ELS /CANTONS Divendres, 28 de febrer de 1997 Setmana

Pressupostos municipals

Rebuig frontal de l'oposició ElPSC critica el fet que "no es prevegi ni una pesseta d'estalvi"

Si preveure la votació dels pressu­postos fos una travessa, seria d'a­quelles on hi hauria molts encertants i poc a repartir. Efectivament, tota l'o­

posició va votar en contra del paquet pressupostari de l'any 97 adduint di­verses raons. Els socialistes, que van provar infructuosament de deixar la

seva aprovació damunt la taula, te­nen en l a manca d'intenció d'estalvi i el mal repartiment de les inversions'' la pedra angular de la seva critica". El

Partit Popular acusa directament l'e­quip de govern «finflar-los perquè quadrin" i IC hi veu "una fugida en­davant que no genera superàvit".

JOFRE LLOMBART

Si PP i IC van fer una dura crí­tica als pressupostos de l'Ajunta­ment, la del PSC mereix un ca­pítol a part. La manera amb què els socialistes han expressat el seu rebuig a les mesures econòmi­ques presentades dimarts al ple han estat qualitativament dife­rents. La notorietat pròpia co­mençava a la junta de portaveus quan Àngel Casas va proposar arri­bar a un consens amb Joan Ay­merich "si es feien uns canvis substancials" que, d'acord amb els esdeveniments posteriors, no s'han fet. Més tard, dilluns d'a­questa mateixa setmana, és a dir, un dia abans del ple extraordina­ri, cl PSC organitzava un acte amb un títol significatiu Què volen fer amb les nostres diners?, en el que el partit va exposar les raons per les quals s'oposen als pressupos­tos. I ja a la sessió de dimarts tam­

bé es van desmarcar. Van dema­nar, quedant-se sols, que es dei­xessin sobre la taula "perquè el nou pla econòmic i financer, que promou l'estalvi, obligarà a mo­dificar-los vista la nul.la voluntat estalviadora". Com a solució, el PSC va invitar a prorrogar els pres­supostos.

"Manca d'estalvi"

La "manca d'estalvi" ha estat aquest any l'aspecte més criticat. La teoria del responsable d'Eco­nomia de l'agrupació local, Pau Calsamiglia, és que "generant es­talvi es pot absorbir el dèficit", un dèficit, va dir en l'acte de di­lluns "que s'ha de fer real per po­der afrontar-lo". A més, el grup municipal socialista va elaborar uns nous pressupostos "que per contra preveuen 143 milions de superàvit". Aquesta contrapro-posta, va dir Casas, "sí que esta­ria per un estalvi, mantindria els

serveis, reduiria despeses, i el que és més important, rebaixaria la pressió fiscal". El que a primera vista pot semblar una fórmula mà­gica té un truc que s'anomena vial de connexió. El PSC és partidari de no executar el projecte que ha d'unir l'avinguda Francesc Ma­cià i la rambla del Celler, valorat en 1.070 milions de pessetes "per reinvertir-lo en altres projectes" i va fer especial esment a la urba­nització de diversos carrers de Mira-sol, les Planes i la Floresta. Les mesures "correctores" pas­sen també, segons les tesis so­cialistes, per "fer-lo més trans­parent", perquè "es preveuen ingressos impossibles d'obtenir". Tot i que els pressupostos van ser aprovats únicament amb els vots de Cil : i ERC i el rebuig de tota la oposició, la primera modi­ficació, que es va sotmetre a vo­tació tot seguit, va comptar amb el sufragi afirmatiu de totes les forces polítiques.

Jordi Menéndez va fer una dura crítica a la gestió d'Aymerich. Foto: A. CAISLVA

P P

El Partit Popular diu que

els pressupostos estan inflats "Amb un teatre com el de la Unió no cal el del Centre Cultural"

- Sant Cagat -

El por taveu del grup muni ­cipal popular en afers econò­mics, Ramon Gaspar de Va­lenzuela, va acusar l 'equip de govern municipal de "tornar a inflar els p ressupos tos" . El r eg ido r de l PP va u t i l i t z a r com a a rgument una pregun­ta: "Qui es pot creure que de 1*IB I r e c a p t a r e m 2.561 mi­lions de pessetes quan a l'any 96 se 'n preveien 1.760 i la xi­fra ha es ta t de 1.380?". Per aquesta i altres raons, Gaspar de Valenzuela va a s segura r que l 'executiu municipal està fent "polí t ica-ficció". En t re el Itarg llistat de pun t s amb els q u e el r e p r e s e n t a n t po­

pular va most rar -se en con­tra, en d e s t a q u e n tres: el ca­pítol de despeses f inanceres, el d ' invers ions , i el referent als organismes au tònoms .

Cr í t i ca als p r e s s u p o s t o s

Del primer va dir que és "el més escandalós de to ts" per­q u è " l ' a n y pas sa t s e ' n van preveure 573, se 'n van l iqui­dar 543 i ara se 'n p r e v e u e n 872" . Gaspar de Valenzuela es va lamentar "pel fet que el 25% dels impos tos vagin dest inats a pagar interessos" . Pel que fa a les inversions va assegurar q u e la ges t ió "és molt deficient" i que "es tre­balla de cara a la galeria". Es­

p e c i a l m e n t c r í t i c va e s t a r a m b els q u a t r e o r g a n i s m e s au tònoms: del Pat ronat Mu­nicipal d 'Educació va dir que "hi ha recursos però mal em­p r a t s " , de l ' O A M C I C q u e "es paga un lloguer molt alt per una cova com és el de Rà­dio Sant Cugat" , de Promusa va demanar "preus més alts per poder fer més pisos" i del Cent re Cultural, que "és ine-cessar i p e r q u è a b a n s de la seva realització ja hi havia un altre teatre a Sant Cugat" , en referència al de la Unió Sant-cuga tenca . Per to tes a q u e s ­tes queixes , el grup munici ­pal popular va demanar "una correcció a fons" dels n ú m e ­ros presenta ts . / J .L.

/ c

IC: "Es una fugida endavant plena d'incerteses i de

provisionalitat"

- Sant Cagat -

Uns pressupostos que són un cúmul d'incerteses, molta pro-visionalitat i un increment de les inversions molt lligat a la venda de patrimoni. Iniciativa per Catalunya considera que el plantejament econòmic per al 1997 coixeja per a q u e s t s tres punts. A més, la formació considera que són una fugida endavant "perquè no resolen res de la situació financera ac­tual" . Davant d'això, el por­t a v e u de l g r u p , F r a n c e s c Godàs, va proposar a l ' equip de govern fer un esforç per crear superàvit tot reduint di­verses despeses. Va posar com exemple per fer aquestes re­

duccions el fet de "suprimir les excess ives à rees de l 'A­jun tament" i va demanar una reforma de l'organigrama mu­nic ipal que a c t u a l m e n t "fa que hi hagi 45 trebal ladors i 16 caps de servei". Pel que fa a l ' equ i l i b r i p r e s s u p o s t a r i , Godàs va considerar-lo "poc i m p o r t a n t " p e r q u è "el pla econòmic i financer obligarà a modificar-lo". Godàs va apro­fitar la seva in te rvenc ió per llançar un avís pel que fa al conveni econòmic signat en­tre l 'Ajuntament i l ' E M D de Valldoreix: "Una quarta part del que es recapta de l 'IBI a Sant Cugat va a parar a Vall­doreix on hi manquen molts serveis". / J.L.

MULTI-VAL

fefifc d'afta defetiçió

! '4.0<Xf-i Lents blanques L _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

VÀUD FINS ai 30/3/97 No acumulable a d'altres oferies.

MUNTURA i VIDRES PROGRESSIUS

i

i Lents progressives amb

J garantia d'adaptació. i rer veure-hi bé a totes les distàncies.

W Qualsevol graduació en lents incolores, <™> orgàniques minerals i d'alta definició.

CAMPANYA ANIVERSARI!! < • > O p t i q u e S

Francesc Moragas, 4 - Tel. 67S\)7 ÍT- SANT CUGAT DEL VALLÉS Local 152 Centre Comercial SANT CUGAT - Tel. 674 70 60

MUNTURA I VIDRES

Qualsevol graduació en W > incolores, orgàniques o minerals. Per veure-hi De. Lents d'alta definició, sense reflexos i amb la màxima transparència. Estreni les seves ulleres en 1 h. (*) Laboratori propi.

_ i

is d'eü defi

2.0CXF Lents blanques X

ESTRENI LES SEVES ULLERES ARA!! VÀUD FINS al 30/3/97 (') Consulti possibilitats

6 Setmana ELS^CANFOI>S Divendres, >8defebrerde 1997

P r e s s u p o s t o s m u n i c i p a l s

3.548.347.534

INGRESSOS J

3.548.347.534 Cap. 1 Impostos directes 3.548.347.534

Cap. II Impostos indirectes 450.000.000 Cap. III Taxes i altres ingressos 882.444.908 Cap. IV Transferències corrents 1.087.616.019 Cap. V Ingressos patrimonials 49.656.436 Cap. VI Alienació d'inversions reals 1.451.386.656

Cap. VII Transferències de capital 627.068.047

Cap. VIII Variació d'actius financers 4.001.000 Cap. IX Variació de passius financers 69.463.000

TOTAL INGRESSOS 8.169.983.600

1.780.426.072

DESPESES

8.169.983.600

1.780.426.072 Cap. 1 Remuneracions de personal

8.169.983.600

1.780.426.072

Cap. II Compra béns corrents i serveis 1.832.139.198

Cap. III Interessos 873.564.925

Cap. IV Transferències corrents 1.090.175.040

Cap. VI Inversions reals 1.867.556.831

Cap. VII Trasferències de capital 427.302.422

Cap. VIII Variació d'actius financers 55.527.450

Cap. IX Variació de passius financers 243.291.662

TOTAL DESPESES 8.169.983.600

INGRESSOS

Cap . IV Transferències cor ren ts 183 .750 .000 Cap. V I Ingressos pat r imonia ls 81 .625 .000 Cap. VI I I Var iac ió d 'act ius f inancers 1.000

TOTAL INGRESSOS 265 .376 .000

DESPESES

Cap. I Remunerac ions de persona l 86 .952 .000 Cap. II Compra béns cor ren ts i serveis 165 .472 .000 Cap. III Interessos 1.000 Cap. IV Transferències cor ren ts 1.350.000 Cap . V I Invers ions reals 11 .600.000 C a p . V I I I Var iac ió d 'ac t ius f inancers 1.000

TOTAL DESPESES 265 .376 .000

INGRESSOS

C a p . V C a p . V I C a p . V I I I C a p . IX

I ng ressos p a t r i m o n i a l s A l i e n a c i ó d ' i n v e r s i o n s rea l s V a r i a c i ó d ' a c t i u s f i n a n c e r s V a r i a c i ó d e pass ius f i n a n c e r s

TOTAL INGRESSOS DESPESES

C a p . I R e m u n e r a c i o n s d e p e r s o n a l C a p . I I C o m p r a b é n s c o r r e n t s i se rve i s C a p . I I I I n te ressos C a p . V I I nve rs i ons rea ls C a p . IX V a r i a c i ó d e pass ius f i n a n c e r s

TOTAL DESPESES

2 . 6 7 6 . 5 3 0 6 2 5 . 8 4 7 . 9 9 7

5 2 . 5 2 6 . 4 5 0 5 8 1 . 5 1 9 . 8 6 5

1 . 2 6 2 . 5 7 0 . 8 4 2

59.750.609 95.081.752 62.669.000

946.912.747 98.156.734

1 . 2 6 2 . 5 7 0 . 8 4 2

C a p . I I I C a p . IV C a p . V C a p . V I I I

TOTAL INGRE!

C a p . 1 C a p . I I C a p . I I I C a p . IV C a p . V I

TOTAL DESPE

1 1 3 . 3 5 8 . 0 8 1 2 5 7 . 4 1 3 . 3 2 2

6 5 0 . 0 0 0 4 6 2 . 4 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

3 3 6 . 1 8 9 . 8 6 4 2 3 . 3 5 8 . 9 4 2

4 6 2 . 4 9 7 8 . 7 0 0 . 0 0 0 3 . 1 7 2 . 5 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

C a p . I I I C a p . IV C a p . V C a p . V I I I

TOTAL INGRE!

C a p . 1 C a p . I I C a p . I I I C a p . IV C a p . V I

TOTAL DESPE

INGRESSOS

1 1 3 . 3 5 8 . 0 8 1 2 5 7 . 4 1 3 . 3 2 2

6 5 0 . 0 0 0 4 6 2 . 4 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

3 3 6 . 1 8 9 . 8 6 4 2 3 . 3 5 8 . 9 4 2

4 6 2 . 4 9 7 8 . 7 0 0 . 0 0 0 3 . 1 7 2 . 5 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

C a p . I I I C a p . IV C a p . V C a p . V I I I

TOTAL INGRE!

C a p . 1 C a p . I I C a p . I I I C a p . IV C a p . V I

TOTAL DESPE

Taxes i a l t r e s i n g r e s s o s T rans fe rènc ies c o r r e n t s I ng ressos p a t r i m o n i a l s V a r i a c i ó d ' a c t i u s f i n a n c e r s

SS0S

1 1 3 . 3 5 8 . 0 8 1 2 5 7 . 4 1 3 . 3 2 2

6 5 0 . 0 0 0 4 6 2 . 4 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

3 3 6 . 1 8 9 . 8 6 4 2 3 . 3 5 8 . 9 4 2

4 6 2 . 4 9 7 8 . 7 0 0 . 0 0 0 3 . 1 7 2 . 5 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

C a p . I I I C a p . IV C a p . V C a p . V I I I

TOTAL INGRE!

C a p . 1 C a p . I I C a p . I I I C a p . IV C a p . V I

TOTAL DESPE

DESPESES

1 1 3 . 3 5 8 . 0 8 1 2 5 7 . 4 1 3 . 3 2 2

6 5 0 . 0 0 0 4 6 2 . 4 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

3 3 6 . 1 8 9 . 8 6 4 2 3 . 3 5 8 . 9 4 2

4 6 2 . 4 9 7 8 . 7 0 0 . 0 0 0 3 . 1 7 2 . 5 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

C a p . I I I C a p . IV C a p . V C a p . V I I I

TOTAL INGRE!

C a p . 1 C a p . I I C a p . I I I C a p . IV C a p . V I

TOTAL DESPE

R e m u n e r a c i o n s d e p e r s o n a l C o m p r a b é n s c o r r e n t s i s e r v e i s I n t e ressos T r a n s f e r è n c i e s c o r r e n t s I n v e r s i o n s rea l s

SES

1 1 3 . 3 5 8 . 0 8 1 2 5 7 . 4 1 3 . 3 2 2

6 5 0 . 0 0 0 4 6 2 . 4 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

3 3 6 . 1 8 9 . 8 6 4 2 3 . 3 5 8 . 9 4 2

4 6 2 . 4 9 7 8 . 7 0 0 . 0 0 0 3 . 1 7 2 . 5 9 7

3 7 1 . 8 8 3 . 9 0 0

• l 'k ! - - , i ' IWl Dl. l , ( ) K ( . \ \ l s \ l l . \ l I O \ i )\l \ l l \ U ü'\ i l ' i ( • i \ | sl< \ l M ' l | \ l ( >l<\\ \ l l i ' \ l ( ' I I i \D\ •

C a p . I I I 9 . 0 0 0 . 0 0 0 C a p . I I I

INGRESSOS

9 . 0 0 0 . 0 0 0 C a p . I I I Taxes i a l t r es i i i g r e s s o s 9 . 0 0 0 . 0 0 0 C a p . IV T rans fe rènc ies c o r r e n t s 6 2 . 0 0 0 . 0 0 0 C a p . V Ing ressos p a t r i m o n i a l s 5 0 . 0 0 0

TOTAL DES

C a p . 1

PESES 7 1 . 0 5 0 . 0 0 0

3 6 . 2 5 0 . 0 4 4

TOTAL DES

C a p . 1

DESPESES

7 1 . 0 5 0 . 0 0 0

3 6 . 2 5 0 . 0 4 4

TOTAL DES

C a p . 1 Remunerac ions > de p e r s o n a l

7 1 . 0 5 0 . 0 0 0

3 6 . 2 5 0 . 0 4 4 C a p . I I C o m p r a béns c o r r e n t s i se rve i s 1 7 . 2 0 0 . 0 0 0 C a p . I I I I n te ressos 3 . 1 5 1 . 4 5 6 C a p . IV T rans fe rènc ies corrents 8 . 8 0 0 . 0 0 0 C a p . V I Inve rs i ons rea ls 1 .000 .000 C a p . IX V a r i a c i ó pass ius f i n a n c e r s 4 . 6 4 8 . 5 0 0

TOTAL DESPESES 7 1 . 0 5 0 . 0 0 0

BUGADERIA "ÏN™ (MUT EN SEC W M /

JERSEI 350.-PANTALONS 350.-C0RBATA 150.-MANTA 450/600.-EDREDÓ 1300/1600.-CATIFA 800rri2.-C0RTINA 800.-/m lineal

XAQUETAI XAQUETONS..350.-ABRIC 350.-ANORAK 350.-GAVARDINA 350.-BATA 350.-CAMISA 0 BLUSA 350.-FALDILLA 350.-

MONOPREZZO

INFORMI'S DELS SERVEIS ESPECIALS

*A DOMICILI * ARREGLEM PRENDES

* TINTS, ETC...

TEL. © 674 36 60 C/ FRANCESC MACIÀ 63 COLL FAVA

589 68 28 LA MISSATGE RIA DE

Barcelona - St. Cugat

M i s s a t g e r i a u r g e n t : S e r v e i s a / d e s d e B C M .

P a q u e t e r i a : S e r v e i s m o l t e c o n o m i e s a B C M . M a d r i d i V a l è n c i a ( c a p i t a l s )

C o u r i e r I n t e r n a c i o n a l .

F u r g o n e t e s d e 4 0 0 , 1 O O O i 1 5 0 0 K g

a r i d ' o f i c i n a : 8 : 3 0 h . a "1 <P h . s l e s 2 -^X l·i cal c l i c a , f e s t i i . i ï i i n c l o s o s . v e i s f o r a d ' h o r a r i : <PO<?>. 3 8 7 ^ X ^ Ç »

TPfM TjpcrAcr,/6r^

°Jfn, •fsCYMK.Í

Des de 1968

Onbi trobareu una

àmplia gamma de

vins, licors i caves a dojo

o embotellats

Plana de l 'Hospital, 3-5

Sant Cugat del Vallès

Tel. 674 01 69

Carrer de la Plana de l'Hospital

El carrer de la Plana de l'Hospital, avui habilitat en part com a carrer per

a vianants i amb el ventall de botigues i restaurants que hi té incorporats, és un dels carrers que tothom ja coneix. Però fa tan sols un segle i mig enrere, la seva imatge era ben diferent. En aquells temps només era un camí per on passava, pel costat dret, el conducte de la mina que sub­ministrava aigua al Monestir des del segle XV. Al costat esquerre hi havia tota una plana amb hortalisses, per a la qual s'aprofitava l'aigua de la mina. Es a dir, el nom d'aquest carrer deu provenir de la plana d'horts esmenta­da que es trobava davant de l'Hospital, situat a l'edifici on després van instal·lar la Companyia d'Aigües de Sant Cugat.

jba^eíeíí^ botiga toller

£AM(E©£

art floral - decoracions -cursets d'ensenyament d'antiguitats - encàrrecs

personalitzats per a celebracions i festes

CURSET D'ENSENYAMENT Rosa Ma. Escofet

Plana de l'Hospital, 9 Sant Cugat del Vallès

Tel. 909 74 73 58

v**c* fií

11 £ teutarto

| Tot tipus de tapes 1 casolanes i «montaditos» donostiarres.

Vins joves de la Rioja Alabesa i de Ribera de Duero. Sidra del ( aserío d'Asti^ar raj»a i I \akoli.

Som els primers

a Sant Cugat, els autèntics en qualitat

de productes bascos.

Febrer i març,

tots els «pinchos»

la 100,- ptes.j

l·liiihi del Hospital. 6 Tel. 675 _W 52

Sali! Cll'Jdl

Eficàcia i serietat

Compra - Venta -

Alquiler de:

Pisos

Torres

Local es

Terrenos

Apartamentos

Administradores

de alquileres

y comunidades

• Hospital, 41

Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 03 07

m * CANTONS

s Política

/> ,':

o I è m í c <è P S i* t U

Foc creuat de declaracions entre Menéndez i Aymerich

La manifestació i els pressupostos, motiu de la discòrdia

La manifestació de les nou associcacions a la plaça Barcelona i els pressupostos mu­nicipals previstos per al 1997 han tornat a aixecar una polèmica entre el PSC i l'equip de govern, però aquesta vegada més per­sonalitzada en el primer secretari de l'a­grupació local socialista, Jordi Menéndez, i l'alcalde Joan Aymerich. Aquesta setmana

hi ha hagut un creuament de declaracions en­tre un i altre que començava dilluns amb una frase de Menéndez: "Són uns pressu­postos que Aymerich ha fet pensant que no serà candidat al 1999" i que acabava ahir amb una de l'alcalde, "el PSC atempta con­tra la convivència quan envia cartes invitant entitats a la manifestació del dia 18".

Joi-RK LLOMBART - Sant Cagat -

La manifestació que va aple­gar u n e s 400 p e r s o n e s a la plaça Barcelona el dimarts de la se tmana passada cont inua cuejant. Si només acabada la concen t rac ió l ' a lca lde , Joan Aymerich, acusava els socia­listes i IC de dirigir el movi­ment veïnal en contra de l'e­q u i p d e g o v e r n , a q u e s t a setmana ha anat més enllà i ha responsabilitzat la secció local del PSC- d '"a temptar contra la c o n v i v è n c i a c i u t a d a n a " . Aquestes declaracions es feien després que el primer secre­tari socialista. Jordi M e n é n ­dez, hagués reconegut que la seva formació havia enviat car­tes a diverses entitats invitant-les a par t ic ipar en Tacte de protesta. Menéndez va treure impor tànc ia a aques t convit assegurant que "només es va posar en coneixement d'altres associacions l 'existència d 'u­na mani fes tac ió amb què el PSC hi estava d 'acord". Per a

Aymerich aquesta admissió no fa més que "provar el que ja havia denunciat , que el PSC estava darrera de tot".

