perfil sociodemogràfic de la població immigrada

1

El perfil sociodemogràfic

de la població immigrada a Palma

Palma, novembre de 2014

2

1. Introducció ............................................................................................................................ 4

2. La població estrangera al municipi de Palma a 1-1-2014 .................................................... 5

2.1. Les principals nacionalitats a Palma............................................................................ 6

2.2. La població de Palma per trams d’edat i nacionalitat .................................................. 9

2.3. La població de Palma per nivell d’estudis i nacionalitat .............................................. 9

2.4. La població de Palma per lloc de naixement ............................................................. 10

2.5. La variació percentual de la població de Palma 2013-2014...................................... 12

3. L’evolució de la població estrangera a Palma des de l’inici de la crisi econòmica ............ 14

3.2. Les nacionalitats emergents a Palma........................................................................ 19

3.3. Principals conclusions................................................................................................ 21

4. Les unitats de convivència per nacionalitat ....................................................................... 23

5. Les principals nacionalitats als barris de Palma................................................................. 26

5.1. Els barris de Palma amb major percentatge de persones de nacionalitat estrangera..... 27

5.2. Els barris de Palma amb més presència de persones de nacionalitat comunitària .. 34

5.3. Els barris de Palma amb major presència de persones de nacionalitat

extracomunitària ...................................................................................................................... 40

5.4. La distribució de la població romanesa i búlgara als barris de Palma....................... 45

5.5. La distribució de la població de l’Amèrica Llatina als barris de Palma...................... 46

5.6. La distribució de la població africana en els barris de Palma.................................... 49

5.7. La distribució de la població asiàtica als barris de Palma ......................................... 50


6. Les persones immigrades en el sistema educatiu ............................................................. 53

6.1. L’alumnat estranger a les Illes Balears i Mallorca ..................................................... 53


7. Les persones immigrades al mercat laboral....................................................................... 56

7.2. Les taxes d’activitat.................................................................................................... 58

7.3. Les taxes d’atur.......................................................................................................... 59

7.4. La incidència de l’atur de llarga durada***................................................................. 64

7.5. Gènere, immigració i segregació ocupacional........................................................... 65


3

8. Dades d’intervenció dels serveis municipals ...................................................................... 69

8.1. Els informes d’arrelament social ................................................................................ 69

8.2. Els informes d’habitatge suficient ............................................................................. 73

9. Referències......................................................................................................................... 75

4

1. Introducció

Palma és una ciutat multicultural. Més de 155 nacionalitats conviuen a ciutat compartint no

només un espai urbanístic sinó també cultural. La diversitat ha de ser entesa com una riquesa,

com un potencial de coneixement i una oportunitat per a esdevenir una societat oberta, rica i

intercultural.

Així doncs, la convivència i el coneixement mutu entre cultures enriqueix qualsevol societat. Per

tant, cal potenciar, mitjançant accions socioeducatives, el camí de la ciutat de Palma cap a una

societat rica i intercultural on la gent de diferent origen no només hi convisqui sinó que també

interactuï i s’enriqueixi mútuament.

Qualsevol intervenció socioeducativa necessita partir d’una realitat social. Amb aquesta finalitat

es presenta aquest diagnòstic que pretén aclarir amb dades estadístiques la situació i el perfil

sociodemogràfic de la població immigrada a la ciutat de Palma.

Un apropament a la realitat necessita també dades no només quantitatives sinó també

qualitatives, que reculli la visió tant de professionals com de les persones objectes de la

intervenció social. Aquesta visió més qualitativa serà aportada per l’equip de mediació i la seva

experiència directa amb el col·lectiu de persones immigrades, recollint les aportacions dels

professionals amb experiència d’intervenció directa amb el col·lectiu.

Aquest diagnòstic se centra a la primera part de l’anàlisi, més quantitativa, i fa referència a les

dades de població per nacionalitat al municipi de Palma. S’hi analitza l’evolució de la població

immigrada a la ciutat i especialment la repercussió de la crisi econòmica en el flux migratori i la

seva afectació a les diferents nacionalitats de Palma.

Les dades d’immigració són tractades tant a nivell general com estructurades per barris per tal

de poder oferir una visió més exhaustiva de la distribució poblacional i urbanística de les

persones immigrades a Palma.

Un tercer apartat es dedica a les dades de treball fent-ne una anàlisi exhaustiva per

nacionalitats i prenent el gènere com a variable d’anàlisi principal.

Cada apartat conté un quadre de conclusions a mode de titulars, amb l’objectiu d’aclarir i

facilitar l’anàlisi de les dades que aquí es presenten.

Esperam que aquest diagnòstic sigui una eina útil per a tots els serveis de l’Ajuntament per a

planificar les seves actuacions amb l’objectiu de donar resposta la diversitat cultural del nostre

municipi.

5

2. La població estrangera al municipi de Palma a 1- 1-2014

Segons dades provisionals de l’INE (2014) la comunitat autònoma de les Illes Balears registra a

1 de gener de 2014 202.123 persones de nacionalitat estrangera, la qual cosa suposa el 18,3%

del total de població de les Illes, percentatge quasi 8 punts superior al nacional, situat en el

10,7%.

Espanya Població total Homes Dones

Total població 46.725.164 22.965.052 23.760.112

Nacionalitat espanyola 41.724.906 20.405.098 21.319.808

Nacionalitat estrangera 5.000.258 2.559.954 2.440.304

Illes Balears Població total Homes Dones

Total població 1.101.794 549.228 552.566

Nacionalitat espanyola 899.671 447.110 452.561

Nacionalitat estrangera 202.123 102.118 100.005

Palma Població total Homes Dones

Total població 425.726 208.587 217.139

Nacionalitat espanyola 339.854 165.013 174.841

Nacionalitat estrangera 85.872 43.574 42.298

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (2014) i de l’Observatori Municipal de Palma

Segons dades del Padró municipal a 1-1-20141 la població total de Palma és de 425.726

persones (48,55% homes i 51,45% dones). D’aquest total de població empadronada a Palma

un 20,17 % és de nacionalitat estrangera (85.872 persones, de les quals un 50,7% són homes i

un 49,26% són dones). Aquestes dades suposen que Palma concentra el 42,5% del total de les

persones immigrades a les Illes Balears (INE, 2014) i esdevé una ciutat diversa i multicultural.

1 Les dades que aquí es presenten han estat obtingudes de les provisionals del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014

6

2.1. Les principals nacionalitats a Palma

A Palma hi conviuen 155 nacionalitats. El 80,5% de les persones de nacionalitat estrangera

pertanyen a les 22 nacionalitats que s’exposen a continuació.

Les 22 principals nacionalitats a Palma. 1-1-2014

Països de nacionalitat Total Homes Dones

Alemanya 7.541 3.644 3.897

Itàlia 7.262 4.054 3.208

Bulgària 6.850 3.355 3.495

Romania 5.026 2.532 2.494

Marroc 3.821 2.185 1.636

Colòmbia 3.607 1.721 1.886

Argentina 3.564 1.784 1.780

Regne Unit 3.451 1.698 1.753

Bolívia 3.411 1.476 1.935

Equador 3.406 1.703 1.703

Xina 3.117 1.674 1.443

Nigèria 2.986 1.829 1.157

França 2.606 1.103 1.503

Polònia 1.972 1.006 966

Senegal 1.925 1.497 428

Índia 1.445 1.042 403

Brasil 1.355 491 864

Rep. Dominicana 1.231 556 675

Portugal 1.225 740 485

Suècia 1.128 459 669

Xile 1.117 548 569

Uruguai 1.105 541 564

Paraguai 1.022 338 684 Font: elaborat per l'Observatori Municipal de Palma a partir de dades del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.

7

Principals nacionalitats a Palma. Percentatge sobre la població total estrangera.

8,88,5

8,0

5,9

4,44,2 4,2 4,0 4,0 4,0

3,6 3,53,0

2,3 2,2

1,7 1,6 1,4 1,4 1,3 1,3 1,3 1,2

Aleman

yaItà

lia

Bulgà

ria

Roman

ia

Mar

roc

Colòm

bia

Argen

tina

Regne

Unit

Bolív

ia

Equad

orXin

a

Nigèria

Franç

a

Polònia

Seneg

al

Índia

Bras

il

Rep. D

omini

cana

Portu

gal

Suèc

iaXile

Urugu

ai

Parag

uai

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de

l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014

Les 10 nacionalitats més nombroses són l’alemanya, la italiana, la búlgara, la romanesa, la

marroquina, la colombiana, l’argentina, la britànica, la boliviana i l’equatoriana, i suposen el

55,8% del total de la població immigrada a Palma.

Les principals nacionalitats de Palma. Distribució per sexe

48

56 49 50 57

48 50 49 43 50 54 61

42

51

78 72

36

45

60

41

49 49

33

52

44 51 50 43

52 50 51 57 50 46 39

58

49

22 28

64

55

40

59

51 51

67

Alem

anya Ità

lia

Bulgà

ria

Roman

ia

Marro

c

Colòm

bia

Argen

tina

Regne

Unit

Bolívi

a

Equad

orXin

a

Nigèr

ia

Franç

a

Polòni

a

Seneg

alÍn

dia

Brasil

Rep. D

omini

cana

Portu

gal

Suècia Xile

Urugu

ai

Parag

uai

% dones

% homes

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal de

l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.

Si prenem com a referència la distribució per sexe de les principals nacionalitats a Palma,

podem observar una major masculinització en el grup de persones de nacionalitat africana i

especialment, Senegalesa (78%); Nigeriana (61%) i Marroquina (57%). Les persones amb

nacionalitat a la India, també presenten un major percentatge d’homes, un 72% de la població

empadronada a Palma.

8

Contràriament, els percentatges superiors de dones es donen a les nacionalitats d’Amèrica del

Sud especialment, Paraguai (67%); Brasil (64%) i Bolívia (57%).

Amb relació a les nacionalitats de països de la UE-27 i la resta d’Europa, destacar el major

percentatge de dones de nacionalitat Francesa (58%) i Sueca (59%). El major percentatge

d’homes el trobam a les nacionalitats italiana (56%) i portuguesa (60%).

Si tenim en compte la distribució de la població estrangera per nacionalitats una gran majoria

prové de països de la Unió Europea (47,95%). Tal i com queda reflectit en el quadre següent

en percentatges calculats sobre el nombre total de població de nacionalitat estrangera

empadronada a Palma:

Distribució percentual de població estrangera a Pal ma segons nacionalitat

Africana; 13,82

Resta d'europa ; 3,23

Unió Europea 27; 47,95

Asiàtica; 7,60

Llatinoamericana; 26,65

Font: Observatori Municipal de Palma amb dades obtingudes del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-

2014.

El col·lectiu de persones asiàtiques està constituït per persones de nacionalitat xinesa, índica,

maliana i pakistanesa, distribuïdes en els percentatges següents:

Distribució de la població asiàtica de Palma a 1/1/ 2014

47,8

22,1

14,1

8,4

Xina India Mali Pakistan


l’Ajuntament de Palma.

9

2.2. La població de Palma per trams d’edat i nacion alitat

Les dades de població per trams d’edat i nacionalitat denoten un major envelliment de la

població espanyola en relació amb l’estrangera. Més del 50% de la població estrangera es

troba en el tram d’edat de 16 a 40 anys. Així, la població estrangera està menys envellida que

la de nacionalitat espanyola.

Percentatge de població de nacionalitat espanyola i estrangera per trams d'edat

16,3

33,3 33,2

17,1

12,4

51,8

30,1

5,8

De 0 a 15 anys De 16 a 40 anys De 41 a 64 anys De 65 i més anys

Espanyola

Estrangera

Font: Observatori Municipal de Palma amb dades obtingudes del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-

2014.

Població de nacionalitat estrangera per trams d'eda t

10,0

47,4

33,8

8,8

14,6

55,7

26,6

3,1

De 0 a 15 anys De 16 a 40 anys De 41 a 64 anys De 65 i més anys

UE-28

Extracomunitària

Observatori Municipal de Palma amb dades obtingudes del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.

2.3. La població de Palma per nivell d’estudis i na cionalitat

Les dades que es presenten a continuació fan referència al nivell d’estudis declarat en el

moment de la inscripció al Padró municipal de l’Ajuntament. Es tracta de dades no exhaustives

ja que la ciutadania no sol actualitzar el seu nivell d’estudis al Padró i, per tant, són purament

orientatives.

