentatge total d’alumnes estrangers

representava el 10,5% dels alumnes. A partir d’aquest curs es produeix una inversió en la

tendència i al curs següent el nombre d’alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa representa

el 8,2%. Cal assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del

curs 2006-‐2007. En percentatges absoluts s’observa que la xarxa pública assumeix

majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a la comarca, el 7,7% enfront del 0,5% que

escolaritza la xarxa concertada del total d’alumnes de l’etapa. En termes relatius hi ha també

diferències a favor de la xarxa pública, doncs al curs 2009-‐2010 a la xarxa pública els alumnes

estrangers representen un 10,5% de l’alumnat de l’etapa i en canvi a la concertada

representen l’1,7%.

427




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Pallars Jussà.


Els alumnes estrangers amb més presència, durant el curs 2009-‐2010, són els alumnes d’origen

europeu; aquests alumnes no es van incorporar al nivell educatiu de la comarca fins el curs

2001-‐2002. Aquest any, sumant els dos col·∙lectius, el dels alumnes de la Unió i de fora de la

Unió, representaven el 20% dels alumnes estrangers de l’etapa. Amb oscil·∙lacions al llarg del

període i amb una tendència creixent pels alumnes dels països de la Unió i decreixent pels

alumnes del països no membres, al curs 2009-‐2010 representen el 51,4 % dels alumnes

estrangers de l’etapa, encara que cal precisar que en aquest curs ja no hi havia alumnes de

països de fora de la Unió.

El segon origen, en percentatge, és el dels alumnes de sud i centre d’Amèrica que es van

incorporar per primer cop al nivell educatiu de la comarca el curs 2000-‐2001 i representaven el

428

50% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent,

al curs 2009-‐2010 representen el 37,1% de l’alumnat estranger.

El tercer origen és el dels alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 100%

dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període, amb cursos sense matricula i

una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,4% dels alumnes

d’origen estranger del Pallars Jussà.

Els alumnes d’origen africà es van escolaritzar per primer cop a la comarca el curs 2001-‐2002 i

representaven el 46,7% els alumnes estrangers matriculats; amb oscil·∙lacions, amb algun curs

sense matrícula i una tendència decreixent, al curs 2008-‐2009 representaven el 4,2% de

l’alumnat estranger i al curs 2009-‐2010 ja no tenen matrícula. Els alumnes d’origen xinès

només es troben escolaritzats al curs 2008-‐2009 amb un 2,1%.

3.2.-‐ L’ensenyament primari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari al Pallars Jussà.


429

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari al Pallars Jussà,


darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21,2%. Cal assenyalar com

dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha

mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la

comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests

alumnes al Pallars Jussà, concretament en el curs 2009-‐2010 tenim un 16,8% d’alumnes

estrangers en la xarxa pública enfront d’un 4,4% de la xarxa concertada. En terme relatius i

respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, el alumnes estrangers representen un 20,3%

dels alumnes de la xarxa concertada i un 21,5% en el cas de la xarxa pública.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Pallars Jussà.

430


Els alumnes estrangers amb més presència al Pallars Jussà a l’ensenyament primari són els

alumnes d’origen centre i sud-‐americà que es van incorporar per primer cop al nivell educatiu

de la comarca el curs 2000-‐2001 on representaven el 60% dels alumnes estrangers matriculats;

amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

el 44,4% dels alumnes estrangers. El segon origen és el dels alumnes procedents de països

europeus, tant de la Unió com dels països europeus de fora de la Unió, que al curs 1999-‐2000

representaven el 66,7% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i amb una

tendència significativament decreixent pels alumnes procedents dels països de fora de la Unió

i lleugerament decreixement pels països de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 25% dels

alumnes estrangers del Pallars Jussà. En aquest nivell sí que s’aprecia un canvi estadístic

significatiu al curs 2007 quan es va produir l’entrada oficial de Romania i Bulgària a la Unió

Europea. El tercer origen és el magrebí, que al curs 1999-‐2000 representava el 33,3%; amb


representen el 23,6% dels alumnes estrangers. El quart origen és els dels alumnes africans

(subsaharians) que es van incorporar per primer cop al nivell educatiu de la comarca el curs

2001-‐2002 on representaven el 27,8% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una

tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 5,6% dels alumnes estrangers

de la comarca. L’últim origen és el dels alumnes asiàtics, que podem afirmar que són

majoritàriament d’origen xinès i que solament apareixen escolaritzats al curs 2009-‐2010 amb

un 1,4%.

431

3.3.-‐ L’ensenyament secundari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Pallars Jussà.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari del Pallars

Jussà, escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg

dels darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al

curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 22%. Cal assenyalar, com

a dada significativa, el fort increment experimentat en el curs 2005-‐2006. En termes absoluts i

respecte al nombre total d’alumnes de la comarca s’observa que la xarxa pública, al curs 2009-‐

2010, assumeix l’escolarització d’un 15,9% d’alumnes estrangers enfront d’un 6,1% de la xarxa

concertada. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa tenim que al

curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers representen un 27,0% dels alumnes de la xarxa

concertada i un 20,6% en el cas de la xarxa pública.




alumnes nouvinguts.

432

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Pallars Jussà.


L’origen dels alumnes estrangers d’ensenyament secundari amb més presència al Pallars Jussà

al curs 2009-‐2010 són els alumnes d’origen centre i sud americà que amb oscil·∙lacions s’ha

mantingut en un percentatge molt estable al llarg del període, passant d’un 42,9% al curs

1999-‐2000 fins el 40,2% al curs 2009-‐2010. El segon origen és el dels alumnes magrebins que

es van incorporar per primer cop al nivell educatiu de la comarca el curs 2002-‐2003, amb un

6,3% amb algun curs sense matrícula, però amb una tendència creixent al llarg del període, al

curs 2009-‐2010 representen el 29,9%. El tercer origen és el dels alumnes europeus, aquí al curs

2007-‐2008 s’aprecia, en termes estadístics, el canvi d’estatuts polític dels alumnes de Romania

i Bulgària; al curs 1999 hi havia només alumnes de la Unió que representaven el 57,1% dels

alumnes estrangers de la comarca i no va ser fins al curs 2002-‐2003 que es van incorporar

alumnes de fora de la Unió que representaven el 25%; amb oscil·∙lacions en els dos orígens al

llarg del període i amb una tendència general decreixent, tant pels alumnes de països de la

Unió com de països europeus de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 26,8%. El

quart origen és el dels alumnes estrangers africans (subsaharians) que es van incorporar per

primer cop al nivell educatiu de la comarca el curs 2000-‐2001 i representaven el 14,3% de

433

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període, amb algun curs sense matricula i una

tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 3,1% de l’alumnat estranger.


batxillerat s’observa, en general, una presència d’alumnes estrangers en els nivells escolars

similar, en percentatge, als nivells educatius obligatoris. Finalment, cal assenyalar que al

Pallars Jussà només s’imparteixen cicles de grau mitjà, superior i batxillerat a la xarxa pública.

3.4.-‐ L’ensenyament professional de grau mitjà, CFGM (Cicles de formació professional de

grau mitjà): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM al Pallars Jussà.


En primer lloc, cal assenyalar que la presència d’alumnes estrangers en aquest nivell

d’escolarització al Pallars Jussà ha estat irregular. El primer curs del període en que es van

escolaritzar estrangers va ser el curs 2000-‐2001 i representaven l’1% dels alumnes totals dels

cicles. Des d’aquest fins al curs 2004-‐2005 es va mantenir aquest percentatge testimonial. A

partir del curs 2005-‐2006 amb un 6,1% s’inicia un període amb oscil·∙lacions, però amb una

tendència creixent fins arribar al curs 2009-‐2010, on els alumnes estrangers representen 21,4%

de l’alumnat dels cicles de grau mitjà de la comarca.

434




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Pallars Jussà.


L’origen d’alumnes estrangers amb més presència al Pallars Jussà el curs 2009 2010 és el dels

alumnes de centre i sud Amèrica, que es van escolaritzar per primer cop al nivell educatiu de la

comarca el curs 2003-‐2004, amb un percentatge que representava el 100% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 68,3% de l’alumnat estranger. El segon origen és el d’alumnes europeus

provinents tant de la Unió Europea com d’altres països europeus de fora de la Unió; al curs

2000-‐2001, sumats, representaven percentatges del 100%, però amb oscil·∙lacions al llarg del

període, amb cursos sense matrícula i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 19,5% de l’alumnat estranger i a partir del curs 2007-‐2008 no hi ha cap

matrícula d’alumnes estrangers de països de fora de la Unió. El tercer origen és el dels alumnes

435

magrebins, que només han estat escolaritzats al curs 2009-‐2010, amb un percentatge del

9,8%. El quart origen és el dels alumnes asiàtics que es van incorporar per primer cop al nivell

educatiu el curs 2006-‐2007, on representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb una

tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 2,4% de l’alumnat estranger.

3.5.-‐ L’ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de

grau superior) : evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS al Pallars Jussà.


En primer lloc, cal assenyalar que la presència d’alumnes estrangers al Pallars Jussà en aquest

nivell d’escolarització ha estat irregular. El primer curs en que es van escolaritzar alumnes

estrangers va ser el 2000-‐2001 i durant el període estudiat hi han hagut dos cursos (2001-‐

2002, 2002-‐2003) sense matrícula d’alumnes estrangers en els cicles de grau superior de la

comarca. Al curs 2000-‐2001 es van escolaritzar per primer cop alumnes estrangers que

representaven l’1,6% de l’alumnat total dels cicles. Amb oscil·∙lacions els cursos amb matrícula i

una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 12,5% dels alumnes totals dels

436

cicles. Cal assenyalar que aquesta dada és el màxim percentatge d’alumnes estrangers que hi

hagut en els cicles de grau mitjà durant el període estudiat (1999-‐2010).




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Pallars Jussà.


L’origen dels alumnes amb més presència al Pallars Jussà el curs 2009-‐2010 és el dels alumnes

de centre i d Amèrica que representen el 100% de l’alumnat estranger. Aquest alumnes es van

incorporar per primer cop als cicles de la comarca el curs 2000-‐2001 on representaven el 100%

de l’alumnat estranger; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període i una presència irregular,

amb cursos sense matrícula, presenten una tendència final creixent i al curs 2009-‐2010, com

hem esmentat anteriorment, representen l’únic grup d’estrangers escolaritzats. El segon

origen amb més presència durant el període és el dels alumnes de la Unió Europea i d’altres

països europeus no membres que es troben presents al llarg del període, de forma irregular en

alguns cursos, però no en tots, i al curs 2009-‐2010 no presenten matrícula. Els alumnes

437

d’origen magrebí només han estat escolaritzats el curs 2004-‐2005, això sí, amb una presència

del 100 % dels alumnes estrangers del curs.

3.6.-‐ Els Batxillerats: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat al Pallars Jussà.


En primer lloc, cal assenyalar que la presència d’alumnes estrangers al Pallars Jussà en aquest

nivell d’escolarització ha estat irregular. El primer curs on es van escolaritzar alumnes

estrangers va ser el curs 2000-‐2001 i durant el període estudiat hi ha hagut un curs (2002-‐

2003) sense matrícula d’alumnes estrangers en els Batxillerats de la comarca. Al curs 2000-‐

2001 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Pallars Jussà, escolaritzats a la xarxa

pública, representava el 2% de l’alumnat total de l’etapa; amb oscil·∙lacions al llarg del període

i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 4,3% de l’alumnat total de

batxillerat de la comarca. Finalment, cal assenyalar, com a dada significativa, que el màxim

d’alumnes estrangers als batxillerats de la comarca es va assolir el curs 2007-‐2008 amb una

presència del 9,4%.

438




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Pallars Jussà.


L’origen des alumnes amb més presència al Pallars Jussà al curs 2009-‐2010 és el dels alumnes

europeus (Unió Europea i resta d’Europa) que en el curs 2000-‐2001 representaven el 33% dels

alumnes estrangers matriculats. Amb oscil·∙lacions al llarg del període, una presència irregular,

amb cursos sense matrícula (de manera més significativa pel que fa als alumnes de països

europeus no membres de la Unió) i una tendència decreixent per aquests alumnes i creixent

pels originaris de països de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 60% de l’alumnat

estranger dels batxillerats a la comarca. El segon origen amb més alumnes estrangers és el dels

alumnes de centre i sud Amèrica que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3% de l’alumnat

estranger; amb oscil·∙lacions i una presència irregular, amb cursos sense matrícula i una

tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 40% dels alumnes estrangers matriculats

als batxillerats de la comarca. El tercer origen és el dels alumnes d’Amèrica del Nord que van

439

estar escolaritzats de forma puntual el curs 2000-‐2001 i representaven el 33,3% de l’alumnat

estranger matriculat als batxillerats.

440


En relació a la gestió de les polítiques respecte la població d’origen estranger al territori, els

entrevistats mencionen que tant des de l’administració municipal com comarcal s’intenta

treballar de manera coordinada amb altres agents del territori, com ara Creu Roja, Càritas, els

centres d’assistència primària o les escoles i instituts. Això sí, existeixen dificultats: els

diferents professionals entrevistats destaquen, com en la major part de les comarques, l’atur i

l’accés a l’habitatge. Tanmateix, i donat el caràcter transversal de les problemàtiques que

afecten la població d’origen estranger, les diferents administracions han cregut convenient dur

a terme projectes comuns amb altres àrees, sobretot de l’àmbit social, educatiu i sanitari, per a

la població estrangera.