Candidats al 1 9 9 9

La polèmica entre Aymerich i Menéndez va prendre un al­tre caràcter dilluns quan a Pac­te q u e el PSC' va organi tzar per exposar la seva visió dels pressupostos , el dir igent so­cialista va dir el següent : "És sabut que l 'alcalde no es pre­sentarà a les eleccions del 99 i els pressupos tos en són un reflex". Per Menéndez, aquest reflex és perquè "no hi ha un control del dèficit i algú o al­tre ho haurà de solucionar". Menéndez va fer una dura crí­tica a la gestió de l 'equip de gove rn , pe rò va c e n t r a r e ls seus atacs en la persona de l'alcalde. D'ell va dir que està "sota la lògica de la conspira­ció" perquè cada vegada que el PSC] critica algun aspecte de la pol í t ica de ( ' execu t iu municipal, "ens acusen de po­

sar bastons a les rodes, però ara hi ha un nou element , acu­sar-nos de polititzar, intoxicar i manipular". La resposta de l 'alcalde va ser igual de con­tundent . Aymerich va assegu­rar que només ell "sap si serà el candidat o no" i que "ei qui realment es vol presentar a les e l ecc ions és M e n é n d e z , en de t r iment del portaveu socia­lista, Àngel Casas". Tant per la crítica als p ressupos tos com per les c a r t e s e n v i a d e s pe l PSC, Aymerich va demanar a les files socialistes "una refle­xió profunda" del que ha pas­sat en les darreres se tmanes p e r q u è "algú està i n t en t an t trencar la convivència de què sempre ha gaudit Sant Cugat". L'alcalde va tornar a criticar l 'agrupació local socialista en referir-se a l 'acte públic d 'ex­plicació dels pressupostos. Ay­merich considera això com una "burla de la institució muni­c ipa l" p e r q u è "no s 'ha pre­sentat un projecte al ternatiu a l 'Ajuntament que és on cal fer-ho".

Una entitat de Mira-sol es desmarca

també de les protestes veïnals Ai RA C O S T A

-Sant Cugat-

L'Associac ió de Veïns i Propie tar is de Mira-sol no subscriu el manifest reivin­dicatiu que nou agrupacions veïnals de Sant Cuga t van

presentar a l 'equip de govern en el polèmic ple del 18 de febrer. KI president de l'as­sociació veïnal. Salvador Fe-nollar. sosté que els encar­r e g a t s de i e d a c t a r el document van incloure l'as­sociació de Mira-sol. com a

A L U M I N I V IDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

signant, sense consultar-los. Fenollar ha assenyalat que malgrat que a Mira-sol tam­bé es reivindiquen coses, hi ha altres maneres de fer-les arribar al govern. FI presi­dent de l 'associació veïnal ha d e c l a r a t q u e va s e n t i r "ve rgonya a l i e n a " davan t l'actuació dels veïns que van irrompre al ple fa ducs set­manes per increpar l'alcalde. l 'na setmana abans. l'Asso­ciació de \ c ï n s i Propietaris de la Floresta també va des­marcar-se de la protesta tot i que ja no es va adherir al do­cument .

JORDI MENÉNDEZ

"Aymerich no es

tornarà a presentar,

els pressupostos

en són un reflex" •

"Es normal invitar

a manifestacions

si estàs d'acord amb

les demandes"

JOAN AYMERICH

"Si em presento o no,

només ho sé jo" •

"Es Menéndez el

qui té clar que vol ser

candidat" •

"El PSC atempta

contra la convivència

ciutadana"

Els militants de CDC

ratifiquen el seu suport

a l 'equip de govern

Denuncien una 'campanya de desprestigi'

G E N I LOZANO

Els militants santeugatencs de Convergència Democràtica de Catalunya han ratificat el seu su­port cap a l'actuació de l'equip de govern durant el darrer ple municipal i especialment cap a la figura de l'alcalde, Joan Ayme­rich. Després d'una concentra­ció de més de 400 veïns que va acabar per distorsionar el fun­cionament democràtic del ple, els seguidors de C D C de Sant Cugat han escrit un document aprovat per unanimitat en 'què condemnen enèrgicament "els aldarulls suscitats per una mino­ria incapaç de respectar les nor­mes niés e l ementa l s de con­v ivènc ia" . Així ma te ix , e ls militants de convergència coin­cideixen amb l'alcalde a afirmar que la manifestació veïnal del 18 de febrer va ser objecte d 'una "manipulació" per part del PSC i IC-FV "unes forces polítiques minoritàries" que "han desfer­

mat una campanya de despres­tigi contra el Govern de la ciu­tat", segons assegura el docu­ment de suport.

Els militants de C D C són en­cara més agosarats i asseguren en l'escrit que la presumpta es­tratègia política per part d'a­questes dues formacions de l'o­pos ic ió es tà e s p e c i a l m e n t adreçada "contra la persona de l'alcalde Joan Aymerich". Per tot això, els sotasignants del docu­ment de suport expressen el seu "rebuig" cap al que consideren una "actitud de desqualificació permanent adoptada per tots aquells que no saben o no volen reconèixer les realitzacions de l'equip de govern". Per als mili­tants convergents aquestes ac­tuacions positives de l'executin municipal es tradueixen "en una millora remarcable de la quali­tat de vida" de Sant Cugat i en una línia de treball marcada per "l'esforç i la seriositat" que han convertit el municipi "en un mo­del de ciutat".

EIS4CANT0NS

Entorn Divendres, 28 de febrer rie 1997

I n n o v a c i o n s

TMA Sànchez porta un robot ecològic a la fira ECOMED

El giny filma autònomament Finterior de les clavegueres Un robot d'inspecció de la xarxa del vetat que l'empresa santcugatenca Ilutec, que es tanca demà a Barce-clavegueram, amb ordinador i equip TMA Sànchez ha presentat a la fira lona. de vídeo incorporat, és la gran no- d'energia i medi ambient Ecomed Po-

AURA C O S T A

- Sant Cugat/ Barcelona -

Els principals avantatges del robot d ' inspecció són la seva adaptab i l i t a t , que li p e r m e t moure ' s per l ' interior de les clavegueres amb total lliber­tat, i la seva autonomia. Això, junt amb el potent equip de captació d'imatges de què dis­posa, li permet filmar les ca­nonades de l'interiof del cla­vegueram amb l 'objectiu de detectar possibles avaries i de-ter minar amb exac t i tud les mesures correctives que s'han de prendre .

L'empresa santcugatenca ha aprofitat la seva presència a Ecomed per mostrar altres no­vetats com ara una oficina co­merc ia l mòb i l , d o t a d a d ' e ­q u i p s d e t e l e m à t i c a i informàtica, que informarà i assessorarà els clients i ciuta­dans sobre tot allò relacionat amb les activitats de l 'empre­

sa. T M A Sànchez t a m b é ha presentat un camió de recolli­da de residus industrials que incorpora el sistema de càrre­ga a la part davantera del vehi­cle, en lloc de la part poste­rior com és habitual. T M A S à n c h e z és una e m ­

presa vinculada a la gestió me-diambiental, que treballa arreu d 'Espanya . La seva activitat es diversisfica en sis departa­ments: residus, manteniment , j a rd ine r i a , t e r r e s i c o m p l e ­ments, construcció i gestió del medi ambien t . Implan tada a Sant Cugat des del seu naixe­ment , T M A Sànchez gestiona una planta de triatge de resi­dus a la ciutat, una planta de c o m p o s t a t g e e m p l a ç a d a a Rubí i s 'encarrega de la reco­llida de deixalles d 'una tren­tena de municipis . A més , du a te rme importants projectes mediambientals, entre els que destaca la i m m i n e n t posada en marxa del primer abocador

de residus industrials de la co­munitat de València. El con­trol de terres, la recollida se­l e c t i v a , la r e c u p e r a c i ó de fustes o el m a n t e n i m e n t de parcs i jardins són altres acti­vitats que efectua T M A Sàn­chez.

Per al gerent de T M A Sàn­chez, Joan Andrés Sànchez , "el tema mediambiental està canv ian t mol t r à p i d a m e n t i està monopol i tza t per grans empreses . Nosaltres som l'ú­nica empresa de Cata lunya , cent per cent catalana, dedi ­cada a aquest àmbit i, per tant, ten íem l'obligació d'assistir a E c o m e d " . Sànchez reconeix que el fet d 'estar present a la mostra d 'energia i medi am­bient "suposarà una gran pro­jecció, de les nos t res act ivi­ta ts" .

El robot inspecciona les clavegueres a través d'un equip de

vídeo

Joan Aymerich s'oposa a la requalificació del sòl

AURA COSTA

- Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha titllat "de greu error" les mesures liberalitza-dores que el govern del PP pre­tén aplicar en relació a la re­qualificació del sòl. El vice-president econòmic del govern, Rodrigo Rato, va anunciar di­vendres passat la intenció de l'executiu de qualificar com a urbanitzables tots els terrenys de l'Estat espanyol que no s'ha­gin declarat espais protegits. Se­gons Aymerich, vicepresident de la Federació Catalana de Municipis, la iniciativa del Grup Popular lesionarà greument el principi d'autonomia municipal pel que fa a la planificació del sòl, del qual actualment gau­deixen els municipis. En aquest senti t , Aymerich ha declarat: "Prescindir de l'autonomia mu­nicipal és un error molt impor­tant perquè des de cada muni­cipi es coneix molt més bé el model de ciutat que es desitja que no pas des d'un despatx de Madrid. De fet -va afegir l'al­calde-, per això ens presentem a les eleccions muni cipals cada quatre anys".

R e s i d u

Encara no hi ha acord sobre els preus

de l'abocador de Vacarisses Els ajuntaments de la comarca i Tratesa continuen negociant

Vista general de l'abocador de Coll Cardús de Vacarisses. Foto:X. LARROSA

JOKRK LüXMBART

-Sant Cugat -

Els ajuntaments usuaris de l'a­bocador de coll Cardús (Vacaris­ses), entre ells el de Sant Cugat, continuen negociant amb l'em­presa explotadora de l'equipa­ment, Tratesa, perquè no faci efec­tiva la puja d'un 128% en les seves tarifes, tal com va anunciar al mes

de novembre. A Sant Cugat l'aug­ment suposaria un increment de 40 milions de pessetes més a l'any, ja que de les 1.065 pessetes ac­tuals per tona tractada passaria a pagar-ne 2.400. En el moment de l'anunci, Tratesa va justificar l'aug­ment argumentant que les inver­sions que s'han de fer per acollir-se a la legislació europea de tractament de residus així ho de­

manen. La reacció dels ajunta­ments vallesans va ser de rebuig frontal a la mesura i des d'alesho­res les dues parts i la Junta de Re­sidus de la Generalitat estan ne­gociant. La setmana passada es van tornar a reunir i tampoc es va arribar a cap acord. A la sortida de la trobada l'alcalde de Castellar, Lluís Maria Corominas, no va des­cartar portar Tratesa als tribunals.

Excursions - Escoles - Empreses • Equips esportius Ens adeqüem al seu

• • •

pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER D 'AUTOCARS

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

Tel StO §F 00

EIS4C4INT0Í>B

10 nuo Divendres. 28 de febrer de 1V97

E d i t o r i a l

ELS CANTON Sctmjníin independent de Sant Cugat del V.illè

Consel l d*Administració K.iiin>n ( iuu Iprcsitlcni»

> M ( :.ibren/n. Vi \ KT l·'nrnclk l'erc K«|iierdLi

Coordinador Redacció J..l'rc LKunhjrt

Rad acció M.-.nu.! Hem.ilK.-. Kmli HnltintcT. Klena < lastclljrrmi. Àngels

l :.ISCIK-[J. Anr.i ( <>MJ. r.ihurJ Jencr, \ l e \ l.ópcv.. íieni l."/.inu l.^cp M.MI.I Mir... Rjt'j Moreno, |»erc Pilli.

Cl.ir.! Km-. MMIUSC Sjnt

Equip Comarelal ViruOlnt : Monise Sc>é

Consall Editorial Rann'n fírju (president)

Josep M i:,tbrcn/<> uiiepre··Jdeml Montserrat: Kiimluu ivitepiesuteruji

IT.IIUVM < ^rl>o, Jurdi Casas, \ar». is (la^tünvcr, í'fje Jv-..(i)f/ífj. \J\IL-I Fornells. Krt->[i:in Herbol/hennei.

KMUL·II l'eilr.i. R.unnn |»ro>. Unís l»uift. Kmili Rene. 1..UÜ1C VÍIKH. PLKO V.ler. Jusep \ Teixidó,

J'Mfi lonnsj, )>>jn Trmano Jnt're t.lumbar! t secret ari >

Subscripcions I Club dal Subscriptor Núru(>li\ú

Fotografia \ j \ i t -r l..irf.isj. \ le\CiKina

Rasponsabla d * dissany i maquetacfó Kdiurd Marín

Imprassfó Rniiinp(cMl'72>40.tlVtf

Distribució M a i l i n n \ ' . i l l è s S [ , . ' l c l . SS^ . ' .WI

l>,p.si t le»jl . ( J I - W V Í J

;T:X}t^^iZ^X^l^"^'u''

Pressupostos

Gairebé 10.000 milions es el que ha pressupostat l'equip de go­vern per a aquest any 1997. Di­

marts passat, en un ple molt més tran­quil del que es preveia, els 11 regidors de Cl l ' i ERC donaven llum verda als nú­meros públics del Consistori. De fet és un pas endavant en la normalitat, que es podia haver complicat després del Sí. però no, però sí d' E R ('.

El Govern municipal, que ha definit aquests pressupostos com a realistes, aus­ters i de manteniment, presenta com a xi­fra estrella els més de 3.000 milions de pessetes destinats a inversions. Conti­nua, doncs, cl procés inversor dels di­versos equips encapçalats per Joan Ay­merich, que basant-se en l'urbanisme, han portat a terme la transformació més important de la història recent de Sant Cugat del Vallès. El consistori ha inver­tit des de l'any 1987 gairebé 30.000 mi­lions de pessetes que han servit perquè avui la nostra ciutat hagi pujat uns quants graons en un imaginari rànquingde po­blacions referencials del país en diver­sos àmbits, com ara el cultural, l'ecològic o l'econòmic.

Es una evidència que la població ha millorat en molts aspectes, però aquest avenç també té un preu: l'endeutament

del consistori. No és menys cert que sen­se endeutament, poca inversió es pot fer. Mantenir en equilibri aquest paràmetres és la feina, sempre difícil, amb què ha de lluitar l'equip de govern. El pressu­post de 1997 no preveu reduir dèficit, fet més criticat per l'oposició, i ha optat per continuar el procés inversor que tindrà en les obres del vial de connexió

El nou estudi econòmic i

financer de ben segur

plantejarà una supressió de

la despesa, que es pot

traduir en la

privatització d'algun servei

del monestir amb la rambla del Celler, la urbanització de carrers i la construcció d'habitatge públic, les partides més des­tacades.

De les dades fetes públiques en el ple passat, dues força alarmants: l'increment de la despesa ordinària en un 5,7% i la de personal en un 12%. De les dues, la pri­

mera és la més problemàtica, ja que la segona és producte d'una situació con-juntutal derivada de diversos factors. El tema de l'ordinari és molt més perillós i denota la impossibilitat de frenar la des­pesa derivada del manteniment de la ciu­tat. I aquest és un tema estructural i de difícil correcció. La puja dels impostos es mostra com a insuficient per mantenir el nivell de serveis. El nou estudi econò­mic i financer, gairebé de ben segur plan­tejarà una supressió de la despesa, que es pot traduir en la privatització de la ges­tió d'alguns serveis. De moment, toc i que l'ajuntament en manté la titularitat. ja s'ha privatitzat là gestió del cementi­ri i les marquesines dels autobusos. Per a tothom és conegut, i el mateix alcalde no se n'amaga, que s'està estudiant com rebaixar els costos d'alguns serveis no obligatoris com ara les escoles bressol o l'escola d'art. Des del Govern munici­pal es busca mantenir el servei sense que perdi qualitat però abaratint-ne els cos­tos. Això vol dir que poden aparèixer ten­sions en alguns sectors del municipi i que és una qüestió que pot atraure de­magògies fàcils. Veurem què passa d'aquí a uns mesos, però mantenir l'actual nivell de prestacions passa obligatòriament per reduir el dèficit municipal.

El l e c t o r e s c r i u Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i es imprescindible que lli figurin ei domicili, el telèfon i el número de DNI <i passaport del seu autor. EI,S 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Un vespre de sorpreses

Es la primera vegada que assis­teixo a un ple municipal de l'A­juntament de Sant Cugat, el del dia 18 de febrer de 1997, confiat ([tic veuria una reunió enriquido­ra, justa i civilitzada, en definitiva interessant, i així acabar un treball de COll. La meva sorpresa va ser gran en observar que allò, més que un ple, era un judici on l'acusat era l'alcalde; el fiscal, quasi tota la gent allà present, i el tribunal, els grups polítics de l'oposició que se­gur que, indirectament o directa, van influir molt en dirigir molta gent d'aquella. Vull dir, personal­ment, que crec que la bona gent allà present havia estat manipu­lada amb tota la mala intenció. >Com pot ser que jo hagi vist aquesta orquestració i la gent adul­ta i madura que va venir es dei­xés manipular tan fàcilment? Allà la gent es queixava que no hi ha­via aparcaments a Sant Cugat, quan ara se n'estan fent al centre,

al costat d'on hi ha la Policia Na­cional. A mes. cada dia passo per la plaça de la l nió i veig un pàr-quing buit.' l'ambé es va parlar de l'asfaltament de carrers i jo els pre­gunto: com volen que s'asfaltin si es queixen que els pugen els im­postos: No s'encén tampoc que vulguin que tots els carrers s'as­faltin alhora. El que tampoc en­tenc és el que feien el senyor Gó­mez de la Tia, la senyora Carme Pérez i la senyora Montserrat Turú intentant animar els pobres assis­tents, quan aquestes tres perso­nes viuen a Valldoreix i, per tant, han d'adreçar-se allà per a les se­ves mancances. Jo sóc de Valldo­reix i sempre els havia tingut en un altre concepte. Ara per mi són

uns agitadors amb mala llet i hipò­crites, com una nena fatxenda que va parlar seguint indicacions d'un regidor del PP. Tothom ho va veu­re. Per acabar, només vull dir que al senyor alcalde, amb qui mai he tingut el gust de parlar, li poso un 10 perquè va aguantar les parides de la gent, va contestar amb tota la correcció possible, cosa que no tothom va fer quan ell parlava, però tampoc entenc que, de les 21 persones que són regidors, no­més tingués valor per parlar ell. És que no saben parlar els altres? És que no podien també fer ca­llar la gent? Que no hi ha caps dels altres grups municipals? Gairebé no vaig poder passar de la porta. No he trobat el contingut muni­

cipal que buscava en el ple, per­què això no és política municipal. Ho definiria com política heavy tercermundista. He decidit can­viar el tema del meu treball./ MARC RUS (Valldoreix)

Aldarulls, no; diàleg, sfí

Com a ciutadans de Sant Cugat donem el més ferm suport a l'ac­ció de govern del nostre alcalde, Joan Aymerich, però a la vegada fem la més seriosa repulsa a les persones, tant a les instigadores com a les que portaven la veu can­tant amb maneres i formes de maia educació, males paraules, amb astúcia i, fins i tot, demos­trant ignorància en moltes de les

U t i l i t z e u el diari de casa. Feu-nos a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s ,

p r e g u n t e s , q u e i x e s de tot a l lò que us i n t e r e s s i i a fec t i

589 62 82

qüestions exposades. Democrà-eia sí, total i absoluta -ens l'hem guanyada a pols-, però practicada amb bones maneres. L'espectacle viscut al darrer ple municipal ens ha avergonyit i preocupat pel rerefons polític de la més bruta manipulació. Aquesta política provocadora i en­ganyosa, que ens porta a una mala convivència, ni la volem, ni l'ac­ceptem, ja que la majoria de ciu­tadans votem per una manera ci­vilitzada d'entesa entre els gpvcmants i ek governats. Aquests engrescadors d'aldarulls fan un flac favor a Sant Cugat Si així, aquests són feliços, i demostrant perverses satisfaccions creuen que perjudi­quen qui governa des de l'alcaldia i que amb aquesta manera indigna guanyen mèrits o vots, ho tenen clar! Els ciutadans són prou in­tel·ligents per valorar i entendre les posicions dels uns i dels altres. Joan Aymerich, segueix amb el co­ratge demostrat. Estem amb tu, fent-te costat./ PEP BLANES i 11 signatures més (Sant Cugat)

ELSíCANTONS Divndrts, 28 dtftbrtrdt 1997 Opinió 11

La l l o t j a

El retorn a Sant Cugat de la Creu

de VAbat Estruch del segle XV MONTSERRAT RUMBAU

E s diu que es tem en un moment de la nostra cul­tura en què ningú dóna

res a canvi de res, i que, per con­tra, hi ha hagut altres èpoques en les que el fet de donar era un acte important per si mateix, i on hi entraven valors com l'a­mistat, el compromís, la fideli­tat...Per sort, tots sabem que això no és ben bé així, i que ara tam­bé és possible donar sense es­perar rebre res a canvi. Fa es­cassos mesos, hi va haver a la nost ra c iu t a t el comia t de mossèn Pere Vivó. Mossèn Vivó era un apassionat de la història i del passat del nostre Monestir, i durant els anys que va fer de rec­tor a SantCugat, es va dedicar a treballar per la restauració i dig­nificació del cenobi. També va ser ell qui va trobar la Vera Creu, que al dia del seu comiat va ser entregada al Monestir.

La Creu, una obra mestra de l'orfebreria del segle XV, guar­dava un tros de la Vera Creu que l'abat Estruch havia aconseguit pel Monestir. Aquest abat l'ha­via fet construir expressament

per guardar la relíquia. Al peu que aguanta la creu hi figuren dos escuts: el del Monestir -la to­rre d'or- i el de l'abat Estruch -una au que figura un estruç-.La creu-relicari és de plata i la va pagar el mateix abat.

Durant molts anys es va creure que la creu havia de­saparegut. Segons explica Joan Aulade l l , va desa­parèixer del Monestir, com tants altres objectes, des­prés del 1835, en el moment en què va deixar d'existir la vida mo-nàstica. La creu va anar a parar a Barcelona, concretament al convent de la Companyia de Maria Monges de l 'Esperança. Al 1936 aquest convent va ser cremat, i es creia que la Creu, j u n t a m e n t amb altres objectes litúrgics, havia desaparegut.Va ser mossèn Pere Vivó que va anar a buscar el seu rastre fins que la va trobar. I el dia del seu comiat, la Creu, com ja hem dit , va ser en t regada al Monestir.Gràcies a aquesta do­

nació, el Monestir ha recuperat una par t del seu pa t r imon i . Aquesta creu està exposada de moment al Palau de l'Abat i pot

ser visitada per tothom que vul­gui. No ha tingut la mateixa sort la Mare de Déu de Sant Cugat, que continua exposada en una

vitrina del Museu de Terrassa. No es torna perquè des de Te­rrassa argumenten que la pro­pietat és d'ells i que enlloc tindria

millor protecció que en el museu. La Mare de Déu té al Monestir el seu lloc: es tracta de l'ab­sis de l'esquerra, on ara hi ha la Mare de Déu del Bosc. Ja des del segle X el Monestir tenia un al­tar dedicat a la verge, i aques t a l tar ha es ta t s empre a l 'absis que hem indicat. ;Com pot argumentar-se que la Mare de Déu de Sant Cugat està millor a la vi­trina d'un museu que en el propi Monestir? La Mare de Déu de Sant Cugat, com totes, ha es­tat feta per estar en una església. Que la tempe­ratura i la humitat és més constant dins la vitrina

que dins de l'església, què vol dir-hi? No hi ha punt de compa­ració entre un lloc i l'altre. L'ar­gument de la seguretat que fan

servir els de Terrassa tampoc ser­veix. A Roma tenim el Moisès de Miquel Àngel en una església, a un metre de la gent, i has de po­sar unes monedes perquè s'en­cengui el llum que l'il·lumina. No és la única obra d'art que es troba dins d'una església, pràcti­cament a totes Ics esglésies de Roma n'hi pots trobar una. Real­ment et sorprèn quan ho veus. Al Monestir podem tenir la imatge ben protegida, hi ha sistemes per aconseguir-ho. Si l'argument de la seguretat no serveix, menys hauria de servir el de la propietat. Tots sabem que va desaparèixer de Sant Cugat en uns anys crítics, uns anys en què la majoria del pa­trimoni del nostre país va anar a parar en mans de col·leccionis­tes, tant del país com de l'estran­ger. (

- Realment la població de Te­rrassa considera seva la Mare de Déu de Sant Cugat?