10

Total Palma 22,3 13,6 30,0 20,1 14,0

Espanya 24,9 14,1 27,2 19,7 14,0

UE-28 7,9 7,0 39,9 26,7 18,5

Resta d'Europa 8,9 6,6 39,8 20,8 23,8

Llatinoamèrica 9,9 12,4 46,0 22,0 9,7

Àfrica 33,0 26,9 29,5 6,8 3,8

Àsia 22,3 22,7 41,7 7,1 6,2

Sense estudis Primaria o equivalent ESO/Graduat escolar Estudis secundaris Estudis superiors



Al quadre anterior es pot observar que el percentatge de persones amb més baix nivell

d’estudis pertany a les provinents de l’Àfrica (33%), seguit de la població espanyola (24,9%). Al

contrari, la població que presenta un més alt nivell d’estudis –estudis superiors– és la de països

de l’Europa no comunitària.

El gran gruix de la població de Palma presenta un nivell mitjà d’estudis –estudis secundaris

obligatoris (30%)– o el percentatge més elevat per aquest nivell d’estudis és el de la població

llatinoamericana (46%). En aquest sentit cal remarcar que als països de l’Amèrica del Sud, per

la configuració del seu sistema educatiu, el batxillerat sol ser l’opció educativa més comuna

seguida per la població, ja que actuaria com l’equivalent a l’ESO en el sistema educatiu

espanyol.

2.4. La població de Palma per lloc de naixement

Agafant com a referència les dades segons el lloc de naixement de la població, observam com

divergeixen de les dades de nacionalitat. L’explicació és que les persones nascudes a

l’estranger però ja nacionalitzades com a espanyoles no consten a les dades de nacionalitat;

per tant, cal també analitzar les dades del Padró per lloc de naixement ja que ens donen unes

dades més acurades respecte de la diversitat cultural del municipi.

Des d’aquesta òptica la població nascuda a l’estranger està formada per 108.888 persones

(53.336 homes i 55.552 dones). La població total de Palma a 1-1-2014 era de 425.726

persones, un 25,6% de les quals nascudes a l’estranger.

11

Variació percentual (2013-2014) de la població de P alma per lloc de naixement

1,0

0,6

1,9

Total Nascuda a Espanya Nascuda a l'estranger



Variació percentual (2013-2014) de la població espa nyola per lloc de naixement

1,1

-0,1

0,1

Nascuda a Palma Nascuda resta Illes Balears Nascuda a altra CA



Variació percentual (2013-2014) de la població estr angera per lloc de naixement

1,9

4,0

0,8

2,6

0,3

4,4

0,1

5,1

Nas

cuda

al'e

stra

nger

Nas

cuda

a la

UE

-28

Nas

cuda

en

unpa

ísex

trac

omun

itari

Res

ta d

'Eur

opa

Am

èric

a Ll

atin

a

Àsi

a

Àfr

ica

Altr

es



12

Distribució percentual de població estrangera a Pal ma segons lloc de naixement

Altres; 0,9

Resta d'Europa; 3,2

Amèrica Llatina; 44,4

UE-28; 33,4

Àfrica; 11,7

Àsia; 6,5



2.5. La variació percentual de la població de Palma 2013-2014

En relació amb l’any 2013, la població total de Palma ha augmentant un 1% (4.018 persones),

augment que es distribueix de forma diferenciada segons la nacionalitat de les persones

empadronades al municipi. La població amb nacionalitat estrangera ha sofert un descens de

l’1% el 2014, fluctuació que es deu principalment a la caiguda de la població extracomunitària

en un 5,4% (2.560 persones).

La població de nacionalitat espanyola puja un 1,5% (augment de les persones nascudes a

Palma i provinent d’altres comunitats autònomes).

Variació percentual de la població de Palma 14/13 s egons nacionalitat

1,01,5

-1,0

4,2

-5,4Total Espanyola Estrangera Unió Europea 27 Extracomunitària



En el cas de les persones estrangeres amb nacionalitat a països de la UE-27, es produeix un

augment respecte de l’any 2013 (4,2%) i el més significatiu és el de la població romanesa

(5,8%).

13

Variació percentual de la població de Palma 14/13 a mb nacionalitat de països de la UE-27

4,6 4,64,2

4,0

5,8

2,1

Alemanya Itàlia França Regne Unit Romania Bulgària



En el cas de les persones de nacionalitat extracomunitària, es produeix un ascens de la

població de països de la UE (1,6%) i un descens significatiu de la població llatinoamericana

(9,4%).

La població africana també presenta un descens en el 2014 (4,2%; 514 persones) i el

percentatge més elevat de descens és el de les persones amb nacionalitat nigeriana.

Variació percentual de les persones extracomunitàri es de Palma 14/13

1,62,1

-1,8

-4,5-5,1

-8,9

-11,6-12,6

-14,8

Resta d'EU Xina Senegal Marroc Nigèria Argentina Bolívia Colòmbia Equador



Dins el països extracomunitaris, els països de la resta d’Europa i d’Àsia són els únics que

presenten un ascens al Padró municipal el 2014, un 1,6 i un 4% respectivament. La població de

la Xina va créixer un 2,1%; la de la Índia, un 1,8%, i les persones amb nacionalitat pakistanesa,

un 14,7%.

14

3. L’evolució de la població estrangera a Palma des de l’inici de la crisi

econòmica

L’evolució de la població estrangera a Palma presenta variacions significatives al llarg del

darrers 10 anys. En funció del lloc de naixement de les persones que hi estan empadronades

(de la UE-27 o de països extracomunitaris) aquestes fluctuacions segueixen progressions

diferenciades.

Evolució de la població total empadronada a Palma ( 2004-14)

379.898

390.393

400.872404.335

413.781

425.726

421.708421.194

421.900

421.585

426.526

2004* 2005** 2006** 2007*** 2008*** 2009*** 2010*** 2011*** 2012*** 2013*** 2014



Evolució de la població empadronada a Palma nascuda a l'estranger (2004-14)

61.785

70.881

80.777

89.842

97.504

109.452

105.141

107.969

106.991 106.901

108.888

2004* 2005** 2006** 2007*** 2008*** 2009*** 2010*** 2011*** 2012*** 2013*** 2014



15

13.440 14.888 16.630

24.95629.069 30.852 31.897 32.803 33.854 34.933 36.316

48.345

55.993

64.147 64.88668.435

74.28977.555

75.166 73.137 71.968 72.572

2004* 2005** 2006** 2007*** 2008*** 2009*** 2010*** 2011*** 2012*** 2013*** 2014

Nascuda a la UE-28 Nascuda en un país extracomunitari

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma.

Podem observar com la població estrangera provinent de països comunitaris ha anat

augmentant any rere any, amb l’augment més significatiu entre els anys 2007 i 2008. Aquesta

població s’ha gairebé triplicat en els darrers 10 anys.

Evolució de les persones amb nacionalitat de la UE més nombroses (2008-14)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

Alemanya 5.629 5.999 6.296 6.570 6.935 7.206 7.541

Itàlia 5.594 6.063 6.358 6.528 6.690 6.944 7.262

Regne Unit 2.851 2.919 3.009 3.092 3.198 3.318 3.451

França 2.063 2.175 2.302 2.337 2.411 2.500 2.606

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014



Cal destacar les nacionalitats búlgara i romanesa, una població que des de la incorporació

d’aquests països a la Unió Europea el 2007 no s’ha aturat de créixer a Palma. De fet, any rere

any ha anat augmentant i s’ha situat en els primers llocs del rànquing de nacionalitats a la

ciutat: el 2014 ocupen el segon i el tercer lloc respectivament.

16

Evolució de la població búlgara i romanesa a Palma . Nombres absoluts

3.798

4.507

5.4975.945

6.142 6.3516.587 6.707 6.850

1.9032.278

3.318 3.372

4.0024.274

4.552 4.7495.026

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Bulgària

Romania


l’Ajuntament de Palma

El comportament del flux migratori amb relació a la població estrangera provinent de països

extracomunitaris segueix una tendència diferenciada a la població comunitària. S’observa un

augment des del 2004 fins al 2010, any que suposa un punt d’inflexió ja que a partir d’aquest

moment s’ha anat produint un descens en la població estrangera extracomunitària i

especialment en la població procedent d’Amèrica Llatina i Àfrica.

Una possible interpretació d’aquestes dades és la influència de la crisi econòmica en el nostre

país, que afecta de forma contundent el sector de la construcció, on es trobava ocupada gran

part de la població immigrada llatinoamericana i africana, i sobretot homes. Si bé la crisi

econòmica s’inicià al nostre país al 2008, les seves repercussions en el flux migratori es fan

evidents al Padró municipal a partir de l’any 2011, en què s’inicia el descens poblacional i

especialment de la població estrangera. Després d’un descens continuat des del 2011 fins al

2013 observam una lleu recuperació el 2014.

17

Evolució persones de nacionalitat llatinoamericana a Palma (2008-14)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

Argentina 6.394 6.353 6.214 5.354 4.518 3.913

Bolívia 5.842 5.791 5.664 5.012 4.268 3.857

Colòmbia 5.738 6.202 6.120 5.413 4.712 4.126

Equador 7.359 7.546 7.262 6.089 4.832 3.999

2008 2009 2010 2011 2012 2013



Percentatge de descens de la població llatinoameric ana del 2009-2014

-44,5-42,0

-34,4

-52,4

Arg

entin

a

Bol

ívia

Col

òmbi

a

Equ

ador



18

Evolució de la població de nacionalitat africana a Palma (2008-2014)

3.794

4.2914.498 4.374

4.1424.000

3.821

2.721

3.1263.409 3.491

3.3033.145

2.986

1.333

1.670

2.015 2.042 1.996 1.961 1.925

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Marroc

Nigèria

Senegal



13,114,9

25,3

4,8

9,1

20,7

-2,8

2,41,3

-5,3 -5,4

-2,3-3,4

-4,8

-1,8

-4,5 -5,1

-1,8

Marroc Nigèria Senegal

var 09-08

var. 10/09

var.11/10

var. 12/11

var. 13/12

var. 14/13



Per contra, la població provinent d’Àsia, de nacionalitat xinesa en la seva majoria, no ha sofert

cap descens significatiu en els darrers anys sinó que es caracteritza per la seva tendència

ascendent, de la mateixa forma que la nacionalitat de la Índia i de Pakistan.

19

Evolució població de nacionalitat asiàtica. Nombres absoluts

2.386

2.857

3.122 3.079 3.139 3.054 3.117

1.445

240 316 333 369467 477 547

1.4191.3581.1971.152

969741

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Xina

Índia

Pakistan



3.2. Les nacionalitats emergents a Palma

Dins la població extracomunitària provinent d’Àsia, les persones amb nacionalitat de l’Índia han

anat augmentant els darrers anys, sense haver sofert cap descens des de l’inici de la crisi

econòmica al nostre país. L’increment percentual des del 2008 fins al 2014 és d’un 95%. El

2014 un 72% d’aquest col·lectiu eren homes.

Evolució de persones de nacionalitat índia a Palma. Nombres absoluts

741

969

1.1521.197

1.3581.419 1.445

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014



La població de la República Dominicana i del Brasil va créixer a Palma entre els anys 2008 i

2010, i va iniciar un descens a partir de l’any 2011, significatiu en el cas de la població del

Brasil (-26,2%). En el cas de la població de la República Dominicana aquest descens no és tan

acusat (-8,7%). Cal destacar la feminització d’ambdues nacionalitats (un 64% de dones

brasileres i un 54% de dones de la República Dominicana).

20

Evolució de persones de nacionalitat de la Repúblic a Dominicana a Palma. Nombres absoluts

1.073

1.3091.367 1.349

1.278 1.2991.231

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014



Evolució de persones de nacionalitat del Brasil a P alma. Nombres absoluts

1.707

1.8701.987

1.835

1.587

1.4291.355

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014


l’Ajuntament de Palma

Així mateix i tal com s’ha comentant en apartats anteriors, és especialment visible l’augment de

la població amb nacionalitat romanesa i búlgara. La població romanesa s’ha duplicat des de

l’any 2008 fins al 2014 (creixement del 51,5%) i la població búlgara s’ha incrementat un 24,6%

en el mateix període de temps.

Pel que fa al descens de la població llatinoamericana cal destacar que el 2009 països tals com

l’Equador, l’Argentina i Colòmbia ocupaven els tres primers llocs en el rànquing de nacionalitats

de països més freqüents de població empadronada a Palma, i Bolívia el 7è lloc. El 2014 encara

es troben entre les principals nacionalitats de Palma: Colòmbia i l’Argentina ocupen el 6è i el 7è

lloc respectivament, i Bolívia i l’Equador, el 9è i el 10è lloc respectivament.

