kst nº 4

KST

La Revista de L’ies Castelló D’Empúries Núm. 4 Primavera 2010

REVISTA4 ok_Layout 1 26/05/2010 16:55 Página 1

EDITORIAL

Direcció:Santi Puig, Eulàlia Rodríguez.

Redacció i correcció:Anna Costabella i alumnes de tercer d’ESO.

Maquetació:Míriam Meléndez i alumnes de tercer d’ESO.

Equip:Abdou Karim Janneh, Abdelilah El Ayady, Alba Dorca,Alexei Troian, Anaïs Alavedra, Arnau Guàrdia, AdriàSurroca, Artur Navarra, Bubacarr Jawo, Carlos Cabal,Cristian Aznar, Cristian Cantarero, David Comamala,David Habërle, Eric Izquierdo, Ester Alandi, FàtimaEl Hmidi, Francesc Sastre, Genís Sala, Hadi Suwareh,Hazim Manis, Helena Fernàndez, Josep Llach, LorenaMoreno, Laura Viso, Marc Manzanero, Mariam El Hamidi,Mireia Viñolas, Maite Viñales, Miquel Farreres, Mo-hamed Griba, Mohamed Terraf, Musa Jabbi, Nil Fuentes,Ousmane Diallo, Pol Colomer, Roger Bassons, Sayman Ko-vachev, Shannon Galàn, Sergio Iglésias, Thomas Phair,Tadzio Geer, Valentin Boyko, Vicens Comas, Víctor Mo-rillas, Víctor Sala, Vidal Martín, Youssef El Majidi.

ÍNDEX

Editorial 2 Espai de l’IES 3-4 - Projecte Amic Lector.- Equipaments informàtics al centreSobre el professorat 5 - Treball fotogràfic: Maria Velasco. Sobre l’alumnat 6-9 - Germans Jordà: someliers. - Taula rodona de filosofia i visita al Saló Expo Jove.

- Visita a la UAB, al Saló de l’ensenyament i Portes obertes a la UDG.

- Experimania i Enginycat.Agenda 10 - Sortides, xerrades i activitats. Entreteniments 11 - Qui és qui?- Mots encreuats.- Sopa de lletres.- Les cinc diferències.

Encara que les mares i els pares actualmentdisposen de poc temps, normalment elsagrada de saber què fan els seus fills: lesactivitats que realitzen a l’institut, elsdeures que tenen... Volen participar en totallò concernent a la seva vida estudiantil.Aquesta implicació és important i necessà-ria, però sovint reconeixen que s’han dereciclar per poder ajudar els seus fills.Volen una formació específica, en la qualpotser podrien participar els instituts iels ajuntaments des dels seus Plans d’en-torn, amb conferències sobre estratègieseducatives útils i pràctiques, des de con-sells sobre com transmetre valors o com re-soldre conflictes.

És bàsic crear un clima de tranquil·litat ala llar, on els alumnes i les alumnes puguinestudiar, llegir, prendre notes, solucionarproblemes... Un ambient de treball, de dis-ciplina i de diàleg és un bon suport per alsfills. Facilitar a casa la concentració per

a l’estudi, educar en la paciència, compar-tir estones de lectura en silenci o en veualta, conversar entorn dels llibres, anarjunts a la biblioteca o a la llibreria, cul-tivar i valorar l’esforç constant, i pro-moure sentiments positius, anima aestimular l’hàbit i el gust per l’estudi ila lectura. És una tasca que dóna suport al’ensenyament que des de l’institut es pro-cura proporcionar.

La implicació de les famílies en l’educaciódels seus fills i filles és una eina eficaçper a l’aprenentatge, desenvolupant lesemocions, la creativitat, la imaginació, lapresa de decisions, l’esperit crític, la co-municació, l’empatia i el treball d’equip.La cooperació de tota la comunitat escolarés essencial per millorar el rendiment aca-dèmic de l’alumnat. Tal com va dir Sèneca:“Llarg és el camí de l’ensenyament a travésde teories; breu i eficaç a través d’exem-ples”.


