Divendres, 19 de juliol de 1996 US 4 CANTONS

S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès

Súm. 155 Any IV

225 pte»

La Guinardera s'amplia

El president del club, Ramon Pros

La junta directiva del CMSC, dividida

-SantCugat-

L'assemblea del Club Muntanyenc, que en principi es va fer per debatre la creació de la Cooperativa Pi de'n Xandri, va posar de manifest que les diferències entre els membres de la junta directiva són pràcticament insalvables. La votació d'un document de consens pactat entre la junta i el sector crític, va provocar la indignació d'un tercer col·lec­tiu que avala el projecte del president, Ramon Pros. Les reaccions després de l'assem­blea per part de representants de tots els sectors, ratifiquen que l'òrgan de govern del CMSC passa pels seus pitjors moments a falta de tres mesos per les eleccions.Plana 17 i edi­torialplana 10

amb una gasolinera i deu plantes d'oficines

-Sant Cugat- d e pessetes, confirma la superació de la crisi econòmica que ja s 'ende-Kl parc de negocis Augusta, situat al polígon de la Guinardera, s'am- vinava amb la construcció del Centre Comercial Sant Cugat. L'alcalde, pliarà amb la construcció d'una gasolinera i un edifici de deu plantes i J o a n Aymerich, considera que el nou projecte consolidarà una zona de 6.000 nr de superfície que es destinarà principalment a oficines. El s e r v e i que abastirà les empreses que ja existeixen actualment i les que projecte,en el qual la promotora Dorn invertirà prop de 1000 milions " s 'h i instal·laran en el futur". Plana 6

D'esi/ucrra a dreta, el director de In Vniveisiltit Intci naiional di la Pau. hrcdiiu Roda, i elptesident delParlament de (.atalinnn, elsocialista Joan Raventós, a I acte d'inauguració de la XIII edició de la l'uizeisifat. que is ca In diumenge al Centre Borja de Sant Cugat. I-oro: X.W ll-.R I.ARROSA.

Perilla la continuïtat de la Universitat de la P a u - Sant Cugat -

La continuitat de la Universitat de la Pau està en perill després que l'al­calde hagi anunciat que no donarà la subvenció que atorga cada any l'Ajuntament per sufragar-ne les despeses. L'absència de l'alcalde a la inau-

president del Parlament, i, de la seva banda, l'alcalde va assegurar que havia renunciat a la \ icepresidència de la Fundació al mes de febrer, quan ningú no el va informar de la visita a Sant Cugat del President de la Universitat Internacional de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel. Aquest fet

era la gota que feia vessar el got". Aymerich va comunicar a Roda, ja al guració diumenge va desencadenar la polèmica: el director de la m e s J e febrer, que retirava la subvenció, de l'Ajuntament que representa Universitat de la Pau va afirmar que Aymerich havia fet un menyspreu al u n 90% de les despeses de la l Iniversitat. Plana 12 i editorial, plana 10

Tema de la setmana

•Elpacte de govern

- Un any després de signar el pacte postelectoral, ÇiU i ERC asseguren que Pa- \\ cord gaudeix de "bona salut"

-Uoposició diu que el paper dels republicans és instrascendent. Planes 3 i 4 Eh veïns de Mira-sol s ''aboquen per celebrar la

festa major del districte. Planes 18 i 19

Ja ha sortit el número 8 de la revista

GAUSAC Estudis:

- Sant Cugat del Vallès: una opció per a la mobilitat - La historiografia entorn del castrum octavianum - Reflexions entorn de l'art i entrevista amb Josep Grau Garriga - La educació sanitària: una eina bàsica de prevenció a les escoles - Arqueologia i història local

? V1S MAIYTONS Wivenitres, 10 de juliolfit li'M

Sumari

Els nous parquí-metres funciona­ran amb energia SOlar . Plana 7

Els veïns de les Planes cediran la meitat de metres q u a d r a t s . Plana 6

El ple de l'Ajunta­ment formalitza la utilització del C a t a l à . Plana 13

L'hospital de la mútua Asepeyo ja funciona des del m e s p a s s a t . Plana 14

Hewlett Packard és l'empresa que més exporta de tota la C O m a r c a . Plana 24

Setmana HI pacte entre Convergència i l 'n ió i Ks(|iicrra Republicana gaudeix de "bona salut" un an\ després tpie les dues tor­ces firmessin l 'acord. L'opo­sició, però. considera que no ha t ingut cap t rasccndène ia en l'acció de govern munici­pal. l'la tirs .í a 5

Entorn Al parc de negocis de la ( iui-nardera es comenyarà a cons­truir una gasolinera i un edi­fici d'oficines de deu plantes i sis mil met res quadra ts de superfície. Plana 6

L'àrea de Medi Ambient in­vertirà J.i milions de pessetes per elaborar un estudi sobre

la preservació de la Torre Ne­gra que s'haurà d 'enllest ir al

98. Plana 7

l-'.ls s an teuga tencs op inen a Y Enquesta sobre les mesures que s'haurien d'aplicar contra els conductors que aparquen malament . Plana H

Societat 12 L'Ajuntament deixarà de sub­vencionar la Univers i ta t In­ternacional de la Pau per les discrepàncies ent re l 'alcalde i el seu d i r e c t o r . F r e d e r i c Roda. Plana 12

Fstats l nits i Menorca són les destinacions preferides per a les vacances d ' a q u e s t es t iu dels santeugatencs que opten per viatjar fora. Plana lr>

Aquest cap de setmana se ce-lebta la festa major de la Flo­resta en la que hi actuaran els castellers de Sant Cugat i es farà un gran cursa popular . Plana 16

L'assemblea del C lub Mun­tanyenc Sant Cugat vota "l'as­sentiment" d'un document de consens amb la desaprovació d 'un sector proper a Ramon Pros. Plana 17

La participació ha caracterit­zat la festa major de Mira-sol, que va presentat com a nove­tat en la programació les ac­t iv i ta ts per a nens i que va cloure amb havaneres i rom cremat. Plana IS

ria de l'Associació de Fu tbo­listes Veterans de Sant Cugat. Planes 20 i 21

Economia 2 4 La moció que va presentar el PSC demanant el compromís de retornar als veïns l ' import d e la taxa de s a n e j a m e n t i tractament de residus si la jus­tícia l 'anul.la, va quedar re­b u t j a d a pe l p l e . P l a n a 24

Esports 2 6 La constructora Dumez Copi-

sa és el nou patrocinador del Club Voleibol Sant Cugat, que d'aquesta manera podrà jugar la temporada a la màxima cate­goria del volei femení. Plana 26

La radiografia recull la histò- Kls germans Juan i Fran García

fitxen per la VK Sant Cugat per reforçar l 'equip sènior de bàs­quet. Plana 27

¥A Centre d'Alt Rendiment Es­portiu va ser la seu d'una tro­bada dels àrbitres de bàsquet de Catalunva. Plana 27

Cultura 30

La Cieneral i ta t p r e s supos t a una inversió de LiO milions per al Monestir durant aquest any, bona part dels quals ja s'­han gastat. Plat/a ,í<>

\ in t - i - c inc mil persones han assistit aquesta temporada al Teatre-Auditori, que s'estabi­litza en una xifra de 500 es­pectadors per funció. Plana JI

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful,

de la carretera de Cerdanyola.

* < *

4?

• f 0 t T 4 BtMZIM*

EIS 4 CANTONS

£ 1 El tema de la

hetmana Divendres, 1° de juliolde 1996 3

Ei p a c t e C i U - E R C

Fórmules per sobreviure en coalició Un any dessprés, el pacte entre CiUi ERCgaudeix aparentment d'una "bona salut" sense fissures

Data de naixement: ju l io l de 1995. Estat de salut: bo, segons els seus ar t í fexs . Comp l i cac ions : poques . Aquest podria ser el diagnòstic del pacte de "majoria natural naciona-

CKI.IACKRNAOAS

l is ta" que ara fa un any van signar CiU i ERC per garantir un govern es­table per a la ciutat durant els pro­pers quatre anys. Un pacte que, 365 dies després, funciona, segons el t i ­

nent d'alcalde de Medi Ambient per "Si un pacte no funciona, no funcio-ERC, Jaume Busquets, gràcies al "res­pecte" i "corresponsabi l i tat" entre els dos grups i al tarannà "naciona­l ista" de les dues forces polítiques.

na al cap de tres mesos", afirma con­tundent l'alcalde, Joan Aymerich. Per tant, si no es donen sorpreses, hi ha pacte f ins al 99.

Maig del 95. La nit electoral, l'al­calde de Sant Cugat i president local de CDC, Joan Aymerich, de­cideix llançar la canya cap als di­rigents d 'ERC, un cop confirma­da la pèrdua de la majoria absoluta per part de CiU.

Juliol del 95. La temptativa es fa realitat després de sis reunions marawniams que serveixen per concretar un pacte de govern en­tre la coalició nacionalista i el par­tit republicà per als quatre anys de mandat. Durant aquest any, la cohesió entre les dues parts ha tingut poques fissures i els prin­cipals responsables del pacte, Joan Aymerich i Jaume.Busquets, as­seguren sense dubtar que el pac­te gaudeix de "bona salut".

Rendiments a llarg termini

Els guanys que ha aconseguit CiU són clars: la coalició recupe­ra la majoria absoluta estable i per tant no es veu obligada a nego­ciar contínuament gràcies a un pacte que, segons l'alcalde, Joan Aymerich, ha superat el període de prova, ja que, recorda, "si un pacte no funciona, no funciona al cap de tres mesos". Aymerich atri­bueix aquest èxit, bàsicament, al "tarannà personal" del tinent d'al­calde de Medi Ambient. "Si no ens haguéssim entès, ja no hau­ríem signat el pacte". L'alcalde insisteix que Busquets "és un membre més de l'equip de go­vern" i afirma rotund que "el pas que vam fer és el millor que po­díem fer".

Per contra, les contrapartides que aconsegueix ERC] necessiten més aclariments. Busquets estableix les bases: "Si pactes, és obvi que

Els ditíjtxi del puc li. Joan Aymnii/i (u l'esquerra) i .humit Hiisquets. Fotos: F.LS 4!..!.'. '.'>S S

penses guanyar". I ERC, que dó­na "ple suport al pacte", ha acon­seguit que "una part important del seu ideari polític municipal es pugui dur a terme". A més, s'ha aconseguit crear una

"hipersensibilitat" envers el que fa ERC] i, per tant, el pacte ha ser­vit per "despertar l'esperit crític de l'oposició", de la qual el tinent d'alcalde assegura que "a hores d 'ara, ja ha en t è s el pac t e " . Aquests fets es traduiran en be­neficis directes, segons Busquets, al 99: el partit "ha fet números" i vaticina que en les pròximes mu­nicipals doblarà el nombre de vots gràcies a aquest factor. Altres -l 'o­posició)- qüestionen la resposta que els militants donaran a aquest pacte.

Hi ha una altra contrapartida que

destaca Busquets en favor del par­tit republicà: començar a conèi­xer el que denomina "cultura de govern". I ho està fent, assegura, des de la integració "minoritària" en un equip "sòlid" amb un al­calde "de categoria" i en una co­alició "amb la qual coincidim en un aspecte bàsic, que és el nacio­nalisme".

Reciprocitats

"Qualsevol èxit d'aquest equip és també un èxit meu, i vicever­sa", recorda Busquets. Si no fos així, "no em podria presentar a les properes eleccions, perquè llavors hauré de donar compte de tot". "Tot" és l'acció de govern que desenvolupen conjuntament CiU i ERC] i (jue es va definint -i en

això coincideixen Busquets i l'al­calde, Joan Aymerich- "en el dia a dia". De fons, figuren els punts del pacte que van signar les dues forces, document que respon a una filosofia que Busquets resu­meix en tres punts: el control del creixement urbà de Sant Cugat, la preservació de Torre Negra i la creació d'un l'la d'Espai d'Interès Natural del municipi. Pel camí han quedat petites discussions.

Les frases

"Si un pacte no

funciona, no funciona

al cap de tres mesos;

el pas que vam

fer és el millor que

podíem fer"

JOAN AYMERICH,

alcalde i president de CDC

"FJ pacte ha servit

per despertar la

hipersensibilitat envers

ERC i Fesperit crític

entre F oposició'"

JAUME BUSQUETS,

tinent d'alcalde per ERC'

FUMAGRA r*d*tft Saif < <fc>».

RUBÍ MÀRMOLES Y GRAMTOS S.L.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE

EXPOSICIÓN Y OFICINA: TALLER: Ctra. de terrassa. 97 bis 08191 RUBÍ(BCN) TelVFax 699 78 02

C/Polit, 15-Pol.lnd. La Llana 08191 RUBÍ(BCN) Tel. 699 94 56

Bxtfntars

S I S T E M E S I E Q U I P S D ' A L T A S E G U R E T A T

& C O N T R O L S V I A R A D I O

PORTES A U T O M À T I Q U E S

de Port«s

< .jiaflaSass. 3iAS&

&» S a l a 5 0 S 8 9 I 7 9 9 S a n t C u g

Setmana ELS /CANTONS Divendres, 19 de juliol de 1996

El p a c t e C i U • E R C

Al seixanta per cent

La majoria dels punts del pacte ja slian engegat o estan en "estudi"

Si de valorar el compliment del pacte es tracta, el document sig­

nat el juliol del 9 5 és l'única evidència escrita del que van acor­

dar les dues forces polítiques. I, a hores d'ara, la majoria dels

punts principals van per bon camí. Una altra història són els

conflictes que, al marge del que era previst, han anat sorgint al

llarg d'aquest any i la resposta que li ha donat l'equip de govern.

L'oposició critica precisament el poc paper que ha jugat ERC.

CKUACKRNADAS

La preservació de l'entorn natu­ral de Sant C 'ugat és el pal de pa­ller de les prioritats que Cil" i KR( 1 van plasmaren el document del pacte, prioritats que es cana­litzen a través de l'àrea que ges­tiona el partit republicà.

•Preservació de Torre Negra: les ducs forces polítiques es van com­prometre a elaborar un estudi per a la requalificació de la zona de Torre Negra situada al costat es­

querre de la carretera de l'Arra­bassada, on s'inclouen el triangle emblemàtic format pel Pi d'en Xandri i Sant Medir. Men t re aquest estudi no estigui finalitzat, hi ha el compromís de "conser­

var" les àrees forestals i rurals i la "congelació de tots els plans ur­bans previstos". Amb aquest ob­jectiu es va crear, a finals de l'any passat, una comissió que s'ha d'en­carregar d'estudiar els mecanis­mes necessaris per protegir aques­ta zona. La comissió la integren l'equip de govern i representants dels partits de l'oposició i de la Plataforma per a la defensa de la Torre Negra. Fins ara s'ha reunit dues vegades i ho tornarà a fer al setembre. D'altra banda, aquesta mateixa setmana s'ha obert el con­curs públic per adjudicar a una empresa l'elaboració d'aquest es­tudi de preservació i gestió de To­rre Negra, que s'haurà d'acabar l'any 98.

•Espais d'interès natural: també

ELS PUNTS PRINCIPALS DEL PACTE CIU ERC (SIGNAT EL 10 DE JULIOL DE 1995) I EL SEU COMPLIMENT

• Elaboració d'un estudi per «fa retjaaJrfccactó dels rodats d» Torra Negra. Fins a l'acabament de l'estudi i l'elaboració d'un pla de conjunt per a la zona. conservació de les àrees actualment forestals i rurals i congelació de tots als plans urbans previstos. Creació, aM mateix, d'una comissió que estudií aquests aspectes (en procés!

• Que l'Ajuntament mantingui el compromís públic en contra del vial de cornisa i del túnel central de Coilseroia previstos en el PGM

• Elaboració en el termini de divuit mesos d'un Pla de Conservació d'Espais Municipals d'brterès Natural (enptvcèsï ".

• Estudiar la possibilitat que Promusa construeixi pisos de lloguer i ais districtes (on estudi)

• Creació de la figura d'un tècnic en solidaritat (amampendentí

• Creació d'un museu municipal i elaboració d'ur* ca&ïejp «tat patrimoni arquitectònic I cultural (on procés)

• Promoció de tecalaian&acEódelaeaiaira^ (tm procés}

*Potertóadóa^lpa^eTdelscorwel»sdectisWc4ea»es«ti<í9

(iiíïtir l·.I.S4C.\ST0SS

durant aquest any s'ha d'elaborar el Pla de Conservació d'Espais d'Interès Natural del municipi amb la intenció, assegura el tinent d'alcalde, Jaume Busquets, "d'as­segurar la perv ivència d'unes àre­es que serviran per mantenir un equilibri natural i urbanístic". En aquest pla, que actualment s'està dissenyant, s'inclouran espais en­voltats d'àrees urbanes, com ara l'estany dels Alous, i espais d'in­terès ecològic. És el cas dels co­rredors verds -torrents i rieres-que enllacen dos sectors de la ciu­tat.

•Integració al Patronat: Ayme­rich assegura que "només ha estat un canvi d'opinió". El cert, però,

és que l'Ajuntament s'ha integrat "pol í t icament" al Patronat de CoUserola en virtut del pacte amb ERC. Abans, l'equip de govern de CiU s'hi havia negat reitera­dament en rotund.

•La gasolinera dels túnels: tot i que la seva construcció no figu­rava evidentment en el pacte, les associacions ecologistes i veïnals que s'hi oposen s'han preguntat sovint sobre el paper que fa ERC i l 'àrea de Medi Ambien t en aquest procés. Busquets assegura que fins ara s'ha limitat a ser "pru­dent". "Jo encara no he dit res", afirma, "perquè no vull aventurar afirmacions fins que no disposi de tota la informació." L'única con­

dició imprescindible per acceptar el projecte, segons Busquets, és que reuneixi els requisits "que prevegin el Patronat i la Genera­litat".

Hi ha altres punts del pacte so­bre els quals és impossible fer fu-turologia ni assegurar si es com­pliran. Per exemple, el compromís de contenir el creixement urbà perquè Sant Cugat no sobrepassi els 70.000 habitants. Altres estan en "estudi": és el cas de la de­manda que fa ERC perquè l'em­presa municipal Promusa cons­trueixi habitatges de lloguer i als districtes. Aquestes dues possibi­litats ja s'han plantejat al consell d'administració de l'empresa.

PSC: "El pacte és intranscendent"

c.c. • Per al primer secretari de l 'agrupació local del PSC, Jordi Menéndez, el pacte C i l ' i ERC és no­més un dels que hi ha a l 'Ajuntament. Es ['"ofi­cial" . Però n 'h i ha dos més. L'"inestable", entre C D C i l ' D C , i el "dis-cret", que, segons Menén­dez, mantenen la coalició nacionalista i el PP.

Incisos a banda, el pri­mer secretari socialista creu que l'aliança entre C i l ' i E R C no ha intro­duït canvis "en el funcio­nament i l'orientació del programa" ja que, segons Menéndez , es manté el model de creixement de ciutat, els tipus de serveis, l'estil de govern i el trac­te als ciutadans. L'única novetat, recorda Menén­dez, ha estat la creació d'una àrea independent de Medi Ambient, però, de fet, aquesta àrea "ja existia en l'època de go­vern socialista". Per tant,

Jordi Menéndez

el pacte é s "intranscen­d e n t més enllà del vot que necessitava CiU per tenir la majoria absoluta". "Ja veurem" -adver te ix-"la repercusió que té això entre els votants".

El que sí que vol deixar clar el pr imer secretari socialista és que el seu partit no té cap interès a m a n t e n i r una pos ic ió "bel· l igerant" contra el pacte ni "posar llenya al foc". La raó: " H e m de cuidar la nostra relació amb ERC" , no amb in­t e n c i o n s i m m e d i a t e s -"ara estan hipotecats"-, però sí de cara al futur.

PP: "Inestabilitat ens ha costat molt cara"

c.c. • El portaveu del Partit Po­pular, Jaume Tarragó, aler­ta sobre el cost "econòmic" que el pacte Cil l /ERC ha tingut per a la ciutat. L'à­rea de Medi Ambient que ara gestionen els republi­cans, recorda, ja existia en l 'anter ior manda t i era "molt més barata i igual d'efectiva". Tarragó insis­teix que no posa en dubte la "legalitat" del pacte, però en fa un anàlisi crític: "Aymerich -l'alcalde- ja te­nia un cartipàs fet abans de les eleccions; en perdre la majoria absoluta, va ad­quirir l'estabilitat de govern a un preu que costeja la ciutat". D'aquesta mane­ra, l'alcalde ha aconseguit la "tranquilitat" que li dóna el vot " incond ic iona l " d 'ERC. HI portaveu dels populars considera que, a més, Aymerich no va esco­llir l'opció "més correcta", perquè ha propiciat una si­tuació en què "el partit que va tenir menys vots a les

Jaume Tarragó

eleccions, està ara manant". Manant, això sí, de forma "hipotètica", ja que, se­gons Tarragó, els republi­cans estan "totalment su­bordinats" a la majoria de regidors de la coalició de CiU que integren l'equip de govern. Finalment, re­corda que el seu partit està molt més aprop ideològi­cament de la coalició na­cionalista que ERC i asse­gura que hagués preferit que, després de les elec­cions. hagués hagut la pos­sibilitat de tenir una "en­trevista personal" amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich.

IC: "ERC s'ha venut.

no juga cap paper 99

C.C.

• El coordinador de la co­missió política local d'Ini­ciativa per Catalunya, José Fernando Mota, és el més taxatiu alhora de qüestio­nar la incidència que ERC té en l'acció de l'equip de govern. El pacte, segons Mota, no ha aportat "cap canvi al tarannà que ja te­nia CiU". A més, els re­publicans "no juguen cap paper" en el que Mota de­fineix com una situació econòmica "desastrosa" , provocada per la manca de previsió de l'equip de go­vern respecte al descens dels ingressos provinents d 'operacions urbanísti­ques. En moments difícils, afirma Mota, "s'ha vist que el projecte de l'equip de govern està aturat". Més: el responsable local d'IC recorda que ERC es presentava com la "gran defensora" del Medi Am­bient, i, després, "és la pri­mera que defensa la cons­trucció d'una gasolinera a

J.F. Mota

la serra de CoUserola". En el cas de la preservació de Torre Negra, un dels ob­jectius prioritaris i decla­rats del partit indepen­dentista, "s'estan donant uns terminis llarguíssims". Mota denuncia també l'ac-titut contradictòria d 'ERC respecte a la insubmissió. "Defensen aquesta postu­ra en altres municipis; en canvi, aquí, quan van te­nir l'ocasió de donar suport a una moció a favor dels insubmissos, es van fer els bo jos" . La conc lus ió : "ERC s'ha venut". I una advertència: "encara ens queden tres anys més" .

A l * » * * *

La Vostra Clínica Particular

Aquesta és la vostra Clínica Particular, la Clínica Mútua de Terrassa.

La Clínica Mútua de Terrassa es troba a la plaça del Doctor Robert de Terrassa, cèntrica i ben comunicada, amb accés fàcil des de qualsevol àrea de Terrassa o des de qualsevol indret de fora de la població. I si us esteu preguntant, com hi podeu accedir? La resposta és Mútua Salut.

La Vostra Assegurança Mèdica Particular L'assistència sanitària privada és una opció personal per assegurar-nos, quan la necessitem, la qualitat assistencial que mereixem, nosaltres i la nostra família. Mútua Salut us ofereix una atenció sanitària integral, per a tota la família, amb les cobertures següents:

Medicina Preventiva

Té per objectiu el seguiment mèdic, personalitzat i continu de cada assegurat i permet recomanar, en cada cas, les pautes preventives més adequades.

'Assegurança disponible en breu temps.

Atenció /'rimaria de Salut

Amb Mútua Salut podreu escollir el vostre Metge de Família i el vostre Pediatre, que us atendran a la consulta particular.

Especialitats Mediques

Quan necessiteu l'atenció d'un especialista, podreu escollir entre els més prestigiosos professionals de la medicina concertats per nosaltres, sense cap cost.

Intervenció Quirúrgica i Hospitalització

Mútua Salut ha seleccionat els millors professionals i la millor Clínica Privada, la Clínica Mútua de Terrassa, a prop del vostre domicili.

Assistència Sanitària arreu del món

La confiança que proporciona Mútua Salut us acompanya allà on aneu. Quan viatgeu, podreu tenir la seguretat de rebre atenció sanitària urgent o tractament mèdic allà on us trobeu, arreu del món.

Exemple pràctic

Aquest és un exemple pràctic d'una assegurança Mútua Salut per a tota la família amb les principals cobertures: Atenció Primària, Intervenció Quirúrgica i Hospitalització, Especialitats Mediques i Assistència en viatges.

l'useu la vostra salut en les millors mans.

Tel. 900 331111 Truqueu-nos i us donarem informació àmplia de tot el que pot oferir-vos Mútua Salut. Una assegurança feta

a la vostra mida, pensada per a les vostres necessitats i les de la vostra família.

Truqueu-nos o ane.u a la vostra oficina, i junts elaborarem una assegurança a la vostra mida, pensant en el present i en el futur.

MÚTUA DE TERRASSA CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

EIS4CAINTCH\S

Menys cessions a les Planes L'Ajuntament intenta reconduir el pro­cés de legalització de les cases de les Planes i ha acordat amb la Generalitat <|ue els propietaris només cedeixin la meitat del terreny que s'havia previst en l'antic l'KKI. l'I/inu 6 Entorn

Parquímetres solars Sant Cugat serà la primera ciutat de l'Estat que disposarà d'un model de parquímetres per a zones blaves que funcionen amb energia solar. Els nous aparells s'instal.laran d'aquí a un mes. Plana 7

Divendres. 19 i/r juliol de 1996

S e r v e i S

La Guinardera s'ampliarà amb una gasolinera i deu plantes d'oficines

E/s promotors del parc de negocis hi invertiran uns mil milions de pessetes

El parc de negocis Augusta, situat al polígon de la Guinardera, confirma la lenta superació de la crisi que ja va vaticinar l'anunci de la construcció, en aquests mateixos terrenys, del Centre Comercial Sant Cugat. Els pro­motors del parc, la immobiliària Dorn

CKI.IACKRNADAS

-Sant Cugat-

La ran anunciada superació de la crisi econòmica necessita a vega­des d'exemples concrets que ho demostrin. Kl parc de negocis Au­gusta (Augusta Business Park), promogut per l'empresa barcelo­nina Dorn S.A., va ser un projec­te nascut en l'eufòria de la bo­nança econòmica que després s'ha hagut de replantejar a causa de la crisi. Kl primer indici que les co­ses esta\ en carn iant va ser el pro­jecte del (ientre Comercial Sant (!ugat. on s'inclou la gran super­fície de Pryca. Kl següent pas serà l'ampliació dels serveis del pare de negocis amb la construcció d'u­na gasolinera que, segons ha pogut saber aquest setmanari, gestiona­ria Repsol, que aplicarà un dis­seny experimental que, si té èxit, es traslladarà després a la resta d'à­rees que té l'empresa a l'Estat. Kl projecte es completa amb un edifici de deu plantes de 6.000 nr de superfície que es destinarà, principalment, a oficines i en el qual s'hi invertiran uns mil mi­lions de pessetes. El promotor es-

S.A., tenen la intenció d'ampliar els futurs serveis que s'hi oferiran amb una gasolinera que, segons ha pogut saber aquest setmanari, gestionaria l'empresa Repsol. A més, Dorn pro­mou la construcció d'un edifici de deu plantes que es destinarà princi­

palment a oficines. En total, la inver­sió pujarà a uns mil milions de pes­setes. De moment, el projecte ja ha superat els primers tràmits a l'Ajun­tament de Sant Cugat, després que el ple municipal de dimarts n'aprovés l'estudi de detall

El projecte ronfima la reacrk/n ió del parc de negocis Augusta, aturatdurantcincanys a causa de k crisi. FotoiX.L.

taria negociant en aquests mo­ments amb Pans and Company perquè s'hi instal·li un "drive", a més d'un autocenter de serveis de l'automòbil i una gran botiga de mobles. L'anunci el va fer dimarts l'alcal­de de Sant Cugat, Joan Aymerich,

durant el ple municipal que va aprovar els primers tràmits urba­nístics del projecte que, segons Aymerich, suposa que, finalment, "es desbloqueja el projecte del parc". L'alcalde va recordar la ne­cessitat que en aquesta àrea es construeixi una zona de serveis

que atengui les empreses que ja hi són, i les que "s'hi instal·laran en un futur". I, en aquest sentit, el Centre Comercial ja ha actuat de "motor abans que es posi en mar­xa". Pel regidor del PSC Joan Gaya, però, el Centre ha "desvir­tuat" el projecte inicial de Dorn.