21

Cal tenir en compte que aquests descens de la població estrangera no sempre té com a factor

explicatiu el procés de retorn al país d’origen sinó també l’obtenció de les dobles nacionalitats.

3.3. Principals conclusions

- Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més alt índex de població estrangera

(18,3%, sent la mitjana espanyola el 10,7%).

- Palma aglutina el 42,5% de les persones amb nacionalitat estrangera de les Illes

Balears. El 20,1% de la població de Palma és de nacionalitat estrangera (85.872

persones; 43.574 homes i 42.298 dones).

- Un 47,9% de la població estrangera és de països de la UE; un 26,6%, de l’Amèrica

Llatina; un 13,8%, de l’Àfrica i un 7,6% d’Àsia, i un 3,2%, de la resta d’Europa.

- El Padró municipal presenta un lleu descens de població total durant els anys 2011 i

2012, i inicia la seva moderada recuperació a partir de l’any 2013.

- Les dades provisionals del Padró municipal (1-1-2014) denoten un augment de l’1% de

la població estrangera amb relació a l’any 2013, un increment que s’explicat per

l’augment constant de la població de nacionalitat comunitària.

- Les 10 principals nacionalitats a Palma són: Alemanya, italiana, búlgara, romanesa,

marroquina, colombiana, argentina, britànica, boliviana i equatoriana.

- La població nascuda a la UE-28 ha augmentat progressivament els darrers 5 anys.

Especialment significatiu és l’augment de població romanesa i búlgara des de l’any

d’incorporació d’aquests països a la Unió Europea (1 de gener de 2007).

- Nacionalitats extracomunitàries com l’índia, la xinesa i la dominicana se situen com a

emergents a Palma.

- Les nacionalitats que han experimentat un major descens des de l’inici de la crisi

econòmica (2008) són les relatives als continents d’Amèrica Llatina i Àfrica.

- El descens produït entre el 2008-14 de població llatinoamericana és especialment

significatiu en els cas de les persones de l’Equador (-52,4%), l’Argentina (-44,5%);

Bolívia (-42%) i Colòmbia (-34,4%).

- En el cas de la població de l’Àfrica el descens més significatiu és el de la població del

Marroc, que inicia el seu descens l’any 2010 i continua el 2014. En el cas de les

persones de Nigèria i el Senegal, el descens s’inicia el 2011 i es manté el 2014.

- Per trams d’edat s’observa un menor envelliment de la població estrangera, una gran

part de la qual es troba en el tram d’edat de 16 a 40 anys (un 55,7% de la població

extracomunitària i un 47,4% de la comunitària).

- S’observa una masculinització de certes nacionalitats: senegalesa (78% d’homes),

índia (72%) i nigeriana (61%). Per contra, hi ha un major nombre de població femenina

22

a la població del Paraguai (67%), el Brasil (64%), Bolívia (57%), Suècia (59%) i França

(58%).

- El gran gruix de la població de Palma té estudis secundaris obligatoris (30%). Les

nacionalitats que presenten un més alt nivell d’estudis són les de països de l’Europa no

comunitària (23,8%). Al contrari, la població africana és la que presenta un menor nivell

d’estudis (33%), seguida de l’espanyola (24,9%).

23

4. Les unitats de convivència per nacionalitat 2

A Palma hi ha un total de 174.1353 unitats de convivència (UC). Un 16% d’aquestes llars estan

integrades per persones amb nacionalitat estrangera. De les UC de nacionalitat estrangera4 un

59,7% són de la UE; un 34%, de països extracomunitaris, i un 6,3% correspon a UC mixtes.

Quasi el 59% de les UC de persones amb nacionalitat estrangera se situa en els sectors de

Ponent (25%), Llevant Nord (11,9%), Estacions (11,2%) i Ciutat Antiga (10,7%).

Distribució UC. Nombres absoluts

Espanyola Estrangera

Total Espanyola Total UE-28 Extracomunitària Mixta (UE+Extracomunitària)

Palma 174.135 130.504 28.019 16.718 9.534 1.767

Ciutat Antiga 12.458 8.395 3.004 2.130 713 161

Est 16.251 14.036 1.012 446 488 78

Estacions 23.603 18.087 3.141 1.595 1.300 246 Litoral de Llevant 23.587 17.248 4.544 3.339 909 296

Llevant Nord 19.203 13.533 3.323 976 2.166 181

Llevant Sud 13.780 10.290 2.022 970 919 133

Mestral 25.056 20.586 2.417 1.268 962 187

Nord 13.886 11.299 1.562 879 608 75

Ponent 26.311 17.030 6.994 5.115 1.469 410



Per sectors, el de Litoral de Llevant és el que aglutina més UC de persones de la UE-28 (un

73,5%) seguit de Ponent (73,1%) i Ciutat Antiga (70,9%). Les UC integrades per persones de

nacionalitat extracomunitària són més majoritàries al sector de Llevant Nord (65,2%), seguit del

d’Est (48,2%) i del de Llevant Sud (45,5%).

2 L’INE en les seves definicions censals bàsiques defineix la unitat de convivència com a “llar”. La llar està concebuda com el grup de persones residents en un mateix habitatge familiar, destinat a ser habitat per una persona o més però no necessàriament unides per parentiu. 3 Font: Observatori Municipal de Palma. Dades del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.

4 Tots els integrants de la UC són de nacionalitat estrangera.

24

Distribució UC. Percentatges

Espanyola Estrangera

Total Espanyola Total UE-28 Extracomunitària Mixta (UE+extracomunitària)

Palma 100,0 74,9 16,1 59,7 34,0 6,3

Ciutat Antiga 7,2 67,4 24,1 70,9 23,7 5,4

Est 9,3 86,4 7,2 44,1 48,2 7,7

Estacions 13,6 76,6 17,4 50,8 41,4 7,8 Litoral de Llevant 13,5 73,1 26,3 73,5 20,0 6,5

Llevant Nord 11,0 70,5 24,6 29,4 65,2 5,4

Llevant Sud 7,9 74,7 19,7 48,0 45,5 6,6

Mestral 14,4 82,2 11,7 52,5 39,8 7,7

Nord 8,0 81,4 13,8 56,3 38,9 4,8

Ponent 15,1 64,7 41,1 73,1 21,0 5,9



Distribució de les UC a Palma per nacionalitat

UE-2834%

Espanyola43%

Mixta 4%

Extracomunitària19%



25

Distribució de les UC per sectors de Serveis Socials

15,1

14,4

13,6

13,5

11,0

9,3

8,0

7,9

7,2

Ponent

Mestral

Estacions

Litoral de Llevant

Llevant Nord

Est

Nord

Llevant Sud

Ciutat Antiga



Distribució de les UC per Sector de Serveis Social i nacionalitat

67,4

86,4

76,6

73,1

70,5

74,7

82,2

81,4

64,7

70,9

44,1

50,8

73,5

29,4

48,0

52,5

56,3

73,1

23,7

48,2

41,4

20,0

65,2

45,5

39,8

38,9

21,0

5,4

7,7

7,8

6,5

5,4

6,6

7,7

4,8

5,9

Ciutat Antiga

Est

Estacions

Litoral de Llevant

Llevant Nord

Llevant Sud

Mestral

Nord

Ponent

Espanyola UE-28 Extracomunitària Mixta



26

5. Les principals nacionalitats als barris de Palm a

Aquest apartat es dedica a les nacionalitats majoritàries a cada barri de Palma. Això vol dir que

hi són presents en un percentatge major al 50%. Les dades que es presenten han estat

facilitades per l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal de


La informació s’estructura en diverses parts. En primer lloc s’esmenten els barris amb major

percentatge de població de nacionalitat estrangera i seguidament la informació es divideix per

percentatges de població comunitària i extracomunitària.

En segon lloc, s’han seleccionat les nacionalitats extracomunitàries amb més presència a

Palma, així com les de més recent incorporació a la UE i que ocupen llocs importants en el

rànquing de nacionalitats de Palma (búlgara i romanesa), i es detallen els barris principals on

es troben empadronades aquestes persones.

Aquesta informació ens permet observar que la seva situació al territori, tal com queda

explicitat al mapa, és diferenciada en funció de la nacionalitat. Les persones de nacionalitat

comunitària solen situar-se a barriades vora de la mar o a la zona històrica de la ciutat, mentre

que les persones de nacionalitat extracomunitària se situen a barris perifèrics o de l’Eixample

palmesà.

Les persones de nacionalitat comunitària (búlgara i romanesa) se situen també a barris de

l’Eixample tals com Bons Aires, Foners, Pere Garau i Plaça de Toros, seguint un comportament

diferenciat de la resta de població de la UE.

Pensam que aquesta informació pot ser útil a l’hora de planificar els serveis municipals i en

especial en llur difusió i comunicació.

27

5.1. Els barris de Palma amb major percentatge de p ersones de

nacionalitat estrangera

44,9

43,4

39,0

37,7

37,6

37,1

35,3

34,8

34,6

34,2

33,2

31,7

30,8

30,4

30,1

28,2

28,0

27,8

27,6

27,4

26,3

24,6

23,9

23,1

22,6

22,5

22,0

21,8

21,8

21,8

21,7

21,5

20,7

19,0

Cala M ajor

Sant Agust í

El Terreno

Son Vida

Les M eravelles

Can Past illa

Son Got leu

Portopí

L'Arenal

Cort

El Jonquet

Sant Nicolau

El Sindicat

La Llotja-Born

Pere Garau

M arquès de la Fontsanta

Sant Jaume

El M ercat

Can Pere Antoni

La M issió

Arxiduc

Son Armadans

La Calatrava

Foners

La Soledat (Nord)

Bons Aires

M onti-sion

La Soledat (Sud)

Santa Catalina

La Seu

Gènova

La Bonanova

Son Canals

El Fort í

A continuació s’ofereixen les dades de població estrangera als 10 barris on la seva presència

és major. Els nombres absoluts inclouen tant la població comunitària com l’extracomunitària.

28

CALA MAJOR. Principals països de nacionalitat. Nomb res absoluts

114 106

507

271 259

171 170141

10173

Colòmbia Argentina Bulgària Itàlia Alemanya RegneUnit

Romania Polònia França Suècia

AMÈRICA LLATINA UE

SANT AGUSTÍ. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts

61

484

352

242

171150

10371

47 44

Argentina Regne Unit Alemanya Itàlia Bulgària França Suècia Dinamarca Romania Polònia

AMÈRICALLATINA

UE

29

EL TERRENO. Principals països de nacionalitat. Nomb res absoluts

117101

253240

195

163 161151

122

102

Filipines Argentina Alemanya Itàlia Bulgària França Polònia Regne Unit Romania Suècia

ÀSIA AMÈRICALLATINA

UE

SON VIDA. Principals països de nacionalitat.Nombres absoluts

13 11

68

11 13 1117

36

11

Paraguai Suïssa Alemanya Bèlgica França Itàlia Paisos baixos Regne Unit Suècia

AMÈRICALLATINA

RESTA EU UE

LES MERAVELLES. Principals països de nacionalitat. Nombres absoluts

7150 45

647

157 139

82 7648 46

Índi

a

Arg

entin

a

Aus

tria

Ale

man

ya

Bul

gària

Itàlia

Reg

ne

Uni

t

Rom

ania

Fra

nça

Paï

sos

Bai

xos

Àsia AMÈRICALLATINA

Resta EU UE

30

CAN PASTILLA. Principals països de nacionalitat. No mbres absoluts

65

419

300

236219

121100

8662

45

Arg

entin

a

Ale

man

ya

Reg

ne

Uni

t

Bul

gària

Itàlia

Fra

nça

Pol

ònia

Rom

ania

Por

tuga

l

Paï

sos

Bai

xos

AMÈRICALLATINA

UE

SON GOTLEU.Principals països de nacionalitat. Nombr es absoluts

878

706

226

157

7397

155

65105

81

Nig

èria

Mar

roc

Sen

egal

Mal

i

Gha

na

Pak

istà

Equ

ador

Col

òmbi

a

Bul

gària

Rom

ania

ÀFRICA ÀSIA AMÈRICA LLATINA UE

31

PORTOPÍ. Principals països de nacionalitat.. Nombre s absoluts

3631

145 141

7869

4739 35

Arg

entin

a

Bra

sil

Itàlia

Ale

man

ya

Reg

ne U

nit

Fra

nça

Rom

ania

Bul

gària

Pol

ònia

AMÈRICA LLATINA UE

L'ARENAL. Principals països de nacionalitat. Nombre s absoluts

533

116

197

127

490

217 212

135

75 74

Sen

egal

Mar

roc

Índi

a

Arg

entin

a

Ale

man

ya

Itàlia

Rom

ania

Bul

gària

Reg

neU

nit

Fra

nça

Àfrica Àsia AMÈRICALLATINA

UE

32

CORT. Principals països de nacionalitat. Nombres ab soluts

2226

12 13 14

119

85

43

2114

Mar

roc

Arg

entin

a

Bra

sil

Col

òmbi

a

Aus

tria

Ale

man

ya

Itàlia

Reg

ne U

nit

Fra

nça

Suè

cia

ÀFRICA AMÈRICA LLATINA RESTA EU UE

Una vegada exposades aquestes dades presentam un mapa on es localitzen les barriades amb

major percentatge de població comunitària i extracomunitària.