Des dels centres educatius entrevistats, i coincidint amb professionals entrevistats d’altres

sectors, s’observa un ampli grau d’unanimitat a l’hora de considerar l’aprenentatge i domini de

la llengua com un factor clau per a la integració de l’alumnat i persones estrangeres en

general. Tot i que, en el cas de les escoles i instituts, es remarca també la necessitat de

treballar de manera específica en l’afavoriment de la convivència i la integració, ja que

s’observa que l’alumnat tendeix a agrupar-‐se en funció del seu origen.

A més, en el cas específic dels Centres d’Assistència Primària, malgrat no existir, segons els

entrevistats, diferències notòries entre l’ús del servei per part de la població autòctona i

estrangera, s’assenyala que encara sovint les diferències culturals representen el major

impediment de comprensió entre els professionals sanitaris i els pacients d’origen estranger.

Aquest darrer fet és comentat també per part d’altres professionals dels diferents sectors

entrevistats que coincideixen a posar de manifest la necessitat de disposar de més formació i

recursos humans en matèria de coneixement i gestió de la diversitat cultural.


A nivell comarcal, els entrevistats indiquen que en els darrers anys hi hagut una disminució

significativa de l’arribada de nouvinguts. Això sí, els professionals de l’administració pública

entrevistats, coincideixen a assenyalar que, sobretot en els darrers anys, s’ha percebut un

increment del nombre de població estrangera provinent d’altres indrets de Catalunya,

apuntant a la crisi econòmica actual com a principal factor explicatiu d’aquest augment de la

mobilitat de persones estrangeres dins del territori català.

441

“Hi ha hagut algunes baixes però també altes, hi ha gent que es desplacen a Tremp; jo

penso que es una conseqüència de la crisis econòmica. (...) Tenim arribada de gent que

no vénen des del seu país d’origen sinó d’altres punts de la comarca o del província”.

“Ens estan arribant encara alguns de fora, però molts estan movent-‐se per Catalunya.

Gent que vivia a Barcelona o a... les comarques de vora Barcelona, doncs què fan?

Vénen aquí perquè la vida és més barata i..., tot i que potser els hi costa una mica més

trobar feina, potser els hi és més fàcil viure aquí.”

Quant al funcionament de servei, a nivell comarcal les polítiques respecte la immigració es

gestionen i duen a terme d’una banda, des del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el qual dóna

assistència tècnica als diferents ajuntaments de la comarca, i d’una altra, des del mateix

Ajuntament de Tremp. Alhora, entre ambdós ens existeix una relació de coordinació, sobretot

pel que fa a determinades accions que es duen a terme de manera conjunta, relatives sobretot

a l’acollida. Tant des de l’administració municipal com comarcal, s’intenta treballar de manera

coordinada amb altres agents del territori que treballen amb les persones estrangeres, com

ara Creu Roja, Càritas, els centres d’assistència primària o les escoles i instituts.

“Dintre de Pla Educativa d’Entorn, treballem conjuntament amb Creu Roja, Caritas,

amb els centres educatius de la comarca, (...)”

“En els temes de formació, per exemple, ens coordinem molt amb Creu Roja, perquè oferim els mateixos serveis. També amb el Consorci en el tema d’aprenentatge de la llengua catalana.”

Com en la major part de les comarques estudiades, els professionals i tècnics de

l’administració pública entrevistats, coincideixen a assenyalar l’atur i l’accés a l’habitatge com

les principals dificultats per a la població d’origen estranger. És per aquest motiu que les

darreres activitats plantejades i dutes a terme en matèria d’intervenció creuen que s’han

intentat centrar en ambdós temes, ja sigui a través de formacions específiques o a través de la

informació sobre els recursos laborals i socials de que disposa la comarca. Tanmateix, i donat

el caràcter transversal de les problemàtiques que afecten la població d’origen estranger, les

diferents administracions han cregut convenient dur a terme projectes comuns amb altres

àrees, sobretot de l’àmbit social, educatiu i sanitari, per a la població immigrant.

“Amb l’escola o... l’hospital, el CAP, l’escola d’adults (...) Bueno, tota la informació de

les coses que es van fent, tu la vas passant i ells també te la fan saber, amb lo qual això

fa que hi hagi unes arrels... Bueno, que hi hagi cada vegada més relació. És com les

arrels d’un arbre, vull dir.”

442

Tot i això, els entrevistats observen que sovint és difícil incentivar i fomentar la participació

dels estrangers en activitats, tallers o xerrades, ja que estan acostumats a un tipus d’atenció

més personalitzada en funció de necessitats i demandes concretes.

“Un any ho vam intentar fer a Isona, però, bueno, sí que va vindre algú, però va quedar

molt reduït i, llavors, hem creat un servei d’acollida que si és convenient i t’ho demanen

des de l’ajuntament, tu hi vas i fas l’atenció directa (...) Que no és massa freqüent que

t’ho demanin (...) Als dos grans punts de població, Tremp i la Pobla de Segur, cada any

s’ha anat fent una o dos sessions d’acollida. Al començament eren molt nombroses, vull

dir, t’acudien molt, però ara sembla ja que(...) que no acudeixen tant, o perquè no els

interessa o perquè ja porten més temps aquí (...)”

A més a més de les necessitats descrites, els professionals i tècnics entrevistats valoren i

destaquen la importància del servei que s’ofereix a la població nouvinguda en matèria de

primera acollida que, més enllà de les sessions bàsiques d’informació, dóna a conèixer

aspectes rellevants de la societat i la cultura catalana, dels diferents serveis i equipaments de

que disposa la comarca, dels diferents recursos laborals, així com sobre seguretat i convivència

ciutadana.

“Bàsicament, és tot amb general, (...) i segons mos marquen de la secretaria, fem els

processos del servei de primera acollida en l’àmbit local als diferents (...) bueno, als dos

llocs més poblats de la comarca que... normalment fem sessions d’acollida, cursos

d’iniciació a la llengua catalana, (...) s’ha creat un servei de traducció per tal de facilitar

a tots que es puguin integrar, si han d’anar al metge o han d’anar a l’escola o(...)

qualsevol cosa d’aquestes (...)”

D’altra banda, tant des del Consell Comarcal com des de l’Ajuntament de Tremp, es valora de

manera molt positiva la creació i les funcions que realitzen les associacions d’immigrants,

sobretot en el referent a transmetre informació entre la població d’origen estranger i

l’administració.

A nivell formatiu, la principal necessitat detectada des de l’administració pública comarcal i

local és la formació lingüística. En aquest sentit, des del Consell Comarcal, a través del Consorci

de Normalització lingüística així com des de l’ajuntament de Tremp i l’escola d’adults, es duen

a terme cursos formatius d’alfabetització i aprenentatge de la llengua.

“L’Escola de capacitació agrària i el Consoci també fan cursos de català i hi participen

moltes persones immigrants, (...)”

En relació a l’assistència de la població estrangera en aquest tipus de formacions, és força

nombrosa, d’acord amb el que assenyalen els entrevistats, malgrat posar de manifest que,

443

fruit de la diversitat de nivells entre l’alumnat, és, sovint, dificultós organitzar grups

homogenis.

“El seguiment de la gent immigrada ha sigut molt divers i els grups eren molt

heterogenis, per això ens ha costat una mica. (...) I, inevitablement, les persones amb

més dificultat han quedat una mica penjades (...) És difícil muntar grups perquè tenim

una mica de tot.”

A més a més dels cursos de català i d’alfabetització, d’acord amb les necessitats socials

detectades, des de l’administració pública de la comarca, i en col·∙laboració amb altres

institucions i entitats com ara l’Escola de Capacitació Agrària, la Creu Roja, etc., es duen a

terme cursos teòrico-‐pràctics de formació laboral específica.


Des dels diferents centres d’atenció primària de la comarca, s’assenyala el seguiment d’un

protocol unitari per a tots els usuaris del servei, sense diferenciar-‐ne els seus orígens. Tot i

això, en determinades ocasions, i quan així s’ha considerat per part dels serveis sanitaris, s’han

dut a terme accions, sobretot de caràcter formatiu per a la població estrangera, en l’àmbit

bàsicament ginecològic i pediàtric.

“Nosaltres tractem a la població a la mateixa línia, gairebé, tant si són immigrants

com autòctons.(...) En nivell de pediatria i ginecologia s’ha treballat per explicar a

moltes mares i dones d’origen immigrant perquè pugessin entendre com funcionem

aquí.”

Els professionals entrevistats assenyalen que des dels centres de salut de la comarca es du a

terme un protocol específic per a tota la població que arriba per primera vegada al CAP a

buscar la targeta sanitària62.

També, es menciona que, en general, la població estrangera té la tendència a fer poques

demandes als CAPs, malgrat les necessitats, la qual cosa els professionals entrevistats

atribueixen a la manca de costum per part d’aquest col·∙lectiu a ser tractat sense distincions per

qüestions d’origen o disponibilitat de recursos econòmics.

“Generalment ells vénen per tenir la targeta sanitària, fem una primera entrevista (...) i

fins que estan malaltes nosaltres perdem el contacte, i quan vénen ells no demanen, no

62 El primer cop que un ciutadà arriba al CAP per tal d’obtenir la targeta sanitària, es duu a terme una entrevista personalitzada per tal d’informar-‐lo sobre el funcionament del servei i alhora tenir coneixement per part dels professionals sòcio-‐sanitaris del seu estat de salut.

444

presenten molta necessitat, sinó que es sorprenen amb l’atenció que tenim amb ells, no

estan acostumats a rebre un atenció així.”

Malgrat no existir, segons els entrevistats, diferències notòries entre l’ús del servei per part de

la població autòctona i estrangera, s’assenyala que sovint les diferències culturals representen

el major impediment, sobretot en els casos en els que hi ha desconeixement de la llengua,

cosa que provoca dificultats de comprensió entre els professionals sanitaris i els pacients


“És veritat que hi ha el tema de la traducció. A nivell de la població immigrada, hi ha

molt gent del Marroc i concretament Berebers. Aleshores, moltes dones, per exemple,

que vénen aquí al metge, no saben ni llegir ni escriure (...)”

D’altra banda, es valora de manera molt positiva el treball coordinat que estan duent a terme

els CAPs de la comarca juntament amb altres institucions i entitats, com ara Càritas, Creu Roja i

el Consell Comarcal.

“A nivell de pediatria, ara no fa gaire, estem fent un treball conjuntament amb el

Consell Comarcal amb el suport de Secretaria d’Immigració, ens coordinem molt bé

aquí.”

Quant a intervenció pròpiament, a més de destacar les diferents xerrades i tallers duts a terme

pels CAPs en l’àmbit pediàtric i ginecològic, s’ha constituït una Comissió de Treball integrada

pel Consell Comarcal, CAT Salut, els CAPs de Tremp i la Pobla de Segur, Ensenyament i els

Mossos d’Esquadra, per a la detecció de casos de Mutilació Genital Femenina.

“Hi ha un treball que estem fent, és la Prevenció de la Mutilació Genital Femenina;

treballem conjuntament, tenim una comissió: Consell Comarcal, Cat Salut, Mossos...”

Entre els entrevistats s’expressa l’opinió que les dificultats de comunicació que es presenten

en l’entorn sanitari amb la població estrangera es deuen bàsicament a l’encara alt grau

d’analfabetisme sobretot entre les dones63 i, alhora, les dificultats de comprensió a causa del

desconeixement cultural.

En relació amb l’anterior, s’assenyala com a prioritària la necessitat de poder disposar d’un

servei de traducció i mediació amb una formació adequada. ja que, tot i poder disposar del

servei de traducció del Consell Comarcal i dels servei de traducció telefònica específica per als

professionals sanitaris, es detecten mancances en el servei, alhora que es reclama que, més

enllà de la traducció, es disposi de persones especialitzades en temes de mediació.

63 Aquest fet és molt mencionat en el cas de les dones d’origen berber, comunitat que es troba majoritàriament ubicada a la Pobla de Segur.

445

“Com us he comentat, nosaltres aquí tractem totes les persones a la mateixa línia, clar

que si hi ha un impediment relacionat amb la llengua, ho solucionem a través de

traductors, que ells mateixos són immigrants i fan molt bé, abans d’això funcionàvem

amb una de la família, però aquest pot ser que no és neutre sempre.”

D’altra banda, en relació als professionals sociosanitaris que treballen en els centres d’atenció

primària, apareix l’opinió de que manca formació i una major sensibilitat respecte com tractar

la diversitat.

“Però és cert que hi ha un grup gran, no?, un grup important de professionals de la salut que tenen una actitud respecte a l’immigrant que jo no faig res, no faig cap tipus

d’esforç, però que considero que s’ha d’ esforçar ell. Clar, si fem això, malament, perquè la persona que tens endavant, ella s’esforça , ella fa lo que pot, però malgrat això si tu no fas esforç com a professional, llavors malament. Aquest canvi s’ha de fer a

través de la sensibilització al personal de salut, no?”

D’acord amb les necessitats assenyalades anteriorment, els professionals entrevistats

reclamen una formació més específica en l’àmbit sociosanitari per a mediadors i traductors.

“Jo preferiria que les persones que facin de traductors, de mediadors, fossin formades. Gents especialitzades, no gents de.., perquè a vegades, has de parlar de coses molt íntimes i quan la persona que fa la traducció no és de la mateixa comunitat, pues, clar,

no sé fins a quin punt aquesta persona respectarà la confidencialitat. I aleshores, clar, per això jo penso que és important una formació específica per aquestes persones que no només fan de traducció sinó mediació i a més a més siguin professionals. És a dir,

sàpiguen qui atendre, sàpiguen quin és el seu dret, cobren un diner, no sé, això és lo que jo...., i una mica formada també en tema de la salut. Sinó, també, a vegades, tenen també una dificultat per això. No sé si donen la importància al medicament, no sé, no.”

També es demanen formacions específiques per als professionals sanitaris que permetin

conèixer amb major profunditat les diferents cultures dels seus usuaris.