Mira-sol tindrà més enllumenat

MÒNICA BKRNABÉ

L'Ajuntament de Sant Cugat col·locarà 52 fanals al vial que uneix la plaça de l 'Estació de Mira-sol amb l'Hospital General de Catalunya. Dimarts el consis­tori va aprovar per unanimitat la convocatòria d'un concurs públic per a la instal·lació de l'enllume­nat, i es preveu que l'adjudicació es podrà fer en el ple del mes de setembre vinent, segons va afir­mar el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens. La ins­tal·lació de l'enllumenat es farà amb una subvenció de 23 milions de pessetes de la Diputació de Barcelona que forma part del Pla de Cooperació d'Acció Local (PCAL). Amb aquest pressupost, l'Ajuntament col·locarà 52 fanals de set metres d'alçada amb braços d'un metre i mig i llum groga.

Els veïns de Mira-sol fa temps que demanaven l'enllumenat d'a­quest vial i, precisament, la regi­dora del PSC Maria Sansa va ex­pressar al ple munic ipa l de dimarts la satisfacció del seu grup per la convocatòria d'un concurs públic per a la instal·lació dels fa­nals. Segons Sansa, el PSC rei­vindicava aquest enllumenat des de feia quatre anys.

D'altra banda, al ple de dimarts, el consistori també va aprovar per unanimitat la convocatòria d'un concurs públic per a la pavimen­tació de la rambla de Can Mora, entre els carrers Doctor Murillo i Àngel Guimerà, amb una sub­venció de vint milions del PCAL.

Urbanisme

Els veïns de les Planes faran només la meitat de les cessions de les propietats

Es reinicia un nou procés de legalització de les cases

AN< ;i-: i,s CASTUERA

I -Ajuntament de Sant Cugat ha arribat a un acord amb la direcció general d'Urbanisme de la Gene­ralitat per reconduir la legalització de les cases de les Planes, després que el Tribunal Superior de Justí­cia de Catalunya anul·lés el Pla Especial de Reforma Interior (PERI)que estava vigent. Segons va explicar el cap de l'àrea d'Ur­banisme de l'Ajuntament, Fran­cesc Borràs, en el consell de dis­tricte de les Planes que es va fer

dilluns, l'Ajuntament s'ha replan­tejat algunes condicions i ha in­tentat que siguin més profitoses per als veïns. "Hem intentat buscar un punt de solució al problema que havia pro­vocat la sentència. Primer, hem aconseguit que a les Planes, que ara tenen la qualificació de zona 16, les cessions siguin com a sòl urbà, i no com a PERL" Això sig­nifica que els 120.000 metres qua­drats de cessions que havien de fer els veïns per a zones verdes i equipaments quedaran reduïts a 65.000 . "Per a aquells veïns que

ja haguessin fet la legalització, i que hagin formalitzat les cessions, iniciarem un procés de reversió per deixar-ho en les mateixes con­dicions que els altres", va explicar Borràs. Aquesta condició és vàli­da per als 75 propietaris que ja te­nen les cases legalitzades i per als 28 que estan en rràmits. Hi ha 198 habitatges més que encara estan per legalitzar. Els veïns van rebre amb tranquilitat la notícia, espe­cialment el fet que s'hagi acordat cedir només la meitat del terreny previst en un principi. "Per a al­guns veïns eren una quantitat mas-

La urbanització dels carrers es farà en un període d'entre deu i quinze anys.

sa gran de metres. L'Ajuntament ha mostrat sempre interès per do­nar suport al procés de legalitza­ció.", segons Carme Soriano, mem­bre del consell de districte.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­

merich, es reunirà avui amb la Jun­ta de Portaveus per explicar-los el resultat de les gestions amb la Ge­neralitat A més, al mes de setem­bre es farà un consell de districte monogràfic per donar els detalls a

ELS/CANTONS Divendres, 19 de juliol de 1996

S e r v e i s urbans

Sant Cugat, la primera

ciutat de PEstat amb

parquímetres solars

Les màquines es col·locaran en un mes L'Ajuntament de Sant Cugat instal·larà uns nous parquíme­tres a les zones blaves del municipi que funcionaran amb energia solar. Les noves màquines, que són les primeres d'aquest tipus a l'Estat espanyol, permetran pagar amb tar­geta de crèdit i moneder electrònic, a més d'obtenir dades estadístiques. A més, els parquímetres no comportaran cap cost addicional per a l'Ajuntament ni per a l'usuari.

MÒNICA BERNABÉ

Segons el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, la instal·lació de les noves mà­quines estarà enllestida d'aquí a un mes. L'Ajuntament canviarà tots els parquímetres del muni­cipi -fins i tot els del mercat de Torre Blanca, que fa poc que es van renovar-, i n'instal·larà yint de nous.

Les màquines, construïdes a prova d'actes vandàlics, tindran un pannell d'energia solar i no estaran connectades a la xarxa elèctrica. A més, permetran ob­tenir dades estadístiques sobre les franges horàries de més ocu­

pació de les places d 'aparca­ment.

Una de les innovacions més importants dels parquímetres serà la forma de pagament. Les màquines acceptaran catorze ti­pus diferents de m o n e d e s , a més de fitxes que els comer­ciants podran donar als seus clients. També disposaran d'un lector de banda magnètica i per­metran la utilització de targetes de crèdit, moneder electrònic i targetes recarregables de paga­ment que seran proporcionades pels vigilants de les zones bla­ves. Segons Martí Romera, ge­rent de l'empresa explotadora dels parquímetres, aquestes tar­getes es carregaran al mateix

Entoni 7

La benzinera, pendent de la reunió dels tècnics

CÈLIA CKRNADAS

- U I

E/s nous parquímetres tenen un pannell solar. Foto: ELS 4 CA XTO.XS

parquímetre fins a un import màxim de mil pessetes, i la seva utilització serà semblant a la d'u­na targeta de Telefònica.

La col·locació dels parquíme­tres no comportarà un augment de la tarifa d'estacionament per a l'usuari, ni tampoc un cost ad­dicional per a l'Ajuntament, per­q u è la renovació de les mà­quines ja es va incloure en la concessió adjudicada el mes de maig a l ' empresa Parbla. En

canvi, Parbla farà una inversió afegida de gairebé tres milions i mig, ja que cada nou parquí­metre costa 1.250.000 pessetes.

Les noves màquines, fabrica­d e s pe r l ' e m p r e s a f r a n c e s a Schulemberger, seran les pri­meres amb energia solar de l'Es­tat espanyol. Schulemberger ja ha instal·lat més de 2.000 d'a­ques ts parquímetres a països com Noruega o Suècia, i en ga­ranteix l'eficàcia i fiabilitat.

L'informe definitiu del Patronat de Collserola sobre l'emplaça­ment de la gasolinera dels túnels de Vallvidrera continua pendent de la decisió que es prengui en la reunió que encara han de cele­brar els tècnics del Patronat, l'A­juntament de Sant Cugat i Taba-sa. La reunió es farà abans que acabi el mes de juliol. Així ho va anunciar cl gerent del Patronat, Marià Martí, un dels assistents a la reunió "política" que es va con­vocar aquest dimarts. Aquesta tro­bada, celebrada a instàncies de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, va aplegar el president del Patronat i alcalde d'Esplu­gues, Antoni Pérez, el president i el director general de Tabasa, Rafael Villaseca i Joan Déu, i el mateix Aymerich. Per la seva ban­da, el grup Natura va demanar al ple municipal de dimarts que es reconsideri la necessitat d'instal·lar la gasolinera a la serra de Collse­rola. De moment, l'emplaçament que té més punts és el de Can Borrull, a la Floresta.

Medi a m b i e n t

,_ _ FJ&<J$m& «íC x$XF'·-$*i%&mí3ffi&^Wíifà&foJ& , ...___ El Tinent d Alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, vtstta les tasques de neteja a la urbanització. F oto X I

Unes 15 hectàrees de Sol-i-Aire seran

netejades per preveure el foc RUTH BOLLINGER

-Sol I alr»-

L'Àrea de Medi Ambien t de l 'Ajuntament de Sant Cuga t a c o n d i c i o n a r à la v e g e t a c i ó d ' u n a super f íc ie d e 14 a 15 hectàrees dels per ímetres de la urbanització Sol-i-Aire ubi­cada a Collserola. Els objec­tius de la neteja són disminuir

el combustible vegetal i ted*yr , la velocitat d 'avanç del fec (pn cas d ' incendi . Aquestes accions de neteja es faran en la franja de 25 metres que envolta la urbanització i en t ren dins del "Pla Integral de lluita contra els incendis forestals al municipi de Sant Cugat del Vallés". Consis te i ­xen en reduir la densi tat de la

vegetació i deixar un arbre es­porgat cada set o vuit metres de distàcia i les restes tritura­des de la tala es distr ibuiran per tota la zona per evitar les erosions. Un cop finalitzada la neteja» el Grup d 'Autoprotec-ció de Sol-i-Aire mantindrà en bon estat l 'àrea acondiciona-da sota la supervisió de l'Area de Medi Ambient .

L'Ajuntament destinarà 2 3 milions pe r a u n estudi sobre preservació de Torre Negra

Haurà d'estar enllestit Pany 98

CKLIA CKRNADAS

- Sant Cugat -

L'àrea de Medi Ambient desti­narà 23 milions de pessetes per a la realització d'un estudi que re­culli propostes de preservació i gestió de Torre Negra i la rodalia. De moment, el ple va aprovar di­marts l'obertura d'un concurs pú­blic per adjudicar a una empresa privada l'elaboració d'aquest es­tudi, que constarà s'haurà de pre­sentar al 98 i constarà de tres parts: un apartat d'anàlisi geogràfica i ecològica de la zona, un segon que recollirà els aspectes jurídics i econòmics que intervenen a l'­hora de voler preservar Torre Ne­

gra i un tercer apartat de propos­tes per a la gestió de la /.ona com a espai natural. Tots els grups po­lítics van destacar que aquest és el primer pas pràctic cap a la con­servació de Torre Negra, tot i que el grup socialista va criticar que faltava concreció en les bases del concurs públic.

De Subasta Vendo local o posible vivienda de 200 m. útiles sin columnas. Valor cadastro 16.800.000. Lo vendo por

14.000.000. iQué le parece? Zona ajardinada y piscina

comunitària

Tel 786 15 4 0 - 9 0 9 36 19 17

-ï-ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

8 Entorn ELS4CANT0NS Divendres, 19 de juliol de 1996

L ' e n q u e s t a

S'hauria de ser més estricte amb els cotxes mal aparcats?

L'Ajuntament de Sant Cugat renovarà properament els parquímetres de la ciutat, per tal d'aug­

mentar-ne l'eficàcia i fer un control més exhaustiu dels usuaris. Aquesta setmana hem

preguntat als santcugatencs si creuen que s'hauria de ser més estricte amb els conduc­

tors que aparquen malament el cotxe, especialment al centre de la ciutat. La resposta ha

estat afirmativa en tots els casos: aquests tipus d'infraccions haurien de ser més sancio­nades. Els ciutadans creuen que els cotxes mal aparcats, sigui en doble fila o sobre la vo­rera, constitueixen una molèstia i sobretot un perill per als vianants, perquè els obliga a caminar per la carretera i, en tot cas, a desviar-se. No obstant, també consideren que, perquè això no succeeixi, cal fer una política diferent en el tema dels aparcaments, és a dir, posar-ne més, especialment als carrers més comercials de la ciutat. / L.G.

ROSA PARDELL

75 ANYS MKSTRESSA DE CASA

"Sí, s'ha de ser molt més es­tricte, perquè no respecten els vianants. Jo, a vegades, no puc ni sortir de casa, perquè hi ha un cotxe aparcat a la vorera i he de baixar a la carretera."

MONTSE CORTÉS

20 ANYS

ESTUDIANT

"Crec que sí, perquè per culpa dels aparcaments incorrectes hi ha tot aquest enrenou de cir­culació. Però també haurien de fer més aparcaments als llocs més comercials i conflictius."

LLUÏSA XERCAVINS

63 ANYS

COMERCIANT

"Sí, s'hauria de ser més estric­te. Perquè els cotxes mal apar­cats fan molta nosa i poden pro­vocar accidents. Hi ha uns llocs per aparcar i per tant s'ha de vi­gilar més."

MIREIA SOLANA

22 ANYS

DEPENDENTA

"Sí, perquè hi ha cotxes que aparquen tan malament que no pots ni passar pel carrer. També amb els que aparquen en doble fila, perquè bloquegen la sorti­da i si tens pressa no pots sortir."

MÀRIUS GOMIS

33 ANYS

TRADUCTOR

"Sí. A Sant Cugat hi ha molts cotxes i el centre és molt petit. Ve molta gent de fora i a vega­des els vianants no poden cir­cular bé. S'hauria de ser molt més dur en qüestió de trànsit."

SÒNIA ESPLUGAS

23 ANYS

ASSESSORA COMERCIAL

"En principi, sí, perquè a ve­gades no pots passar per enlloc. Però també haurien de fer una política diferent en aquest tema. És normal que s'aparqui malament, no hi ha lloc."

LUISA MARIA YRAYZOZ

73 ANYS

JUBILADA

"Jo crec que sí, perquè si hi ha unes lleis s'han de complir. Si no, per què hi són els aparca­ments?"

ENRIQUE GRIS

33 ANYS

ADMINISTRATIU

"Sí, crec que sí, perquè a vega­des no es pot passar ni pel pas de vianants. Penso que s'ha de ser més estricte amb l'aparca­ment i amb la velocitat."

AMPARO SINTES

38 ANYS

DEPENDENTA

"Sí, s'hauria de ser més estric­te, sobretot amb els que es po­sen damunt la vorera, perquè molesten molt els vianants."

SÍLVIA CAMACHO

30 ANYS

COMERCIANT

"Penso que sí, perquè és una molèstia per als vianants, per als cotxets dels nens... Crec que s'hauria de ser més estricte."

LA QUALITAT

TRUITA ASALMONADA Ptes./Kg

Ptes./Kg Ptes./Kg

SÈPIA NETA

OS 4 CANTONS

10 nuo Divendres, 19 de juliol de 1996

E d i t o r i a l

ELS I CANTONS Setmanari independent de Sjm Ciliat del Valies

l \ j Pranwa Local ^ • v <*• Sant Cugat. SL

Consell d'Administració Kamnn (iran «president'

l'sep M (Ijhreri/n. \aviei l;nmel!-. l'eic K-iiuerda

Directora i :di . i<:cr i i ,Rt js

Redacció Sii.i.i K.iiieso. \ne.el-< ijMuera.

l·ilu l.li.mlun l.ili (.lluna. Mímiej Bernal*:. Knli ll< llniiei, K..IJ Mmeno. Alev l."pc/. I-rames, < .i·l.i

\ I . I : > L S.mt.l'eie l'ull. Kil.i.ud K'.L .

Equip comercial V i t i a D I n c l · i . . i ·i ·/n

Consell Editorial K.1I1KU-. l i uu ipresideïm

l"sep M ( .il.lc-r /.. üiicpicsidenil U.mseii.it Kiimhaii i i Keptesidental

I : .« ,o , I idici. J..idi Casas. NjinsCjMjnMT. l't le l--.|. . i.h Ve. ,-r 1 ..[ficllv Kri-.li.in lleib.il/lieinier.

k.._,l l'.-.:i.. U,ir..,ii l'r..-, l.liii-1'um. I .mill Rene. Jaume Sahat. l'j,.,S,,|cr. J'.sep V Teixld...

|...,ii l.,n..-.i. |...in In.vani. I ^ it t ( :.in t.i.i- Iseiret.lrial

Subscripcions i Club del Subscriptor \ „ l l . l Uallie.l.l

Fotografia Xas iei l.arrnsa

Responsable de disseny i maquetactò Kdiurd Maiin

Impreasiò R[itimprcs(V72)4(l.l)5.'í>

Distribució Mailing Valies S.I.. l'cl. 589.23.71

Dipòsit legal: (ÍW05-93

i NIÍ r-xpreuj l inKjnwni U m i opinió en els editonab. Eb alUcloai - tp ieucn l'opinni deti teus ju ioo . que Eb4(JnitoHsfM>fo*evi

nevcMiíumcnt

Pros i contres d'una assemblea

E s fa difícil encara intentar raciona­litzar sobre l'assemblea de socis del Club Muntanyenc i, encara més,

sobre el mateix futur de l'entitat. Tot i això, i amb totes les reserves possibles, aventu­rem hipòtesis: a) Part de la junta (Castanyer i Losantos) eren partidaris d'arribar a un consens amb cl sector crític (Monteys, Alayo.) i tancar la crisi sobre la problemàtica oberta pels errors formals comesos per la junta en la consti­tució de la Cooperativa Pi d'en Xandri. b) HI sector crític, com es va demostrar a l'assemblea, també era partidari de tancar

el tema. Com a mínim, de moment. c) Aquests dos grups diuen que en l'as­semblea de dijous es va aprovar el docu­ment on la junta feia un mea culpa sobre la constitució de la cooperativa. d) l 'n sector de l'assemblea (els més pro­pers a Pros) eren contraris al document de consens i van continuar la seva guerra con­tra cl sector crític, al qual no perdonen els atacs a la junta i alguns de personals al pre­sident. Van evitar la possibilitat de votació (d'una manera normal) del document. e) Finalment, cl president, Ramon Pros, sembla que havia permès la negociació amb

el sector crític però el document consensuat no li va agradar. Es va mostrar amb ambi­güitats a l'assemblea (semblava que l'acti­tud dels contraris a la votació ja li anava bé). Es va inventar una fórmula sui generis del concepte assentiment i diu que el document del mea culpa no està aprovat.

El que queda clar és que si abans hi havia dos sectors, ara, com a mínim, n'hi ha tres. Amb aquestes premisses, les candidatures a la junta de la propera convocatòria elec­toral són una autèntica incògnita. Tant de bo que les vacances apaivaguin els ànims de l'entitat més important del municipi.

Posar en pràctica la teoria

Ala Universitat Internacional de la l'au, introductora del concepte de mediació, li cal un mediador. Li cal

aquella persona imparcial que busca l'a­costament entre les parts en conflicte i que treballa per establir ponts de diàleg. Hi ha un conflicte entre l'Ajuntament i la Unipau, i caldrà un mediador, o molts, per resoldre'l. A un primer cop d'ull, pot semblar que hi ha un problema de personalismes. A nin­gú no se li escapa que Frederic Roda i Joan Aymerich mai no han mantingut unes re­lacions cordials i encara menys han esta­blert un clima de confiança mútua. Tot i

això, la l niversitat ha anat funcionant i els problemes no han sortit a la superfície. Però els conflictes del director de la Uni­versitat amb l'Ajuntament no es poden subscriure als mandats de Joan Aymerich. Pel que es va saber al darrer ple, les rela­cions de la Unipau amb el darrer alcalde so­cialista, Oriol Nicolau, no van ser millors.

La Universitat va néixer el 1983 i quatre anys després, i seguint el plantejament proposat pel mateix Aymerich, es va crear una fundació -per tal que la Universitat no hagués de dependre de l'Ajuntament- in­tegrada per la Generalitat, universitats,

ONG i entitats locals, a més de l'Ajunta­men t Però, tot i la fundació. l'Ajuntament ha continuat mantenint els pressupostos de la Universitat. En la darrera edició, un 90%.

El conflicte no ha de fer desaparèixer la Universitat Creiem que dues institucions tenen ara molt a dir: l'Institut Víctor Seix de Polemologia, impulsor del naixement de la Universitat, i Amics de la UNESCO, el patró santeugatenc que té més afinitats amb el projecte. A aquestes entitats, o a les que sigui, els toca ara fer el paper de me­diadors.

El l e c t o r escr§u Les coses al seu lloc

E.n cl darrer número del set­manari que dirigiu i amb el títol La cara oculta del debat, article que fa referència a l 'oposició de set associacions de veïns a la taxa de sanejament C.C., au­tor o autora d 'aquesta colum­na, deixa anar com qui no vol la cosa dues afirmacions rotunda­ment falses.

Km refereixo a l 'encapcala-men t quan diu: " 1 priori, la campanya ha estat una inicia­tiva d 'un grup d'associacions de veïns...", per, a continuació, donar a entendre, tal com fa l'e­quip de govern de CiU-ERC, que són els partits polítics de l'oposició, PSC i IC-Els Verds, els q u e en m o u e n e l s t i l s . Dones que sàpiga C.C. que la iniciativa ha estat a priori, al mig i aposteriori, i ho continuarà sent, de les set associacions de veïns que amb absoluta inde­pendència, només faltaria, han pres decisions coincidents amb la dels partits abans esmentats. Llàstima que la coincidència no s'estengui a la resta de par­tits!

Mes gruixuda encara es l'afir­mació de C.C. que textualment diu: "L 'Associac ió de Veïns

Sant Joan de Mira-sol, molt vin-cualda a Iniciativa"... Ha de sa­ber també C.C. que l'associa­ció que presideixo, la de Sant Joan de Mira-sol, no manté cap mena de vincle ni amb Inicia­tiva ni amb qualsevol altre par­tit, i que totes les decisions les pren una junta de dotze mem­bres dels quals només un, jo mateix, pertany a IC. Sabíem que si venien temps difícils, i així ho vaig manifestar el dia que la junta em va atorgar la seva confiança, la meva afiliació política podia ser utilitzada con­tra l'associació. I així ha estat. El que no esperava és que el vostre setmanari contribuís al joc brut de la confusió. / JO­SEP MARIA À N G E L SOLÀ. President de l'AVV Sant Joan de Mira-sol.

Justa posició

El dimarts 16 de juliol he après al ple de l 'Ajuntament tot un seguit de frases compostes que poden omplir de perplexitat al lector. Per exemple, una bona frase subord inada és "l 'Àrea d 'Urbanisme i Àrea de Medi Ambient" on, és clar, la propo­sició important és la primera. T a m b é una frase copula t iva com Àrea de Medi Ambient i Insubmissió. O, fins i tot, una oració incoordinada entre Eco­nomia i Serveis Urbans (o sia, entre reducció de la taxa i cla­vegueres).

Sé que aquestes frases descon-tex tua l i t / ades del ple poden semblar més que incoherents. Però la coherència caldria bus­car-la (encara que crec que mai

la trobarem) en aquest mateix diari en la notícia de com ha anat el ple; sempre queda el re­curs de prescindir dels serveis informatius i servir-se un ma­teix llegint les actes del ple. P.D. Aquesta carta està escrita en calent després de tres hores i mitja de ple. Segur que pot ofendre a molts i per això de­mano perdó. No obstant, la pu­blico perquè una mica d 'humor i rònic s e m p r e e n s po t anar bé./J.T. Sant Cugat

El pacte de Madrid, la violència i l'autode­terminació

En la darrera reunió del pacte de Madrid, els representants d 'ERC (tal com ja havien fet fa uns mesos els d 'Eusko Alkar-

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t a l l ò

q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

EIS 4 CANTONS

tasuna) van abandonar aques­ta taula unitària antiterrorista perquè aquesta (i els partits ma­joritaris que en formen part) no oferia prou garant ies de res­pecte al dret a l 'autodetermi­nació dels pobles (proclamada i guanyada per via pacífica) ni a la reciprocitat democràtica. És a dir, que seria molt inco­herent condemnar la violència terrorista cega i assassina i, per contra, tancar els ulls a la tor­tura, la manipulació hipòcrita i el crim organitzat des de Yesta-blishment oficial.

Aquesta vidriosa i colpidora qüestió del terrorisme és sem­pre molt difícil de tractar (es pot ferir molt fàcilment i gai­rebé sempre involuntàriament la sensibilitat, el respecte i el dolor de les víctimes i els seus familiars d ' aques t s actes tan irracionals). N o obstant això, és to ta lment injust i intolerable criticar tan despect ivament (i massa vegades amb un sentit venjatiu de l inxament moral) unes forces polítiques (que són les campiones del pacifisme) que per la seva coherència i honradesa són les primeres que voldrien una solució justa, dig­na i pacífica al problema del te­rrorisme. / J O S E P M. L O S T E I R O M E R O . Portbou

ELS/CANTONS Divendres, 19 de juliol dl 1996 Opinió l i

La l l o t j a

Per què vaig dir 'no' IQSEP M. CABRERIZO

En l'última assemblea del CMSC, algú va dir que érem més que un club,

com el Barca. I té tota la raó; no­saltres, després del dia 11 de juliol, fa la sensació que som com a mí­nim dos o tres clubs. Els qui es posen del costat del sector crític i els qui no ens hi posem... 0 estàs amb nosaltres o estàs en contra nos­tra. Aquesta és la sensació que vaig tenir després d'haver ex­pressat la meva opinió envers el document de consens que la jun­ta directiva i representants del sec­tor crític van sotmetre a votació en l'última assemblea de l'enti­tat Molts socis vam demanar que no es posés a votació aquell do­cument per raons lògiques; per­què no era una conseqüència de la mateixa assemblea. No estàvem d'acord amb la forma ni amb el fons de la redacció; no vam tenir cap participació en les seves con­clusions. No vam debatre res. Els punts van set pactats prèviament entre la junta directiva i els re­presentants crítics. Tot i haver-nos assegurat aquests que les dues bandes havien estat prudents, ce­dint en benefici de la bona har­monia de l'entitat, cap va voler ce­dir més. Ni tan sols davant del nombrós grup de socis que de­

manàvem no sotmetre a vo­tació aquell do­cument. A ho­res d'ara hi ha molts dubtes sobre les afir­macions i de­mandes que defensen aquell cente­nar llarg de so­cis, anomenats sector crític. Sobretot des­prés de l'expo­sició que va fer la junta a l'ini­ci de l'assem­blea explicant com i de quina ma­nera s'havia arribat a la situació en què ens trobem. El document no recull pas l'opinió dels socis en general, sinó només la d'un sector molt concret que va ser el que va acabar aprovant-lo per assenti­ment. Un document que sancio­na allò que a priori es presenta com a símptoma de presumpció no pot actuar com a sentència de cap junta sense haver-hi hagut un debat assembleari previ. Dit d'u­na manera entenedora, ens va semblar una embeinada de supo­sitori amb premeditació i alevo-

.i diu que nota una mena de sensació...com si els hi estiguessin "apretanf? ....home, l'edat també hi fa molt, però jo no li sé veure res

"3H) sia. Confiava que aquesta assem­blea serviria per deixar clares, d'u­na vegada, quines eren Ics posi­cions sobre el tema de la Cooperativa Pi d'en Xandri, ja que era l'únic punt que figurava en l'ordre del dia. No que serviria per tirar una manta, un document, al damunt del conflicte... Pregunto: era tan necessari sotmetre a vota­ció aquesta redacció, aquesta en concret? Sóc del parer que allò que pro­

posàvem els qui ens vam mostrar contraris a votar que la junta i els crítics es fessin seu el document i punt

era el més assenyat. Ja que es man­tenia d'a­questa ma­nera la unió de l'assem­blea i es dei­xava fer en els signants del docu­ment. I, a més, no es deixava de banda la resta de so­cis; més del 90% desco­neixien la

proposta.

També val a dir que una part dels assistents va demanar el vot se­cret i no es va acceptar. Aquest fet és preocupant, ja que posa en evidència els qui defensaven com a objectiu principal de la treva el d'amansir els ànims mitjançant el diàleg... el vot secret hauria estat el més just aquella nit. Després, el que va venir un cop acabada l'as­semblea és potser encara més trist, ja que de terroristes assemblearis se'ns va arribar a qualificar els qui vam votar en contra que es fes cap votació sobre aquella redacció. Un

dels portaveus representants del sector crític, tot i reconèixer que no era una expressió gaire correcta, la va deixar dita com a tall de veu per Ràdio Sant Cugat. I la majo­ria no havien votat. Uns van optar per deixar la sala, altres per abs­tenir-se; només va enlairar de ma­nera vistosa les paperetes verdes del síél grup crític. Francament, el resultat aprovat per assentiment va tenir al meu entendre un gust molt amarg... Aquesta vegada no hi va haver guanyadors, ningú, tots hi vam perdre. Fins i tot els qui van votar afirmativament el do­cument, que, possiblement ells sí, se sabien de memòria abans d'entrar a la sala. Pregunto, si ha­guéssim votat tots i el resultat ha­gués estat negatiu, de què hauria servit tenint en compte que les eleccions estan convocades ja? El no per què servia? Potser per no­res, o potser per allò de divideix i venceràs. Al meu entendre, si som com el Barca, som més que un club, i en certa manera és com­prensible que així sigui tenint en compte la gran massa social que té el CMSC. La insistència perquè es portés a votació el document de consens em va semblar un pols de força preelectoral en tota re­gla..

L 'Acudit

ti mmnm P

La f i n e s t r a

L? altra cara

JOSEP M. JAUMÀ

Gairebé escric sempre de coses bones: afortuna­dament, de motius no

ens en falten. Sento dir que fins hi ha viles veïnes que parlen de Sant Cugat com del "model de creixement" a imitar. Felici-tem-nos-en. Però encara no s'ha inventat res que no tingui dues cares. I aprofito que es estiu, quan els mals glops s'empassen millor, per descarregar uns quants greuges que amics i co­neguts m'han anat abocant amb preocupació. El meu, cl deixo per al final. Tot plegat, suposo, un mal d'ossos de l'edat de créixer.