Hem recuperat una part del pa­trimoni del nostre Monestir: la creu de l'abat Estruch del segle XV Potser podem confiar en què, tard o d'hora, també recuperarem la Mare de Déu de Sant Cugat.

El Sever I T i t o

\¥^W%-s „ * »

• • • v x — T

-HHS&Í

Les voltes

I nvocar la utopia com un e l e m e n t inspirador d 'un projecte social no és pas la

moda dels nostres dies. Vivim dominats (i ens deixem domi­nar) per la cultura de l'eficà­cia, de l 'eficiència, del prag­m a t i s m e , d ' a l l ò q u e e n s serveix ara i aquí. I ha estat en nom d ' a q u e s t a cu l tu ra q u e s'ha proclamat la defunció de les utopies.

Tanmateix, som bastants els que ens sentim cridats, moti­vats, per proclamar una socie­tat que creu en la utopia, no una utopia entesa com allò irre­alitzable, que mai no s'assolirà, sinó com allò que divisem a l'horitzó com a objectiu, com a inspiració d'alguna cosa nova que por arribar a existir.

La nostra utopia és la de cons­tatar i afirmar que no hi ha cap motiu p e r q u è la real i ta t del

Creure en utopies E L E N A HSCAMII.I.A

demà hagi de ser la mateixa re­alitat que la que ara tenim: una realitat d ' injustícia, de desi­gualtat, d'opressió, d'explota­ció.. . d 'un món (el mal ano-

Som bastants els qui

ens sentim cridats

a proclamar

una societat que

creu en una utopia

que pot existir

menat primer) sobre els altres móns (tercer, quart... cinquè?). La nostra utopia és que només n'hi hagi un, de món. Ara bé, per poder assolir dita

utopia i desfer tot el que hi ha

d'injustícia, desigualtats, dis­criminació, pobresa, exclusió... ens cal saber com hem arribat a aquesta situació i també ens cal adonar-nos que, més o menys conscientment, tots i cadascun de nosaltres hi tenim cl nostre grau de responsabilitat.

Una nova Baula ha nascut . Lna Baula que vol denunciar les causes de les desigualtats nord-sud exis tents (per q u è no, sud-nord?) que vol d e s ­vetllar en tots nosaltres la ne­cessitat d 'un canvi d 'hàbi ts i d 'ac t i tuds per fer més prope­ra que mai la nostra utopia.

Només ens cal gent disposada a saber, disposada a conèixer, disposada a participar en les ac­cions i activitats que Baula or­ganitzi. Gent , a la fi, disposada a creure en utopies, tot enfo­cant la seva vida per tal que aquestes esdevinguin realitats.

12 Opinió ELS4 C4NIDNS Divendres, 28 de febrer de 1997

El c a m p a n a r

Un prec no respost,

no ressenyat i mal interpretat

E n el darrer ple. aquell en què va haver-hi la pro­testa veïnal, aquest mitjà

d'informació va fer esment, d'u­na manera parcial, de la meva intervenció en forma de prec. A fi que el lector disposi de to­tes les dades, passo a informar del contingut, dels antecedents i del mòbil.

La meva intervenció en el ple: "Volem referir-nos al procés de re­dacció del nou PERI del distric­te de Les Planes. Pel nostre grup sempre ha estat un tema priorita-ri. Per això, el mes d'abril de l'any passat vam presentar una propos­ta a l'equip de govern que va ser recollida, mesos després, només parcialment en forma d'unes de­terminacions urbanístiques apro­vades el passat mes de desembre. Una sol·licitud de compromís in­dividual de cada veí, que, a crite­ri nostre, cal modificar substan­cialment perquè sigui assumible. I ?n inici de redacció del nou PERI sense el compromís d'una data lí­mit. Una informació als veïns que, donada la complexitat del tema, considerem insuficient, Per tot això ens sumem a la pe-

FRANCESC SERRA I FKI:

tició feta en les sessions del Con­sell de Districte de Les Planes dels mesos novembre i gener, re­lativa a la creació urgent d'una co­missió de seguiment del procés de redacció del nou PERI, for­mada per membres del propi Con­sell de Districte i de tots els grups polítics d'aquest consistori que, actualment, no formem part del Consell". Els antecedents: els assistents ha

Els assistents habituals als plens saben que sóc dels

regidors que faig ús bituais ais plens del meu torn de precs saben que sóc • . .

M / preguntesy i que sovint es refereixen

als districtes

dels regidors que faig ús sovint del meu torn de precs i pregun­tes. I que sovint es refereixen a la vida dels districtes en general i/o a Les Planes en particular, per te­nir assignat aquest tema dins del meu grup. Aquest prec el tenia previst des

del 27 de gener passat, data de la celebració del darrer Consell de Districte de Les Planes, sessió en la qual els veïns demanaren, per

segona vegada, la creació de la co­missió de seguiment del nou PERI. Aquell mateix dia vaig ma­nifestar al regidor de descentra­lització, senyor Cortes, la volun­tat del nostre grup de formar part de l'esmentada comissió i que, en conseqüència, busquessin la ma­

nera perquè els grups polítics no presents al Con­sell, poguéssim ser-hi. Va dir-me que això es po­dria tractar quan es convoqués la Comissió Infor­mativa de Des­centralització.

Ja que la con­vocatòria d'a­questa Comissió Informativa per

part de l'equip de Govern s'està demorant des del passat mes d'oc­tubre, era el ple de febrer el mo­ment adequat per fer memòria de la urgència de crear aquella co­missió de seguiment del PERI. El meu prec era, doncs, indepen­dent de l'acció que fessin els veïns. Mereix també algun comentari la

reacció de l'alcalde. No va donar cap resposta al meu prec i sí que, en canvi, es va entretenir a inter­pretar i jutjar, de forma equivoca­da, la meva intenció. En adreçar-se als veïns de Les Planes en relació al PERI, els va repetir afir­macions que els interessen poc i que no els resolen res, com són els judicis sobre la gestió de l'e­quip de govern anterior o sobre el veí que va denunciar el PERI. ,

El que els veïns de Les Planes desitgen i necessiten és un PERI just. 1 donada la complexitat del barri, això només es pot aconse­guir amb la combinació d'un tre­ball imaginatiu i intens, una acti­tud molt didàctica i una gran dosi de paciència. Aquesta és una as­signatura pendent del nostre Ajuntament del qual ens en con­siderem part. És per això que ofe­rim de nou a l'equip de govern la nostra aportació per tal de contri­buir a resoldre aquest tema tan bàsic d'aquesta part de ciutadans de Sant Cugat que són els veïns de Les Planes.

Francesc Serra és rtgjdor del PSC adscrit a Descentralització.

El b u $ c a i r e

Impassibles

RlCKKOT

Arriben, ensinistrats per mi­nistres de renomada re-calcitrància envers l'ex­

pressió sobirana del poble, amb programàtiques de renovació so­cial, política i econòmica, empa­rant-se, segons ells, en la voluntat del poble sobirà. Han d'agafar el brau per les banyes i, sospitant que està un xic desmembrat, as­sagen un seguit d'ensurts per ei-xorivir la bèstia balba. Copsada la reacció reviscolant

de la penya, apliquen les corres­ponents mesures ablatives, per tal que aquella no albiri el gol. Són els cans Cerbers de la nova era. Prests, per obstniir qualsevol jugada que pugui avançar prop de l'àrea del progrés, pesenten les ràncies tàctiques del Panem et Cirvenses. Es consideren diposita­ris de les preferències que el pú­blic té en matèria de lleure i no els cau la cara de vergonya quan anuncien amb orgull que, si el personal es deleix pel futbol, se'ls administrarà dosi a dojo. Si l'o­ferta catòdica no era prou plena de niciesa, ara podem sospitar el pit­jor. Ens resta, doncs, desertar d'a­quest exèrcit on la formació hu­mana la volen configurada en quadres, l'uniforme, buit de tot contingut avesat al coneixement lliure, el destinatari, inerm, fent el paper del met.

C o s e s d ' e n Sot

~i# j -

SÍ '•

E I porxo

Globus sonda

Governar un país és difícil. Tan difícil com dirigir una empresa o portar bé una

llar familiar, però amb una di­mensió més gran. Qualsevol di­recció executiva té problemes per­què cal prendre decisions. I la cosa es complica petquè abans de pren-dre-les cal saber què en pensa la totalitat dels seus membres, a menys que s'apliqui un sistema de govern totalitari. En una família es pregunta als

seus components què en pensen, i després el cap actua. En una em­presa es convoca els directius més alts. En un país, la cosa és més complicada perquè el president del govern i els seus ministres són, la majoria de les vegades, repre­sentants no oficials de poders fàc­tics de tota mena que són els qui realment donen les ordres. Una vegada que les han donat, el go­vern d'una societat democràtica ha de saber què pensen els habi­tants del país, els components de la gran família que, a la fi, són els qui tenen amb els seus vots la clau

FpNTCÜBERTA

de la seva continuïtat. Per saber què pensen els votants, cada go­vern, igual que cada maestrillo, té el seu librillo.

La tàctica del PP és quasi sem­pre la mateixa. En general no uti­litza el sistema d'enquestes sinó que llança globus sonda. Si vol re­duir les pensions, un cert dia en­trevisten per TVE aquella mena

Si et descuides,

garrotada. Et fan

empassar una llei

que et deixa baldat

de guru econòmic d'aspecte de­cadent qui pronostica apocalípti-cament que la Seguretat Social no les pot garantir. El govern espera les reaccions de la gent a veure què passa. Si la protesta és gene­ral no fa res, guarda la mo- difica-ció al frigorífic. Un altre dia, algú dels qui mana diu que caldria co­

brar 100 pessetes per recepta. En l'actual guerra pel control de la te­levisió de pagament presenta un projecte de llei, "obert a modifi­cacions". Amb aquesta tàctica cal que

anem molt en compte. No s'ha de baixar la guàrdia. Si et descui­des, garrotada. Et fan empassar una llei que et deixa baldat. Què passarà amb la nova llei del sòl? O la de les televisions locals?

Però el pitjor que podríem fer els habitants d'aquest país és pensar que les declaracions, propostes, intents de reforma o modificacions són només globus sonda. Podem tenir sorpreses desagradables. Jo creia que l'augment de TI­

BI o de la taxa de deixalles ho eren i l'ensurt encara em dura. És simptomàtic que les hagi presentat un partit que, encara que no sigui el PP, li dóna su­port a nivell de l'Estat espan­yol. Però tot s'encomana i quan un sistema funciona, igual que passa amb els programes de te­levisió, tothom el copia.

ELS / CANTONS Dk;mlm. SS ,/,htm;d, !>><>: Opinió i

C 0

Un museu per a Sant Cugat Quin i com?

JOSEP MARÍA Fict KKKS

E l tancament del Museu dedicat a Pau Casals al Vendrell obliga a meditar

sobre el fet. Una notícia, tanma­teix molt greu. L'antecedent del trist final del Clara de Barcelona posa més llenya al foc. El rere-fons: una polèmica política mu-seística catalana que prima l'art amb mitja dotzena de grandiosos i faraònics museus en detriment d'altres aspectes de la cultura. El rànquing dels museus més visi­tats l'encapçalen els especialit­zats (Dalí, Picasso...) mentre que els nous malden per obrir-se pas i només els de to innovador arre­len. Els petits museus, locals o privats, han d'acudir al màrque-ting i aviar a les vedettes per ser publicitats. En aquest context apareix un inici de debat públic. \ propòsit del tancament del Ca­sals, l'editorial de La V/in^iianlia del 16 de gener afirmava: "La de-gradación de las instalaciones, la desidia de quienes debían \elar porellas v Li falta de publico han hecho cl resto".

I ,a nominació de museus tot se­parant-los de les col·leccions cla­rificarà la posició dels nombrosos indrets que conserven materials ben singulars, de rocs volcànics a negres dissecats. escampats arreu el país. 1 lem arribat a visi­tar l'estiu passat un museu en un piset de protecció oficial dels anys quaranta. En veure la placa a la porta que posava museu local i tot remirant la façana se'ns acostà un vilatà que diligent anà a cer­car la clau i tornà acompanyat del batlle que ens guià la visita. El poblet empordanès volia recu­perar la seva història però amb només un miler d'habitants no podia accedir a un arxiu munici­pal, museu local o centre cultural. El poble s'estimava les arrels i produí un petit miracle: un veí donà el local, tot el poble facilità materials... Què fer davant aques­ta prova de civilitat i cultura? Ne­gar el dret a estimar el fet propi? De cap manera. L'Administració l'ha d'ajudar però mantenint les proporcions. Es clar que aquest museu haurà de tenir un altre nom i en relació a les visites, cal pensar que ni les escoles, rret de la local, hi faran cua. Aquest poblet, on tothom es co­

neix. és oposat a la tònica general del mon urbà d'avui, motivat pel meicantilisme. Ln un procés ge­neral de creació i de \ oluntat mimètica ambiental, trobem que la nova societat que emergeix ho fa amb nova sensibilitat i \ol que s'hi compagini l'afanv de conèixer i de veure la novetat, amb la sor­

presa. Com que el turisme té un extraordinari efecte econòmic de to sinergètic, ara tothom encorat­ja iniciatives museístiques per fer romandre més temps el viatger a la ciutat (i que així gasti més).

En relació al factor determinant de la visita al museu, la curiosi­tat segueix essent el motor. El sentit visual dels visitants es ba­sarà en un model nou que s'en­dinsa en la cultura dels video-clips i de la interactivitat més que en les presentacions de factura tradicional. D'aquí l'èxit dels museus que tenen una nova for­mulació d'objectius i una nova metodologia expositiva.

Hem pogut llegir com es parla­va de crear a Sant Cugat un mu­seu dedicat al món agrari del pas­sat. Recordem que tenim en funcionament l'esplèndid Museu de la Vida Rural de l'Espluga de

important al costat de la recupe­ració dels gegants, castellets...en el coneixement de la moderna tradició/Iot un món tradicional que es resisteix a morir enterrar en la tecnologia íbrània. En aquest marc, el Museu Local de Sant Cu­gat (MLSC) pensem que hauria de tenir uns paràmetres d'eficàcia:

Hauria de ser un museu al servei de Catalunya i pensat tenint en compte els destinataris massius (fonamentalment escolars, turis­tes i jubilats). També caldria pen­saren integrar-lo en circuits de la indústria turística general. No es pot construir un centre que sigui un museu gèlid on als badalls dels vigilants s'hi sumi el robatori d'al­guna obra d'arr única per falta de \igilància. El paràmetre que de­té r- mina l'èxit, agradi o no. és el nombre de visitants, determinat per l'interès, i per aconseguir-lo

seves sales monogràfiques (ta­pissos i fons locals) i sigui un mu­seu original amb plantejament europeu, un museu per al segle XXI i no per al XIX.

Sant Cugat ha creat unes infras­tructures prou importants per des­tacar-se per la seva voluntat de pesar culturalment al país. I si SantCugat no '"sona" amb premis o concursos, ha de ser imaginati­va per projectar-se. Potser el MLSC l'ajudi a projectar-la arreu del país més enllà de l'especialit­zació de l 'ANC, de la Facultat d'Arquitectura o de la de Teolo­gia del C '.entre Borja, gràcies a les particularitats de la nostra ciutat :ubicació central al bell mig del país -per comunicacions més que per gei igrafia-. estabilitat política per la presència d'una coalició na­cionalista al govern que, si pre­senta projectes seriosos, a llarg

Il·lustració: MONTSE CASAS. Escolti Municipal d'Art.

Francolí i aquí al costat, a Can cal set original en un planteja- termini pot assolir el suport ge-Déu, un museu de la pairalia ca­talana en una gran masia, en ple cor del Vallès. Segur que volem fer, encara, un altre museu d'es­tris i objectes de conreu? l 'n mu­seu ja no té el sentit tradicional de dipòsit, ha guanyat la imatge nova de l'espectacle, del museu dinàmic i del museu monumen­tal com a visió gràfica d'un con­text. El museu té a veure més amb la comunicació que amb la conservació de peces úniques.

Fa uns anys parlàrem amb un dels promotors de la recuperació del Paga-li-Joan i ens deia com calia trobar elements de verte-bració i de sentit ciutadà en una població que anava creixent ràpi­dament i que no tenia prou defi­nits els punts de referència dels ciutadans. Pastissos locals com el rosetó han demostrat que tot és

ment nou de la presentació, rigo­rós en la formulació i generós en els mitjans.

El contingut hauria de ser únic. No es pot vehicular un museu monogràfic més, que al cap d'uns anys s'hagi de replantejar davant la competència d'altres de simi­lars. Fer-lo monogràfic sembla una solució i davanr el sentit de recuperar els tapissos, caidria pen­sar que el Museu Tèxtil tic Te­rrassa i el Museu de la Indu­mentària de Barcelona són unes col·leccions molt vàlides en el seu mercat, ares el ganxo de la roba. Cal, però. fer-ho amb una in\ eisió que faria tremolar Ics ma­quinetes de calcular, i a mes, no deixaria de ser una col·lecció. Quants museus hi ha a Europa dedicats als tapissos? No podem fer que el futur MLSC tingui les

neral de la població i dels partits, ambició d'anar més lluny en la política cultural, possibilitat d'es­pais verges per recuperar, siguin masies o terreny verge... Tot plegat fa detectat que tenim

moltes possibilitats d'anar vers un museu amb repercussió nacional. L'existència d'estructures cultu­rals a la ciutat, amb el Grup d'Es­tudis Locals o el Club Munta­nyenc, possibilita que el planteig teòric del MLSC no derivi vers discursos personalistes sinó que pugui esdevenir una aportació no­table per al futur de la ciutat.

Invertir diners locals (amb la pressió fiscal que.patim) o euro­peus (tan buscats com van), en un centre museísric que possi­blement serà ofegat per la indi­ferència en uns pocs anys, és com treballar amb sorra. Només l'am­

bició de fer un projecte original. racionalment assumible pels cos­tos i amb una tipologia nova, pos­sibilitarà que el pas del temps el consolidi, el faci autosuficient fi­nancerament i d'autèntic servei per a la ciutat, la comarca i el país. I a Sant Cugat tenim dos grans centres que volen viure més enllà del seu valor funcional i simbò­lic: un Monestir excepcional i uns estudis televisius notables.

Quan varen demanar la nostra col·laboració per al Museu d'His­tòria de Catalunya (MI IC) la và­rem donaren la perspectiva pro­fessional d'historiador i entràrem en contacte amb una nova con­cepció que, per primera vegada, posà de forma.massiva la història al servei de la ciutadania tot allu­nyant-la dels esquemes del XIX per entraren cl segle vinent. No és estrany aleshores que quan el Museu de l'Exèrcit de Madrid s'hagué de renovar o a les Illes es vol fer un nou museu, es visiti el Ml K \ per la seva originalitat i èxit en la presentació. Es clar que en­cara ho podia ser niés, però la tendència és clara: vistositat, ri-gurositat. novetat formal, noves tecnologies, interactivitat i sor­preses captivadorcs constants.

En el món actual, un museu que no suggestioni o creï una atmos­fera de complicitat restarà a la cua de l'interès oficial i els polítics constantment es replantejaran la seva utilitat. Només es mantenen en la forma tradicional els grans museus acumulatius resultants dels espolis colonials o fruit de la dèria també acumulativa de con­servació fet per un tenaç col·lec­cionista (sigui el Louvre o sigui el Museu del cinema de Mallol). El veritablement important és la qualitat del valor general o l'es-pectacularitat de l'especialització i, de retruc, es tenen aleshores els valors educatius que fan que sigui interessant pels del ram i pels cu­riosos que hi fan un vol, ja que hi estan de pas. El Museu de Gu-temberg pot ser visitat pel viat­ger de pas circumstancial o bé per l'afeccionat que travessa Europa expressament. El museu local de N o Z l'estimen els seus habi­tants, però ningú el visita.

El Ml ,SC té dos camins a triar: fer una projecció imaginativ a, de qualitat i per tant de continuïtat, o ser un dipòsit més fins <\uc "IA degradaeión de las insialai.ioncs. la desidia de quienes debían ve­lar por cl las \ la falta ile publico havan hecho el resro".

Josep M. l·i^itcrts es Duc/or c/i Història

OS 4 CANTONS

Societat 14 Divendres, 28 de febrer de 1VV7

Sant M e d i r

l'.ennita de Sutit Medir s'omple de santcugatencs el dia 3 de marc. Foto: h.lS 4 CAN'I 'OAS. I'.ermita ha estrenat campana, mosaic i un banc. Foto: ELS 4 CANTONS.

3 de març, Sant Medir Aquesta edició ve marcada per la figura del Pi d'en Xandri i restrena de la cobla

Un any més, torna la festa santcugatenca per ex­cel·lència: Sant Medir. L'ermita serà el punt de trobada dels milers de ciutadans que mantenen la tradició d'honorar el patró local un any i un al­tra. No hi ha santcugatenc que presumeixi de ser-

ho que no pugi a l'ermita el dia 3 de març. Aquest any, la festa, tot i els elements tradicionals, in­corpora elements nous, i es fa més santcugaten­ca: el record de l'atemptat al Pi d'en Xandri, l'ac­tuació dels Castellers i la presentació de la Cobla

Sant Cugat confirmen aquest reforç de la identi­tat del municipi. Aquest any, a més, es recupera una vella tradició: el concert de Sant Medir que la Coral Sant Cugat ha volgut repetir, com es feia anys enrere.