Aquest curs, el projecte anomenat Amic Lector ha començat el 18 de febrer i es porta a terme a l’Aula d’acollida cada divendres al’hora del pati. Consisteix en trobades que fan els alumnes d’aula d’acollida amb alumnes d’aula ordinària per fer lectura i comprensiólectora en llengua catalana. D’aquesta manera, un alumne nouvingut i un alumne parlant de llengua catalana s’han trobat periòdica‑ment per llegir junts diferents lectures en català i comentar‑les, fer‑se preguntes de comprensió, etc.

En què consisteix aquest projecte?L'Amic Lector és una activitat de lectura (inclosa dins de les activi‑tats del Pla de Millora de l'institut ) que pretén millorar les destreseslectores de l'alumnat nouvingut, o sigui, que té com a objectiu prin‑cipal millorar la lectura en llengua catalana i la compensió lectorade l'alumnat nouvingut. Aquesta activitat es duu a terme amb l'a‑juda d'alumnes catalanoparlants.Així, un alumne nouvingut i un alumne parlant de llengua catalanaes troben periòdicament per llegir junts diferents lectures en català.

Alumnes participants?Aquest curs hi ha 12 parelles lectores.

D'on va sorgir la idea?L'Amic Lector no és una invenció nostra sinó que hi ha altres insti‑tuts que ja fa alguns anys que l´estan duent a terme, per exemplel'IES Montgrí. A partir de les propostes d'aquests centres i de la sevaexperiència, vam proposar el projecte per a l'IES Castelló.

Quant de temps fa que es duu a terme?Vam iniciar‑lo el curs 2007‑2008 i, tot i que hem introduït algunesmodificacions en el projecte inicial, continuem tirant‑lo endavant

En què pensaves a l'hora de portar a terme aquesta idea?El més iportant és que s'entengui la lectura, com una font de plaer icom un mètode d'aprenentatge, tant per als uns com per als altres.Es convida, per tant, els nois i noies del centre (nouvinguts o no)que a més de fer ús de la lectura per al perfeccionament de la llengua

catalana, aprenguin d'ella, que la visquin, que se'ls encengui el desigde llegir i continuar llegint i que en facin un mitjà per conèixer nouscompanys i un pont per al diàleg i la integració.

Creus que el projecte ha anat com tu esperaves?Hem hagut de retocar la proposta inicial perquè en un principideixàvem total lliberat a les parelles lectores i ens vam adonar quepotser resultava necessari marcar un dia de la setmana fix per a lestrobades i tenir un espai concret. Amb aquest canvi la millora ja haestat important.I tot i que en algun moment pot sorgir algun problema puntual, lavaloració és molt positiva.

Com han reaccionat els alumnes amb el projecte?A l'alumnat d'Aula d'acollida els fa molta il·lusió la proposta, peròcal destacar, sobretot, el gran nombre d'alumnat catalanoparlantque s'ofereix voluntari per fer de parella lectora. Sempre hem dedeixar alumnes en reserva, per si alguna parella no funciona; tot ique ens agradaria que tothom pogués fer d'amic lector, no és possi‑ble.Aprofitem per agrair des d'aquí a tots els alumnes que s'ofereixenvoluntaris per fer d'amics lectors.

Creus que els ajudarà a comprendre més l'idioma?Cada petit gra de sorra ajuda, tant a millorar la competència (oral iescrita) en llengua catalana, com a la integració de l'alumnat. Il'Amic Lector, a més de ser una activitat de lectura, busca també serun estímul per a la bona integració de tots els alumnes a l'institut.

Entrevista a Saida El KaddiriT'ha agradat la idea que ha proposat la professora Laura Riera?Sí, bastant.

Aquest projecte t'ha ajudat a millorar la comprensió de l'idioma?Sí, estic aprenent el català més ràpid i l’entenc millor. Fem comprensiólectora i altres activitats.

Tu creus que l'any vinent es podria repetir aquest projecte?Sí, jo crec que ajuda molt a l'aprenentatge del català.

El recomanaries a algun company teu que no sàpiga llegir en català?Sí, perquè ho facilita molt tot.

Si el projecte continua, quan tu ja dominis bé el català, series undels voluntaris a ensenyar a llegir algun company teu?Sí, m'agradaria ajudar els altres. Abans no volia, però ara sé com ésarribar a un altre país i no parlar la llengua.

Donem les gràcies a la Saida El Kadiri per voler participar en aquesta entrevista.