“Però jo penso que una mica de formació sobre les cultures diferents per els professionals de la salut seria molt bé, crec que ho agrairien molt (...) Quan es tracta d’un procés com gent constipada, no passa res. Però quan es tracta de gent amb

càncer, és complicat. Jo aquí, en alguns processos així de càncer amb cultures diferents, he vist que m’escapava algo, que algo no anava bé. Que seguíem el procés de tractament, però que algo m’escapava per poder ajudar el pacient o d’acompanyar-‐lo.

Jo penso que és un tema cultural.”

D’altra banda i en relació a la població d’origen immigrant, s’assenyala la necessitat de

fomentar la formació, sobretot per a dones immigrants, en matèria de gènere i igualtat.

446

“Ara en el Cap, el tema del tracte de la dona, aquí tenim desigualtat en aquest nivell i

conductes molt greus com la violència de gènere, en el seu, en algunes cultures, això es

una tema complicat per abordar (...) Conductes que per nosaltres serien masclistes per

ells són naturals.”


A partir de les entrevistes realitzades a diferents professionals de l’àmbit educatiu de la

comarca, s’observa un ampli grau d’unanimitat a l’hora de considerar l’aprenentatge i domini

de la llengua com un factor clau per a la integració de l’alumnat i persones estrangeres en

general.

“Amb els romanesos, la llengua és molt semblant, i s’adapten i s’integren molt

ràpidament. I d’ Amèrica Llatina, tenen també la facilitat del llenguatge (...)”

D’altra banda, es coincideix en assenyalar la gairebé inexistència de conflictes en l’entorn

educatiu per motius relacionats directament amb la immigració. Tot i que molts dels

entrevistats destaquen que les diferències culturals dificulten la cohesió social entre l’alumnat;

diferències que són més o menys notòries segons la procedència de l’alumnat. En aquest

mateix sentit, el professorat entrevistat posa de manifest la necessitat de treballar en

l’afavoriment de la convivència i la integració, ja que s’observa que l’alumnat tendeix a

agrupar-‐se en funció del seu origen.

”Ara el problema que hi ha es a nivell de cohesió. En la sala cultural que hi ha aquí en la

escola, hi ha molt grups d’immigrants. Quan dic grup, es que van en grup. Cadascú va

amb les persones del seu país d’origen. Els romanesos són un grup petit, els alumnes

d’Amèrica Llatina també son un grup petit i s’ajunten amb altres alumnes per poder

jugar. Però los que són marroquins i marroquines s’ajunten entre ells per jugar, perquè

són molts. Són un 30% aquí a l’escola. Llavors això no facilita la integració.”

Pel que fa a la relació família-‐escola, es transmet una certa preocupació entre els professionals

entrevistats pel baix grau de participació i implicació de les famílies d’origen estranger a

l’escola; el qual s’atribueix en bona part al desconeixement per part de les famílies, sobretot

de les mares, de la llengua.

“Però, ara que vinguin les mares, perquè són elles que tenen els problemes de

comunicació, hi ha algunes que no entenen res. Lo que fem és buscar les famílies que

ens poden ajudar.”(PJESB1109)

447

Des dels centres escolars de la comarca, en cas de necessitat, es recorre al servei de traducció

prestat pel Consell Comarcal per tal de facilitar la comunicació entre la família de l’alumnat

d’origen estranger i el professorat. Tot i això, i com succeeix també en altres àmbits com el

sanitari, sovint s’utilitza el propi alumne com a traductor entre la família i el professorat.

“(...) quan s’inicien els curos, quan fem reunió de la classe. Ens trobem que si no hi ha

comunicació, perquè no ens entenem, les famílies nouvingudes no venien mai a les

reunions. Per facilitar aquest tema vàrem contractar un servei de traducció que ens

ofereix el Consell Comarcal, va venir el traductor i el mateix traductor, amb la bona

voluntat del món, va trucar famílies per famílies perquè venguessin a les reunions.”

A nivell d’intervenció es destaca la importància de treballar des de l’àmbit educatiu en el

foment de la convivència i la cohesió social entre l’alumnat, a causa de la separació de

l’alumnat per orígens, observada des de les escoles i instituts.

“Les demanem el mateix que altres famílies. Concretament, les demanem que porten

els nens nets a l’escola, s’ha de preocupar de la higiene dels seus fills i filles. Crec que és

un tasca molt personal però moltes vegades hem de insistir perquè puguin portar nets

els nens a l’escola.”

D’altra banda, es considera que hi ha relació entre la situació socioeconòmica de les famílies i

el grau d’èxit escolar dels seus fills, motiu pel qual es posa de manifest que cal atendre un

conjunt de necessitats socials àmplies per tal de poder fer front a determinades

problemàtiques de rendiment escolar. Per altra banda, s’associa el nivell educatiu dels pares

amb el rendiment escolar dels seus fills.

Mestres i professors valoren de manera molt positiva els cursos d’alfabetització organitzats

des del Consell Comarcal, els quals han tingut un nivell d’acceptació i participació destacable,

sobretot per part de mares. Aquest fet, segons els entrevistats, ha contribuït a facilitar en bona

part la comunicació i la relació entre les famílies d’origen estranger i l’escola i/o institut.

“A nivell de l’ajuntament, s’ha organitzat tallers amb les mares. I crec que a nivell

comarcal, això és molt bé.”

L’aula d’acollida és considera el principal recurs, amb un grau d’eficàcia alt, per tal de satisfer

les necessitats d’aprenentatge que presenta aquest tipus d’alumnat.

“En les classes d’acollida els alumnes no són iguals. Tots són diferents i hem de tractar

cadascú a partir del seus dificultats.”

D’altra banda, i en relació a la formació del professorat, es comú pensar que hi ha encara un

dèficit de formació en el tractament de la diversitat en l’entorn educatiu, alhora que es

448

reclama una major oferta de formació dirigida als professionals de l’educació amb un caràcter

menys teòric i més aplicable a l’aula.

“Al nivell formatiu, al començament, vàrem preocupar nos molt perquè tenim tots els

nens a les classes. Costava a alguns parlar la llengua, entendre lo que ensenyem i per

solucionar això vàrem demanar fer una formació. Va ser més teòrica i la gent van anar

tirant la tovallola. El professorat vol fer una formació que pot servir per aplicar

directament a la classe i no una cosa tan teòrica.”


La comarca compta amb un important tercer sector, des del punt de vista de la seva

significació en la suma d’esforços amb altres institucions, per dur a terme activitats i prestar

serveis per a la població immigrant. És per aquest motiu que, d’acord amb els entrevistats, les

accions dutes a terme de manera coordinada amb altres agents públics i/o privats que

treballen en matèria d’immigració a la comarca es consideren de vital importància per tal de

poder dotar el territori de serveis i recursos adequats a les necessitats presentades per la seva

població.

“Aquí estem molt delimitades. Vull dir que les activitats que ens trobem, encarades als

immigrants, és lo que és l’atenció primària a nivell de que vénen, s’informen i.... com

que no tenim recursos per fer una atenció continuada, el que sí que fem, que són,

encara que sé que és un punt que més endavant tractarem, és coordinar-‐nos amb les

altres entitats de la comarca. Llavors fem derivacions.”

Tanmateix, i fruit de la necessitat de sumar esforços expressada pels entrevistats, les diferents

entitats del tercer sector tenen un bon coneixement sobre les activitats, recursos i serveis que

ofereixen aquestes entitats en el seu conjunt així com la resta d’institucions públiques. Alhora

assenyalen que aquest fet els permet, malgrat no poder oferir determinats recursos,

assessorar i derivar els seus usuaris a les entitats que sí que disposen del servei o recurs

requerit.

“Si a mi em vénen i em pregunten per com poden fer un retorn o com poden fer un

reagrupament familiar, pues es passen els horaris, pues sí és a la comarca, tal dia i tal

lloc passen a assessorar, tal dia i tal hora. Bueno, pues estem una mica per anar

coordinant, tenim la informació i anem derivant.”

Entre els serveis oferts per les entitats del tercer sector a la comarca, els que disposen de

major demanda per part de la població d’origen estranger són l’assistència social bàsica,

l’assessorament legal i sociolaboral, així com l’aprenentatge de la llengua.

449

Malgrat la manca de recursos materials i humans que assenyalen els entrevistats, des de les

diferents entitats del tercer sector, ja sigui de manera individual o de forma coordinada,

s’intenta donar resposta a les principals necessitats detectades en matèria d’immigració. En

aquest sentit s’està duent a terme una important tasca d’assessorament legal i orientació

professional, d’assistència social bàsica i de sensibilització de la població per tal de donar a

conèixer les diferents cultures que conviuen a la comarca i fomentar-‐ne així la seva cohesió

social.

“Nosaltres bàsicament treballem en el tema d’assessorament jurídic i temes de

legalització (...) També en nivell sociolaboral, en nivell de feina, intentem donar-‐los

suport.”

En relació a la formació dirigida a persones d’origen estranger, des del tercer sector s’ofereixen

cursos de llengua catalana, de formació laboral específica per d’afavorir la reinserció laboral

d’aquest col·∙lectiu, que s’ha vist greument afectat per l’actual situació econòmica del país, i

d’alfabetització, destinat sobretot a dones d’origen estranger, ja que és entre aquest col·∙lectiu

on es detecta un major percentatge d’analfabetisme.

Tanmateix, es recull la necessitat de poder disposar també d’una oferta més àmplia de cursos

d’aprenentatge de la llengua espanyola.

“El nivell de la població estrangera hi ha demandes de tot; des d’idioma, des de la

llengua, català, castellà (...) Sí que hem trobat gent que està molt interessat amb

castellà (...) A part d’això hi ha mil coses, que sigui informàtic, que sigui Internet (...) ”

D’altra banda, i en relació als professionals del tercer sector, es considera necessària la

formació continuada, sobretot en matèria d’estrangeria donat el caràcter canviant d’aquesta

temàtica.

“Sempre fa falta formació, bàsicament el més necessitat és sobre el tema jurídic, perquè no són

fixes, sempre hi ha canvis, sempre hi ha mogudes; sí que a vegades trobem a faltar bàsicament una formació per act

450

14.-‐ EL SOLSONÈS


Pel que fa als moviments de població estrangera al Solsonès s’observa, a la gràfica número 1,

que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 es

produeix un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 350 estrangers a la comarca

als 1971 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 estaria per

sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) 3,9 punts percentuals i 1,55 punts

percentuals per sota dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers al Solsonès


451

Gràfica núm. 2




Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera al Solsonès per sexe i edats.


452


s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts tant per homes com per dones és la franja


que s’escurça conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes, que es manté

al llarg dels deu anys estudiats. A l’any 2000 la diferència era de 12 punts percentuals i a l’any

2010 és de 9,7. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges, a l’any 2010, en el

15,3% pels nois i el 15,2% per les noies; al llarg del període es manté la diferència entre nois i

noies però des de l’any 2004 s’inverteix la tendència i hi ha més presència de nois que de

noies. Tanmateix la tendència general, al llarg del període, és creixent tant per nois i per noies,

encara que a l’inici del període, a l’any 2000, teníem un 18 % de noies i un 12,6% de nois. Pel

que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com en dones,

des de l’any 2000 (5,4% i 3,4%) fins a l’any 2010 (1,1% i 0,5%).

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera al Solsonès, segons continent d’origen.



453

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des de

l’any 2000. Aquest any representaven el 8% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen el 32,2%).

b.-‐ Els estrangers procedents dels països europeus de fora de la Unió64 a l’any 2000

representaven el 2,3% dels estrangers del Solsonès; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 4,2%. La suma dels estrangers

procedents d’Europa, a l’any 2010 representa el 36,4% i, juntament amb els estrangers

d’origen africà, són les colònies d’immigrants més nombroses a la comarca.

c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són el grup

més nombrós, actualment, al Solsonès. A l’any 2000 representaven el 79,4% dels estrangers

residents a la comarca; amb una oscil·∙lació al final del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen el 46,4% dels estrangers.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐amèrica) a l’any 2000

representaven el 8% dels residents estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 14,8% dels estrangers de la comarca.

e.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, presenten uns percentatges

molts baixos a la comarca. A l’any 2000 representaven el 2,3% dels estrangers; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen un

2,4% de la població estrangera del Solsonès.

64 L’1 de gener de 2007 van ser admesos com a països de la Unió Bulgària i Romania, per la qual cosa els ciutadans d’aquests països van passar a ser considerats ciutadans europeus, aquesta circumstància ha produït canvis estadístics en el tractament de les dades

454





Gràfica núm. 5

Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers al Solsonès.


a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers al Solsonès es concentren majoritàriament a la

construcció i al sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial a l’any 1999 representaven el 8,5% dels

contractes dels treballadors estrangers a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 13,5% del total de contractes entre els


c.-‐ Els treballadors estrangers de la construcció era el segon col·∙lectiu més nombrós a l’any

1999 (26,8%); amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el

22,6% dels contractes entre els treballadors estrangers del Solsonès.

455

d.-‐ Els treballadors estrangers del sector agrari representaven a l’any 1999 un 19,1% del total

de treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen l’11,9% dels contractes i és el sector on treballen menys

treballadors estrangers a la comarca.

e.-‐ Els treballadors estrangers del sector serveis, majoritaris respecte al nombre de contractes,

han mantingut, amb oscil·∙lacions al llarg del període, una tendència creixent; a l’any 1999

representaven el 45,5% i a l’any 2010 representen el 52% dels contractes.



Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, al Solsonès.


a.-‐ Hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres del Solsonès. A

l’any 1999 els seus contractes representaven el 8,5% dels contractes dels treballadors

estrangers; amb alguna oscil·∙lació i una tendència general creixent a l’any 2010 representen el

44,3% dels contractes.