34

5.2. Els barris de Palma amb més presència de perso nes de nacionalitat

comunitària

Palma té una població comunitària de 41.177 persones (el 48% de la població estrangera). Les

nacionalitats més freqüents són l’alemanya, la italiana, la búlgara, la romanesa i la britànica.

Els 15 barris de Palma amb més població comunitària . Nombres absoluts,

1664

1620

1588

1387

1358

1342

1203

1195

1092

1036

998

878

850

838

739

Sant Agustí

Cala Major

Can Pastilla

El Terreno

Bons Aires

Pere Garau

L'Arenal

Les Meravelles

Foners

Santa Catalina

Son Armadans

La Plaça de Toros

El Molinar

El Coll d'en Rabassa

El Camp d'en Serralta

A continuació s’exposen les dades sobre la distribució barri a barri de la població comunitària:

Principals països de nacionalitat a SANT AGUSTÍ. No mbres absoluts

484

352

242

171150

10371

47 44

Regne Unit Alemanya Itàlia Bulgària França Suècia Dinamarca Romania Polònia

35

Principals països de nacionalitat a CALA MAJOR. Nom bres absoluts

507

271 259

171 170141

101

Bulgària Itàlia Alemanya Regne Unit Romania Polònia França

Principals països de nacionalitat a CAN PASTILLA. N ombres absoluts

419

300

236219

121100

8662

45

Alemanya Regne Unit Bulgària Itàlia França Polònia Romania Portugal PaïsosBaixos

36

253240

195

163 161151

122

102

Alemanya Itàlia Bulgària França Polònia Regne Unit Romania Suècia

Principals països de nacionalitat EL TERRENO. Nombr es absoluts

Principals països de nacionalitat a BONS AIRES. Nom bres absoluts

442

339 338

239

Itàlia Romania Bulgària Alemanya

Principals països de nacionalitat a PERE GARAU. Nom bres absoluts

553

444

345

Bulgària Romania Itàlia

37

Principals països de nacionalitat a L'ARENAL. Nombr es absoluts

490

217 212

135

75 74

Alemanya Itàlia Romania Bulgària Regne Unit França

Principals països de nacionalitat a LES MERAVELLES. Nombres absoluts

647

157 139

82 7648 46

Alemanya Bulgària Itàlia Regne Unit Romania França PaïssosBaixos

Principals països de nacionalitat a FONERS. Nombres absoluts

364

326

215

187

Bulgària Itàlia Romania Alemanya

38

Principals països de nacionalitat a SANTA CATALINA. Nombres absoluts

364

326

215

187

Bulgària Itàlia Romania Alemanya

Principals països de nacionalitat a SON ARMADANS. N ombres absoluts

237

199 194

138

106

81 81

Itàlia Alemanya Bulgària Regne Unit França Romania Suècia

Principals països de nacionalitat a LA PLAÇA DE TOR OS. Nombres absoluts

296282

211

89

Romania Itàlia Bulgària Alemanya

39

Principals països de nacionalitat EL MOLINAR. Nombr es absoluts

264

219

9384

7669

45

Alemanya Itàlia Bulgària Regne Unit França Romania Polònia

Principals països de nacionalitat EL COLL D'EN RAB ASSA. Nombres absoluts

234

219

110

87

66 6557

Itàlia Alemanya Bulgària Romania França Regne Unit Polònia

Principals països de nacionalitat EL CAMP D'EN SERR ALTA. Nombres absoluts

239

196

124111

69

Itàlia Bulgària Romania Alemanya França

40

5.3. Els barris de Palma amb major presència de per sones de nacionalitat

extracomunitària

A Palma hi ha 44.695 persones de nacionalitat extracomunitària (el 52% de la població

estrangera de la ciutat). Les barriades que tenen una major presència de persones de

nacionalitat extracomunitària són les següents:

Els 15 barris amb més població extracomunitària. No mbres absoluts

4.442

2.357

1.410

1.159

973

910

845

839

781

778

624

566

514

505

418

Pere Garau

Son Gotleu

Bons A ires

Foners

L'Arenal

La So ledat (Nord)

P laça de Toros

Son Cotoner


El Camp Redó

Arxiduc


Son Canals

El Rafal Vell

Nou Llevant


l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014

A continuació s’especifiquen barri a barri el nombre de persones de cada una de les

nacionalitats majoritàries a cada àrea urbana.

Principals països de nacionalitat a PERE GARAU. No mbres absoluts

1.345

1.046

536 511

377 336291

Xina Bolívia Equador M arroc Colòmbia Índia Argentina

41

Principals països de nacionalitat a SON GOTLEU. No mbres absoluts

878

706

226157 155

97 73 65

Nigèria M arroc Senegal M ali Equador Pakistan Ghana Colòmbia

Principals països de nacionalitat a BONS AIRES. No mbres absoluts

332

276253 244

161144

Bolívia Equador Colòmbia Argentina Xina Paraguai

Principals països de nacionalitat a FONERS. Nombre s absoluts

252

225 216

169151 146

Equador Bolívia Colòmbia Xina M arroc Argentina

Principals països de nacionalitat a L'ARENAL. Nomb res absoluts

533

197

127 116

Senegal Índia Argentina M arroc

42

Principals països de nacionalitat a LA SOLEDAT NORD . Nombres absoluts

243230

120105 103

55 54

M arroc Nigèria Equador Senegal Colòmbia Xina Bolívia

Principals països de nacionalitat a PLAÇA DE TOROS . Nombres absoluts

196176

164

123

9987

Equador Colòmbia Argentina Bolívia M arroc Xina

Principals països de nacionalitat a SON COTONER. N ombres absoluts

300

145123

100 90 81

M ali Argentina Colòmbia Xina Senegal Equador

Principals països de nacionalitat a MARQUÈS DE LA F ONTSANTA. Nombres absoluts

376

103 99 9269

42

Bolívia Xina Colòmbia Equador Argentina M arroc

43

Principals països de nacionalitat EL CAMP REDÓ. No mbres absoluts

159147 141

134

10493

M arroc Nigèria Equador Colòmbia Argent ina Bolívia

Principals països de nacionalitat a ARXIDUC. Nombr es absoluts

243

112102

89

39 39

Bolívia Equador Colòmbia Argentina República Dominicana Índia

Principals països de nacionalitat a EL CAMP D'EN SE RRALTA. Nombres absoluts

144

130

113

90 89

Colòmbia Argentina Equador República Dominicana Xina

Principals països de nacionalitat a SON CANALS. No mbres absoluts

94 93

82

70 69

61

45

M arroc Equador Nigèria Bolívia Xina Colòmbia Senegal

44

Principals països de nacionalitat a EL RAFAL VELL. Nombres absoluts

9487

82 8073

49

40

Nigèria Equador Argent ina M arroc Colòmbia Uruguai Brasil

Principals països de nacionalitat a NOU LLEVANT. N ombres absoluts

98

7670 69

58

47

Nigèria M arroc Colòmbia Equador Senegal Xina

45

5.4. La distribució de la població romanesa i búlga ra als barris de Palma

La població búlgara

6.850 persones amb nacionalitat búlgara viuen a Palma (49% homes i 51% dones). Aquesta

població és la tercera nacionalitat estrangera a Palma i suposa el 8% del total de població

estrangera a la ciutat. El 60% d’aquesta població resideix als barris següents:

8,1

7,4

5,3

5,0

3,5

3,1

2,9

2,9

2,8

2,6

2,5

2,5

2,5

2,5

2,3

2,1

2,0

Pere Garau

Cala M ajor

Foners

Bons Aires

Can Pastilla

Plaça de Toros


El Terreno

Santa Catalina

El Camp Redó

Arxiduc

Sant Agustí

Son Armadans

Son Cotoner

Les M eravelles

El Fortí

L'Arenal

7

La població romanesa

5.026 persones de nacionalitat romanesa viuen a Palma (50,4% homes i 49,6% dones).

Aquesta nacionalitat ocupa la quarta posició en el rànquing de nacionalitats de la ciutat i

suposa el 5,9% del total de població estrangera.

Els barris que s’esmenten a continuació aglutinen quasi el 60% del total de població romanesa

a Palma:

46

Barris amb major presència de població romanesa. Percentatges sobre població total romanesa de Palma

9,0

6,9

6,0

4,4

4,3

3,6

3,5

3,4

3,4

2,5

2,5

2,5

2,5

2,4

2,2

2,2

Pere Garau

Bons Aires

Plaça de Toros

Foners

L'Arenal

El Camp Redó

Arxiduc

Cala M ajor

Son Ferrio l

Son Oliva


El Terreno

El Rafal Vell

Cas Capisco l

La So ledat (Nord)

Nou Llevant

5.5. La distribució de la població de l’Amèrica Lla tina als barris de Palma

Les persones de l’Amèrica Llatina suposen el 44,4% de la població estrangera. Tal com s’ha

comentat en apartats anteriors, aquesta és la població que ha sofert una major descens a

Palma des de l’inici de la crisi econòmica, i és especialment acusat el descens entre els anys

2008-14 de la població de l’Equador (-52,4%), l’Argentina (-44,5%), Bolívia (-42%) i Colòmbia (-

34,4%).

A continuació s’exposen les dades sobre la distribució de les diferents nacionalitats de

l’Amèrica Llatina per ordre d’importància dins el percentatge de nacionalitats majoritàries a

Palma amb dades del Padró municipal a 1-1-2014.

La població colombiana

La nacionalitat colombiana és la número 6 en el rànquing de Palma i la primera amb relació als

països llatinoamericans; suposa un 4,2% de la població estrangera de Palma. Hi ha 3.607

persones de nacionalitat colombiana (47,7% d’homes i 52,3% de dones). Més del 62% de la

població colombiana està empadronada als següents barris:

47

11,5

7,7

6,6

5,4

4,4

4,1

3,7

3,5

3,3

3,1

3,1

3,0

3,0

Pere Garau

Bons Aires

Foners

Plaça de Toros


El Camp Redó

Son Cotoner

Cala M ajo r

El Fortí

La So ledat (Nord)

Arxiduc


Santa Catalina

La població argentina

A Palma hi conviuen 3.564 persones de nacionalitat argentina (50,1% d’homes i 49,9% dones).

La població argentina se situa en el lloc 7è del rànquing de principals nacionalitats a la ciutat i

suposa un 4,2% del total de població estrangera de Palma. Quasi el 62% d’aquesta població

està empadronada als barris següents:

8,7

7,3

4,9

4,4

4,3

3,9

3,8

3,3

3,2

3,1

3,0

2,7

2,5

2,4

2,3

2,2

Pere Garau

Bons Aires

La Plaça de Toros

Foners

Son Cotoner


L'Arenal

El Coll d'en Rabassa

Cala Major

El Camp Rodó

El Terreno

Arxiduc

Santa Catalina

El Rafal Vell

El Fortí

Son Armadans

48

La població boliviana

La població amb nacionalitat boliviana ocupa el número 9 en rànquing de nacionalitats de

Palma (3.411 persones; 56,7% de dones i 43,3% d’homes). Tenint en compte els barris on la

nacionalitat boliviana es troba entre les 10 primeres, observam que es distribueix principalment

entre les següents barriades:

Distribució de la població boliviana als barris de Palma

36,4

13,1

11,5

8,4

4,3

Pere Garau

Marquès de la Fontsanta

Bons Aires

Arxiduc

Foners

Els barris de Pere Garau, Marquès de la Fontsanta i Bons Aires sumen el 61% de la població

d’aquesta nacionalitat.