ANCKUS CASTUERA

Així com l'edició de 19% es re­cordarà perquè els santcugatencs van haver de complir amb la tra­dició i amb l'obligació de votar al Congrés dels diputats, la festa de Sant Medir de 1997 té uns quants clements que la converteixen en memorable: tothom tindrà una sensació diferent i ben especial quan, seguint el camí cap a l'er­mita, vegi apropar-se el perfil del Pi d'en Xandri i després el deixi enrere, amb les crosses que li han col·locat per curar les greus ferides que li van fer la nit del 2 de fe­brer. El sant sempre és protago­

nista per Sant Medir, però l'arbre més emblemàtic de Sant Cugat rebrà dilluns un homenatge.

La jornada començarà, com és habitual, amb una xocolatada a la plaça d'Octavià. La cercavila de banderers serà rebuda a les deu del matí a l'Ajuntament per l'al­calde, que tindrà paraules sentides per al pi en el seu parlament, per la significació que aquest arbre té per als santeugatencs. A conti­nuació, l'Esbart Sant Cugat farà una ballada.

El tradicional ofici religiós que es fa cada any a Sant Medir el dia 3 de març començarà a les 12 del migdia. Les sardanes, que cada any són inel-ludibles per Sant Me­

dir, sonaran enguany més santuc-gatenques que mai. Després de la missa, es presentarà oficialment la Cobla Sant Cugat. Els Caste­llers de Sant Cugat faran una ex-hibicó a l'esplanada a partir de dos quarts de dues, abans de dinar. L'ermita de Sant Medir estrena cada any alguna peça nova gràcies a l'esforç dels membres de la Pe­nya Regalèssia, que és un gran banc que han construït. La Coral Sant Cugat, per la seva banda, ha volgut recuperar el tradicional con­cert de cant coral que es farà diu­menge a la tarda al conservatori. La mateixa coral, La Lira de Mon­tornès i la Coral Sant Jeroni de Montbau hi actuaran.

Sardanes amb so de casa • J o s e p C o s m e Barceló no podrà veure realitzat el somni per al que havia treballat amb tanta il·lusió durant molt de temps: la mort li ha pres l'o­portunitat de veure tocar, per primera vegada, "la seva" co­bla, la Cobla Sant Cugat, en el marc incomparable de l'aplec de Sant Medir. Va ser l'impul­sor d'aquest conjunt, que di­lluns farà sonar els sardanes amb més gust santcugatenc, però va morir fa poques set­manes. L'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, recordarà

la feina desinteressada de Bar­celó i la importància que té per a Sant Cugat tenir una cobla. "Era el que faltava per com­pletar els elements que donen identitat al poble, i és molt sig­nificatiu que la iniciativa hagi sorgit del teixit social", va des­tacar divendres, a la sortida de l'estrena de Tríade, l'últim es­pec t ac l e d e l ' E s b a r t , q u e tindrà una doble participació en l'aplec de dilluns. El grup Mediterrània col·laborarà amb la parròquia de Sant Medir de Barcelona. /À. C.

El Pa de Cada Dia

ara també a la Ctra. de Cerdanyola, 6

Tel. 674 12 71

FORN • GRANJA • DEGUSTACIÓ

Pa i Pastes cuites cada dia Obert diumenges

río tanquem al migdia

Amb la garantia de

VALLÈS PA, S.A.

ELS4CANTONS Divendres, 28 defebrerde 1991 Societat 15

C a s t e l l e r s

La colla santcugatenca estrena local social a P Ateneu

La seva temporada comença aquest diumenge CLARA ROIG

Els Castellers de Sant Cugat van presentar ahir el seu nou local so­cial, situat a l'Ateneu santcuga-tenc. A Tacte de presentació de la Casa de la Colla (com els agrada dir als seus membres) també es va fer un balanç de la primera temporada de la colla i una pre­sentació de la temporada que co­mençarà aquest diumenge, da­vant el Monestir i dilluns, 3 de març, a l'ermita de Sant Medir.

Segons Pere Vilarassau, presi­dent dels Castellers de Sant Cu­gat, el canvi de local social, del Club Muntanyenc a l'Ateneu, rau "en la necessitat d'un espai polivalent perquè el moviment d'una colla castellera és molt im­portant". Així, el nou local a l'A­teneu assegura les dues condi­cions necessàries per a la colla. D'una banda, els Castellers de Sant Cugat disposaran d'una ofi­cina pròpia per atendre tots aquells interessats en la colla, i de l'altra, els Castellers tindran uria sala per fer les reunions set-

Una actuació dels Castellers de Sant manals que calgui. A la presen­tació del nou local social, també es va destacar el balanç positiu de la primera temporada de la co­lla santcugatenca. "El balanç ha estat molt millor que es preveia quan es va crear la colla, al no­vembre de l'any passat" afirma­va Vilarassau. D'aquesta mane­ra, al novembre es desitjava que en dos o tres anys la colla arribés als 160 membres. Però passats els set primers mesos, els Caste­llers de Sant Cugat ja eren 302 en llista. "Aquesta xifra és molt

Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS positiva perquè assegura un futur encoratjador", explicava Vilaras­sau. El president de la colla afe­gia que "aquesta temporada es començarà amb molta seguretat i confiança i amb perspectives d'aixecar tota la gamma de cas­tells de set". Amb aquesta in­tenció i amb la d'assentar la tra­dició de començar temporada, el diumenge més proper a Sant Me­dir, el dia 2 de març, els Castellers de Sant Cugat sortiran a plaça, davant el Monestir, a partir de dos quarts d'una del migdia.

o o p e r a c i o

Sant Cugat, líder de la comarca en projectes

de cooperació AURA COSTA

-SaatCagat-

8.575.000 pessetes és la quan­titat que Sant Cugat ha invertit en projectes de cooperació amb el Tercer Món durant el 1996. Aquesta xifra el converteix en el municipi del Vallès Occiden­tal que més diners ha destinat a l'àmbit de la solidaritat, seguit de Terrassa, que hi ha aportat sis milions i de Sabadell, que n'ha donat quatre. El Fons Català de Cooperació

al Desenvolupament ha estat el destinatari de 7.300.000 pesse­tes. La resta de l'ajut econòmic cedit per Sant Cugat s'ha dis­tribuït entre l'ONG Medicus Mundi, que n'ha rebut un milió i la 3a Caravana Catalana per la Pau al Sàhara, que ha obtingut 275.000 pessetes.

Aquestes dades confirmen la sensibilització de la societat santcugatenca que contínua­ment demostra la seva implica­ció en la lluita per aconseguir l'equilibrí i la igualtat mundial. No en va, Sant Cugat ha orga­

nitzat sempre actes de solidari­tat amb els països en conflicte. Una bona mostra és el recent resorgiment del grup Baula, la Plataforma Sant Cugat pel Zai­re o la campanya que Mans Uni­des engegava al municipi fa tot just quin/x dies per recaptar di­ners per a un projecte de reca-pacitació dels pagesos de la po­blació brasilera Ribeirao-Cascalheira.

En total, el Vallès Occidental ha aportat prop de 40 milions de pessetes al Fons Català de Cooperació, organisme que s'encarregarà de coordinar aquestes aportacions i destinar­ies a projectes solidaris que es duran a terme bàsicament a Amèrica del Sud, Àfrica i als Balcans. Tot i que la inversió econòmi­

ca és molt important, des del Fons de Cooperació es fa èm­fasi en la importància que "els municipis impliquin els ciuta­dans en accions de sensibilitza­ció per tal de potenciar un can­vi d'actituds i donar a conèixer la realitat dels països del sud".

Plataforma cívica PER LA DEFENSA DE TORRE NEGRA I RODALS

EES4CAINT0NS «El diari de tots» é/k*

PEFE|SE/V\ TORRE NEGRA C O L L S E R O L A

MOSTRA DE DlBUlX Informa-te'n a la teva escola

- Podeu participar-hi tots els alumnes de les escoles i instituts de Sant Cugat. - El tema del dibuix és "Com t'agradaria que fos l'espai del Pi d'en Xandri - Torre Negra?". - Els dibuixos es faran en els fulls lliurats per l'organització. - La tècnica del dibuix és lliure.

Tots els dibuixos els exposarem des del centre de Sant Cugat fins al Pi d'en Xandri, formant part d'una exposició itinerant. Com serà?...Això depèn dels dibuixos que hi col·laborin.

PARTICIPA-HI, DEMÀ HO AGRAIRÀS

Col·laboren: IN DU BRUC, S.A. ^IrW

16 Societat ELS ÍCAMONS Dk.ni/lm. >H de febrer de 1997

T r a d t c í o n s

wPotaje% vi i poesia al CPA

per celebrar el Dia d'Andalusia Unes 200 persones de Sant Cugat celebraran la festivitat

Jnsi.i ' \ l \KI \ MIKO

- Sant Cugat -

l-'.l Cen t ro Popular Andaluz ((!PA ) ha o r g a n i t z a t pe r a aquest cap tic setmana els ac­tes de celebració del I )ia d'An­dalusia que s'ha posposat als dies 1 i 2 de marc. tot i cpie la testi vi tat és a\ ui div e tul res. La commemoració del Dia d'An­dalusia començarà dissabte a les 1 2 ilel migdia amb els actes oficials on hi assistiran institu­cions i en t i t a t s cul turals del municipi, lot seguit, s 'entre-garan els p remis del p r imer concurs de poesia organitzat pel CPA i s'oferirà el vi d'honor als assistents. Més tard, es farà la tradicional degustació de po-t/ije andaluz. A la tarda, es farà la festa folklòrica amb l'actua­ció dels (iiíidros de baile del CPA i de l'escola d'alumnes, i un re­cital de cançó espanyola a càr­rec de Marga Montero. Durant els actes de la tarda també s'a­torgarà la placa al soci de l'any del CPA, que la junta ha ele­git en funció dels seus mèrits. Kl CPA preveu l 'assis tència

Els membres del CPA celebren aquest cap de setmana el Dia d'Andalusia

d ' u n e s 200 pe r sones ja que lona per fer l 'ofrena floral a "cada any sol have r -h i una afluència massiva, tot i que li­m i t a d a per l ' a f o r a m e n t de l centre, motiu que enorgulleix el CPA", segons ha manifestat el seu president, Gabriel Ruiz. El d i u m e n g e dia 2 aniran al parc de la ( ïu ineueta a Barce-

Blas Infante. La festivitat es clourà amb una concentració d'associacions culturals anda­luses i un d inar a Manresa . Ruiz afirma que "aquí la festa se celebra amb més empenta , frenesí i ganes, ja que estem fora de la nostra terra".

E n t i t a t s

La Unió Santcugatenca forma una nova junta

presidida per Gonzàlez

.4 l'assemblea, va haver-hi polèmica entre els membres de la junta, l'utu: X.C..

- S a n t C u g a t -

La Unió Santcugatenca va cele­brar el divendres de la setmana passada l'assemblea anual de l'en­titat. Durant Pacte es van aprovar els comptes i la memòria de l'any anterior i es va renovar la junta rec-tora de l'entitat. Joan Llamas, Er­nest Naté, Pere Marín i Felicísi-itio Regollo no es van presentar a la reelecció dels seus càrrecs. Du­rant la reunió es va formar la nova junta rectora que continua presi­dida per Jesús Gonzàlez. Els nous membres són: Josep Puig, en la vi-cepresidència; Jordi Junyent, com a vocal d'escacs, i el vocal Santi Sa-lido. A part, la junta de la Unió està formada per Pere Caldes, Maria Dolors Bertran, Conxita Pla, Jordi

Gonzàlez, Anna Maria Barberà. Jo­sep Maria Canes, Judith Gonzàlez i Josep Maria Conde. Jordi Gon­zàlez, que ja porta set anys presi­dint la l nió Santcugatenca, espe­ra "portar l'entitat allà on estàvem" i "engrescar a la gent perquè s'a­nimi". Aquest any, l'entitat conti­nuarà amb la seves activitats i tor­narà a organitzar la Mostra Popular. "Hi ha molts projectes" i "un es­perit viu".

Per la seva banda, Ernest Naté afirma que no s'ha presentat a la reelecció perquè considera neces­sari un programa "amb unitat de criteris" i un grup de gent que el defensi per aprovar-lo en assem­blea de forma democràtica, fent les accions" amb transferència i eficàcia". / R. B.

Cirurgia • OH. FERHÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell djgat&i. ASC-Prewasa-Sanltw Av. Torrat****. 2-8, 2n, Al . Sant Cugat « 5 8 9 4 7 0 0

Consult. Centre Mèdic • CENTRE M É W C SÀBAT Cflrtrticats cta cotx&jer 1 «npaa. Madtdna intenta, kaserterapfa CSenSag&fiutfW, 2, anto). la SantCugst 9 9 7 4 1 5 2 6

Dietètica-Nutrició * MARIA RIUS SOUER Asupmsuta, nuMcid; dkMHtat. WDWtWfr víngud*. c/ FranòHP ttOMttt, « H » . tf2«.Sa«C«BBt, «8891307 •ORA, M.<KHffmao&ttJUtirr M*Sc>n» amarat, ttotDttm». DftMBv** msaro i 4 Í P W . h c ^ < & * * & * ? * . c/Énoavattad», 21, íarpja. SuntOugNt. « 6 7 4 8 3 2 9 / 8 8 9 2 8 8 8

• CENTRE D ' O B R A T í W » -O N A ESTÈTICA Om. Anna R. Oartè * D», ftptwfe 6ft> gwna'Dra Uunt8aK*i consultori* Brnummautauint. **«*-blanca, 2-». 2» ptata, * s p . 64. 68196 SanlCugat » S 8 » 4 3 $ y » | | f 4 3 . < t »

Fisioteràpia • S O H A R O H A FERRÉ Feiott^p^AUÍ3fericia«aBÍiaHanatc,AB>· sa-tíVBJ, 48. Sant Cugat « « * 4 4 6 ? 2

Metge capçalera

•j-ResouinotCAUSSA Genatna. Av. Torreblanca, Z-$

Pr·v·.MutHGC « S t t i t à t V t r 9 0 9 a 3 1 0 « O U r ^ Z * ^ d o n w a i .

• Or. «K>«rS6R«AT QASWQA MMgtdK^Mam. VMtt **rr»*ra<5íBet Maia, W,àB.S«e» Cagat

Mútues

m4*m*t*i*ti ortwM» nom- y i Raça

Odontologia •Ctí(ftC*WïRCCeKrRAL. &T*^Mt^Qijm&W me­ni, pfftlllt» amt* <? * * W Mird, 16

$% baix* . Sant Cugat ~ 5 8 * 0 3 1 $

, ïft$tantolDgl& ptè* )H&jftSfc*H)|)édtatita> oftadònria, mytuea. **.•&«»«»«(», 2-6,2a, 11 Sant Cugat

frOfr 0803 •«JWCAOBirALMAYOR O&Éat^aantcBi.cfftodorcia, imptejv tetoa^tidaMapMiairfe. 0» <j^»« « « * * » " * • » , d« to h a 13 h i d» Í 8 h * Í 0 fc. Maior, 23-25, tr, 3«. ^ 0 ^ . ^ 8 7 4 7 2 4 0

méÈHt£t&mt. ««WTooimcíA £kK**ttothtr8<«r>dt CModónçla e»*** 9*t«iJWani»oiadufct. C/ Santa Mana fl,

« 9 8 » 7 0 4 0

Or. Munia, Cl. Sant Cugat

«888 458»-875 2812 •DacARtosRossem Odontologia twistadutta, AMB. «bateaada, 20. tr 3a. Sant Cugat « 8 7 4 7 2 1 6

• D B A . U 1 2 0 W 0 0 CtfBteóaoW intartal. Bntuau nans i » fex&tf*, ai Francesc Mofagas. 5, * # * • «e t .S« tC t i a> t«6740S06

Cltmca (tàntal. OI a t b . ^ h í l ^ a ) h Pg Sant Mmjf, 22. biiKpe, Sant Cugat « 6 7 4 2 3 3 8 , ^ É É "" '

Oftalmolc OCULAR

W»*Bit«i·-|^^.A»*»>nc«asBn«ai*i MedÉfiac. FnS«<*fc*ta»BBE;, 46, enfr. 2.

Podologia

M A M k J ^ f f a u , * M t B , tfenttfe* or. l«pMk^«4|N(itótm*t, « W ^ i M ptw.;

tt^W?S-'9«l7rÉ$«S

Psicologia

çpflpwoentatgsííí» ' ")«dttn».AK

£ i « * t "

èife*ttWtóLACA!fr»1.0 IgtÀ, gnfctama* <fapr) 7 ,1* .m3at«í^)«t ,

f>eda9e>cpa.tp(ppè(ía.j( gual9$M SatíCjifgat^

Pediatiici CASA-

22f* í í« . ÍS*CuaBt . * S 8 » 3 1 «

FDeZ. SOOtA CejaSiAxl,

ïTA» Catalunya,

•PBJW CANOSA tíeeoA P«Ba«a - Mecfema a* *soer t Av, To-nt&fel·lWa, £ - * 3r ()», Sant Cagat « 8 7 4 8 7 9 8 - 5 8 9 ^ 4 8

« W » . A W í A F U 8 B e R f r i C A t D e S Patüant*. Vteticpo Salut Mapte. £ « « « » « • t k ^ W p i s SantCugat'' « l f c S » 9 S - « 7 5 4 7 9 Í Í

Paíoatag^js·tquíatfia, tegopaiía Plac» Ot.Qtt*é*.«, 2», 3a. Sattt Cugat » « Í 4 « | 8 1

« I t A t I Í Ò W A EDUARDO GAft*

OQiHA Pstwlogía «íntca. RWa. Can Mom. 1 , S « t Cuga' » S 8 » # 4 4 ^ 4 3 t > 9 8 2 S

Psfcc^'AwíatavaepM^.f íaQító*:

tan^pfc^<aownau(Jw, (V Rancaae M*«s^ !2$«?,2oi , ,SantC t S ) aL » 8 ^ Í » « » ' 4 i e 4 8 4 8

Pulmó i cor

# 0 M O À Í Í V A U . D E P E R A S

Potm^j-jor. Major, 36, 2n. Sant Cugat

Tocoginecologia-Obstetrícia

QfasWricàb i gteecotogia. Horas cotwtn*

gwkw, fn»neBwM<)iBgBfi.SS«ïí. 1f*a-SantCt i9at .«8»»1307

• O r a . SBtA MARTÍNEZ

ObtíeWetaigiriewtogia. rtor»»W)Ovíngu*iS. ftanctusc «oragaa, Z8*27, ir 2a SantCugat» 8 8 * 1 3 0 7

Tòoogin*eoto^Hor6«<»«*iguda» A * Catafwrça, 8<,4« t«. Sant Cugat « 8 8 9 4 8 0 8 ftBagafar:874y40>

• O B . » W 6 B « C « f U í t A P 0 « T e™oÈ»s^BbtiÉifrtóa»eço»aSa, MMfate, mo«w(«aM>M»t»I«n«. Ftaocese Mr*a-aas 1-^àra», J a r í C u w t

F * » Ï 8 » 1 Í

" ^ Ü ^ ' ' • ' - " ' • '

CLÍNICA PARC CENTRAL

ODON TO-E5TOMATOLOa A

Doctor Thierry Hascoet

M e d u o tranies

( oi _»)«<>

( )Df)NK)L()C, IA C.rNlRAI l IRl.t.lA

CROILSIS [SICTK \

• De lune*. ,i viertio^

de H) a 14 h \ de 10 j 20 h

Telf.: 589 59 42 Urg. 929 69 48 76

c/Joan Miró. 1(>

SANI CLiCAf DEL V-\LI fs

A*T«r«b ta t *^a i *e .$» *Ct« * t : « { W r T » « 8 '

Traumatologiu • Oa^AHCftSAWft* SA1XARSS

Au. TortaWaoc». 24,2a-tà. « S 8 8 t » «

traiwaStog». CetURtR» 5 »*)WI«S'X Av.1 « 8 7 8 5 7 5 8

• 405HEP I I M ^ R Í W O

TtaumsWostet, srtopèdiífc títarfa Pr«vta*ft. Med^tee.. rrettefsea, 2-8,2a-W. SatttCwflat « 8 8 9 1 8 8 8

* r ^ r ^ R « ^ A B A É » W f f l O

mmem&fríèm C/Otrona, 2t, lf3s

«6744346-5890534

Institut Psicomèdic Sant Cugat

Servei de Psicoiogid Clinn.i i

Psiquiatnta

Servei d'orientat ió i Tractament de les addií i mns

Unitat de Tabaquisme

edifici TORRE BLANCA

Av Torre Blanca, 2 8 3r B 08190 Sant Cugat del Valies

(Barcelona |

Tel. 589 37 87 Fax589 35 18

ELS4GMVTON5 Divendres, 28 de febrer del991 Societat 17

Serveis

Sorteig d'un viatge a les Canàries organitzat pels comerciants del centre

El 28 d'abril es coneixerà el guanyador RUTH BOLLINGER

- Sant Cugat -

Ara que s'acosta el bon temps, els comerciants de la zona cen­tre de Sant Cugat han organit­zat un sorteig d'un viatge a les illes Canàries per a dues per­sones i d'una setmana de du­rada. En agraïment a les visi­tes dels seus clients, la majoria dels botiguers dels carrers San­ta Maria, Xerric, Francesc Mo-ragues i plaça del Doctor Gal­tes han decidit començar una campanya d'estímul i partici­pació dels santeugatencs . Aquest sorteig és la segona ac­tivitat que organitza aquesta comissió que representa el col·lectiu de comerciants, ja que prèviament van fer l'en-galanament dels carrers de for­ma conjunta per l'edició de la Festa Major de Sant Cugat de l'any passat i van donar el pre­mi a Asdi, Associació prodis-minuïts psíquics i físics de Sant Cugat del Vallés, per ajudar en la construcció del seu nou cen­tre a Valldoreix. Les butlletes per al sorteig del

viatge seran repartides entre els clients dels comerciants ad­herits a la campanya, a partir del mes de març, un cop aca­bada la temporada de rebaixes. El número premiat serà el que coincideixi amb les quatre dar­reres xifres del sorteig de PON­CE del dilluns 28 d'abril. Els premiats guanyaran un viatge en avió per a dues persones a l'illa (iran Canària o Tenerife, amb una estada d'una setma­na en un hotel de tres estrelles organitzat per Viajes Ecuador. Les properes activitats que té

previst organitzar la comissió dels comerciants de la zona centre estan dirigides a fer par­ticipar els santeugatencs com, per exemple, concursos litera­ris o fotogràfics. "No volem ser tan pesseters, sinó fer coses més lúdiques perquè la gent s'hi trobi bé".

"S'ha de donar servei i facili­tats de compra", declara Agus­tí Gutiérrez, botiguer i mem­bre de la comissió organitzadora dels comerciants del centre. Segons Gutiérrez, pretenen oferir "un tracte per-

VftUES ECUAPO

t"gv···"í1ï'Tlii i ' ~ ï i f * B I

Viajes hcuadoi organitza el viatge premiat. Foto. Al.EXCALSINA

sonalitzat" i evitar les relacions "fredes" que es produeixen a les grans àrees comercials. "Sembla que últimament com­prar a prop resulta més econò­mic perquè no ens hem de desplaçar i, per tant, estalviem

gasolina", afirma el comerciant. A més, els clients només com­pren "el que necessiten". A la llarga, segons Gutiérrez, la re­lació entre els petits botiguers i les àrees comercials "s'anive­llaran".