456






estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que




Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Solsonès


a.-‐ S’observa al Solsonès que la majoria de treballadors estrangers contractats a l’any 2010

(78,2%) presenten un nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament

secundari actual. A l’any 1999 representaven el 91,1% dels treballadors estrangers; amb

457

oscil·∙lacions al llarg del període i amb una dada incorrecta a l’any 200565 presenten una

tendència final decreixent

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven un

0,4%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, i a l’any 2010


c.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 7,7% dels

contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010


d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat a l’any 2010 és testimonial. No obstant a

l’any 2005 apareix un percentatge del 75,6% que és erroni. A l’any 2000 representaven l’1,2%;

amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 0,1% dels

treballadors contractats.

e.-‐ Es treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten a

l’any 2010 percentatges testimonials amb valors del 0,5%, 0,7% i 2,2%, que també s’han

mantingut al llarg del període. No obstant cal assenyalar com a dada significativa l’increment

experimentat pels treballadors amb la titulació de Llicenciat en els darrers dos anys.


també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 i

desembre de 2009.

En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8

observem

65 Aquest error és imputable a la font de les dades. Sembla que hi ha un intercanvi de dades entre el grup del nivell de BUP/Batxillerat i el d’EGB /Secundària

458

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, al Solsonès.


a.-‐ Que entre desembre del 2005 a desembre de 2007 hi ha un augment de l’atur femení i de

manera antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí.

b.-‐ Des de desembre de 2007 fins al desembre de 2009 es produeix un descens en l’atur

femení i de manera antagònica i en la mateixa mesura un augment de l’atur masculí.



a.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector agrícola del Solsonès disminueix en el període

comprès entre desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 14,3% al 5,3%.

b.-‐ L’atur dels treballadors estrangers a la indústria, amb oscil·∙lacions al llarg del període,

presenta una tendència creixent i passa del 14,3% a l’inici del període fins al 27,8% el

desembre de 2009.

c.-‐ L’atur dels treballadors estrangers al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del

període, presenta una tendència creixent passant del 21,4% al desembre de 2005 al 42,9% al

final del període.

459

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Solsonès.


d.-‐ L’atur al sector serveis, amb oscil·∙lacions, disminueix des del 37,5% de l’inici del període fins

al 19,2% al desembre de 2009. Presenta un màxim prou significatiu al juny del 2007 amb un

46,2%.

e.-‐ Els treballadors estrangers que s’incorporen per primer cop al mercat de treball del

Solsonès, amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, passen del 12,5% a l’inici del període

fins al 4,9% al desembre de 2009.

Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat en el període

comprés entre desembre de 2005 i desembre de 2009 observem les següents relacions:

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola, amb oscil·∙lacions, ha crescut en nombre de

contractacions entre l’inici del període (7,2%) i el desembre de 2009 (12,9%); si ho comparem

amb el nivell d’atur del període hi ha una correlació ja que l’atur ha disminuït passant del

14,3% fins al 5,3% al desembre de 2009.

b.-‐ El petit augment de contractes en el sector industrial des de l’inici del període (10,9%) fins

al desembre de 2009 (13,5%) no es correlaciona amb l’augment d’aturats entre desembre

2005 (14,7%) i el final del període (27,8%).

460

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació entre la disminució de treballadors

contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per al període estudiat (desembre 2005–

desembre 2009) mostren que s’ha passat del 46,5% al 34,5% dels treballadors estrangers

contractats i del 21,4% al 42,9 % dels treballadors aturats.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

estrangers contractats al Solsonès, que augmenta, passant del 35,3% al 40,9% i el nombre de

treballadors estrangers a l’atur del sector que ha disminuït, passant del 37,5% al 19,2%.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes entre les

treballadores estrangeres en els darrers anys i es correlaciona amb la disminució del nivell

d’atur femení durant el període comprés entre desembre de 2005 i desembre de 2009.

461



presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural que ve a unir-‐se a la pròpia

diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en percentatges. En

primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a seguir, després,

amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les dades ens mostren

l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres concertats. En el cas del

Solsonès es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen dos valors: primer el pes

relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el pes dels alumnes estrangers

en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No

es fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es mostra la

realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes

nouvinguts. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca





servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.

462

3.1..-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Solsonès.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Solsonès,



2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 14,0%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha

mantingut fins al curs 2008-‐2009. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes

escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 9,7%

dels alumnes estrangers enfront del 4,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,

sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al

curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 14,3% d’alumnes estrangers d’infantil enfront

d’un 13,3% de la xarxa concertada.

463




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Solsonès.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 al Solsonès són els alumnes

d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% de l’alumnat; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 63,9%

del total d’alumnes estrangers de l’ensenyament infantil de la comarca. El segon origen són els

alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea i de fora de la Unió66, aquests

alumnes es van incorporar, per primer cop, a l’ensenyament infantil de la comarca el curs

2002-‐2003. Sumant els dos grups representaven el 15% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pels alumnes de la Unió i decreixent

pels de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 22,7% de l’alumnat estranger. El

66 L’1 de gener de 2007 van ser admesos com a països de la Unió Bulgària i Romania, per la qual cosa els ciutadans d’aquest països van passar a ser considerats ciutadans europeus, aquesta circumstància ha produït canvis estadístics en el tractament de les dades.

464

tercer origen són els alumnes centre i sud-‐americans que en el curs 2002-‐2003, primer curs

que es van matricular a l’ensenyament infantil de la comarca, representaven el 10%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència constant, al curs 2009-‐2010 representen el

10,3%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que han tingut una presència

irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula, es van incorporar, per primer cop, a

l’ensenyament infantil de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 2,1%; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 2,1%. L’últim

origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per primer

cop, a l’ensenyament primari de la comarca el curs 2005-‐2006 i representaven l’1,8%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

l’1%.


Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari al Solsonès.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Solsonès,


465


2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 18,1%. Cal assenyalar com a

dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 que s’ha

mantingut fins al curs 2008-‐2009. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes

escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 12,8%

dels alumnes estrangers enfront del 5,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,

sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al

curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 20% d’alumnes estrangers a primària enfront

d’un 14,9% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Solsonès.


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari del Solsonès el curs 2009-‐

2010 són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 92,9% de l’alumnat

466

estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 56% de l’alumnat estranger de l’etapa. El segon origen són els

alumnes centre i sud-‐americans que es van incorporar al nivell de l’ensenyament primari de la

comarca, per primer cop el curs 2001-‐2002 on representaven el 9,5%; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 21,3% de

l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes europeus, procedents dels països de la

Unió i de fora de la Unió, sumant aquest grups al curs 1999-‐2000 representaven el 7,1 % dels

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels

alumnes dels països de la Unió i decreixent pels països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010

representen el 20,7% de l’alumnat estranger de primària. El quart origen són els alumnes

asiàtics que es van incorporar al nivell d’ensenyament, per primer cop, el curs 2000-‐2001 amb

un percentatge del 5,6%; amb oscil·∙lacions i una presencia irregular, amb cursos sense

matrícula al llarg del període i una tendència final lleugerament creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 2% de l’alumnat estranger de primària al Solsonès.


Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Solsonès.

467


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari al Solsonès,

escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 2,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels


2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 20,9%. Cal assenyalar que a

partir del curs 2007-‐2008 s’observa un creixement significatiu. En percentatges absoluts, és a

dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa

pública escolaritza un 12,5% dels alumnes estrangers enfront del 8,4% de la xarxa concertada.

En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell,

hi ha també diferències, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 21,1% d’alumnes

estrangers de secundària enfront d’un 20,5% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Solsonès.

468


Els alumnes amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari del Solsonès són

els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 era el majoritari i representaven el

91,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 54,5%. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐americans que es van

incorporar al nivell d’ensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2002-‐2003 on

representaven el 18,8% del alumnes estrangers de secundària; amb oscil·∙lacions i una

tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 21,4% dels alumnes estrangers. El

tercer origen són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió i de fora de la Unió.

Sumats, al curs 1999-‐2000 representaven el 8,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels

alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 20,6% de l’alumnat estranger de

secundària al Solsonès. El quart origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que

es van incorporar, per primer cop, a l’ensenyament secundari de la comarca el curs 2000-‐2001,

on representaven el 12,5% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una presència irregular,

amb cursos sense matrícula en el període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 2,7% dels alumnes estrangers de l’ensenyament de secundària del

Solsonès. Els alumnes estrangers d’origen africà (subsaharians) i d’Amèrica del Nord presenten

una presència irregular i testimonial al llarg del període; en el cas dels alumnes nord-‐americans

s’escolaritzen el cursos 2006-‐2007 amb un 1,6% i el curs 2009-‐2010 amb un 0,9% i en el cas

dels alumnes d’origen africà s’escolaritzen el primer i únic curs 2004-‐2005 amb un 4,5% dels

alumnes estrangers.

469


batxillerat impartits a la comarca s’observa que per als cicles de grau mitjà es manté una

escolarització d’alumnes estrangers amb percentatges similars als altres nivells

d’ensenyament, però en el cas dels alumnes de cicles de grau superior i batxillerat els

percentatges estan molt per sota.


mitjà): Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM al Solsonès.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau

mitjà del Solsonès, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 2,8% de l’alumnat total del

cicles. Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes,

amb el parèntesi del cursos 2003-‐2004 i 2005-‐2006 en que no va haver matrícula d’alumnes

estrangers, fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del

25,4%. Cal assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs

2006-‐2007 que s’ha mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el

470

total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública

escolaritza un 16,4% dels alumnes estrangers enfront del 9% de la xarxa concertada. En termes

relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al curs

2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 32,8% d’alumnes estrangers al cicles de grau mitjà

enfront d’un 18% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Solsonès.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als cicles de grau mitjà del

Solsonès són els d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 50% dels alumnes

estrangers matriculats als cicles; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

estable, al curs 2009-‐2010 representen el 48,4% de l’alumnat matriculat. El segon origen més

471

nombrós són els alumnes centre i sud-‐americans que es van incorporar a aquest nivell escolar,

per primer cop, el curs 2002-‐2003 amb un percentatge del 100%, i amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 29% dels alumnes

estrangers dels cicles de grau mitjà del Solsonès. El tercer origen són els alumnes europeus

procedents dels països de la Unió i de fora de la Unió que, sumats, al curs 1999-‐2000

representaven el 50% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i una presència irregular i

amb cursos sense matrícula, al llarg del període presenten una tendència general decreixent

pels alumnes de països de fora de la Unió i creixent pels països de la Unió, i al curs 2009-‐2010

representen el 22,6% de l’alumnat estranger dels cicles de grau mitjà.



Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS al Solsonès.



superior al Solsonès, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 0,9% de l’alumnat total

dels cicles. Amb oscil·∙lacions i una presència irregular i amb cursos sense matrícula, al llarg del

472

període presenten una tendència general creixent i al curs 2009-‐2010 representen el 3,8% dels

alumnes matriculats als cicles de grau superior. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el

total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública

escolaritza un 2,5% dels alumnes estrangers enfront de l‘1,3% de la xarxa concertada. En

termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al

curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 3,1% d’alumnes estrangers al cicles de grau

superior enfront d’un 7,7% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Solsonès.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau superior del

Solsonès són els alumnes d’origen europeu procedents dels països de la Unió Europea i

d’altres països europeus no membres de la Unió; sumats, al curs 1999-‐2000 representaven el

100% dels alumnes estrangers matriculats; amb oscil·∙lacions i una presència irregular i amb

473

cursos sense matrícula, presenten una tendència decreixent pels alumnes de fora de la Unió i

creixent pels alumnes de la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen un 66,7% dels alumnes

estrangers. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐americans que es van incorporar, per

primer cop, als cicles superiors de la comarca el curs 2002-‐2003 i representaven el 20,0% de

l’alumnat matriculat; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs

2009-‐2010 representen el 33,3% de l’alumnat estranger. Els alumnes d’origen magrebí tenen

una presència irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula; es van incorporar , per

primer cop, el curs 2000-‐2001 on representaven el 50% de l’alumnat estranger matriculat; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a partir del curs 2008-‐2009

desapareix la matrícula d’aquests alumnes. Finalment, els alumnes d’origen africà

(subsaharians) només s’han incorporat als cicles el curs 2007-‐2008 amb un percentatge del

14,3%, al curs 2008-‐2009 representaven el 25% i el curs 2008-‐2009 desapareixen de

l’escolarització dels cicles.


Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat al Solsonès.


474

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Solsonès, escolaritzats a les

dues xarxes, representaven l’1,2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys

s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el

percentatge total d’alumnes estrangers és del 3,4%. Cal assenyalar que durant el curs 2001-‐

2002 no hi va haver matrícula d’alumnes estrangers en aquesta etapa. El percentatge màxim

d’alumnat estranger s’ha assolit als cursos 2006-‐2007 i 2007-‐2008 amb un percentatge del

3,8%.

En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa

que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 2,7% dels alumnes estrangers enfront del

0,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada

xarxa escolaritza en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 3,7% d’alumnes

estrangers als batxillerats enfront d’un 2,7% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Solsonès.

475


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els batxillerats del Solsonès

són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i dels països de fora de la

Unió que, sumats, al curs 1999-‐2000 representaven el 50% dels alumnes estrangers

matriculats; amb oscil·∙lacions, un presència irregular i amb cursos sense matrícula, al llarg del

període presenten una tendència final creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels

alumnes de fora de la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen el 80% dels alumnes estrangers

matriculats als Batxillerats del Solsonès. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐

americans, que es van incorporar, per primer cop, als batxillerats de la comarca el curs 2002-‐

2003 on representaven el 50% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 20% de l’alumnat matriculat

en l’etapa. Finalment, els alumnes d’origen magrebí, amb una presència irregular al llarg del

període, presentaven un percentatge del 50% al curs 1999-‐2000, però a partir del curs 2005-‐

2006 van desaparèixer en l’escolarització del batxillerats del Solsonès.