Es veu que hi ha gent que. a l'hora de pagar un servei, es tro­ben amb recàrrecs no anunciats prèviament; o que entren a un establiment perquè hi llegei­xen un preu i, quan estan ben entaulats, es troben que és un altre; que hi ha contractes de vuit hores que, quan un s'hi tro­ba, resulta que són de catorze o més, i sense les condicions mí­nimes. Es veu que hi ha visites

a professionals que, per una hora, et claven 40.000 ptes., o pitjor (i això em passa a mi), que només entrar i explicar el que et passa, amb una rapidesa de joc de mans ja t'han assig­nat dia i hora per al quiròfan: em consten uns quants casos.

cNo hi ha habitatges subven­cionats més barats que han anat a parar a gent que en podria pa­gar d'altres i deixar aquests per a qui els necessita? c'Consta la declaració d'hisenda familiar en les sol·licituds, per exemple? Viuen als pisos els qui els han aconseguit? O, un cop aconse­guits, es poden llogar o reven­dre? Només pregunto.

El meu greuge personal és senzill: per què hi ha tan poc diàleg en l'àmbit públic? Fa mesos que excaven als jardins del monestir: qui ha vist el que hi han trobat? Qui sap què en pensen fer? Quants veïns de Coll Fava saben el com i el per­què de la seva urbanització?... No acabaríem. Perdonin, i un bon estiu.

12

EIS 4 CANTONS

Societat Divendres, 19 de julwl de 1V96

E d u c a c i ó

L'Ajuntament deixarà

de subvencionar

la Universitat de la Pau

l!alcalde no va assistirà la inauguració

Els malentesos entre l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ayme­rich, i el director de la Universitat de la Pau, Frederic Roda, posen en perill la continuïtat d'aquest fòrum, que s'organit­za a Sant Cugat des de fa tretze anys. Aymerich, que no va assistir diumenge a la inauguració, ha anunciat que l'Ajun­tament deixarà de subvencionar aquest mateix any la Uni­versitat perquè se sent "ofès" pel tracte que ha rebut dels or­ganitzadors. Per la seva banda, Roda reconeix que ara tot depèn del "lliure arbitri" de l'alcalde, de qui afirma que "no hi arriba". Fins ara, l'Ajuntament aportava a la Universitat dos milions i mig de pessetes.

CKUACKRNAD.VS

I-acte d'inauguració diumenge passat de la tret/ena edició de la l niversitat de la Pau, que s'orga­nitza cada an\ al (!entre Borja, va ser la culminació d'un rosari de malentesos que s'havia iniciat el mes de febrer, amb motiu de la \ isita a Sant ('ugat del president de la Universitat i Premi Nobel de la pau, Adolfo Pérez Ksquivel. Kn aquella ocasió, els responsa­bles no van a\ isar l'alcalde de Sant Cugat. Joan Avmcrich. de la \ isi-ra. Avinerich ocupa la vicepre-sidència de la universitat i per aquest motiu afirma que es va sen­tir molt "ofès" per aquest tracte, ja que. recorda, "des de l'Ajunta­ment hem fet molts esforços per la lniversitat i fins i tot, en una oca­sió, vam finançar el viatge d'Es-quivel i la seva dona". Aymerich assegura que. dies després d'a­quest incident, ja va comunicar al director de la Universitat, Frede­ric Roda. que prescindia del cà­rrec de vicepresident i que "si l'A-jun tament només serveix per posar els diners de dèficit que ge­nera cada edició de la Universitat, ja se'n pot oblidar". Des de lla­vors, l'alcalde no ha canviat d'opi­nió: diumenge no va assistir a la inauguració, davant la "sorpresa" dels organitzadors, perquè diu que ningú no el va convidar formal­ment i reitera que l'Ajuntament no donarà ni una pesseta més a la 1 'niversitat. Ni tan sols la quanti­tat que estava prevista en el pres­supost -dos milions i mig de pes­setes.

I .a reacció del director de la \ 'ni-versitat no s'ha quedat enrere. Roda considera que l'alcalde "no hi arriba" perquè és incapaç de va­lorar en la seva mesura la trans­

cendència de l'episodi de la visi­ta de Pérez Esquivel davant els tretze anys que fa que funciona la Universitat de la Pau, "que porta el nom de Sant Cugat arreu del món". Les afirmacions tic l'alcal­de demostren, segons Roda, que no valora "en absolut" aquest fet, i considera que, com a mínim, Ay­merich podria haver comunicat les seves decisions per escrit. "Si em vol dir personalment que sóc un imbècil, d'acord, però no està jus­tificat que posi en perill la conti­nuïtat de la Universitat." Roda re­coneix que "ara tot depèn del lliure arbitri de l'acalde". però no pensa insistir-hi: "Que faci el que vulgui". Kn canvi. Avmcrich re­corda que la Universitat forma part d'una Fundació amb "enti­tat jurídica pròpia" que la deslliu­ra de qualsevol "voluntat políti­ca" i que li permet, al mateix temps, buscar recursos d'altres fonts. Del Patronat d'aquesta Fun­dació en fornien part, entre d'altres institucions, la Generalitat, tres universitats catalanes i diverses ONGs. a més de l'Ajuntament.

Parlamentarisme

Discussions a part, el president del Parlament de Catalunya, Joan Raventós era el convidat especial a Tacte que diumenge obria una intensa setmana de debats i con­ferències entorn de la solució dels conflictes mundials i l'educació per a la pau. Segons el president del Parlament, aquesta institució està en "crisi" per la seva "inco-municabilitat" amb la societat. Per això, Raventós considera impres­cindible que es creï "una conv ic-ció des del Parlament sobre la sev a pròpia funció" i que s'elimini "el fals conflicte entre poder legislatiu i executiu".

F.l director de la Universitat, Frederic Roda (de peu) i el president del Parlament durant la inauguració. Foto: X.I..

"Les Ueh espanyoles discriminen

les immigrants musulmanes"

MÒNICA BERNAlíK

•"U'Kstat espanyol discrimina les dones immigrants del Ma­grib perquè difícilment els atorga permisos de treball o re­sidència", segons va denunciar la directora del centre Bait al-Taqala, Teresa Losada, en la quarta jornada de la Universi­tat Internacional de la Pau de Sant Cugat que es va fer di­mecres al ( 'entre Borja. Teresa Losada va explicar que­

ia majoria de les dones musul­manes aconsegueixen entrar a

l'Estat Espanyol a títol de re-agrupament familiar, al·legant que el seu marit o un altre pa­rent treballa o resideix al país. Aquest estams els impideix aconseguir un permís de tre­ball i, per tant, depenen sem­pre d'un familiar. "Són immi­grants passives", va afirmar Losada. que considera que aquestes dones es troben en una situació d'indefensió jurí­dica. Com a exemple, la direc­tora del centre Bait al-Taqala va explicar que una immigrant no pot separar-se del seu marit,

perquè això suposaria la seva expulsió de l'Estat.

Les dones musulmanes que emigren soles són una minoria i "estan mal vistes", segons I vi­sada, que va afegir que sem­pre han de treballar en feines de servei domèstic, tot i que tenen una formació alta.

D'altra banda, a la sessió de dimrecres, també va interve­nir la immig ran t a lger iana Khoukha Toukal, que va ex­pressar la seva indefensió da­vant les lleis de l 'Estat Es­panyol.

ELS^CANTW© Divendres, 19 dejuliolde 1996 Societat 13

L l e n g u a

L'Ajuntament fixa un regla­ment per a l'ús del català

El text formalitza el que ja és un costum en polítics i funcionaris

L'àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament ha redactat una reglamentació que determi­na, de manera general, com ha d'utilitzar-se el català entre els regidors i els treballadors de l'Ajuntament. El català, com a llengua ofi­

cial de Catalunya, és l'idioma que s'utilitza al consistori en les seves tasques i relacions. L'àrea de Serveis Personals s'ha decidit a ar­ticular en una normativa una pràctica que, de fet, és habitual al consistori.

À N G E L S CASTUERA

• Sant Cugat -

El document es va presentar a aprovació dimarts passat, du­rant el ple, i va obtenir el vist-i-plau de totes les forces polí­tiques del consistori excepte el dels dos regidors del Partit Popular. Jaume Tarragó va de­manar que l'aprovació del text quedés sobre la taula, perquè, segons va explicar, el docu­ment que s'havia d'aprovar els havia arribat només amb 24 hores d'antelació i no havien tingut temps de llegir-se'l. La proposta, però, es va rebutjar i els regidors populars es van abstenir a la votació final. La reglamentació va tenir el vot favorable de la resta de les for­ces polítiques.

"L'únic que hem fet ha estat

escriure sobre el paper unes pràctiques que a l'Ajuntament ja es venien fent", segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, im­pulsora del document. "No és que hàgim trobat cap defi-

UAjuntament ha reflectit en un paper una

nomraitva que ja era pràctica habitual al consistori

K ciència respecte a l'ús del ca­talà. És, simplement, que ens ha semblat bé tenir un marc

legal, unes bases per saber a què atenir-nos". El document està escrit sobre la base d'una proposta que va fer cl Con­sorci de la Normalització Lin­güística. L'Ajuntament hi per­tany des de fa dos anys, i ha volgut imitar la inciaitva que també han posat en pràctica altres municipis catalans. En general, i d'acord amb l'Esta­tut, tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo, i d'ex-pressar-s'hi, de paraula i per escrit. Això significa que s'­han de poder adreçar-se a l'ad­ministració, a les empreses i als organismes públics. En aquest reglament es regu­len, en onze capítols, l'àmbit en que s'ha d'utilitzar el ca­talà, l'ús lingüístic general, l'ús intern, quan s'ha de fer servir el català en l'atenció al públic,

L'ús del català està normalitzat a l'Ajuntament. Foto: ELS 4 CANTONS

i com s'ha de fer servir en les relacions institucionals, o quan s'han d'escriure els avisos, les publicacions i les activitats pú­bliques. La normativa s'em­marca dins les indicacions del Consorci de Normalització Lingüística, i ara s'ha establert per escrit el que ja es practi­cava.

LA QUALITAT DE L'AIRE A SANT CUGAT DEL VALLÈS PRESENTACIÓ

D'acord amb la Directiva de la Unió Europea 90/313, la informació de la qualitat de l'estat del medi ambient és un dret del ciutadà. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha iniciat l'elaboració de l'I-QA (índex de Qualitat Ambiental) per a cada municipi de Catalunya. L'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, amb les dades obtingudes de l'estació de con­trol de la contaminació del nostre municipi, oferirà quin­zenalment l'evolució d'aquests índexs.

IQA (índex de Qualitat de l'aire) L'IQA té en compte els 5 municipis contaminants at­mosfèrics per als quals l'actual normativa comunitària ha establert els nivells màxims permesos. D'aquesta ma­nera, s'obté l'IQA per a cadascun dels contaminants. L'I­QA més baix passa a ser l'IQA d'aquell dia.

Categories de qualitat de l'aire ( IQA)

1. Qualitat de l'aire Bona (****, * * * * * ) : Els valors d'immissió de tots els contaminants mesurats són els propis d'un aire de qualitat IQA>50

2. Qualitat de l'aire Millorable (•**, * * ) : Cap dels contaminants ha ultrapassat el seu valor límit Tanma­teix, almenys un està per damunt del seu valor guia, que és el nivell de referència per considerar un aire de qua­litat i per tant cal controlar la seva evolució. 0=<IQA<50

3. Qualitat de l'aire Pobra (*): Almenys un dels 5 con­taminants amb què es calcula l'IQA ha ultrapassat els va­lors límits fixats en la normativa vigent nivells que po­drien afectar aquelles persones especialment sensibles. IQA<0.

Característiques generals dels contaminants atmosfèrics mesurats a l'estació

de Sant Cugat del Vallès

Í N D E X D E Q U A L I T A T DE L'AIRE ( I Q A ) DE S A N T C U G A T D E L V A L L È S

Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès Període 24/06/96 al 07/07/96

IQA quinzenal: ****

Valoració de les dades:

Durant aquest període quinzenal, la qualitat de l'aire a

Sant Cugat del Vallès ha millorat respecte a les setmanes

anteriors, passant de millorable a bona (****, *****) , en­

cara que segueix sent l'ozó el contaminant que dóna el

valor de l'IQA més baix, com està succeint arreu de to­

tes les viles de Catalunya.

Consells per a la reducció de la contaminació

atmosfèrica:

Malgrat que la qualitat de l'aire ha millorat considerable­

ment, cal no fer servir el vehicle privat per fer trajectes

urbans si no és imprescindible, ja que la previsió d'augment

de les temperatures afavoreixen la formació del conta­

minant ozó.

Alhora és convenient que les indústries del municipi i

dels voltants, controlin al màxim el manteniment dels

aparells correctors de la contaminació (filtres, sistemes de

producció, etc.) per contribuir el mínim a la formació

d'ozó.

3] " i

• ^ , . . ; , ' . ' ; • : ' • . • : . - . . • . : \

• v : '"••': ' V ' ' ; ' • • : ' • • ; J

» i • • "~l m ;• » A H 1 l l i "~l

niniíiiiii ri I I 1 1 i 1 1 1 I 1 • i i llllillllï •

i i i i

i i i i i i i in llllillllï

-i Ajuntament de

Sani Cugat del Wlès

Àrea de Medi Ambient

14 Societat ELS /CAIYTONS Divendres, 19 dejuliol de 1996

S a n i t a t

El nou hospital

d'Asepeyo a Sant Cugat ja atén pacients

Sant Cugat ha estat fonamental per als jugadors del Barca en

aquest final de temporada. Els fitxatges que ha fet el club,

com ara Vitor Baia i els jugadors amb qui s'ha negociat però

que no s'han incorporat al planter, com ara el porter Kòepke,

o Amunike, han passat per l'hospital central que la mútua es­

pecialitzada en accidents Asepeyo té al municipi. Aquest nou

hospital s'ha d'inaugurar al setembre, quan l'atapeïda agen­

da del rei Joan Carles ho permetí. Però, tot i així, les instal·la­

cions van començar a funcionar el 17 d e juny.

AMJI·.I.SC.YSTI'KRA

- Sant Cugat-

L·i mútua Asepeyo ja ha posat en funcionament la seva seu cen­tral. que ocupa una superfície de .ÏO.lS.vï metres quadrats situats en terrenys paral·lels a l'autopista A-7, tot just davant de la compan­yia asseguradora Catalana Occi-dente. Kn aquestes instal·lacions s'inclouen un hospital que té 124 habitacions i quatre quiròfans. També hi ha una sala de reani­mació. un laboratori d'anàlisis clí­niques, equipaments de rehabili­tació i, evidentment, una unitat de cures intensives.

La inversió que ha fet la mútua Asepeyo en aquestes instal·lacions

centralitzades és de gairebé 5.8(K) milions de pessetes. Amb aquests diners, s'ha construït també a l'­hospital un servei d'urgències que té també un quiròfan, un servei radiològic i mòduls de consultes externes. Kls equipaments de tots aques t s serveis són els més avançats tecnològicament.

A banda dels aspectes estricta­ment tècnics, cl gran hospital que s'ha construït a Sant Cugat inclou també les oficines centrals de la mútua i un saló per fer actes pú­blics, jornades i seminaris. Una de les particularitats d'aquest nou hospital és que un 10% de les ins­tal·lacions es dedicaran a una àrea multidisciplinar de seguretat i hi­giene. Aquest centre d'investiga-

Toí i que l'edifici s'inaugurarà al setembre, els jugadors del Htirçaja són clients d'Asepeyo. Foto: XAVIER IARROSA

ció farà tasques d'assessorament, orientació i divulgació d'activitats que serveixin per reduir els riscos d'accidents laborals i les malalties que estan relacionats amb deter­minades professions.

Segons el gerent de la mútua, Jordi Guix, el nou complex sani­tari disposa de l'espai que abans no es tenia per fer aquesta feina.

Tot i així, Guix reconeix que "des del principi, la nostra mútua s'ha preocupat per la prevenció, per donar el millor servei a les em­preses mutualistes", i en aquest sentit és pionera en la investigació per a la prevenció. "És una part que potser no es veu tant, però és la més eficaç, perquè del que es tracta és que l'accident no passi".

Asepeyo va fer l'any passat 1.650 cursos i jornades tècniques, i 8000 sessions formatives específiques. aquesta feina es podrà millorar amb les noves instal·lacions, que al setembre ja estaran a ple ren­diment Serà quan el rei Joan Car­les faci un forat entre les seves múltiples activitats i vingui a Sant Cugat per inaugurar-les.

j&^Kic

Cirurgia • DS-PeRHÀHOEfLAVOS Ciwrgta çjef»raí. apstteS tSgestfu. *8C-Previ3M.Sar8ttts.Av Tarn&fjtanç*, S-St. 2(i, A I . sant Cugat w 689 47Q$

Consult. Centre Mèdic • C £ N T R 6 M è « C S A Í W i r Certificats d a e o o * * í arm«*.t interna, lasertafífsa. SanSmge t ?,6fiW i «.Sant Cugat i r £ M |

Dietètica-Nutrició • MARIA M O S S O U » Acupun&ts ftuttiçto. (BslWca.MWBceft·

C u g a t . t r 8 » 1 3 6 ? - ; - > <

msott* tíSjow, twtatccfMaaudai.Sr* d8V«liMHU H\, 1*t$t< $ * « * £ « * * ,

CM A ESTÈTICA Pn.A»n»H.c«idft«tH».ffwinaafr g n ' O n Uumdwci·

bfenre 2-S. 2a planta. <taft> « . 061® Sa* C U B * • 588 43 5? - G M 43 98

Fisioteràpia

FTwvwrfl ïi·i K^Nwtmmt w m n r m K

Gfvm 48.SantCug«. « f E M t l »

*0&4»MmrmtamiMií&

Metge capçalera

CAUSSA

^9,Av.TÇff«tlt«K»2-8,3r íOa.

yttpnta»»

Mútues MtSmAM£SVK;0. m

:da (rebel i m 271. Plaça

3<a»(*Cug«.

»|^.SanlCuoat . t r 674 0 1 4 6

• C S H T R E DENTAL )QU«tiB«i8C JSif.C««te^a.at tatxo» $M*Cti0*t «aWtOOOO F a x 5 8 9 0 3 1 3

# ^ £ l » ^ D e N T A L A U T R A N ' ' <$Cfentcíí>gtaí)etiSrai. tmpfantotogsi, pcf> «tat*. <n»)Wape*Mna, ortodòncia, wútoas. AJJfer»Wef«». ï-S. 2a, H SartCusat

« t t J f l C A DSNTAt. MAYOR Q&nfplOB)e «n 'jartetal, Ortodòncia tm-pftaihaYirJn 0 t 4 t t * s a * « **«», d» 10 h a 13 h l d * « h * » h Ms5™,S3-2S,K;3a.Sar»at-g a H H | 7 4 7 3 4Q

• C Ü M C A DENTAL DOflTOOÒ«C» O M * * Atipar Bianot Ortudinoa exck>-DkMJkM«ana t adufta. Cy Suma Maria fl, t f r t ^ M t t r SB9 7 9 4 0

« O R * * » . 4AUME SABRÀ

Oftalmologia

• & p p p | p i *AÍ.UT ocuunt O^ífodBjÉ* ©gow» a n * les p i s * *

tü

#$**«. M « M a Sant Crçpí # « 8 * 1 * _ _

Ortodòncia Otorinolaringòleg

•G*í*|^i i ip^m*

Pedagogia Logopèdia • BÏECttrfiA'

«CffitA. PfAPF. «« te»» . A0íup.Mat

'W^Wi'l·gi.v'"'

,Víta&30Salut(*ç)fra.

Podologia

Ifeétacofivs*.

Psicologia • C E M T R E B l Í »SfCOt .OQIA Ci^K^T<as*m**9pf«nenteísp»í<í» íafíafta Nsofc,attete««iteïaiít«s.Ay' Catítm^a 2 t . * i * . St t * D igt t » $ 7 4 ^ B ^ | '

• Ç W B M E L A C A à m t O

•CEKTREPWCOTCB*i«ABet

PsaoQtogia, píiquiiana, Içgag&ta, ftaç»-Ot ea«ès,S,2n, 3a,8««C<íS)«t W 5 ^ 4 0 5 1

DONA F*ie<*í9to ««fftfca, flJ)t*l O w

(*Mtl.Sat((ÍSíBBt

ttiWM'4»»»^'^^ #ORA.MLEa»

tagas, 26-27,2B 1*tSantCüasat --» 874 38 S 3 - 4 1 » 48 48

Pulmó i cor

Tocoginecologia-Obstetrícia

2A

grt.<rS8ft13OT

ïbao^necçfogja, A<tCate!uftya,í1,4rt V 58» 48 06.

»g74Wtiy<BtS8&tt4$

Traumatologio

UJWHES TraumatdOBia prtopadta.ASC.I'Hwitft, tí<«fyt«K: Av.'BjnBKane», 2-9, at-to SMntCuip

^1o»»Mtt«*V»« »Hs**»,à«t<>ií(«t « « S S 7 9 6

• J 0 8 £ P O < M W « Q O PGCH T«*rWdo^a órtopòdia Aístettatte*»-nttna Pnmasa Madywe « * * & * ; % • ittblanta.2-e 2410 SmtCuOBM* 8 t »

«M» M

« m ^ M H N AFAMEM»»

34

CENTRE DE

REHABILITA­

CIÓ

FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i

Psiquiàtrica

Servei d'orientació i

Tractament de les addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA

Av. Torre Blanco, 2 - 8, 3r B

08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax589 35 18

ELS/CANTONS Divendres, 19 dejuliol de 1996 Societat 15

Via t g e s

Els santcugatencs busquen sol i platja per passar les vacances d'estiu. Així, les illes Balears i les Canàries són al­gunes de les destinacions més sol·licitades a les agències de viatges de Sant Cugat. Aquest any, però, els Estats Units se n'emporten la palma.

Amèrica, Pescapada Els Estats Units es enguany la destinació preferida dels santcugatencs

MÒNICA BKRNABK

- Sant Cugat -

Si vol viatjar als Estats Units o a Menorca aquest estiu, faci la reserva avui millor que demà, i sobretot no s'escarrassi a bus­car una bona oferta perquè di­fícilment la trobarà. L'illa dels formatges i el país de l 'ham­burguesa i la Coca-cola tornen a ser les destinacions preferi­des dels santcugatencs per pas­sar les vacances d'estiu. Això ha fet que els preus s'hagin dis­parat i que, a aquestes altures de la temporada, sigui gairebé impossible trobar un bitllet d'a­vió a Amèrica del Nord per menys de 1 ()().()()() pessetes o una plaça d'hotel a Menorca.

Les Olimpíades d'Atlanta han engrescat els santcugatencs a visitar els Estats Units. Malgrat això. Atlanta no és la destinació més sol·licitada, sinó que es prefereixen ciutats com Nova York. San Francisco o Los An-geles.

Segons Josep Ramon l ssia, de l'agència santcugatenca Us-sia Tours, la devaluació del dò­lar. ta quatre anys, va animar els santcugatencs a viatjar als ELA i "aquesta tendència en­cara continua". En canvi, Da­niel Abuelo , cap d ' i b e r p l a n Agència de Viatges, atribueix el boom dels Estats Units a la reducció de les tarifes d'avió d'enguany, tot i que a l'agost és dif íci l t r o b a r un b i t l l e t econòmic per a aquesta desti­nació.

M e n o r c a , a v e s s a r

Els santcugatencs que no viat­gen a l'estranger escullen Me­norca per passar les vacances. El juliol a l'illa ja no hi cap ni una agulla, i ara és pràcticament inútil intentar trobar una plaça d'hotel per a l'agost. En canvi, les agències de viatges de Sant Cugat encara disposen de bo­nes ofertes per anar a Mallorca o les Canàries, que són altres de les destinacions més esco­llides. A més, aquest juliol tam­bé es poden trobar viatges molt econòmics a Grècia, Turquia i Tunísia, i també a Israel o Egip­te, tot i que els santcugatencs són bastant reticents a visitar aquests dos països.

El Carib ocupa el tetcer lloc del rànquing de destinacions preferides dels santcugatencs. Aquest tipus de viatge tampoc resulta gaire car perquè, d 'una banda, hi ha vols xàrter que són molt econòmics i, de l'altra, hi

Nova York i Menorca són alguns dels llocs mé* visitatspels siintcií /'# '•< • dimitit le^ ; Foto: ELS 4 CANTONS

acances a estiu.

ha una gran competència entre els grups turístics d 'aques tes illes que fa abaixar els preus. Sigui quina sigui la destinació

elegida, la majoria dels santcu­gatencs gasten una mitjana de 100.000 o 200.000 pessetes per viatge, demanen hotels de tres o quatre estrelles i sobretot vo­len qualitat.

Competència entre agències

Abans de decidir -se per un viatge, els santcugatencs visi­t en d iverses a g è n c i e s . Joan Bach, director de Mediterràneo Grup Aster - u n a de les agèn­cies més antigues de Sant Cu­ga t - , afirma que "ara la gent s'ho pensa més", perquè "hi ha més competència".

A Sant Cugat el nombre d'a­

gències de viatges s'ha dupli­cat els darrers quatre anys, i en­guany se n 'han obert tres de noves. Aquesta competència ha fet que, de les vuit agències de viatges que ja hi havia l 'any passat, només una afirmi que enguany ha augmentat la seva facturació respecte al 1995.

Segons les agències santeuga-enques, un bon establiment és aquell que assesora els clients en tot: informa sobre el país de destinació, justifica els preus dels viatges, i ofereix alterna­tives si una dest inació no és possible.

Viatges originals

L'increment d ' a g è n c i e s de viatges a Sant Cugat també ha augmenta t el nombre d'ofer­

tes. Així, aquest estiu algunes agències ofereixen des d'un sa­fari fotogràfic per l'Àfrica o un creuer de Sant Pe te r sburg a Moscou, fins a turisme d'aven­tura amb cursets de paracaigu­disme i pilotatge d'avions. Una agència de Sant Cugat també disposa d'un servei especial per a disminuïts físics, i en una al­tra es poden trobar viatges a Ir­landa per a joves, que inclouen abonaments per moure's per l'i­lla amb tren o autobús i allotjar-se en qualsevol alberg.

En canvi , a l ' e s t iu p o q u e s agències tenen viatges econò­mics per a la tercera edat, ja que les ofertes per a la gent gran no surten fins al se tembre o octu­bre. Així doncs, el mes d'agost, potser ells seran els únics que es quedaran a Sant Cugat.

Demanen sis anys de presó per a un lladre de torres

ÀNGELS CASTUERA

- Valldoreix -

El judici contra el veí de Vall­doreix Salvador Munoz, acusat d'haver robat a torres de Valldo­reix i Mira-sol, va quedar vist per sentència dilluns. El fiscal i la de­fensa van arribar a un acord so­bre la pena que se li havia d'a­plicar, i han decidit demanar sis anys de presó menor. Munoz va acceptar aquesta condemna, que de moment no és ferma, i va re­conèixer els robatoris que se li imputen.

Segons el fiscal, l'acusat va forçar l ' en t rada d ' a lgunes torres de Mira-sol i Valldoreix al setembre de l'any passat, i va robar també al bar del Casal de Cultura de Valldoreix. Salvador Munoz va fer desperfectes valorats en dos mi­lions de pessetes als immobles on va robar, i per això la defensa i l'acusació pública demanen a més aquests diners en concepte de responsabilitat civil. Els di­ners es retornaran als propietaris de les cases i al bar del casal de cultura de Valldoreix.

Trobada de magribins a la Casa de Cultura

- Sant Cugat -

L'Associació de Joves Immi­grants de Catalunya ha orga­nitzat una trobada per demà que tindrà lloc a la Casa de Cul­tura. Aquest acte s'ha fet en col·laboració amb el grup de su­port als immigrants Vallès sen­se Fronteres . La jornada co­mençarà amb una taula rodona sobre la immigració a Catalu­nya, que moderarà el president de l'associació, Beiuki Abdel Hamid.

En la tauia rodona es debatran els problemes més importants amb què es troben els joves que arriben des del Magreb per bus­car feina i millorar les seves perspectives de vida. Després del debat, s'obrirà un col·loqui entre els assistents.

Quan hagi acabat la tertúlia entre el públic, el cantautor Mo-hammad Karim, acompanyat de Murad al-Mrabet, interpretaran cançons escrites per e\\ mateix i música àrab popular i tradi­cional. La trobada acabarà amb una degustació de te i pastes tí­piques del Magreb. La reunió es farà demà, a les sis de la tar­da, a la Casa de Cultura i als jar­dins del monestir. / À.C.