Homa Baldeh i Myrna AparicioPer què us heu ofert voluntàries?Perquè crec que és una bona manera d’ajudar els alumnes nous queno saben llegir bé en català.

Creieu que aquest projecte donarà bons resultats?A qui s’esforci sí perquè nosaltres intentem ajudar, però si els alumnesde l’Aula d’acollida no s’esforcen no aprendran.

Creieu que els ha agradat, als alumnes de l’Aula d’acollida?Sí, perquè aprenem català en companyia d’un amic o una persona dela mateixa edat.

Us ha semblat bé aquest projecte?Sí, perquè creiem que és una acció voluntària i és positiva.

El repetiríeu els anys vinents?Si segueixen essent els divendres sí, perquè va millor.

Moltes gràcies a Homa Baldeh i Myrna Aparicio per oferir‑vos per a aquesta entrevista.

KS

T

3

EL NOSTRE INSTITUT

Projecte Amic Lector: Parlem amb la Laura Riera

espai de l’ies


ESPAI DE L’IES

4

KS

T

Quant de temps fa que ets coordinador d’informà-tica del centre?

Fa deu anys que sóc de professor a l’IES Castelló d’Empú-ries i vuit que en sóc coordinador. En realitat sóc professorde matemàtiques, tot i que estic habilitat per poder im-partir tecnologia.

En què consisteix aquesta feina?

Bàsicament es basa a procurar que tots els recursos infor-màtics del centre funcionin més o menys bé: els de lesaules, els servidors…

Quins nous equipaments hi ha a les aules d'informà-tica d'aquest centre?

Aquest darrer any s’ha equipat l’aula d’informàtica dosamb trenta ordinadors nous i potents. També s’han posatprojectors i ordinadors a cada aula i s’ha instal.lat wi-fi atot l’institut. Fa un parell d’anys vam canviar el servidorper poder treballar amb el moodle i poder tenir la pàginaweb.

Quins avantatges i inconvenients comportenaquests nous equipaments?

AVANTATGES: Són ordinadors molt fiables, ràpids, ambdoble sistema operatiu. A més, el fet de tenir un servidormés potent ens permet tenir squid, navegar més ràpids.

INCONVENIENTS: L’entrada de virus és superior i quel-com que no agrada als alumnes és que els puc bloquejarles pàgines web que vull.

Tots aquests aparells valen molts de diners. Com elsheu aconseguit?

Una part de tot aquest material s’ha pagat gràcies a lasubvenció del Pla de millora. Però aquests diners no sónsuficients i la resta l’ha pagada una part l’institut i unaaltra part el departament.

Hi haura equipaments nous l'any vinent?

Possiblement hi haurà l’equipament 1x1 a les classes deprimer i segon d’ESO. Per tant, tindran portàtils a l’aula.

Estàs d'acord amb aquest nou projecte?

No, principalment per dos motius:calen molts més dinersper poder instal.lar ADSL a totes les aules i aquests mini-ordinadors cansen molt i si estàs molta estona utilitzant-los acabes molt cansat.

Creus que l'any vinent hi hauria d'haver més tecno-logia en el centre?

Les innovacions tecnològiques sempre són necessàries imés en els temps que estem. Per tant, crec també que ésun error que s’hagin deixat d’impartir algunes assignaturesa batxillerat com són informàtica, mecànica…

Què t'agradaria poder instal·lar com a nou equip?

S’haurien d’instal.lar connexions noves d’ADSL perquè aratenim sis MG i no n’hi haurà prou per als nous projectesque iniciem com ara l’1x1.

I ja per acabar, sabem que l’any vinent potser mar-xes del centre per ocupar la teva plaça a l’IES CarlesRahola de Girona. Et sap greu marxar?

Per descomptat. Són molts anys que sóc a l’IES Castellód’Empúries, conec la gent i és agradable treballar aquí.Però ha arribat el moment de marxar perquè són moltsquilòmetres els que faig diàriament i arriba un momentque cansa molt.

Moltes gràcies pel teu temps. Només cal afegir que si l’anyvinent ja no ets en aquest centre, esperem que a l’IES Car-les Rahola et tractin com et mereixes. Molta sort!

