DiagnosisestratgiquesterritorialsDiputaci de Barcelonarea de Promoci Econmicai OcupaciRecinte MaternitatPavell LactnciaTravessera de les Corts, 131-15908028 BarcelonaTel. 934 022 524Fax 934 022 523apeo.comunicacio@diba.esDocumentdestratgiespel territoridel MoiansMoians PREMBUL LaDiputacideBarcelonaparticipaenelprojecteECO(EstratgiaCatalanaper lOcupaci)promogutpelDepartamentdeTreballiIndstriadelaGeneralitatde Catalunya i les Diputacions de Girona, Lleida i Tarragona. LECO,projecteinnovadorfinanatperlarticle6delFonsSocialEuropeu,pretn articular una estratgia per a l'ocupaci integral i integrada, mitjanant la consolidaci dels pactes territorials per a l'ocupaci, dotant-los alhora demetodologies i eines que facilitinl'articulacid'estratgieslocals,quecollaborinenladefinicidelPlade desenvolupamentdepoltiquesactivesdelServeid'OcupacideCatalunya,i considerant les directrius de l'Estratgia europea per a l'ocupaci. Enelmarcdaquestprojecte,lreadePromociEconmicaiOcupacidela DiputacideBarcelonahaimpulsatunprocsderealitzacidediagnosis estratgiques dels territoris que semmarquen en els Pactes Territorials de la provncia de Barcelona, per tal que serveixin de guia de treball per als equips responsables de lexecuci dels Pactes de cara a programar les accions anuals. Enaquestsentit,estractadeproporcionaracadaterritoriuninstrument,fruitdela reflexiestratgica,quepermetiorientarlesactuacionsenmatriadepromoci econmica i ocupaci a mig termini, en especial, aquelles que hagin de ser finanades a travs del programa de Pactes Territorials. El Pacte Territorial de Promoci Econmica i Ocupaci Moians ha portat a terme una diagnosiestratgicadelterritoriquehaperms,desdunaanlisiperpartde professionalsexterns,conixerlasituacienlaqualestrobenelsmunicipisque formenelMoiansendiferentsmbitsiquepodenincidirenladinamitzaciiel desenvolupament econmic daquest territori. El document DiagnosiestratgicaterritorialdelMoians el va realitzar la Ctedra deGeografiaiPensamentTerritorialdelaUniversitatdeGironaal2004,sotala coordinaci de Rosa M Fraguell. Lequip redactor el formaren Sara Snchez i Montse Aulinas.Eltreballhacomptattambamblassessoramentdelequiptcnicdel Consorci del Moians Aquesta diagnosi territorial s el prembul dunes jornades de debat i planificaci que ha planificat el Consorci del Moians Com volem el Moians del dem? per definir leslniesestratgiquesdactuacipelproperperode2005-2007,pertaldassolir lobjectiugeneraldelConsorci Crearelmarcptimpeldesenvolupament sostingut del Moians Moi, novembre de 2004. Coordinaci:Rosa M Fraguell, gegrafa Equip de redacci:Sara Snchez, ambientlogaMontse Aulinas, ambientloga Ctedra de Geografia i Pensament TerritorialUniversitat de Girona DIAGNOSI ESTRATGICA TERRITORIAL DEL MOIANS Maig de 2004 Realitzat per: Ctedra de Geografia i Pensament TerritorialUniversitat de Girona 5NDEX METODOLOGIA.....................................................................................................................11 BLOC I. DESCRIPCI DEL TERRITORI...............................................................................13 1. CARACTERSTIQUES DEL TERRITORI ..........................................................................13 1.1. Situaci regional i administrativa i lmits geogrfics del Moians ..............................13 1.2. Descripci de lentorn fsic.........................................................................................15 1.2.1. Clima i meteorologia.........................................................................................15 1.2.2.Geologia i geomorfologia...................................................................................16 1.2.3. Hidrologia i hidrogeologia .................................................................................16 1.3. Descripci del medi natural i el paisatge .................................................................17 1.3.1. Usos del sl ......................................................................................................17 1.3.2. Flora i fauna......................................................................................................19 1.3.3. Sistemes Naturals.............................................................................................20 1.3.4. Efectes dels incendis ........................................................................................27 2. POBLACI, HABITATGES I SERVEIS.............................................................................34 2.1. Evoluci i estructura de la poblaci...........................................................................34 2.2. Habitatge ...................................................................................................................38 2.3. Serveis sanitaris ........................................................................................................44 2.4. Oferta educativa ........................................................................................................46 2.5. Equipaments esportius i altres...................................................................................48 2.6. Associacionisme i activitat cultural ............................................................................50 3. AGENTS, INSTRUMENTS I POLTIQUES........................................................................54 3.1. Identificaci i interacci dels agents del territori ........................................................54 3.1.2. El Consorci per la Promoci dels Municipis del Moians .................................54 3.1.2.1. Sistema dorganitzaci i gesti.................................................................57 3.1.2.2. Instrumentsiinfrastructures...................................................................63 3.2. Projectes de promoci econmica i ocupaci............................................................65 3.2.1. REA DE FORMACI......................................................................................65 3.2.2. El SOM: Servei dOcupaci del Moians..........................................................67 3.2.3. REA DEMPRESES........................................................................................72 63.2.4. ESPAI SOM-HI I EMPRN DEL MOIANS...................................................76 3.2.5. rea de Turisme...............................................................................................78 3.2.5.1. REA de TURISME - ECOMUSEU DEL MOIANS .............................82 3.2.6. rea de Desenvolupament Local......................................................................86 3.2.7. VALORACI ESPECFICA QUANTITATIVA DE RESULTATS DESPRS DEL PACTE TERRITORIAL, ELMOIANS,LACOMARCANATURAL. 2000-2003............................................................................................................................87 4. ELS SISTEMES DE MOBILITAT AL MOIANS ...............................................................96 4.0. Introducci.................................................................................................................96 4.1. Descripci i s de la xarxa viria del Moians...........................................................98 4.1.1. Intensitats Mitjanes de Trnsit (IMD) ..............................................................100 4.2. Oferta de transport collectiu....................................................................................102 4.3. Parc de vehicles i ndex de motoritzaci .................................................................107 4.4. Fluxos de mobilitat obligada....................................................................................109 4.5. Fluxos de mobilitat no obligada...............................................................................112 5. INDICADORS DE LACTIVITAT ECONMICA...............................................................115 5.1. Estructura econmica general .................................................................................115 5.2. Anlisi dels diferents sectors del Moians...............................................................116 5.2.1. El sector primari ..............................................................................................116 5.2.2. El sector secundari .........................................................................................116 5.2.3. El sector terciari ..............................................................................................117 5.2.4. La construcci.................................................................................................117 5.3. El mercat de treball al Moians ...............................................................................118 5.3.1. Distribuci del nombre dempreses per subsectors ........................................118 5.3.2. Distribuci de les empreses i treballadors segons sectors econmics...........120 5.3.3. Llocs de treball estables i eventuals al Moians.............................................121 5.3.4. Taxa de creixement dels sectors dactivitat del Moians (1997-2001) ...........123 5.3.5. La Taxa datur al Moians...............................................................................124 5.3.6. Indicadors del mercat laboral de treball..........................................................125 5.3.6.1. Taxa dautocontenci del Moians.........................................................125 5.3.6.2. Taxa dautosuficincia del Moians.......................................................127 5.3.6.3. Taxa datracci i expulsi neta...............................................................130 5.4. Loferta turstica del Moians...................................................................................132 75.4.1. Oferta dallotjament turstic comercialitzat ....................................................132 5.4.2. Oferta de Restauraci.....................................................................................139 5.4.3. Oferta complementria ...................................................................................140 5.5. El patrimoni natural i cultural del Moians...............................................................141 5.5.1. Patrimoni natural.............................................................................................142 ESPAIS DINTERS NATURAL NO INCLOSOS AL PEIN 1. La vall de la riera del Gai ................................................................................145 2. Vall de la riera de Sant J oan-Serrat de les Abrines ........................................145 3. Cingles de Sant Sadurn de Gallifa i serres prximes.....................................146 4. Vall de la riera del Salt Gener- La Teuleria.....................................................146 5. LEstany i Puig de la Caritat............................................................................147 6. El Puigsagordi - Vall de la riera de Santa Coloma..........................................148 7. Torrent de LEspluga-fageda de Barnils..........................................................149 8. La Vinyota -Fontscalents...............................................................................149 9. Riera de Tenes................................................................................................150 10. Torrent Mal....................................................................................................151 5.5.2. El patrimoni cultural .......................................................................................151 5.5.3. Patrimoni mixte...............................................................................................166 Ronda del Moians ........................................................................166 Xarxa de Miradors..........................................................................168 Ruta del gel ....................................................................................169 Rutes circulars del Moians ...........................................................169 5.6. Anlisi de les consultes realitzades en els punts dinformaci turstica del Moians ...........................................................................................................................170 5.6.1. Freqentaci de lany 2003.............................................................................171 5.6.2. Nombre de consultes per dies 2003...............................................................172 5.6.3. Evoluci de les consultes i les visites entre els anys 1999 i 2003..................174 5.6.4. Procedncia dels visitants informats lany 2003................................................... 175 5.6.5. Estada al Moians de les consultes rebudes lany 2003................................176 5.6.6. Distribuci de les consultes per tipus de visitant lany 2003...........................178 5.6.7. Forma de coneixement del Moians per part dels visitants.................................. 179 5.6.8. Mitj de transport ms utilitzat durant lany 2003.................................................. 180 5.6.9. Informaci ms sollicitada durant l'any 2003.................................................181 85.6.10. Municipis ms sollicitats durant l'any 2003........................................................ 