16 Societat U S /(AIYRKNS Divendres. IV de juliol de 1996

F e s t e s

La Floresta obre una setmana de festa fent una crida a la participació

Els castellers de Sant Cugat hi faran una exhibició Serà una llarga setmana que comença avui amb un cafè concert. Les entitats i el consell de districte de la Floresta han organitzat vuit dies de festa major amb

A\<;i-.i..s C A S I I I .R \

-La Horesta-

1 )es de demà tms d i \ cndrcs de

la setmana <|uc \é . Ics activ itats es

succeeixen amb tiani|iii l irat. a rai'i

d'un acte per dia. per obrir boca.

l'.l ÜTUI \ tic la testa ma|or ilc la

I' l< ncsta, pci<). nu arribarà lins l'al-

tre cap de setmana. \ la l·loresta

no hi haurà ce rea \ i la. com es cos­

tum a d'altres barris del munic i ­

pi. Kl tret de sortida el doti.ua un

caté concert literari i|uc ha or^a-

nit/at el col·lectiu I.'()cell Radiant

de la l K l I I .

l'.ntre les activitats c|iic es ta ran

durant tota la setmana que \é . es­

taca la funció teatral que hi haurà

dimecres: el grup Arca presenta la

obra "Marco i Polo". Les activitats

de la festa major de la Floresta

són gratuïtes i la majoria es fan a

les pistes poliesportives.

l l i ha excepcions, per això. HI

campionat de petaríeu que es farà

divendres a la tarda serà al Cen­

tre Social i Sanitari. A la nit, en

activitats que duraran tota la setmana, tot i que els actes centrals es condensaran els dies 2 7 i 2 8 . A la festa no poden fal­tar els actes per als nens, els balls de

nit, una trobada gastronòmica i una can­tada d'havaneres. Enguany, s'incorpora una exhibició fins ara impossible: la dels Castellers de Sant Cugat.

/ a ft '•ta niiijtn ,,i ' / Floresta s

canvi, es tornarà a l'escenari ha­bitual, les pistes, per al gran ball de festa major que oferirà, a par­tir de les onze, l'orquestra Bossa Nova. La cita dels bons cuiners és dis­sabte dia 27 al migdia, amb la tro­bada de paelles i paellers, que arriba a la quar ta ed ic ió . La prudència aconsella fer el dinar

'allargarà durant tota la setmana fiu > 11 dia .

a casa o preparar-lo amb un difu­sor de butà, però mai encendre una foguera.

La exhibició dels castellers de Sant Cugat és un dels plats forts d'aquesta programació. Fils cas­tells s'aixecaran a partir de dos quarts de set de la tarda. Després, hi haurà una ballada de sardanes i es tancarà el dia amb un espec-

'S l-oto l·l\4( \STOSS

tacle de vairetés a les onze i una disco mòbil a partir de la una. Diumenge, dia 28, es farà el Xè aniversari de l'agrupament escol­ta de la Floresta. La festa major es tancarà amb una cantada d'hava­neres i el tradicional cremat amb l'actuació del grup Les veus del mar. El recital serà a dos quarts de dot/.e de la nit.

Diumenge arriba la volta 'ecociclista'

- Sant Cugat -

Kls sisens "Kncuentros de ci-cloturistas y ciclistas urbanos", que és una trobada d'usuaris de­ia bici promoguda per associa­cions ciclistes i ecologistes, (las­sa diumenge per Sant Cugat en una etapa, la darrera, que unirà Sabadell amb Barcelona, ciutat on s'acabarà la reunió. Fls "Kn­cuentros" se celebren des de l'any !S5 i edició rera edició ha organitzat voltes ciclistes en di­versos punts de l'Kstat espan­yol. Kiiguany, s'ha fet a Cata­lunya i els organitzadors han volgut combinar etapes amb un escenari rural amb d'altres mes urbans. Paral·lelament a la cele­bració de la ronda, que va co­mençar dissabte passat a Ripoll i en la que hi participen unes 300 persones vingudes d'arreu de l'Estat, han tingut lloc dife­rents reunions per analitzar la si­tuació actual del cicloturisme i el ciclisme urbà. Així demà es farà una assamblea a Sabadell. Els ciclistes arribaran avui a la loca­litat vallesana després d'haver cobert el trajecte més llarg de la ronda, de 60 quilòmetres i que ha sortit aquest matí de Tossa de Mar. /J.L.

SQUASH

cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit

d'acollida que

ha tingut el

nostre menú

diari de:

950 pts. Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

Com si tota la vida

la xocolata... .»»v»»v

H i Ultrasons... <f9v*fv

al cafè... « # v f K

la* pastas... * * v * K

al suís... 4 f v * H

| | PI. Barcelona • • Tel. 675 52 46

Vine a gaudir de la terrassa d'estiu

BELLATERPA

CERDANYOLA DEL V A ^ L

LA FLORESTA

MIRASOL

SANT CUGAT DEL VALLÈS

VALLDOREIX

MENJAREM? RESTAURANT CAN EDO

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. EL VIEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO ..._

MASJANER

LAPONDEROSA

BAP ENRIC

LA NANSA

EL PORTALET

HOSTAL DEL GALL

LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZ PHILIPPE

CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPER'S

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA _

MESOMENVS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LA CARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA

C/Lleo Xih

Av Flor de n.aiy ;.-

CV Altamira, 36

C/Pas Estaco 15

C/ Guada aiara M

C/Victoria, '8-2C

P^. Baixador 8

Çtra. Sabadel;, 47

PI. del Dr. Guarciel. 1-1

Rambla Can Mora, 24

Camí can Ametller, s/n

Plaça Pep Ventura, 5

a Endavallada, 10

Çl St,Antoni-p'aça Barcelona

O Ennc Granades, 7

Plaça Augusta, 2

C/Sant Antoni 13

C/Elies Rogent, 14

Placa Pep Ventura, 3

Çtra. Rubí a Sabadell km 15 200

_Ç/ Vila, 8

Plaça Monestir, 1

O Alfons Sala, 9

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

LA PASTA BOXA

TY-BIHAN

MINK50LF BAR MGSC

CAPITÀN COOK

SQUASH

CASINET

BAR ALCAZAR __

BISTRO CAFÈ

ITALIANS 3

ELS DESMAIS

LA MUSCLERA

CELLER STA: MARIA

TERRA MAR

RESTAURANT V A U D OR

RESTAURANT MASROIG

CAFÈ BAR SOL

Pp. CHabarna. 69

Rbla. Can Mora, s/n

C Baixada de f i t a , 20

Plaça Octavià, 5

Plaça Pere San, 6

C/Alfons Sala, 24

. X./Jndústria,_27

Ç/ Santa Engràcia, 15

PI. Lluis Millet, 1

Ç/_SantJprd!,_33:35

Cami Can Ganxet^ 47

Pge. Musellas, 3

Rbla, del Celler, 87

Sant Bonaventura, 6

Plça. Dr. Galtes

Sant Bonaventura, 14

Santa Maria, 17

Vic, 28

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185_

Plaça Mas Roig, 4

Rbla M Jacint Verdaguer, 113

« J 24 2í

5 3 J 86 3 J

691 73 55

674 38 03

674 23 15

589 25 71

674 10 20

699 11 52

588 54 66

588 42 81

589 50 11

674 91 51

674 94 84

589 18 25

675 52 46

675 31 41

589 54 92

674 05 85

589 38 23

589 17 40

697 06 52

675 14 51

584 23 32

589 15 02

589 06 07

589 26 97

674 16 75

674 10 47

589 52 40

67515 03

67514 02

589 29 71

589 61 61

58?14_96

589 50 83

58910 26

675 55 66

674 64 33

674 10 27

675 09 05

675 28 97

589 77 23

674 11 41

_67iQ086

674 67 21

Carn a 'a b'asa i erts

Cu na de mercat

Peix ; marisc

Cuma catalana, banquets

Cuina vanada

Brasena

Entrepans i menús

Paelles, marisc, fregid.

Pizzena, cuina catalana

Menú, carta i degustació

Frankfurts

Cuina mercat

Cuina francesa/menú diari

Cuma • música autèntica

Cuina casolana

Brasena

Esmorzars/tapes casolanes

Cuina catalan/lntemac,

Mexicà-menú català

Menú diari i prod ibèric

Cargol llauna/arròs negre

Tapes casolanes, torrades

Creps, amanides, menús

Marisc, menú, cuina merc.

D pus tanca' excepte lestius

Obert Iota la setmana

Tancat dium. nit i ditl. no festius

Tancat dimecres tarda

Tancat diumenge

Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

Tancat dissabtes excepte reserves

Obert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Tancat diss. migdia i dium. _

mexicana Tancat dilluns

Obert d e 8 a 10 nit

Servei de bar

Obert al migdia

Obert cada dia

Repartir a partir de les 12 h

Cuina de mercat

Cuina catalana

La nostra esp és qualit.

Braseria i cuina de merc

Calçotada

Pizzeriaj creperia

Creperia bretona

Carn a la brasa, tapes

Cuina colonial

Cafeteria, pizzes, menú

Menú diari i entrepans

Menjars casolans

Àmplia gama d'entrepans

Menú diari

Tapes vanedes i convinats

Entrpans variats

Embotits i 320 vins i caves

Menjars econòmics

Dies festius bufet lliure

Xai, entrecot a la brasa^

Jazz Líve

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tot el dia .

Tancat dilluns

Menú de dilluns a divendres

Obert tots els dies

Pasta tresca

Obert tota la setmana

Diumenge tancat_

Diumenge tancat

Diumenge mati tancat

Tancat diumenge

Tancat diumenge

Tancat dimecres

Caps de setmana fins a les tres

Tancat diumenge nit

Obert tots els dies

« y « x y ' W "nr-

vPARADA FONDA»

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, v'n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

3 HJleaón

/

PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02

SAHT CUGAT DEL VALLÈS

*4 «Restaurant

DEtGALL»

CUINA DE MERCAT ESPEC EN BACALLÀ

OBI'M RUii «torcdoitsj

ELS /CANTONS Divendres, 19 de juliol de 1996 Societat 17

C r i s i al Club M u n t a n y e n c

V.assemblea delClub Muntanyencva reunir uns ISOsocis per debatre la creació de la Cooperativa Pi de'n Xtwtiti I ni» \ IIIER l.ARROSA

L'assemblea del CMSC evidencia la divisió de la junta de Ramon Pros

Un grup de socis propers al president "boicoteja" la votació d'un document de consens

Poques coses han canviat al Club Mun­

tanyenc després de la celebració la set­

mana passada de la tan exigida assem­

blea general de l'entitat. La Cooperativa

Pi d'en Xandri continua congelada, el de­

bat sobre el nou model del club es farà,

com estava previst, després de les elec­

cions del 2 6 d'octubre, les reunions te­

nen les mateixes dosis de confrontació

dels darrers mesos i, a més, ningú fa el pri­

mer pas per presentar una candidatura

en ferm. El que sí que va quedar clar en

la sessió de dijous és que el consens a què

es volia arribar en forma de document

costarà de trobar. La convocatòria de l'as­

semblea va agradar a només un sector, el .

document de consens no convenç ningú,

la votació d'aquest va causar la indigna­

ció d'un altre sector i la fórmula "d'as-

sentir-ne" el contingut també ha provo­

cat una divisió d'opinions.

JOIRK L L O M U A R T

- Sant Cugat -

"Kn alguns moments de l'as­semblea vaig patir pel pacte que s'havia aconseguit amb el sector crític". Aquestes parau­les de Narc í s C a s t a n y e r , el membre de la junta directiva del Club Muntanyenc que va impulsar el document de con­sens, resumeixen com va anar la sessió de dijous de la setma­na passada. Castanyer conside­ra que, tot i la intervenció d'un tercer sector molt proper a les tesis de Ramon Pros q u e va "intentar boicotejar la votació de forma p r e m e d i t a d a , l 'as­semblea va arribar al consens ja que va aprovar el document".

Aprovat o assentit

De fet, l'aprovació del docu­ment i la fórmula final que es va adoptar, l 'assentiment, són conceptes que han estat inter­pretats de diferents maneres. Narcís Castanyer diu que "no l'entenc perquè un assentiment no es vota, i com que hi va ha­ver una votació, el document està aprovat", va subratllar.

El president, Ramon Pros, en canvi, insisteix a dir que el text

està "assentit i no aprovat", tal com pretenia el sector crític en­capçalat per Manel Montcys. Per Pros, a l 'assamblea "que van demanar ells (el sector crí­tic) hi van anar bàsicament ells, faltava molta gent, sobretot jo­ves, que són el sector majori­tari del club i els qui han de ti­rar el club endavant" . A part, afegeix el president del CMSC, "es va haver de buscar una sor­tida a la proposta legítima que havia sorgit d 'una part impor­tant de socis", els que havien

avalat la seva tasca, i que pre­tenien que no es votés res.

D'altra banda, Montcvs troba que "l 'assemblea, que era re­presentativa del parer del club, va aprovar per una gran majoria cl consens". Pe ra Montcys, la irrupció del tercer sector, de tendència prosista, "que va anar a rebentar l 'assemblea", va fer un "flac favor a la junta direc­tiva i la va acabar de dividir". "Només es va a boicotejar una votació quan se sap que està pe rduda" , conclou Monteys .

Eh possibles presidenciables J.L.

•Si no surt cap proposta de dar­rera hora, ara hi ha fins a quatre candidats que s'estan plantejant presentar-se a les eleccions. A hores d'ara, la plataforma que

engloba el sector crític no té un candidat decidit-Descartada l'op­ció de Manel Monteys des de fa temps, el nom de Joan Carles Ala-yo, responsable de la secció de muntanya, és el que més sona per encapçalar la proposta electoral d'aquest col·lectiu.

Un dels grans interrogants dels comicis és saber si Ramon Pros

repeteix o no. Això condicionarà la presentació de dos membres més de la junta que l'únic que te­nen clar és que si Pros es presen­ta a la reelecció ells no formaran part del seu equip: Narcís Cas­tanyer, responsable de l'organit­zació interna del club i Joan Tro-yano, de la secció de cultura. Castanyer però, que fins i tot ha rebut propostes electorals del sec­tor crític, és partidari de l 'e­xistència de només dues candi­datures que representin els dos models contraposats de club i per tant renunciaria a participar a la cita del 26-0 com a tercera via.

Des del tercer sector es criti­ca la decisió final de la junta "d'assentir el document" i as­seguren que a ells ningú els ha­via dit que l'escrit s'havia de votar i que "l 'assemblea va ser un parany". Així qualificava la reunió Josep Maria Cabrcri/.o, proper a aquest col·lectiu que agrupa els socis mes pròxims a Pros, el qual confessa "no te-. nir ni idea del que vol dir as­sentiment".

Divisió en el si de la junta

Tots els sectors consultats per aquest setmanari després de l'as­semblea coincideixen, però, en un fet: l'assemblea va posar de manifest que les diferències en­tre els membres de la junta són ja més que evidents. La postura que s'havia de prendre davant del sorgiment del sector crític ha provocat unes divisions irrecon­ciliables que fan molt difícil la repetició del mateix equip que ara governa el club. "Per buscar el consens, el tercer sector m'ha posat la creueta", assegura Nar­cís Castanyer.

Amb tot, Ramon Pros, que no desmenteix la divisió de la jun­ta directiva, admet que hi "ha parers diferents".

£1 segon concurs de tast de vins queda desert

JOIRK Ll.OMHART

- Sant Cugat -

La segona edició del concurs de tast de vins que es va fer el diumenge de la festa major, cl passat 30 de juny. no ha tingut un vencedor clar, és a dir, cap concursant va saber encertar totes Ics varietats de vi que co­rresponien a cinc denomina­cions d'origen diferent, segons ha donat a conèixer, la botiga organitzadora del ce r t amen , Vins Noè.

L'organització considera que això es deu a "la gran sem­blança que hi ha entre els di­ferents tipus de vi". Malgrat això, al concurs hi van partici­par unes 250 persones que du­rant una hora, i men t res a la Plaça Barcelona es feia la tra­dicional arrossada popular, van haver de diferenciar cadascun dels vins de procedència cata­lana i espanyola a través del seu color, el seu aroma i el seu gust.

De totes maneres, hi ha set encertants del premi de sego­na c a t e g o r i a : S ò n i a Bofi l l , E d u a r d o B r i g n a n i , J a u m e Llach, Agustí Llata, Joan Mas-sana, Ruth Obiol i Maria Josep Vallès. Els guanyadors rebran com a premi per les seves qua­litats degustativ es un tallacàp-sules que han de recollir a la seu de Vins Noè, a la Baixada de Sant Sever. 4.

L'Esbart obre la matrícula de l'escola el mes de setembre

- Sant Cugat -

Aquells alumnes que el curs vinent vulguin assistir a les clas­ses de l'escola de dansa de l'Es­bart ho hauran de fer entre els dies 9 i 13 de setembre. Con­cretament, els alumnes que si­guin socis de l'entitat o bé que siguin germans d'algún d'ells, hauran de passar per la secreta­ria de l'Esbart els dies 9 i 10 de setembre entre dos quarts de sis i dos quarts de nou de la tar­da. En canvi, els alumnes que siguin nous, ho hauran de fer els dies 12 i 13 del mateix mes i l'horari també és el mateix. Pel que fa als preus, els nens i nenes d'entre 3 i 9 anys hauran de pagar 12 mil pessetes , els d 'en t re 10 i 11 els costarà 13 mil, mentre que els més grans, entre 12 i 15 anys en pagaran 14 mil. Les classes començaran el mes d'octubre. / J.L.

18 Societat ELS/CAISTOINS Divendres, IV de juliol de 19V6

La f e s t a major de M i r a - s o l

•'• " " moment d, Isopn,•• de enrmnmiyd,i ,,/,•/,, .,11. i>,n'itip,ii min nit mind, Mim u,l , , „ , / , pu-, i •immndis i truites de tots elsytstus. .1 l'esquerra, el btun d'escuma que es veí fer dissabte ,tl imiti i que-va remullin ,h n,ii~ d, d.ilt,/ ban I la duta l.i,, naula di In fa.i ,r„ / ' , < , ' ',, orre^iit entre l'esta, ió i el rasa/ niftural. Fotos: X. FAR ROSA.

La participació destaca a la festa de Mira-sol Els veïns de Mira-sol s'han abocat qualitat dels actes com els trets Mira-sol han ajuntat esforços per vaneres, que han entusiasmat als

en aquesta festa major. Els orga- destacats d'aquesta edició de la preparar les activitats. N'hi ha ha- veïns. Altres incorporacions, com nitzadors i les autoritats han coin- festa. Aquest és el tercer any en gut de tradicionals, com el sopar les activitats infantils, també han cidit a destacar la participació i la què les quatre associacions de de carmanyola, el teatre o les ha- resultat un èxit.

M. B./A. ('.. - Mira-sol -

"I.a participació dels veïns i la qualitat dels actes" són els dos e lements que han fet scr-\ n els representants de les as­sociacions de veïns i organit­zadors de la festa major de Mira-sol per definir-ne els re­sultats després de I" última edi­ció. L'alcalde de Sant Cugat . Joan Aymerich, va resumir així la valoració de la festa d iu ­menge a la nit, a la cantada d'­has aneres.

Per a Salvador l'enollar. pre­sident de l'Associació de Pro­

pietaris i Veïns de Mira-sol. la testa d'aquest any ha estat "tot un é\ i t . La coordinació entre els organitzadors i l 'entesa a l'­hora de distribuir els actes per­què no es concentressin sem­pre als mateixos llocs ha anat molt bé". Rosa Sieart, una altra de les organitzadores, va des­tacar especialment les activi­ta t s in fan t i l s . "Kls n e n s de Mira-sol es mereixien el que han tingut en -aquests dies", i es retena especialment al mun­tatge que el grup Pepsicolcn \a fer dissabte a la tarda. "S'ho van passar molt bé els grans i els petits ".

Sieart. directora del grup Mira-sol Teatre. \ a ressaltar amb or­gull el bon paper que \an fer els actors divendres LI la nit, a la representació de les ducs pe­ces de vodevil d' Liigcne Le-biche. "Mira-sol Teatre s'ha fet gran. i ara ja dóna espectacle. lis un orgull per a nosaltres".

U n a cercavila molt a n i m a d a

La festa major de Mira-sol va començar amb una cercavila on van participar els gegants i els grallers de Sant Cugat i Vall­doreix, el drac de Mira-sol i LI banda de música de les Planes.

La rua va començar t ímida­ment a la plaça de l 'Kstació, però la gent es va afegir al llarg ilel recorregut i la gresca v;i ser protagonista quan la cer­cavila va arribar al Casal Cul­tural. Lis balls de nit. un el mateix divendres amb Lis Nois de la Mare, i un altre que es va fer dissabte a la nit LI la pista de Mas Janer, també van ser actes des taca t s . L 'orquest ra Tabú Svving va amenitzar la nit des­prés del ja tradicional sopar de carmanyola, cine va reunir uns cent veïns al Casal Cultural . Dissabte al matí es va fer un

bany de l 'escuma a la plaça de l 'Kstació del districte, l 'n tub gegant, col·locat a sobre d 'un escenari improvisat, va treure escuma a dojo i va re­mullar un cen t ena r de nens que, preparats amb banyadors i tovalloles, es van aplegar LI la plaça. Kl grup d 'animació Saragata va ameni tzar Tacte amb cançons populars, i va ad-vertir cons tan tment els nens per evitar possibles accidents. Kl bany de l ' e scuma va co­mençar amb trenta minuts de retard per la manca de públic a l'hora prevista per l'inici de Tacte.

ELS / C/VIVIONS Divendres, 1 V rte juliol He 1996 Societat 19

La f e s t a major de M i r a - s o l

F.ls membres del «rup Peix Fregit van tniHai l<i jesta miijm de Miw-\olamb liaiamrn Després, el públic va fi i ma ,ivili/:adameiit peraconseguí nu yt ib rom cremat. Fotos: \ I \RKOS I

Havaneres i cremat per tancar la festa amb èxit ÀNCJKLS CASTI KRA

El grup d'havaneres Peix Fregit va oferir un concert d'havaneres de final de festa a un escenari que s'havia instal·lat al pati del Casal Cultural. Kls tres cantaires van in­terpretar alguns dels clàssics del gènere. El recital d'havaneres és

un altre dels plats forts de la fes­ta major de Mira-sol, que sempre posa el punt i final. El concert va començar a les nou i es va allar­gar aproximadament una hora i quart. El grup va cantar havaneres catalanes i també de l'altre ban­da de l'Atlàntic, per exemple, una havanera mexicana que van in­terpretar cap al final. L'alcalde de

Sant Cugat, Joan Aymerich, cl re­gidor de Descentralització Ciuta­dana, Xavier Cortes, el tinent d'al­calde de Medi Ambient, Jaume Busquets, i el regidor de Segure­tat Ciutadana, el mirasolenc En­ric Renau, van ser espectadors del recital.

Després de la cantada d'hava­neres, es va repartir rom cremat

per al públic, unes 4(X) persones, que van aplaudir força l'actuació del grup Peix Fregit. Els respon­sables de preparar el cremat van fer servir uns 60 litres de rom ne­gre, i una quantitat proporcional de sucre per endolcir la beguda. Pocs dels que van assistir al reci­tal d'havaneres van deixar de pro­var el cremat que s'havia preparat

mentre el grup cantava les hava­neres.

A més, la comissió de festes va preparar entrepans per enganyar l'estòmac i evitar que el rom cre­mat t ingués efectes negatius. Quan tothom tenia un got de cre­mat a la mà, els cantaires van tor­nar a l'escenari per tancar la festa amb algunes havaneres més.

I I JFfc jfc* I * I

Tenir un animal no és cap obligació.

Cuida'l VETERINÀRIA

-lorari: Dies laborable* 11 - 13.30h. i 18-20.30h. (Dissabtes només matins)

Tel. 674 53 11 Av. Enllaç 29-31 (baixos B) lateral

08190 ST. CUGAT

Prevenció de malalties (vacunes, desparasitacions.

dietes d'alimentació. reproducció...)

Tractament sanitari en general

Assessorament i informació a l'hora de comprar el seu animal

Visites a domicili

Possibilitat de concertar hores de visita per telèf on

Tel. l 'R Í IKNClES 24h.

908 94 68 71

SANT CUGAT DIAGNÒSTIC IDra. Anna Vendrell

L'abandonament d'un animal és problema de tots

|Passeig Sant Magí, 48 Tel. 675 37 54

08190 St. Cugat

Horari: de 10 a 1 i 5 a 8 Dissabtes: de 10 a 2

m DRA. NEUS ROQUE w RODRÍGREZ

CLÍNICA VETERINÀRIA ST. CUGAT C/Vinyoles n°10 Tel. 675 05 12 08190 St. Cugat

Vacunacions RX

Cirurgia Anàlisis clíniques

Medecina pre ventiva

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS

OBERT FESTIUS I NITS CLÍNICA

VETERINÀRIA VALLDOREIX C/Mossèn Cinto Verdaguer n° 24 Tel. 675 34 57

08190 Valldoreix

08190 ST. CUGAT C/Sabadell, 23

Tel. 674 69 45 De 11 a 13b. i 17 a 20h. de dilluns a dissabte

08190 VALLDOREIX Av. Baixador, 118

Tel. 674 55 45 De 17 a 20h.

dimarts i dijous

URGÈNCIES LES 24h.

20 Societat ELS /CANTONS Divendres, 19 tíe juliol de 1996

La r a d i o g r a f i a

A S S O C I A C I Ó DE F U T B O L I S T E S V E T E R A N S

Equip de futbol de veterans el 1963 a l'antic camp de futbol on

Foto: CABANAS

i ha actualment

La cavalcada de Reis i l'arrossada de festa major han esdevingut imprescindibles en la vida social santcugatenca

Van començar sortint amb cavalls i actualment els Reis van amb carrosses arrossegades amb tractors i reparteixen 4.000 globus i tres tones de caramels

Una colla d'amics organitzen actes tradicionalment massius a Sant Cugat

FRANCESC CARBÓ

Entitat: Associació de Futbolistes Veterans de Sant Cugat Any de fundació: 1958 Local: Can Pros Socis: 20 President: a l'entitat tots fan de tot Quota: no és fixa. Si convé aportar diners, es reparteixen les despeses

Ja el 1958, any de la seva funda­ció, molts d'ells participaven en la vida santcugatenca. Inquiets i plens d'imaginació, van decidir crear l'Associació de Futbolistes Veterans de Sant Cugat, integra­da per exjugadors que, arribada l'hora de la jubilació esportiva, vo­lien continuar fent esport i prac­ticant futbol. Són entre divuit i vint persones que, a més de jugar a futbol, ben aviat van voler mun­tar activitats al poble.

Amb aquest objectiu, el 1959 van decidir reprendre la tradicio­

nal cavalcada de Reis, que fins feia tres anys organitzava la So­cietat Coral la Lira. Era un repte important, ja que la diada del 6 de gener comporta la il·lusió dels infants però també molta prepa­ració i feina. Des d'aquell any ha canviat molt l'organització i el des­envolupament de la festa. L'iti­nerari no ha tingut grans canvis i des de sempre ha passat pels car­rers del nucli del poble. Quan el poble va créixer per la zona de darrere el monestir, l'itinerari es va ampliar a aquest indret. Mai han deixat de passar per la parròquia per adorar el nen Jesús i sempre han acabat a l'Ajuntament de la

vila, on els Reis saluden les auto­ritats, reben les cartes dels nens i nenes santcugatencs i repartei­xen felicitat i il·lusions. Fins a principi dels seixanta, els Reis van anar amb cavalls i hi havia gent que portava torxes. Motius de seguretat van fer canviar la idea dels cavalls per la de Ci-troéns Meharis, que van durar fins a la dècada dels setanta, en què ja tractors tiren el que són les carrosses actuals, on van els Reis, que només un membre de l'A­grupació sap qui són, ja que els es­cull de forma rotativa. Ja tres me­sos abans de la celebració de la cavalcada es troben per organit­

zar-la i planificar i preveure, en­tre molts altres aspectes, el llo­guer de vestits, les bandes, el re­pàs de carrosses, la publicitat, la col·laboració dels comerços i te­mes complicats com la seguretat i el fet d'atendre tota la mainada, cosa que sempre procuren fer de la millor manera possible. Re­parteixen tres tones de caramels i 4.000 globus, que tres dies abans guarden a la matalasseria de la plaça de Barcelona fins que la nit abans els traslladen a l'Ajunta­ment. Amb el consistori mante­nen una estreta col·laboració or-ganitzativa i econòmica, ja que es fa càrrec de totes les despeses.

ELS4CANTONS Divendres, 19 de juliol de 1996 Societat 21

La r a d i o g r a f i a

A S S O C I A C I Ó DE F U T B O L I S T E S V E T E R A N S

Actualment es troben cada setmana a Can Pros i fan sortides i viatges amb els familiars i amics

Fins al 1975 van continuar jugant a futbol seguint diferents camps d'arreu del país

Abans l'envelat i ara el concurs la presència de l'agrupació a la

d'arrossos marquen festa major

F.C. - Sant Cagat -

No es van conformar d'orga­nitzar la cavalcada de Reis, ne­cessitaven un al·licient més que omplís i els motivés en les pe­riòdiques reunions que fan set-manalmenet cada dimecres. En­rere quedaven els tradicionals partits de futbol que feien arreu de Catalunya. Per contactes que tenien amb exjugadors es des­plaçaven a Ripoll, Barcelona, poblacions del Vallès o Sant Quintí de Mediona, on van pro­

tagonitzar un partit que va aca­bar com el rosari de l'aurora. Són jugadors que havien passat pel Sant Cugat i jugat en diferents equips de primera, segona divi­sió com el Terrassa, el Condal, l'Espanya Industrial i el mateix Sant Cugat, que va militar a ter­cera. Sempre acabaven fent la tradicional costellada o àpat de germanor. L'entitat inicialment es troba­

va a la fonda de Can Tadeo, des­prés al bar La Rueda i, des de fa vint anys, a Can Pros, on sempre agraeixen les atencions del Jo­

sep i la Rosa. El 1976 i el 1977, en plena

transició democràtica, van recu­perar l'envelat. Un repte im­portant on van arribar a portar conjunts com La Trinca, les or­questres Maravella o Janio Mar­tí i Josep Guardiola. "Funcio­nava de les vuit del vespre a les tres de la matinada i va ser un èxit de participació", recorda Pere Vilarasau, un dels mem­bres de l'agrupació. Problemes externs a l'organització i de se­guretat van impedir la conti­nuïtat de l'envelat.