476


En aquesta comarca, coincidint amb la tendència global de la província, el nombre de persones

d’origen estranger ha tendit a estancar-‐se en els darrers anys. Aquest estancament ha estat

motivat, segons els entrevistats, per l’actual situació de crisi econòmica que ha comportat

nivells d’atur elevats entre la població estrangera. Per aquest motiu, tant des de

l’administració pública com des del tercer sector, es posa de manifest l’increment de les

necessitats de la població estrangera, tot i que també autòctona, per tal de satisfer les seves

necessitats socials bàsiques.

Tot i que no es destaquen conflictes importants per motius relacionats amb la immigració, es

posa de manifest entre els entrevistats la necessitat d’obtenir més recursos que permetin, tant

als professionals com a la població en general, disposar d’eines i coneixements adequats per a

la gestió de la diversitats cultural i poder així garantir una millor cohesió social.

Per tal de fer front a les dificultats així com aprofitar les oportunitats i els reptes que suposa el

fet migratori, les diferents administracions i entitats de la comarca treballen de forma

coordinada entre elles.


En els darrers anys, la comarca del Solsonès ha experimentat. d’acord amb el que afirmen els

professionals entrevistats, una davallada del nombre d’empadronaments de població

estrangera.

“Aquests últims anys hi ha hagut i hi ha poc empadronaments...arriba poca gents

ara...”

A nivell comarcal, els serveis d’immigració del Consell Comarcal, en funcionament des de l’any

2001, donen servei al conjunt de la comarca a través d’un tècnic i un agent d’acollida. Des dels

seus inicis, de manera periòdica, des del Consell Comarcal s’han dut a terme estudis sobre la

població immigrant a la comarca.

“Des de que vam començar, cada 4/5 anys s’han anat fent estudis per saber una mica

més en detall aspectes de la població immigrant aquí a la comarca; pues sobre el gènere, la seva situació laboral, la procedència, la seva situació legal...”

Pel que fa al conjunt d’activitats i serveis prestats, el treball dut a terme des de l’administració

local es caracteritza per la seva transversalitat i coordinació amb la resta d’agents del territori.

477

“Intentem sempre que tot el fem estigui obert a tota la població, a més dels propis

immigrants. Per això, intentem programar activitats conjuntes amb altres àrees com

joventut, el servei d’atenció a la dona..., fem coses amb les escoles, el CAP... una mica

en funció de les necessitats.”

Més concretament i pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i

comarcal en matèria de gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al

nouvingut i l’assessorament legal i sociolaboral, a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la

sensibilització, la formació i el servei de traducció.

Els programes d’intervenció, així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la

gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en la seva majoria de manera


amb la població d’origen estranger. La major part de programes duts a terme gira sobre l’eix

de la integració i el foment del coneixement mutu entre les diferents cultures presents a la

comarca.

“Amb les escoles portem treballant sobretot amb els pares. Vam pensar que a través de

l’Aula d’Acollida podíem detectar les famílies nouvingudes i convocar-‐les per tal de

fomentar el coneixement de la ciutat i de la comarca així com el funcionaments sobre

diferents aspectes quotidians i culturals”.

“A més a més, fem sessions de coneixement de l’entorn que realment no són exclusives

pels nouvinguts; creiem que és una manera de fomentar la integració i l’aproximació

entre cultures i que no només és necessari entre els nouvinguts”.

També es fan d’intervencions per tal d’intentar fer front a les conseqüències que l’actual

situació de crisi econòmica està tenint sobre la població autòctona i, segons els entrevistats,

d’origen estranger en major mesura.

“Sí..., arrel de la crisi, perquè la veritat és que ha afectat molt al col·∙lectiu immigrant; es

va posar en marxa un Fons Social, per una mica, amb la resta d’entitats com Creu Roja,

intentar atendre les necessitats d’aquest col·∙lectiu”.

D’altra banda, es duu a terme, també des del servei comarcal i en col·∙laboració amb

l’associació AMIC, l’assessorament legal en matèria d’estrangeria.

Pel que fa a la formació, des del servei comarcal es duen a terme de manera regular cursos

destinats tant a professionals que treballen de manera directa o indirecta amb la població

d’origen estranger, com per a la població en general, sense distinció per qüestions d’origen.

D’aquesta manera, els entrevistats consideren que es treballa de manera indirecta la

integració i el foment del coneixement mutu.

478

“No fem cursos específics pels immigrants, sinó per tothom en general, perquè creiem

que així és una manera també de fomentar i buscar la integració.”

Tanmateix, la major part d’activitats formatives s’intenten dur a terme en col·∙laboració amb

altres àrees de l’administració pública, donat el caràcter transversal del fenomen migratori.

“Darrerament hem fet dos cursos, un de recerca de feina, amb el Servei d’atenció i

joventut, i un altre que vam fer sobre canguratge; era un curs de formació per a dones

que estaven a l’atur i se les formava sobre atenció de nens de 0 a 6 anys, i després vam

obrir una borsa de cangurs.”

Pel que fa a la formació de professionals, a més a més de la formació de traductors, es duen a

terme anualment formacions sobre diferents aspectes relacionats amb el fet migratori.

“Aquest any n’hem fet un sobre immigració i gènere, i després també vam fer un curs

per a tot el personal de l’administració que treballa sobretot d’atenció al públic, sobre

resolució de conflictes.”

Pel que fa a necessitats es recull, a través de les entrevistes realitzades, la necessitat de poder

disposar d’un servei format en matèria de mediació intercultural.

“Tenim una borsa de traductors, i cada any els formem, però de mediació no, perquè el

problema és que no és una sortida laboral tal i com està muntat des del departament...

i llavors doncs clar, no resulta interessant per la gent.”


D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca la percepció

d’un cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca i, per tant, en

l’increment del percentatge de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs.

Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, tot i seguir protocols de caràcter

unitari en quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòcton, es duen a

terme determinades accions concretes, com ara tallers informatius sobre salut reproductiva,

enfocats sobretot a la població estrangera. En relació al funcionament del servei i a la posada

en marxa d’activitats específiques, els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la

importància del treball de coordinació dut a terme entre el personal intern dels CAPs, així com

amb altres entitats sobretot del tercer sector presents a la comarca.

A nivell de funcionament dels centres d’atenció primària en relació al seu treball específic

d’intervenció amb el col·∙lectiu immigrant, cal destacar la figura de la treballadora social, que és

479

qui de manera més constant i directa treballa amb aquesta població, i de manera coordinada

amb la resta de professionals tant sanitaris com d’altres àmbits que treballen en matèria

d’immigració.

La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció és fer front a l’increment de les

necessitats bàsiques que presenta tant la població autòctona com d’origen estranger. En

general, entre els professionals sanitaris entrevistats, es coincideix a assenyalar que a dia

d’avui, es disposa de suficients recursos materials i humans pel que fa al treball específic amb

la població estrangera des dels CAPs. Tot i això, s’assenyala que, degut a les darreres retallades

pressupostàries, hi ha hagut una disminució dels recursos humans disponibles en els centres

de salut d’assistència primària en relació al servei de mediació, reclamant la necessitat, en

determinats casos, de poder disposar d’un major nombre de mediadors.

Des dels centres de salut de la comarca, en col·∙laboració amb l’administració local, les escoles

o entitats del tercer sector, s’està duent a terme una important tasca de sensibilització i

formació sobre temàtiques d’interès tant per a la població autòctona com d’origen estranger.

Per que fa a la formació del personal sociosanitari, els entrevistats destaquen la important

formació continuada de la que es disposa i la qual es valora de manera molt positiva. Tot i això,

la major part de professionals entrevistats afirma que hi ha un elevat interès en poder disposar

de més oferta formativa en matèria de mediació i diversitat cultural.


D’acord amb els entrevistats, els centres educatius de la comarca han experimentat en els

darrers anys una davallada del nombre d’alumnat nouvingut, que s’explica, segons els

mateixos entrevistats, per la situació actual de crisi econòmica i d’atur.

“Ara tenim poc alumnat estranger. Igual que és pel tema de la crisi econòmica del

país.... suposo.”

Tot i això, depenent del centre educatiu, la presència d’alumnat d’origen estranger és

significativa; a més, el professorat, d’acord amb el que s’afirma en les entrevistes realitzades,

compta amb una llarga experiència amb el tracte amb aquesta tipologia d’alumnat. A més a

més de programes i actuacions pròpies de cada centre i recursos i protocols marcats pel

Departament d’Educació, es posa èmfasi en el fet que cada docent aplica diferents

metodologies adaptades al context concret de la seva aula.

“A nivell de classe, cada professor controla la seva situació i intenta trobar solucions en

funció del que es troba..., això és més difícil ja, per exemple, a l’hora del pati.”

480

Pel que fa a la relació entre l’alumnat, es destaca la tendència tant de l’alumnat d’origen

estranger com autòcton a relacionar-‐se generalment amb altres alumnes del seu mateix

origen. D’acord amb aquesta observació, els entrevistes afirmen que tot i que no es donen

relacions conflictives entre l’alumnat per qüestions d’origen, aquest fet sí que en dificulta la

seva interrelació.

“Jo no diria que els alumnes d’aquí tinguin una actitud negativa amb l’alumnat

estranger, però tampoc positiva.... diguem-‐ne que no tenen massa relació fora de

l’aula.”

A més a més de la relació entre l’alumnat, un altre aspecte que els docents assenyalen com a

preocupant és la dificultat de que l’alumnat de determinats orígens, sobretot d’origen

magrebí, segueixi estudiant, malgrat la voluntat de l’alumne/a, després de l’educació

obligatòria. Segons els entrevistats, aquest fet és molt acusat en el cas de les noies d’origen

magrebí, les quals es veuen sovint obligades a deixar els estudis per pressions familiars.

“Respecte l’alumnat magrebí la dificultat que tenim és que els pares o tutors no

autoritzen a que les noies continuïn estudiant. Pels nois si que no hi ha problema, però

amb les noies ja costa molt més.”

En relació a les actuacions dutes a terme pels centres educatius de la comarca en matèria

d’intervenció socioeducativa, la major part giren al voltant de tres eixos bàsics: el foment de la

integració de l’alumnat nouvingut al centre; el foment de la cohesió social i el coneixement

mutu; i també la participació i implicació de les famílies d’origen estranger en el projecte

educatiu dels seus fills.

Pel que fa a la relació família-‐escola, malgrat que es duen a terme reunions conjuntes i

individuals amb les famílies de l’alumnat nouvingut, els entrevistats afirmen que la participació

i implicació de les famílies en l’educació dels seus fills és molt baixa. Aquesta dinàmica

s’explica, segons els docents entrevistats, d’una banda per les dificultats de relació fruit del

desconeixement lingüístic de molts dels progenitors de l’alumnat estranger i, de l’altra, per

qüestions pròpiament culturals relacionades amb el valor que s’atorga a l’educació

acadèmica67.

“Anem fent entrevistes amb les famílies, però molts cops tenim moltes dificultats de

comprensió per temes lingüístics...sobretot amb les mares que no entenen ni parlen

l’idioma molts cops. Però bueno, a més és que participen i s’impliquen molt poc... jo

crec que també perquè és la seva cultura...”

67 El municipi de Solsona disposa alhora de “Pla Educatiu d’Entorn” que, entre altres, duu a terme activitats per al foment de la integració a través dels “Tallers de coneixement mutu” entre els pares de l’alumnat.

481

D’altra banda, a les escoles, en col·∙laboració amb el servei d’immigració del Consell

Comarcal,es duen a terme jornades esportives de caràcter intercultural amb l’objectiu de

fomentar el coneixement mutu i la integració.

Pel que fa a la formació, els docents entrevistats afirmen de manera unànime que, malgrat la

davallada del nombre d’alumnat nouvingut, continua essent l’aprenentatge de la llengua, el

principal repte tant per part de l’alumnat d’origen estranger com per part del mateix

professorat.

“L’objectiu és realment aconseguir que l’alumnat nouvingut pugui fer realment un

procés d’aprenentatge de les llengües oficials de Catalunya, i que poc a poc es vagi

adaptant a la cultura del país.”

Els entrevistats coincideixen a assenyalar l’Aula d’Acollida com un recurs útil per introduir

l’alumnat d’origen estranger en el coneixement de la llengua i poder així, posteriorment,

seguir el ritme de l’aula; tot i que en alguns centres, sobretot instituts, cada cop és menys

necessari aquest recurs degut a la davallada de nouvinguts.

“Sí, jo crec que l’Aula d’Acollida els hi serveix molt... i a nosaltres també...és una

manera crec, efectiva, de què al menys al principi, puguin assolir un determinat nivell

d’idioma per després poder seguir el ritme normal de la classe, si no és molt complicat.”

Pel que fa a la formació del professorat, la major part de professionals entrevistats

coincideixen a assenyalar la necessitat, malgrat l’aprenentatge i l’experiència dels darrers anys,

de formació per al professorat en el tractament de la diversitat, així com poder disposar de

professionals en matèria de traducció i mediació intercultural.


El tercer sector a la comarca, conformat tant per associacions d’immigrants com per altres

entitats, moltes de les quals treballen amb la població immigrada, està duent a terme una

important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten, d’assessorament legal en

matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la integració i la cohesió social.

Aquest treball es porta a terme de forma coordinada amb la resta d’agents socials del territori.

Alhora, d’acord amb els entrevistats, les accions que realitzen de manera coordinada amb

altres agents públics i/o privats que treballen en matèria d’immigració a la comarca, es

consideren de vital importància per tal de poder dotar el territori de serveis i recursos

adequats a les necessitats que presenta la seva població.