Tall de llum a TVE Sant Cugat

À.c. -Saat Cugat-

Les instal·lacions de Televi­sió Espanyola a Sant Cugat, si­tuades en terrenys paral·lels a l'autopista A-7, van patir un en­trebanc durant el matí de diu­menge. Un tall perllongat del subministrament elèctric va deixar a les fosques els estudis de la delegació de programes a Catalunya. L'avaria va ser conseqüència d'una fallada en el circuit elèctric que es va re­parar en unes hores. L'apaga­da va coincidir amb un esca­pament de gas. la qual cosa va provocar una lleugera confusió a l'hora de determinar ics cau­ses d'un i altre incident. Al­guns treballadors »an ser atesos en les dependències sanitàries dels estudis de televisió per­què la inhalació dels gasos els havia provocat marejos, però no va haver-hi ferits greus.

Tot i la manca de llum, la pro­gramació del centre territorial de TVE a Sant Cugat va con­tinuar sense incidències. Els tècnics van utilitzar els grups electrògens d'emergència per poder mantenir les instal·la­cions en funcionament durant el matí.

3r GRAN TROFEU CIUTAT DE SANT CUGAT DE BALLS DE SALÓ

ORGANITZAT PER L'EBS PEPE ASENSIO I ELVIRA AYESA

8 i 9 de març al Pavelló Municipal VENDA D'ENTRADES

A partir del 24 de febrer a l'Escola de Balls de Saló C/ Anselm Clavé, 17 (Unió Santcugatenca) • Els dies 8 i 9 en el Pavelló

<fr Col·labora:

om *

'•$•

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès MS4CANTONS $M ous-r

18 Societat ELS-íCAIVroNS Divendres, 28 de febrer de 1997

E n t r e v i s t a

RKDACCIÓ

-Què vol dir Tliau? - "És l'última lletra de l'alfabet

hebreu i té el significat d'humili­tat; és la darrera, no la primera i, per tant, tenim un esperit de servei.» -Qirin es el projecte educatiu <le

l'Escola Tliau? -"Ks basa en els quatre principis

de la catalanitat, la confessionali-tat l'oliertura social i l'escola activa." -Anem a pam*. (Catalanitat d'en­

senyament fins a quin punt? - "No ens referim al sentit de ca­

talanitat de quan es va fundar l'Es-cola'l'han de Barcelona, sinóa l'ús normal de Mlengua catalana en tota la vida de l'escola: s'estudia i es treballa la llengua, la història del país; es coneixen doncs les perso­nes que realment han estat impor­tants, transcendents, en la vida cul-tural del nostre país, i tota la geografia. Cal tenir en compte que no deixem de banda l'estudi d'al­tres llengües com pot ser el castellà, l'anglès o el francès." —I el p r inc ip i de confessio-

na l i la t? - " D e vegades és un principi mal

entès. Volem transmetre uns valors cristians, uns valors de convivèn­cia d'uns amb els altres. Quan par­lem de festes tradicionals, com el Nadal o Tots Sants, els donem un caire més transcendent o d'alguna manera pensem que hem d'anar més enllà dels torrons, dels regals de Reis, tic les neules o dels panellets. Kxpliquem una mica quin sentit té la història del Nadal o quin sen-

TERESA TRIADÚ. Directora de l'Escola Thau de Sant Cugat

"Els donem coneixements, però ells han de pensar i descobrir coses .99

tit té la història de Tots Sants. Aquest sentit l'adaptem segons l'e­dat dels nens." —Es una escola oberta, solidària

i cívica? -"Doncs, per exemple, acceptem

nens amb certes dificultats; dispo­sem d'un ascensor per a nens que tenen problemes per caminar..., acollim infants que tenen dificultats però que poden seguir una escola­ritat com els altres. La resta han de saber que tenen els mateixos drets que ells. A més, no'ens tanquem només al nostre món; comentem i participem, per exemple, de cam­panyes solidàries pel Zaire. A més, formem part de les escoles asso­ciades a la UNESCO i participem en les activitats que ens proposen. Estem oberts de cara enfora per­què pensem que els nens han de

conèixer totes les realitats." -Què entenen per escola activa? -"L'escola activa l'entenem i la

posem en pràctica cada dia fent que el nen sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. No tenim la idea que el mestre omple la pissar­ra de dalt a baix, el nen copia els apunts, s'ho creu tot, tanca la lli­breta i s'ho estudia per a l'endemà. El que fem és donar-los uns co­neixements i uns mecanismes per­què ells mateixos descobreixin allò que han d'aprendre; manipulen, van al laboratori, fan sortides... Quan tu mateix descobreixes una cosa o arribes a una conclusió, allò ho has après. Si només ho has après per­què t'ho diu el professor, al cap d'un temps no te'n recordes. Volem nens que pensin, que prenguin deci­sions. que s'equivoquin, que siguin

capaços d'argumentar les coses; orientem i ajudem, però no solu­cionem els problemes." —Es un gran aval de l'escola el fet

que existeixi per iniciativa d'un grup de pares? - "Evidentment, aquestes perso­

nes creien de manera incondicional en la nostra feina i, de fet, l'actitud d'aquests parcs ens ha ajudat molt per començar a tirar endavant l'es­cola de Sant Cugat. I Ina de les co­ses més importants d'una escola és que les famílies i l'escola vagin pel mateix camí; si no és així, el nen no sap a qui creure. L'escola és no­més un complement de l'educació que reben a casa. Si a casa no estan acostumats a ser endreçats, a men­jar verdura o fruita, difícilment a l'escola seran endreçats... Els pa­res tendeixen a protegir massa els nens de les coses que els costen o els poden fer mal, i això no és bo."

-Serà una escola de Sant Cugat? - " D e fet, el primer dia d'escola

ens vam dedicar primer a donar-conèixer la nostra escola i després a saber on som; vam agafar un plà­nol i ens vam situar al Vallès. La gran majoria són nens i nenes de Sant Cugat, però també n'hi ha de Sabadell, Cerdanyola... Som molt conscients que som de Sant Cu­gat No ens hem sentit mai una su­cursal de l'escola Thau de Barce­lona; som com ells, treballem en la mateixa línia, però des del co­mençament tenim un sentit d'au­tonomia. De mica en mica anem formant part de Sant Cugat" -Què és el mflor de dirigir aques­

ta escola?

-"Després de 14 anys de treball a l'escola de Barcelona i d'haver pas­sat per totes les edats (la meva car­rera ja va ser fer pedagogia, i res­pecto i estimo molt aquesta feina...), cl millor és crear una cosa tenint una base. Es molt bonic crear, però també és molt dur en el sentit que cada cosa que fem és per primera vegada. També és molt important l'equip de gent que puguis tenir. un bon equip de gent que prové de Thau i que té molt entusiasme i moltes ganes de fer coses, l 'na al­tra satisfacció és que aquest segon trimestre estem recollint els fruits de la tasca realitzada durant els tres primers mesos quant a hàbits; això és molt gratificant La paraula di­rectora, però, la canviaria per res­ponsable d'un projecte; malament si sempre has d'anar dirigint les per­sones.»

-L'escola és l'aprenentatge de la vida? -"Sí, és una frase d'Artur Marto­

rell que vaig mencionar el dia de la inauguració: "Si l'escola és un aprenentatge de la vida, l'escola ha de ser vida". No podem viure en una capsa de vidre, podem estar contents i podem estar tristos. Cal transmetre els valors de les coses i l'esforç que costa aconseguir-Ies; aquest esforç és més difícil de trans­metre. L'actitud més fàcil d'un nen davant una dificultat és dir "no ho sé, no em surt". Jo sempre dic als meus alumnes que explicaré les coses tantes vegades com siguin necessàries si hi posen interès. Si no s'esforcen en la feina i només pregunten, això no serveix de res".

Ensenyament

El bus de les professions visita

Sant Cugat durant tres dies Va oferir informació als estudiants sobre les sortides professionals

R l · l l l I i o l . l . l N < ; K R

l n bus peculiar ha visitat aques­ta setmana Sant Cugat. Es tracta del bus de les professions del De­partament d'Ensenyament de la General i tat de Catalunya, un vehicle articulat en què es pot vi­sitar una exposició d'uns 45 m* sobre les sortides professionals. Dins d'aquest vehicle, es podia trobar una representació de les diferents famílies de la formació tecnicoprofessional amb mate­rials que s'utilitzen durant els es­tudis o que els mateixos alum­nes han realitzat. Aquest bus singular va estar estacionat al Pla del Vinyet del dilluns al dime­cres d'aquesta setmana i va aten­dre sis centres santeugatencs,

com també tots els altres alum­nes, pares i professors interessats.

La visita, dirigida especialment a alumnes de 8è d 'EGB, 3r i 4t d'ESO, va consistir en uns 45 mi­nuts d'explicació guiada per tèc­nics a l'interior del vehicle on es presentaven les diferentes ofer­tes del món educatiu. Els alum­nes també van assistir després a una xerrada orientativa a l'aula magna del Conservatori Victòria dels Àngels. El bus també va ofe­rir qualsevol tipus d'informació relacionada amb l'educació, com els accessos a les universitats, les notes de tall, els exàmens d'in­grés o la reincorporació al cicle formatiu, els centres privats, en­tre d'altres.

Segons Montse Lluch, pedago­ga i membre del projecte bus de

les professions, "els alumnes con­tinuen tenint els mateixos dub­tós tot i que la reforma educativa allargui dos anys l'elecció de la professió". Actualment, l'oferta "ha augmentat" i "s'ha especia­litzat" però tot i així els dubtes "són grossos". La informació so­bre "altres opcions" i descobrir "altres sortides", són alguns dels aventatges que han destacat els alumnes santeugatencs que ja ha­vien visitat el bus.

Aquest bus de les professions va sortir el passat octubre i con­tinuarà recorrent poblacions de Catalunya fins a finals de maig. Aquest servei es complemen­ta amb el Saló de l 'Ensenya­ment a Barcelona que se cele­brarà, com cada any, a finals del mes d'abril.

0rienta>t. reParc ei teu t„*

** l í « futur.

El bus de les professions va fer una nova parada a Sant Cugat. Foto: A CM SI NA

Q S Í CANTONS Dh>rndns,28defebrcrdel997 Societat 19

L ' e n q u e s t a

La diada de Sant Medir és encara una festa viscuda?

- Sant Casat -Per Sant Medir les faves van florir. Sant Medir era un pagès que estava plantant faves quan el bisbe Sever i les dues santes, Justiniana i Sem-proniana, li van demanar ajut per fugir dels soldats romans que els per­seguien pel fet de ser cristians. Sant Medir els va prometre entretenir els seus perseguidors, però sense dir mentida, ja que les mentides no plauen a Déu. Així doncs, quan dues o tres hores més tard van arribar

els soldats. Sant Medir va contestar, amb tota veritat, que els fugitius ha­vien passat pels camps de faves quan tot just les plantava. Mentrestant les plantes, per miracle del cel, havien crescut i florit en tres hores. Sant Medir va ser assassinat al camp del costat de l'ermita i a l'indret de la seva mort es va aixecar una ermita en honor al sant. Des de fa se­gles la gent de Sant Cugat va en romiatge, el 3 de març, a la petita ca­pella de la vall de Sant Medir per beneir el sant i celebrar la festa. M.S.

;#M|%

SUSANA PEIRÓ

33 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"No conec res de aquesta fes­ta. Tot i que fa anys que visc aquí, no en conec res perquè només hi vinc a dormir i no m'interessen les coses del po­ble."

JAUME CODINA

43 ANYS

PERIODISTA

"És una festa viva i viscuda, i si els nouvinguts s'integres­sin més i hi participessin, en­cara seria més viscuda. Jo des que visc aquí, ara farà quatre anys, participo en la festa i vaig a l'ermita."

CONSUELO GARCÍA

62 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"És una festa molt viva. Jo no hi puc anar, però encara que sóc de fora la conec i l'estimo. Vol­dria que fos encara més viscuda per tothom i que es conservés per sempre."

CARLOS DOMÍNGUEZ

22 ANYS ATURAT

uSí. Tot i que que fa alguns anys que no baixo a la festa de Sant Medir, crec que és una festa viscuda pel poble, tradi­cional i participativa. És una tradició que mai s'hauria de perdre."

JUANA DOMÍNGUEZ

24 ANYS EMPRESÀRIA

"És una festa molt del poble i molt maca. És una pena que molta gent, d'entre ells jo, no pugui anar a Sant Medir per gaudir de la festa per culpa de la feina."

SALVADOR JORDÀ

73 ANYS

JUBILAT

"Jo només sé que cada any hi he anat, i no sóc jo sol. Només em recordo d'haver-hi faltat l'any de la nevada, que no vaig gosar anar-hi."

PERE SÀNCHEZ

48 ANYS CONSERGE

"És la festa de Sant Cugat. Jo no hi puc anar per la feina, el dia tres treballo. Però encara que no sóc del mateix Sant Cu­gat, sinó de les Planes, conec la festa i la tradició i m'agrada que aquestes coses es coneguin."

ANTÒNIA LUQUE

37 ANYS AUXILIAR DE GERIATRIA

"És una festa molt tradicional de Sant Cugat i de Barcelona. Llàstima que moltes vegades, en caure en un dia laboral, no puguis anar a la festa de l'ermi­ta."

MIREIA MAYOL

33 ANYS

BIBLIOTECÀRIA

"És una festa viva i no es pot perdre mai. Jo fa dos anys que no hi puc anar, però hi he anat quasi cada any. Una festa tan tradicional no pot morir; pot can­viar, però mai desaparèixer ."

XAVI TORTOSA

32 ANYS

AUXILIAR DE BIBLIOTECA

"És una festa viva perquè can­via amb els anys, però la gent no desapareix. Així són les co­ses vives, les que s'adapten als temps i van creixent. Jo inten­to anar-hi cada any."

20 Societat ELS^CANTONS D'weudm, Zfldtftbrrrrlt /VVT

La r a d i o g r a f i a

C L U B D ' E S C A C S S A N T C U G A T

Una competició al.-, antics loc. ens Foto: CESC

ESCOLA D'ESCACS SANT CUGAT

CLUB D'ESCACS SANT CUGAT de la Unió Santcugatenca

El Club d'Escacs dóna molta importància a l'ensenyament i és per això que té una escola d'escacs infantil

oberta a tots els nens de Sant Cugat.

Escac al rei MON'I-SK SANT

Entitat: (llub d'Escacs Sant Cugat ,4ny <te fundació: 1964 Loraf :La Unió Sancugatenca Socis: 36 jugadors federats i més de 50 no federats

Ara fa més de trenta anys que es va fundar el Club d'Escacs Sant Cugat. Al principi era un club in­dependent, quatre aficionats que es reunien per fer les partides a casa d'un o de Paltre, i que feia les seves reunions en un bar o qualsevol altre lloc on poguessin reunir-se. Però aquesta precarietat era un obstacle per fer tot allò que volien fer els seus membres i l'any 73 van demanar ser acollits per la Unió i durant uns anys van ser-ne una entitat. Més tard, i per raons d'independència, van anar a rau­re sota l'edifici de correus i a la Casa de Cultura. L' anv 1989 van

convertir-se en una secció fixa de la Unió, però no van perdre el seu nom ni la imatge de club d'escacs federat. Com a club oficial tenen juga­

dors federats i organitzen tome­jos oficials d'escacs. Són un grup petit però gran. Sobretot molt gran, amb ganes de treballar, de fer coses i de passar-s'ho bé tot ju­gant i fent jugar a escacs. No tenen por dels grans projectes i afronten el repte de potenciar l'afició. És per això que han encetat la tasca de donar a conèixer aquest esport als més menuts i des de fa un temps organitzen una escola d'es­cacs oberta per a tots els nois i noies fins als 14 anys. Un profes­sor d'escacs, de manera itinerant,

ensenya a jugar-hi a les escoles de Sant Cugat que ho sol·liciten i es fan classes al Centre Cultural per a nens i nenes. "Hi ha un bon planter -ens ho confessa el presi­dent del club tot somrient-, prop de trenta nanos que comencen a jugar i tenim catorze infantils del club que ja són federats". El Club d'Escacs Sant Cugat té una qua-rentena de jugadors federats i al­guns que ocupen un bon lloc a l'E LO (una mena de llista sem­blant al rànquing dels tennistes on consten tots els jugadors fede­rats i la seva classificació general). Però el club està obert, també, a qualsevol soci que vulgui gaudir dels escacs sense cap complicació més que la de passar una estona

divertida amb els amics, i per això es fan partides cada tarda. El club ofereix als seus socis federats l'o­portunitat de prendre part en tor-nejos oficials i l'ocasió de mesurar les seves habilitats amb grans mes­tres dels escacs per millorar així el seu propi nivell dintre de les classificacions de l 'ELO. Els as­sociats paguen la quota de soci de la Unió i una petita quota afegida que és la que permet al club afron­tar l'organització de tornejos tan importants com el proper X Tor­neig Obert Internacional Setma­na Santa, que es durà a terme del 30 de març al 7 d'abril, i l'edició del butlletí anual, que s'edita amb motiu d'aquest torneig interna­cional.

ELS/CANTONS Divendres, 28 e/r febrer tir 1997 Societat 21

La r a d i o g r a f i a

C L U B D ' E S C A C S S A N T C U G A T

El Torneig Obert Internacional de Setmana Santa Sant Cugat és un dels grans esdeveniments del club i aquest any arriba a la seva desena edició.

Aquest serà el i irneig Setmana Santa d'enguany. Foto: CESC

Escac i mat M O N T S K S A N T

-Sant Cugat-

El Torneig Obert Internacio­nal Setmana Santa Sant Cugat és l'activitat estrella del club d'escacs. Se celebra des de V any 1988 durant els dies de la Setmana Santa, des del Diu­menge de Rams fins al Dis­sabte Sant. El recinte de joc és el teatre de la Unió, que per a a q u e s t e s d e v e n i m e n t es transforma en un immens saló des de la platea fins a les llot­ges. amb taules d'escacs en or­denades fileres i amb partides ininterrompudes durant hores. El gran saló està obert al públic que poc entrar i comtemplar

en silenci com juguen els grans mestres. En aquests 10 anys el torneig d 'escacs de Se tmana San ta s 'ha g u a n y a t un l loc d 'honor ent re els aficionats i jugadors de Catalunya perquè ofereix a l'aficionat als escacs l 'opor tuni ta t única de veure jugar de prop les figures de re­nom internacional. I el juga­dor federat , que es divideix per aquest torneig en tres ca­tegories segons la seva classi­ficació a l 'ELO, pot d 'aquesta manera millorar molt positiva­m e n t la seva classificació en enfrontar-se a jugadors situats en una posició més alta que la seva però dintre de la mateixa categoria. "Aquesta oportuni­

tat de millorar el seu E L O és un dels grans a l · l ic ients afe­gits al torneig. I això és, per a molts jugadors, I'atractiu més important , molt més que l'o­portunitat de guanyar un pre­mi, que ja és prou llaminer", ens diu Jesús Gonzàlez. És un torneig obert a tots els juga­dors federats i que aplega par­t i c ipan ts d 'a r reu d' Europa , des dels grans mestres com els jugadors de l 'Europa de l 'Est Vaselin Topalov i Atanàs Ko-lev fins a l'argentí Rodolfo Ga-barino, que van guanyar aquest torneig els anys 1991, 1992 i 1993 com t a m b é el m e s t r e santeugatenc i soci del club Ar­tur Pomar. Aquesta oportunitat

de compet i r amb mestres de reconegut prestigi internacio­nal és un dels grans al · l icients d ' aqyes ta mena de compe t i ­cions obertes. També els pre­mis per al campió i el segon classificat, que poden arribar a 150.000 i a 100.000 ptes., són un magnífic incentiu. Aquest any serà el X Torneig O b e r t Internacional Setmana Santa, tot un triomf, i un repte. "Això rep resen ta la majoria d ' e d a t per a un torneig d 'aquestes ca­racterístiques", ens diu Jesús Gonzàlez , el p res iden t de la Unió. "En aquesta desena edi­ció volem batre el rècord de participants. L'actual és de 218 jugadors i m'agradaria que en­

g u a n y a r r i b é s s i m als 2 5 0 " . Com a homenatge als escacs i per celebrar d'una manera més adient aquesta desena edició, el c lub prepara tot un seguit de petites sorpreses i obsequis per als participants. Una de les sorpreses que amb més il·lusió preparen, i especialment pen­sada per als jugadors de fora de Catalunya, serà la rifa de 10 mones de Pasqua entre tots el participants del torneig perquè així alguns podran endur-se a casa una mostra dolça i típica de la nostra cul tura . El c lub també prepara un peti t obse-qui-record per a tots aquel ls qui p r engu in part en el tor­neig.

EIS 4 CANTON

Economia 22 Dkendrrs, 28 de febrer de IV 97

ÜHgH

T r e b a l l

La taxa d'atur del 1 9 9 6 ha estat la més baixa dels últims tres anys

Actualment el 8,83% de la població activa està desocupada Sant Cugat viu actualment un dels mo- va al municipi era la més baixa que hi 1.552 persones que a finals de l 'any ments més opt imistes en la lluita con- ha hagut en els darrers tres anys i se passa t no t e n i e n fe ina a la c i u t a t . t ra l'atur. El 31 de desembre de 1996 situava en el 8, 83% de la població ac- Aquestes dades són les més baixes en la taxa de desocupats que es registra- t iva, una xifra que es tradueix en les el conjunt del Vallés Occidental .

G E N I L O Z A N O

- Sant Cugat -

Des de) gener de 1994 fins al desembre del 1996 l'evolució de l'atur a Sant Cugat ha anat sempre a la baixa, mantenint-se una tendència al descens lent però gradual. D'aquesta mane­ra, d'una taxa de desocupació equivalent a l ' l 1,1.2% de la po­blació activa, el gener de fa tres anys. s'ha passat al 8,83% re­gistrat el desembre passat. Això significa que ent re aques t e s dues dates hi ha hagut un total de 403 santeugatencs que han trobat feina i la taxa ha dismi­nuït un 2,29%, cosa que situa la xifra actual de desocupats al municipi en les 1.552 persones.

Els mesos amb un índex d'a­tur més baix han estat sempre, al llarg d 'aquest trienni, els úl­t ims mesos de l 'any i, e spe ­cialment, el desembre , en què l ' i nc rement del consum ten­deix a generar força llocs de tre­ball temporals. Amb tot, l'csta-b i l i t a t és la t ò n i c a q u e ha caracteritzat el 19%, un any en q u è el t a rannà baixis ta s 'ha mantingut però a passes força­des. Des del gener fins al de­sembre de l'any passat el nom­bre d ' a t u r a t s ha d i s m i n u ï t n o m é s en 79 p e r s o n e s , una dada molt inferior als 213 sant-cugatencs que en els 12 mesos de l 'an\ 1995 van aconseguir trobar feina o als 121, que ho van fer al llarg del 1994.