Els sabia greu deixar de col·la­borar amb la festa gran del poble i el 1980 van crear, amb gran en­cert, el concurs d'arrossos, que ha esdevingut tradicional a la festa major. Aquell primer any van ser 23 paelles i es van fer 300 racions d'arròs, mentre que enguany n'han estat 78 amb gai­rebé 1.550 racions. Sempre ho han fet a la plaça de Barcelona i tenen la col·laboració de co­merços, familiars i amics que són imprescindibles per a l'èxit de l'arrossada.

Entre aquests cal comptar la

Penya Regalèssia, de la qual també en són socis diversos membres de l'associació. Dues entitats que aglutinen gent gran , la majoria jubilada, que se sent jove i s'estima el poble. Volen mantenir-se com a agrupació i a més d'organitzar actes surten en família algun cap de setmana i fan viatges plegats. Surten, es troben, treballen des­interessadament pel poble i són una colla d'amics que viuen in­tensament allò que organitzen. Per tots ells les reunions dels dimecres resulten ben familiars.

OS j CANTON

Classificats 22 Divendres. I9 dr juliol f/e 1V96

guia pràctica

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 583 29 29. 589 35 35 • SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

• DISPENSARI VETE­RINARI DEL VALLÈS. S.L. U r g è n c e s 24 h C; Sabadell 23 Sant Cugat 674 69 45 Tel. urgències 908 89 81 36 • LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37. 674 }3Ü5

• ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2

•COPY-GRAFIC C Can Matas, 8. 675 36 53 • COPISTERIA THER C Sant Antoni. 24 589 74 42

• J O R D I M E R C A D É C Creu, 6-8, 2n 3a 589 65 61 ü 908 43 45 19 ' BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Ribatallada 6-5 589 49 12 • DANIEL CALATA-VUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 675 18 93 • SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg Habana. 41 Mirasol 675 32 97 • MARTI FINET MIRA Rbla. del Celler, 89 3r3a 583 30 65 • GALERIA ARQUI­TECTURA Rbla. del Celler. 87 589 44 11 • JOSEP M. CASAS MEDINA Av Torreblanca. 2-8 despatx 1F 675 1161 • JORDI CUFÍ BO­RRELL Av Vall d'or 2 674 2601

• MEDtFIACT Rambla del Celler, 25. 58334 62 • D.G. DASSEG RANCES Rambla del Celler, 95. 675 42 03 • DOMÈNEC AYALA C Carme , 31 674 7142 . . •J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9 - baixos

AUTOESCOLA MO­NESTIR C/Vallès 17 1r. 2a. St. Cugat 6749120 AUTOESCOLA CAS­

TELLVÍ Rius I Taulet,4 2a, planta Sant Cugat 674 6803 AUTOESCOLA CA­SAS C Martorell 47 6^4 H 3 -

675 30 12

•ASESORIA JURÍDI­CA GÓMEZ O Montserrat, 37

Servei

SANT C U G A T

GESTIÓ, S.A.

d'assessorament

administrat iu.

Assegurances

g e n e r a b i

administració

d e f inques.

C/$onhQo(uss«iyd,32. Td 58? 17 02 foc SJ? 27 74

• FILACAR Clra Cerdanyola, 8 589 09 91 •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra Cerdanyola, s/n 589.ï 00 • MOTO RALLY PEU­GEOT Ctra Cerdanyola, 67-71 785 93 OQ

•ARMAN'S Plaça Augusta. 2 5flS7BJ0

•PAPIOL Venda i neteja C/Cànovasdel Castillo, 4 674 6500

•TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 6745048

•SANT CUGAT ESPORTS S.L PçaQuate Cartons SN Tel. 674X81

A L U M I N I 1 VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TAHER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX675 28 61

Sant Cugat <W Vallès

• PARQUING TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge 58924 81

•BAR GRANJA CAN DIM a La Mina, 19 •GRANJA LA SORT C/ de la Sort, 3 67528 64 • MERMELADA EXPRÉS Cl Valldoreix, 56 5891165 ___ . . .

•CABANAS a Santiago RusfoL 54 6740643 •CUGART C/ Torrent de la Bom­ba, 14 674 4330

•CICLES CARDONA O Valldoreix, 41 6Z41502 _

•CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: O Plana Hospital. 3-5 6740169 • VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever, 4 5831983

•INSTAL·LACIONS TETE Ptge, Torreblanca, 9 saaoLZL •JJ». PARRA C/Enric Granados, 15 -local7 5830342

SAGARRA C/Endavaltarja,22 fiZCflUB •TUBAU O Latorre, 14 6Z4J2JS Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1.7 KKtnm

Mercat Torreblanca, pda. 104 S8SÍ4JS:

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5 SZSJ3M

• C L DENTAL BANARES C/Francesc Moragas, 8 - 2n 1174 18 77 •CUINES JAUME

Rbla del Celler 17 674 74 49

•SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/1 núm 61 Can Barata 5380249 • FOAP S.A. BANYS C/ Rius i Taulet, 27 6740503-6755354

•NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 67525 02

•T1EN21 G Valldoreix 44 674 71 64 •TOBELLA C/ Santiago Rusinol, 49 674 0657 • VILAR ELECTRO-LLAR, SA. C/ Santa Maria. 20 58S027I . . _

DM 4t> Ç.,nlC'u| idav.ii dcTV'2 V<

•ARENASAN Especialitats en llo­guers. Endavallada 21 bxs. TO. 589 45 66

• CAL CRISPIN C Santiago Rusinol 23 c . .JOS • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3 674 ^ I 74

• E U R O P A C: Alfons Sala. 24 675 52 60 • EL PONT C: Girona, 3 075 0175

• FLORS RIERA Ptge Sant Antoni, 13 oM '381 -675 1820 • FLORISTERIA SANT JORDI C; Sant Jordi, 39 òT-l 10 53 • ROSA M. SEGURA C: Santa Maria. 8 589 64 75

• FLECA LA GARRIGA Obert tot l'any Rambla del Celler. 15 6I4Z6SL· • FLECA MARÍ Plaça Bonàs, 1. Mira-sd • LA LIONESA & Valldoreix, 79 6^4 97 7!

• F O T O V Í D E O F.R. R i r n t l d del Celler 93

• J L L A M A S C Valldoreix, 14 L 4 ü j 93 •ZOOM. Centre de la imatge C Santa Mana 14 ' - oü ~4

• FUSTERIA EBENISTERIA. 639* T4c u~4 6 8 • FUSTERIA EBENISTERIA LS C Camí de la Creu. 14 - baixos 1a 589 4753 .

•COAP C/Villa, 22 5BS2I 15 • L'ACADÈMIA C/Balmes, 39 67544 53 •MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica). piano i teclats electrò­nics. Harmonia i com­posició. KKP1ÍI1 •PATUFET C/ Sant Jordi, 22 62A12JB— •MUSICA I DANSA FUSIÓ C/Cànovasdel Castillo, 20 5892813 • WAY-IN C/ Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 674 a2 15 •NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cugat 674-0231 _ . „ •SPRINT IDIOMES C/Francesc Moragas,8 589 22 64 • TRtMTY Rbla. Can Mora 18 K7KPPH1 _

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crist Treballador, s/n B74JA53 •ESPORTS TERRANEU C/Sant Antoni, 15 irrito co _ •SQUASH SANT CUGAT C/Sant Jordi, 33-35 SZÍSO& •GIMNÀS SANT CUGAT O Anselm Ctave, 20 Baixos

• ANTONI CAMPOS C/ Francesc Moragas. 21 674 0882 • J. MIRET Mercat de Torreblan­ca parada 1 42 6 s-,3-,3

•GERD Plaça Pere San, 9 6 7 4 0 0 6 0 . • SUPER-NATURAL OAnsetnOMM.Cbert tfitedsbdtAjfeKb 6755353

• HIDROFLOR Av Joan Borràs 54 Valldoreix 674 ~5 98

• HPfCA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n «Marxi*; • HÍPICA SANT CUGAT Av Corts Catalanes -Finca La PeUeria

•HÍPICA SEVEMNO Pg. Calado, 12 574 1140

• FINQUES BACHS C/Hospital, 41 M a m m . B n W l m l l •FINQUES GIRONELLA ReradBl-fcspÉtlO 674254 • FINQUES SAKA Cl Valldoreix, 60 6Z4 67l5-.Vtl.13aS • RIVER IMMOBILIÀ­RIA* SERVICE PI. Octavià 5335454 •FINQUES SANT CUGAT C/Dr. Murillo, 14 6740637 -• FINQUES SERIN Plaça Augusta, 4-baixos

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 674.gr»

BUilDlNC SANT CL'CAT. S.l.

Asesoriu

inmohiliaria

Administrución de fi i iL' jN

COMUNITATS

DE

PROPIETARIS

C/St Antoni. II) I Plaça Banc li ma.

Tel. h ^ " ~ •-• I

F I R O \1

• APPLE CENTER Plaça Unió 3 5693300 • PROGRAM ACCÉS C/ Santiago Rusinol. 14 675 1556 •VALLÈSTEC-NOLÒGIC Plaça Unió 3 539 33 00

•TALLEDARICOMA C/Balmes 11 674 5362

•GARDEN ROCAMORA C/Uaceres. 12 674.1634

•EURASIATOYS Plaça Coll, 9 674 47 « •JOGUNESMARGA C/Santa Maria. 44 674 153?

•ANNAFUSET JOIES O Santiago RusifKX, 45 5315072/5635012 • JOIERIA AUGUET C/ Santiago Rusinol, 40 6745354 _ •JOIERIA MIREIA'S C/Valldoreix, 33 R7dQÜ4n •JOIERIA SP ADA C/Balmes, 39 -1rdta. 5 3 3 5 5 4 3 — •SANBER-5 O Anselm Clavé. 20 K7*í*71

C/Valldoreix, 67 A 5BS4.742

NNÉUd

Tel. 699 38 98

Fax 588 24 53

Grc. de Terrassq 97 08191 RUBÍ

• MÀRMOLESI GRA-NTTOS GUIMAR C/ Stravinski, 8. Pol. Can Jardí Rubí 5880501 •MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Au-rons - O Campoamor, 12-Nau 3 675 51 08

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 589 1931 • MARCS VALLÈS C/ Valies, 23 575 4342

• SOLSONA C< Rosselló. 2 589 3289

Mit • MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FO­AP C Rius i Taulet, 27 674 05 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Ver­daguer, 107 674 14 90

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C,' Santiago Rusinol, 37 - C/ Major. 6 5892232 • EGA MOBLES C/ Cànovas del Casti­llo. 2 - local 2 5«3 00 14 • CARRÉ MOBLES C Francesc Moragas 33 c 4 3995 ÍT4 1550

•INDUBRUC A Ragull 9 18

•ARWENBOUTIOUE C/ Elies Rogent. 52 5636163 • BLUE MOON C/Major, 16. Horan: 9 30-13.30 h 16.30-20.30 h 6750267 ._ •CAMPMANY a Valldoreix, 16 C/Martorell, 15 6Z414J2 • ESTELA a Santa Maria, 18 62553JB •PAPARAZZI PI. Dr. Galtes, 2 fiTsnRfp •TOT PUNT a Sant Antoni, 19 6740Ü37 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27

•MAVI objectes de re­gal I bÇuterta O Alfons Sala, 12 Boti-ga3 6IÍQ4S4. •FIOTTO a Sant Jordi, 32 SfiSljSÜS •THECARTOON CENTER C/ Martorell, 1 - cant. C/' Santa Maria 589 7028 •LA FESTA C/Santiago Ruand, 8 6753304

•CONSTRUALPA a Santa Maria 9-1r1a 5630151 •CONSTRUCCIONES Reformes torres noves 674 6306 •D4 CONSTRUC­CIONS O Valldoreix, 10 674 65 S6 •MARCOVE a Sant Esteve. 29 674 0507 •PROMUSA Av. Torreblanca. 2-8 533 1732 •SERRALLERIA TE­RRA I COMAS C.B. C/Mozart,9 Barcelona 218)996

•TEIWDÒOPnCA O Sant Jordi. 30 58944 95

• AQUILINO De9a19h. NOcerra-mos por vacaciones. St. Jordi, 18 5895084 • FORMAS PERRU­QUERIA C Hies Rogent. 18A(a tocar mercat Torrebtón-ca) 575 4005 •TABOADA. PERRUQUERIA MAS­CULINA Rbla Can Mora. 10 5SS57S5 • PERRUQUERIA CARNÉI BOSCH C/ Francesc Moragas, 29 56960 38 • PERRUQUERIA DURDAN C Santiago Rusinol, 2 -entl.2

•PERRUQUERIA PRESENZA C Martorell. 20 5894651 • PERRUQUERIA PA­TRÍCIA MARÍN O Sta. Joaquima. 18 674 0655 • PERRUQUERIA AN­NA O Major, 14 574 01 63 •PERRUQUERIA NUEVAIMAGEN ANA YENCARNA Decoraciones. Limpie-za, aromoterapia St. Uorenç, 7 674 6238 • PELUQUERIA ANA CamidelaCreuH Baixos. H. convenidas

• PELUQUERIA LOURDES O Monestir 33 entresol 4 674 4026. _ •V1RGINAPAIS SL Jordi 19 WQXIIV

•COPERSE C/Sant Esteve, 11 6746239-908996381 ..

•MANTSERV.SA. Av Catalunya, 18 574 6058

•MAIUNG VALLÈS, S L O Sant Domènec. 10-baixos 5892371

•LABRASERIA PI. Pere San, 6 5BÍ5240

•CUCARRO Q Santiago Rusinol, 30 674 5580

DONATETOTPER LA LLAR C/MARTORELL 49 6740023 . . . •PERYBEN C/Valldoreix, 45-47 674 5335 J 7 4 5 1 Ü 1

•REPARACIONS DE CALÇAT I copies de

C/Sol, Mercat de Torreblanca 6740ÜJA •SABATERIA BOLOMA O Sant Jordi, 24 SfHWU •TATERS G' Sant Antoni, 62 67555 06 •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA C Francesc Moragas. 6 675 32 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus a sd. 16 6749097

•AUX-VYD C Alfons Sala. 50 589 1739

• TALLER ELECTRO-SOL C/Sol, 19 674 3688 • TALLER MECÀNK P. CANALS C/ Sant Uorenç. 27 674 6362 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35 674 6950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 6745301 ^ _

•UNEA DIRECTA C Enrique Granados, l 5 - k x a l 8 53903 74

•TINTORERIA SANT CUGAT a Sant Antoni, 1 674 11S2 •TINTORERIA SANT CUGAT Q Santiago Ruand, 36 fí74um _ _ _

•TINTORER» SANT CUGAT Rambla RtoaBteda, 34

•TINTORERIA SANT CUGAT O Alfons Sala, 2

ASSOCIACIÓ RA­DIO T A »

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 C/Major, 33 (Junt Monestir) 67401 74__

•RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat O Sant SahrarJor, 47-torre K74 4?n

•CASTELLVÍ HONDA O Rosselló, 15

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola. 55

•T.M.G.TaHars C/Borrel6 r i l fau57434 75 •TJMJX Exposició i

AlfonsSala36 T* fí7HVi<n

•FERRON Jardhs i Pisones O Rius i Taulet 20 6 7 4 5 6 J 4 7

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT C/Anselm Clavé, 16-18 6252BJ3/30722 Q4 Q1 Mttí

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 5B9JÍL25 •USSIATOURS C/Plana de l'Hospital, 10 5m si xi-FM* on mai

•RANGO10 O Pous, 13 -local 1 S235Z55^ •VALLÈS NET C/Sant Ramon, 4 fiziaaja

•INSTALACtONESA ZAMORA & L O Mossèn Cintor Ver­daguer, 18. Valdoretx

-CANSALADERIA JULIANA O Francesc Moragas, 26 a a i K í i

ATJCS _

•ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 te­rrassa, 4 hab., saló menjador amb xeme­neia, cuina »office», 1 bany, 1 lavabo, cale­facció, marbre, par­quet, PVC i climalit, pàrquing i traster op­cional preciós 22.000.000 6753355-58926 43 (KSA Gestió Immobi­liària).

•PIS ÀTIC. C/Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de te­rrassa, 1 plaça de pàr­quing. 22.000.000 674 7776 [Inmarba, S.A.)

•PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues te­rrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 674_Z254

(Fincas Gironella)

ÀTICS NOUS •ÀTTCDUPLEXNOU. Zona C/ Solsona. Su­peri, const 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30 m2, preinstal.lació aire condicionat, par­quet. armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 674 0897 (Fincas Sani Cugat)

•ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Su­peri const. 215 m2, 3 hab.estudi 100m2, 2 banys, saló ampli, lu­xe. Preinstal.lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 674 08 97 (Fincas Sant Cugat)

•ZONA PARC CEN­TRAL Nou, 4 hab, amb ar­maris de paret cuina «office», ampli menja­dor saló, 2 banys, lava­bo. terrassa, dues pla­ces de pàrquing, pis amb excel·lents aca­bats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunità­ria. 46.000.000 674 7254

ÀTICS OCASIÓ -ALA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menja­dor saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 6747254 (Fincas Giwnela)

•ÀTIC DÚPLEX da luxe. Zona C/Àtvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló men­jador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dú-plex de 60 m2, terras­sa. Barbacoa, tres pla­ces de pàrquing. Jardi i piscina comunitaris. 49.000.000 Í74JBSZ fFihcas Sant Cugat;

•ZONA CENTRE Àtic de 4 hab., menja­dor saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2.23.000.000 OàJZM (Fincas GimneMa)

•ATCZ.ALTA, 150 m2 + 18m2 te­rrassa, 4 hab., 2 banys, caMactar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat 29.000.000 Ü74JJZJ5_

• CASA A LA FLO­RESTA 90 m2,4 hab. + 1 hab. separada, jardí particu­lar 200 m2,17.000.000 674 57 15 (Finques Saka)

•RROME Comunitats de propie-tans 7.675 1701 • CONJUNT RESI­DENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2. 4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada. 3 Banys, Estudi 30 m2. Garatge, Calefacció Jardi privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42.500.000 Ptes. VICOMÇA-FIROME. T6Z5 17Ü1 • FIROME Comunitats de propie­taris 7.675 1701 •FIROME COMPREM SOLARS 7 6751701

(Finques SafaV

•ORNALLAR C/Martorell, 59-cant C/Alfons Sala 625J4_SS

•CASA EN VENDA ZCan Cortés, 100 m2 + pàrquing, mo* bon estat terreny 500 m2. 10.000.000 fl74jSZJÍ (Finques Saka)

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 6754324

(Finques Roca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas.total-mente reformada, fi-nanciable, sin entrada jAprovechala' Trato di-recto 589 87 ú 1 TORRE unifamiliar 90m218 mill. def 0012 Building St. Cugat 674 25 23 TORRE adosada 200m2 28 mill. det 0040 Buildmg St. Cugat 6 7 4 2 5 2 3

•LOCAL 170 m2 C Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes., mes 6754324 (Finques Roca)

• ES VEN LOCAL de 500 m2. 57012 55 • EMPRESA NECES­SITA LLOGAR MA­GATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entra­des a Sant Cugat tàcr accés, càrrega i descàrrega. 6740839 fSrta. Maribel)

•ZONA TORREBLAN­CA. Places de garatge

Venta pisos

•PARCCENTRAL. Ptso6de120m2,4 hab., piscina comunità­ria i places de pàr­quing. Preu a convenir 67Í08J7 (Fincas Sant Cugat)

• PIS 80 m2, nou a es­trenar, 3 hab., 2 banys. tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000 6251124 (Finques Roca)

•PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1 a qualitat 2 dormitoris. 13.500.000

( S e * /

• PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jar­dí particular de 150 m2. Pàrking i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat 29 000,000 BZÍZ25Í (Fincas Gironella)

•PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2

80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estre-

ELS4CA1YTONS Divendres, 19 de juliolde 1996 Classificats 23

nar. 26.800.000 fi754.-i.24 (Finques Roca) • PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de St. Cugat. Pisos de 2 a 5 hab.. 2 banys com­plets, menjador saló, cuina «office». terras­sa, calefacció... 674 7254 (Rncas Gironella)

• SANT CUGAT pis de 3 hab.. banys, cui­na, saló menjador, bal­có, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 üfínfífifiQ 5B0-9654 _ . (FcbPBoCaeàry&)

• SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina «orfice», 2 bal­cons, ascen. calefac­ció, tot exterior, pàr-quing op. assolellat. 14.800.000 5aaa669-5B0 98 54 (FctoRsoCadEtycb)

• SANT CUGAT pre­ciós pis al tí Alfons Sa­la, amb 3 hab., 110 m2, bany complet re­format. lavabo, saló menjador de 35 m2. cuina equipada, terras­sa de 25 m2, ascen­sor. calefacció, exte­rior, finestres d'alumini

i portes d'em-ber.19.000.000 5B0B669-580 98 54 (FobPísoOeicÉryoà)

• SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 m ! i 4 hab. A l'av. Alfons Sa­la, 2 banys, saló men­jador, cuina equipada. ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000 5B0_B&m--5BQ-9&SÀ (FobfísoCocànycà)

•SANT CUGAT P. Canovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 rrí, 2 banys, cuina «Of­fice», balcó, entreso-lats, ascensor, calefac­ció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000 vm flfi fiq - vin Qfí <i4 (FobPIsoCeKbnjcà)

• PARTICULAR, plan­ta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habita­cions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a15'30h) TeL 67451 70 _. . . .

•A PROP O Canovas del Casti­llo. Té 160 m2, consta de 4 hab., saló menja­dor de 45 rrf, cuina «office», 2 banys com­plets, terrassa. Pàr­quing. 32.000.000 67406 97

(Fincas Sant Cugat)

•A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 rrf, com­post de 4 hab. dobles, cuina -office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 rrf. Jardí de 120 rrf. 37.000.000 674 0697

(Fincas Sant Cugat)

• FIROME Comunitats de propie­taris L675 1701. •FIROME Venta pisos T. 675J701

•PIS0 85m2 9,5 mill. def 0020 Building St. Cugat S.L 6742523

-PISO 21 Om* 70 mM. def 0022 Building St. Cugat S.L. 674 2523

•C/.Mariné130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safa­reig, Terrassa, 2 Pla­ces d'aparcament (1 doble), Traster, Arma­ris encastats, Calefac­ció, Fusteria exterior d'alumini, Jardi comu­nitari amb piscina. 33.000.000 Pies. VI-COMÇA-FIROME 675 17 Dl

•RROME COMPREM SOLARS 675170!

• C/ DOCTOR MURI­LLO 130 m2, 4 hab.. 2 banys, saló menjador, 35 rrí, cuina "Office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardi i piscina. Exterior. 28.500.000 6745704.6754302

(Imdesa) •C/RIUSITAULET 160 rrf, 4 hab. 2 banys, saló-menjador. cuina ''Office", terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000

(Imdesa) • Cl SANTIAGO RU-SINOL110nf,4hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «offi­ce» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000

(Imdesa) •Cl VILLA. Oportunitat Apartament estudi ests americà, bany complet i terrassa. 6 500.000 674-0B3Z

(Fincas Sani Cugat) • O P O R T U N P T A T .

Tracte drecte. Pis 4 hab., assotetet en ca­sa amb jardí. saturn

• P B 110 rrf, 4 hab, 2 banys, parquet, arma­ris, pàrquing, alt, exte-rkx, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 B2ZA324

(Finques Roca) • P B DE 120 nV, 4 dor­mitoris, 2 banys, mot bona vista, pàrquing. 22.000.000 674 1204 -674 <1 81-

(Serin) •PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 rrf, menjador 20 rrf, cuina, 3 hab., 1 bany, safa­reig, terrassa 4 rrf, as­censor, sol, tardes, vis­tes a Montserrat, per­fecte estat. 11.600.000 6753355 saaato (KSA Gestió InmobiHa-ria) •PLANTA BAIXA amb jardi a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment reno­vat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674J204-674! ia i

(Serin)

• RUBÍ Av. L'Estatut, 75 rrf, 3 hab., molt de

7.250.000 6996548 (Incusa)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, edif. nou, 85 m2,3 hab., bany i lavabo. Ca­lefacció. Etec. Entrada 3.000.000. Resta hipo­teca

(Finques VaHhonrat)

• RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúptex de 118i135rrf. D e 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 te­rrasses. Calefacció, gas, pocs vens. Aca­bats de qualitat. Pàr­quing opcional. FIFA. Nous 14500.000 sm*>í7-smstM (Finques Va*nnrat)

•RUBÍ. ODuran i Bas, 90 rrf, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 rrf, places de pàrquing opcionals. 10.500.000

(Incusa;

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2,3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 6746715

(Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 87 rrf, 3 hab., 1 bany, calefac., exterior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 6746715 (Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 90 rrf. 3 hab., 1 bany, calefac., pk opcional. 14.500.000. «74 67 15. .

(Finques Saka)

•jOCASIONIDirecto propietario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Fmanciación: 45.000 ptas^mes, sin entrada. A14 min. de Barcelona.

• SANT CUGAT. Piso, part a part., cerca esta-crón. jOportunidad! Dt-versas posibilidades de fnandactón, muy inte-resantes. Uamar al 5fl9.74.ia.

•SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., babón, exterior y soteado. iOportunidadl Uamar al 5097410

•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., bato directo. j Ocasioni •X0H7M

•S'OFEREKVIVEN-DA, ncrva,totalment equipada, pera com­partir entre dues perec-nes, aCastelardel

4 Economia

VaHès (a 7 km de Sa­badell i a 27 km de Bar­celona). Trucar ales nits 58030.10 •BUSCO apartament de lloguer a St. Cugat Màxm45000Ptes 5686102

9Ü8949954

ARENASAN Piso en Barcelona (Zona Gracia) C Montseny, 5 Sup. 90 m.2,4 hab. bano com­pleto, codna nueva, Sal. com. parquet, te-rraza 40 m2, trastero, garage privado, 2 cc-ches suministros cotr. recien pmtado y refor-mado. Alquiler 115.000 ptas. Amnasan 5894566

• PISO C/ Estapé. Sup 70 m2, 3 hab . bano. cocina, galeria, sal-com.,trza, tot ext.. ca­lefac. gas. suministr. contr. Alq.65.00Opts Aamasan 5894566

• DÚPLEX A ESTRE­NAR, O Santiago Ro-sïnol. Sup. 80 m2. 2 hab. dobles, bano, aseo, amplio sal-com , calefac..acab, alto stand., Suministr. contr. Alq. 80.000pts Aisnasan 5894566

• TORRE AISLADA CON JARDÍNY PISCI­NA. C/ Pere Mas (z El Pinar) Sup. const. 100 m2,3hab, banocomp., aseo, sal-oom., con chim-hogar, cocina, lavad.. garaje. trastero, barbacoa, su-minist contr. Alq.135.000pts

OPORTUNDAO •DeepechaC/Sant Domènec (junto mer cado Pere San). Sup.

100 m2, con cfvtsiones, totalmente íummado, aire acondicionado, ca­lefac., aseo, mobiano, sumhist centrat, ideal paraescuela. Alq. 75.000 pts

AiBnasan5894566

• PBO. C/ Abat

d'Avinyó (Z. Monaste-

rio)Sup.:80m2,2hab. dobles, bano compi amplio sal-com. Codna, lav. parquet tot ext.calf. gas, suministr. contr. Aiquiler: 75.000 Pàrking opciorBl

Afenasaa5B9-4S6E

•LOCAL Plaza Pere San peten-te Mercado). Sup. 82 m2 en 2 plantes, aseo, suministr. cor*. Alquier 100 000-Ptas. Arenasan 5834556.

ALQUILO DESPA-

CHO 1 1 0 m 2

Junto estación. Valor

muebles

Terreno 1.409 m 2

Valldoreix 28 mill. def 0033 Building St. Cu­gat S.L.