482

“Nosaltres aquí, a nivell específic de la nostra entitat, fem dos tipus d’actuacions...,la

resta és que col·∙laborem i és que es treballa molt en xarxa aquí a la comarca. Creiem

que és bàsic, i fa falta...”

Les entitats del tercer sector coincideixen en remarcar el canvi experimentat en els darrers

anys en quant a la tipologia de demandes efectuades per part de la població estrangera, ja que, segons els professionals i voluntaris entrevistats, la crisi econòmica actual suposa una dificultat afegida per a la regularització de la situació de persones en situació irregular o amb

expectatives de reagrupar familiars, degut a la manca d’oferta de contractes de treball per poder iniciar expedients de demanda d’arrelaments o d’atur de bona part de la població estrangera.

“El que s’ha notat molt, sobretot aquest últim any, és que d’atesos crec que n’hem

tingut igual, cada vegada més; però ara canvien les demandes. Abans teníem moltes

més peticions de reagrupament familiar o per tramitar l’informe d’arrelament social, i

ara la majoria de gent ve per temes socials, per ajut d’aliments, del lloguer del pis,

perquè s’han quedat sense feina...”

Fruit de la creixent situació d’atur que s’està experimentant a la comarca, les entitats

entrevistades coincideixen a assenyalar com a principal necessitat en termes d’intervenció, la

satisfacció de les necessitats bàsiques de les famílies afectades per l’actual situació d’atur que

està patint part de la població a la comarca i, en especial, els estrangers. Alhora, es creu que és

justament per aquest motiu que, malgrat estancar-‐se el nombre de nouvinguts, el nombre

d’atencions ha anat en augment.

D’altra banda, i a més a més de les intervencions per a la satisfacció de les necessitats

bàsiques, des del tercer sector es duen a terme accions i activitats amb l’objectiu de fomentar

el coneixement intercultural i la cohesió social entre els diferents orígens d’estrangers, així

com entre aquests i la població autòctona.

“A més de tot el tema d’assessorament i acompanyament, tenim una altre programa

més encarat a la sensibilització de la població (...) Sí, autòctona... i a la participació dels

immigrants; per exemple, a la fira de Sant Isidre d’aquí de Solsona, doncs també

muntem un estand amb la gent de l’associació d’immigrants d’aquí de Solsona...”

L’aprenentatge de la llengua i la inserció laboral s’assenyalen, per part dels entrevistats del

tercer sector, com les dues àrees bàsiques en que es requereix formació per a les persones


Pel que fa a la formació dels professionals i voluntaris del sector, els entrevistats coincideixen a

mencionar la importància de disposar de formació continuada, sent prioritaris els

483

coneixements sobre legislació en matèria d’estrangeria, així com sobre gestió de la diversitat

cultural.

“Crec que continuem tenint un problema de comprensió i que és cultural..., sobretot

amb cultures com la marroquina, que és la que més persones atenc, que som tant

diferents..., però en general jo penso que ens falten eines i formació en aquest tema; no

sabem com tractar-‐los.”

484

15.-‐ LES GARRIGUES


Pel que fa als moviments de població estrangera a Les Garrigues s’observa, a la gràfica número

1, que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers. Des de l’any 2000 es produeix

un creixement sostingut fins l’any 2005; aquest any suposa un punt d’increment significatiu i a

partir d’aquest es produeix un alentiment fins a l’any 2010, any en que la comarca, amb 12,8%,

assoleix el màxim percentatge d’estrangers. En termes absoluts passem de 667 estrangers a la

comarca l’any 2000 fins als 2616 a l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a

l’any 2010 està 5,5 punts per sota de l’índex de la província (gràfica número 2) i estaria 3,2

punts percentuals per sota dels valors de referència de tot Catalunya l’any 2010 (15,95%).

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a Les Garrigues.


485

Gràfica núm. 2

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida.



Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a Les Garrigues, per sexe i edats.


486



franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i

dones que va del 21,1% de l’any 2000 fins al 17% de l’any 2010, sempre favorable als homes i

que es manté al llarg dels deu anys estudiats; no obstant, sembla que en els darrers quatre

anys s’ha escurçat aquesta diferència. Respecte als menors de 18 anys, se situen els

percentatges al voltant del 10% de mitjana, tant per als nois com per a les noies, des de l’any

2004 s’aprecia una diferència a favor de les noies que varia al llarg del anys però que es

presenta sempre al voltant del 0,5%. Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un

descens, tant en homes com en dones, des de l’any 2000 (6,0% i 5,4%) fins al 2010 (0,6% i

0,5%).

Si estudiem la distribució de la població estrangera per àrees d’origen observem que:

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a Les Garrigues, segons continent d’origen.


a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del

2000 (12,7%) fins al 2010 (58,9%) i és ara l’origen més nombrós a la comarca, en canvi els

estrangers procedents de països europeus de fora de la Unió han anat decreixent des del 2000

487

(3,6%) fins al 2010 (2,4%). Cal assenyalar que durant els anys que van des del 2001 al 2005 va

ser l’origen que va arribar a ser el més nombrós, però, a partir de l’any 2005, es produeix un

descens molt significatiu que porta a les dades percentuals d’ara. També s’observa que a l’any

2006 les dades entre els dos orígens procedents de països d’Europa es van intercanviar; la raó

és desconeguda perquè no va ser fins al gener de 2007 que els súbdits de països com Bulgària i

Romania van passar a ser ciutadans de la Unió Europea.

b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són encara

avui força nombrosos; a l’any 2000 representaven el 72,1% de la població estrangera de la

comarca; amb una tendència decreixent al llarg del període, a l’any 2010 representen el 30,4%

del total d’estrangers a la comarca.

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre) representaven a l’any 2000 un

10,6% de la població; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any

2010 representen un 5,5% de la població estrangera. Cal remarcar que el percentatge

d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial, amb un percentatge sobre el

total de la població estrangera que es mou entre el 0,4% de l’any 2000 i el 0,1% de l’any 2010.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia i Oceania, principalment d’origen xinès, representen uns

percentatges molts baixos a la comarca. Així, a l’any 2000 representaven el 0,9% dels

estrangers presents a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

creixent, a l’any 2010 representen el 2,8% de la població estrangera de la comarca.

488





Gràfica núm.5

Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers a Les Garrigues.


a.-‐ Els treballadors estrangers de Les Garrigues es concentren majoritàriament a l’agricultura i

al sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial són minoria i a l’any 1999 representaven el

9,7% dels contractes dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 7,2% dels contractes.

c.-‐ Els treballadors de la construcció representaven el quart grup més nombrós a l’any 1999

amb un 8,8% dels contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i assolint un màxim l’any

2006 d’un 32,9%, presenten una tendència final decreixent i a l’any 2010 representen un 9,2%

dels contractes dels treballadors estrangers a Les Garrigues.

489

d.-‐ Els treballadors estrangers del sector agrari són majoritaris i l’any 1999 representaven el

70,6% dels contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any

2010 representen el 52,2% dels contractes dels treballadors estrangers.

e.-‐ Els treballadors dels sector serveis representaven el segon grup més nombrós a l’any 1999

amb un 10,9% dels contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, a

l’any 2010 representen el 31,4% dels contractes dels treballadors estrangers.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers contractats a la comarca,

s’observa a la següent gràfica la seva evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers a Les Garrigues, per sexe.


Hi ha un increment significatiu, durant el període estudiat, dels contractes de les dones

estrangeres. A l’any 1999 els contractes de les dones estrangeres representaven el 3,1% dels

contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, a l’any 2010

representen el 19,1% dels contractes dels treballadors estrangers. No obstant cal assenyalar

que a l’any 2009 és va assolir un màxim en la contractació femenina amb un 23,4%, però a

l’any següent es va produir una davallada fins arribar al 19,1%, i per manca de dades

490

desconeixem si s’ha consolidat aquesta nova tendència. De manera antagònica i en la mateixa

mesura ha evolucionat la contractació entre els homes estrangers.







entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.


estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que



La següent gràfica ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a Les Garrigues.


491

a.-‐ S’observa a l’any 2010 que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un nivell


1999 els treballadors estrangers amb aquest nivell representaven el 80,2%; amb oscil·∙lacions

però amb una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 41,5%.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven

l’1,1% dels treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència creixent, a l’any 2010 representen el 21,4%.

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 17,4% de tots els

treballadors; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2010


d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen al llarg del període amb uns

percentatges testimonials. A l’any 2010 el percentatge d’aquests treballadors és del 0,2%.

e.-‐ Els treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten

percentatges testimonials amb valors del 0,4%, 1,8% i 0,9% a l’any 2010 respectivament.

Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels Immigrants podem veure


desembre de 2009.

En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. La gràfica número 8 ens mostra

que, en el període estudiat, hi ha un sèrie d’oscil·∙lacions que situen als homes com el grup amb

més atur registrat i amb un creixement sostingut entre juny de 2007 i juny de 2008. A partir

d’aquesta data l’atur masculí disminueix fins al juny de 2009 i d’aquí al final del període es

produeix un lleuger repunt. Per a les treballadores estrangeres, de manera antagònica i en la

mateixa mesura, s’observa al llarg del període una tendència decreixent de l’atur, passant del

34 % el desembre de 2005 al 27,7% el desembre de 2009.

492

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers a Les Garrigues per sexe.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Trebal



a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre

desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 42% al 16,2%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 12% a

l’inici del període fins al 20% el desembre de 2009.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent,

passant del 10% a l’inici del període fins al 28,8% el desembre de 2009.

d.-‐ L’atur al sector serveis, també amb oscil·∙lacions, augmenta des del 30% a l’inici del període

fins al 34,2% el desembre de 2009. Presenta un màxim al desembre de 2007 amb un 41,7%.

e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions, presenten

una tendència decreixent passant del 6% a l’inici del període fins al 0,8% el desembre de 2009.

493

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sectors productius, a Les Garrigues.


Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat durant el període

que va des de desembre de 2005 a desembre de 2009, observem les següents relacions:

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha augmentat el seu nivell de contractació durant

el període; a l’inici del període hi havia un 42,5% i al final del període un 47,8% de contractes.

Si ho comparem amb el nivell d’atur del període hi ha una correlació, ja que l’atur ha disminuït

passant del 42% a l’inici del període fins al 16,2% al desembre de 2009.

b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial ha propiciat un augment d’aturats entre

juny de 2005 i desembre de 2009. A l’inici del període hi havia un 10,8% de treballadors

estrangers contractats en aquest sector enfront del 7,9% del final, i si comparem aquestes

dades amb les de l’atur, a l’inici del període hi havia un 12% d’aturats enfront del 20% del final

del període; s’observa, doncs, que hi ha una correlació entre ambdues variables.


treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada

(desembre 2005–desembre 2009), mostren que s’ha passat del 25,6% al 16,2% respecte a la

contractació, i respecte al nivell d’atur hem passat del 10,0% al 28,8%.

494


contractats, que augmenta, passant del 21,1% al 28%, i el nombre de treballadors estrangers a

l’atur del sector, que també ha augmentat, passant del 30% al 34,2%.


treballadors estrangers femenins en els darrers anys i això es correlaciona amb la disminució

del nivell d’atur femení durant el període estudiat.

495


L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la





concertats. En el cas de Les Garrigues es troben presents les dues xarxes. Les dades

reflecteixen el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total

d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica, sinó que solament

es mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels

alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any

que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el

curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al

llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per

tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides

del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Finalment,

cal assenyalar, que en el col·∙lectiu d’alumnes d’origen europeu s’han donat, a nivell estadístic,

unes variacions derivades del fet que al gener de 2007 es va produir la integració plena de

romanesos i búlgars a la Unió Europea. Aquesta situació ha fet que aquests orígens, sobretot el

romanès, hagin passat a augmentar les dades estadístiques dels alumnes de la Unió Europea

en detriment dels alumnes de països no membres de la Unió.

496

3.1.-‐ Ensenyament infantil. Evolució i situació final.

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a Les Garrigues.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de Les Garrigues,


darrers deus anys s’ha donat una tendència general creixent d’aquests alumnes, encara que

amb algunes oscil·∙lacions, fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes

estrangers és del 8,6%. Cal assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat

a partir del curs 2002-‐2003 i el màxim percentatge assolit al curs 2008-‐2009 amb un 12,2%. En

percentatges absoluts, és a dir, respecte al alumnes totals del nivell escolaritzats a Les

Garrigues, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests

alumnes; al curs 2010 la xarxa pública escolaritza el 6,9% dels alumnes estrangers enfront de

l’1,7% que escolaritza la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes del

nivell educatiu que cada xarxa escolaritza, hi ha també diferències, en aquest cas a favor de la

497

xarxa concertada, que al curs 2009-‐2010 escolaritza un 10,2% dels alumnes estrangers enfront

del 8,3% dels alumnes estrangers matriculats a la xarxa pública.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a Les Garrigues.


Es alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil de Les Garrigues són els

alumnes d’origen europeu, tant de la Unió Europea com dels països europeus no membres de

la Unió68; sumant aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs 1999-‐2000 representaven el 50,0%

dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la

Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el

72,3% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes

68 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a membres de la Unió. A partir d’aquesta data s’han produït variacions estadístiques degut a aquest canvi d’estatuts dels ciutadans d’aquests països.

498

magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 25% de l’alumnat estranger matriculat;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any 2009-‐2010 representen

el 21,5%. El tercer origen més nombrós són els alumnes africans (subsaharians) que es van

incorporar, per primer cop, al nivell escolar de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 13,5%;

amb oscil·∙lacions al llarg de període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

el 4,6% de l’alumnat estranger. Els alumnes d’origen centre i sud-‐americà al curs 1999-‐2000

representaven el 25,0% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 no presenten matrícula en aquest ensenyament; cal

assenyalar, no obstant, que al curs 2008-‐2009 representaven el 48,9% de l’alumnat estranger.