Equipaments informàtics a l’IES

El nostre coordinador d’informàtica, Lluis Riera, ha accedit a con-testar unes preguntes sobre les innovacions tecnològiques ques’han produït a l’IES Castelló d’Empúries. Anem a veure quinessón aquestes millores i què n’opina.


hi ha massa prejudiciscapalescultures nouvingudes

ESPAI DE L’IES

Entrevista Maria Velasco: Projecte amicA la Maria Velasco, l’afició a la fotografia li ve de lluny. El seu estudi és el món. Fa temps que es dedica a la recerca de motiusper a la seva obra. Un dels trets que singularitzen aquesta fotògrafa és que en bona part de la seva obra, de temàtica profunda‑ment humana, hi descobrim l’encuny d’una plàstica especulativa més que no pas una reflexió figurativa o una insinuada èticadel conjunt, que tampoc no hi manca. Qui té la sort d’entendre aquest llenguatge pot copsar dins l’obra els conceptes que l’artistaha disposat. Per una banda, l’obra mostra la bellesa plàstica, l’art i uns valors estètics; per una altra, se’ns mostra com a revelaciód’una vivència primordial extemporània, comuna al subconscient col·lectiu humà. A manera de mite visual el missatge ofereixuna lectura total i absoluta, com una obra pictòrica al temps que com a relat de fets ancestrals i comuns a la nostra espècie. Imat‑ges de lectura apassionant, activades, a més, per la reflexió i la fantasia de l’observador. Us convidem a conèixer la seva obra.

Explica´ns una mica de què tracta el teu treball És una proposta pedagògica per educar en va‑lors de respecte, tolerància i igualtat envers la di‑versitat .La base del treball és un reportatge fotogràficque s’ha fet al Marroc. De moment es pot consi‑derar un inici ja que espero continuar aprofun‑dint amb famílies gambianes o senegaleses. Aixíque aprofito per demanar la col·laboració dequalsevol família de l’institut que vulgui parti‑cipar en el projecte.

Com ha sorgit la idea?A la societat hi ha massa prejudicis cap a les cul‑tures nouvingudes. Sovint hi ha una discrimina‑ció subtil, conscient o inconscient, cap alsimmigrant i amb aquest treball m’agradaria con‑tribuir que això no passés.

Què t’ha semblat el treball?Molt interessant perquè m’ha permès conèixerla cultura marroquina.

Amb qui has anat al Marroc?Amb famílies d’alumnes de l’institut .

L´has fet tota sola?La idea del treball és meva però sense la col·la‑boració de molta gent no l’hauria pogut fer .

Quant de temps ha durat el treball?Fa dos anys que hi estic treballant però encarano està acabat. Com ja he comentat abans, m’a‑gradaria continuar aprofundint amb famíliesd’altres països, és a dir, amb altres cultures, perpoder contrastar experiències i opinions.

A quines conclusions has arribat?La conclusió global podria ser que per arribar auna bona convivència cultural calen canvis en lamentalitat de la gent i això és un procés moltlent. Però confio que un dia es farà realitat.

D’on vas treure la informació?De llibres, d’Internet... Però la relació i la convi‑vència amb moltes famílies ha estat una fontd’informació molt important i gratificant.

Has entrevistat gent marroquina? T’han tractatbé?Sí, molt. Són molt acollidors.

Moltes gràcies per la teva col·laboraciói esperem que puguis acabar ben aviatel projecte i que aconsegueixis els ob‑jectius que t´has marcat. Pensem queés un treball molt interessant i que potajudar molt per entendre millor la im‑migració i tot el que comporta.

www.mariavelasco.cat

5

KS

T


Màrius i Joan Jordà

Què heu estudiat? On?

Vam estudiar l’ESO i el Batxillerat a l’institut de Cas-telló d’Empúries. Després vam anar a Girona a es-tudiar Turisme i seguidament vam fer un un cursetd’especialització de turisme enològic i un postgraude sommelier. També vam estudiar idiomes gràciesa la insistència de la nostra mare i ens va ser moltútil ja que ens van convalidar els crèdits a la carrerai no calia que assistíssim a les classes ni que ensexaminéssim.

Quan vau acabar la carrera vau treballar a l’HotelEmpòrium o vau anar a algun altre lloc?