Estudiant s'ofereix per a donar classes d EGB i cangurs 675 00 W

Us faria il·lusió tenir un gos? Truqueu i parlem-ne. Atenció... Compro­mís formal 53950-31

ELS4CAIYror« Divendres, 28 de juny de 1996

La b e n z i n

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súper S'apuja fins a 119,6pessetes perlitre

El preu màxim de la benzina súper s'ha apujat deu cèntims i se sitúa en 119,6 pessetes, la qual cosa suposa un nou rècord de preus en el mercat. La b e n z i n a normal i la ben/ . ina s e n s e p lom es mantenen en el preu anterior —116,1 i 113,3 p e s s e t e s respectivament—. Els gasolis s'abarateixen una pesseta. El gasoli t ipus A queda en 89,9 pessetes, el gasol' *'•-54,4 i e

Igualment, les benzines sense plom i normal es m a n t c p e r q u è encara a c o n s e g u í '

per utilitzada pel consum diari de l ' a u t o m ò b i l a l ' E s t a t Espanyol. El mercat regula els preus de la benzina en funció de l'oferta i la demanda del p r o d u c t e . P r e c i s a m e n t pe r això, aques ta not ícia afecta bona par t de l parc a u t o m o b i l í s t i c e s p a n \ o ' Igualment es pot compr '

ARA TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE

SU' ...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

ex*'

FACI'S SUBSCRIPTOR ARA

I ACONSEGUIRÀ MOLTS AVANTATGES

iiiiiiilllitfTii " . * * • *mf* * f enet***"

EIS 4 CANTONS

Economia 24 Divendres, 19 de juliolde I9V6

Empreses

Hewlett Packard és l'empresa que més exporta de la comarca

Sant Cugat lidera el rànquing d'exportacions de la demarcació La factoria santcugatenca de l'empresa nord-americana Hewlett Packard és la companyia amb el volum d'exportació més alt de la comarca. Amb unes ex­portacions valorades en més de 100.000

JOFRK L L O M B A R T - Sant Cugat -

milions de pessetes, l'empresa dedicada principalment a la producció d'impres­sores de gran format dobla en xifres la que ocupa el segon lloc a la demarca­ció de Terrassa, que és la seu espanyo­

la de Sony, a Viladecavalls. La segueixen dues empreses santcugatenques més: Lucas Automotive, que fabrica bombes d'injecció per a motors diésel, i Sharp, especialitzada en televisors i aparells de

Kl fet que la divisió espanyola de Hewlet t Packard sigui l'ú­nica de tot el món que es de­diqui exc lus ivamen t a la in­vestigació i desenvolupament (1+D), així com a la producció i màrquetingde les impressores de gran fo rma t , e x p l i q u e n aquest liderat en exportacions. A m é s , d ' u n m o d e l c o n c r e t d'impressora (la Design Jet 755 CM) en són els productors ex­clusius per al mercat europeu. Traduï t en xifres, H P Espa­nyola va exportar productes per valor de 100.951.528.327 pes­setes, segons un estudi recent de la Cambra de Comerç i In­dústria de Terrassa referit a da­des de l'any 1995 de la seva de­marcació. Pel que fa als llocs de destinació, és la Unió Euro­pea, amb un 64% del volum, la zona on se centra el seu mer­cat. l 'n 20% se'n va als Estats l 'nits i la resta, un 16%, a la res­ta del món.

Lucas Automotive

Les mateixes raons expliquen el cas de Lucas Automotive ,

La planta santcugatenca de Hewlett Packard produeix impressores de gran format que exporta arreu del món. Foto:XAVIER LARROSA

que ocupa el tercer lloc del ràn­quing, al darrera de Sony (Vi­ladecavalls), amb un volum de més de 19.000 milions de pes­setes. Lucas produeix actual­m e n t un únic p r o d u c t e , les bombes d'injecció per a motors dièsel DPC, que a raó de 5.500 equ ipamen t s per dia exporta exc lus ivament a França. Els

seus clients són principalment marques franceses d 'automò­bils, concretament Renault, Ci­troen i Peugeot.

Dins les cinc primeres empre­ses que més exporten, també hi ha Sharp, que és quarta, amb 18.000 milions. Totes tres su­posen el 97% de les exporta­cions totals del municipi, que

amb 143.000 milions se situa al capdavant de les ciutats de la demarcació de Terrassa. El se­gon municipi és, a molta distàn­cia, Viladecavalls, gràcies a la facturació de Sony Espanya . L'empresa japonesa és la sego­na de la llista i l'any passat va exportar un total de 45.000 mi­lions de pessetes.

F i n a n c e

Rebutjada la moció del PSC que exigia el retorn dels

diners de F'ecotaxa9 en cas que el TSJC l'anul·lés JOFRE LLOMBART

El ple de l'Ajuntament va re­butjar la moció presentada pel grup socialista que demanava un compromís del consistori per tor­nar l'import de la taxa de saneja­ment, que actualment està co­brant, en cas que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'anul·li. El PSC, que és el que ha presentat un recurs davant dels tribunals, exigia que els di­

ners recaptats a través de la nova taxa es retornin als contribuents si el TSJC els dóna la raó. L'únic grup que li va donar suport va ser Iniciativa per Catalunya-Els Verds, que tot i "tranquil·litzar l'equip de govern perquè el recurs no prosperarà", considera "just que els errors de l'administració es re­parin", segons va assegurar el seu portaveu, Franscesc Godàs.

La resposta del tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó, es va basar en dos arguments: la "inu­

tilitat" de la moció des d'un punt de vista jurídic i la dificultat d'a­plicar la "hipotètica" sentència amb caràcter retroactiu. D'Ossó va assegurar que "la moció no cal, perquè si el TSJC obliga a retor­nar els diners de la taxa, això s'haurà de fer per llei i no perquè s'aprovi la moció". A més, va afe­gir, "si la sentència anul·la la taxa, serà molt difícil buscar els contri­buents que avui l'estan pagant perquè la resolució trigarà tres o quatre anys a saber-se".

Per aquesta raó, va dir D'Ossó, el que han fet els socialistes és buscar "notorietat política", i va acusar Àngel Casas de fer "d'agi­tador social i fer mèrits com si fos un militant de base en lloc de te­nir responsabilitats d'un regidor" quan va "ajudar diversos veïns a omplir els recursos de reposició". El regidor socialista va contestar D'Ossó dient que ells no han es­tat "darrere de la campanya, sinó davant", en referència al recurs que han presentat a la justícia.

Formació de treballadors per prevenir riscos laborals

E L S 4 C A N T O N S

-Tarrassa-

La Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (Cecot) i la Mútua de Terrassa han ela­borat un pla de formació per a la prevenció de riscos laborals. Aquest pla està destinat a 8.000 empreses i els seus treballa­dors de la demarcació de Te­rrassa i de 'àmbit d'actuació de la Mútua de Terrassa a Cata­lunya. El programa es posarà en marxa a partir del mes de setembre amb una sèrie de cur­sos a les aules de la patronal. Les dues han decidit tirar en­davant aquesta iniciativa, ja que l 'entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals aprovada el 1995 ha provocat angoixa en els em­presaris, que no saben com han d'aplicar-la.

La demora en la confecció d'u­na reglamentació que acoti els pa r àme t r e s d 'ap l icac ió d 'a­questa llei ha provocat un allau de consultes d'empresaris so­bre el tema de la prevenció de riscos laborals.

El pla de formació es farà gra­tu ï tament a les empreses de qualsevol sector i activitat de forma específica que ho sol·li­citin, i comptarà amb la sub­venció de Forcem. Els cursos, duraran 20 hores i els imparti­ran tècnics de l'àrea de Recur­sos Humans de la Cecot i els serveis de Promoció de la Mú­tua.

Un empresari de Rubí, el millor de Pany

El pres ident del grup d 'em­preses Ficosa, Josep Maria Pu­jol i Artigas, ha estat escollit empresari de l'any per un jurat de la cadena radiofònica SER pel seu valor com a emprene­dor, la capacitat d'assumir ris­cos per crear llocs de treball, obrir mercats i introduir noves tecnologies. Ficosa, que es de­dica a construir componen t s per a automòbils, té nou plan­t e s i n d u s t r i a l s a Catalunya./Q.R.

HJ5/CANTONS Divendres, 19 de juliolde 1996 Economia 25

Les empreses. Fiatc, mútua d'assegurances

Fundada l'any 1930 i amb seu central a Barcelona, Fiatc s'ha convertit en la primera mútua catalana i en la cinquena de l'Estat espanyol. Enguany, la companyia ha triplicat els beneficis de l'any passat i dóna cobertura a més de mig milió d'assegurats. A l'oficina de Sant Cugat, Josefina Saavedra s'encarrega d'a­tendre i assessorar les més de 2.000 persones associades a Medifiatc, establint-hi una relació de con­fiança i de col·laboració.

JOSEFINA SAAVEDRA. Assessora comercial de Fiatc a Sant Cugat

"El nostre objectiu és la millora constant del servei que oferim"

LALIGALIANA - Sant Cagat -

- E n el camp de l'assistència sa­nitària s'han convertit en líders en poc temps. A què és degut aquest èxit? -"Al fet que s'ha creat un bon

servei que proporciona cobertu­res amb els mitjans, diagnòstics més avançats i una xarxa de cen­tres propis que permet donar un servei més ràpid i eficaç."

-Quina ha estat l'evolució de la companyia al llarg dels últims anys?

-"Fia tc ha arribat aquest any a un volum de negoci de 28.000 milions de pessetes en primes, superant en un 24,5% el de l'any passat, i actualment dóna cober­tura a més de 500.000 assegurats. Fiatc opera en tot l'Estat espa­nyol i té acords internacionals. Amb les assegurances de salut s'han creat dos nous productes: Multimedic i Medifiatc-base. El primer permet la lliure elecció de clíniques en qualsevol país del món, i cobreix les despeses de qualsevol intervenció quirúr­gica. Medifiatc-base, pensat per a economies més elementals, co­breix les consultes als facultatius i petites intervencions extrahos-

MUTUAOESg^ SÀ.P.r.

Josefina kt.„. ijjblir una relació de confiaria amb el client. Foto: XAVIER LARROSA

pitalàries a través de la nostra guia mèdica." -Quants nous mutualistes hi ha

hagut aquest any a Sant Cugat? - " M e d i f i a t c ha t r ip l i ca t el

nombre d'assegurats a Sant Cu­gat al llarg d'aquest últim any. Actualment hi ha més de 2.000

associats. - Q u i n s són els serveis més

sol·licitats a la nostra ciutat? -"Medicina general, pediatria

i especialment el servei d'urgèn­cies de la població."

-L'últim any, Medifiatc ha aug­menta t considerablement els

seus serveis i quadres mèdics. -"Sí , a partir d'aquest any s'ha

ampliat l'hospitalització mèdica a seixanta dies anuals. També es garanteix la pràctica d'una pro­va de diagnòstic com és la den-sitometria òssia, així com la re­cons t rucció mamaria q u e es deriva d 'una posteirurgia on­cològica. Tanmateix, s'ha ampliat la cobertura de viatges a l 'es­tranger. Pel que fa al quadre mè­dic, es va ampliant constantment durant tot l'any a través d'acords com el concertat amb l'Hospital General de Catalunya, amb el qual Fiate ha establert un acord que proporcioni als seus afiliats de la zona un millor servei i més comodi ta t . T a m b é c o m p t e m amb la col·laboració de la Poli­clínica Torreblanca, en què els nostres assegurats poden con­certar tots els serveis. La darre­ra novetat ha estat la d'ampliar la nostra xarxa assistencial amb la incorporació de vuit dels centres hospitalaris més prestigiosos dels Estats Units."

-Quin és el leitmotiv de la com­panyia? - " E l que més ens preocupa és

oferir serveis d'alta qualitat i do­nar un tracte molt humà. Nosal­tres tractem amb la salut i quan

una persona ve amb un proble­ma, no només necessita una au­torització sinó també una atenció i un tracte molt humà. A Fiatc tenim com a màxim objectiu la millora constant del servei que oferim. La confiança dels nos­tres assegurats és un compromís molt gran per a nosaltres."

-Actualment hi ha al mercat una gran oferta de companyies asseguradores. —"Efectivament, hi ha molts

productes, moltes assegurado­res... però per a nosaltres el més important, allò que permet dife­renciar-nos, és la qualitat que ofe­rim en tots els nostres produc­tes, al millor preu possible."

-Per què creu que hi ha tanta gent que concerta assegurances privades? -"Perquè la salut és una de les

preocupacions més importants de les persones. I quan estem malalts, necessitem saber que es tem molt ben cuidats , que comptem amb els millors met­ges i clíniques, que tindrem una habitació individual i podrem te­nir amb nosaltres algú de la nos­tra família i, si cal, que ens aten­guin als Estats Units. I, a més, que serem atesos amb molta hu­manitat."

LLOGO PIS CÈNTRIC A RUBÍ

120 m2

59.000 pts.-+ DESPESES ESCALA

TL 453 16 35

CRtAl'lO I DISSbNY

JOIERS- TALLERS PROPIS

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

® 3 R E I T L I N G

MEGA íOUUNGHANS ÍTlaurke Locrolx JÜamüton KRONQS

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

e t . 580 29 ç4

PfiCO

f7"l Horario: de 12.00 a16.00h.y de 19.00 a23.30h.

Horario de verano: Abierto Viernes, Sàbados, Domingos y festivos

Servicio Gratuito a Domicilio a partir de 1.500 ptas.

Retalla aquest anunci i porta'l a la botiga, tindràs una ampolla de cava gratuïta

Q Paellas D Poltos a l'ast G Pizzas Q Ensaladas B Postres

Bebidas

Para sus bocadillos y paellas no espere, llàmenos y se los prepararemos

jTU YA NOS CONOCES!

PfKO JÜNIOR

*V del F»0<í Tel. 692 05 90

Av. Primavera, 18

PfKO *Y del F fO^

Tel. 580 72 45 Pasaje Ayuntamiento 7-9

08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

OS4CANT0NS

Ela Garcia fitxaran par la UESC Els germans Garcia han decidit finalment fitxar per la l'K Sant Cugat. Els jugadors han renunciat a 1'Sferic per les desavi­nences amb un jugador del club egarenc. Aldo Cipriàn s'està pensant ingressar a les files de l'equip. Plana 21

26

i de/s àrbitres al CAR Uns 600 àrbitres, auxiliars de taula i di­rectius del Comitè Català d'Àrbitres es van reunir al CAR per unificar criteris i introduir el nou reglament disciplinari. A més, es van fer explicacions pràctiques a les instal·lacions del CAR. Plana 27

Divendres, 19 de juliol de 1996

V o l e i b o l

La constructora Dumez Copisa "salva l'honor" al Club Voleibol Sant Cugat

Les gestions d'Aymerich permeten inscriure el club a la màxima divisió Els directius del CV Sant Cugat feia temps que intentaven convèncer l'em­presa Dumez Copisa dels avantatges que suposava patrocinar el seu duo. La multinacional, però, no havia donat una resposta positiva fins a finals del mes passat, quan les gestions de Joan Ay-

RAFA MORENO

merich, alcalde de Sant Cugat, amb la constructora van desembocar en l'a­portació, el passat 28 de juny, de 2 mi­lions de pessetes, quantitat suficient per inscriure el sènior femení a la divi­sió d'honor de la lliga ACEVOL. A més, Dumez Copisa va anunciar properes

L'empresa constructora Dumez Copisa va donar els diners ne­cessaris al CV Sant Cugat per inscriure's a la divisió d'honor de la lliga Acevol el 28 de juny passat. La multinacional va en-tregar al club dos milions de pes­setes, i té previst, si el compte de resultats li ho permet, fer més aportacions —que encara no estan definides del tot— du­rant la temporada que ve. La in­tervenció de Joan Aymerich, al­calde de Sant Cugat, va ser decisiva i, segons ell mateix, "llarga i dura". La inscripció del club a la divisió d'honor es va fer in extremis, quan tothom ja donava per fet que les jugadores de Víctor Hugo Rupil haurien de competir a la primera divisió estatal. Segons Aymerich, "és molt més difícil trobar patroci­nador per a entitats esportives que per a entitats culturals". Carles Castro, president del CV Sant Cugat, i el mateix Ayme­rich han coincidit a destacar que Dumez Copisa no té cap interès més enllà que la "col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cu­gat". De fet, és probable que les samarretes dels jugadors del

* Sa* Cas* Insam], I M R CHM, MMUM* M CV Set Csjtf, Tm*

club ni tan sols portin el nom de la multinacional, cosa que permetria al CV Sant Cugat can­viar de patrocinador en cas que trobés alguna empresa disposa­da. A més, tot i haver-se fet ja una transferència de diners, l'a­cord del club amb Dumez Co­pisa no és definitiu encara. Se­gons Castro, tots aquests

extrems s'acabaran de concre­tar quan comenci la temporada, a finals del mes de setembre.

La crisi econòmica que ha vis­cut el CV Sant Cugat aquesta temporada ha tingut conse­qüències negatives pel que fa a la plantilla de jugadores del sè­nior femení. La jugadora búl­gara Ekaterina Atanasova va

aportacions encara per concretar. La satisfacció tant per part de l'Ajuntament com per part dels directius del club es­portiu és evident, perquè tothom hau­ria lamentat que, per culpa dels diners, el sènior femení del club hagués hagut de jugar a la primera divisió nacional.

abandonar l'equip uns mesos abans de finalitzar la temporada perquè el club no podia pagar-li el sou. Això no obstant, va de­clarar que pensava tornar si tot s'arreglava, i sembla probable que ho faci. A més, el club es reforçarà amb la internacional peruana Cecília del Risco, ex-jugadora de l'Espanyol. D'altra banda, Castro ha anunciat la in­tenció del tècnic Víctor Hugo Rupil de continuar amb l'equip amb l'objectiu de consolidar-lo a la cinquena posició de la clas­sificació.

Mai més

El CV Sant Cugat no vol que es torni a repetir la situació que han patit aquest any, i pensa dis­senyar un pressupost restrictiu per gastar el menys possible. En la mateixa direcció, els respon­sables del club no descarten el cobrament de l'entrada al pa­velló de Valldoreix, "com fan tots els clubs de divisió d'ho­nor", declara Castro. El presi­dent creu que el fet d'haver can­viat el dia de joc de l'equip a diumenge en lloc de dissabte pot servir perquè s'incrementi el públic que assisteix als par­tits de les santeugatenques.

Futbol sala

L'MRW guanya el Master Sala de la UAB

ÀLEX LÓPEZ

L'equip santeugatenc MRW es va proclamar diumenge passat campió del Master Sala 96' Vall­doreix, que es va disputar a les instal·lacions del pavelló de la Universitat Autònoma de Bar­celona (Bellaterra). En un prin­cipi, aquest torneig s'havia de disputar al pavelló olímpic de Valldoreix, però finalment es va celebrar a la UAB. El Master Sala 96' va consistir en unes 36 hores de futbol sala que van co­mençar dissabte a les nou del matí i van finalitzar diumenge a les nou del vespre. El campió, l'MRW, va derrotar a la final el Soap per 11 gols a 2. En aquest campionat hi van participar vint equips. De Sant Cugat n'hi va haver vuit, mentre que Mira-sol i Valldoreix hi van estar repre­sentats per quatre equips. Tots els equips participants rebran un trofeu el dia 25 de juliol a la carpa del Set Ball en una festa on també es repartiran els tro­feus a equips d'altres tornejos que també s'han disputat aquest cap de setmana, com el Valldor Sala 96' UAB i el Valldor Sala 96' Cerdanyola. L'MRW jugarà una fase final a l'octubre a An­dorra en un viatge de tres dies amb totes les despeses pagades per part de l'empresa organit­zadora, Valldor Sala. D'altra ban­da, aquest cap de setmana, al pavelló municipal de Sant Cu­gat se celebrarà el Master Sala Sant Cugat.

LVIAT FINS A 415.000 PTES. GASOLÍN! *3 A I R E :

P e u g e o t D i r e c c i ó JK:

d O M ~ - -.:* M AT O E F R A N C * <£ T a r i f f a . A m b t o t l ' e q u i p d e s è r i e :

I s t l d a . T a n c a m e n t c e n t r a l i t z a t . A l ç a v l d r e s lUOUtUUU

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. 674 Sant Cugat del Vall s 08190

EL SEU CONCESSIONARI PEUGEOT

e l è c t r i c s . C o i x í d e s e g u r e t a t c o n d u c t o r . E q u i p d ' à u d i o . E n g e g a d a c o d i f i c a d a . P i n t u r a m e t a l . l i t z a d a * * . R e t r o ­

v i s o r s e x t e r i o r s i a g a f a d o r s d e l e s p o r t e s d e l c o l o r à r i a . 3 i 5 p o r t e s I S e d a n . G a s o l i n a o die<

15 03

C) o avantatge equivalent. 1") en moto's i 6 i ' 9 TD P.V.P recomana: a Península i Balears. Peugeot 306 Tariffa i.« 3p 2.060.000 Pies. Inclou impostos, despeses de matriculació, transport < promoció Vàfcj per a vencies ari estoc, no acumulaMe a altres promocions en vigor

CERDANYOLA MOTOR C/Sant Ramon, 183 Tel. 580 59 Cerdanyola del Vall s 08290

43

PEUGEOT

ELS-Í CANTONS Divendres, 19 de juliol de 1996 Esports 27

Bàsquet

Els germans Garcia fitxen per la UE Sant Cugat

Lluís Folch creu que Fequip és "dels millors que mai ha tingut el club" El fitxatge definitiu dels germans Gar­cia per la UE Sant Cugat configura un equip de molta qualitat, sens dubte capaç de superar amb escreix la ter­cera divisió catalana. De fet, Lluís Folch, entrenador santcugatenc, tor-

RAFA MORENO

- Sant Cugat -

Lluís Folch considera que amb les incorporacions definitives de Juan Garcia i el seu germà Fran "les aspiracions són les mateixes però en menys temps, és a dir, l'equip ha d'aconseguir en dos anys estar a la primera divisió catalana". Segons Folch, l'actual és "probablement el mi­llor equip que mai ha tingut la UE Sant Cugat". La decisió dels germans Garcia contradiu la de fa dues setmanes, quan tots dos van anunciar les seves intencions de continuar amb l'Sferic de Terrassa. Les desa­vinences amb el jugador ega-renc Toni García han estat de­terminants en el canvi d'opinió dels santcugatencs. De fet, una de les condicions que havien posat els Garcia a la seva conti­nuïtat en l'Sferic era la marxa de Toni García. Folch, però, creu també que "els Garcia han valorat molt la seriositat dels entrenaments als quals els ju­gadors han assistit". A més, els nous fitxatges "han apostat pel projecte de futur del club", se­gons Folch. De fet, un altre dels

na a recuperar la il·lusió per assolir la pr imera divisió catalana en dos anys en lloc de tres. A més dels ger­mans Garcia , l 'actual jugador del Rubí Aldo Cipriàn s'està pensant por­tar els colors santcugatencs la tem­

porada que ve. El jugador té ofertes d'altres equips, però de cap manera vol continuar al Rubí. Folch li ha dei­xat clar que quan es decideixi podrà fitxar sempre i quan hi hagi plaça disponible.

Fra (tsjMniJ i JMM. Bt motius que retenien els Garcia a l'Sferic de Terrassa era conti­nuar jugant a una divisió supe­rior, la primera catalana. Tant Juan com Fran han reflexionat, sobretot després de constatar que, "amb l'entrenador i els ju­gadors que té la UE Sant Cu­gat, l'equip podria jugar aquest mateix any a la primera divisió

t·itaiatfn·afttiatiesMt·nierdiiasajet

catalana". Per ells, "el Sant Cu­gat té un equipàs, tan bo com per no perdre un sol partit la temporada que ve a la tercera divisió". D'altra banda, el jugador Aldo

Cipriàn no s'ha decidit encara per la UE Sant Cugat. L'exju-gador del CB Sant Cugat ha tin­gut molts problemes amb el

fe b KSatfcs*. Ftn: ELS 4 CANTONS Rubí, Cquip amb el qua! ha ju­gat els darrers 4 anys, i ha deci­dit deixar el club definitiva­ment. Aldo ha tingut ofertes de diversos clubs, i això el fa dub­tar. El tècnic santcugatenc li ha deixat clar que no li guardarà la plaça, i que només fitxarà si "en el moment de la decisió final, del jugador hi ha lloc a l'equip".

El CAR acull l"stage' del Comitè Català d'Arbitres

ALEX LÓPEZ

- Sant Cagat -

l nes 600 persones entre àrbi­tres, auxiliars de taula i directius del Comitè Català d'Arbitres es van reunir dissabte passat al CAR de Sant Cugat. Aquesta jornada va fixar els objectius a preparar la temporada vinent, fomentar la convivència entre els col·legiats, unificar criteris i introduir el nou reglament disciplinari. Tot això es va fer mitjançant unes xerrades tècniques, uns exàmens de re­glament, classes amb audiovi-suals i explicacions pràcticjues en les instal·lacions del CAR. Els as­sistents a Tacte van ser àrbitres i auxiliars de taula en activitat de les lligues ACB, LEB, EBA, 2a

Bàsquet

A l'·t·BN*rfcttn JMM Carin MHjau. i i li ÈnH éi li tMla, M M«*stii •> la

• H M N , Utnac taseé, insMwrt M CmM CaMt i'Àitttrn, ei m arant 4t tot «iiraén tècni|Ht a la tala f i cus del

Ceatn rAK Rendiment Esantia ta Sant Cugat fel Vallès.

Fiti: XAVIER LARIOS*

Futbol

L'immobiliària Vèrtix patroci­narà el Sant Cugat Esport

RAFA MORENO

L'empresa immobiliària Vèr­tix, participada majoritàriament per Caixa de Catalunya, patro­cinarà la temporada que ve el Sant Cugat Esport. La firma està a hores d'ara construint pi­sos al barri de Coll Fava. Les gestions de Joan Aymerich, al­calde de Sant Cugat, han supo­sat un acord de l'entitat espor­tiva i l'empresa constructora els detalls del qual encara no se sa­bien a l'hora del tancament d'a­quest setmanari.

De fet, el club de futbol va ce­lebrar ahir al vespre una as­semblea a la Casa de Cultura, on havia de confirmar el nom del patrocinador i els termes concrets de l'acord a què ha­vien arribat. La crisi econòmica del Sant

Cugat Esport, doncs, s'ha solu­cionat definitivament, i sembla que finalment els jugadors po­dran rebre les compensacions econòmiques que no havien co­brat des de principis d'any per manca de fons.

D'altra banda, el propi Fran­cesc Ruiz ha confirmat la seva continuïtat al capdavant del club fins al proper mes de ju­liol. Ruiz està molt satisfet d'­haver pogut solucionar tot l'em­bolic que tants maldecaps li havia produït els últims mesos i que fins i tot li havia fet plan­tejar-se la dimissió. A més, Francesc Ruiz ha anun­

ciat que Josep Alonso, entrena­dor de l'equip, continuarà por­tant els destins tècnics del club la temporada vinent. Alonso és un dels qui més ha patit la cri­si econòmica, donat que ha ha­gut de trobar elements de mo­tivació per a uns jugadors que no cobraven els diners que se'ls havia promès.

divisió nacional i la, 2a i 3a cate­goria de Catalunya. Aquest ha es­tat el tercer any consecutiu que el Comitè Català d'Àrbitres ha organitzat aquest stage a les ins­tal·lacions del CAR, després de fer-ho durant molts anys a la Zona Universitària de la Diagonal a Barcelona. Joan Carles Mitjana, àrbitre en activitat de la Lliga

ACB, àrbitre internacional i di­rector tècnic de l'Escola i del Co­mitè Català d'Arbitres, comen­tava que "les instal·lacions del CAR són magnífiques perquè són les úniques de Catalunya que poden aplegar 600 persones". Joan Carles Mitjana també va afirmar que "el nivell de l'arbi­tratge català és altíssim".

MW Dl

mcvçs, COPES i SOPARS

Sabadel l Sant Cugat cl Vallès

28 Esports ELS-/CAIVroNS Divendres, 19 de juliol de 1996

F e s t a major de M i r a - s o l

Allà on les festes majors coincideixen amb el principi de l'estiu, els actes esportius englobats a les agendes festives es plantegen com a co­miats de temporada, mentre que les poblacions on les festes se celebren a finals d'agost o setembre, les competicions s'organitzen mirant de reüll els compromisos oficials que són a tocar. Tant Sant Cugat com Mira-sol pertanyen al grup de localitats que celebren festes a principis d'estiu, i per això els tornejos són més festius, tenen menys tensió. La setmana passada els mira-solencs van poder gaudir de sol i bon temps, i també d'actes esportius. L'Adesa va convocar tres clubs de futbol al camp municipal, i va quedar campió del triangular que s'hi va jugar. Les jugadores de futbol sala van contribuir a incrementar el nombre de competicions d'aquest esport que es fan en aquestes dates. També hi va haver petanca, per als més joves -e l torneig interclubs que va organitzar el Club Petanca Mira-sol- i per als més grans -e l que es va celebrar al Casal d'Avis del districte-. A més, l'Associació de Veïns de Mira-sol va ser seu del campionat anual de tir.