Els alumnes d’origen asiàtic es van incorporar per primera vegada als nivells d’ensenyament

primari de la comarca el curs 2004-‐2005 amb un 2,9%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una presència irregular amb algun curs sense matrícula, presenten una tendència final

decreixent i al curs 2009-‐2010 representen l’1,5% de l’alumnat estranger matriculat a la

comarca. Finalment, els alumnes d’origen nord-‐americà tenen un percentatge testimonial i

una única presència al curs 2008-‐2009 amb un percentatge de l’1,1%.

499


Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a Les Garrigues.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la comarca de

Les Garrigues, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 2,5% de l’alumnat total de

l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent fins arribar al curs

2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 14,8%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, el fort increment experimentat al curs 2003-‐2004. En percentatges absoluts,

s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a

Les Garrigues. Al curs 2010 la xarxa pública, respecte al total d’alumnes de les dues xarxes

juntes, escolaritza el 13,4% dels alumnes estrangers enfront de l’1,4% de la xarxa concertada.

En termes relatius hi ha també diferències a favor de la xarxa pública, que al curs 2009-‐2010

escolaritza el 15,8% dels alumnes estrangers matriculats a l’etapa enfront del 9,7% dels

alumnes estrangers de la xarxa concertada.

500




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a Les Garrigues.


El nombre d’alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de les Garrigues

són els alumnes d’origen europeu; sumant aquests col·∙lectius de ciutadans de la Unió Europea

i de la resta d’Europa, al curs 1999-‐2000 representaven el 18,1% dels alumnes estrangers i era

el segon origen amb més presència; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la

Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 49,3% de tots els alumnes estrangers matriculats a

l’etapa. El segon origen són els alumnes magrebins que, inicialment al curs 1999-‐2000, era el

majoritari i representaven el 72,7% de tot l’alumnat estranger matriculat a l’etapa; amb


33,3% de l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes sud i centre-‐americans que al

curs 1999-‐2000 representaven el 4,5%: amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

501

creixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,1%. El quart origen són els alumnes africans

(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 4,5% de l’alumnat estranger matriculat;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

el 2,1% de tot l’alumnat estranger. L’últim origen seria els alumnes asiàtics, que podem afirmar

que són majoritàriament d’origen xinès i que es van incorporar per primer cop al nivell escolar

de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 1,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i algun curs

sense matrícula, presenten una tendència final creixent i al curs 2009-‐2010 representen el

4,2% de l’alumnat estranger matriculat al nivell educatiu de la comarca.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a Les Garrigues.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de Les

Garrigues, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 4,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al

llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al

curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 13,2%. Cal assenyalar, com

a dades significatives, el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 i l’alentiment

502

i lleuger descens del curs 2009-‐2010. En percentatges absoluts, és a dir, respecte al total dels

alumnes de les dues xarxes, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament

l’escolarització d’aquests alumnes a Les Garrigues. Al curs 2010 la xarxa pública escolaritza el

9,8% dels alumnes estrangers enfront del 3,4% de la xarxa concertada. En termes relatius hi ha

també diferències a favor de la xarxa pública que al curs 2009-‐2010 escolaritza alumnes

estrangers que representen el 13,8% dels alumnes matriculats a l’etapa enfront de l’11,8% dels

alumnes estrangers de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a Les Garrigues.


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari de Les Garrigues són els

d’origen europeu procedents de la Unió Europea que sumats als alumnes europeus d’altres

orígens en el curs 1999-‐2000 representaven el 6,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora

503

de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 46,9% de tots els alumnes estrangers matriculats

a l’etapa. En segon lloc es troben els alumnes d’origen magrebí, que al curs 1999-‐2000

representaven el 87,5% dels alumnes estrangers i era el col·∙lectiu amb més presència; amb


23,5%. El tercer origen són els alumnes asiàtics, principalment xinesos, que es van incorporar

per primera vegada als nivells educatius de la comarca durant el curs 2003-‐2004 amb un 2,8%;


13,6% de tots els alumnes estrangers de l’etapa. El quart origen són els alumnes centre i sud-‐

americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 6,3% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el

12,3% dels alumnes estrangers. L’últim origen seria el dels alumnes africans que es van

incorporar, per primer cop, al nivell educatiu de la comarca el curs 2000-‐2001 amb un 7,1% del

total d’alumnes estrangers; amb una presència irregular, amb cursos sense matrícula i

diferents oscil·∙lacions, presenten una tendència final decreixent i al curs 2009-‐2010

representen el 3,7% de l’alumnat estranger matriculat. Finalment, i de manera testimonial, cal

esmentar els alumnes d’origen nord-‐americà que són minoritaris i que han tingut una evolució

desigual al llarg del període; es van incorporar per primer cop a les aules el curs 2003-‐2004

amb un percentatge del 2,8%. Al curs següent es mantenen amb un 1,7% i a partir del curs

2005-‐2006 desapareixen de la matrícula de la comarca.

504


batxillerat s’observa que, en general, hi ha una menor presència d’alumnes estrangers si ho

comparem amb els nivells obligatoris. Cal assenyalar que en el cas dels cicles de formació

professional només s’imparteixen els estudis en la xarxa pública i solament s’ofereixen mòduls

professionals de grau mitjà. Tanmateix el Batxillerat només es troba la xarxa pública per a

escolaritzar els alumnes estrangers.


mitjà): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a Les Garrigues.



mitjà escolaritzats a Les Garrigues representaven un 2,1% dels alumnes dels cicles. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha donat, amb diferents oscil·∙lacions, un tendència creixent d’aquests

alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del

4.3%. Cal assenyalar, com dada significativa, que el màxim percentatge d’alumnes, 9,8%, es va

assolir el curs 2008-‐2009. Cal assenyalar també que durant el període estudiat hi ha hagut

cursos on no hi havia matrícula d’alumnes estrangers.

505




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a Les Garrigues.


Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau mitjà de les Garrigues són els

alumnes d’origen europeu, procedents de la Unió Europea i d’altres països europeus de fora

de la Unió, que al curs 2009-‐2010 representen el 100% de l’alumnat estranger. Al curs 1999-‐

2000 ja eren el 100%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa

als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010

representen el 100 % de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa i a més són tots

procedents de països de la Unió Europea. El segon origen amb més alumnes, durant tot el

període estudiat, correspon als alumnes magrebins; encara que al curs 2009-‐2010 no n’hi cap,

aquests alumnes han tingut presència als cicles de grau mitjà de la comarca els cursos 2001-‐

2002, 2007-‐2008 i 2008-‐2009 amb uns percentatges d’alumnes del 100%, 50% i 16,7%

respectivament. El tercer origen amb presència d’alumnat al cicles, al llarg del període

506

estudiat, és el xinès, amb presència al cursos 2007-‐2008 i 2008-‐2009, amb percentatges del

25% i 16,7% respectivament. Finalment, els alumnes d’origen africà només van tenir una

presència del 25 % al curs 2006-‐2007.

3.5.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers Batxillerat a Les Garrigues.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat escolaritzats a les Garrigues

representava el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. En aquesta etapa solament hi ha alumnes a

la xarxa pública. Al llarg dels darrers deus anys s’han produït algunes oscil·∙lacions, però amb

una tendència general creixent fins arribar al curs 2009-‐2010 amb un 3,9%. Durant el període

s’ha assolit un valor màxim al curs 2006-‐2007 amb un valor del 9,0%, no obstant hi ha hagut

cursos com el 2000-‐2001 i 2001-‐2002 on no hi havia matrícula d’alumnes estrangers en aquest

tipus d’ensenyament.

507




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a Les Garrigues.


Els alumnes estrangers amb més presència als Batxillerats de Les Garrigues són els d’origen

europeu (Unió Europea i resta d’Europa) i els d’origen centre i sud-‐americà que representen un

40% respectivament dels alumnes de tota l’etapa. Tant els uns com els altres són els que han

tingut més presència al llarg dels deus anys estudiats, però no han estat presents tots els anys.

L’origen que més cursos ha estat representat a la comarca seria el dels alumnes procedents

d’Europa si suméssim els percentatges dels de la Unió i de la resta d’Europa. Els magrebins

també han estat presents amb percentatges baixos i de forma aïllada en alguns cursos des del

2006 al 2009. Finalment els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, es van escolaritzar per

508

primer cop al curs 2009-‐2010 amb un percentatge del 20% sobre el total d’alumnes estrangers

de l’etapa.

509


Els entrevistats opinen que, en comparació amb altres comarques, el percentatge de població

estrangera a la comarca és relativament baix. Malgrat tot, també coincideixen a assenyalar la

necessitat d’incrementar els recursos destinats en matèria de gestió i polítiques d’immigració.

Tot i aquesta manca de recursos expressada, tant des de l’administració local com des de les

institucions educatives, socials i sanitàries, es duu a terme un important treball centrat

principalment en l’acollida i el coneixement de la llengua com a mitjà bàsic d’integració, en la

capacitació i visibilització de la dona estrangera, i en la satisfacció de les necessitats socials

bàsiques. Per dur a terme les diferents actuacions en cada un d’aquests àmbits, es posa de

manifest, per part dels entrevistats, la importància dels mecanismes existents per a la

coordinació entre els diferents agents encarregats de gestionar-‐les.


Com hem indicat, és comú considerar que el percentatge de població estrangera a la comarca

és relativament baix, en comparació.

“La comarca de les Garrigues és una comarca petita i té pocs habitants; llavors, sí que

hi ha immigració, però és bastant baixa”.

Des del Consell Comarcal, a través de la tècnica de polítiques migratòries, es duu a terme la

gestió de la immigració a la comarca, a més de destacar la feina duta realitzada per l’agent

d’acollida ubicada a l’ajuntament de Juneda. Pel que fa al treball en coordinació amb altres

agents socials del territori, aquest es considerat relativament escàs, degut en bona part a

l’escassetat de recursos humans i econòmics que es destinen a aquesta àrea.

“Abans quan hi havia una altra persona ens coordinàvem i funcionava molt bé..., però

ara..., sincerament crec que seria necessari la contractació d’algú altre, també per

poder fer més coses”.

Malgrat això, es percep que els diferents professionals entrevistats disposen d’un ampli

coneixement sobre les diferents iniciatives i serveis prestats per les diferents entitats i

institucions en matèria d’immigració.

En l’àmbit de la intervenció social, des de l’administració es duen a terme diferents programes

i activitats, sobretot encarats a la promoció de la igualtat i les oportunitats entre la població,

així com a l’afavoriment del coneixement mutu i la cohesió social. Això sí, es posa l’atenció,

d’acord amb el que se’n pot extreure de les entrevistes realitzades, en el treball amb les dones

immigrades. Es percep una certa preocupació entre els professionals entrevistats per la

510

disminució dels recursos públics que estan afectant, de manera considerable, la capacitat de

les administracions locals i comarcals per dur a terme determinades activitats i projectes.

“Fins ara fèiem tallers de cohesió i relació entre les dones... i anava molt bé... era com

una espècie de teràpia.... però ara ja no ho podem fer per les retallades”.

A més a més de l’enfocament de gènere en la programació de les activitats d’intervenció

social, es considera també necessari el treball amb la població jove de la comarca, autòctona i

d’origen estranger, a través d’activitats de sensibilització i foment del coneixement mutu.

“Tenim el curs de contrats. És un curs per als joves. S’han de formar parelles on un sigui

d’aquí i un altre estranger, i han de presentar fotos de coses que hagin fet junts. Llavors

presenten fotos i expliquen l’experiència que han tingut. El premi és una càmara de fer

fotos.”

D’altra banda, cal destacar també el servei comarcal d’assessorament i informació legal en

matèria d’estrangeria, prestat a través del conveni establert amb l’associació AMIC, així com el

servei de traducció obert a la resta d’entitats i institucions que així ho requereixen.

“També hem contractat el Servei d’AMIC per tot el tema de l’assessorament jurídic,

temes de papers...”

Pel que fa a la formació destinada a la població d’origen estranger, es coincideix a assenyalar la

formació lingüística i l’alfabetització com la necessitat formativa i amb major demanda. És per

aquest motiu que, tant des de l’administració pública, el Consorci de Normalització Lingüística i

d’altres entitats del Tercer sector, s’intenta cobrir la demanda existent en aquest àmbit,

malgrat l’escassetat de recursos que s’afirma que existeix, segons dels entrevistats.

“Els cursos d’alfabetització són molt importants; però ens costa molt de tirar endavant

amb els recursos que tenim..., sobretot perquè ens és molt difícil crear grups

homogenis. Aquest any estem en el segon curs d’alfabetització, i tenim més estudiants

que el curs d’abans!”

“També fem cursos de català, aquí i a altres pobles de la comarca. Però per exemple a

Juneda també hi ha Càritas, que fa molts anys que hi treballa i també fa cursos de

català.”

A més a més de les activitats formatives en matèria lingüística, es destaquen els diferents

cursos i xerrades programats en matèria de foment dels hàbits saludables, així com sobre el

coneixement dels sistemes públics catalans en matèria de salut, educació, etc. Tanmateix, i de

manera transversal, en aquest tipus de programació formativa de caràcter més genèric

511

s’intenta també treballar la integració i foment de la cohesió entre la població autòctona i la


“També hem fet un curs de nutrició i un de cuina catalana, amb gent d’aquí i gent

nouvinguda. N’hem fet un a Borges i un a la Granadella i hi han participat moltes

dones, i ha funcionat molt bé.”