Vam estar treballant durant vuit mesos al Celler deCan Roca. Quan sortíem de la facultat anàvem a ferel torn de sopars. Era una mica dur perquè estudià-vem i treballàvem alhora. Però va valer la pena per-què vam aprendre molt. També vam tenir ocasió de treballar algunes tardesal Bulli; tot i que va ser per molt poc temps, sempreés una experiència molt gratificant.

Us agrada la feina?

Més que agradar-nos la feina, és més aviat el quehem viscut des de petits. L’hotel és un negoci familiari des dels sis anys que hi estem participant. De benpetits ja portàvem cafès o alguna beguda i ara hoportem una mica tot plegat. En participar-hi tota lafamília sempre és un avantatge ja que et pots com-binar millor les coses, i si per algun motiu has de re-alitzar alguna gestió ets el teu propi amo i no has dedonar tantes explicacions. Malgrat tot, el principalproblema és que saps a quina hora comences, peròmai saps a quina hora acabes perquè és una feinatotalment imprevisible.

Heu guanyat un premi com a sommeliers? En quèconsisteixen aquest tipus de concursos?

Com a restaurant vam guanyar el segon premi a lamillor carta de vins de Catalunya en el concurs Car-taví, però com a sommeliers encara no hem guan-yat cap premi ja que encara som molt joves. Aquest premi ens va sorprendre gratament ja queno ens ho esperàvem, ja que competíem amb moltsaltres restaurants de gran renom com ara el Bulli(van quedar tercers) i sempre és una satisfacció

rebre un reconeixement d’aquest tipus. L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) organitzaconcursos com el Cartaví que se celebra entorn deles festes de la Mercè de Barcelona. Però hi ha d’al-tres concursos d’aquesta temàtica.

Què ha suposat aquest premi per a la vostra carreraprofessional?

Bàsicament una gran satisfacció personal perquè nohi comptes.

Heu obtingut més premis?

Vam ser el primer i el segon de la nostra carrera i vamguanyar 10 matrícules d’honor cadascú. En realitathaurien estat 13 però per no reclamar ens vam que-dar amb 10.

Ens podeu explicar alguna anècdota dels vostres diescom estudiants?

A l’institut érem un grup de 8 estudiants que sempreanàvem junts. Anècdotes n’hi ha moltes però sobretotrecordem quan en Francesc Vernet ens castigava aestar drets per xerrar o per no estar atents. Resultavacuriós que essent adolescents estiguéssim castigatsde cara a la paret.

En Màrius i en Joan Jordà són dos exalumnes de l’IES Castelló d’Empúries amb ungran futur per endavant ja que actualment i amb només vint-i-u anys porten l’hotel fa-miliar, Hotel Empòrium, i ja comencen a guanyar algun concurs dins el món de l´hos-taleria. Els reporters de l’IES ens hem desplaçat a l’hotel per fer-los unes preguntessobre el moment tan bo que estan vivint.

Moltes gràcies Joan i Màrius per aquesta estona queens heu dedicat. Des de l’institut us desitgem tota lasort del món per poder assolir tot allò que us propo-seu, que estem convençuts que ho aconseguireu

6

KS

T

sobre l’alumnat


Vivim en el món del caos informatiu. Tots aquells que hagin llegitel text s'adonaran fàcilment que no és el mateix coneixement queinformació i que nosaltres vivim en el món de la sobreinformació ialhora puc afirmar que vivim en el món del desconeixement, ja quedepenem de la informació per dir que sabem alguna cosa, quan enrealitat sabem molt poc.

Som igual que aquella expressió que diu, "conocido de todo peroexperto en nada"; quan dic que depenem de la informació ho aplicoexpressament a nosaltres mateixos, als estudiants, ja que quanparlo amb gent de la generació dels nostres pares, em solen dir queabans els treballs es feien per ajudar a entendre la matèria, que elsobligaven a llegir un llibre fins que entenien allò que estudiaven.En canvi nosaltres som la generació de la informació, o la del copiar– pegar – guardar - olvidar en una carpeta... ja que segurament totshem estudiat les capitals dels països, i òbviament la d'Espanya, sius preguntés quina és la capital d'Espanya tots "sabríeu" que és

Madrid, però si us pregunto la capital del Turkmenistan dubto moltque hem digueu que és Ashjabad...; per tant el sistema educatiu ensensenya a informar-nos, però a aprendre més aviat poc.