Festa de final de temporada E/s mira-solencs acomiaden l'any amb tornejos socials amb marcat caràcter festiu

A.L. / R.M. - Sant Cugat -

La calor s'aguanta nies fàcil­ment M es tr.ii.-t.i de p.iss.n-s liu IK\ I a hi test.i ni.i|or ric \ l ira- MII, (tint nml) Ics manifestacions lúdiques i culturals, també hi va haver temps per a l'esport. La majoria ric les compet ic ions , igual (jtte a la festa de Sant Cu­gat. Min ser tornejos socials i in­terclubs.

Fu tbo l

L'Adesa Mira-sol es MI procla­mar campió de la I edició del triangular de futbol que el club MI organitzar divendres passat al camp municipal del districte. A més dels mira-solencs, hi van participar el Hofferbertde Rubí, segon classificat, i La Pondero-sa de Mira-sol, últim. Kl primer partit va acabar amb empat a zero gols entre La Ponderosa i el I lofferbert. però finalment va ser el 1 lofferbert l 'equip que es va endur el t r iomfen la tanda de penals. Kl segon partit va en­frontar l'Adesa i I -a l'onderosa i cl guaiiMidor va ser l'Adesa per J gols a 1. L'últim enfrontament del torneig va enfrontar l'Adesa i el 1 lofferbert i va acabar amb v ictòria de l'Adesa per un clar 6 a 1. També estaven convidats al torneig els equips de les Fonts -que aquesta temporada ha bai­xat a la tercera divisió regional-i el Mil·lenari - q u e puja a sego­na-. Al llarg de tota la tarda de divendres, uns M)0 aficionats es van arribar al camp municipal de Mira-sol perseguiren direc­te l'evolució d 'aquest triangu­lar de futbol, on cada partit va durar 4.S minuts.

Futbol sala femení

L'Olímpyc Can Fatjó va ser el guanyador dissabte al matí del triangular de futbol sala feme­ní que es va disputar a la pista municipal Mas-Janer de Mira-sol. A més de l'equip organitza­dor, el CE Mas-Janer femení, hi van participar el CE Mas-Janer B i rOlímpycCan Fatjó. El pri­mer partit va enfrontar el CE Mas-Janer B amb l'Olímpyc Can Fatjó. El guanyador va ser l'Olímpyc per 0 gols a 10. El se­gon partit el van disputar CE

Mas-Janer i Olímpyc Can Fatjó, que es va imposar per 2 gols a 5. El darrer partit va enfrontar el CE Mas-Janer i el CE Mas-Ja­ner B va acabar amb empat a 4 gols. El guanyador va ser l'O­límpyc Can Fatjó, seguit del CE Mas-Janer i del CE Mas-Janer B. Després del primer partit es va jugar un partit de futbol sala

masculí que va enfrontar el Ca­nya Mas-Janer i el Código, que va guanyar per 5 gols a 8.

Petanca

El casal d'avis de Mira-sol va repartir premis a Miguel La­fuente, Antonio Sàez i Loren­zo Mur, els tres primers classi-

fuats del torneig de petanca. D'altra banda, el Club Petanca de Mira-sol va rebre al col·legi Catalunya i a les seves pròpies instal·lacions clubs de tota l'à­rea metropolitana de Barcelo­na, en l'XI edició del Campio­nat Interclubs . El guanyador en general mascul í va ser el Ciutat Meridiana de Barcelo-

"** i& '*,- -5

A dalt, una jugada del torneig de futbol organitzat per l'Adesa Mira-sal

A l'esquerra, uns participants de la fase •atinal del campionat interclubs de petanca arganitzat pel Cleb de Petanca Mira-sol, que

es va disputar al col·legi Catalunya. Fetes: XAVIER URMSA

na, i en consolació l 'Hospita­let. El primer club femení clas­sificat en competició general va ser el Cerdanyola Serrapa-rera, mentre que en consolació el primer premi se'l van em­portar els Amics Petanca Gau­dí. El torneig que s'organitza a Mira-sol es considera un dels més prestigiosos del Vallès, i ha aplegat aquest any 66 clubs i més de 170 tripletes. "Tot un esforç d'organització, però que val la pena fer un cop vist com en queden els participants de contents", declara Luis Barda­jí, president del club organit­zador.

Tir

La IX edició del campionat de tir que organitza l'Associa­ció de Veïns de Mira-sol la va guanyar Jaume Mellach, amb 223 punts. El triomf li va va­ler una pistola de competició. Segon classificat va ser José Manuel Narbona, amb 213, i tercer, José Luis Díaz, amb 210

ELSSCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què dispo­sem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat: Aquesta set­mana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula Sabrina que es projecta en versió original el dissabte 20 de juliol, a 2/4 d' 1 de la nit.

Hípica Severino

r * * * # < | * * * * 4

* *****

Vols passar un dia fantàstic?

Doncs; Vine a la Muntanya Màgica de franc. Cada subscriptor, té dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo.

Només cal Trucar al 589 62 82 i demanar-la.

Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paissatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telè­fon del subscriptor.

SOUASH

% % %

Club Sant Cugat Posa't a punt

^rnCTa targera aeT flub podeu assist^^ durant aquest mes a classes d'aeròbic, ta-ekwondo esquaix, hidromassatge, Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jor­di, 33-35), de franc. L'horari per als subs­criptors és els migdies de dilluns a diven­dres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de di­lluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal truqueu al telèfon del subscriptor.

PELUQUEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Pregunteu per la Srta. Anna.

589 62 82 Informació matins: 9 a IÓ h. (Srta. Anna)

EIS 4 CANTONS Circuit de música jove al Vallés

Kl grup santaiRiitcnc de rock Elefantes, és un ilcis niés sol·licitats per actuar dins el circuit de música jove Connexió V.O., en el qual participen 7?* grups. Actuaran a Barberà, ('astellar i Rubí. l'Iuna JO

Espectacles Balanç de xifres de l'auditori

El teatre-auditori del Centre Cultural ha aconseguit durant aquesta temporada una mitjana de 50(1 espectadors per funció. l'n 70'?' són de Sant Cugat i un ZS% de la resta del Vallès i Barcelona. Plana Jl

30 Divendres, 19 de juliolde I9V6

P a t r i m o n i

Bona part de la inversió prevista per enguany al Monestir ja està gastada

El projecte de pressupostos de la Generalitat destina 135 milions al monument El projecte de pressupostos de la Gene­

ralitat per a l'any 9 6 -que s'ha d'apro­

var abans que acabi el mes- parla d'una

inversió d'aproximadament 135 milions

de pessetes en la restauració del Mo­

nestir. D'aquesta quantitat, però, bona

part ja s'ha gastat a aquestes alçades

CÈLIA CERNADAS

-SantCueat-

Kl retard amb què cl Covem de laCcncralitat ha presentat el pro­jecte de pressupostos provoca que, a aquestes alçades, bona part de les previsions d'inversió quedin ja desfassades. Hs el cas dels 28 mi­lions de pessetes que l'Adminis­tració Autonòmica tenia previst in­vertir durant el % en les obres de consolidació de les capelles barro­ques de l'església i en la restaura­ció de la tac;'na sud. Aquestes obres ja estan acabades. Capítol apart mereix la consoli­

dació del ( x-ritre de Restauració de Béns Mobles i l'habilitació de la cambra soterrània que s'està tonstruïnt en l'angle nord-est del monument. I -es obres, que es vo­len enllestir abans del desembre i a les quals es destinen uns l(X) mi­lions. constituiran la inversió "més important" que tarà la Generali­tat durant aquest any, segons el cap del Servei de Patrimoni Ar­quitectònic. Antoni Navarro.

en la consolidació -ja finalitzada- de les

capelles barroques i la façana i en l'a­

dequac ió del C e n t r e d e Restaurac ió ,

obres que la Generalitat vol acabar abans

del desembre. El pas següent seran les

cobertes de l'església, el perímetre ex­

terior del monument i l 'enllumenat; en

aquest cas, però, el f inançament no està

tan dar. Al mes de setembre està prevista

una reunió entre el conseller de Cultura,

l'alcalde de Sant Cugat i el president de

l 'empresa Catalana Occident, empresa

que ja va esponsoritzar la restauració

amb 2 0 0 milions.

1 ss obres d la façana del Monestir ia es

Kl que no està tan definida és la continuïtat de l'etapa següent de la restauració del Monestir, que s'hauria de centrar principalment en les cobertes de la nau central de l'església i la il·luminació del monument. "No tenim diners". adverteix el cap de servei, que con­fia, en veu baixa, en una nova apor­tació de l'empresasanteugatenca

tan acabades. La propera fase hauria d'atacar la coberta de l'església. Foto: JA M.

Catalana Occident. En aquest sen­tit, l'alcalde de Sant Cugat i vice-president del Patronat del Mo­nestir, Joan Aunerich, recorda que en el seu moment, quan l'empre­sa va esponsoritzar les obres amb 2(X) milions, no va descartar una nova aportació. "Kl que farà Ca­talana és una incògnita, però la via està oberta". Kn aquest sentit, s'ha

convocat una reunió per al proper mes de setembre entre el mateix Aymerich, el nou conseller de Cul­tura, Joan Maria Pujals, i el presi­dent de ('atalana Occident, Jesús Serra Santamans. De totes mane­res, l'alcalde adverteix que la res­tauració del Monestir no s'ha de condicionar a les aportacions d'em­preses privades.

Espiral teatre representa tres històries a Mira-sol

À N G E L S C A S T I E R A

- NUra-Ml -

El grup de teatre Espiral ac­tuarà demà a la pista de l'As­sociació de Veïns i Propietaris de Mira-sol . L'associació ha convidat al grup de Valldoreix perquè represent in "Nits de n u v i s . . . d e t r e s " , de N'icasi Camps i Pinós. Aquesta és una obra que inclou ttes històries divertides. Els tres contes pas­sen a una habitació d 'un hotel qualsevol. Els protagonistes són sempre tres persones que pas­sen jun tes una nit de nuvis. que és preceptiu que sigui per a dos.

Nou actors interpretaran els tres personatges que protago­nitzen cadascuna de les histò­ries. Sempre són una parella de nuvis i un te rcer h o m e q u e trenca la seva intimitat. "Una cosa és predicar" , " l ' n jura­men t és un ju rament" i "lTn deute ben pagat" són els títols de les tres històries curtes que integren l'obra. La representa­ció de "Nits de nuvis...de tres" començarà a dos quarts d'on/.e de la nit.

Aquesta serà l'actuació prèvia a la que el grup Espiral oferirà el dia 28 de juliol a Menorca. dins la festa major de la locali­tat illenca d'Alaior. El grup pre­sentarà aqui cl seu muntatge sobre monòlegs de Carme Rie­ra, entre d'altres autors.

M ú s i c a

Lopategui obre el XXV Curs de guitarra amb un concert

de música espanyola Yepes tornarà per a una classe magistral

S.B

Un recital amb obres d'Albé-niz, Falla, Sors i Gherard, entre altres compositors catalans i es­panyols, obrirà aquesta nit al claustre el XXV Curs Interna­cional José Luis Lopategui. Serà, segons el professor, "una edició especial perquè el curs arriba a un aniversari important, però sense gaires celebracions que distreguin de la feina". De fet. Pacte que marcarà la di­ferència serà un recital de poe­sia i música titulat Poemas de amory vitio, sobre Jehudah Ha-

Levi, que interpretaran Mag­dalena Lasala, Jorge Fresno i Humberto Orellana, "amics" de Lopategui. A més , hi haurà també una

conferència del musicòleg Àlva-ro Zaldívar i una xerrada sobre Visió de la música catalana con­temporània per a guitarra, amb Jordi Codina. Narciso Yepes tor­narà a oferir una classe magistral, tot i que no se n'ha concretat la data. L'últim acte públic serà el concert de clausura, amb parti­cipants al curs, el dia 27. Uns dotze alumnes actius, a més dels oients, seguiran les classes, al Centre Borja.

Rock

Un grup de Sant Cugat, entre els més

sol·licitats del circuit Connexió V.O. Elefantes actuarà a Barberà, Castellar i Rubí

S.B.

- Saet Casat -

Tenen entre 21 i 26 anys i, des de fa temps, s'han pres serio­sament la possibilitat de dedi­car-se al rock. Ara, Elefantes portarà el seu pop a Barberà, Castellar i Rubí, ja que han es­tat seleccionats per aquestes tres ciutats d'entre els 73 grups de la borsa del circuit de rock Con­nexió V.O.

El grup s'incorpora a la borsa com a aportació de Sant Cugat i és un dels més sol·licitats de la fase d'estiu del circuit, que va començar el dia 5. El líder

d'Elefantes, Juanma Àlvarez -Shuarma, als escenaris-, creu que l'experiència dels quatre components en altres bandes ha provocat aquest èxit ràpid de la formació, creada fa set mesos. "Tots hem treballat molt amb la música i ja sabem el que vo­lem, tenim clar com volem que soni el grup", explica el cantant i compositor.

A més dels tres concerts de Connexió V.O, que ja tenen data, la banda està tocant cada dimarts a la sala La tierra de Bar­celona, des de fa un mes i mig, i va ser la que va posar música a Pacte de presentació del circuit.

I encara tenen obertes les portes per participar en la segona part de Connexió V.O., a la tardor.

Aquesta nova estructura del circuit s'ha dissenyat per po­tenciar-lo, segons el coordina­dor de l'edició d'aquest any, el santeugatenc Manel Turon. "La filosofia de Connexió V.O. és potenciar el rock de base en di­recte a les sales privades - ex ­plica-, però hi ha municipis que no tenen els locals tancats ade­quats." Per això s'ha programat una primera fase d'estiu, amb concerts a l'aire lliure. Les ac­tuacions arribaran a Sant Cugat en la segona part.

ELS4CANTON5 Divendres, 19 de juliol de 1996 Cultura 31

E s p e c t a c l e s

El Teatre-auditori supera els 500 espectadors per funció

La mitjana creix cada any d'entre 25 i 50 persones Han arribat al final de la tercera temporada i al que el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, defineix com a "pseudoestabilitat". Això vol dir que la mitjana, de més de 500 espec­tadors per funció, ja no baixa. A més, les pre-

SÍLVIA BARROSO

visions apunten que serà de 525 o 550 per­sones a final d'any. Passada la primera etapa, en què el Teatre-auditori podia ser visitat per curiositat, Seix considera "satisfactòries" les xifres, respecte a una cabuda de 788 persones.

LES DADES DEL TEATRE AUDITORI

A r t

Entre 25.000 i 30.000 persones passen cada any pel Teatre-au­ditori. Aquest és el balanç en xifres del funcionament de la sala quan s'acaba de tancar la tercera temporada de progra­mació. Fent una mitjana, el di­rec tor del C e n t r e C u l t u r a l , Tomàs Seix, parla de "més de 500 espec tadors" per funció, que, segons els seus càlculs, arri­baran a ser entre 525 i 550 a fi­nal d'aquest any.

L'evolució d'aquests tres anys marca una tendència a l'alça. Les dades dels gestors de l'es­pai indiquen que, cada any, la mitjana per representació ha crescut d 'entre 25 i 50 perso­nes. D'aquesta manera, s'hau­ria recuperat el volum de venda d'entrades del boom inicial. "Pri­mer estàvem en 550 especta­dors de mitjana-recorda Seix-, després va passar l'efecte de la novetat i vam arribar a baixar fins a 480, però ara ja tornem a parlar de 550 persones per fun­ció."

Seix creu que s'ha superat la fase crítica i que s'ha aconse­guit una "pseudoestabi l i ta t" . "En realitat, un teatre no pot parlar d'estabilitat fins als deu anys. Nosaltres, amb tres cur­sos, tot just entrarem a la pu­bertat quan s'acabi aquest any", explica.

Tot i que aquesta maduresa encara no ha arribat i el "sostre està lluny", sí que s'ha aconse­guit la fidelitat d 'una part del

(25/50

;$'**!•*/ ,^3£*"V IIIIUJMIIIIILIIIIIII * -<

Iteete Valle* / " ï* 3 j t . ; ' * \ y '•"ïtinVi i- ii miMiirtmii ii H» iWllHWMIIM* *H*

Gràfic: ELS públic: durant la temporada que va acabar fa dues setmanes, es van vendre 200 abonaments, su­mant els que cobreixen tota la programació i els que donen dret a cinc espectacles diferents.

21.000 s an t cuga t encs

On sí que veu un "sostre" To­màs Seix és en el nombre de santcugatencs que van al Tea­t re-audi tor i : són 21.000 dels 25.000 d'un any. El director del Centre Cultural creu que "se­gurament serà difícil superar aquesta xifra en una ciutat de menys de 50.000 habitants", i per això busca el cre ixement del públic a Barcelona i a la res­ta del país. "No podem depen­dre d 'un sol client, seria molt perillós", sentencia.

D e fet, Sant Cugat aportava inicialment el 80% dels espec-

4 CANTONS t adors , i ara, sen t el mate ix nombre, els santcugatencs re­presenten només el 70%. La raó és que hi ha més visitants de Barcelona (del 5%, han pas­sat a ser el 15%) i de la resta del Vallès.

"Tot això -puntuali tza Seix-ho hem aconsegui t amb una programació rara". La raresa se­ria la varietat. I és que el Tea­tre-auditori va començar amb una programació heterogènia, "buscant la seva identitat i in­tentant definir les tendències del públic", però els seus res­ponsables han descobert que "el que vol la gent és, justa­men t , una mica de tot" . Per això, per a la pròxima tempora­da, Seix anuncia continuïtat: al­guns "èxits esperats" , copro­duccions i "més sorpreses amb la dansa contemporània", una de les seves apostes personals.

Fragment d'u» dihm\ dt Ruiz Grima. Foto: hi.S 4 CANTONS

Estiu sota la palmera Nom dels artistes: Ruiz Grima i

Núria ('ori/era

Llor: sala Rusiriol

PKRE PICH

La sala Rusiriol va programar durant la quinzena passada una exposició col·lectiva de dos artis­tes. La mostra la podríem consi­derar com un avançament de la programació de l'estiu.

Al primer pis trobàvem els di­buixos de Ruiz Grima, fets amb una subtilesa important.

El pintor fa sortir els personatges representats d'una gran taca blan­ca. Amb pocs i senzills tocs de co­lor, l'artista ensenya com es pot ser poètic sense grans escarafalls. Cal ressaltar el quadre de gran format, perquè el pintor entra, sense renunciar a la seva visió per­sonal de l'art, en un hiperrealisme ben resolt.

La pintora Núria Corbera pre­sentava unes obres més tradicio­nals que el seu company de sala, amb una sèrie de treballs d'ins­piració mediterrània. Les seves obres són fragments de qualsavol poble costaner del nostre mar. L'aportació que fa l'artista és la solitud i simplicitat dels motius pintats.

La llum, especialment forta, tra­dicional de les illes, està repre­sentada correctament, i motiva els records, una mica tòpics, que tenim de les nostres illes.

Dijous passat es va inaugurar la tradicional mostra col·lectiva que organitza la sala cada estiu. Els pintors que hi exposen són els més reconeguts de la sala, i hi tro­bem: Vayreda, Garralda, Aguilar Morè, J. Moscardó, M. Capdevi­la, Miquel Cabanas i Mundó. La mostra es podrà visitar fins al 31 de juliol.

GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper" de la benzinera GRIFUL té descompte de

50 ptes. Retalla la butlleta!

32 Cultura ELS/CANTONS Divendres, 19 de juliol de 1996

l A ^ s : ^ ^ x s ^

R\i)H > S \ \ i Ci (i vi' De dilluns a divendres: • D e 7 a 7:M) h.. Kl Des­pertador. aínbjuan Yallvé. •De 7:M\ a 10 h., LI Call ilel Monestir. Rc\ ista d'ac-tualitat. De 7:M) a V-.M) h., repassa les principals notí­cies d'àmbit general i de <>:M) a 1(1 inclou la primera edieii'i de l'informatiu. Sant ( aigat A\ ui. amb totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. Kl programa el diri­geix i presenta \ a \ icr For-nells.

•De Illa \2-Ari li.. Dies de Ràdio. Kl maga/me. Kspais de divulgació, entreteni­ment i participació. Pre­sentat per Maribel (lavuc-las.

• D e 12:45 a Li h.. Amb Molt de Oust. Kspai de gas­tronomia amb Pep Blanes. •I )e 13 a l . « O h . , Sant Cu­gat Avui. I.'Informatiu se­gona edició. Kditat i pre­sen ta t pels serveis informatius de Ràdio Sant Cugat.

•De LWOa 14 h.. Entitats. Dirigit i presentat per Xa­vier Miralles. •De 14 a 18 h.. Vol de Tar­da. Música suau seleccio­nada per Josep Maria No­guera.

•De 18 a 21 h.. Al Lloro. l 'n programa de Salva Vall-vé. Kls divendres de 20 a 21 h.. inclou l'espai, Riff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol. • D e 21 a 21:20 h.. L'Es-portiu. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. • D e 21:20 a 23 h.. Sons i Kstels. Presentat per Pere Pahissa. •De 23 a 24:

Dilluns: Aquest Any, Sí!. l>n programa de Salva Vall-vé.

Dimarts: L'Estrena. L'es­pai de cinema de RSC.

Dimecres: Hores Extres. Amb Kduard Garcia i Rosa Maria Jané.

Dijous: Cafè Blue. La nit temàtica, amb Oriol Costa.

Divendres: Vallès Sense fronteres. Presentat per Fathia i 1 lamed Ben I lam-I l l O I I .

•I )e 24 a 7 h.. Música al teu costat. • D e 7 a 24 h., cada hora, connexions amb Catalun­ya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius de l'emissora municipal.

• D e 8 a l()h., A Primera I lora. Música i informació per al cap de setmana. Amb David Villena. •De 10a 11 h., Hora Extra (repetició).

• D ' l l a 12 h., OameOver. Programa dedicat al món informàtic.

•De 12 a 13 h., Kl Magat­zem, amb Oriol Costa i Amanda Sans. •De 13 a 14 h.. Avant Matx. L'avanç de l'actualitat es­portiva del cap de setma­na.

•De 14 a 15 h.. Vallès Sen­se Fronteres (repetició).-De 15 a 16 h.. Aquells Me­ravellosos Anys. Amb Jo­sep Niaria Alvira. •De 16 a 20 h.. Súper DJ. Iota la música màquina

d'actualitat.

•De 20 a 21 h.. Bones Vi­bracions. Amb Da\ id Vi­llena.

• D e 21 a 11 h.. Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón. •De 22 a 8 h.. Música al teu costat.

• D e 8 a 9 h., Kl Dia del Senyor. •De 9 a 9:30 h.. Esports en Marxa, primera edició. •De 9:30 a 10 h.. El Racó de la Poesia. Amb Joana Francesca Garcia. • D e 10 a 10:30 h.. Arrels. Un programa de Rogeli Pe­dró.

•De 10:30 a 14:30 h., Roda d'Amics. Amb Pere Pahis­sa i Joan Fàbregas. •De 14:30 a 15 h., Esports en Marxa, segona edició. • D e 15 a 16 h., Aquells Meravellosos Anys. •De 16 a 20 h., Súper DJ. •De 20 a 21 h., Bones Vi­bracions.

•De 21 a 22 h., Esports en Marxa, tercera edició. •De 22 a 7 h.. Música al teu costat. •Dissabte i diumenge de 8 a 11 h., connexions amb Catalunya Informació i but­lletins amb informació lo­cal i comarcal.

SANTS

Divendres 19

•Justa Dissabte 2 0

• Margarida Diumenge 21

• Daniel Olltans 22

• Maria Magdalena Dimarts 2 3

• Brigida Dimecres 24

• Cr is t ina

Dijous 25

• Jaume Divendres 28 • Joaquim i Anna

La p r o p o s t a

mvwtm

19 D I V E N D R E S

U n i v e r s i t a t d e l a P a u • A partir de dos quarts de deu del vespre, al Centre Borja, continuarà el semi­nari sobre la intervenció d 'un tercer per resoldre conflictes.

• A partir de les quatre de la tarda, seminari sobre l ' E u r o p a de l ' E s t : e ls acords de D a y t o n i les eleccions a Rússia, amb Carlos Taibo.

• A les deu del vespre, es presentarà el taller de te­atre La Tienda del Tea-tro. Música • A les nou del vespre, al bar Dada de la Floresta, hi haurà un concert amb G. Sailan & S. McGlynn. M ú s i c a

• A partir de les deu del vespre, concert inaugural del XXV Curs Internacio­nal de Guitarra José Luis Lopategui al claustre del monestir.

Organitza: Associació Pro Música Arsis. Coordinació: Aula de Mú-

HORARI AUTOBUSOS

T ÜNtA t. SANTCOSAf-MUSÍ·SOL-MAS JANER

• C o m e n ç a la f e s t a m a j o r d e la F loresta . Els veïns de la Floresta inicien aquest cap de setmana una maratoniana edició de festa major que durarà tota la setmana vinent, encara que els actes principals es concentraran els dies 27 i 28. Hi haurà activitats per a tots els gustos: concerts de música clàssica i rock, tea­tre, balls de nit, activitats esportives, una trobada de paellers, pallassos, una ex­hibició dels castellers, sardanes, un espectacle de varietats i ballaruca amb una discoteca mòbil. La festa major de la Floresta acabarà el dia 28 amb un tradicio­nal concert d'havaneres, que interpretarà el grup Les Veus del Mar, i cremat.

sica 7. Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat. Cinema • A dos quarts d'onze de la nit, al pati del casal de cultura de Valldoreix, es projectarà la pel·lícula Eti-trrcistti con el vampiro, de Neil Jordan. La pel·lícula la p r o t a g o n i t z e n T o m Cruise, Brad Pitt i Anto-nio Banderas.

20 DISSABTK

Universitat de la Pau • A partir de dos quarts de deu del matí, al Cen t re Borja. Joan Botam farà el s e m i n a r i De Basilea a

Graz: Por la reconciliación de los cristianos en Europa. • A les dotze del migdia, es farà Tacte de clausura de la tretzena edició de la Universitat de la Pau. F e s t a m a j o r d e la Flo­r e s t a

• A les set de la tarda, a la Unió Recreativa i Es­portiva de la Floresta, es farà un cafè concert lite­rari.

Cinema • A les deu del vespre, a la pista poliesportiva de les Planes, es projectarà la pel·lícula La isla de las cabezas cortadas, una histò­ria de pirates protagonit­zada per G e e n a Davis . Duran t la projecció, hi haurà servei de bar.

Música • A les nou del vespre, a la parròquia de Sant Ce­brià de Valldoreix, recital de cant i violí. Amb la so­prano Joana Vilaplana, la violinista Violeta Albare-da i els pianistes Carles Xirinachs i Jaume Fàbre­gas.

Teatre • A dos quarts d'onze de la nit, el grup de teatre Espiral presentarà Quatre nits de nuvis... de tres, a la pista de l'Associació de P r o p i e t a r i s i Veïns de Mira-sol.

T a u l a r o d o n a • A les sis de la tarda, a la Casa de Cultura, taula ro­dona sobre la immigració a Catalunya. Organitza:

BafUé·· rfexfcl MM AMWfc Ift8*8il*l»a8feiwa 8n$ a te$ 22.m

d» E<3£, flfe Sant Cugat **ls iÇísÉiuteífe cada hom «i» a tes22lflft. ~&ttN**Írf-fiMtfCtt,ta

•orfldeltf» 6trO»fl|«)m IHOm ftatft, •** -Otos «jura. fa sor*Üi36.50MJ?.Sr*< aW« minats #«<fe hora fins a les 2t.50fc. L'últim swva finalitza &sw «eorreguí«ragKto de E&C. & Sant Cugat

t'úíftt(-fcwveHOTltaa^«8er«e«^^ AK*wmgut Afes Jam,Èstes&mt*#, AbfS Can Cadena, Estam St. ft^pÉW Toftattimsa, CAP, mmàa^Mftmens, £siaaó Mím-soí, Mas Janr

T ÜNiA z. NUCU URBÀ DE SANT CUGAÍ;

•^^I|fe·r·.1«soíi(j*:<».l9ï·05.46htate« *m«tMwt»rttas. ia$orW*09.l«M&46Mafrf6 ÈHÈttÈt JÍMI <N> Sant ftttKMC. -•{••wnB^njnpt-'vKVHjF w * w n * w 3l·Bn>nrwnm#r

-4^lp|lfk}a30#lK0633ÍV06.53rttafe23 -A ï l l i )» H«*fa*. 1*30riatt<».23h'g9.53i ta»j3i tornüi f n oi rtatïotft ruc.

PtàCòttÉtitiL •^w·j^w^pw·

i»0B»n<3»6W*ai4*22,1w.

ft»alf»22.23h.

f tíHIA 3. SANT CUGAT-LA PLORESTA-US PLANES

3orthnw<ted·*Ntèllt*;? •OMM»*». i&8B»m &aoft«tf«N£*óifeiMatt -«Mabt»» I fMÉMk H «xttói SBjOfJh MtattiHpfrl Sorts»» <hM fe rttkpM» -Otaa Ma**. 1« »*$fe- 87^0ttdet««ti tdtfftj&l (i -DiasaM* tJWfeifc'ia sortida OMOh dat aatf '

Cúfítm.UftkmitotF.Ctftm

1 * 3 . SANT CUGAT-RUBÍ-TERRA5SA

T A 3. SANT CUGAT-BARCijJiiA

HK»M«8«.1a«*«(i:a5.1S·GMai -ï»wB«tS(«lf»B*»,la»*S(tft:S?,

Y A 3. BARC£LONA-SANT CUGAT

^ I Ü 2 . 1 ( » i .