182 5.6.11. Llocs d'inters ms sollicitats durant l'any 2003................................................. 183 5.6.12. Horaris ms freqent de les consultes als PITs i a l'oficina de turisme.............. 184 BLOC II. ANLISI DAFO DEL TERRITORI I ASPECTES CRTICS...................................187 BLOC III. LNIES ESTRATGIQUES..................................................................................203 BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................205 ANNEXOS I. Llista destabliments turstics comercialitzats del Moians ...........................................207 NDEX DE TAULES Taula 1. Superfcie dels municipis del Moians ....................................................................................14 Taula 2. Distncies a les capitals de comarca.......................................................................................15 Taula 3. Usos del Sl del Moians, 2003...............................................................................................17 Taula 4. Espai Natural la Sauva Negra..................................................................................................21 Taula 5. Espai Natural el Moians .........................................................................................................23 Taula 6. Espai Natural Els cingles de Bert............................................................................................25 Taula 7. Caracteritzaci dels Incendis del Moians per municipis ........................................................30 Taula 8. Incendis del Moians per anys.................................................................................................31 Taula 9. Taxa de creixement de la poblaci del Moians, 1991-2003...................................................34 Taula 10. Total immigrants per municipi i any........................................................................................37 Taula 11. Habitatges construts. Perode 1991-2002.............................................................................38 Taula 12. Cens d'habitatges, 1991.........................................................................................................40 Taula 13. Cens d'habitatges, 2001.........................................................................................................41 Taula 14. Evoluci per tipologia d'habitatge en cada municipi, 1991 2001........................................42 Taula 15. Serveis sanitaris al Moians, 2004........................................................................................44 Taula 16. Nombre de centres, segons tipus d'ensenyament. Municipis del Moians,2004. ...............46 Taula 17. Equipaments esportius ..........................................................................................................48 Taula 18. Equipaments esportius...........................................................................................................49 Taula 19. Altres equipaments,gener 2004...........................................................................................50 Taula 20. Equipaments culturals segons tipologia.................................................................................52 Taula 21. Participaci als programes de formaci.................................................................................66 Taula 22. Resultats SOM Servei dOcupaci del Moians (1995-2003) .........................................68 Taula 23. Procedncia dels usuaris del SOM, 1995-2003.....................................................................69 Taula 24. Resultats 1995-2003. SERVEI EMPRENADORS I EMPRESES ..........................................72 Taula 25. IMDs dalgunes vies principals del Moians .......................................................................100 Taula 26. IMDs dalgunes vies locals del Moians..............................................................................101 Taula 27. Mobilitat Escolar dels alumnes del Moians........................................................................106 Taula 28. Mobilitat laboral intramunicipal, 1996...................................................................................110 Taula 29. La mobilitat al Moians, 1996..............................................................................................112 Taula 30. Subsectors econmics.........................................................................................................119 Taula 31. Empreses i treballadors per sectors econmics ..................................................................120 Taula 32. Llocs de treball estables i eventuals al Moians..................................................................122 Taula 33. Taxa de creixement dels sectors dactivitat del Moians (1997-2001)................................124 Taula 34. Taxa datur als municipis del Moians (1999-2004) ............................................................124 9Taula 35. Resum de la taxa dautocontenci dels municipis ...............................................................127 Taula 36. Resum de la taxa dautosuficincia dels municipis..............................................................129 Taula 37. Total oferta dallotjament turstic..........................................................................................136 Taula 38. Tipologia de places dallotjament turstic (PNZVG, 1997) ...................................................137 Taula 39. L'oferta de restaurants. Gener 2004....................................................................................139 Taula 40. Equipaments turstics...........................................................................................................140 Taula 41. Calendari de festes i fires del Moians................................................................................161 Taula 42. Distribuci mensual i durada de les estades al Moians.....................................................178 NDEX DE GRFICS Grfic 1.Usos del sl del Moians, 2003 ...............................................................................................18 Grfic 2. Ha cremades des de 1980 segons municipis..........................................................................32 Grfic 3. Ha cremades des de 1980 anualment.....................................................................................32 Grfic 4. Ha afectades des de lany 1980..............................................................................................33 Grfic 5. Repartiment de la poblaci, 2003............................................................................................35 Grfic 6. Evoluci de la poblaci, 1991-2003.........................................................................................35 Grfic 7. Habitatges construts, 1991-2002............................................................................................39 Grfic 8. distribuci de les entitats del Moians.....................................................................................52 Grfic 9. Entitats i equipaments culturals...............................................................................................53 Grfic 10. Entitats i equipaments socials. ..............................................................................................53 Grfic 11. Evoluci del nombre d'usuaris al SOM..................................................................................64 Grfic 12. Procedncia dels usuaris del SOM, 1995-2003....................................................................69 Grfic 13. Distribuci per sexes dels usuaris del SOM..........................................................................70 Grfic 14 .Sitauci laboral dels usuaris del SOM, 2003.........................................................................71 Grfic 15. Servei dassessorament de lrea dempreses del Consorci del Moians............................73 Grfic 16. Import de les Subvencions (euros)........................................................................................74 Grfic 17. Empreses assessorades, 1995-2003....................................................................................74 Grfic 18. rea dempreses, 1995-2002................................................................................................75 Grfic 19. Empreses assessorades segons tipologia, 1995-2002.........................................................76 Grfic 20. Resultat quantitatiu desprs del Pacte Territorial 2000-2003...............................................88 Grfic 21. Parc de vehicles per tipus. ..................................................................................................107 Grfic 22. Distribuci del Parc de Vehicles. 2001................................................................................108 Grfic 23. ndex de motoritzaci municipis Moians, 2001..................................................................109 Grfic 24. Mobilitat laboral als municipis del Moians, 1996...............................................................111 Grfic 25. Sectors econmics ..............................................................................................................121 Grfic 26. Taxa dautosuficincia........................................................................................................128 Grfic 27. Capacitat d'allotjament turstic comercialitzat segons tipus (%). Moians, gener 2004......133 Grfic 28. Distribuci de les places d'allotjament turstic comercialitzat, gener 2004..........................134 Grfic 29. Distribuci i tipologia de les places d'allotjament turstic, 2003...........................................135 Grfic 30. Distribuci de l'oferta de restaurants, gener 2004...............................................................140 Grfic 31.Tipologia dels recursos.........................................................................................................153 Grfic 32. Localitzaci dels recursos al Moians.................................................................................155 Grfic 33. Barraques de vinya..............................................................................................................155 Grfic 34. poues...................................................................................................................................156 Grfic 35. camins, ponts, hostals.........................................................................................................156 Grfic 36. construccions industrials .....................................................................................................157 Grfic 37. forns de cal ........................................................................................................................157 Grfic 38. forns dobra..........................................................................................................................158 Grfic 39. molins hidrulics ..................................................................................................................158 Grfic 40. construccions religioses.......................................................................................................159 Grfic 41. construccions defensives ....................................................................................................159 Grfic 42. prehistria............................................................................................................................159 Grfic 43. masies i construccions civils................................................................................................160 Grfic 44. creus de terme.....................................................................................................................160 Grfic 45. Visitants any 2003...............................................................................................................172 10Grfic 46. Consultes any 2003.............................................................................................................172 Grfic 47. Consultes per dies i municipis.............................................................................................174 Grfic 48. Evoluci de les consultes realitzades el perode 1999-2003..............................................175 Grfic 49. Evoluci dels visitants en el perode 1999-2003.................................................................175 Grfic 50. Procedncia dels visitants...................................................................................................176 Grfic 51. Durada de les estades al Moians ......................................................................................177 Grfic 52. Tipologia de visitants...........................................................................................................179 Grfic 53. Forma de coneixement de la zona......................................................................................180 Grfic 54. Mitj de transport ms utilitzat durant lany 2003. ...............................................................181 Grfic 55. Informaci ms