A sobre tenim un problema en contra, que ens tornem escèptics en-front del coneixement quan més informació tenim, ja que gran partde la informació és falsa, i per tant, com que tendim a igualar infor-mació i coneixement, pensem que aprendre, adquirir coneixementés dolent, perquè aquest serà fals.Per tant, la nostra societat és la del desconeixement i del caos in-formatiu. I ja que nosaltres en som conscients, hauríem d’atrevir-nos a saber, a aprendre, a adquirir coneixement com va dirImmanuel Kant per tal de juntament amb la informació, que no éspas dolenta del tot, ser unes persones més sàvies, cosa que sempreserà millor per a nosaltres mateixos.

Wijan Ruiz, de 2n Batx

TROBADA DE FILOSOFIA A ROSESTROBADA DE FILOSOFIA A ROSES

KS

T

Els alumnes de quart han realitzat, a part del viatge a Itàlia, un parell de sortides molt interessants. La primera fou al’Expojove, al Palau Firal de Girona. Aquest saló pretén ensenyar als alumnes assistents diferents sortides professionalsque poden escollir un cop finalitzada l’ESO: cicles, batxillerat... Ens recorda el Saló de l’Ensenyament de Barcelona però

a petita escala. L’altra sortida que es va realitzar fou a Vilamalla. La finalitat de l’excursió era donar a conèixer als alumnes els avantat-

ges d’una alimentació saludable. Se’ls van passar diversos PowerPoint i es realitzaren diferents activitats en consonànciaamb la sortida com ara l’elaboració d’un menú equilibrat. Després els alumnes de l’Escola d’Hostaleria els serviren un

bon dinar que va agradar molt als nostres nois i noies. Tot plegat, una bona experiència.

SORTIDES DE QUART D’ESO: EXPOJOVE I VILAMALLA

El dinou de novembre passat es va celebrar la primera Jornada de Filosofia per a estudiants de segon curs de batxillerat. S’escollí precisamentaquest dia perquè es commemorava l’aniversari de la mort de Sòcrates. Els professors de filosofia Albert Piñero (l’IES Castelló d’Empúries), Daniel Gili (Cap Norfeu) i Xavier Serra (Illa de Rodes) van prendre la ini-ciativa d’aquesta trobada, que es realitzà al teatre de Roses i en la qual participaren 80 alumnes sota el tema “Filosofia i Llibertat”. La jornada es va iniciar amb la pel.lícula historicobiogràfica Luter (2003), del director britànic Eric Till. Els alumnes havien rebut, prèviament, uns dossiers sobre la pel.lícula i després de veure-la es va iniciar un debat sobre temes com la llibertatde consciència o la gestió del poder polític. Seguidament dos alumnes de cada institut van llegir uns textos i els representants de l’IES Castelló d’Empúries foren David Martín i WijamRuiz. Va ser una trobada entranyable i esperem que aquesta hagi estat la primera de moltes altres que vindran.

A continuació us adjuntem un dels textos :

7

sobre l’alumnat


ENTREVISTA A LA SUSSI SOBRE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT ENTREVISTA A LA SUSSI SOBRE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

UAB, UdG i SALÓ DE L UAB, UdG i SALÓ DE L’’ENSENYAMENT ENSENYAMENT Els alumnes de batxillerat han realitzat tres excursions amb la finalitat d’aclarir dubtes sobre les possiblesopcions d’estudi que hi ha després de l’institut. La primera d’elles fou la Universitat Autònoma de Barcelona,que realitzà la Jornada de Portes obertes el 9,10 i 11 de febrer. Durant aquests dies professors de cada espe-cialitat explicaren en què consistien els estudis que formen cada carrera universitària i varen resoldre els dub-tes dels oients. Cada alumne seleccionà, dies abans d’anar-hi, les conferències a les quals volia assistir pertal de fer una estimació aproximada del nombre d’alumnes assistents. “L’Autònoma és una universitat im-mensa” deien els alumnes. I realment és així. Un campus universitari de grans dimensions que engloba elsdiferents estudis on fins i tot les botigues hi tenen cabuda. Diferent és la Universitat de Girona. Aquesta fou la nostra segona sortida, el 19 de febrer. Vam anar també ala Jornada de Portes obertes i la mecànica era semblant a la de Barcelona. Els alumnes van triar dues confe-rències a les quals assistir dies abans d’anar-hi, però la universitat és molt diferent. No és un campus univer-sitari amb totes les especialitats sinó que les carreres de lletres com Geografia, Història, Filologia… es trobensituades a la Facultat de Lletres, al barri vell de Girona. En canvi, totes les carreres de ciències, com poden serles Enginyeries, es troben al Campus Montilivi. La tercera i última sortida que vàrem fer amb aquesta finalitat fou al Saló de l’Ensenyament. En aquest Saló,molt diferent de les universitats, hi havia tota mena d’estudis, no només els universitaris. Podies trobar-hides de l’exèrcit fins a escoles d’idio-mes a l’estranger. “La veritat és queles opcions a triar són moltes!Només cal saber el que t’agrada”,deien els alumnes. Realment és unbon lloc on aclarir els dubtes i ado-nar-te que no totes les sortidesestan dins el món universitari, queva molt més enllà. Molt recomana-ble; si en teniu l’ocasió, no us hodeixeu perdre.