Més a tur als serveis

Si fem una anàlisi de les da­lles per sectors econòmics, es constata la teoria que el sector que genera un major nombre d'aturats al municipi és el de serveis, que representa més de la meitat dels desocupats de la ciutat. Immedi tament després se s i tuen els treballadors del sector industrial, que engloben un 28,41% dels aturats i, en ter­cer lloc, els representants del ram de la construcció, que sig­nifiquen un 8,05% de la pobla­ció sense feina. Per contra, no­més un 0,19% dels desocupats

' ( laxa [lin

gener febrer març abril maig juny juliol agost setern. octub. nov. des.

1994

1995

11,12 11,22 11,29 11,10 11,42 11,55 11.55 11,52 11,45 11.55 10,88 10,43 1994

1995 1(1,50 10.56 10,22 10,19 9,95 9,55 9,62 9,40 9.49 9,65 9,52 9,29

t

1996

om.AJIMAMI-

9,28

. \7 Dl:.VI.V7

9.50

acxr

9,65 9,44 9,09 9.07 9,50 9,11 9,28 8.92 8,93 8,83

del municipi pertanyen al sec­tor primari o de l 'agricultura. Tot i que el descens de l'atur

a Sant Cugat és lent, la taxa ac­tual és la més baixa d 'entre les poblacions més importants del Vallès Occidental. Així, en les dues capitals de comarca, Sa­badell o Terrassa, el 31 de març de 1996 la taxa de desocupació se s i tuava en el 12,79% i el 14,07% respect ivament , cosa que va permetre que la ciutat de Sant Cugat es desmarqués

en un 3,14% en el primer dels casos i en un 4,42% en el se­gon. En altres poblacions de la comarca, aquesta tendència es confirma, com passa en el cas de Ripollet, Cerdanyola o Rubí, en què la diferència en l 'índex d'aturats respecte a Sant Cugat també és molt significativa. Malgrat tot, aquest mes de ge­

ne r p a s s a t ha e s t a t un co­mençament d'any força nega­tiu en el con jun t del Vallès O c c i d e n t a l , ja que l 'a tur ha

crescut un 1,5% respecte al de­sembre del 1996, un percen­tatge que representa 520 per­s o n e s m é s s e n s e f e ina . Actualment són 40.730 els de­socupats de la comarca.

La recuperació dels llocs de treball és també força superior al municipi respecte al conjunt del territori català, on la taxa d'atur se situa -el març de 1996-en 1' 11,31 % , igual com passa a nivell estatal, en què la matei­xa taxa es troba en el 14,03%.

laxa d'ulur i lli (l rr 1 '>')(> 1

municipi %

BARBERÀ 10,74

CERDANYOLA 15,70

MONTCADA 13,61

RIPOLLET 16,25 RUBÍ 13,14

SABADELL 12,79

SANT CUGAT 9,65 TERRASSA 14,07

VALLÈS OOC. 13,26

BARCELONA 10,41

CATALUNYA 11.31

ESTAT 14,03

La taxa d'atur al municipi se situa actualment en el 8,83%. Foto: ELS 4 CANTONS

Les dones són les més afectades

•Teni r en t re 30 i 34 anys i ser donà. Aques tes són les característiques que reuneix el nombre més gran d 'atu­rats de Sant Cugat, que en­globa un conjunt de 159 per­sones. Però el sexe femení no només lidera el rànquing de la desocupació al munici­pi, sinó que representa més del 50% del total d'aturats a finals del 1996. El segon lloc de la llista l 'ocupen les do­nes d'entre 35 i 39 anys. que representen un conjunt de 138 aturades. Per sota d'a­quest grup se situa encara un altre sector femení de 126 persones amb edats compre­ses entre els 25 i els 29 anys. seguit d 'un grup de 107 do­nes d ' e n t r e els 40 i els 44 anys. A partir de la cinquena posició del rànquing comen­cen a aparè ixer els homes santeugatencs aturats, con­c re tament els més afectats per la desocupació són els que tenen de 55 a 59 anys, que engloben 103 persones i els homes amb edats com­preses entre els 30 i els 34, que són un conjunt de 101 desocupats. Immediatament després vénen els més joves, de 20 a 29 anys, que repre­senten 155 persones./ G.L.

E 1 S / C A N T O N S Divendres, 28 defebrer de 1997 Economia 23

C o m e r ç

Sant Cugat Actiu compta ja amb 120 expositors

La mostra tindrà 1.300 m2 més de superfície G E N I L O Z A N O

- Sant Cugat -

Ja són més de 120 els exposi­tors q u e p a r t i c i p a r a n en la quarta edició de la mostra de comerç Sant Cugat Actiu, que enguany comptarà amb 1300 met res quadra t s més de su­perfície. "La testa major del comerç" tal com ha definit la trobada el regidor d 'Indústria, Comerç i Serveis de l'Ajunta­ment, Manel Gavaldà, pretén mobilitzar una vegada més "tot el comerç i la indústria de Sant Cugat" per a un projecte comú que ha de servir "per donar a conèixer el municipi a tota la comarca". De moment han as­segurat el seu granet de sorra empreses i botigues de la ciu­tat de tot t ipus , des de con­cessionàries d'automòbils fins a companyies d 'assegurances, passant per populars petits co­merços de Sant Cugat.

Manel Gavaldà ha assegurat que en l'organització d 'aquest any "s'ha passat de la incerte­

sa a l 'op t imisme" , ja que ac­tua lment les cspecta t ives de l ' A j u n t a m e n t pe r a q u e s t a quarta edició són les d'arribar a batre tots els rècords: quant a número d'expositors, a la su­perfície destinada a la mostra i, sobretot, pel que fa als visi­tants. Gavaldà creu en aquest sentit que el Sant Cugat Ac­tiu del 1997 serà el de la "con­sagració" i per això ha confiat a rebre més de 90 mil visitants (vuit mil més que al 1995) al llarg del cap de se tmana del 18, 19 i 20 d'abril. El balanç que fa el regidor de

Comerç de les tres mostres or­ganitzades fins ara al municipi és "altament positiu", tot i que els trets característics han es­tat diferents en cadascuna de les edicions. Així, el Sant Cu­gat Actiu del 1990 va ser "la mostra de la il·lusió", ment re que l'any 1992 va destacar pel "clima d'eufòria econòmica" de l 'època, que també va con­dicionar la iniciativa comercial del municipi. La quarta mostra

F.lregdorde Comerç, Manel Gavaldà ha de demostrar l 'interès de la indústria i els serveis de Sant Cugat per participar de la vida públ ica de l m u n i c i p i , "una mena de deure moral", segons Gavaldà, que tenen tots els co­merciants de la ciutat. Es pre­cisament aquest "compromís i la il.lusió" dels participants el que fa que aquesta mostra "no sigui igual en cap pobla­ció de la comarca".

A s s o c t a c i o n s

L'Ajuntament confia

que es resolgui la crisi

de Sant Cugat Comerç GKNI LOZANO

- Sant Cua«t -

L'associació de comerciants del municipi, Sant Cugat Co­merç, inicia ara una fase d '"cs-tabilitat" que li permetrà "co­mençar a treballar de cara al futur". Aquesta postura espe­rançadora és la que adopta el regidor de Comerç, Indústria i Serveis de l 'Ajuntament, Ma­nel Gavaldà, que ha apostat per donar per tancada la crisi que ha viscut üentitat de botiguers en els darrers mesos. Per a Ga­valdà la manca de voluntaris per encapçalar l 'associació no és conseqüència d'una crisi del pe­tit comerç santcugatenc ja que "la recaptació de les botigues és en general equivalent a la prevista". Gavaldà creu que la incertesa dels últims mesos és pròpia d 'una "entitat que en­cara no s'ha consolidat", tot i que ha reconegut que t ambé hi ha tingut alguna cosa a veu­re un s e n t i m e n t g e n e r a l d e "desencant" per part dels co­

merciants associats. No obstant això, el regidor de

Comerç ha mantingut una pos­tura d ' o p t i m i s m e , s o b r e t o t arran del nomenament d 'una nova junta gestora provisional, formada per "botiguers molt significatius del municipi", se­gons ha explicat, que "seran ca­paços de donar-li un t o m b a l 'entitat". És en aquest sentit que Gavaldà ha trobat positiu, al capdavall, aquest retard en la designació de la nova direc­tiva perquè ha servit perquè "agafin el timó persones im­portants del comerç de Sant Cugat".

Manel Gavaldà no creu que els petits comerciants hagin de patir per la recent implantació del Sant Cugat Centre Comercial perquè, segons ha garantit, els percentat­ges demostren que "els públics objectius són molt diferents" en cadascun dels casos, una consi­deració que el regidor diu haver ratificat amb l'experiència dels botiguers que tenen locals dins i fora de la gran superfície.

R à n q u i n g

Sant Cugat és la ciutat de la comarca

amb el nivell econòmic més alt El municipi reuneix una quota de mercat de 119 punts

A I R A COSTA

- Sant Cugat-

Amb un nivell econòmic de 7 punts sobre 10, Sant Cugat és el municipi del Vallès Occidental que gaudeix d'un nivell econòmic més elevat, segons revela VAnuari Co­mercial d'Espanya, elaborat con­juntament per "la Caixa" i la l ni-versitat Autònoma de Madrid. En

l'extrem oposat, apareix Badia del Vallès, que només aconsegueix un nivell 4 i se situa així a la cua del rànquing.La resta de ciutats valle-sanes presenten un valor de 6 punts sobre 10.

L'estudi econòmic ha establert aquests índexs d'acord amb varia­bles com el nombre d'enti tats bancàries, turismes, densitat de po­blació i activitats comercials per

habitants del municipi. L'informe, però, també revela la participació (capacitat de compra i de consum) de cada municipi en el mercat, so­bre una base nacional de ÍOO.(XX) unitats. En aquest aspecte, a Sant Cugat li correspon un quota de mercat de 119 unitats i, en general, el Vallès Occidental acapara el 12,6% de la quota de mercat de la demarcació de Barcelona. Sant Cugat obté una puntuació de 7 sobre 10 en nivell econòmic. FOTO: K. C.

La casa dels vostres somnis existeix

Us financem fins el del valor del vostre habitatge.

Quota blindada; n o m é s / x ^ y al mes* durant 5 anys. *Per cada milió de pessetes.

Condicions Hipoteca Extra 100%: Import fins el 100%. Termini fins a 30 anys amb opció de fins a 5 anys de carència. 7% tipus d'interès fix els primers 5 anys. Index de revisió IRPH + 0,75%. 8,49% TAE per 10 milions ptes. incloses comissions.

\W\ CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

24 Economia HLS^CMYTONS Divendres, 28 de febrer de 1997

ANÍÍKI.S C.VSTI'KRA

- Sant Cugat -

- Com és que <'ii saps tant, de cervesa? - "Quan vaig muntar la cer­

veseria. hi havia 40 marques de cerveses d'importació. En qua­tre anys, he aconseguit oferir fins a 210 marques de cerveses, i cap d'elles no és nacional. A casa meva no n'hi ha. La cer­vesa m'agrada molt, i hi t inc molta afició. Però no només amb afició pots fer que els altres les prenguin, has d 'aprendre 'n molt, i el que he fet ha estat lle­gir molts llibres i, sobretot, bus­car-me la vida per trobar els im­portadors. Quan vaig començar, tenia molt pocs números de telèfon de contacte. També he llegit llibres de degustadors. Hi ha una cosa molt impor tan t , cada cop que arriba aquí una cervesa nova, jo la provo". - Quina és la millor cervesa de món? - "En el mètode pilsen, que és el que nosaltres coneixem, els txecs són els amos . Ells van descobrir el núpul, el que va fer que la cervesa fos amarga. Les cerveses txeques i alemanyes són pures, no tenen additius ni antioxidants. Ara, si pensem en una manera diferent de fer cer­vesa, els reis són els belgues. Els monjos treballen amb xo­colata, amb gingebre, amb vai­nilla i les cerveses trapenses tenen molta més fermentació. Són licors de cervesa". - És diferent b e u r e cervesa que degustar-la? - "La cervesa es pot prendre com l 'a igua, p e r ò s 'ha d e t en i r

Les empreses. Restaurant El S i c i I i a n o , Fa quatre anys que El Siciliano funciona al carrer Plana Hospital. S'ha especialitzat en cerveses (en té 210 d'importació per oferir-les als clients). Segona els seves notícies, només hi ha una al­tra cerveseria a Saragossa que té alguna marca més, però només alguna. Ara que ja s'ha fet un nom entre els degustadors de cervesa, té ganes de donar a conèixer les delícies de la cuina bas­ca. Per això, es fa portar els millors articles de la terra d'origen, perquè considera que la quali­tat és fonamental per assolir l'èxit.

SOLÉ RAMÍREZ. Propietària d'ElSiciliano

"Amaguem una molt bona cuina basca"

xit. El bon menjar s'acopanya amb sidra d'Astigarraga, txaco-/ / d e Getaria i bons riojas". - P e r q u è s 'ha posat de moda la cuina basca? - "No s'ha posat de moda, és que és bona i agrada. Crida l'a­tenció perquè és una cuina di­ferent, i molt elaborada. A més, la gent que ve aquí sap que no menjarà mai res congelat . Al cap i a al fi, per molt maco que tingui decorat el bar, no deixa de ser això, un bar al barri".

- I t ' agrada cuidar la gent del barri. - "El fet que treballis l'ensala-da russa, que tallis i bullis les verdures, que no siguin conge­lades, és molt important per al client. Veure l'aparador i el tau­lell net com una patena, com­provar que els productes són de primera qualitat... Hi ha molta gent nova que ha vingut a viu­re a Sant Cugat i a qui li pot agradar El Siciliano. És una cer­veseria que amaga una cuina molt rica en matèria primera". -Quan et vas iniciar en el ne­goci no tenies exper iència en el sector de la hostaleria. Va ser molt difícil?

- "Jo sempre he dit que sóc una mestressa de casa que va mun­tar un negoci, i que hi he posat tot el que jo exigia quan anava a altres llocs. A mi, en quatre anys, no m'han tornat mai un plat a la cuina. I és perquè soc molt escrupolosa. Tinc la cui­na a la vista, però tothom al pot mirar-la amb tranquil·litat. Això és, d'altra banda, molt esclau".

Solé, sempre al peu del canó, davanto

cura amb les que tenen 8 o 10 graus, perquè pugen. Com que són un xic afruitades, en t ren molt fàcilment. Però aquestes val la pena prendre-se-les amb calma. Però també és més difí­cil emborratxar-se amb cerve­sa, perquè elimines les toxines mo l t r à p i d a m e n t . Es m o l t diürètica".

— EI Siciliano j a està recone­gut com a c e r v e s e r i a , però ara vols demost rar que s'hi fa molt bona cuina basca.

- "Jo sóc basca, i quan vaig muntar el bar i la gent em de­manava coses per picar amb la cervesa, vaig creure que era

darrere de la barra. Foto:A. CAISINA.

massa típic oferir les patates-xips, les escopinyes i les olives. Aquest és el vermut típic de Catalunya. I vaig pensar que uns montadttos bascos serien so rprenen t s . Al País Basc és molt típic, els taulells dels bars són plens de pintxos de tots els colors, però allà són molt més elaborats. Jo m'he especialitzat en els productes originaris de la terra: així, per exemple , la txistorra i la botifarró me les por­ten de La Rioja. Jo, a més, he fet venir les pochas de Tolosa. El bacallà de les truites és basc i el bonítol i les anxoves, del Cantàbric. Tot això té molt d'è-

Trencar amb la seriositat

•Sole no podria tirar enda­vant el seu negoci si no fos perquè, tot i l'esforç gaire­bé esclau que li suposa, s'ho passa molt bé. "Aquí, el bar és molt seriós, i jo l'he mun­tat tal com és al Pais Basc, molt més proper", explica. La p rop ie t à r i a d ' a q u e s t a cerveseria, que durant vint anys havia treballat en un gabinet d'estètica, no té cap inconvenien t a reconèixer q u e al seu bar hi va gent d 'un nivell econòmic mig-alt. "Però a tots els dono si-patia, la mateixa simpatia, perquè això és cl que dóna caliu. D 'una altra banda, no puc oblidar (pic tinc veïns del barri en t re els cl ients . L ' a t e n c i ó és f o n a m e n t a l . t'hi has d'apropar". Solc va­lora els peti ts detalls: dóna a provar les ce rveses , per e x e m p l e , o obsequia amb un chupito els clients que so­pen al resturant . La deco­ració, l 'elecció de la vaixe­lla i la coberteria, també són importants. Tant com la tria dels millors lloms de bacallà i els pe ixos més frescos, . Sole considera que la cuina basca ha descobert algunes delícies a la majoria. "A la m e v a t e r r a d ' u n l l u ç h o aprofi ten gairebé tot. Qui hauria provat mai les kokot-xas fora d'allà? I són un plat exqu i s i t " . Un altre dels se­crets de la cuina basca per a la Sole és la senzillesa amb què s'elaboren els plats, i els bons resultats que s'aconsegueixen. "Sempre dic que a Andalusia és on fan els millors fregits, a Castella on hi ha els millors plats al forn i al Pais Basc es cuina". Pocs ingredients, però de la millor qualitat, i cuinats amb sentiment. "Improvisar a la cuina és divertit", assegura. Tot i l 'enorme feina que té, encara li queda t emps per inventar-se, de cop, unes fa-vetes a la menta amh jabtigo. una de les seves especiali­tats / À.C.

r <?<

Voldria fer-me Subscriptor d'ELS H CANTONS i rebre gratuïtament el carnet d E L C L U B D E L S U B S C R I P T O R

I Nom

j Adreça i Ciutat Data de naixement

Tel. Professió - - -

j Banc/Caixa Cte. corrent i Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/Xerric, 5 lr. o al fax 589 20 91

Informació 589 62 82

Dilluns 3 de març Programació

Matí 9.00 h. 9.30 h.

10.00 h. 10.30 h.

12.00 h. 12.30 h.

13.30 h. 14.00 h.

Xocolatada. A la pi. Octavíà. Cercavila dels Banderers (pi. Octavíà - pi. Barcelona). Rebuda a l'Ajuntament per l'alcalde. ACTE INSTITUCIONAL D'HOMENATGE AL PI D ' E N X A N D R I : (al costat del pi, arinici del camí de Sant Medir)

parlament de l'alcalde -dansa a càrrec de l'ESBART SANT CUGAT. Ofici a l'ermita de Sant Medir. Presentació i ballada de sardanes, amb la COBLA CIUTAT DE SANT CUGAT Actuació dels CASTELLERS DE SANT CUGAT. Dinar.

Tarda 16.30 h. Sardanes amb la COBLA CIUTAT

DE SANT CUGAT

Col·laboren: Penya Regalèssia Antigues Pastisseries de Sant Cugat Castellers de Sant Cugat Esbart Sant Cugat

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

EIS4CANT0Ï>S

26 Classificats

Divendres, 28 de febrer de 1997

guia

pràctica

• J .G . A S S O C I A T S

PI. Barcelona,

9 - b a i x o s

S7Í3ÜJ2

• C I C L E S C A R D O N A

O Valldoreix, 41

• E U L À L I A P I N Y O L

R I B A S

O Manel Farrés. 15 D 674 44 69

• J . P I N Y O L

O Manel Farrés 15 D

674 446a - _

• A S E S O R I A JURÍDI ­

C A G Ó M E Z

C/ Montserrat. 37

5893366

• C E L L E R

C A L C A B A L L U

Nova ubicació:

C / Plana Hospital, 3-5

• V I N S N O É , S.A.

Baixada Sant Sever. 4

• M E N J A R S

P R E P A R A T S

T A S T A ' M 5892929 -583 35 35 • S U P E R M E R C A T

V I L A R Ó 589 35 82

• D I S P E N S A R I V E T E ­

R INARI D E L

V A L L È S . S . L

Urgències 24 h.

O Sabadell. 23.

Sant Cugat

Obert nit i (estius

614 B9 45 Tel. urgències 908898(36-674 69.45 • LA F A U N A .

Rambla dei Celler, 35-

37.

S e r v e i

S A N T C U G A T

G E S T I Ó , S . A .

d ' a s s e s s o r a m e n t

a d m i n i s t r a t i u .

A s s e g u r a n c e s

g e n e r a l s i

a d m i n i s t r a c i ó

d e ( i n q u e s .

C/' Santiago RiBsiíyol, 32.

Tol. 589 17 02

Fer 589 27 74

%*?«

• I N S T A L · L A C I O N S

T E T E

Ptge. Torreblanca, 9 saaoom . • J . P . P A R R A

Cl Enric Granados, 15

- l o c a l 7

58906 42

S A G A R R A

C/Endava l lada ,22

6ZÍQLBQ— • T U B A U

C/Latorre, 14 BZ4J2JS Mercat Torreblanca,

pdes. 1.6-1.7 fiZSJQfiS Mercat Torreblanca,

p d a . 1 0 4

• A N T E N E X

C Àngel Guimerà. 2

• C O P Y - G R A H C

Q Can Matas, 8. fiZ53S51 • C O P S T E R U T H E R

C / S a n t Antoni, 24 .

5S9744Z

• J O R D I M E R C A D É

C/Creu, 6 -8 ,2n 3a

•OM ( «« i -9QS4S45J9—

• B O N A V E N T U R A

A R A N C O R B E L L A

Rtxa. Rbatallada 6-5

saa*ai2

• D A N I E L C A L A T A -

YUO

RWa FUbataJlada 31

B 3 4 r 1 a £75 rflfla

•SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg. Habana, 41

Mirasd 8733237 • M A R T Í R N E T M W A

C/Sta . Maria . 38 3r

2a 58930 65

• G A L E R I A A R Q U I ­

T E C T U R A

Rbta del Celler, 87

5a944.11 .

• J O S E P M. C A S A S

M E D I N A

Av. Torreblanca, 2-6

despatx. 1F 675 11£1 .JORDI F R O N T O N S

Av. R i u s i T a u l e t 13

A U T O E S C O L A C A S ­

T E L L V Í

C/Sta Maria, 3 8 1 r 1 a

Sant Cugat fi74fi80L A U T O E S C O L A CA­

S A S

C7 Martorell. 47

• P O L L E R I A

S A N T C U G A T

Mercat Torreblanca,

pda .1 -5

• L U C A S • A R M A N ' S

A U T O M O T I V E Plaça Augusta, 2

Ctra. Cerdanyola, s/n

• M O T O R A L L Y P E U G E O T * P A P I O L

C * a Cerdanyola. 67-71 Venda i neteja C/Cànovas del

7 B S J B i n C a s * o , 4

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VAIiDOt£IX,53

TAÜES: OSIESÍT, b8

TH_ 67S 29 02

FAX 675 28 61

SnüCuj i l del Valle

• T A L L E R G E R O N I

M O R A G A S

Av. Vilaòeiprat. 79

• V C A T - 3 S T .