sollicitada. .................................................................................................182 Grfic 56. Municipis ms sollicitats, 2003...........................................................................................182 Grfic 57. Tipologia de recursos ms sollicitats, 2003........................................................................184 Grfic 58. Horaris ms freqentats de les consultes als PIT's.............................................................185 NDEX DE QUADRES Quadre 1. Accions programades i accions fetes en el marc del Pacte Territorial 2000-2003 de la Diputaci de Barcelona, ms accions en altres programes independentment del Pacte Territorial...............................................................................................................................................90 Quadre 2. Accions que shan sollicitat i realitzat en el marc de la convocatria dels Pactes Territorial de la Diputaci de Barcelona. ................................................................................................63 Quadre 3. Oferta dallotjament turstic comercialitzat (gener 2004).....................................................138 11METODOLOGIA PerdesenvoluparlaDiagnosiEstratgicaTerritorialshadutatermeuna metodologia predeterminada, la quan ens permetr assolir els nostres objectius. FASE DESCRIPTIVA Lobjectiu daquesta fase s obtenir la informaci sobre les caracterstiques de la zona. -Fase prvia:Concreci de lmbit destudi, lescala de treball i el nivell de detall de lestudi. Seleccidaquellsfactorsquedunaformamssignificativapuguindefinirel medi i la seva qualitat. -Fase inicial:Recollida,peralsfactorsseleccionats,delainformacinecessriaenfunci del grau de detall de lestudi i lescala de treball adient. FASE VALORATIVA -Fase intermdia: Adaptacidelainformacialesnecessitatsdeladiagnosiestratgica.Es processaranlesdades obtingudes enlesfasesanteriors. Inclour unanlisi dutatermemitjanant latcnicaDAFO,destacantelspuntsforts ielspunts febles.Apartirdaquestsespodrandefinirunseguitdestratgiesiobjectius (que podrien materialitzar-se en un Programa dActuacions).Enaquestadiagnosiespretnincidirsobreaquellsaspectesquedesdel Consorci per a la Promoci de Municipis del Moians no shi ha treballat tant. Aixdoncs,nosestobviantcapdaquestsaspectessinquesestan optimitzant recursos. -Fase final: Expressi de la informaci de manera clara, til i manejable. 12Eines: Consultes a expertes. Consultes a agents. Recerca bibliogrfica*. Recerca per Internet: Idescat i INE. Recerca cartogrfica. Treball de camp. * Shan de tenir en compte aspectes com la limitaci que t la informaci bibliogrfica, que es completa amb la resta deines esmentades. Cal homogenetzar la informaci procedent de les diferents fonts. 13BLOC I. DESCRIPCI DEL TERRITORI 1.CARACTERSTIQUES DEL TERRITORI 1.1.Situaci regional i administrativa i lmits geogrfics del Moians ElMoianssunacomarcanaturaldelAltiplCentralCatal,queocupalestdel Bages, langle nord-oest del Valls Oriental i un fragment dOsona, amb una superfcie de 335,19 km2. Els seus lmits naturals estan ben definits, ja que els extrems de les tres comarques abans esmentades formen un altipl amb una altura que oscilla entre els 600 i 900 metres sobre el nivell del mar. De fet, des delmar fins als Pirineus, la zona central de Catalunya es presenta a travs dunasuperposicidereplanssuccessius,comunaenormeescalamonumental. Apareixprimerelpla deBarcelona,formatessencialmentpelsterrenysdalluvidel Bess i del Llobregat. Sobre aquestes terres baixes shi aixeca el Valls, que queda tancat per les serres del Montseny, del Bert i de Sant Miquel del Fai. Sobre laltipl que formen els espadats daquests sistemes sestn, en pla inclinat, el Moians, fins al repl superior, que est format pel Lluans. Per aquest motiu (una delimitaci natural claradonadapelrelleu),ipertenirunescaracterstiqueshistriquesiscio-econmiquesdecairehomogeniialhoradiferenciadesdelesprpiescomarques administratives, s ja coneguda la denominaci de comarca natural referent a aquest territori. Actualmentes considera que en formen part deu municipis Calders, LEstany, Moi, MonistroldeCaldersiSta.MariadOlquepertanyen,administrativament,ala comarca del Bages, Castellcir, Castellterol, Granera i St. Quirze Safaja que pertanyen al Valls Oriental i Collsuspina que pertany a la comarca dOsona (vegeu Taula 1). 14 Taula 1. Superfcie dels municipis del Moians EL MOIANS MunicipiKm2Comarca Administrativa Calders33,01Bages Castellcir34,50Valls Oriental Castellterol31,61Valls Oriental Collsuspina14,86Osona Granera23,95Valls Oriental LEstany10,11Bages Moi75,15Bages Monistrol de Calders21,87Bages Sant Quirze Safaja25,89Valls Oriental Santa M dOl64,24Bages Moians335,19 Font: Consorci per la Promoci dels Municipis del Moians (CPMM) La seva situaci geogrfica, a la vegada propera a les grans capitals de comarca o ciutats ms poblades de Catalunya per a poder-shi desplaar amb relativament poc temps,persuficientmentllunyanaperanomassificar-se(vegeuTaula2), comportadificultatsenlamobilitat,peralavegadalihanpermspreservarles seves especificitats o identitat, i en base a aquestes presentar bones propostes de dinamitzaci cultural i turstica que li fan ratificar les seves prpies particularitats i engrescar socialment i econmicament als seus habitants. 15 Taula 2. Distncies a les capitals de comarca Poblaci i accessos Kms. des de Moi Vic N-141 C26 Manresa N-141 C25 Granollers B-14337 Accs Eix transversal C-2513 Accs autopista A-18 (Manresa Barcelona)17 Accs autopista A7 (Mollet Barcelona)35 Sabadell Calders B-12448 Font: CPMM

1.2.Descripci de lentorn fsic 1.2.1.Clima i meteorologia El clima s condicionat per laltitud i sobretot pel relleu. El Moians, en trobar-se en una situaci geogrfica singular i diferent a la de les comarques adjacents, presenta tamb una climatologia diferenciada. El Moians no t cap barrera de muntanyes que afavoreixin la condensaci del vapor daigua.Normalment,laboirabaixaesformaalesplanesdOsona,delBagesidel Valls. De tant en tant tamb hi ha boira baixa els matins, al costat de les rieres, per que sacostuma a aixecar a mig mat. s una diferncia entre altipl i plana. Leixut s ms dhivern que destiu (pluges tempestuoses per lagost). El total de precipitacions no sobrepassa gaire els 600 mm anuals (fins a 50 mm de neu; les nevades sn noms freqentsalsectordeCollsuspinaidelEstany).Tunapluviositatmenorqueala Plana de Vic per una mica superior a la Plana del Bages. Lestemperaturessncontrastades.Laltitudfaquelestemperaturessiguinmolt baixes a lhivern i altes a lestiu pel caldejament de laire. 161.2.2.Geologia i geomorfologia Laltipl del Moians s constitut per terrenys terciaris, especialment gresos i calcries deleociloligocitasconsdeconglomeratsalabandameridionaldisposats generalment de forma horitzontal.Des del punt de vista morfolgic aquesta disposici li dna laspecte dun paisatge tabular que remarca les capes de ms duresa en forma deplanesestructurals.Lerosihafetdestacarlesdifernciesdelasevaestructura tectnica i li ha marcat un relleu de costes i plans, molt aptes per a lagricultura. Damunt les margues de leoc i ambms dificultat damunt els gresos i les calcries delmateixeocideloligoc,larieradeCaldersialgunscursossecundarishan excavatunaconcaderosiinclinadasuaument(de900a600m)capalLlobregat (WSW), que a llevant comprn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m dalt, amb relleus culminants al Puig Rod (1057 m), la Montjoia(994m),elPuigdegollats(1004m),puigdlOller(1061m)idaltresentre Collsuspina i lEstany (NE), mentre que els relleus migjornencs que separen el vessant moians (Llobregat) del valles (Bess) no sobrepassen els 843 m daltura (el Pedr, al nord de Granera). 1.2.3.Hidrologia i hidrogeologia La xarxa hidrogrfica s molt densa per formada bsicament per rieres i torrents, amb un cabal molt variable depenent de les pluges i sencaixa fins a uns 200 m. Leix s la riera de Calders (anomenada en el curs mitj riera Golarda o de Marf, i a la capalera rieradeFontscalents),querepperladretaeltorrentMalilesrieresdelGai,de Castellnou, de lOm i el torrent de Riusec, i per lesquerra la riera de Sant J oan amb la de Talamanca. Hi ha fenmens crstics de circulaci subterrnia, com el del Toll a Moi, en relaci amb el torrent Mal. Una altra riera important, s el Tenes, afluent del Congost, que recull les aiges cap al Bess. De fet, el Moiansfa de separador de les aiges que van cap al Bess i les que van cap al Llobregat. 17EltipusderelleuqueconfiguraelMoiansfaqueelsnombrosostorrentsirieres apareguin encaixats i que hi hagi abundants fonts en les fondalades, on els materials calcaris alternen amb margues impermeables. La majoria de torrents del sector central conflueixen en la riera de Calders. Les aiges del sector del nord van a la riera dOl, que sorigina en les aiges que formaven lantic Estany (que fou dessecat pels darrers abatsdelmonestirromnicdeSantaMariadeLEstany).LesaigesdelcostatNW van a parar a la riera de Malrub, a travs dels torrents del Gomis, Sec i Rodors. Les del sector SW tamb conflueixen a la riera de Calders, fora ja del Moians. Finalment, la riera de Tenes o de Castellcir recull totes les aiges del sector. 1.3.Descripci del medi natural i el paisatge 1.3.1.Usos del sl El Moians disposa dun total de 33.519 ha (vegeu Taula 3) de les quals ms de la meitat corresponen a bosc, ja sigui dens o clar (67,33 %). Taula 3. Usos del Sl del Moians, 2003 BoscImproductiuMunicipidens clarMatollarsPratsnaturalartificialConreusTotal (ha) Calders58,052,92 10,370,04 0,571,5126,553.301 Castellcir73,611,57 4,750,34 1,610,7817,343.450 Castellterol71,58 1,3 3,740,13 1,012,0220,213.161 Collsuspina 48,381,34 12,030,07 0,491,0136,71.486 l'Estany59,460,24 10,4400,081,3728,41.011 Granera85,820,87 3,830,05 0,960,517,952.395 Moi56,941,21 8,770,55 0,532,4429,557.515 Monistrol de Calders 76,110,89 8,710,05 2,811,410,042.187 Sant Quirze Safaja61,510,73 250,08 1,321,439,922.589 Santa Maria d'Ol70,960,24 7,60,01 1,071,1219,016.424

TOTAL66,20 1,13 8,910,19 1,021,5121,0533.519 *Nota: els valors es donen en % Font: Inventari Forestal de Catalunya, actualitzat al febrer del 2003 18En tots els municipis, doncs, hi ha un clar predomini del bosc dens. Encara queda una superfcie considerable de conreus (21,05 %). (vegeu grfic 1) Font: elaboraci prpia a partir de les dades de la Taula Malgrat que el Moians s una comarca eminentment forestal, sha de tenir en compte queunapartimportantdeladiversitatflorsticanoestrobaassociadaalsambients boscosos sin que ho est als ambients oberts, especialment als prats o la vegetaci pratense en general.Compassaenmoltesaltrescomarquesonelsusostradicionalsdel slhancanviat (abandonament rural, intensificaci agro-pecuria, augment de la urbanitzaci,...), els prats sn segurament el tipus de vegetaci que ms pateix aquests canvis, i ms en un pas submediterrani com el nostre, on bona part dells sn de carcter secundari. Tenint en compte aquest fet, a nivell particular es va proposar al Consorci dur a terme una gesti dels prats del Moians. En el treball presentat1 sintenta explicar una mica la diversitat de prats present al Moians i alguns plantejaments i idees per a conservar-los.Sexplicaquinssnelsprincipalsproblemesqueafectenaaqueststipus decosistemes: la sobrepastura, labandonament (en el cas dels que sn de carcter secundari),elcreixementdinfrastructures,etc.Tambesparladecomespodrien estudiarpertaldecatalogarquinssnmsinteressantsipertant,elsquems shaurien de protegir:estudiar-ne labundncia en el paisatge, la seva fragmentaci, 1 Pla despais dinters del Moians, dArnau Mercader Lpez. Grfic 1. Usos del sl del Moians, 2003 ConreusBosc densMatollarsPratsImproductiu artificialImproductiu NaturalBosc clar 19lintersdelasevacomposiciflorstica,lasevavulnerabilitatiresistnciaenfronta agressions, espcies indicadores dels canvis,... El conjunt daquest treball s linici destudis ambientals ms profunds que shaurien de portar a terme a la comarca per tal de conservar-ne els seus valors naturals. 