ELS4CAIVra>e Divendres, 19 de juliol de 1996

>tó> W * #^íf^i' f "Z > vS 'yà*

Cultura 33 i . * * * * * * - . ? * * ^ s^m-wt f-*^;

Associació de Joves Im­

migrants.

TELÈFONS D'INTERÉS

: «mm. A

FARMÀCIES DE TORN

21 Dll'MKNCJK

Música •A les set de la tarda, al bar Dada de la Floresta, concert del grup Tres.

Festa major de la Flo­resta • A partir de dos quarts de deu del matí, gran cur­sa de quatre quilòmetres i mig. S'hi pot apun ta r tothom que vulgui el dia 20 entre les onze i la una de la tarda i el mateix dia de la cursa, fins mitja hora abans de començar, a l'A­grupació Sardanista de la Floresta.

23 DIMARTS

Festa major de la Flo­resta • A dos quarts d 'onze de la nit, actuació del grup Beer Session a les pistes poliesportives. Hi haurà servei de bar.

24 DIMECRES

Cinema •A dos quarts d'onze de la nit, a la pista polies-portiva de les Planes, es projectarà la pel·lícula La ardilla roja, de Julio Me-dem, protagonitzada per E m m a Suàrez, N a n c h o Novo i Carmelo Gómez. F e s t a major d e la Flo­r e s t a

• A dos quarts d 'onze de la nit, a les pistes polies­portives, el grup de tea­tre Arca representarà l'o­bra Marco i Polo.

Dijors Festa major de la Flo­resta •A dos quarts d 'onze de la nit, a les pistes polies­p o r t i v e s , a c t u a c i ó de l grup Casino Royal.

26 DIVENDRES

Festa major de la Flo­resta •A les sis de la tarda, al Centre Social i Sanitari, campionat de petanca en­tre l 'equip del casal de la

67SM0S

Semtwfs ewaisfra

AAPPiWMra·so) «?M&i

.MW&taeCsnneMiní-ïot 8141603 ifliiiilnlffil ni niy mni n i i ï i n ï .IUL.IU

Bombers Geoetaiitat

eotr&ers RsW

CAP

CAPurgèsses

Ca&deftttutt 569J3S2

Cassl feSdorea

Centre CMcUF&rest»

MPVVCailNJSYtf. ÍT45&49

——MMOMWWM—«toi—

mffl m

AS6, CaRStKwkxs È6Í4&6"?

teinpes

ASoflsSa!a,46

6740483

Dissabte 20

C M

Píge üíptiteotM vn £ -\

«74 mm , . * ^ =^-

®#mçp2í ï

Riera . * * Sector MarilM í » ^ \

$740430 •v*£ "&"%> ^ ' ^

mm& - s - ^ f

Satawrt

Sapstí8goRwJf(oï(38 'tST «T40645 ' alÉt

gent gran i el Sant Cugat Atlètic. • A les onze de la nit, a les pistes poliesportives de la Floresta, gran ball de festa major amb l'or­questra Bossa Nova. M ú s i c a • A les nou del vespre, al bar Dada de la Floresta, concer t amb Franço ise Arend. Música •A les deu del vespre, re­cital de poesia i música al c l a u s t r e de l m o n e s t i r , dins el XXV Curs Inter­nacional de Guitarra José

Luis Lopategui. C i n e m a • A les deu del vespre, a la pista poliesportiva de les Planes, es projectarà la pel·lícula Eraveheart, un film dirigit i protago­n i t za t pe r Mel Gibson que ha estat el gran gua­nyador de l 'edició dels Oscar d'enguany. Durant la projecció, hi haurà ser­vei de bar.

Cinema • A dos quarts d'onze de la nit, al pati del Casal de Cultura, es projectarà la pel·lícula Braveheart, de

Dnr.int tot L I NICS de ju l io l , pels dls-

tr i t t ts 1 \ . i l l dnru \ nbcrtj els diumenges

1 festius de '1 del nut i .1 (> de la nit 1.1

t irm ui 1 It \ Puno il tarrerde l'Esgle-

sn 5 d e \ i l l d . . r c i \ leletonh74 28 71

Mel Gibson.

MimS ACTIVITATS

Cor Infantil •Les activitats del cor in­clouen concerts, sortides de cap de setmana i ta­llers complementaris. In­formació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telè­fon: 589 13 82.

Casa de Cultura

•Balls de saló i tallers de manuali tats i cuina. In­formació al telèfon 589 13 82. Maneu Santcuaateac

•Curs-tal ler de dibuix i

pintura, de manualitats, de modelatge i filatèlia i numismàtica tots els di­jous. Inscripcions al local de l'Ateneu o als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08. VALLDOREIX

Casal de cultura

•Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i ins­cripcions al telèfon 674 45 99.

•Tallers de dibuix, pin­tura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19.

• Cursos de balls de saló. Per a persones majors de 16 anys. Informació i ins­cripcions al telèfon 674 45 99.

• Taller d ' informàtica a l'escola Ferran i Clua du­rant el mes de juliol. Per a nens i nenes de 12 a 15 anys. Més informació als telèfons 674 45 99 i 674 60 28.

L A FLORESTA

Centre chrtc

• Labora to r i de cu ina , campionat de tennis tau­la, taller exhibició de ma­labars, curset de com bus­car feina per a l ' e s t i u , taller de jardineria, ini­ciació a la fotografia, ta­ller de grafitti i c inema jove. Informació i ins­cripcions al Cent re Cívic de la Floresta . Te lè fon 589 08 47.

UREF

• C u r s de balls de saló, ioga, karaoke i cafè lite­rari de l 'Ocell Radiant . Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

L E S P L A N E S

Centre chrtc

• Activitats d ' e s t iu : ta­llers de pintura i oli, balls de saló, iniciació al tea­tre, com buscar feina per a l'estiu i casals d 'est iu. Informació de 17 a 20 ho­res. Telèfon: 675 51 05.

MIRA-SOL

Casal cultural

• Casals d'estiu, tallers de dibuix i ceràmica per a in­fants i adults, còmic, flau­ta de bec i fantasia literà­ria pera nens. Informació al casal cultural de Mira-sol. Telèfon d'informa­ció: 589 20 78.

•Colònies d 'es t iu a les Preses (la Garrotxa). In­formació i inscripcions: de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació 589 20 78.

EXPOSICIONS

•Exposició de fotografies inèdites de Joan Cabanas a la Casa de Cultura. Fins el 21 de juliol. • Exposició de Sergi Bar-nils Cicles dels jardins obli­

dats al Claustre del Mo­nestir fin el 21 de juliol.

• Exposició del IX Con­curs de p in tu ra ràpida Francesc Cabanas Alibau fins el 23 de juliol a la Casa de Cultura. •Exposició a la galeria Ca­nals Artistes per a un nou segle 5 fins al 28 de juliol. •Exposició d'olis i escul­tures de David Castillejos a la sala d'art de l'Asso­ciació de P. P. i V. V. de Valldoreix. Fins el 28 de juliol.

•Estudi Ferran Martí. Ex­posició permanent. •Espai d'Art Lluís Ribas. Expos ic ió p e r m a n e n t . •Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. Ober t tot el cap de set­mana.

•Firart. Exposició i ven­da d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als ma­tins.

BIBLIOTEQUES

Centre Berja Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. Biblioteca del Mil·lenari

Centre Cultural. Oberta tots els matins de dimarts a divendres d ' l 1 a 2 i les tardes del dil luns al di­vendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telè­fon 589 27 49. Biblioteca del CMSC

Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon 674 53 96.

arxiu Mnnlclaal

A l'Arxiu Nacional de Ca­talunya. Telèfon 674 69 93. Biblioteca de l 'ateneu

Plaça Pep Ventura. La bi­blioteca de l'Ateneu Sant-cugatenc és oberta dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8.

EIS4CAINTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

5 8 9 6 2 8 2

ANUNCIO DE SUBASTA Subasta para la venta de 1 local comercial de 45 m l , situado «

Rubí, "El Pinar", Bloque A, letra C, bajos. Tasado en 1.800.00 ptas. La subasta tendra lugar a las 16 horas, del 23 de Julio próximo, en

el local denominado "L'Ateneu" de Rubí, C/Chile, n°l

El expediente con las condiciones podrà ser examinado en el despacho profesional del abogado Àngel Luís Rodrígrez, C/Historiador J.Serra, n°15, 1° 3", de Rubí, Tel. 697 25 56, en horario de 17 a 20 horas, de

lunes a viernes

34 Cultura EL·S/CAlVrONS Divendres, 19 dejuliolde 1996

S A N T C U G A T S A B A D E L L

SanfCwgatí Misión imposíbt» 1 - 3.45, &«U0S, 10.15

SaniCugat? BafcWife > " ; 408, am«.m 10^0

SstrtCugatS Tren nocius» a V H W S I . ^ 48B,&20iaag,1Q55

SanICsgaU Aítguu! ,* ^v^A^^S-S·^ . IO. IS S e s

SaBTOaçaH

s t o n s g o l f e s

Sabré» (%&};

d e d i s s a b t e

- .12.1S

SariCugat2 tefeWfee \^ïfc38

SariCugat3 Tf«tflo<*8t5oaViro«ciftfí|.. , >Ò nte

Sani Cugat 4 Augusí ; Í 12.00

miiPmxí

R U B Í

m i M N i t M » fcabífcafew? Qo8«*8ra i«

mA&tmS ToteeeSkniocas • 4miagi e,m3e R«btPafeee4 «sàünteposa* ' ^-ipwrtaUuç, «.is RubíPafeeeS losteleS«cos«í4Ító<ÍI«ÍÍ 411,115, & m 10.15

S e s

RMWPateeef

s t o n s g o l f e s

CspngFr«em»t

d e d i s s a b t e

vm. -. -RubíPatece2 GoBosdeSRsna - - -teo Ruta Pala» 3 Todosesíarjfocas 1236

RubíPalaee4 Mston krposfète 1230

RubiPaiaceS Los Eetenecos en &ísia «Missa» 12J&

Ctneart

S A B A D E L L

AÍ}W llega Condwnoc, . 4GB,6,00, 8.1&10.30

Sargento BKfco , 4 m & à , 8.15,10.30

Fargo $m,7.®>w.w

Trer* rxxaumo a Vesecà 400, S.00, atS, 10.30

Cl·las de fortuna 40o(aoo t&i5,m3o

Cmeart-tres BatfeWtre x 400.8,00, ai5,10.30

Euterpe Misión impoeitfe 400,800,8.15,10.30

Principal Textos esiantocas 44)0.620,8.25,10.50

Rambla Cryàig Freemart 4<0,6r20,8.30.10.50

Horarts sense detemaSnaf

AUGUST sen les vacances al País de Director: Anthon\ Hop- (ial·les. L'atracció que dos kins. habitants del poble senten Intèrprets: \n thon\ l lop- per la dona trencarà la cal-kins. I.cslic Philips. Kate ma familiar. Burtnn. Sales: Sant ( .'ugat A WONG FOO, GRACIAS POR

l i ! p ro fesso r \ i c t o r i à i la TODO. JUUE NEWMAH

seva esposa, mes jo\c. pas- Director: Beeban Kldron.

Sfesdetoríana

Les

K 'WMBfciK : * 4JS,455,S,05.11.00

ai0,*,30,10^

>r s AVSwft^picfespoftodD 4.38. t35> 8.40,16.45

tSÉÜtoiocas 445, «,«0i 8.40» 10.35

Cssaatèe , 3 Dos por el prec».. 4^0,636,145.10.86

SsfcWft* 4^0,8^5,550,1050 ^ Ofas de fortuna 4l0,&2O,8^8,ia4O

Aquj ílegaí»ffldW9»„ 4.2& 6,20,8-20,10.30

Cjying Fíefttaan 42^6.30,8.35.10.40

P&*$8l

T E R R A S S A

Horaris «fisedetemtar

Fargo -

çmm 0ía$&$t&» Mof»tíss«ïS8íieíefmií)af

AplapO&Biileswr,,

Ba*Wíre

Intèrprets: Patrick Swayze, Wesley Snipes. Sales: Kursaal. Tres drugqueen pugen a un ( ladillac espectacular i sur-

OlAS DE FORTUNA

Director: Andrew Davis. Intèrprets: Andy Ciarcía, Alan Arkin. Sales: Kursaal. Ki\ Macià,

ten ties de Nova York per Rambla (Terrassa) t ravessar el país fins a l 'n dels fills de la propie-Hollywood. tària tradicionalista d 'un

ranxo vol transformar el ter­

reny en una urbanització.

DRACULA, UN MUERTO MOT

CONTEMTO Y FEUZ

Director: Mel Brooks. In tè rpre ts : Mel Brooks, Leslie Nielsen. Sales: Eix Macià, Kursaal. L'atractiu comte Dràcula viatja a Londres per em­paitar dames victorianes.

Director: Joel Coen. Intèrprets: Steve Buscemi, Kristin Rudrud. Sales: Cineart , Ptincipal (Terrassa). Vn venedor de cotxes pla­neja el segrest de la seva dona per cobrar el rescat al seu sogre.

LOS TELENECOS EN LA ISLA

DEL TESORO

Director: Brian Henson. Intèrprets: els ninots Mup-pet. Sales: Rubí, Eix Macià. Aventures protagonitzades pels populats ninots Mup-pet, els Teleneros a TVE.

MISIÓN IMPOSIBLE

Diteetor: Brian de Palma. Intèrprets: Tom Cruise, Jon Voight, Emmanuel le Bé-art. Sales: Sant Cugat, Rubí Pa-lace, Euterpe, Eix Macià,

Kursaal. Relectura trepidant de tres capítols de la popular sèrie televisiva dels anys 60, amb el segell de de Palma.

TREN NOCTURNO A VENÈCIA

Diteetor: Carlos Quinteiro. In tèrpre ts : Hugh Grant, Tahnee Welch. Sales: Eix Macià, Kursaal. l 'n jove periodista tedacta un document que anuncia l'aparició d'un moviment neonazi.

BARB WIRE

Director: David Hogan Intèrprets: Pamela Ander-son, Temuera Morrison Sales: Sant Cugat, Cineart -v Eix Macià , Kursaal . Rambla (Terrassa). A un pais devastat per la guerra civil, Barb W'ire re­genta un bar tan llegenda­ri com ella mateixa.

CRYING I

Director: Christopher Cans I n t è r p r e t s : Rac Down Chong, Byron Mann Sales: Rubí, Rambla (Sa­badell), Eix Macià, Kursa­al, Principal (Sabadell) l "na noia veu com maten un gàngster i l'assassí no pot parar de plorar. El cri­minal, abans de marxar, es presenta a la noia.

I ? Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 8 I

>< ) p i c \ I A N I T

SI SANT CUGAT Tots els dissabtes N I M

SESSIONS «GOLFES» i S a i ESTRENA ESTRENA 2a SETMANA

A N T II U N Y II () 1' K I N S

3a SETMANA

4 . 0 0 - 6 . 1 0 - 8 . 1 5 - 1 0 . 2 0 DISSABTE «GOLFA»: 00.30 -18 ANYS

4 . 2 0 - 6 . 2 0 - 8 . 2 0 - 1 0 . 2 5 DISSABTE «GOLFA»: 01.00 13 ANYS

4 . 1 5 - 6 . 1 5 - 8 . 1 5 - 1 0 . 1 5 13 ANYS

3 . 4 5 - 6 . 0 5 - 8 . 2 5 - 1 0 . 4 5 DISSABTE «GOLFA»: 01.00-13 ANYS

Dissabte dia 20 «golfa»: Sabrina en V.O. /Dissabte dia 27 «golfa»: Heat V.O.

HCINESR A1 í e r v t i de l ' e i p e c t i d o r

• S2 5B 5B ÍS § ÍE B 2 Parbng

2 h. gratis Dimecres dia

de ('espectador Carnet d'estudiant

universitari Carnet més

grans 65 anys Accessos

minusvàlids Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva per telèfon $99 09 41

Pop Snack Pagament amb targeta crèdit

HS4CANTONS

Divendres, 19 de juliol de 1 O'M La Novel·la E n la reunió que van tenir aquella ma­

teixa tarda en el despatx de l'edifi­ci Torre Blanca, els dos stx'is i amics

convingueren que era imprescindible dei­xar solucionats dos assumptes que estaven a les acaballes en un parell de dies o tres com a màxim, desestimar l'iniciat al matí per Odó al Parc Tecnològic del Vallès i po­sar-se a treballar de valent en aquell maleït embolic.

Després de tres dies d'activitat plena de monotonia poc estimulant, havien deixat els temes llestos i se'ls obria tot l'afer, en què no s'havia produït cap mena de nove­tat per la via del pare Andreu, segons la con­versa telefònica que havien tingut aquella mateixa tarda. Era divendres i van decidir aprofitar l'avinentesa de la funció d'òpera d'aquella nit al Teatre-auditori per posar-se en contacte amb la neboda d'en Saltells, que -segons sabien per la Montse- anava a veure la representació tal com els havia dit, o sigui, mantenint una aparença de norma­litat total. En Jordi procuraria parlar amb el batlle, mitjançant el president de l'assemblea local de la Creu Roja, que era amic seu i també habitual en les representacions líri­ques, a fi d'intentar esbrinar què hi havia de veritat en la troballa del cap en les exca­vacions arqueològiques, ja que no podien oblidar que només sabien del fet per les pa­raules del secretari de l'occís expressades al jesuïta, ara feia deu dies, amb un rar mu­tisme oficial.

El Teatre-auditori era l'edifici més em­blemàtic del conjunt arquitectònic que cons­tituïa l'anomenat Centre Cultural, una mag- • nífica infraestructura dedicada a la cultutra i al lleure que ocupava una gran superfície amb cinemes, biblioteca i conservatori mu­nicipal de música, i que tenia previst incor­porar un jardí botànic i un planetàrium en un termini relativament curt. Es tractava, en definitiva, d'una mena d'espai que volia propiciar la integració de ciutadans de to­tes les edats en un àmbit municipal que en els últims trenta anys havia triplicat la po­blació, passant de poble a ciutat i coneixent la gran capacitat d'atracció d'una urbs tan propera i amb grans estímuls com és Bar­celona.

L'ampli hali era ple de gom a gom i s'hi respirava l'ambient propi dels grans esde­veniments. Odó va passejar entre la gent cercant algú conegut quan, sobtadament, dalt de les escales que conduïen al cafè -com una aparició- va veure aquella noia pèl-roja abillada amb un vestit negre molt ajustat i curt que exhibia, més que tapava, un cos potent i atractiu ple de joventut. "Probablement -va pensar- l'hauria reco­negut encara que no anés en companyia de Montse." La seva falsa neboda també l'ha-

Cap XVII

EDUARDJKNKR -

On ambdós socis assisteixen a la representació de

'Lucia de Lammermoor' per recollir dades que

secundin els possibles motius d'un assassinat

via identificat i s'acostaven molt somrients: -Hola, tiet Odó! Aquesta és Núria Cas­

tells. Li he parlat de tu i que t'agradaria te­nir-hi una conversa. -Així és -va dir Odó mentre es petoneja­

ven superficialment- Podríem, potser, tro­bar-nos després de la representació. -Què et sembla aquí mateix. El cafè està

obert fins molt tard. EI primer acte de Lucia de Lammermoor úe

Donizetti, una producció dels Amics de l'Òpera de Sabadell, es va desenvolupar cor­rectament, però Odó no estava gaire atent a la trama, un pèl enrevessada, i desitjava ai­xecar-se per parlar amb en Jordi, que havia vist a platea assegut amb Montserrat i al costat del seu amic Antoni Aguilera i la seva

muller Pilar. Finalment, després d'avançar lentament entre la munió de gent, va loca­litzar-los enraonant animadament. Sembla­va que l'alcalde Aymerich no entenia allò que Jordi li deia; mentrestant, l'esposa del president de la Creu Roja i Montserrat pe­taven la xerrada. Algú s'acostà al batlle i aquest va saludar cordialment el nouvingut deixant de banda el Jordi, que va atansar-se ràpidament fins a Odó, el qual, molt a prop de les portes de sortida a l'àmplia plaça del Centre Cultural, fumava una cigarreta ner-viosament. Van sortir a l'exterior.

- N o en sap res... -Vols dir? -Odó temia que les raons polí­

tiques fossin més importants en aquells mo­ments que la recerca del criminal.

35

-Jo estic convençut que diu la veritat -va afegir Jordi-. En nom de la serietat i la dis­creció més absoluta, i dient que es tractava de confirmar les asseveracions d'un possible culpable, sense fer-ne cap ús públic fins que la policia no ho considerés necessari, li he de­manat si era veritat la troballa i diu que no i que, si fos cert, no tindria possibilitats per impedir la difusió de la notícia... Me'l crec, què vols que et digui? Realment el seu co­mentari és absolutament coherent. Crec que demà seria qüestió d'anar fins a la Tor­re Negra i fer les investigacions pertinents.

-Després haig de reunir-me amb la nebo­da d'en Saltells.

-Està amb la nena, oi? -preguntà Jordi, mentre semblava cercar amb la mirada la seva criatura estimada, que feia molt temps que havia deixat de ser una nena agafade-ta de la mà i per qui, era evident, patia.

-Sí. La neboda d'en Saltells és guapíssima. -Ah, sí? -Les paraules d'Odó semblaven

afegir un element més d'inquietud al seu en­caparrament-. Demà fes-me'n cinc cèn­tims.

Els avisos per anunciar que començava el segon acte els retornaren a la sala on ara el drama es desfermava amb la pobre Lucia, pàlida i trista, signant el contracte de noces davant la consternació d'Edgardo: "Chi mi frena in tal momentof\ la reclamació indig­nada i la ira de l'aparent enganyat: "Afalcdetto sia íinstante." Odó pensà en Tonino Ansel-mi i la seva aparició d'aire quasi operístic el dilluns d'aquella setmana. I si havia desa­paregut? De sobte va notar en el clatell la precisa sensació d'una mirada fixada en ell. Es va girar lentament: a la fila posterior, dues butaques a la dreta de la seva, un home mo­reno, amb el cabell ben planxat i un bigoti gruixut i un pèl caigut, se'l mirava adust. Quan acabà el segon acte no es va aixecar del seient observant com el tipus, que, òbvia­ment, només podia ser Anselmi, sortia de la sala lentament sense girar-se ni una sola ve­gada. Abans d'arribar a la porta havia salu­dat Núria i Montse, que, rialleres, comen­taven l'òpera amb altres joves que Odó va suposar que eren també membres de la Jove Orquestra de Sant Cugat.

L'acte te rcer, apoteosi del bel canto en l'es­cena de la bogeria amb un silenci absolut a la sala i, altra vegada, la sensació clara que el mafiós l'estava observant Va notar un calfred que només els aplaudiments generals del públic trencà i, fins al final, ara ben agafat pel drama, s'oblidà de l'altra història que l'havia dut fins al teatre. Els comentaris generals eren de satisfacció, caminava lentament fins a sortir de la sala per pujar al cafè de l'audi­tori. En Lina taula esperaven Montse, Núria i... la recomanable funcionària de l'Arxiu Nacional de Catalunva!

CToIs els personatges q.je jpareixen en aquesta novel la són f istcis)

36 EUS4CANT0NS

S e t m a n a r i de Sant Cu^at del Vallès

DiZt'11/ltTS,

IV de juliol de IWfi

JOSEP M. GIBERT. Doctor en enginyeria química UA la llima hi ha hagut vida" Doctor en Enginyeria química i membre honorari de la Cambra Comercia l Americana, Jo­sep M. Gibert va ser la primera persona que va analitzar un meteorit que demostrava que hi ha vida fora de la terra. La seva tesis doctoral , sobre l'origen de la vida, la va fer a la N A S A , mentre es preparava la primera arribada de l'home a la lluna.

-Sant Cugat-

- Vostè \a ser un dels primers en determinar que hi ha \ ula fora de la terra. I a més. ho va des-eohrir quan elaborava la seva tesi....

-"Sí. La tesi esta\ a eentrada en

els orígens de la vida. Vaig estar

treballant en els projeetes de la

NASA -l 'agència espacial nor-

damericana-, fent uns estudis

d'avaluació química amb mè­

todes de determinació de matè­

ria orgànica amb mostres pro­

cedents de la l luna i tic la terra.

I ,a pr imera evidència de matè­

ria orgànica d 'o r igen ext ra te­

rrestre la \ am trobar per casua-

l i t a t . F è i e m l ' anà l i s i de les

mostres de la l luna d 'un mete­

orit que va caure a Austràlia uns

mesos abans de l ' A p o l o 11 .

D'això ta més de 25 anvs".

- \ més de c ient í f ic , ( ï iber t és

propietari de l 'empresa Konix-

bert . situada a la carretera de

( 'erdanvola i dedicada a la fa­

bricació d'aparells de medició.

I .a relació entre les dues facetes

és estreta.

-"Kls aparells que utilitzàvem a la NASA són els que ara fa­briquem a la nostra empresa i II iio e x p o r t e m a tot el món. (!rec que les empreses hem de ser capaces d'acompasar el de­senvolupament tecnològic amb cl desenvolupament del mer-cat i això a Kspanya té unes li­mitacions molt greus. Les tèc­niques que comerciali tzem, i que van servir per analitzar el

meteorit, tenen moltes aplica­cions. des de l'anàlisi de l'aigua i de l'aire, als productes far­macèutics, els aliments....

- Kls canvis de disseny i de for­mat dels aparells ha estat una manera de vendre de moltes empreses , pe rquè si no pots adaptar-lo t 'obliga a comptar-ne un de nou.

-"Ks clar. per això moltes em­preses. sobretot les americanes. promouen aquesta obsolescèn-cia. i nosaltres hem fet el con­trari. Les nostres credencials son que, d'aquí a \ int anys, la companyia tindrà el mateix pro­ducte evolucionat. Donem co-mercialitat i compatibilitat i això és una qüestió) d ' ingeni i de compromís".

- Què li va suposar treballar a la NASA? Què va veure i apren­dre:

- "Pe r a mi van ser com una mena d'exercicis espirituals, va ser l'entrada en profunditat en el món de la ciència i de la tec­nologia. Vaig tenir la sott d'es­tar en el lloc adequat i en el mo­m e n t a d e q u a t , i això em va enriquir moltíssim. Jo tenia una base de la meva formació a l'Institut Químic de Sarrià, una de les escoles importants del país i, de sobte, em vaig trobar en un lloc on no hi ha limita­cions de pressupostos i ho tens tot. Kvidentment. ho vaig apro­fitar. Desp rés vaig estar dos anys fent la tesi i com a resultat es van publicar trenta-dos tre­balls". -Kn resposta a la seva tesi?

Josep Maria Gibert t v/ .-•< r un dels primers en analitzar unes restes de meteorit que demostrin 11: i/ur fora de la terra hi ha vida. Foto: XAVIER I.ARR0SA

-"Sí, com a resposta directa de­ia tesi. Va ser la primera olim­píada de l'analíica a nivell mun­d ia l , s u b v e n c i o n a d a pe r la

quest tipus, en un context d'e­volució de la vida a la terra i a l'espai interestelar. No tan sols eren les mostres de meteorit,

NASA. lira el primer cop que era qualsevol matèria que po-es podia fer una anàlisis d'a- tencialment pogués entrar en

contacte amb les mateixes mos­tres. Vam haver de fer un procés de quarantena perquè podia ha­ver-hi substàncies contaminants o podíem contaminar-les nosal­tres mateixos. La tecnologia de

• què disposàvemllavors ens sem­blava que no era suficient i la vam haver-la de portar al mà­xim nivell. Això ens va donar l ' opor tun i t a t de millorar els equips comercials que hi havia perquè les exigències eren d'u­na dimensió desconeguda". -Què pensa de la gent que posa en qüest ió el fet que l 'home arribés a la lluna i que conside­ra que va ser un muntatge dels americans?

-"A vegades em fa riure i a ve­gades em provoca una profun­da tristesa. Aquell dia que l'ho­me va arribar a la lluna, jo estava amb uns amics a la piscina de l 'apartament on vivia a Hous­ton mentre esperàvem que co­mencés el programa. Me'n re­co rdo q u e h i havia un percentatge important de gent que passava olímpicament d'a­quell fet, que a mi em sembla­va tan trascendent. Hi ha gent per a tot... Kl fet és que és in­negable que l 'home ha anat a la lluna. Jo sempre dic. en bro­ma, que a la lluna hi ha hagut vida; no n'hi ha hagut, però si al­gun dia hi tornen trobaran res­tes de què n'hi va haver, enca­ra que fos per un espai molt curt de temps. Crec que l'home està preparat per tenir una visió an­tropomòrfica de les coses, una mica més intelectual".

Aquest {estiu... La mar de ràdio

Ràdio Sant Cugat 91.5 FM w RADIO SANT CUGAT