C U G A T S . L

Pg. Torreblanca, 29 vnsAtx

• C U I N E S J A U M E

DÍAZ

RWa. del Celler, 17

67474 49

«MQ4147 J O R D I C U F Í B O ­

R R E L L

Av V a l d'or 2

B2AMG1

• H C D E L M A R E J A R -

O U E

S i a Maria, 38,3r. 2a .

5 « U l f i 5

• R A M O N S A S T R E

S A T R E

Escola d'Arquitectura

C/Pere Serra s/n

40LZU0-

• P À R C M N G

T O R R E B L A N C A

Av. Torreblanca,

2-8 - local garatge

• G R A N J A LA S O R T

C de la Sort, 3

fiZUSOi

• M E R M E L A D A

E X P R É S C/Val ldrj feix,56

Ferrer i Guàrida, s/n Tel. 589 00 01 Fax 674 24 86

OX190 Sani Cuca! ilavanl JeTV2l

• L ' A C A D È M I A

Cl Balmes, 39 675 44 5A - _ • M Ú S I C A .

Classes de guitarra

(elèctrica i clàssica),

piano i teclats electrò­

nics. Harmonia i com­

posició. 61Í2131

• FLECA LA GARRIGA.

Obert tot l'any

Rambla dei Celler, 15 6 7 4 7 6 5 1 . • F L E C A MARÍ

Plaça Borràs, 1

Mjra-sol

• L A Ü O N E S A

C/Valldoreix. 79

fiZ< 07 7!

• F O T O V Í D E O F.R.

Rambla del Celter, 93

• P A T U F E T

C /SantJor rJ ,22 6741Z3 • M U S I C A I D A N S A

F U S I Ó

C/Cànovas del

Castillo, 2 0 589.2819. • W A Y - I N

C / R i u s i T a u l e t 2, pral

Sant Cugat 674J2J5. • N O V A U L A

O Valldoreix 2 2

Sant Cugat

eznam

• S P R I N T « O M È S

C/Francesc Moragas.8 5592264

F R A N C È S P E R A

N E N S

(Jocs i cançons) Con­

versació per aduNs. szsjzaa • T R I N f T Y

Rbta. C a n Mora 18

• C L U B N A T A C I Ó

S A N T C U G A T

C / C a m I C r i s t

Trebalador, s/n

674.1453 • E S P O R T S

T E R R A N E U

C / S a n t Antoni, 15 SZtfiZil i • S O U A S H

S A N T C U G A T

C / S a n t Jordi, 33-35

SUMSZ

• G I M N À S

S A N T C U G A T

C/Anselm O a v è ,

2 0 Baixos fí7^mKi

• U E S C

C/Cànovas del

CasMo, 9 67i2iarj

- G I M N À S E S C O L A

S A N T C U G A T

C /E lsenda ,11 6746122

• S U B M I N I S T R A ­

M E N T S P E R A L A

C O N S T R U C C I Ó

Del Rio d 1 núm. 61

C a n Barata

WKV4.Q

• F O A P S . A . B A N Y S

C/ Rius i Taulet 27

674Q5D2 fi753854_

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T

RWa. del Celler, 91

• E U R O P A

C/ Alfons Sala. 24 6215201 • E L P O N T

O Girona. 3

• M E D I F 1 A C T

Rambla del Ceter, 25.

sasj i taz • D . a D A S S E G

R A N C E S R a m t t e d e l C e l e r . 9 5 .

saàzm • D O M È N E C A Y A L A

C / C a r m e , 31

• C A B A N A S

a Santiago Rusfcl , 54

sumia • C U G A R T

C/ Torrent de la Bom­

ba. 14

azííosa

• T I E N 2 1 CVaBdoreix, 44

EtàllM • T O B E L L A

C/SantagoRuand.49

SZ4DISZ

• V L A R E L E C T R O -

L L A R . S J L

O Santa Maria, 2 0

• J . L L A M A S

a Valldoreix. 14 A74 fïlfífí

• Z O O M .

Centre d e la imatge

C / S a n t a Maria, 14

fí7KfK74 _

• F U S T E R I A

EBENISTERIA. 6996748- 674 70 68

• F U S T E R I A

E B E N I S T E R I A L S

C / C a m í de la Creu,

1 4 - b a i x o s 1a

5394752

•SANT C U G A T

E S P O R T S S J -

Pca Q u a i e C a n t r e S N

TaL£7í31Al

• C A L C R I S P M

C/Sar*agoRu6irV)l,23

BUmm

• ESTANC M O N E S I R

Plaça Octavià, 3

6ZÍ0UÍ

• A N T O N I C A M P O S

C/Francesc

Moragas, 21 5740652 . _

• J . M I R E T

Mercat de Torreblan­

ca, parada 1-42

K7XX1K1

• G E R D

Ptaça Pere San, 9 K74nctfin

• S U P E R - N A T U R A L

OAnsemdava,1.CtBt

• H T D R O F L O R

Av. Joan Borràs, 54.

Valdoreix

6Z4 759B..

• H Í P I C A C A N C A L D E S

Masia Can Caldes, sm

5890045.

•HÍPICA SANT CUGAT

Av Corts Cata lanes-

F n c a La Peteria

BMB3BS

• H ÍP ICA S E V E R M O

Pg.CaJado, 12

• F M O U E S B A C H S

O Hospital, 4 1

• F I N Q U E S

G I R O N E L L A

Pàredjl·fceptilO

• F L O R S R E R A

Ptge. Sant Antoni, 13 « 7 / 1 1 H I . C T « a i

• F L O R t S T E W A

S A N T J O R D I

CV Sant Jordi, 39

674J&53

• R O S A M. S E G U R A

D Santa Maria. 8

• F M O U E S S A K A

O Valldoreix, 6 0

• R I V E R IMMOBIL IÀ­

RIA* . S E R V I C E

PI. Octavià

5SÏ5454

• F I N Q U E S S A N T

C U G A T

C / D r . Munto, 14 s z t a i a z • F I N Q U E S S E R I N

Plaça Augusta,

4 - b a i x o s /I74l?04 FMWÜ74 11II1

• Ò R G A N

Plaça Octavià, 7

674 3? 09

• A R E N A S A N

Especialitats en no­

guers.

EnoavaUada 21 bxs. Tl» ffl9«l» •101 P I S O S

Sant Cugat

C/Sl . Antoni , 10

(Plaça Barcelona) Tel. 675 17 01

F I R O M E

C/Sl . Antoni , 10

(Plaça Barcelona)

Tel. 675 17 01

F I R O M E

• M À R M O L E S I

GRANTTOSGUIMAR

C/ Stravinski, 8. Pol.

Can Jardí. Rubí 5880501 • M À R M O L E S

S A N T C U G A T

C / C a n Fatjó dels Au-

rons - C / Campoamor,

12 - Nau 3

67551 08

MJUlsl

• R E N A U L T - A C E R S A

Ctra. Cerdanyola, 55

•T.M.G.Taüar8

C/Borrel6

TÍILFWL6Z4M25

•T.M.G. Exposició I

• C O P E R S E

C/Sant Esteve, 11

674fi259.-.ÍU92963fll

Alfons Sala 36

TeL 67556 53

• F E R R O N

Jardins i Piscines

C/ Rius i Taulet, 20

674 6S 47

• A I R T E L E C O M

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola 49

5898702 • L Í N E A DIRECTA

C/ Ennque Granados.

15- local 8

5393274

3 /r/Si/ Yj//0f//

.•Wmiíisíratión de finors A.PJ.

COMPRAS

VENTAS

AJ.QUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

O Doctor Murillo, 14 Tel. «74 08 97

• A P P L E C E N T E R

Plaça Unió, 3 « W / H / W

• P R O G R A M A C C É S

C/ Santiago

Ruanol , 14 6Z5JÜS • V A L L E S T E C -

N O L Ò G I C

Plaça Unió, 3

• T A L L E D A W C O M À

C / B a l m e s . 1 1

Tel. 6 9 9 38 9 8 Fax 588 24 53

Ctra. de "ferrassq, 97 ; 08191 RUBÍ

• A T E U E R B L A U

Av Torreblanca, 2

• M A R C S V A L L È S

C/Val lès, 23

• S O L S O N A

O Rosselló, 2

• M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó , F O -

A P

C/ Rius i Tau le t 2 7 fiZUKJH • S U M N S T R O S

V A L L D O R E I X

Cl Mossèn Jacint Ver­

daguer, 107

• R A N G O 1 0

O Pous, 13- local 1 ssszss • V A L L È S N E T

Cl Sant Ramon, 4

fí74M1fí

• MAV1 objectes d a r e -

g r i l b f j l s n a

C/AJfonsSala.12Bc*-

g a 3 5Z5ÍM54

• F O T l'Ü

C/SantJorrJ,32 SS9JX.C6

• T H E C A R T O O N

C E N T E R

O M a r t o r e l l - c a n t C7

Santa Maria 5097026

• L A FESTA

a Santiago R u s i U , 8

• P N E U M À T I C S S A N T

C U G A T

O Anselm Clavé,

16-18

• I N S T A L A C I O N E S A .

Z A M O R A , S . L

a Mossèn Cintor Ver­

daguer, 18.

Valldoreix

• M A N T S E R V . S A

Av. Catalunya, 18

• M A I L I N G VALLÈS,

S . L

Cl Sant Domènec,

10-baixos

• C O N S T R U A L P A

C/ Santa Maria,

9 - 1 r 1 a •xemti

• C O N S T R U C C n N E S

Reformes torres noves K7*Ktrx

• D 4 C O N S T R U C ­

C I O N S

C /VaUore ix ,10 SZUB^B

• M A R C O V E

O Sant Estova, 2 9 ezàseia. • P R O M U S A

Av. Torreblanca, 2-8 5BUZ32

• L A B R A S E R M

PI. Pere San, 6

•T INTORERIA S A N T

C U G A T

O Sant Antoni, 1 67411S2

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T

aSartiagoRuErid.3S 6Z411S5 • T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T

Rambla Rbatallada. 34 fí7ÜPPyfí _

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T

a Alfons Sala, 2

K74 41K7

• A S S O C I A C I Ó RA­

D I O T A X I

• V I A T J E S

E U R O C L O T

Mercat Torreblanca SSLH125 • U S S I A T O U R S

a Plana de

l'Hospital, 10

• C U C A R R Ó

C/Santiago

Rusiftot,30

tmxm

C A N S A L A D E R I A

J U U A N A

Cl Francesc

i,26

K74ttlM

R R A I C O M A S C B .

C/Mozart .9 .

Barcelona

D O N A T E T O T P E R

LA LLAR

CAAARTORELL49 saam • P E R Y B E N

O V a « o r e i x , 4 5 4 7

miaM.nnsit*

• O R N A L L A R

a Martorel, 59 - cant

C/Alfons Sala

KT-mx

• G A R D E N

R O C A M O R A

C/Uaceres, 12

67AJ3&M

• C A S A J U A N A .

G a l e r i M Sant Jordi .

C Santiago Rusinol,

3 7 - C / M a j o r , 6 5822232

• T E M D Ó ÒPTICA

C/SantJorrJ.30 • R E P A R A C I O N S D E

C A L C A T I o ò p t a d s

À ^ I C S

• E U R A S I A T O Y S

Plaça C o l , 9

• J O G U M E S M A R G A

C / Santa Maria, 44

• A N N A F U S E T J O I E S

C/Santiago RusüV»,45 vnv>T}.fxs>mi?

• JO IERIA A U G U E T

C/Santjago Rusinol,40 6745854^ • J O I E R I A M I R E I A ' S

C/Valldoreix, 33 6744940 • JO IERIA S P A D A

C / B a l m e s , 3 9 - I r d t a . SSÍS543 • S A N B E R - 5

O Anselm Clavé, 20

tr?t4f.7i

• A D M N S T R A C I Ó

N U M . 1

C / V a M o r e i x , 6 7 A SB9A74Í • A D M M I S T R A C I Ó

N Ú M . 2

a Major, 33

(Junt Monestir)

• E G A M O B L E S

a Cànovas del Casti-

> o , 2 - l o c a l 2

5S90JJ4

• C A R R É M O B L E S

Cl Francesc

Moragas, 33

• I N D U B R U C

Av. Ragu l , 9-19

• A R W E N B O U T O U E

O Efes Rogent 5 2 saaeim • B L U E M O O N

C/Major , 16. Horari:

9 .30-13.30 h

16.30-20.30 h

67S42M • C A M P M A N Y

Cl Valldoreix, 16

C/ Martorell, 15 6IA1ÍBZ • E S T E L A

a Santa Maria, 18 KTKKIOI . _ ._ • P A P A R A Z Z I

PI Dr .Ga«es.2 HTSABS*

• T O T PUNT

C Sant Antoni, 19

asd, Meicat ria Torreblanca M f l l M

• F O R M A S P E R R U ­

QUERIA

O F J a s Rogent, 18 A ( a

tocar mercat Torreblan­

ca) 6ZH0O6

P E R R U Q U E P i A M A S -

C U U N A

Rbta. C a n Mora, 10 un pas

C A R N É I B O S C H

C/ Francesc

Moragas, 2 9 5aa_aus • P E R R U Q U E R M

D U R D A N

a Santiago Rualtal. 2 -

er*2 1P523S8 __

a Martorel 20 5 s e * 5 i

• P E R R U Q U E R M PA-

O S t a Joaquima, 18 0Z(/1S55

«74 no «7 • V O R A V I U

Sant Antoni, 25-27

• RES IDÈNCIA S A N T

S A L V A D O R 3a Edat

C / S a n t Salvador,

4 7 - t o r r e

«74^>gl

•CASTELLVÍ HONDA

C/Rosset5,15

N U E V A M A O E N A N A

Y E N C A R N A

Depiadones, Umptaza,

aromatoraria

a u o r e n ç . 7

67452M

• P E L U Q U E M A A N A

C a m f d e l a C r e u 1 4

Baixos. H. convenidas

stutm

• P E L U Q U E M A

L O U R D E S

C/Monestir 33,

entresol 4 67H02&

• S A B A T E R U

B O L O N W

C Sant Jord, 24

SM29Jd

• T A T E R S

O Sant Antoni, 6 2

fiTSgflB

• R E P A R A C I Ó D E L

C A L C A T S A B A T A

C/ Francesc

Moragas,6 675JE7Í

• R E P A R A C I O N S DE

C A L C A T

l e à p i n d a c l a u a

G/Sol.16

• A U X - V Y D

C/Alr jnsSala ,S0

• T A L L E R ELECTRO-

S O L

C/Sot, 19 SUMM

• TALLER M E C A N K

P. C A N A L S

CVSantUorenç,27

• T A L L E R S T O R N E R

Plana de

rH08pitat,35

eaaisa • T A L L E R E S M E N A

Torreblanca. 13

SZÍSMI

• ÀT IC D U P L E X N O U

Z. S t Domench Su­

peri, c o n s t i 58,5rrí 3

hab. 2 banys saló, es­

tudi. PreinstaJlaaó aire

cond. Parquet armaris

de paret terrassa etc.

Piscina comunitària

27.000.000 pta

6740897

Fncas Sant Cugat

• À T I C D U P L E X D E

L U X E Z C / A K r a r e z

190 m'consta de 4

hab dobles mes estudi

en el duplex de 7 0 m2,

2 banys i un aaeo Jar-

df i piscina comunitària

46.500.000 p t a S74Q897 F h c a s S s n f Cugat

•ÀT IC D U P L E X Z o n a

Marcat N e u .

120 m 2 4-20 m 2 te­

rrassa, 4 hab., s a b

menjador a m b xeme­

neia, cuina «otfce», 1

bany, 1 lavabo, cale­

facció, marbre, par­

q u e t P V C i drriaJS,

pèrqi ing i traster op­

cional preciós.

22.000.000

nm.rfx.smixAi

fKS4Ges*} imrr )COi-

tària).

• P B À T I C .

C / Alfons S a b , 4 hab.,

1 bany, 1 lavabo amb

dutxa, 4 0 m 2 de te­

rrassa, 1 plaça de pàr-

quing, 22.000.000

K7dT77K

(Irmaita, SA.)

• P I S O S A E S T R E ­

N A R

Zona Centro, 3-4

dorm, amplio s a b n -

com. 24 rrr* cocina, la-

vadero, 2 bartos compl

ELS /CANTOOS Dhenríres, 28 de febrer rle 1997 Classificats 27

armarios emp. calef. terraza, 2 pàrking. To-do exterior. A partir de 28.950.000.- pta. 674 7254

(Fmcas Gironella) • PARC CENTRAL COMUNIDAD DE PROPIETARIOS, 4 dorm, gran salón-com de 32rrï coc-off. de 18ma2baftoscompl. gran terraza, jardín particular, armarios emp. 2 park. y Vastero. Acabados 1 ' calidad. a partir de 37.600.000-IVA Incluído 674J7254 . .-(Fincas Gironella) •COLL FAVA Pisos de 2 a 5 dorm, pi. bajas y dúplex. Am­plio salón-com. coc-off.,2 banos terraza park y trastero. Acaba­dos de calidad. zona comunitària a partir de 16.000.000-ptas. 674 72 54

(Fincas Gironella) PISOS OCASIÓN

FRENTE AMBULA-TORIO.3 dormitonos. salón-com. cocina. la-vadero con patio. ar­marios empot.. Todo refor. Se vende con muebles. Todo en muy buen estado. 12.600.000.-pta. 674 7254 (Fincas Gironella) • PLA DEL VINYET 4 dorm., gran saión-com. con chimenea. coc-off. lavadero. bano com­pleto, aseo con ducha reformado. arm. em­pot. parquet todo el pi-so terraza de 32 rrï pàrking todo exterior Muy buen estado. Zo­na comun. con jardín juegos mfantiles y pis­cina. 35.700 OOO.-pta.

574 7254 (Fincas Gironella) • ZONA AMBULATO-RK3 COLL FAVA 4 dormitorios, gran sa­lón-com, con chime­nea codna-off, 2 ba­nos compl. 2 terrazas, 2 park En perfecto es­tado. Todo exterior. Muchosol. Z7.600.000.-pta. 674 7234

(Fincas Gironella)

•CASA ADOSSADA Z. St Domènech. 3 hab. més estudi, traster. Garatge per a 4 cotxes. Jardi privat Només 27.000.000 pta. «740897

Fincas Sant Cugaf •RROME Venta pisos T.675 1701 • RROME Comunitats de propie­taris 7.675 1701

• CONJUNT RES-DENC1AL Set-Vall Valldoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2, 4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys. Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distnbució al seu gust.42500 000 Ptes. VICOMÇA-FIROME. T675 1701 •RROME COMPREM SOLARS

r. 675 1701

132 rrï 32.000.000pta 674 08 97

Fincas Sant Cugat •LOCAL 170 m2, C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 675 4324

(Finques Roca) • ES VEN LOCAL de 500 m2. 570125S •EMPRESA NECESSITA LLO­GAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zo­na entrades a Sant Cuejat, (àcil accés, cà­rrega i descàrrega. 674 06 39

(Srta. Maribel)

• ZONA TORRE­BLANCA Places de garatge des de 1 700.000 674 77 76tnmarbaSA

• CASA A LA FLORESTA Pje. Fumet. De 2 hab.. més annex de 2 hab. més, saló amb xema-neia, terrassa, 800m2 de jardí Pou Només té 21 anys. 11 OOO.OOOpta 674 06 97

Fincas Sant Cugat • CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrqumg, tot en perfecte estat. 43.000.000 675 4324 (Finques Floca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada. financiable, sin entra­da. iAprovéchala! Trato directo.

5898701

• LOCAL Carrer Gi-rona-Dos ae Maig

lïliilli • PARC CENTRAL. 90 rrï 3 hab. saló de 23m;, 2 banys. Jardí i piscina comunitària. 22.000.000 pta. 674 0697 (Fincas Sani Cugat) • SANT DOMÈNECH 7 pisos nous, baixos amb jardí i àtics dú­plex, amb jardí comu­nitari i piscina, des de 22.000.000pta 674 OS 97

(Fincas Sant Cugat)" PIS 80 m2, nou a es­trenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000 6754324 (Finques Roca) • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 674 12 04 -674(1^1- — (Serin) • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estre­nar. 26.800.000. 6754.1P4 (Finques Floca)

•SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na, saló menjador, bal­có, ascensor, exterior i assolellat 12.700.000

fFotoPboCefda^e^l • SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina «office», 2 bal­cons, ascen. calefac­ció, tot exterior, pàr­quing op. assolellat. 14,800.000 5808669-5809854 . (RjbFtoCadsnyob) • SANT CUGAT pre­ciós pis al tí Alfons Sa­la, amb 3 hab, 110 m2, bany complet re­format, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terras­sa de 25 m2, ascen­sor, calefacció, exte­rior. finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000 58086 69-5809854 (FobFfsoCercbnyda) • SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 rrï i 4 hab. A l'av. Alfons Sa­la, 2 banys, saló men-lador. cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing. assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000 530 8669 r 580 98 54 . .

(FòtoPisoCeKÉnyDla) • SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 rrï, 2 banys, cuina "Of­fice», balcó, entreso-lats, ascensor, calefac­ció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000 580 86 69-58Ü 98 54

(FctoPIsoCeroaryo^

dín comunitarios, 2 plazas pàrking. 38.500.000 pta

• PARTICULAR, plan­ta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habita­cions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a15'30h) 62431.20

• C/ GIRONA OPOR­TUNITAT. 4 hab. amb armaris, saló menjador ampli, bany. Park. op. 13.700.000 ptes. (Finques Sant Cugat) aztcasz • PARTICULAR A PARTICULAR. Pla delVinyetpisode 140n¥,4hab.2ba-ftos, 2 terrazas, jardín privado, piscina yjar-

•A CTRA. CERDAN­YOLA 4 hab. bany. terrassa. 10.500.000.-pta. 674 08 97

(Fincas Sant Cugat) • FIROME Comunitats de propie­taris rezsjzfii . ._ • RROME Venta pisos T 675 170) •C/.Mariné130m2. Menjador-Estar 35rrï 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Sa­fareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Ar­maris encastats, Ca­lefacció, Fusteria ex­terior d'alumini, Jardí comunitari amb pisci­na. 33.000.000 Ptes. VICOMÇA-FIROME 675 1701

•FIROME COMPREM SOLARS 6751701 -

• CV DOCTOR MURI­LLO 130 m2,4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrï. cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 6745704-675 4302

(Imdesa) •C/RWSITAULET 160 rrï, 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina -office", terrassa, placa de pàrquing. 27.500.000 674521H---62S4302 (Imdesa) • CV SANTIAGO RU-SNOL110rrï,4hab., 1 bany, 1 lavabo, sakV menjador, cuina «Offi­ce» nava, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000

£745704-6714302

imdesa; •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat en ca­sa amb jardí. ssaaio-• PtS 110 rrï, 4 hab, 2 banys, parquet, arma­ris, pàrquing, alt exte­rior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 £ZS_4324 (finques floca; • PIS DE 1201^,4 dor­mitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000 674 1204-674 1181

(Serin) •PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 nf, menjador 20 rrï, cuina. 3 hab., 1 bany, safa­reig. terrassa 4 rrï. as­censor, sol, tardes, vis­tes a Montserrat per­fecte estat. 11.600.000 675 3355 -5892643

(KSA Gestió Inmobi-liaria) • PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial. 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment reno­vat. piscina, pàrquing. 38.000.000 674 12 04-674 1 IBI (Serin) • RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 rrr. 3 hab. .molt sol. 7.250.000 6996548 .