1.3.2.Flora i fauna Larbre clmax dominant s el roure martinenc, amb petits rodals dalzines (a lEstany). s a dir, la vegetaci predominant s de carcter submediterrani, amb el predomini de lesformacionsprpiesdelpasdelarouredasecaderouremartinenc,delquales troben clapes de bosc a tota la contrada (especialment als vessants ponentins del coll de la Pollosa, a Collsuspina, a Castellterol i vers lEstany). Per avui predomina el pi roig, que marca el lmit comarcal amb el Valls (pi blanc), i la pinassa a Santa Maria dOl. Sn notables algunes pinedes com les de la Fbrega i la del sector de Marf.Cal destacar la presncia de faig en alguns punts allats dels marges de Fontscalents i en especial a la Sauva Negra (espai PEIN), el lmit del terme de Castellcir amb el de Sant Mart de Centelles.Elsfressares,lesjoncedesibardisses,entrealtresformacionssntambmolt freqents.Entre les plantes de sotabosc destaca el boix. La fauna moianesa actual difereix molt poc de les de les comarques venes. Podrem destacar la presncia de porcs senglars, guilles, gorjablancs, teixons, gats mesquers, junt amb els corrents conills de bosc, llebres, perdius, trtores, tudons, esquirols, etc. El Moians compta amb la notable estaci paleontolgica de les coves del Toll que ha permsestudiarenlasevaestratigrafiaespciesdanimalsqueenpoques prehistriques van habitar la zona. A una profunditat de tres metres i mig aparegueren restes dssos de senglars, dun tipus arcaic de cavall i de rinoceront.A tres metres es trobaren restes dun tipus de bis i de hienes de les cavernes; a uns dos metres i mig ossamentsdebous,cabres,castors,gatsigossossalvatges,crvolsidsdeles cavernes.Ienlestratsuperiorfinsaunmetreimigunagranquantitatderestes danimals domstics com bous, cabres, ovelles, porcs i cavalls, i tamb conills, llebres i 20crvols procedents, sens dubte, de les caceres dels homes prehistrics que habitaven les coves i dels quals tamb se nhan trobat restes i utensilis. J osepPla,enlasevaGuiadeCatalunya2farefernciaalMoiansdelasegent manera:ElMoianssunacomarcaqueesdesenrotlla,acaradaalsud,enpla inclinat. Lentrada de la comarca ve assenyalada per la presncia, en els vessants no assolellats,degranstaquesdepinssilvestres.Per,entrantjafrancamentala comarca,elpasclareja,labotnicaesfamslleugeraiaugmentainusitadamentla seva finor lineal. El Moians ja s un pas de terres altes, per sense cap caracterstica delapesantordelamuntanya. Encaraquefajaunsquantsanys queJ osep Pla escrivia aquestes ratlles, sn encara vigents. Tot i estar a una alada relativament alta, elMoianspresentaunpaisatgepocagreste,quenovoldirhomogeni.Presenta encara un mosaic de camps de conreu i alguns de pastura, amb masies disperses pel territori, intercalades en aquest mosaic, que configuren un atractiu especial. I, sobretot alsvessantsdelespartsmsaltes,elsboscostenenunpaperpredominant.Sn boscos,per,enlamajoriadelscasosmenuts,derebrot,pocmadurs,fruitde lexplotaci intensa dels avantpassats i del seu posterior aband (com la majoria dels boscos catalans). Diversesreesdelterritori,delevatvalorecolgicipaisatgsticambespciestant vegetalscomanimalsquerequereixenuntractamentespecial,hanestatinclosesal PladEspaisdIntersNatural(PEIN).ElplaformapartdelalleidEspaisNaturals (12/1985)delaGeneralitatdeCatalunyais uninstrumentdeplanificaciterritorial amb categoria de pla territorial sectorial. Al Moians, aquests espais sn: lespai Moians i Sauva Negra. 1.3.3.Sistemes Naturals Dintre del Pla dEspais dInters Natural de Catalunya existeixen dos daquests espais, part del quals pertanyen a la comarca natural del Moians. Es tracta de Sauva Negra i el Moians Espai natural la Sauva Negra 2 J osep Pla, 1971. Guia de Catalunya. Ed. Destino Barcelona. Edici especial per ala Caixa. 21Lespai Sauva Negra t 110 ha (vegeu taula 4), una dimensi reduda si es compara ambaltresespaisquedisposendelmateixgraudeprotecci.Estsituatalsector oriental del Moians, entre les comarques dOsona i el Valls Oriental.Inclou lobaga formada per una serra duns 2 km (entre el Corral de la Rovira i la Casa Nova del Castell) i leix fluvial del torrent de la Sauva Negra. Taula 4. Espai Natural la Sauva Negra ha % respecte el total de la zona protegida SUPERFCIE TOTAL DE LESPAI110,00100 SUPERFCIE A LA COMARCA DOSONA42,6538,77 SUPERFCIE A LA COMARCA DEL VALLS ORIENTAL67,3561,23 Superfcie al municipi de Castellcir67,3561,23 Superfcie al municipi de Centelles40,0336,39 Superfcie al municipi dels Hostalets de Baleny2,622,38 Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lIdescat i del CPMM Comveiemenaquestataula,nomsundelsmunicipisdelMoianstpartdelseu territori dintre de lespai dinters natural, Castellcir, tot i que s en aquest poble on hi ha la major part del territori protegit. LaSauvaNegrasunpetitespaisingularrepresentatiudelpaisatgesubhumitde l'altipldelMoians.Elsubstractesbsicamentcalcariambgresosimarguesde l'eocmar.Orientatd'estaoestalllargd'unsdosquilmetres,sunabona representaci d'una obaga humida d'aquest territori; la base se situa a 750 m i el punt ms alt assoleix 942 m d'altitud. El paisatge presenta diferncies destacables segons l'orientacidelsvessants.Elssolellsescaracteritzenperrestesd'alzinaripinedes secundries, sovint dominades per les brolles calccoles amb sanguinria (Rosmarino-Lithospermetum)o,alsindretsdescalcificats,perbruguerars(Lavandulo-Ericetum scopariae).Lesobagues,benalcontrari,sncobertesperboscossubmediterranis, joncedes i prats mesfils. Aquest espai presenta l'inters d'acollir una mostra significativa de la irradiaci externa d'unitatsdevegetaciextramediterrniaderouremartinencambboix(Buxo-Quercetumpubescentis), enmig de la qual hi apareixen petits poblaments de faig. El 22faig(Fagussylvatica)assoleixaquundelsseuslmitsmeridionalsimsalsudno torna a reaparixer fins a ms de 100 Km de distncia, als ports de Tortosa. Aquests boscossnricsenespciesnemoralsdecarctereuro-siberi-Sorbustorminalis, Aceropalus,Melitismelissopyllum,Helleborusviridis,Primulaveris,Campanula persicifolia,...-.Lesformacionsvegetalsesmentades,elementsmoltvaluososdel paisatge dels altiplans centrals catalans, sn per vulnerables per trobar-se en unes condicions extremes per al seu desenvolupament (extrem de l'rea humida del nord-estdeCatalunya).LafagedarelictualdelaSauvaNegras,doncs,unelement extremadament singular dins aquest territori. D'altrabanda,coml'espainaturaldelMoians,laSauvasunabonamostradel paisatge natural espontani del sector ausnic, profundament ocupat pels conreus. La fauna d'aquest espai t una marcada influncia centreuropea, amb les comunitats dedepredadorsforabenrepresentadesiabundantsrespecteal'entorn.Entreels carnvors cal destacar el fet de trobar el tur, fet quasi nic actualment en la Depressi Central,a msdemoltbonespoblacionsdefagina,geneta,mostela,toixiguineu. Entreelsocellsrapinyaires,destacal'ligamarcenca(Circaetusgallicus).Aquesta riquesa i diversitat de depredadors obeeix a una gran abundncia dels altres elements delafaunaqueconstitueixenlessevespreses.Aixdoncs,destacalapresncia d'elementseuro-siberianscomcertstalps(Microtusagrestis)imusaranyes(Sorex minutus i Sorexaraneus), o certs ocells (Sitta europea, Paruspalustris, Phylloscopus collybita, Anthus trivialis, ...). Espai natural el Moians Aquestespaicomprenquatrereesrepresentativesdelssistemesnaturalsidel paisatgedelaltipldelMoians.Aquestesreessn:lescapaleresdelesrieres dOl i del Sec (al nord-oest), Puig Rod (al nord-est), les Obagues de Busanya (al Pla deMoi)ilaValldeMarf(alsud-oest).Encaraquegaudeixendeproutrets diferencials,comparteixenmoltescaracterstiquesquejustifiquenelseutractament unificat en el PEIN. La primera unitat queda limitada al nord per la riera dOl, al sud-oest pels entorns del riu Sec i de la riera de Malrub, i a lest per les carenes de les bagues del Soler i del 23Perer.LasegonaunitatcomprntotlaiguavsdelasolanadelPuigRod corresponent al torrent i riera del Mol den Pujol. La tercera unitat resta definida per lobagadelarieradeMalrubentrelacarreteradeMoiaManresaielstermes municipalsdAvinyiMoi.Laquartaunitatquedadelimitadaalnord-oestperles rieres de Castellnou i de Marf, al sud pel cam del Pedrs i a loest per la carretera de Moi a Castellterol (B-143). Taula 5. Espai Natural el Moians ha % respecte el total de la zona protegida SUPERFCIE TOTAL DE LESPAI2.050,88100 SUPERFCIE A LA COMARCA DEL BAGES1.629,1079,43 SUPERFCIEALACOMARCADELVALLS ORIENTAL 421,7820,57 Superfcie al municipi de Moi1.122,6754,74 Superfcie al municipi de Castellterol273,5613,33 Superfcie al municipi dAviny9,110,44 Superfcie al municipi de lEstany155,507,58 Superfcie al municipi de Castellcir148,527,24 Superfcie al municipi de Santa Maria dOl341,8216,67 Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lIdescat i del CPMM Enaquestcas,sn5elsmunicipisdelMoiansquetenenpartdelespaidinters natural al seu territori, especialment Moi, que t ms de la meitat de lespai natural (vegeu taula 5).De fet, gaireb la totalitat de lespai protegit es troba en aquests cinc municipis, excepte 9,11ha, que pertanyen a Aviny.

L'espaiabastaunconjuntderelleuscalcarisimargosos,queassoleixenunaaltitud mxima propera als 1.000 m, caracterstics de l'altipl ondulat del Moians. El Moians se situa en un dels extrems occidentals de l'rea humida del nord-est de Catalunya, factor reflectit en el seu paisatge. L'espai cont una mostra representativa de les formacions forestals del Moians, en gran part transformades o substitudes per 24conreus. El paisatge actual s un mosaic complex d'usos del territori, on els boscos mai formen grans extensions contnues. Lavegetacipredominantsdecarctersubmediterrani,ambelpredominideles formacionsvegetalsprpiesdelpasdelarouredasecaderouremartinenc(Buxo-Quercetumpubescentis) i menys difosa al sector nord-oest la roureda de fulla petita (Violo-Quercetumfaginae).Enelpaisatgeactuallesrouredeshanestat majoritriamentsubstitudesperpinedessecundriesdepiroig(PuigRod).Sota aquestsboscospredominenlespasturesxeromesfilesdejonaiplantatgemitj (Plantagini-Aphyllanthetum).Elsfenassars,joncedesibardisses,entred'altres formacions,sntambfreqents.Alsfondalsapareixenfragmentsdeboscosde ribera,ambavellanosesibosquinesmixtesdecaducifolis.Elsalzinarssnpoc freqentsenelsconjuntdelazonaforestada,engranpartsubstitutsperextenses garrigues. Laflorad'aquestespaipresental'intersdeconservaralgunselements submediterranisforararsalarestadelterritoricatal,comperexempleelgav frutics (Ononis fruticosa). Aix mateix apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les rees descalcificades. Aquest espai s tamb un molt bon representant de la fauna forestal, amb una tpica influnciamediterrnia.sunazonamoltricaendensitatidiversitatdecarnvors (fagina, gorja blanc, guineu, geneta, tur, ...). Un fet que parla de les seves particulars caracterstiques s la rapidesa amb que s colonitzat pel vis americ (Mustela vison), generant un impacte, com en altres zones de Catalunya. Els ocells presents compten amb algunes espcies destacables, com per exemple l'astor. Delafaunainvertebradacaldestacarlapresnciadediversessingularitatsde diferentsgrups,ambpredominidelselementsmediterrneo-ibrics.Elslepidpters mostren una gran diversitat i algunes espcies rares com Meleageoniadaphnis. Dins l'espai existeix una important representaci de la fauna d'heterpters, molts d'ells prou reconegutsalaPennsulaIbrica(Plagiotylusmaculatus,Criocorispiceicornis,...). Delsmolluscscalremarcarl'intersd'espciesxerfilescomTrochoideamurcicao l'endemisme Moitessiera olleri. 25Els sistemes naturals dels cursos d'aigua, amb trams en un bon estat de conservaci, sn representatius dels de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Sn importants lesrieressobrellosescalcriesprpiesdelescapaleresdelsriusdecarcter mediterrani. Espai Natural Els Cingles de Bert ElsCinglesdeBertformenpartdelaSerraladaPre-Litoralcatalana.Perl'estes troben units geolgicament amb el masss del Montseny, separats noms per l'estreta vallqueformalaconcadelriuCongost.Perl'oestestunittopogrficamenti estructuralment amb els Cingles de Gallifa, separaci marcada per la conca del Tenes i els primers murs del masss de Sant Lloren del Munt. Taula 6. Espai Natural Els Cingles de Bert ha % respecte el total de la zona protegida SUPERFCIE TOTAL DE LESPAI1608,58100 SUPERFCIE A LA COMARCA DEL VALLS ORIENTAL1608,58100 Superfcie al municipi de Bigues i Riells286,0117,78 Superfcie al municipi de Sant Feliu de Codines146,889,14 Superfcie al municipi de Sant Quirze Safaja1.175,6973,08 Font: elaboraci prpia a partir de les dades del DMA. Es tracta de les cingleres i relleus que separen l'altipl del Moians, zona de contacte delspaisatgessubmediterranisdelaCatalunyahumida,ambelsambients mediterranis del Valls. L'mbit territorial de l'espai Cingles de Bert compta amb un gran inters geolgic en tant queestractad'unadeleszonesmillorestudiadesdelPaleogendelNEd'Espanyai reposa sobre una seqncia paleozoica (era primria) i trisica (inici de l'era secundria) foracompleta,benrepresentada.L'intersd'aquestesseqncieslitoestratigrfiques rau en el fet que resumeixen bona part de la histria geolgica de Catalunya i que han estat descrites en uns pocs itineraris que es poden catalogar com a clssics pel que fa a la didctica de la geologia catalana. 26Consta duns trets geomorfolgics destacables que configuren un relleu acinglerat, on la incidnciadelaxarxahidrogrficas'adaptairessaltaambmsintensitatles caracterstiques de la disposici dels diferents tipus de roques sedimentries. El conjunt d'elements geomorfolgics confereixen a l'espai un notable inters ecolgic i paisatgstic elqualaglutinaelsprincipalsecosistemesdel'espai.Lesprincipalsmanifestacions d'aquests processos sn el relleu amb cingles i talussos ms suaus als seus peus, el qual configura les escarpades cingleres del Perer i del Bert; els cursos fluvials encaixats com el del riu Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, configuren les valls fluvials encaixades, com la de Riells o la del Llbrega. Aix mateix, tenen un gran inters paisatgstic les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipsits de travertins, tots ells conseqncia del modelat i dels processos crstics associats a l'acci delesaigessuperficialsisubterrnies,respectivament.D'altrabanda,acullenel desenvolupament d'hbitats associats a fonts o surgncies d'aiges dures a covesno explotades pel turisme, ambds considerats hbitats naturals d'inters comunitari. S'han de destacar, tamb, les zones engorjades dels principals cursos d'aigua a l'espai, elriuTenes,larieradeRossinyolielriuLlbrega,aixcomelssaltsd'aiguaquees produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a lalada del Santuari de Sant Miquel del Fai.