La població d’Equador

3.406 persones de nacionalitat equatoriana viuen a Palma (50% d’homes i 50% de dones). És

la nacionalitat que ocupa el número 10 a Palma i que ha sofert un dels majors descens des de

l’inici de la crisi econòmica. Els barris on hi ha més persones amb nacionalitat equatoriana

empadronada són els següents:

Distribució de la població equatoriana als barris d e Palma

17,8

9,1

8,4

6,5

5,1

4,7

4,0

3,7

3,7

Pere Garau

Bons Aires

Foners

La Plaça de Toros

Son Gotleu

El Camp Redó

La Soledat (Nord)


Arxiduc

49

5.6. La distribució de la població africana en els barris de Palma

La població marroquina

La nacionalitat marroquina és la cinquena en el rànquing de nacionalitats de Palma. Un total de

3.821 persones marroquines hi viuen (57,2% d’homes i 42,8% de dones). Del total de població

estrangera a Palma un 4,4% és d’aquesta nacionalitat.

Destaca la masculinització d’aquesta nacionalitat.

La majoria de persones marroquines es distribueixen a 8 barriades de Palma, que suposen

més del 64% de la població total d’aquesta nacionalitat. Especialment significatiu és que dos

barris aglutinen la majoria de la població marroquina: Son Gotleu (21,9%) i Pere Garau

(15,9%).

21,9

15,9

7,6

4,9

4,7

3,6

3,1

2,9

Son Gotleu

Pere Garau

La Soledat (Nord)

El Camp Redó

Foners

L'Arenal

La P laça de Toros

Son Canals

La població de Nigèria

2.986 persones de nacionalitat nigeriana conviuen a Palma (61,3% d’homes i 38,7% de dones).

Les persones d’aquesta nacionalitat ocupen el lloc número 12 de les principals nacionalitats a

la ciutat. Més del 50% d’aquesta població està empadronada als barris de Son Gotleu i la

Soledat (Nord).

50

Distribució de la població nigeriana en els barris de Palma

40,6

10,6

6,8

4,5

4,3

3,9

3,8

Son Gotleu

La Soledat (Nord)

El Camp Redó

Llevant Nou

El Rafal Vell

Son Cladera

Son Canals

La població de Senegal

La població senegalesa ocupa el número 15 en el rànquing de nacionalitats a Palma (1.925

persones (77,8% homes i 22,2% dones).

Més del 61% de la població del Senegal està empadronada a dues barriades de Palma:

l’Arenal i Son Gotleu.

Distribució de la població senegalesa en els barris de Palma

43,1

18,3

8,5

7,3

L'Arenal

Son Gotleu

La Soledat (Nord)

Son Cotoner

5.7. La distribució de la població asiàtica als bar ris de Palma

La població xinesa

3.117 persones de nacionalitat xinesa viuen a Palma (46,3% de dones i 53,7% d’homes). En el

rànquing de nacionalitats de Ciutat ocupa el número 11 i es tracta d’una població que no ha

deixat de créixer els darrers anys.

El 43,2% de la població xinesa viu al barri de Pere Garau i quasi el 75% de la població total

xinesa de Palma es distribueix principalment en 5 barris:

51

43,2

5,4

5,2

3,3

3,2

Pere Garau

Foners

Bons Aires

Marquès de la Fontsanta

Son Cotoner


- S’aprecia un cert grau de segregació territorial de la població en funció de la seva

nacionalitat.

- Les persones de nacionalitat comunitària es troben més representades a zones

costaneres i del barri històric de la ciutat. Així, els 4 barris amb major presència de

persones de nacionalitat comunitària són Sant Agustí, Cala Major, Can Pastilla i el

Terreno.

- Contràriament, les persones de nacionalitat extracomunitària són més presents a barris

tradicionalment obrers de la ciutat (Pere Garau, Son Gotleu, etc.) o bé de l’Eixample

palmesà (Bons Aires, Foners, etc.).

- El comportament residencial també és diferent en funció de la nacionalitat. Les

persones de nacionalitat alemanya, britànica i italiana es troben més equitativament

distribuïdes als barris de Palma i el percentatge de persones d’aquesta nacionalitat no

és en cap cas superior al 10%.

- Al contrari, les persones de nacionalitat asiàtica i africana, principalment, mostren una

tendència a establir la seva residència en uns barris determinats. Ho corroboren les

dades següents:

o El barri de PERE GARAU presenta els percentatges més elevats de població

extracomunitària i de procedència més diversa:

� el 43,2% de la població xinesa

� El 36,4% de la població boliviana

52

� el 15,9% de la població marroquina

� el 17,8% de la població equatoriana

o El barri de SON GOTLEU presenta els percentatges més elevats de població

provinent de l’Àfrica:

� el 40,6% de la població nigeriana

� el 21,9% de la població marroquina

� el 18,3% de la població senegalesa

o El 43,1% de la població senegalesa viu al barri de l’Arenal

o El 32,6% de la població de Mali viu al barri de Son Cotoner.

53

6. Les persones immigrades en el sistema educatiu

En aquest apartat exposarem la presència de l’alumnat immigrant en el sistema educatiu de les

Illes Balears i la seva evolució els darrers anys. Cal remarcar que no es disposa de dades a

nivell municipal, per la qual cosa s’esmentaran les relatives a les Illes Balears i a l’illa de

Mallorca.

6.1. L’alumnat estranger a les Illes Balears i Mall orca

Des de l’inici de la crisi econòmica l’alumnat immigrant ha anat descendint, especialment entre

els anys 2011 i 2013, amb un descens del 10%. En l’actual mercat laboral i sense indicadors

clars que assenyalin la sortida d’aquesta situació, es preveu que el percentatge de l’alumnat de

nacionalitat estrangera continuï descendint durant els pròxims anys (Vidaña, 2013).

En el curs 2012-13 a les Illes Balears hi havia un total de 25.134 alumnes amb nacionalitat

estrangera (un 14,1% del total de l’alumnat). Un 80% d’aquest alumnat està escolaritzat a

centres educatius de Mallorca (20.113 alumnes, el 14,4% del total de l’alumnat de Mallorca).

Distribució de l'alumnat de nacionalitat estrangera per modalitat d'estudis (2012-13)

Mallorca Illes Balears

Total 20.113 25.134

Ed. infantil 1.111 1.849

Primària 7.299 8.039

ESO 5.609 7.840

Batxillerat 1.493 1.742

CF (GM i GS) 902 1.190

PQPI 467 622

Ed. d’adults 2.241 2.577

Règim especial 991 1.275

Font: Vidaña (2013) a Anuari de l’Educació a les Illes Balears, 2013.

Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (2013)

54



55

Les dades sobre la distribució de l’alumnat estranger per etapes educatives mostren una major

presència d’alumnat estranger a l’educació primària (36,3%), la secundària obligatòria (27,9%) i

l’educació d’adults (11,1%). Especialment important és la matriculació de persones adultes a

centres de formació de persones adultes (CEPA) amb la intenció de reciclar-se i disposar així

de més oportunitats per a la seva reentrada al mercat laboral.

A Mallorca, les nacionalitats més freqüents dins el sistema educatiu són: marroquina,

equatoriana, argentina, colombiana, alemanya, boliviana, uruguaiana, romanesa, búlgara,

britànica i xinesa. Constitueixen el 68,4% del total de l’alumnat estranger de l’illa.

Principals països de nacionalitat de l'alumnat de M allorca 2012-13

15,4

10,18,8

7,9

4,94,0 3,7 3,6

4,4

2,9 2,8

Mar

roc

Equad

or

Argen

tina

Colòm

bia

Alem

anya

Bolívi

a

Urugu

ai

Roman

ia

Bulgà

ria

Regne

Unit

Xina

Font: elaboració pròpia a partir de Vidaña (2013) a Anuari de l’Educació a les Illes Balears, 2013.


- Les Illes Balears són la segona comunitat autònoma amb més alt percentatge

d’alumnat estranger (14% enfront del 9,1% de la mitjana espanyola).

- Les nacionalitats més freqüents de l’alumnat als centres educatius de Mallorca són la

marroquina, l’equatoriana, l’argentina i la colombiana.

- S’ha produït un ascens important del percentatge de població de nacionalitat

estrangera matriculada als centres d’educació de persones adultes.

56

7. Les persones immigrades al mercat laboral

Abans d’iniciar l’exposició de dades estadístiques relatives al mercat laboral es fa necessari a

mode d’introducció assenyalar els trets més significatius de la situació laboral de les persones

immigrades des d’un punt de vista macrosocial i estructural. Aquesta informació introductòria

ens facilitarà la interpretació de les dades que es presentaran més endavant.

L’anàlisi d’aquest apartat es fa des de la perspectiva de gènere ja que la situació del mercat

laboral està encara marcada per la presència de la divisió sexual del treball i la segregació

ocupacional, i per la persistència de rols tradicionals de gènere, encara que ens trobam en un

context social formalment igualitari.

La situació laboral de les persones immigrades a Espanya es caracteritza per la precarietat, la

inestabilitat i la segregació ocupacional. Així doncs, les principals característiques de la

situació laboral i social de les persones immigrades són:

- La precarietat laboral i la seva normalització

- La inestabilitat-informalitat laboral

- La segregació ocupacional

- La subocupació o sobrequalificació

- El desclassament social 5 i “la inconsistència de l’estatus”6

Torns, Borràs, Carrasquer, Moreno, Castello & Grau (2011) defineixen en un estudi diferents

tipus de trajectòries laborals i assenyalen una tipologia específica per a aquest col·lectiu,

caracteritzada per la precarietat continuada, no només com una mesura transitòria per a la

incorporació al mercat laboral. La precarietat s’estén en el temps i es normalitza com a pauta

per a la supervivència. El treball remunerat esdevé una necessitat i es valora bàsicament el

salari percebut i no la satisfacció al lloc de feina ni disposar d’unes bones condicions laborals.

Cachón (2011) especifica que per a les persones immigrants fer feina és un projecte vital; el

treball remunerat no només es fa necessari per a poder viure sinó també per a aconseguir el

permís de treball i el de residència. Per tant, la centralitat del treball és absoluta.

La perspectiva del retorn al país d’origen és més elevada en el cas de les famílies que inicien el

procés migratori de forma conjunta que en el de les dones immigrants que migren soles

assumint el rol de “cap de família” (Torns et al., 2011).

Si el procés migratori té un caràcter econòmic, aquesta instrumentalitat del treball7 remunerat

cobra més significat ja que el que se cerca treballant és la remuneració econòmica i no la

5 Peugny (2009)

6 Torns et. al. (2011)

57

satisfacció personal. Aquest fet provoca l’acceptació de treballs precaris i de la subocupació o

sobrequalificació,8 i es produeix un desajust entre la formació del treballador/ra i la requerida

pel lloc de feina que ocupa.

Espanya és el país que presenta l’índex més elevat de persones sobrequalificades de la UE

(un 31% enfront del 19% de la mitjana de la UE) i els col·lectius més afectats per aquesta

situació són el del jovent i les persones immigrants (6 de cada 10 persones immigrades estan

sobrequalificades) (EUROSTAT, 2011; Quintini, 2011).

La sobrequalificació no té perquè ser un fet negatiu per a un país si té un caràcter temporal

(com a via d’entrada al mercat laboral, per a la consecució de la primera feina, etc). La

sobrequalificació esdevé un problema quan es torna una situació permanent i que un cop

superats els entrebancs per a l’entrada al mercat laboral (manca d’experiència, homologació de

les titulacions acadèmiques o bé el coneixement de la llengua del país d’acollida, etc,) la

situació esdevé crònica i persisteix en el temps. En el cas de les persones immigrants, la

sobrequalificació s’ha caracteritzat per la seva immobilitat tant abans com durant la recessió

econòmica.

Quan un país presenta uns alts índex de sobrequalificació de la seva població i aquests

esdevenen permanents cal aplicar mesures correctores tals com el desenvolupament de

polítiques actives d’ocupació, la reforma del mercat laboral i l’oferta de llocs de feina, i una

reforma del sistema educatiu que doni una resposta a les necessitats del mercat laboral. Es

tracta, doncs, d’aplicar mesures urgents que fomentin una major relació entre formació i

ocupació, i polítiques actives d’ocupació que s’adrecin els col·lectius més vulnerables i en

situació de risc com són el jovent i les persones immigrades.