La prova d'accés a la universitat ha estat remode-lada aquest darrer any. Per aquest motiu hemconsultat aquests canvis a la nostra coordinadorade Batxillerat, Sussi Aurich, per tal que ens acla-reixi alguns dubtes.

Què són les proves d'accés a la universitat?Són exàmens que han de fer obligatòriament elsalumnes de batxillerat si volen cursar estudis su-periors.

Quan es realitzen aquestes proves?Les proves s'efectuen el mes de juny i els alumnesrealitzen els diferents exàmens durant tres dies.

Sabem que han canviat l'estructura de la selecti-vitat respecte de l'any passat. Quins canvis s'hanproduït?El tret fonamental del nou model de prova d’accésés que hi desapareixen les vies d’examen i, pertant, les matèries obligatòries de modalitat. Pertant, cada estudiant defineix, mitjançant les ma-tèries de modalitat, el seu propi perfil d’accés.La prova d’accés s’estructura en dues fases: una

fase general obligatòria i una fase específica decaràcter voluntari. El bloc obligatori consta de cinc matèries: català,castellà, anglès, filosofia o història i una matèriade modalitat. Aquest bloc val el 40 % de la notad'accés a la universitat. L'altre 60 % correspon ala mitjana obtinguda del batxillerat. Si l'alumnevol pujar nota té l'opció d'examinar-se de la faseespecífica, que consisteix en realitzar la provad'un màxim de tres matèries de modalitat, jahagin estat cursades durant el batxillerat o no.Cada resultat es multiplicarà per uns paràmetresde ponderació que podeu trobar al webhttp://www.gencat.cat/universitats/preinscrip-cio. És recomanable consultar aquests paràme-tres per poder treure la millor puntuació possible.La nota d'aquests exàmens sumarà si el resultatés de cinc o més de cinc. Si l'examen està suspèsno comptarà i, per tant, no afectarà en cap cas lamitjana de l'alumne.

Moltes gràcies Sussi pel teu temps i per aclarir-nos tots aquests dubtes.

sobre l’alumnat

KS

T

8


El projecte Xperimania gestionat per l’European Schoolnet (EUN), va organitzar el curs passatun concurs de ciències, adreçat als estudiants de primària i de secundària de tots els centresescolars d’Europa per explorar les propietats dels objectes quotidians. Dues alumnes del nostre IES, Èlia Carreras Lopez i Elisabet Dalmau Subirós, que el curspassat feien 2nESO, van guanyar el 4t premi de Xperimania pel seu treball: “Investigació dela resistència de fibres tèxtils a l’acció de les bases”. El treball va ser dirigit pel professor delDepartament de Física i Química Joan Bodí. Durant aquest curs 2009/2010, hem rebut el premi consistent en 1000 euros per al departa-ment de Física i Química de l’institut i diversos regals i diplomes per a les alumnes guanyado-res. El departament de FQ ha utilitzat els diners del premi per comprar material de laboratori,en concret, sensors per a l’aula de noves tecnologies per a les ciències.Felicitem les alumnes guanyadores i esperem que aquest premi contribueixi a activar entrel’alumnat del nostre institut l’interès per la ciència.