Perltim,calremarcarlaimportnciad'aquestespaiperalaconservacid'ungran nombre d'espcies protegides, donada la seva diversitat d'ambients, i sobretot pel que fa a les cingleres. En referncia a aquest fet, per, val a dir que no es tracta noms de les espcies les poblacions de les quals actualment es desenvolupen en l'espai, sin les que potencialmenthopodenferenunfutur,imstractant-sed'unazonarecentment cremada, i per tant en clar dinamisme pel que fa a les seves comunitats biolgiques. L'entornacingleratsimportanttambpera determinadesespcies delafauna,en particular per a les aus rupcoles i la fauna caverncola. J a s'ha assenyalat abans la presnciadel'espcieprotegidaligacuabarrada(Hieraetusfasciatus).Tanmateix, aquesta rea ha de ser considerada tamb pel seu inters per a la nidificaci d'altres espcies com ara el falc pelegr (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo). Un dels elements d'inters destacables de l'espai s la seva diversitat biolgica quant a ambients biogeogrfics. En aquest sentit, els Cingles de Bert es localitzen en una 27zona de transici entre la regi mediterrnia i la regi eurosiberiana, la qual cosa es manifesta amb la presncia de comunitats naturals de tipus submediterrani. Es conserven comunitats boscoses en aquelles rees que els incendis de les darreres dcadesnovandestruir.Estractad'algunesreesforestalsqueactualment constitueixenelsnicsboscosdel'espai,perlaqualcosalasevapreservacisun aspecte rellevant. S'han de considerar com un factor important per a la regeneraci dels boscos de la zona i constitueixen l'nic refugi de les espcies tpicament forestals o que en alguna fase del seu cicle vital requereixen del bosc. 1.3.4.Efectes dels incendis s evident que els grans incendis forestals que afecten a Catalunya durant els ltims anys sn un conflicte territorial que cada cop preocupa ms a la poblaci, tant als pobladors de les zones afectades com a lopini pblica en general. La Catalunya central ha patit de manera recurrent aquest fenomen per lincrement en la freqncia daquests grans incendis. Les causes de la nova dinmica dels incendis satribueixentredaltresalcanviclimticoaconductespersonals,pernoespot obviar la gran incidncia que ha provocat la nova estructura socioeconmica. Aquestaestructurahasuposatlabandonamentdelesreesrurals,peldeclivide lactivitat agrcola, perdent el paisatge en mosaic propi del Mediterrani i propiciant un creixementdelbosc,quehaafavoritlacontinutaticompactacidelesmasses forestals en les terres agrcoles abandonades. Els incendis ms catastrfics per la Catalunya central han estat els del 1994, 19983 i 2003. El Departament de Governaci i el DARP van publicar una taula on relacionaven ladotacideparcsdebombersdelany1997ambelriscdecadascunadeles comarques catalanes expressat en hectrees cremades per al perode 1983-1998. La conclusi que se nextreu s que les comarques de la Catalunya central sn les que en el moment tenien una relaci risc/dotaci ms desfavorable. 3 Al Moians, com veurem ms endavant, el del 1998 no va provocar tant dimpacte. 28Respectealapolticaforestal,presentaalgunspuntsfebles,comperexemple emfatitzar lextinci sobre la prevenci.Unapossiblesoluciseriaaplicarlesmesuresnecessriesperaassegurarla permannciadelapoblacienelmedirural,amblesinversionsnecessriesper fomentar la possibilitat de desenvolupament i que permetin tractar el problema des de larrel. Pel que fa al Moians, les dinmiques quant a incendis queden reflectides a la taules 6 i7ielscorresponentsgrfics2,3i4.Recullendeterminatsaspectesdelsdiferents incendis que han succet a les diferents poblacions del Moians des de lany 80 fins als nostres dies, i que hagin afectat a 5 o ms Ha. Enqualsevolcas,elMoianshaestatafectatpelsincendisdemanerarecurrenten aquestsltimsanys.Aixdoncs,segueixlatendnciaquehihaatotalaCatalunya central. De totes maneres es veuen diferncies entre la dcada dels 80 i la dels 90. Aix doncs, com es pot observar a les taules 6 i 7, la intensitat del incendis sha incrementat de manera molt acusada durantels ltims 10 anys. Aquest increment en la intensitat va lligat a una disminuci en la freqncia dels petits incendis, fcilment controlables. Aix doncs, mentre que a la dcada dels 80 hi havia petits incendis cada any, a partir del 90 elsperodesenqunohihacappertorbacienaquestsentitsnmsllargs.En definitivaelquesobservasunatendnciaadisminuirlafreqnciadelspetits incendisiaincrementarlaintensitatdaquellsquenosncontrolablesperles brigades. J a al 1982 ja va haverun incendi prou important, en el que es van cremar 593Ha, afectantprincipalmentaSantQuirzeSafaja;perelprimerincendipodremdir catastrficquevaafectarelMoiansvatenirllocel1994,afectanttambaSant QuirzeSafajaprincipalment,onesvanveurecremadesmsde1150Ha.Caldersi Castellteroltambesvanveureafectatsenmenormesura,amb217i73Ha respectivament. De totes maneres, aquest estiu no noms va patir les conseqncies dels incendis el Moians, sin que tot Catalunya va patir una situaci crtica. Aix ja va ferplantejar-seenelseumomentalgunsaspectesdelapolticaforestal.Detotes 29maneres, a hores dara el problema no sha solucionat ja que com veiem, lincendi que ms ha afectat el territori del Moians ha estat el daquest darrer estiu, el del 2003. En lany 1998 va haver una altra situaci molt delicada que tornava a deixar entreveure lespossiblesmancancesoincongrunciesquehihaviaenlalegislacicompetent. Catalunya va tornar a viure un altre incendi de grans dimensions, tot i que en aquest cas el Moians no es va veure afectat de manera massa important. En el 2003, per, Granera va cremar com no es recorda al Moians, ms de 1300 Ha daquestmunicipiesvanveureafectades.Aixdoncs,esvansuperarlesxifresdel 1994,cosaqueningesperava.MonistroldeCalderstambvapatirles conseqnciesdaquestincendi,ambgaireb600Hacremades.Malauradament, moltsaltrespoblesdeCatalunyavanpatirelsefectesdaquestincendicatastrfici daltres que tamb van cremar amb fora en tot el territori catal durant lestiu. Excepte en el cas de lEstany, que durant el perode analitzat no ho patit cap incendi de 5 Ha o ms, la majoria dels pobles han estat afectats ms dun cop pels incendis de petita magnitud. Cal destacar per, el cas de Sant Quirze Safaja; aquest municipi ha patit dos incendis de grans dimensions, el de 1982 i el de 1994. Precisament aquest municipi s el que t un major nombre de places doferta turstica, tant pel que fa a lallotjamentcomalarestauraci;daltrabandasundelsmunicipisqueestroba situatmsproperalreametropolitanadeBarcelona,enllaantperGranollers. Lespecialitzacienelturismehapogutfomentarlabandonamentdelesactivitats tradicionalsiaixalhorahapogutfomentarlaugmentdebiomassaicoma conseqncia el risc dincendis. Respecte a Granera, el municipi que va ser tan afectat al 2003, tamb cal destacar que s troba al sud del Moians, a ligual que Monistrol de Calders, que es troba directament connectat amb Sabadell. Com es pot observar al grfic, tots els incendis que han succet al Moians (a ligual que a la resta del territori) afecten principalment a la superfcie arbrada, doncs s la quecremaambmsfacilitatdonatelvolumdecombustible;aixdemostradoncs, lefecteperversquehatingutlabandonamentdelscampsdeconreuidelpaisatge mosaicque,apartdelaprduadediversitatecolgicaipaisatgstica,haafavorit lincrement de biomassa i per tant el risc dincendis. En el cens agrari4 es pot veure 4 Veure taules annexades. 