Torns et al. (2011) destaquen el que suposa el procés migratori per a les persones immigrants i

en concret el xoc produït entre les expectatives d’entrada al país d’acollida (la millora de la seva

situació econòmica i social) i la realitat en què es troben (la desil·lusió i la frustració davant el

descens en la seva escala laboral, la sobrequalificació, precarietat i situació de vulnerabilitat

social). Aquesta situació s’anomena la inconsistència de l’estatus:

“El refuerzo de la “inconsistencia de estatus” se observa de forma clara en el caso de algunas mujeres con formación media que se insertan en el servicio doméstico informal y, paradójicamente, proceden de una familia empleadora de este tipo de servicios en su país de origen. El impacto de la experiencia subjetiva y socializadora en el país de origen adquiere, aquí, una transcendencia de primer orden, teniendo en cuenta que el servilismo de esta ocupación acostumbra a ser más notorio en aquellos países con mayores desigualdades internas, como

7El significat del treball fa referència als valors que atribueixen les persones al fet de treballar. La instrumentalitat fa

referència a valorar un lloc de treball en concret en funció de la remuneració econòmica o les condicions laborals que

ofereix mentre que el valor expressiu del treball fa referència al valor que una persona atribueix al treball com a font de

realització personal i laboral (treballar en el que ens agrada i motiva, un treball que ens permeti superar-nos i relacionat

amb la nostra formació) (Harpaz, Honig & Coetsier, 2002).

8 L’OCDE (Quintini, 2011) defineix sobrequalificació com la situació produïda quan una persona treballadora disposa

d’una formació/qualificació superior a la requerida pel lloc de feina que desenvolupa.

58

puede ser el caso de algunos países latinoamericanos. En el caso concreto de una mujer colombiana, la experiencia de su clase de origen como ocupadora de servicio doméstico interno –tenía dos trabajadoras en modalidad interna– entra en colisión directa con su condición de trabajadora doméstica en España, creando una situación de malestar e “inconsistencia de estatus” que equivale a un sentimiento de desclasamiento profundo y de descenso social difícil de asumir” (Torns et al., 2011:41)

Tal com reflecteix el paràgraf anterior, un tema a tenir en compte és el fenomen del

desclassament social (Peugny, 2009) molt relacionat amb la inconsistència de l’estatus. El

desclassament social es dóna quan es produeix una mobilitat descendent a nivell social. En el

cas de les persones immigrants aquesta mobilitat en molts de casos es torna descendent, i és

produïda pel procés migratori en si mateix.

En paraules de Peugny (2009), es tractaria d’un desclassament intrageneracional, és a dir,

aquell que es produeix al llarg del cicle de vida de l’individu quan es dóna una ruptura o una

bifurcació al llarg de l’itinerari de la persona i provoca el descens en la seva posició social.

Exemples d’aquest desclassament són la pèrdua d’un treball com a conseqüència de la crisi

econòmica i la consecució més endavant d’un treball de categoria inferior (sobrequalificació), o

bé com a conseqüència del procés migratori i com a via d’entrada al mercat laboral de la

societat d’acollida aconseguir un treball per al qual la persona està sobrequalificada o amb

condicions laborals precàries.

7.2. Les taxes d’activitat

Si bé les taxes d’activitat de les persones nacionals havien augmentat els darrers anys a

causa de la incorporació de la dona al món laboral, les de les persones immigrants sempre han

estat superiors en tots els nivells d’edat i especialment en el cas de les persones

extracomunitàries. Les dades del darrer trimestre de 2014 de l’EPA (INE, 2014) ho corroboren:

Taxes d’activitat per nacionalitat, sexe i Comunita t Autònoma

Total Espanyola Estrangera: Total

Estrangera: Unió Europea

Estrangera: No UE

2014TII 2014TII 2014TII 2014TII 2014TII

Total Nacional 59,63 58,04 74,1 70,78 76,15 Balears, Illes 66,77 64,8 74,77 76,41 73,51

Homes Nacional 65,86 64,23 80,95 76,1 84,02 Balears, Illes 72,59 69,14 86,98 90,51 84,18

Dones Nacional 53,71 52,13 67,79 65,77 69,02 Balears, Illes 61,04 60,48 63,27 62,66 63,72

Font: Enquesta de població activa (EPA). Institut Nacional d’Estadística.

Les dades denoten una taxa d’activitat superior de les persones immigrants i especialment de

les persones extracomunitàries. Així, la taxa d’activitat de les persones immigrants al conjunt de

59

l’Estat espanyol és 16 punts superior a la de les persones espanyoles i en el cas de les Illes

Balears es troba 9 punts per sobre.

Si desagregam les dades per sexe, s’observa com les taxes d’activitat masculina estan per

damunt de les femenines (12,15 punts més elevada al conjunt de l’Estat i 11,5 punts en el cas

de les Illes Balears).

Aquestes dades són prou significatives ja que indiquen la persistència de la divisió sexual del

treball (DST), en què les dones en edat de treballar abandonen de forma voluntària o

culturalment forçada el mercat laboral per a dedicar-se al treball domèstic o de cura i

desapareixent de les estadístiques laborals o són qualificades com a inactives, quan realment

desenvolupen un treball a jornada completa i caracteritzat per la seva invisibilitat i no

remuneració econòmica.

Si es prenen en consideració les dades per a les Illes Balears s’observa com la persistència de

la DST es fa més evident en el cas de les persones immigrades, en què les taxes d’activitat

masculina es troben quasi 20.5 punts per sobre de les femenines (en el cas de la població de

països extracomunitaris) i són gairebé 28 punts superiors en el cas de les persones de països

de la Unió Europea. En el cas de les persones de nacionalitat espanyola les diferències en les

taxes d’activitat són menors i la taxa d’activitat masculina se situa 8.6 punts per sobre de la

femenina.

7.3. Les taxes d’atur

La crisi econòmica ha tingut una gran impacte en les taxes d’atur de la població tan nacional

com estrangera, encara que les dades assenyalen la major vulnerabilitat de les persones

immigrades.

L’informe publicat per l’Observatori del Treball de les Illes Balears (2012) sobre la situació de

les persones immigrades al mercat de treball denota que si bé la influència de la crisi

econòmica ha afectat tant persones nacionals com estrangeres, les persones estrangeres

pateixen unes taxes d’atur superiors. i concretament les persones extracomunitàries (un 32,4%

de persones aturades enfront del 21,7% de les persones espanyoles). De la mateixa forma les

condicions de treball dels estrangers són més precàries, el percentatge dels contractes signats

per estrangers temporals és del 87,7% i el seu salari, un 29% més baix que els de les persones

nacionals.

Si atenem les dades de l’Enquesta de població activa (EPA) referent al segon trimestre de

2014, a les Illes Balears observam unes taxes d’atur superiors entre les persones de

nacionalitat extracomunitària (31,62%) i les de nacionalitat espanyola (18,09%) a la de les

persones estrangeres de la UE (10,93%). Si analitzam les dades desagregades per sexe la

taxa d’atur dels homes és superior a la de les dones, però en distints percentatges en funció de

la nacionalitat: els homes de països extracomunitaris presenten una taxa d’atur 11.2 punts

superior a la de les dones, i les homes espanyols, 1.7 punts per sobre de la taxa d’atur

femenina.

60

Taxes d’atur per nacionalitat, sexe i comunitat aut ònoma

Total Espanyola Estrangera:

Total Estrangera: UE

Estrangera: No UE

Total 2014TII 2014TII 2014TII 2014TII 2014TII

Nacional 24,47 23,11 34,14 30,92 35,99 Balears, Illes 19,04 18,09 22,41 10,93 31,62 Homes

Nacional 23,7 22,17 34,87 31,03 37,07 Balears, Illes 20,55 18,9 26,02 13,55 36,69 Dones

Nacional 25,38 24,22 33,33 30,79 34,81 Balears, Illes 17,29 17,16 17,74 7,24 25,47

Font: Enquesta de població activa (EPA). Institut Nacional d’Estadística.

L’explicació d’aquestes dades rau en la forta segregació ocupacional que presenta el col·lectiu

de persones immigrants. La majoria d’homes estrangers de països no comunitaris es troba en

el sector de la construcció, que és el que presenta els índexs d’atur més elevats.

Des de l’inici de la crisi econòmica l’atur s’ha distribuït de forma desigual entre homes i dones.

S’ha produït una reducció de la bretxa de gènere, fet que no implica una millora de l’ocupabilitat

de les dones sinó un empitjorament menor de la seva situació. L’atur ha afectat de forma

contundent el sector de la construcció i les ocupacions que hi estan relacionades –unes

ocupacions masculinitzades– i per tant ha provocat una caiguda major de l’ocupabilitat dels

homes (CES, 2012).

Les dades d’atur per Palma publicades pel SOIB (2013) reflecteixen unes taxes d’atur elevades

entre les persones estrangeres: un 18,5 %, del qual un 31,2% són persones de la UE i un

68,8%, persones immigrades de països extracomunitaris. El total de persones demandants

d’ocupació aturades a Palma és de 35.478, la qual cosa suposa un 43,1% del total de persones

demandants d’ocupació aturades de les Illes Balears.

L’Observatori Municipal de Palma publica dades referents al mercat de treball i l’evolució de

l’atur (2013):

Evolució població aturada de Palma segons continent de nacionalitat (mitjana anual)

2005** 2006* 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Total 15.585 14.492 15.090 19.942 30.941 35.000 35.734 37.670 35.478

Espanyola 13.144 12.032 12.128 15.309 23.056 26.277 27.175 29.812 28.913

Estrangera 2.441 2.460 2.962 4.633 7.885 8.723 8.559 7.858 6.565

UE-27 605 655 847 1.279 2.375 2.664 2.668 2.429 2.037

Extracomunitària 1.836 1.805 2.115 3.354 5.510 6.059 5.891 5.429 4.527

Resta d'Europa 142 192 133 188 202 218 212 180

Amèrica Llatina 881 1.022 2.031 3.312 3.455 3.246 2.957 2.387

Àsia 47 53 117 238 258 269 266 216

Àfrica 524 529 1.061 1.760 2.134 2.149 1.984 1.738

Altres 242 9 12 12 9 9 10 8

Font: Observatori Municipal de Palma, Anuari del Mercat de treball, 2013.

61

Segons aquestes dades la taxa d’atur9 de l’any 2013 se situa en el 12% de la població de

Palma. Per a les persones espanyoles, la taxa d’atur se situa en el 12,9% i per a les persones

estrangeres, en el 9,2%.

Percentatge de persones aturades a Palma 2013

Persones aturades

Població de 16 a 64 anys Taxa d'atur

Total 35.478 295.116 12,0

Espanyola 28.913 224.046 12,9

Estrangera 6.565 71.070 9,2

UE-27 2.037 32.239 6,3

Extracomunitària 4.527 38.831 11,7

Resta d'Europa 180 2.252 8,0

Amèrica Llatina 2.387 21.501 11,1

Àsia 216 5.025 4,3

Àfrica 1.738 9.596 18,1

Altres 8 457 1,8

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (2013).

L’atur afecta principalment les persones extracomunitàries, amb una taxa de l’11,7% enfront del

6,3% de la població de la UE. La taxa d’atur més elevada correspon a les persones de

nacionalitat africana. Ascendeix al 18,1% i està integrat bàsicament per població amb

nacionalitat marroquina i senegalesa. Si prenem com a referència l’atur de la població

estrangera de Palma, el rànquing de nacionalitats amb major percentatge d’atur és el que es

plasma a la taula següent:

Rànquing de les persones aturades a Palma segons país de nacionalitat de la persona treballadora 2013

9,9%9,3%

8,2%

7,4%

6,6% 6,3%

4,7%4,2% 4,1%

3,5%

M arroc Bulgària Equador Colòmbia Nigèria Itàlia Argentina Romania Bo lívia Senegal

Font: Observatori Municipal de Palma. Anuari del Treball 2013.

9 Taxa d’atur: (persones aturades/població activa)*100

62

La recessió econòmica ha tingut una incidència molt elevada en l’atur de la població i així

queda reflectit a les gràfiques d’evolució de la població aturada a Palma. L’atur va començar a

incrementar-se a partir de l’any 2007 i va arribar al seu punt màxim l’any 2012.

Encara que l’atur ha afectat totes les capes de la població, les dades per nacionalitat indiquen

una major afectació en la població estrangera i en concret en l’extracomunitària, població que

majoritàriament s’aglutina en treballs del sector de la construcció i serveis.

Evolució població aturada espanyola i estrangera a Palma

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2005** 2006* 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Total

Espanyola

Estrangera

Font: Observatori Municipal de Palma, Anuari del mercat de treball, 2013.

Evolució població aturada estrangera a Palma

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2005** 2006* 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

UE-27

Extracomunitària

Font: Observatori Municipal de Palma, Anuari del mercat de treball, 2013.

Les taxes d’atur continuen sent elevades i preocupants, però una dada positiva és l’inici del

descens de la població aturada a partir de l’any 2012, que es perllonga al llarg de l’any 2013.