PREMI EUROPEU D’INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

Els dies 12 i 13 d’abril van venir a l’institut en Jordi i l’Albert,dos enginyers difusors del programa anomenat Enginycat.Aquest projecte es promou a través del Departament d’Edu-cació i consisteix en la realització de tres activitats diferents.La primera d’aquestes activitats és un visionat de videossobre diferents branques de l’enginyeria; la segona part delprojecte es basa en un taller de robots que efectuaran l’ope-ració d’un pacient manipulats pels mateixos alumnes; i la ter-cera és una activitat que es realitzarà a través del Facebook. Anem a veure més detalladament en què consisteix aquestprojecte fent unes preguntes a Eva Sala, qui s’ha encarregatd’efectuar-lo en el centre.

En què consisteix aquesta activitat?Tal i com hem explicat a l’inici, aquesta és una activitat presentadapel Departament d’Innovació, Universitats i Recerca, on es donena conèixer les enginyeries als alumnes de segon i tercer d’ESOdel centre.

És una activitat nova o ja la feien els altres anys?El Departament ja porta un temps fent-la però encara no havienvingut a aquest institut. Per tant, és una activitat nova per a no-saltres però que ja s’ha experimentat en altres llocs.

Per què feu aquesta activitat? I què us crida l'atenció?El nostre departament creu que és una bona manera de donar aconèixer diferents aspectes de la tecnologia i les enginyeries i que

els alumnes ho vegin com quelcom més proper i interessant. Amés, els alumnes s’ho passen bé realitzant-la i està bé que apren-guin coses noves tot diventint-se.

Aquest treball és individual o en grup?Els alumnes treballen en grup i l’activitat consisteix en la utilitzaciód’un robot per tal de realitzar un seguit d’operacions.

Quants dies dura aquesta activitat?Els monitors estaran al centre durant dos dies en els quals els di-ferents grups de segon i tercer passaran pel taller durant una horaper realitzar l’activitat.

Des del departament de tecnologia també organitzeu la cursade cotxes solars. Són activitats semblants?

La cursa de cptxes solars és una activitat voluntària adreçada alsalumnes d’ESO. Els alumnes dissenyen i construeixen el seupropi cotxe.L’Enginycat es realitza a tots els grups i és una activitat obligatò-ria, no un concurs.Finalment hem preguntat a una sèrie d’alumnes la seva opiniósobre el projecte i la resposta ha estat unànime: els ha agradatmolt perquè és una activitat diferent i divertida. Tots ells opinenque s’haurien de realitzar més activitats d’aquest tipus ja que ésuna manera d’aprendre molt més dinàmica i més profitosa.

Enginycat: Entrevista a Eva Sala

KS

T

9

Sobre l’alumnat


Olot Depuradora Biblioteca municipal Iniciació a l’orientació

Decoració del centre Premis St Jordi Cosmocaixa Ruta literària

Nevada Cantata Nadal Concert St Jordi Taller: joguines

Escola d’Hostaleria Vilamalla

Expo jove Viatge a Itàlia Caiac

Portes obertes UAB Portes obertes UDG Exposició de maquetes Premis deTennis

Enginycat Play-back Viatge a Londres Taller: decoració centre

Agenda i Activitats

Agenda

KS

T

10


P E D R U S K I Q W Y F S F KW A O V T B X G B C H G H U HP X Z D N P A I F A M O N J SQ E A M E D I A T R I U Y A PT F R G M H R F B V Z I T O OU S A P G N A I M D F U T K EW H A T E G H J P W R I R W LK K K R S N Q F G A V P I B GS Q I F T D D K C A T S A R NA L M O K N P I N A M G N I AH I D A R P O H C H O P G F AA F W X F Z P C O U A X E A GA T X V O I S H A Z L E J E LK J F M I P A B A M M A G O PS M A P E R T E M A I D R L U

SegmentGamma

MediatriuContrast

RadiDiàmetre

AngleTriangle

PerpendicularSaturació

1.Nom de la directora del nostre institut.2.Segona part del nom d’aquest institut.3.Cognom del professor d’Educació física més antic d’aquest

centre.4.Utensili per escriure5.Nom d’una assignatura6.On escrivim. Està penjada a la paret.

mots encreuats sopa de lletres

Qui és qui?Entreteniments

KS

T

Les cinc diferències

11

1

2

3

4

5

6


kst nº 4

Documents