30fcilment,quesiescomparenlesdadesentrelany1989i1999enlamajoriade pobles del Moians ha disminut la superfcie dexplotacions agrries aix com tamb les despcies arbries, fet que implica duna banda lincrement de superfcie de bosc, per tamb una disminuci en la gesti daquest. Evidentment, tots els costos ambientals que sorgeixen daquest conflicte territorial que tantpreocupaatothom,estradueixenencostoseconmicsacurttermini. Primerament afecta als pobladors del mn rural que han perdut els seus bns, per tamb podria tenir efectes a tot el territori per la degradaciesttica i ambiental del paisatge, amb les conseqents repercussions sobre el turisme. De totes maneres, en el cas dun turisme arrelat i tan integrat com el del Moians, pot no afectar, com b demostren altres experincies similars, com la de Sant Mateu del Bages, a la Serra de Castelltallat. Taula 7. Caracteritzaci dels Incendis al Moians entre 1980 i 2003 MunicipisNm. Incendis Sup. arbrada Sup. no arbrada Sup. forestal % arbrat% no arbratCalders3230323398,711,29 Castellcir2360,536,598,631,37 Castellterol5161,29,4170,694,495,51 Collsuspina10550,00100,00 Granera21183,5157,71341,288,2411,76 L'Estany00000,000,00 Moi1015150,00100,00 Monistrol de Calders3557,5103660,584,4115,59 Sant Quirze Safaja41642122,51764,593,066,94 Santa Maria d'Ol5253,615,8269,494,145,86 Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del DMA. 31 Taula 8. Incendis del Moians per anys, entre 1980 i 2003 AnyNm. Incendis Sup.arbrada Sup.no arbrada Sup.forestal % sup. arbrada % sup. no arbrada 198035,820,22622,3177,69 1981217,21,81990,539,47 198225256859388,5311,47 1983214,54,51976,3223,68 198412610,536,571,2328,77 1985140307057,1442,86 19861219,713232,794,415,59 198733554087,5012,50 1988110,5010,5100,000,00 1989211011100,000,00 1990000000 1991000000 1992000000 1993000000 19943140639144597,302,70 1995000000 1996000000 1997000000 1998221,2021,2100,000,00 1999000000 2000000000 2001000000 2002000000 200331731,9239,91971,887,8312,17 Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del DMA. 0200400600800100012001400160018002000198019811982198319841985198619871988198919901991199219931994199519961997199819992000200120022003Ha cremades des de 1980 anualmentS no arbradaS arbrada0500100015002000CaldersCastellcirCastellterolCollsuspinaGraneraL'EstanyMoiMonistrol deCaldersSant QuirzeSafajaSanta Mariad'OlHa cremades des de 1980 segons municipisS no arbradaS arbrada Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la taula. Grfic 3.Grfic 2. 0200400600800100012001400Castellterol 1980 Collsuspina 1980Moi 1980Castellcir 1981Santa Maria d'Ol 1981Castellcir 1982Sant Quirze Safaja 1982Calders 1983Santa Maria d'Ol 1983Sant Quirze Safaja 1984Monistrol de Calders 1985Santa Maria d'Ol 1986Castellterol 1987Granera 1987Sant Quirze Safaja 1987Monistrol de Calders 1988Castellterol 1989Santa Maria d'Ol 1989Calders 1994Castellterol 1994Sant Quirze Safaja 1994Calders 1998Santa Maria d'Ol 1998Castellterol 2003Granera 2003Monistrol de Calders 2003Grfic 4. Ha afectades des de l'any 1980S noarbradaS arbrada Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del DMA. 342.POBLACI, HABITATGE I SERVEIS 2.1.Evoluci i estructura de la poblaci ElMoianst,segonsdadesrecollidesa1degenerde2004,11.471habitants, distributsenels10municipisdeformaheterogniaiambunataxadecreixement positiva pels deu municipis, tal com es mostra a la Taula 9. Taula 9. Taxa de creixement de la poblaci del Moians, 1991-2003 Municipi1991 199611997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Taxa de creixement (%) Calders581649667698 727 777 78379379580438,38 Castellcir247307337345 368 369 365425462502103,24 Castellterol1.9031.967 1.9852.0232.0272.008 2.023 2.109 2.172 219115,13 Collsuspina214250251262 261 252 25127028529638,32 Granera5857585765626266758037,93 LEstany370386385391 402 402 39240741140810,27 Moi3.2803.806 3.9253.9544.0174.047 4.114 4.401 4.704 489549,24 Monistrol de Calders 621597597597 602 608 616623629 664 6,92 St. Quirze Safaja249292284282 356 386 403444455529112,45 Sta. M dOl1.015 990991991 998 1.009 1.000 1.000 1.023 10483,25 TOTAL8.5389.301 9.4809.6009.8239.92010.00910.53811.01111.41733,72 Font: Idescat i Consorci per a la Promoci dels Municipis del Moians (CPMM) CaldestacarMoi,CastellteroliSantaMariadOlcomelsmunicipisambmajor entitat demogrfica (tenen un 42,9 %, un 19,2 % i un 9,2 % de la poblaci moianesa, respectivament)(vegeugrfic5).LarestadelsmunicipisdelMoiansestanformats per entitats de poblaci petites les quals no superen els 1000 habitants. El Moians s, doncs,unterritoriambunmarcatcarcterruraliambunadistribucidelapoblaci bastant disseminada, la qual cosa refora la seva ruralitat. Tot i que t tres nuclis de poblaci importants (amb un 71,3 % de la poblaci), la resta de municipis tenen una poblacipocconcentrada(observeuelbaixnombredhabitantsdeGranerai Collsuspina) i molt diferent entre ells. 35 Font: elaboraci prpia a partir de les dades de la Taula 4. El total dhabitants del Moians sha incrementat en 2.879 persones entre el 1991 i el 2004, tal com es pot veure en la taula anterior (taula 6). Aquest creixement durant els darrers 11 anys s espectacular (vegeu grfic 6), sobretot tenint en compte que s una tendnciabendiferent,contrria,alquepassaendaltrescomarquescentralso dinterior. Font: elaboraci prpia a partir de les dades de la taula 4 0500100015002000250030003500400045005000CaldersCastellcirCastellterolCollsuspinaGraneraLEstanyMoiMonistrol deCaldersSt. QuirzeSafajaSta. MdOlGrfic 5.Repartiment de la poblaci, 2004Grfic 6. Evoluci de la poblaci 1991-20048.0009.00010.00011.00012.0001991199619971998199920002001200220032004n habitants 36Lataxadecreixementmitjanaagregada5delMoianssdel33,72%,amb diferncies entre els deu municipis, i donant-se el creixement ms gran a Castellcir i Sant Quirze Safaja (ambds municipis no arriben als 500 habitants), i el menor a Santa Maria dOl on hi ha hagut un estancament de la poblaci. La taxa de creixement anual pel perode 91-04 ha estat del 2,6 %, xifra molt superior alamitjanacatalana(0,61%pelperode91-03).Valorssuperiorsal2%esdonen noms en alguns municipis de la costa o de lalta muntanya amb forts creixements fruit de lespecialitzaci turstica i amb molta construcci. A ms cal tenir en compte, i tal comjaassenyalvemanteriorment,queaquestcreixementhaestatmoltsuperior durant els darrers tres anys (un 5,2 % entre lany 2001-2002, un 4,5 % entre el 2002-2003,iun3,7%entreel2003-2004,superant-seaquestvalorenelmunicipis Castellcir, amb un 8,6 % respectivament , durant lany 2003-2004). Aquest increment de poblaci al Moians es deu, bsicament5: A lelevat nombre de persones que tenien fixada la seva segona residncia en els municipis del Moians i que ara hi traslladen la seva primera residncia (vegeu apartat 2.2). Hihaunincrementdeparellesjovesmoianenquesquefixenlaresidnciaal seu territori, enlloc demigrar. Malgrat que shagin tancat diferents empreses,principalment del sector txtil, lesfamliesafectadesnohanmarxatdelmunicipialarecercadunnoullocde treball, sin que han intentat buscar noves fonts de recollocaci. Tamb cal destacar que el Moians ha experimentat un creixement de poblaci immigrant,jaqueobservantlesdadesdelspadronsmunicipalssobservaqueel 1997hihavia22immigrantsatotelMoiansiel2003,732,representantun increment important, sobretot als municipis de Moi i Castellterol. Aquestes dades inclouenelcreixementdelnombredeparellesjovesprovinentsdelesciutats venes que fixen la seva residncia al Moians en busca dun lloc de treball i un menor cost de la vida i una millor qualitat daquesta. 5 Taxa de creixement mitjana agregada: correspon a la taxa de creixement entre els anys 1991 i 2004 pel conjunt de poblaci del Moians (diferncia de poblaci entre ambds anys / poblaci 1991) 6 Informaci extreta del Pacte Territorial El Moians, la comarca natural del Consorci per la promoci dels municipis del Moians, any 2000. 37 Taula 10. Total immigrants per municipi i any6. Municipis1997199819992000200120022003 Calders00013814 Castellcir*31111222535 Castellterol*9540104 149 169 Collsuspina0000159 Granera0000111 L'Estany0000011 Moi22163066185 323 440 Monistrol de Calders****678 Sant Quirze de Safaja ****152639 Santa Maria d'Ol**1110916 TOTAL222847119 347 554 732 Font: CPMM. Talcommostraelgrfic6,vacaldreunadcadaperaugmentarenunmilerelshabitants, i en canvi, en noms els darrers tres anys hi ha hagut un increment superior als darrers deu anys.Cal tenir en compte, apart de les causes abans esmentades, queaquestcreixementtanexageratenelsdarrerstresanys(especialmententreel 2001 i 2003), pot ser en part fictici. s a dir, part dels segons residents shan censat al Moians per qestions fiscals, per continuen vivint al seu lloc de residncia habitual, desplaant-se noms els caps de setmana al Moians. Tot i aix, aquesta tendncia es va donar especialment als anys 90. Actualment, la gent que shi empadrona viu al Moians, tot i que el cap de famlia continua traslladant-se a lrea Metropolitana per treballar.Aquestfetesprodueixprincipalmentquanlindividutunllocdetreball qualificat, ja que al Moians s difcil de trobar-ne. Daquesta manera per, la famlia es beneficia de la qualitat dels serveis ofertats en el territori, molt ms propers i ms econmics.