Aquest descens pot tenir diversos factors explicatius:

1. La recol·locació de la població activa en altres sectors i ocupacions amb menor

influència de l’atur.

63

2. La incorporació de les dones al mercat laboral, ja que els sectors d’ocupació

tradicionalment feminitzats han sofert una menor influència de la crisi econòmica.

3. El retorn de les persones de nacionalitat estrangera als seus països d’origen, ara

en fase de desenvolupament econòmic.

4. La proliferació de contractes de treball de tipus temporal, de curta durada i amb

salaris inferiors.

Distribució de la població aturada de Palma per sec tor d'activitat 2013

5%

16%

5%1%

73%

Agricultura i pesca Indústria Construcció Serveis Sense ocupacióanterior

Font: Observatori Municipal de Palma, Anuari del Mercat de treball, 2013

Tal com podem observar als gràfics, el sectors més afectats per l’atur són el de serveis (73%) i

construcció (16%). Destaquen la feminització i la masculinització dels sectors ocupacionals,

especialment evident en el sector de la construcció (90% d’homes) i serveis (58% de dones).

Distribució població aturada de Palma per sexe i se ctor d'activitat 2013

51%67% 69%

90%

42% 40%

49%33% 31%

10%

58% 60%

Total Agricultura iPesca

Indústria Construcció Serveis Senseocupacióanterior

Dones

Homes

Font: Observatori Municipal de Palma. Anuari del treball 2013.

64

7.4. La incidència de l’atur de llarga durada***

Segons dades de l’Enquesta de població activa del segon trimestre de 2014 (INE, 2014) el 49%

de la població aturada de les Illes Balears ho és de llarga durada. Sent la dada més preocupant

la que fa referència a les persones que duen més de dos anys en situació d’atur que suposa un

33,9%. A les Illes Balears, l’atur de llarga durada afecta més als homes que a les dones sent

especialment elevada la diferència en el cas de les persones que duen més de dos anys en

situació d’atur (quasi 17 punts per sobre de les dones).

D’1 any a menys de 2 anys 2 anys o més

2014TII 2014TII

Total

Nacional 19,7 42,4

Illes Balears 14,4 33,9

Homes

Nacional 19,6 42,7


Dones

Nacional 19,8 42,1


Font: Institut Nacional d’Estadística. EPA segon trimestre de 2014.

Segons el darrer informe de l’OTIB (Observatori del Treball de les Illes Balears, 2014) el perfil

de les persones aturades de llarga durada ha sofert un canvi els darrers anys. Així, l’atur de

llarga durada femení s’ha anat reduint des del 2007 fins al 2010 (reducció del 13%) i els darrers

3 anys s’ha mantingut estable i s’ha situat en el 51,5% el 2013.

L’atur de llarga durada a les Balears afecta més els homes, les persones en edats compreses

entre els 25 i 54 anys d’edat i de nacionalitat espanyola. Amb relació al col·lectiu de persones

immigrades el 2013 l’atur de llarga durada afecta un 15,2% dels estrangers (OTIB, 2014).

Un 41% de la població total aturada Palma ho és de llarga durada; és a dir, du més d’un any en

situació d’atur. Si analitzam aquestes dades per nacionalitat observam que un 86% de la

població aturada de llarga durada és de nacionalitat espanyola i un 14%, de nacionalitat

estrangera (63,7% de països extracomunitaris enfront d’un 36,3% de països comunitaris).

Persones aturades de llarga durada a Palma 2013

Total Homes Dones

Total 14.569 7.033 7.535

Espanyola 12.534 5.998 6.536

Estrangera 2.035 1.035 1.000

Comunitària 738 344 394

Extracomunitària 1.297 691 606


Les dades per nacionalitat i sexe demostren que l’atur de llarga durada és moderadament

superior en el cas de les dones (3.4 punts per sobre). Per nacionalitats, la població estrangera

masculina presenta un major percentatge de persones aturades de llarga durada (1.7 punts per

sobre de la població estrangera femenina) i la diferència més elevada entre sexes es dóna en

65

la població extracomunitària, on el percentatge masculí se situa 6.6 punts per sobre del femení.

Al contrari, dins la població aturada de llarga durada comunitària el percentatge de dones és

superior al dels homes (6.8 punts per sobre).

Distribució de la població aturada de llarga durada per sexe i nacionalitat 2013

48,3 47,9 50,9 46,6 53,3

51,7 52,1 49,1 53,4 46,7

Total Espanyola Estrangera Comunitària Extracomunitària

Dones

Homes


7.5. Gènere, immigració i segregació ocupacional

Des de la perspectiva de gènere, les dones immigrants presenten una doble segregació

ocupacional, superior a la de les dones nacionals i els homes immigrants, provocada per la

seva inserció laboral en ocupacions poc qualificades i en sectors econòmics més feminitzats, i

mostra una major tendència a ocupar-se en una sola branca d’activitat (empleades

domèstiques i altre personal de neteja). Així mateix, les dones immigrants es troben un 26%

més segregades ocupacionalment que els homes immigrants. Si atenem les nacionalitats

s’observa una major segregació de les dones de països extracomunitaris i en especial de les

dones llatinoamericanes (Del Río & Alonso-Villar, 2010).

En aquest sentit, l’informe del Consell Econòmic i Social (CES, 2012) especifica les condicions

diferencials de les dones immigrants al mercat laboral, les quals es concentren en ocupacions

que requereixen una baixa qualificació, amb més temporalitat i amb jornades laborals més

llargues i menys remunerades. Així, les dones de nacionalitat estrangera (comunitàries i no

comunitàries) es concentren bàsicament en les branques ocupacionals de servei domèstic

(20,4%), servei de menjars i begudes (17%) i activitats agràries (9,2%). Les dones estrangeres

representen el 60% del total de dones afiliades al sector del treball domèstic.

En el cas de les persones estrangeres i concretament dels homes, cal destacar la seva

segregació en ocupacions relacionades amb al sector de la construcció. El final de bombolla

immobiliària i l’inici de la crisi econòmica ha provocat la pèrdua de milers de llocs de feina.

Aquest fet no només afecta l’augment de les taxes d’atur dels homes sinó que també provoca

un canvi en els models econòmics familiars.

66

Els estudis sociològics demostren que a Europa s’està produint un canvi progressiu del model

econòmic familiar de l’home com a principal sustentador econòmic cap el model de dos

sustentadors familiars, canvi que es produeix sobretot en parelles joves amb un nivell mitjà-alt

d’estudis i sense fills. A Espanya aquest canvi es dóna d’una forma molt més lenta a causa de

les característiques pròpies de la societat mediterrània o familiarista.10 És cada cop més comú

però no es produeix al mateix ritme que a la resta de països de la Unió Europea. (Moreno

Mínguez, 2012; Martín García, 2010.)

En el cas de les persones immigrades es mostrava una tendència a seguir models més

tradicionals en els quals hi havia un predomini de l’home com a principal sustentador econòmic,

o bé el model de doble sustentació però sempre assumint la dona el treball domèstic o de cura,

amb una menor importància del seu treball remunerat (bé la doble càrrega i feines a mitja

jornada o bé assumint la totalitat del domèstic o de cura).

En una recerca sobre les trajectòries laborals seguides per homes i dones de diferents edats i

nacionalitats Torns et al. (2011) especifiquen la tendència de les persones immigrades a seguir

models d’hegemonia masculina (l’home com a principal sustentador de la família i el treball de

la dona supeditat al de l’home). Així, treballar al servei domèstic permet a aquestes dones

conciliar la seva vida laboral i familiar i assumir així la doble càrrega o doble jornada. Aquesta

divisió sexual del treball es reforçada tant per la cultura del país d’origen com per la tradició del

país d’acollida. En aquest cas el nostre país, que segueix un model familiarista que perpetua i

reforçant la DST, i en el cas de les dones immigrants doblement ja que es reforça aquesta

divisió mitjançant la seva ocupació en el servei domèstic o de cura.

El seguiment de models tradicionals d’economia familiar és especialment present quan és tot el

nucli familiar el que realitza el procés migratori i no en el cas de dones que inicien el procés

migratori soles, que s’alliberen del treball domèstic i remunerat i realitzen llargues jornades

laborals amb un sentit purament instrumental (Torns et al., 2011).

Aquesta tendència va experimentar un canvi amb l’arribada de la crisi del mercat laboral, que

en un primer moment va afectar de forma contundent el sector de la construcció. En molts de

casos les dones immigrants es convertiren en les principals sustentadores de l’economia

familiar.

Aquest canvi de tendència presenta dos possibles factors explicatius:

1. D’una banda, la pèrdua de llocs de feina al sector de la construcció ha conduït dones

immigrants que un primer moment no treballaven remuneradament a incorporar-se al

10 Esping-Andersen (2007) defineix les característiques de la societat familista mediterrània, societat en la qual la

família és la cèl·lula bàsica de la societat. Algunes característiques poden ser positives, com per exemple el suport

familiar i intergeneracional, i d’altres negatives, tals com la persistència de la divisió sexual del treball. El familisme

suposa un obstacle per a la incorporació plena de la dona al mercat laboral i també per a la formació d’una família. En

un estat on la família encara ocupa un lloc important en la reproducció social i on hi ha un desenvolupament baix dels

serveis de conciliació, les dones es veuen en la necessitat d’haver d’elegir entre la seva carrera professional o la

formació d’una família pròpia.

67

mercat de treball com una forma de pal·liar els efectes de la crisi en la seva economia

familiar. Aquesta situació és freqüent entre les dones reagrupades i les magrebines

(Pajares, 2009:53).

2. De l’altra, les dones que abans treballaven de forma remunerada (generalment a mitja

jornada) s’han convertit en les principals sustentadores de l’economia familiar, assumint

en algunes ocasions la jornada completa laboral.

Sense cap dubte aquest canvi de model econòmic familiar ha esdevingut un canvi organitzatiu i

també de models culturals, i un trencament de la persistència de la divisió sexual del treball.

La influència de la crisi econòmica en la pèrdua de llocs de feina i la dificultat per a reinserir-se

al món laboral pot conduir a un major risc de treball en l’economia informal (economia informal)

com a mitjà de subsistència i manteniment de l’economia familiar (Molina, 2010):

Ante estas dificultades es cada vez mayor el riesgo de trabajar en negro como mecanismo para hacer frente a las necesidades económicas familiares. El crecimiento de la economía informal en momentos de recesión económica es un hecho contrastado, y que en España ha provisto un mecanismo de ajuste de la economía. Sin embargo, las implicaciones de la actividad laboral informal de cara a las trayectorias futuras de los inmigrantes, así como de su movilidad, son claramente negativas. Por tanto, sea bien a través de la aceptación de trabajos en grupos de cotización bajos o con condiciones poco adecuadas, o bien a través de la economía informal, los trabajadores inmigrantes pueden sufrir un retroceso en sus trayectorias de consolidación y ascenso laboral (Molina, 2010; 60).

68


- L’OCDE (2012) assenyala el jovent i les persones immigrants com a col·lectius

prioritaris d’intervenció de les polítiques actives d’ocupació, i són els grups més

vulnerables pel que fa a la seva incorporació i al seu manteniment dins el mercat

laboral.

- La precarietat, la vulnerabilitat, la sobrequalificació/subocupació i menys possibilitats

d’ascens en l’estatus socioprofessional són característiques de la situació laboral de

les persones immigrants en el mercat laboral.

- La població immigrada presenta un elevat índex de segregació ocupacional que

perpetua les diferències de gènere i la divisió sexual del treball.

- La crisi econòmica ha incrementant la vulnerabilitat i la situació precària de les

persones immigrants, especialment els homes i de nacionalitat extracomunitària, amb

taxes d’atur més elevades.

- Les incidències de les crisi econòmica no només afecten la major vulnerabilitat de

homes i dones immigrants amb relació al mercat laboral sinó que suposen un canvi en

el seu model econòmic familiar.

- La taxa d’activitat és superior entre les persones immigrades i especialment entre les

extracomunitàries. L’explicació d’aquest fet és que les persones immigrades a les Illes

Balears i a Palma es troben en els intervals de població més jove.

- La taxa d’atur de les persones estrangeres (extracomunitàries) dobla la de les

persones nacionals i les seves condicions laborals són més precàries (un 87,7% dels

contractes laborals signats són temporals i el salaris, un 29% més baixos que els de

les persones nacionals).

- A la ciutat de Palma les nacionalitats que presenten una major incidència de l’atur

després de l’espanyola, són la marroquina, la búlgara i l’equatoriana.