A nivell de funcionament dels centres d’atenció primària i el seu treball amb persones

estrangeres, cal destacar la figura de la treballadora social, que és qui de manera més constant

i directa treballa amb aquesta població. I es menciona la constant tasca de coordinació i

traspàs d’informació entre els diferents professionals tant sanitaris com d’altres àmbits que

treballen en matèria d’immigració.

“Aquí al CAP, majoritàriament treballa la treballadora social amb la població

immigrada. Però sempre estem coordinats amb els metge i infermeres. I també,

depenent del cas, tenim relació amb el Consell Comarcal i l’EAP”.

Pel que fa l’ús del servei així com a l’atenció a la població d’origen estranger, es destaca com a

element diferenciador respecte els procediments habituals que se segueixen amb la població

autòctona, “l’Acollida Sanitària al Nouvingut”.

“tot i que el programa d’acollida al nouvingut és compartit, aquí des del CAP fem

l’acollida sanitària, només per explicar-‐los el funcionament de la sanitat aquí a

Catalunya i tot això...., per la resta, doncs com tothom.”

A nivell d’intervenció social, des de l’àmbit sanitari es destaca tant sols el fet que sovint les

dificultats de la població d’origen estranger són més de caràcter socioeconòmic que no pas de

salut, motiu pel qual s’intenta estar, des del CAP, constantment en contacte amb els Serveis

Socials.

“Els immigrants no tenen problemes greus de salut en general..., vénen quan estan

malats i ja està, com qualsevol altre usuari. Però sí que molts tenen a més a més

problemes socioeconòmics, llavors quan ho detectem ho comentem als Serveis Socials”.

Des del CAP de Borges, s’està duent a terme un extens treball de detecció dels matrimonis

amb un grau de parentesc destacat per poder detectar i tractar els possibles problemes de

salut dels fills d’aquests matrimonis que han estat detectats en diferents moments entre la

població estrangera de determinats orígens. De fet, s’està duent a terme una important tasca

512

de sensibilització i prevenció per tal de donar a conèixer als progenitors les possibles malalties

que poden derivar d’aquest tipus de relacions.

“El projecte que portem és intervenir en els matrimonis entre parents propers..., i si el

matrimoni ja està fet, llavors els hi expliquem totes les malalties genètiques que

podran patir els seus fills. I també que aquestes malalties a vegades poden sortir en la

tercera generació”.

Això sí, quan a necessitats, formatives els professionals entrevistats posen de manifest la

necessitat de disposar de major coneixement de les diferents cultures d’origen dels seus nous

usuaris. Sobretot de determinades cultures de les quals se’n té, d’acord amb el que s’assenyala

en les entrevistes, un ampli desconeixement.

“És molt curiosa la cultura xinesa..., a més és bastant desconeguda i ells també són

molt tancats..., és difícil; crec que estaria molt bé tenir coneixements per poder facilitar

la nostres relació amb ells i una millor comprensió”.

A més és comú creure que és clau l’aprenentatge de la llengua per part de les persones

d’origen estranger, amb l’objectiu de millorar i facilitar el treball i la comprensió mútua entre

professionals i usuaris.

“Com a necessitat puc dir-‐te que el més important és facilitar-‐nos a tots la

comunicació..., i aprendre l’idioma és bàsic... i necessari.”


Coincidint amb el que afirmen els professionals entrevistats de l’administració pública, els

docents afirmen que la població immigrant a la comarca és poc significativa en comparació a

altres comarques.

“Aquí de població immigrant en tenim poca, és poc significativa; en canvi hi ha altres

comarques i pobles on no és per a res així...”

També diuen que el percentatge d’alumnat nouvingut ha disminuït en els darrers anys, alhora

que l’alumnat d’origen estranger acostuma a ser un alumnat procedent de famílies d’origen

immigrant residents a la comarca des de fa anys.

“Hi ha pocs alumnes que puguem considerar nouvinguts; molts ja han nascut aquí, i si

una cosa és certa és que la majoria de les famílies immigrades que viuen aquí són

famílies consolidades, vull dir que ja fa molts anys que viuen aquí”.

513

Com a conseqüència d’això, es manifesta que el nombre d’alumnat a l’Aula d’acollida69 ha

sofert un important descens en els darrers anys.

“Per això també a l’Aula d’Acollida cada cop hi ha menys alumnes, i és que no hi ha cap

problema, tots parlen català”.

Pel que fa a les relacions família-‐escola en relació a les famílies procedents de l’estranger es

destaca per part dels entrevistats la facilitat de comunicació que existeix sobretot donada la

llarga estada de moltes d’aquestes famílies.

“La relació amb les famílies immigrants, la veritat és que és bastant normal; des de

l’escola ja només enviem les circulars en català.”

Pel que fa la integració de l’alumnat d’origen estranger al centres educatius, es considera que

en termes generals molt bona, malgrat assenyalar que existeixen diferències en el grau i en el

procés d’integració en funció de l’origen de l’alumnat.

“La integració és molt ràpida; suposo perquè són pocs, i això ho ha facilitat molt. Tot i

això, sí que hi ha diferències entre la integració dels alumnes de famílies del Magreb i

l’Europa de l’Est. Amb els de l’Europa de l’Est, la integració és molt molt ràpida;

pràcticament instantània. En canvi, amb els magrebis no és tant així. Jo crec que dels

països de l’est, els més propers a Catalunya, són els que s’integren més ràpid. Per

exemple, un eslovac té una integració més ràpida que una família de Rumania. De fet

en tenim un d’eslovac, i els seus pares estan fins i tot a la junta de l’AMPA.”

D’altra banda, la major part de professionals entrevistats coincideix també en assenyalar la

necessitat de formació, malgrat l’aprenentatge i l’experiència dels darrers anys, per al

professorat en el tractament de la diversitat.

“la veritat és que necessitat poca..., però bueno formar-‐se sempre és bo, i en aspectes

de coneixement d’altres cultures...pues sí..., però ja t’ho dic, que en principi...”


Els entrevistats dels tercer sector coincideixen a assenyalar l’increment de la precarietat de les

condicions de vida de la població estrangera de la comarca fruit de l’actual crisi econòmica i la

davallada relativa de les oportunitats laborals. Aquest fet ha provocat la disminució, segons

afirmen els entrevistats, de l’arribada de nouvinguts a la comarca.

69 Els centres educatius de la comarca disposen de l’Aula d’Acollida com a principal recurs específic en el seu treball amb l’alumnat immigrant nouvingut.

514

“Pel que veus aquí, cada vegada hi ha menys gent que arriba... suposo que perquè amb

la crisi ara, és difícil..., i ja ho és pels que estan aquí, imagina’t...”

Malgrat aquesta davallada, es posa de manifest que el nombre d’usuaris i demandes d’ajuts

socials per part de la població, bona part de la qual es diu que és d’origen estranger, s’ha vist

incrementat darrerament.

“Home i tant! Cada cop tenim més gent que ens ve a demanar ajuda... i és que des de

bolquers, cotxets per la canalla, ajudes per aliments...”

En relació a la metodologia de treball, el tercer sector afirma mantenir un nivell de coordinació

amb la resta d’entitats del propi sector, així com amb altres institucions de la comarca,

relativament escàs; malgrat que es denota, a través de les entrevistes, que es disposa d’un

coneixement ampli respecte la tasca desenvolupada pels diferents agents socials que actuen al

territori.

“ Sí, des de Creu Roja fan atenció, sobretot per cobrir les necessitats bàsiques; Càritas,

també fa anys que treballa molt, per exemple, a Juneda..., però bueno, coses en

conjunt no en fem.”

Quant a l’àmbit socioeducatiu, es destaca entre els entrevistats la importància de la tasca que

duen a terme algunes de les entitats del tercer sector en matèria d’assistència social bàsica,

d’atenció a la infància i sensibilització de la població.

“Cada vegada hi ha més mares que vénen amb fills i que moltes estan soles o els seus

marits s’han quedat a l’atur... i sobretot doncs treballem amb infància... estem oberts a

tota la població, i de fet atenem a molta gent diferent tant d’aquí com de fora.”

Pel que fa a la sensibilització, entre els entrevistats es detecta que, malgrat no donar-‐se

actituds racistes entre la població, hi ha una manca de contacte i de relació entre la població

autòctona i la població d’origen estranger.

D’altra banda, tant des del tercer sector com des del sector públic, es manté una important

tasca d’informació i assessorament legal en matèria d’estrangeria a totes les persones d’origen

estranger que resideixen a la comarca i que així ho sol·∙liciten.

““També hem contractat el Servei d’AMIC per tot el tema de l’assessorament jurídic,

temes de papers...”

Tot i que l’oferta en matèria d’aprenentatge de la llengua intenta respondre a les necessitats

detectades, es reclama, per part dels entrevistats, poder disposar de majors recursos per tal de

poder oferir una millor i més àmplia formació adaptada a les necessitats específiques dels

usuaris.

515

“el problema és que hi ha una varietat de nivells..., és molt difícil crear grups

homogenis, però clar, ens falten recursos... llavors ens hem d’adaptar”.

Tanmateix, les diverses entitats coincideixen en assenyalar la importància de continuar

mantenint i fomentant les activitats formatives en matèria d’inserció laboral.

“Sempre és interessant que hi vagin havent cursos i formacions... perquè sempre hi ha

alguna cosa que pots aprendre..., a més, amb tot lo de la legislació, els permisos, i tot

això, sí que ens cal més formació”.

516

16.-‐ BIBLIOGRAFIA

Ajuntament de Lleida (1991). Evolució de la població immigrada regular a la província de Lleida. Ajuntament de Lleida, Lleida (no publicat).

Birsl, U. I Solé, C. (Coord.) (2004). Migración e interculturalidad en Gran Bretaña, España y Alemania. Barcelona, Antrhopos.

Blanco, C. (2000). Las migraciones contemporáneas. Madrid, Alianza.

Blanco, C. (Edit.) (2006). Migraciones. Nuevas movilidades en un mundo en movimiento. Barcelona, Anthropos.

Cabré, A. et alii (2007). Immigració. Les onades en la Catalunya contemporània. Barcelona, Fundación Lluís Carulla.

Checa, P. (Coord.) (2002). Las migraciones a debate. Barcelona, Icaria.

Colectivo I.O.E. (1992). La inmigración extranjera en Cataluña. Barcelona, Institut d'Estudis Mediterranis.

Colectivo I.O.E. (1994). Marroquins a Catalunya. Barcelona, Institut d'Estudis Mediterranis.

Delegació Diocesana de Migracions de Lleida (1991). Estudio de la población inmigrante extranjera afincada en los pueblos de la Diócesis de Lleida. Lleida, Delegació Diocesana de Migracions de Lleida (no publicat).

Fundació Jaume Bofill (2000). Anuari de la immigració a Catalunya. Barcelona, Editorial Mediterrània.

Garreta, J. (1997). "Immigració extracomunitària i educació. La relació pares, escola i mestres" a Ilerda. Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, pp. 29-‐62.

Garreta, J. (1999). La integració en l'estructura social de les minories ètniques. Lleida, Universitat de Lleida.

Garreta, J. (2000). "Secularisation et contresecularisation des immigrants musulmans en Espagne. La religion comme facteur de construction de la communication interculturelle" a Revue Européenne des Migrations Internationales vol. 16 nº 3. Poitiers, Université de Poitiers, pp. 105-‐124.

Garreta, J., Llevot, N. Sabaté, M i Bernad, O.(2010). La immigració a les comarques de Ponent. Lleida, Universitat de Lleida/Diputació de Lleida.

Glazer, N. (1997). We Are All Multiculturalists Now. Cambridge, Harvard University Press.

Glazer, N. i Moynihan, D.P. (1963). Beyond the Melting Pot. Massachusetts, The Massachusetts Institute of Tecnologie Press.

Glazer, N. i Moynihan, D.P. (1975). Ethnicity. Theory and experience. Havard, Harvard College.

517

Izquierdo, J.A. (1996). La inmigración inesperada. LA población extranjera en España (1991-‐1995). Madrid, Trotta.

Lamo de Espinosa, E. (1995). Culturas, estados y ciudadanos. Una aproximación al multiculturalismo en Europa. Madrid, Alianza Editorial.

Liégeois, J.P. (1994). Roma, tsiganes, voyageurs. Strasbourg, Conseil de l'Europe.

Ramírez Goicoechea, E. (1996). Inmigrantes en España: vidas y experiencias. Madrid, Centro de Investigaciones sociológicas.

Rex, J. (1987). Race relations in sociological theory. London, Routledge & Kegan Paul.

Rex, J. (1996). Ethnic minorities in the modern nation state. Working papers in the theory of multiculturalism and political integration. London, Macmillan Press.

Samper, L., Llevot, N., Garreta, J. et Chasteney, M.H. (2000). "Éducation et ethnicité: le cas catalan" a McAndrew, M. i Gagnon, F. (dir.). Relations ethniques et éducation dans les sociétés divisées: Québec, Irlande du Nord, Catalogne et Belgique. Montréal/Paris, Harmattan, pp. 127-‐145.

Sartori, G. (2001). La sociedad multiétnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Madrid, Taurus.

Sepa Bonaba, E. (1993). Els negres catalans. Barcelona, Fundació Serveis de Cultura Popular.

Solé, C. (1981). Integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.

Solé, C. (1995). Discriminación racial en el mercado de trabajo. Madrid, Consejo Económico y Social.

Solé, C. (2001). El impacto de la inmigración en la economía y en la sociedad receptora. Barcelona, Anthropos.

Solé, C. i Cachón, L. (2006). “Globalización e inmigración: los debates actuales” REIS 116, pp. 13-‐54.

Solé, C. i Herrera, E. (1991). Trabajadores extranjeros en Cataluña. ¿Integración o racismo?. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.

I altres.

informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a les comarques de lleida (2)

Documents