El fet que la taxa de creixement de la poblaci sigui elevada fa que cada cop es faci mspaleseslesconseqnciesnegatives,talscomlamancadeserveisbsics suficients en relaci al nombre dhabitants i laugment de la taxa datur, donat que el mercat de treball del municipi no pot absorbir la demanda. A ms cal observar que els 38municipis que han crescut ms, sense tenir en compte Moi, sn del grup dels ms petits (Castellcir, Collsuspina, Sant Quirze Safaja, etc.) i per tant els que ms acusen aquesta manca de serveis. s per aix que Moi actua com a capital d aquest territori, havent d ampliar en els ltims dos anys, alguns dels serveis pblics bsics, tals com lEscola Pblica, el Centre dAssistncia Primria, la Biblioteca, l Institut , etc. 2.2.Habitatge Per tal danalitzar el sector de lhabitatge es partir de dues fonts dinformaci: lesdadesqueofereixlaDirecciGeneraldArquitecturaiHabitatge (DGAH.),tambditaDirecciGeneraldActuacionsConcertades, ArquitecturaiHabitatge(DGACAH.)quetunconveniambelCollegi dAparelladorsiArquitectesTcnicsdeCatalunyaperexplotarlesseves dades.les dades del cens dhabitatges dels anys 1991 i 2001. Lanlisi de les dades que ofereix la DGAH permet fer un seguiment de la construcci any rere any. Analitzant, doncs, el perode 91 02, veiem que el nombre dhabitatges construts en aquests deu anys s de 841, amb un creixement agregat del91,44 % i uncreixementanualmitjperaquestperodede7,62%(vegeutaula11).Aquest creixement s superior al demogrfic, el que fa pensar que s un creixement artificial, com el que succea per raons fiscals durant els anys 90. Taula 11. Habitatges construts. Perode 1991-2002 Municipi199119921993199419951996199719981999200020012002TOTALndex de creixement agregat distribuci territorial (%) Calders3532721545424393,025,11 Castellcir2120361088182137397,268,68 Castellterol2314171121911228751115084,6717,84 Collsuspina1020311303822495,832,85 Granera0000000000101100,000,12 L'Estany6133212310022475,002,85 Moi3046182218174331690388541792,8149,58 39Monistrol de Calders02100030073925100,002,97 Sant Quirze Safaja3100412010782788,893,21 Santa Maria d'Ol4042111270412105792,986,78 MOIANS7270504050487579914480142 84191,44100,00 Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lIdescat de la DGAH. A la taula 11 tamb es pot veure la distribuci de la dinmica de la construcci en els diferentsmunicipisdelMoians.Moihaestatelmunicipienelqualshaconstrut ms, quasi un 50 % dels nous habitatges construts han estat a Moi. Castellterol s elsegonmunicipiambmsconstrucci,inosgensmenyspreableelmunicipide Castellcir, sobretot a partir de lany2000. ElsectordelaconstruccialMoiansestenaugment.Lacorba(vegeugrfic7) mostra una petita davallada lany 1993-1994, desprs dels J ocs Olmpics, i una altra de ms pronunciada lany 2000. Ara b, en els darrers 3 anys la corba esdev quasi exponencial. Lany 2002 es construeixen al Moians quasi el doble dhabitatges que lany anterior (a Moi un 55,3 % dhabitatges ms que al 2001). Font: elaboraci prpia a partir de les dades de la Taula 11 Grfic 7.Habitatges construts, 1991-20020204060801001201401991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 40Per altra banda, les dades que ofereix el cens dhabitatges de lany 1991 i 2001 permet fer una evoluci i anlisi daquestes i constatarlimportant pes que ha tingut els pas de segones residncies a primeres en els darrers anys, tal i com safirmava anteriorment. A continuaci es mostra les dades per ambds anys (vegeu Taules 12 i 13), amb les qualsshaelaboratlaTaxadeFunciTursticaResidencial(TFTR),pertal destudiarelnivelldespecialitzaciensegonesresidnciesdelMoians.LaTFTR sobtfentelquociententreelshabitatgessecundaris(sadir,lessegones residncies) i els habitatges principals (expressat en tant per cent). ( )100sec =principals habitatgess residncie segones undaris habitatgesTFTR Daquesta manera sobt un valor indicatiu del nivell despecialitzaci. Generalment es diu que si el valor obtingut s ms gran que el 50 % existeix certa especialitzaci, si aquest s superior al 100 % lespecialitzaci s gran i si supera el 400 - 500 % es parla dhipertrfia. Taula 12. Cens d'habitatges, 1991MunicipiPrincipalSecundarivacantsaltres TotalTFTR (1) (%)Calders184233513471126,63 Castellcir68197370302289,71 Castellterol59659515711.34999,83 Collsuspina655918014290,77 Granera2068170105340,00 L'Estany11111053027499,10 Moi1.00152831321.84452,75 Monistrol de Calders186209395439112,37 Sant Quirze Safaja65272131351418,46 Santa Maria d'Ol26510898147240,75 MOIANS2.5612.379796135.74992,89 Font: elaboraci prpia a partir de les dades de l'INE (1) Taxa de Funci Turstica Residencial. s el quocient entre les segones residncies i els habitatges principals, expressat en tant per cent. 41Tal com sobserva en la taula 12,el 1991 tots els municipis, exceptuant Santa Maria dOl, presenten un TFTR superior al 50 % la qual cosa demostra una especialitzaci ensegonesresidncies(sovintelTFTResrebaixa,considerant-seespecialitzaci entreel50i75%).ElsmunicipisdeCastellcir,GraneraiSantQuirzeSafaja, presentenunafortaespecialitzaciofinsitothipertrfia,enelcasdeSantQuirze Sajafa. Segurament no s fruit de la casualitat sin que, juntament amb Castellterol, snmunicipisdelVallsOrientalielsmsmeridionalsdelMoians,ipertantms prxims a les grans ciutats catalanes, i poden ser perfectament les primeres que rebin lafluncia de segones residncies. Taula 13. Cens d'habitatges, 2001MunicipiPrincipalsSecundarisvacantsaltresTotal TFTR (%)Calders28919629151567,82 Castellcir1483923121126,35 Castellterol742229221.0380,27 Collsuspina94901118695,74 Granera32200346,25 L'Estany151118311031078,15 Moi1.543890226552.71457,68 Monistrol de Calders2129115131942,92 Sant Quirze Safaja1582423020515,19 Santa Maria d'Ol32810290352331,10 MOIANS3.6971.5547307416.05542,03 Font: elaboraci prpia a partir de les dades de l'INE 1Altres fa referncia als habitatges tancats, expectants o no ocupats (per tant s un terme que inclou lespeculaci), i per tant engloba una gran quantitat dhabitatges que no poden ser classificats com a principals, secundaris o vacants. Ara b, lany 2001 la situaci ha canviat, i bastant. La TFTR en 6 dels 10 municipis ja nosuperael50%.Sihocomparemamblany1991,nomsCalders,Collsuspina, lEstany i Moi presenten especialitzaci turstica residencial. En tots els municipis ha disminut considerablement la TFTR, noms a Collsuspina i Moi ha augmentat, per poc.sremarcableelcasdeSantQuirzeSafajaquehaaugmentat93habitatges principalsrespecteel1991inhadisminut248desecundaris.Lataula14mostra 42aquesta tendncia - laugment dhabitatges principals en detriment dels secundaris -, i la tendncia que t el TFTR a disminuir. Taula 14. Evoluci per tipologia d'habitatge en cada municipi, 1991 2001 MunicipiPrincipalsSecundarisvacantsaltresTotal TFTR Calders105-37-22-244-58,81 Castellcir80-158-141-91-263,35Castellterol146-5931351-311-99,56 Collsuspina2931-171444,98 Granera12-66-170-71-333,75L'Estany408-221036-20,95 Moi542362-87538704,93 Monistrol de Calders26-118-24-4-120-69,44 Sant Quirze Safaja93-24810-1-146 -403,27Santa Maria d'Ol63-6-8251-9,66

MOIANS1.136-825-6661306-50,86 Evoluci de l'habitatge al Moians30,73-53,09-9,0482,43 5,05Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lINE En definitiva, hi ha hagut al Moians un augment del nombre dhabitatges total (5,05 %), donant-se un augment significatiu en els habitatges principals (han augmentat un 30,73%enaquestsdeuanys)iunareducciimportant(-53%)enlessegones residncies. Aquestes dades demostren el marcat residencialisme que t el Moians, elqualnosrecent sinqueprovdelatradicidediferentsgeneracionsquehan estiuejatopassatelscapsdesetmanaenaquestazona.Ladinmicadurantels darrersdeuanysdaquestresidencialismehaestatladisminucidelturisme residencial,jaquemsdelameitatdelshabitatgesqueestavencensatscoma segona residncia han deixat de ser-ho. Tal com sha observat anteriorment, aquest fet pot ser fictici, ja que part dels habitatges que han passat a censar-se com a primera residncia continuen fent la funci de segon habitatge (vegeu apartat 2.1.), per com ja sha comentat, durant els ltims tres anys, aquesta tendncia ha disminut fora. En tot cas, el poble en que es dna aquest fenomen amb ms freqncia s Sant Quirze Safaja, ja que s totalment residencial i els habitants marxen a treballar a fora. 43 Ams,ladistribucidhabitatgesespotprendrecomabaseperquantificar aproximadamentlapoblacidesegonaresidnciadelMoians.Sitenimen compte que el nombre dhabitatges secundaris censats s de 2.379 lany 1991 i 1.554 al 2001, i la dimensi mitjana per llar del Moians s de 3 persones per llar, suposa un total de 7.137 segons residents als deu municipis del Moians lany 1991 i 4.662 pel 2001.Aix indica que un 34,68 % dels segons residents han deixat de ser-ho. Detotesmaneres,tenintencompteelcreixementdelapoblacidelMoians,els segons residents i el nombre de visitants, es constata que la poblaci del Moians es duplica els caps de setmana i, en poques destiu, en determinats municipis, es pot arribar a triplicar7. Caldestacarlaincidnciaeconmicaisocialquecomportalasegonaresidncia. Aquesta genera molta activitat econmica en el sector serveis i aix fa que la relaci destablimentscomercialspernombredhabitantsestiguisobredimensionadais degutaquelssegonsresidentsrealitzenelsactesdecompraielconsumenel Moians. Daltrabanda,tambsestproduintunfetqueestrelacionatambelssegons residentsielsvisitants.Sestaninstallantnousnegocisenelsectorserveisque nicament funcionen els caps de setmana, Setmana Santa i a lpoca destiu. La segona residncia, juntament amb els visitants del Moians, generen una dinmica en els sectors econmics que comporten la installaci de noves empreses en el sector serveis i de creaci de llocs de treball, alguns poc estables, i temporals. 7 A l Anlisi sobre la potencialitat del sector turstic del Moianses fa una estimaci bastant acurada del nombre de visitants. 44 2.3.Serveis sanitaris Taula 15. Serveis sanitaris al Moians, 2004 CAP's8 Centres hospitalarisOficines de Farmcia Geritrics Calders0010 Castellcir0011 Castellterol1012 Collsuspina0000 Granera0000 L'Estany0011 Moi1123 Monistrol de Calders 0010 Sant Quirze Safaja0000 Santa Maria d'Ol0010 TOTAL2187 Font: CPMM Tal com mostra la taula 15 noms Moi compta amb un centre hospitalari, lHospital ResidnciadeMoi,percorresponaunaresidnciageritricainoaunhospital pblic.De CAPs nhi ha dos, un a Castellterol i un altre a Moi. Cal esmentar que pel que fa a les farmcies hi ha un repartiment fora homogeni ja que tots els municipis disposen doficina farmacutica exceptuant Collsuspina, Granera i Sant Quirze Safaja. Aixdoncs,peraccediraserveissanitarisespecialitzatselsmoianencsshande desplaar a les respectives capitals de comarca o als municipis propers. Collsuspina, Santa Maria dOl, Sant Quirze Safaja, lEstany, Castellcir i Granera, tenen servei de consultori i pertanyen al CAP del municipi ms proper: Collsuspina: Tona Santa Maria dOl: Arts LEstany: Moi Granera, Castellcir i Sant Quirze Safaja: Castellterol 8 CAP: Centre dAtenci Primria. 45 Per a altres consultes la poblaci dels municipis del Moians es dirigeixen als Centres Hospitalaris de la Comarca a la qual pertanyen: Castellcir,Castellterol,GraneraiSantQuirze:aGranollers(Valls Oriental) Calders,Moi,lEstany,SantaMariadOl,MonistroldeCalders:a Manresa (Bages) Collsuspina: Vic (Osona) De totes maneres, a nivell sociosanitari, existeixen altres serveis:

1.Unaempresaprivadarealitzaelstransportssanitaris(ambulncies)desdelany 2000,quanlaGeneralitatvatreureaconcursaquestservei.IncloutotalArea BsicadeSalutdeMoiquecorresponaMoi-LEstanyCastellterol Castellcir-SantQuirzeSafaja-Granera.EltransportSanitarideCalders- Monistrol de Calders Ol depn de lrea Bsica d Arts i Collsuspina de Tona.LaCreuRojaactualmentfaserveisdetransportconcretsenesdevenimentsals diferents municipis i altres temes puntuals, com la teleassistncia. 2.Serveis ofertats a nivell de Benestar Social: 2.1ServeidAssistentsSocialsacadapoble,totiqueaquestsserveissn compartits.2.2ServeisdAssistnciaaDomicili(treballadoresfamiliars).Enaquestcasel servei s compartit per decisi voluntria dels municipis. 2.3Servei dEducadores Socials compartit i a temps parcial. 2.4Taller i residncia per a discapacitats al municipi de Moi. 2.5ConvenideBenestarSocial.ElsdeumunicipisdelMoianstreballen conjuntament a l rea de Benestar Social mitjanant un conveni signat amb la DiputacideBarcelona.Elsprojectesqueesdesenvolupendepenendeles necessitats existents. Aix doncs, ltimament es realitzen tasques en relaci a la 3a edat, dassessorament a la immigraci, etc.