- El perfil de les persones que presenten atur de llarga durada és d’home entre 25 i 54

anys i de nacionalitat espanyola. Un 14% de la població aturada de llarga durada és

de nacionalitat estrangera.

- Els sectors ocupacionals amb més alt índex d’atur són serveis (90%) i construcció

(16%).

69

8. Dades d’intervenció dels serveis municipals

El Reglament de la Llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la

seva integració social, aprovat pel Reial decret 557/2011, de 20 de abril, estableix la possibilitat

de presentar quatre tipus de informe per a l’autorització o la renovació de residència temporal.

La seva emissió és competència de les comunitats autònomes, encara que dos d’aquests

informes (arrelament social i habitatge adequat) poden ser emesos per les entitats locals on la

persona sol·licitant tingui el seu domicili habitual, quan així ho hagi establert la comunitat

autònoma competent i hagi estat prèviament posat en coneixement de la Secretaria d’Estat

d’Immigració i Emigració.

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears va determinar que l’administració competent per a

emetre els informes d’arrelament social i d’habitatge adequat és l’ajuntament corresponent al

domicili de l’habitatge habitual de la persona sol·licitant.

A aquest efecte, l’Ajuntament de Palma té assignades les següents competències:

8.1. Els informes d’arrelament social

El Reial decret 557/2011 de 20 d’abril, regula en el seu article 124 l’autorització de residència

temporal per raons d’arrelament. A aquest efecte, les persones empadronades a Palma que

hagin de presentar a l’Oficina d’Estrangers la sol·licitud per a l’autorització de residència

temporal per raons d’arrelament social i que no puguin acreditar tenir vincles familiars directes

(cònjuges, parelles de fet registrades, ascendents i descendents en primer grau i línia directa) i

demostrin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de tres anys poden

presentar un informe que demostri la seva integració social.

Per a l’emissió d’aquest informe és necessari que la persona acrediti els mitjans de vida

d’alguna de les maneres següents:

- Presentant un precontracte de feina amb una durada no inferior a 1 any.

Competències de l’Ajuntament de Palma

RD 557/2011

INFORMES D’HABITATGE ADEQUAT INFORMES D’ARRELAMENT SOCIAL

Patronat Municipal de l’Habitatge Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració

Equip d’Immigració

70

- Presentant un projecte d’activitat econòmica per compte propi, amb el consegüent

informe de viabilitat favorable emès per l’organisme competent o acreditació d’inversió

econòmica suficient o compromís de suport per part d’institucions financeres.

- Acreditant que disposa dels mitjans de vida suficient per a la seva manutenció durant

un any.

Durant els tres primers trimestres de 2014 s’han tramitat un total de 530 sol·licituds per a

l’emissió d’informes d’arrelament social (354 homes i 174 dones):

Font: Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració de l’Ajuntament de Palma.

Per trams d’edat, s’observa que les persones que sol·liciten aquest informe es troben

majoritàriament en els trams d’edat laboral. Així, més del 80% tenen entre 26 i 45 anys d’edat.

Sol·licituds per trams d'edat. 2014

7,36

51,13

30,19

9,43

1,7 0,19

18-25 26-35 36-45 46-55 56-65 més de 66


Aquesta informació corrobora les dades presentades en apartats anteriors, que indiquen el

caràcter econòmic de les migracions ja que la majoria de persones que acudeixen el servei es

troben en trams d’edat laboralment actius.

Si analitzam la informació per trams d’edat i sexe podem observar com el percentatge de dones

de més de 45 anys és quasi 15 punts superior als dels homes.

Percentatge sol·licituds per sexe. 2014

67%

33%

Homes

Dones

71

Percentatge sol·licituds per trams d'edat i sexe. 2 014

5,9

55,9

32,5

4,50,8 0,2

10,3

41,38

25,2

19,5

3,40

18-25 26-35 36-45 46-55 56-65 més de 66

Homes

Dones


Percentatge de sol·licituds per zona geogràfica i s exe. 2014

1%9%

37%

0% 2% 0%

14%

28%

1% 4% 1% 0% 3%3% 5% 6%1%

9%1%

49%

3% 0% 2% 3% 6%13%

ÀfricaCentral

Àfrica delNord

ÀfricaOccidental

ÀfricaOriental

AmèricaCentral

Amèrica delNord

Amèrica delSud

Àsia del Sud ÀsiaOccidental

Àsia Oriental Carib EuropaOriental

SudestAsiàtic

% homes

%dones


Percentatges dels països de nacionalitat majoritari s sobre el total de sol·licituds. 2014

15,5

7,56,6 6,0 5,8 5,8 5,8 5,5

4,2 3,8 3,6 3,2 2,8 2,3 1,9

Seneg

al

Bolívia

Parag

uai

Filipin

es

Pakist

anInd

ia

Mar

roc

Mal

i

Bangla

desh

Nigèr

iaXin

a

Panam

à

Argen

tina

Xile

Colòm

bia


Quant als mitjans de vida acreditats, la majoria de persones sol·licitants acrediten un

precontracte de treball o bé un pla d’empresa.

72

Mitjans de vida acreditats. 2014

76,23

17,55

2,64 3,58

Precontracte Pla d'empresa Residència no lucrativa No aporten documentació


Els precontractes de treball fan referència principalment a empleats i empleades de la llar, i el

percentatge és majoritàriament femení (66%). Per contra, hi ha un major presència masculina

als precontractes de treball de peó, depenent i cambrer.

Precontracte de treball: Llocs de feina més freqüen ts.2014

48,0%

6,9% 5,4% 5,0%

Empleat/ada de la llar Peó Depenent/Depenenta Cambrer/Cambrera


Els plans d’empresa presentats fan referència majoritàriament a l’activitat de venda ambulant.

73

8.2. Els informes d’habitatge suficient 11

Des de l’any 1999 el Patronat de l’Habitatge emet els informes d’habitatge suficient. Aquests

informes estan regulats per la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, i el Reial decret 557/2011,

de 20 d’abril, i són emesos quan se sol·liciten els següents tràmits:

- la reagrupació familiar de persona estrangera no comunitària resident, que vulgui

exercir el dret de reagrupació familiar

- el canvi de domicili de les persones que han sol·licitat el reagrupament familiar

- la regularització de menors a càrrec , en el supòsit de fill/filla de persona estrangera

no nascuda a Espanya, o resident, o subjecte a tutela.

- la renovació de l’autorització de residència per a reagrupament familiar

Els informes d’habitatge suficient descriuen les característiques de l’habitatge, la seva

capacitat, el nombre de persones que hi viuen actualment i les que es preveu que hi visquin si

es produeix el reagrupament familiar, i finalment es valora l’estat general de l’habitatge.

La influència de la crisi econòmica en el flux migratori queda reflectida en les dades d’emissió

d’aquests informes ja que havent davallat el nombre de persones de nacionalitat estrangera a

Palma també s’ha produït un descens de les peticions de reagrupament familiar.

Evolució països de nacionalitat en les peticions d' informe d'habitatge suficient.

Equa

dor

Bolív

ia

Repub

lica Dom

inica

na

Mar

roc

Seneg

al

Nigèria

Índia

Xina

Filip

ines

Rúsia

2012

2013

2014

De la mateixa forma, el mapa de nacionalitats que més sol·liciten el reagrupament familiar

també ha sofert variacions importants i a hores d’ara la majoria de les demandes són de

persones de nacionalitat filipina, xinesa i boliviana, nacionalitats emergents al municipi de

Palma.

La majoria d’informes d’habitatge suficient responen a la petició de reagrupament familiar, a la

renovació d’aquesta situació o bé la petició de l’informe quan les persones sol·licitants han

canviat de domicili:

11 Tota la informació que conté aquest apartat ha estat facilitada pel Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament

de Palma.

74

332

181

74

13

322

185

70

7

251

97

44

5

Reagrupament familiar Renovació/canvi dedomicili

Regularització menors Altres

2012

2013

2014

75

9. Referències

Borrás, V.; Carrasquer, P.; Moreno, S. & Torns, T. (2012). “Trayectorias laborales y de vida.

Una aproximación al modelo de empleo español”. Inguruak. Revista Vasca de

Sociología y Ciencia Política, 51-52, 131-136.

Brodmann, S., Esping-Andersen, G., & Guell, M. (2007). “When Fertility is Bargained: Second

Births in Denmark and Spain”. European Sociological Review, 23(5), 599-613.

Cachón, L. (2011). “Inmigrantes y mercado de trabajo en España en la fase madura del ciclo

migratorio”. A: Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball

(2011). Trayectorias laborales de los inmigrantes en España. Barcelona: Obra Social

“la Caixa”.

Consejo Económico y Social (2012). Tercer Informe sobre la situación de las mujeres en la

realidad sociolaboral española. Colección Informes, 01/2011. Madrid: Consejo

Económico y Social.

Del Río, C.& Alonso-Villar, O. (2012). “Occupational segregation of immigrant women in Spain”.

Feminist Economics, vol. 18 (2), 91-123. Special Issue on Gender and International

Migration. Guest Editors: Lourdes Benería, Carmen Diana Deere, and Naila Kabeer.

EUROSTAT (2011). Migrants in Europe. Document accessible a:

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/statistics_explained/index.php/Migration_and_migran

t_population_statistics/es

Harpaz, I., Honig, B. & Coetsier, P. (2002). “A cross-cultural longitudinal analysis of the

meaning of work and the socialization process of career starters”. Journal of World

Bussiness, 37, 230-244.

INE-EPA. Enquesta de població activa. http://www.ine.es consultat agost de 2014

March, M.X. (dir.). (2013). Anuari de l’Educació de les Illes Baleras 2013. Mallorca: Fundació

Guillem Cifre de Colonya. Document accessible a: www.colonya.es

Martín García, T. (2010). “The impact of occupational sex-composition on women’s fertility in

Spain”. European Societies, 12 (1), 113-133.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. (2013). Datos y Cifras. Curso Escolar 2013-2014.

Madrid: Secretaría General Técnica. Subdirección General de Documentación y

Publicaciones. Document accessible a : http://www.mecd.gob.es

Molina, O. (2010). “Crisis económica, empleo e inmigración”. Working paper 16, QUIT UAB.

Moreno Mínguez, A. (2012b). “Familia, empleo femenino y reproducción en España: incidencia

de los factores estructurales”. Papers, 97/2, 461-495.

76

Moreno Mínguez, A. (coord.), López Peláez, A.& Segado Sánchez-Cabezudo, S. (2012). La

transició dels joves a la vida adulta. Crisi econòmica i retard en l’emancipació.

Col·lecció Estudis Socials, 34. Barcelona: Obra Social “la Caixa”.

Moreno, A. (2012a). “The transition to adulthood in Spain in a comparative perspective: the

incidence of structural factors”. Young, 20, 19-48.

Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB). (2012). Les persones estrangeres en el

mercat de treball de les Illes Balears. Document accessible a:

http://observatorideltreball.caib.es

Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) .(2014). Informe sobre el Mercat de treball de

les Illes Balears. Any 2013. http://observatorideltreball.caib.es

Observatori Municipal de Palma (2014). Anuari del treball 2013. Document accessible a:

http://www.observatoripalma.org/

Observatori Municipal de Palma (2014). Unitats de convivència. Document accessible a:

http://www.observatoripalma.org/

OECD (2012), Education at a Glance 2012: OECD Indicators, OECD Publishing.

Pajares, M. (2009): Inmigración y Mercado de Trabajo. Informe 2009, Ministerio de Trabajo e

Inmigración. Observatorio Permanente de la Inmigración.

Peugny, C. (2009). Le déclassement. Paris: Grasset.

Quintini, G. (2011). “Over-qualified or Under-Skilled: A review of existing literature”. OECD

Social, Employment and Migration Working Papers, 121. Paris: OCDE AT

http://www.oecd.org/els/48650026.pdf

Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB). (2013). Indicadors Municipals 2013. Document

accessible a: http://observatorideltreball.caib.es

Vecina, C. i Estrades, M. (2011). Diagnòstic comunitari: barri de Son Gotleu. Palma: Ajuntament

de Palma. Document accessible a: http://www.bubok.es/libros/203642/Diagnostic-

comunitari-Barri-de-Son-Gotleu

Vidaña, L. (2013). “Deu anys d’immigració d’alumnat estranger a les Illes Balears: la creació

d’un sistema educatiu multicultural”. A: March, M.X. (dir.). (2013). Anuari de

l’Educació de les Illes Balears 2013. Mallorca: Fundació Guillem Cifre de Colonya.

Document accessible a: www.colonya.es (pp. 178-213)

perfil sociodemogràfic de la població immigrada

Documents