46Cal destacar lelevat nombre de geritrics que t el Moians: tres a Moi, dos a Castellterol, un a Castellcir i un a lEstany. Aquest fet pot demostrar un envelliment de la poblaci i per tant que sorgeixi la necessitat daquest tipus de servei, per tamb pot demostrar que molta gent gran de fora vingui al Moians a viure-hi els ltims anys de la seva vida, ja sigui perqu hi havia estiuejat, o b perqu s un lloc tranquil, lluny dels sorolls i la contaminaci de laire de les grans ciutats, i per tant un ambient ms sa i ms ideal pel seu estat de salut. 2.4.Oferta educativa Taula 16. Nombre de centres, segons tipus d' ensenyament. Municipis del Moians,2004.MUNICIPIS Nomsinfantil Infantil iprimriaNoms secundriaEscola de Msica Centre de Recursos pedaggics TOTAL Calderspblic11 municipal 11 Castellcirpblic11 municipal 11 Castellterolpblic11 municipal 112 Collsuspina0 Granera0 L'Estanypblic11 privat11 Moipblic1113 privat112 municipal 112 Monistrol de Calderspblic11 municipal 11 Sant Quirze Safaja0 Santa Maria d'Olpblic11 municipal 112 TOTAL8813121 47Font: Consorci per la promoci dels municipis del Moians EnelconjuntdelMoianshiha21centreseducatius,lamajoriadelsquals corresponenacentresdeducaciinfantiliprimria(un76,2%).Elsmunicipisde Collsuspina,GraneraiSantQuirzeSafajanotenenescolaielsnensquehiviuen shandedesplaaraMoi,CastellterolobaCastellcir.EnelcasdeCollsuspina tamb es desplacen cap a Tona. Tot i aix, el total de nens i nenes en edat escolar al Moians s de 1539 i la capacitat quepodenoferirlessevesescoless1518;tenintencomptequedelsvuitcentre educatius(infantiliprimria),quatrenotenenlmitdeplaces,espotdirquehiha suficients places escolars. NomshihaunInstitutdEducaciSecundriaaMoiquerecullelsestudiantsdeCalders,Castellcir,Castellterol,Collsuspina,LEstany,Muntanyola,SantFeliude CodinesiSantQuirzedeSafaja.AlgunsdelsadolescentsdeCalders,Monistrolde Calders i de Santa Maria dOlvan a linstitut dArts. Caltenirpresentladificultatdemobilitatquegeneraaquestadistribucideloferta educativa, qesti que es recull a lapartat 4.2. Cal destacar el fet que tot i aquests elements esmentats, alguns dels municipis en els ltims tres anys han ampliat els seus centres d ensenyament, com Moi, Castellcir i Calders. En l mbit educatiu tamb cal destacar : 1.LaZERdelMoians,lEscolaRuraldelMoiansformadapelsmunicipisde LEstany,Calders,MonistroldeCaldersiCastellcir,enlaquecomparteixen professor, metodologia i activitats.2.Lextensi del Centre de recursos Pedaggics del Moians, que s un Servei del DepartamentdEnsenyamentonshipodentrobareinesimetodologiade suport. 3.Lofertaformativanoformalexistentalterritori.Unexemplesnelscursos organitzats des de lrea de Formaci del Consorci del Moians (vegeu apartat 3.2.) 482.5.Equipaments esportius i altres Al Moians abunden els equipaments esportius a laire lliure, possiblement fruit duna demanda dels segons residents durant les poques de bon temps (vegeu Taula 17).Per altra banda, tal com mostra la taula 18,es disposa de 6 piscines a laire lliure (3 depbliquesi3clubs)distribudesen5municipisdiferents(Moi,Castellterol, MonistroldeCalders,SantQuirzeSafajaiSantaMariadOl).Nohihapercap piscina coberta. Taula 17. Equipaments esportius

Pistes poliesportives a l'aire lliure (>400 m2) Pistes de tenis (>400 m2) Frontons (>200 m2)Camps de futbol, rugbi, hoquei, etc. (>4000 m2) Pistes poliesportives en pavellons (>400 m2) Espais esportius en sales (>50 m2) TOTALCalders1200003 Castellcir1000001 Castellterol23111310 Collsuspina1001013 Granera0000000 L'Estany1010002 Moi24111211 Monistrol de Calders1000012 Sant Quirze Safaja0311016 Santa Maria d'Ol0001102

TOTAL912453840 Font: Idescat i Consorci per la promoci dels municipis del Moians 49 Taula 18. Equipaments esportius

N piscines a l'aire lliure (>50 m2) Altres espais convencionals (pistes de petanca, esquaix, etc.) Altres tipus singulars (camps de vol, camps de golf, etc.) Pistes i pavellons poliesportiusCamps de futbolCalders 1 piscina privada1 camp petanca 1 pista poliesportiva aire lliure1 Castellcir1 camp petanca1 pista poliesportiva aire lliure 1 Castellterol 1 piscina pblica1 piscina privada2- (1 petanca,1 esquaix al Poliesportiu 1 camp de golf rural1 pavell poiesportiu 1 pista poliesportiva aire lliure1club esportiu privat 1 Collsuspina 1 piscina pblica 1 petanca1 pista poliesportiva aire lliure1 camp de golf de gespaGranera 1 piscina privada 1 clubprivatL'Estany 1 piscina pblica 1 petanca1 pista poliesportiva aire lliureMoi 1 piscina publica1 piscina privada2 petanca 1 esquaix 1 camp golf 1 camp de vol1 pavell poliesportiu1 club esportiu privat 1 Monistrol de Calders 1 piscina pblica 1 petanca1 pavell poliesportiu 1 Sant Quirze Safaja 1 piscina privada1 club privat (Tennis)Santa Maria d'Ol 1 piscina pblica 1 petanca1 pavell poliesportiu 1 50TOTAL11 piscines7 camps de futbol Font: Consorci per la promoci dels municipis del Moians i Idescat. Com es pot veure a les taules 17 i 18 tots els municipis tenen oferta dequipaments esportius ja siguin pistes o piscines, fet que constata la importncia de l oci i el lleure enelpropiterritori,principalmentperlagentdestiueig,pertambperlavida esportiva prpia dels municipis. s interessant observar els tipus singulars dequipaments, que en el cas del Moians sn camps de golf i camps de vol (equipaments concentrats al municipi de Moi). Pel que fa a altres tipus dequipaments i serveis, com s agents de seguretat, la creu roja o els bombers, sen troben noms a Moi. Taula 19. Altres equipaments,gener 2004 MUNICIPIPolicia LocalOficina Mossos d'EsquadraBombersDeixalleriaCreu RojaCalders Castellcir Castellterol1 Collsuspina Granera L'Estany Moi11111 Monistrol de CaldersSant Quirze de Safaja Santa Maria d'Ol TOTAL11121 Font: CPMM Per altra banda hi ha dues deixalleries al Moians, una a Moi i laltre a Castellterol. 2.6.Associacionisme i activitat cultural Enaquestapartatestindrencompteelnombreitipusdassociacionsinoes deixaran de banda els equipaments scio-culturals dels quals disposa el Moians. 51 El Consorci per a la Promoci dels Municipis del Moians disposa dun llistat de 182 entitats scio-culturals repartides en les segents tipologies: a.ADF (1,65 % respecte el total dentitats) b.Ajuntament (entitats que depenen dels ajuntaments com per exemple el Patronat de la Lliga de lArbre fruiter) (3,3 %) c.Biblioteques (4,4 %) d.Cases de Colnies (2,2 %) e.Cultura i Lleure (38,5 %) f.Econmica (0,55 %) g.Escoles (11 %) h.Esportiu (6 %) i.Gent gran (3,3 %) j.J oves (3,3 %) k.Locals socials (4,9 %) l.Mediambientals (1,1 %) m.Mitjans de comunicaci (3,3 %) n.Museus (1,6 %) o.Msica (3,85 %) p.Revista (1,65 %) q.Sociosanitaris (3,3 %) r.Solidaris(3,3 %) s.Teatre (2,75 %) Aquestllistatmostraunadistribucibastanthomogniaisemblantperatotesles tipologies. Noms destaquen les entitats de cultura i lleure. Per altra banda, la distribuci daquestes entitats per municipis, com ja s desperar, es concentra a la capital i subcapital del Moians (Moi i Castellterol, respectivament) (vegeu grfic 8). 52 Font: elaboraci prpia a partir de les dades del CPMM. Pel que fa a les entitats prpiament culturals, destaquen els segents equipaments (vegeu taula 20): Taula20. Equipaments culturals segons tipologia ArxiusMuseus i colleccions Sales de cinema. Nombre de pantalles Teatres i auditorisBiblioteca pblica local Bibliobs, un dia per setmana Centres Cvics TOTALCalders11 Castellcir112 Castellterol111115 Collsuspina11 Granera L'Estany11114 Moi1111116 Monistrol de Calders112 Sant Quirze Safaja11 Santa Maria d'Ol112 TOTAL131244924 Font: Consorci per la promoci dels municipis