(Incusa) • RUBÍ. Av. L'Estatut, edif. nou,85m2, 3 hab. bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entra­da 3.000.000. Resta hi­poteca. 588 40 17-5885439

(Finques Valhonrat) •RUBÍ. CCasp. Per estrenar. Dúplex de 118M35rrï. D e 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 te­rrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat. Pàr­quing opcional. RFA. r4ousU.200.000 5884017-5883499 .

(Finques Valhonrat) • RUBÍ. O Duran i Bas, 90 rrï, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nf, places de pàrquing opcionals. 10.500.000

62&B3A8 (Incusa)

• PIS NOU aCdl Fava, planta baixa, 103rrï.3 dorm. dobles, jardí parti­cular de 97rrï .caletao ció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. pta 67462J5 (Finques Saca) • TOCANT ESTACIÓ, FFCCSt Cugat, pis usat 90 rrí, molt tran­quil, 3hab.mc* bo per llogar. 13750.000. pla £7467/5 (finques Saca) •ÀT1CZ.MARAGALL 160 nf, 4 hab., armaris encastats, 2 banys, ca-lefac., parket lardefoc, terrassa 18rrï, tot exte­rior, pàrking i traster. 27.000.000. 674 67 15 (finques Saca)

• A100 m. ESTACIÓ de St Cugat, casa de 6 hab., jardí particular, aï­llada. No té pàrking 50 000.000 pts. 674 67 15 (Finques Saca)

•A 200 ra ESTACIÓ St Cugat. Trptex 300 rrï 4 hab. 3 banys, pàr­king 2 cotxes, 2 trasters. assolellat Jardí i piscina comunitaris. Moll ben equpat. 65.000.000 pta 674 67 15 (Finques Saca) •CASAABELLATE-RRA Preciosa 500rrï construits, 1000 de jardí, 9 hab. menjador 50 rrí parket, calef., banys, ga­ratge 674 67 15 (Finques Saca) •CASA ADOSSADA Z.ALTA. 150m2,3hab. + estudi. 2 banys jardí particular. Garatge cale­facció, parket far de foc, aseos. terrasses. 27.000.000 pla 674 67 15 (Finques Saca) • jOCASrÓN! Directe propietària 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Rnantiadón: 45.000 ptas-Anes, sin entrada. A14 min. de Barcelona.

ción. jOportunidad! Di­verses posbilidades de financiación, muy inte-resantes. Uamar al 58974 10

•SANTCUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., bateon. exterior y soteado. iOportunidad! Uamar al 5897410 . . .

•SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 5398701— _ •S'OFEREIX VfVENDA, novatotarnent equipada, pera compartir entre dues persones, a Caste-lar del Valès (a 7 km de Sabadelia27kmde

Trucarà tes nits 5S33DJ0. _

•BUSCO apartament de logueraSt Cugat Màxrn45.000Pbs 588 6102-30894 99 54

TORRE UNFAMIUAR ADOSADA.FOaba-rria.Sup.350rrï4hab. dobles ( l ípo suite), 2 banos, 1 aseo, amplia cocina office, gran salen con chrnenea-hogar, co-medor, terraza 150rrf trastero, 2 pza pàrking, jardin priv. y comunitario con pisona Alquier 225.000 ptas.

Arsnasan 589 45 66

•TORRE UNIFAM. ADOSADA. P^Ota-barria Calelacoión ra­dial. terraza 100 rrï. Alquiler: 200.000-AEnasan58945M

•PISO SOBREATTCO Ctra Cerdanyola amueblado opcional, sup. 80 rrï, 3hab., 1 bano sal-com, cocina, lav. calef. gas, 2 terra­zas: 12 y 35 n f muy soleado, suministr. contrat, ascensor. Alquiler: 70.000.-

•ALQUILO DESPA-

C H O 1 1 0 m ' Junto estación. Valor muebles 675 43.52.filrcftfiS-4.lfl 0681

-PIS PER A LLOGAR A La Floresta 70rrï 3 hab. Finques Calvet 53.000 pta. 2376572 4152474

• TORRE, junto esta­ción Mira-sol con o sin muebles, 3 dorm, am­plio sal.com. con chi­menea, cocina, cuarto bano, aseo, lavadero, despensa, calef. doble vid. Jardín de 585rrï 157.000.-pta 674 7254

Fincas Gironella •APARTAMENTOS alquiler. Con o sin mue­bles 1 -2 dorm, sal-com con parquet cocina ba­no compl. terraza pk. opcional. Desde 50.000-pta 674 72 54

Fincas Gironella •ZONACENTRO 4 dorm, sal-com cocina lavadero, bano compl.aseo, galeria ca letacción. 75.000.-pta 674 7254

Fincas Gironella • JUNTO MONASTE-RIO C/Plana de l'Hosp.2 dorm. con ar marios. sal-com, con parquet, bano compl cocina terraza, todo ex tenor. Mucbo sol. 65.000.-pta 674 72 54

Fincas Gironella

"EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors festes infantils. Pallassos, titelles. un regal inoblidable 674 3091-31958 76

• VENC Opel Tigra 1.4 16V Tots els ex­tres, alarma. B-PF

1.500.000-ptes 908 99 87 43 Jordi

•ESTUDIANT s'ofereix per a donar classes rfEGB i cangurs 6Z5Ú0.10

• VENC MOTO ka-wasaki KLX 650cc Matrícula B-PK 11.000 km 750 000-674 8126

• VENC YAMAHA Jet-Ski 650 . Ramon fill 723 5868 IHorati oficinal

• CLASSIFICATS 589 62 82

•SANT CUGAT. Piso, part. apart, cerca esta-

• SANT CUGAT Te­nim tota mena de pi­sos i torres de lloguer íaaaaz Fmcas Sant Cugar

•ST. CUGAT EL PINAR Canal Manega. 300m 8.000.000pta 674 08 97

Fincas Sant Cugat •ST. CUGAT Z Goí-B Pinar C/Enri-que Lanfranco Superfí­cie 600rrf 19.CIOO.O0Opta 674 08 97

Fmcas Sant Cugat •VALLDOREIX C/ Plaça dels Ocels I.OOOm212.800.00 pta. 674 08 97 fincas ST Cugat

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS

G r à f i c d ' e v o l u c i ó d e l a q u a l i t a t d e l ' a i r e a S a n t C u g a t d e l V a l l è s

( P e r í o d e d e l 5 a l 1 8 d e f e b r e r )

-too so a o 7 0

T " Í 7 3 . 7 3 .

3 eo s o <«3

3 0

2 0

•JO

o 5 « 7 8 © 1 0 1 1 1 2 1 3 1 - * 1 S 1 6 1 T i e

(Període ííèí # ÉH $ <te mret)

BONA Excel · lent ( * * * * * ) : 75 < I Q A < I 0 0

Sat is factòr ia ( * * * * ) : 5 0 < I Q A < 7 5

MILLORABLE Accep tab le ( * * * ) : 2 5 < I Q A < 5 0

Baixa (** ) : 0 < I Q A < 2 5

POBRA Def i c i en t (*) : - 5 0 < I Q A < 0

M o l t de f ic ien t (•): I Q A < - 5 0

V a l o r a c i ó d e l e s d a d e s : L ' I Q A de l p e r í o d e ana l i t za t t o r n a a s i t u a r - s e d ins la c a t e g o r i a « B o n a » ,

e n c a r a q u e d e m a n e r a quas i i n a p r e c i a b l e , i t a l c o m es va p o d e r p r o n o s t i c a r en la d a r r e r a

i n f o r m a c i ó la q u a l i t a t d e l 'a i re ha d i s m i n u ï t passan t d ' e x c e l . l e n t a sa t i s f ac tò r i a ( I Q A = 7 4 ) .

A q u e s t a p e t i t a dava l lada v e d o n a d a p e r la s i t u a c i ó a n t i c i c l ò n i c a q u e a f a v o r e i x l ' e s t a n c a m e n t d e la

massa d ' a i r e i d i f i c u l t a la d i s p e r s i ó de ls c o n t a m i n a n t s .

ALTRES INFORMACIONS: Valoració anual del servei de recollida urgent d'animals

domèstics

El dia I de març farà un any que es va posar en m a r x a el serve i de

reco l l ida u r g e n t d'animals abandonats . Els resul tats o b t i n g u t s du ran t

aquest p e r í o d e jus t i f iquen à m p l i a m e n t aquest n o u se rve i .

U n t o t a l de 238 gossos abandona ts a la via públ ica han es ta t reco l l i ts pe r

aquest serve i , de l qual resu l ta una mi t jana de reco l l i da d e 2 0 gossos al

mes.

T e n i n t en c o m p t e la g ran quan t i t a t d'animals reco l l i t s , l 'A jun tamen t ha

adoptat mecanismes per tal d'intentar que aquests siguin reclamats i recupera ts pels p rop ie ta r i s , c o m ara l'estada en instal · lac ions p e r f e c t a m e n t habi l i tades d u r a n t per íodes de t e m p s q u e superen en m o l t s

casos els 15 dies (la Llei obl iga a t en i r - l os tan sols 8 dies). T r a n s c o r r e g u t

aquest t e m p s , els gossos p o d e n passar a adopc ió , en co l · l abo rac ió amb

l 'Assoc iac ió e l C A U A M I C .

D e l t o t a l de 238 gossos abandona ts i recol l i ts , 52 han es ta t recupera ts

pels p rop ie ta r i s ; així ma te i x , 16 han pogu t ser en t rega ts en adopc ió . El

pe rcen ta tge t o t a l d 'animals r e c u p e r a t s pels p rop ie ta r i s o adop ta ts és d 'un

30%. A q u e s t percenta tge supera àmp l i amen t els o b t i n g u t s a la resta de mun ic ip is de l Vallès.

Us r e c o r d e m que l ' abandonament dels gossos a la via púb l ica és un ac te

d ' i r responsab i l i ta t i una in f racc ió m o t i u de sanció, t ip i f icada en la Llei de

P r o t e c c i ó dels An imals i en l ' O r d e n a n ç a Munic ipa l d 'An ima l s de C o m p a n y i a .

L ' A j u n t a m e n t va ap rova r l ' O r d e n a n ç a Fiscal de r eco l l i da d'animals

abandonats , aplicable des de 1997. Aques ta o r d e n a n ç a ob l iga a recupera r

l 'animal, p rev i pagament d 'una t axa en concep te de l serve i de reco l l ida u rgen t .

«fc Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

EIS 4 CANTONS

28 \t!,-!•!<,,, f/r /uy,

Handbol

La derrota davant el Pardinyes obliga el Sant Cugat a guanyar Les errades en atac i la defensa feble provoquen la derrota a Lleida

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat ha encaixat amb desànim la derrota del cap de setmana passat davant el Pardi­nyes per 2 3 gols a 2 1 . Una victòria hau­ria posat les coses molt fàcils als juga­d o r s d e J o a n S a n c h o d e c a r a a la

RAI \ M O K K M >

- Sant Cugat -

I ,i derrota de I equip il handbol i|:- ! i l K S.uu ( 'uga; da\ ant cl l ' an iunes diumenge passat ha . Icstct Ics esperances i]tie tenia el • • • 11111 ii t \ermell-i-ncL;ic de clas-MIK ar-se per a la fase de sector il'ins d'hora. Kls santeugatencs han gaudit del liderat compartit només una setmana, i ara conti­nuen compartint, però aquest cop i.i segona posició a la taula classi-lli .itòria, amb el Mamanct, que '!•' \ a tenir |iroblemcs per impo-VII AC al Sant Omr/e a casa. 1 ,.i \ K I oi la dels lleidatans ha et A: tu -n i.u l'ei |iup del Sej.i I.I c< mi a inà-siiu aspirant a la primera plaça del sector, després que no hagin per-

• lut cap partit a la segona tase. Ara. cl con i un t de Joan Sancho no pot somniat amb la primera plaça i. a més. necessita guanyar tres en­frontaments dels quatre que que­den per no dependre de ningú més. [ ,'equip santeugatenc té l'o­bligació d'assegurar-se la victòria da\ ant el Manyanet, que s'ha tor­nat a convertir en el seu màxim mal. Kl compromís és, per si no tos poc, a la pista barcelonina, la més difícil pel Sant Cugat, on, des que Joan Sancho dirigeix l'equip. no ha pogut treure més que un punt, fruit d'un empat a l'últim minut a la primera fase de la lliga d'aquesta temporada. A més, els jugadors vermell-i-negres s'hau­ran d'assegurar la victòria, a casa, davant el Molins de Rei, quart classificat, si volen deixar des­penjat l'equip de Josep Ibànez definitivament. Kl Sant Cugat, a més, no pot permetre's el luxe de deixar escapar ni un sol punt quan. aquest cap de setmana, el Banyo-

classificació per a la fase del sector. Amb la desfeta, però, el Sant Cugat se situa segon classificat, a dos punts del primer i empatat amb el que a partir d'ara serà el màxim aspirant a prendre-li la plaça al sector, el Manyanet. L'equip vermell-i-ne-

gre es veu obligat a vèncer el Banyoles i el Molins a la seva pista, però la tasca més difícil serà la victòria davant el Ma­nyanet, a Barcelona, on no han pogut aconseguir més que un punt en els dos anys que Joan Sancho dirigeix l'equip.

"Ara és quan s'ha de demostrar que

les visiti la seva pista. 1 .'últim par­tit de la lliga enfrontarà als sant-cugatencs a la pista del Sant Quir­ze, però en aquell moment estarà clar que és el que ha de passar. D'altra banda, e'l Pardinyes, cl Manyane t i el Molins encara s'han d'enfrontar entre ells, la qual cosa fa que de tot plegat sigui massa d'hora per fer-ne previ­sions. No obstant, Joan Sancho ha aventurat que, si el seu equip guanya el Banyoles i aconsegueix vèncer el Manyanet i el Molins, "el Sant Cugat es pot permetre el luxe de perdre l'últim partit contra el Sant (Juir/.c". Segons el tècnic vermell-i-negre, els juga­dors que dirigeix estan "mal acos­tumats", perquè no poden evitar les comparacions amb la trajectò­ria de l'equip la temporada pas­sada." Ks necessari abaixar el llis­tó i adonar-se que és ben normal

la UE Sant Cugat sap jugar sota pressió", declara

perdre partits", diu Sancho, per qui "és ara quan s'ha de demos­trar realment que l'equip santeu­gatenc sap jugar sota pressió".

A la llima de València

Kl partit de diumenge passat era crucial perquè, en cas de victòria, la UK Sant Cugat s'hauria posat lí­der en solitari, a dos punts del se­gon i quatre del tercer. Kn aquest cas, guanyar el Banyoles i el Sant Quir/e hauria estat suficient per d( >nar pràcticament per feta la clas­sificació pera la fase de sector. La derrota, però, va arribar com a con­seqüència d'un partit en què els santeugatencs, segons el tècnic Joan Sancho, es van adormir a la lluna de València. Kl marcador, al descans, mostrava un 13-10 que era el resultat d'una pobra actua­ció dels santeugatencs. que. tot i

Joan Sancho. Foto: XAVIER URROSA.

tenir millor equip, no van ser ca­paços de mostrar prou agressivi­tat en defensa. L'atac, tot i ser ac­ceptable, no va ser suficient per anar al vestuari per davant en el marcador. L'entrenador va espe­ronar els jugadors al descans. Se­gons Sancho, era necessari "des­pertar" l'equip. L'estirada d'orelles va donar resultat pel que fa a l'ac­titud dels jugadors a la pista, que van sortir amb moltes més ganes. Malgrat millorar en defensa, l'e­quip santeugatenc no va tenir sort en atac. Els extrems van fallar molts llançaments sols, davant una porteria local, això sí, molt ben de­fensada pel porter lleidatà, que va tenir una actuació remarcable. El desencert en atac, doncs, va im­pedir que l'equip santeugatenc aconseguís avançar-se en el mar­cador, que va acabar amb el re­sultat de 23 a 21.

K à t t i n g

Tercer lloc de Xavier Illa al Fórmula Catalunya

- Lliçà de Vall/Sant Cugat -

Kl pilot santeugatenc Xavier Illa va aconseguir diumenge passat la tercera posició en la primera prova del Campionat Fórmula (iatalunya de karts, que es va ce­lebrar al Kartòdrom (latalum a de Lliçà de Vall. Xavier Illa es \a classificar tercer de deu corredors en la categoria júnior després de Francesc Clanchct. de Molins de Rei. i de David Simi'm, de Mollet. Precisament, Illa es \a com ei tir en un dels principals protagonis­tes de la seva categoria per la llui­ta que va mantenir amb \ a \ i c r Boné, de Barcelona, per fer-se amb la tercera posició final. A la segona tanda, el pilot santeuga­tenc, tot i els problemes que ui tenir amb el seu motor. \a acon­seguir posar-se per davant de Boné en l'última volta. Kn aques­ta primera pro\a hi \an partici­par 50 pilots, repartits en catego­ria cadet, júnior, sènior i 1 2.x c. La segona prova de la tempora­da tindrà lloc el proper 23 de mare també al Kartòdrom Cataluma de Lliçà de Vall, però aquesta \ e-gada en sentit invers. /A.I..

A t l e t i s m e

Murillo, 23è a Montornès

- Montornès / Sant Cugat -

L'atleta santeugatenc Manuel Murillo es va classificar en la 23a posició amb un temps d ' l hora 22 minuts i 20 segons en la categoria de veterans de la IV edició de la Mitja Marató de M o n t o r n è s del Va l l ès . Abans de prendre part en aquesta cursa, Murillo ja va ad­vertir que se la prenia com un en t renament més. La propera actuació de Manuel Muril lo serà el 9 de març a Madrid, on disputarà el Campionat d'Ks-panya en la modalitat dels 100 quilòmetres. /A.L.

LESANA DE FUTBOL-SALA Inscriu-hi el teu equip

(inclou Prelliga, Lliga, Copa i Recopa) Les millors condicions en unes

instal·lacions úniques

O R G A N I T Z A

Carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6

Tel. 674 28 00

n S ^ C A N I W B Divendres, 28 de febrer de 1991 Esports 29

V o l e i b o l

El Sant Cugat força el 'tie-break' però no fa saltar la sorpresa

El Caja Cantàbria i el Ribeira Sacra superen el sènior femení La primera jornada del play-off per a la permanència es va saldar amb dues derrotes del CV Sant Cugat, dissabte amb el Caja Cantàbria i diumenge amb

ALEX LÓPEZ

el Ribeira Sacra. Tots dos equips van haver de lluitar de valent al pavelló mu­nicipal de Sant Cugat a Valldoreix per superar el millor sènior femení de les

El sènior femení del CV Sant Cugat va encetar el play-off per al descens amb dues derrotes. Mal­grat tot, l'equip santcugatenc va posar contra les cordes el Caja Cantàbria i el Ribeira Sacra, dos equips que sobre el paper no ha­vien de tenir problemes per su­perar el conjunt santcugatenc. Dissabte a la tarda, l'equip de Pas-quale Morabito va perdre davant el Caja Cantàbria per 2 sets a 3 en el tie-break, amb parcials de 8-15, 6-15, 15-10, 15-7 i 12-15 mentre que diumenge al matí, sense ju­venils i amb una única jugadora de reserva, l'equip santcugatenc va perdre amb el Ribeira Sacra també per 2 sets a 3 en el tie-bre­ak, amb parcials de 7-15,15-11,1-15, 15-11 i 8-15. El tècnic italià Pasquale Morabito considera que "si tenim en compte que contra aquests dos equips jugant a casa en la lliga regular vam perdre 3 sets a 0, fent pocs punts i jugant molt malament, ara, després de dos mesos, hem estat a punt de guanyar-los jugant bé". Morabito explica que "ningú s'imaginava que poguéssim guanyar un d'a­quests dos partits, ni tan sols un set, i hem estat a punt de donar la

«Mj^Mfa*MCVStfCaj*l«-MnSim.FteLUMSft

sorpresa". De fet, el tècnic sant­cugatenc explica que "l'entrena­dor del Ribeira Sacra ha reconegut que si haguéssim disposat de les jugadores juvenils els haguéssim apallissat". Segurament una de les notes més negatives va ser la poca assistència d'espectadors als dos partits, que en cap cas va su­perar els 50 espc adors. "Tot i la desfeta, Morabito està content perquè "estem oferint un bon ni­vell de voleibol". Segons Mora­bito "ara el més important és mantenir aquest bon nivell de joc"

perquè té molt clar que "el nostre objectiu ara mateix és derrotar l'Alcorcón per salvar-nos". En el cas que el CV Sant Cugat acabés en l'última posició de la taula hau­ria de jugar-se la permanència amb l'Alcorcón, que si aquest diu­menge no guanya a la pista del Las Palmas -cosa molt difícil-, s'­haurà de jugar la permanència amb l'últim classificat del grup on hi ha el Caja Cantàbria, el Ribei­ra Sacra i el CV Sant Cugat. Diumenge al matí, el CV Sant

Cugat visita la pista del Ribei-

últimes jornades. Malgrat la derrota, tant l'equip de Cantàbria com el de Ga­lícia van haver de imposar-se a l'equip santcugatenc en el tio-break.

ra Sacra, de Monforte de Le-mos, amb la baixa per lesió dT-rene Moncuníll, que continua lesionada. D'altra banda, la ciutat d'À­

vila serà la seu on es disputarà els propers dies-12 i 13 d'abril la fase final de la Copa de La Reina. Una setmana abans, però, tindrà lloc una fase prèvia on hi haurà tres grups de tres equips. El CV Sant Cugat està inclòs al nivell C, juntament amb el Granada i el Playas de Benidorm. Tots dos equips es­tan disputant en aquests mo­ments el play-off per al títol.

El juvenil femení del CV Sant Cugat ocupa la segona posició del Campionat de Catalunya amb 12 punts, després que el cap de setmana passat s'imposés a la pista de l'Esplugues per 1 a 3, a manca.de tres jornades per a la fi-nalització d'aquest torneig. En aquests moments, l'equip sant­cugatenc disputaria el Campio­nat d'Espanya juvenil. Aquest dissabte, a partir de les quatre de la tarda, l'equip santcugatenc rep el CN Sabadell, quart classi­ficat amb 10 punts. Un cop aca­bi aquest partit, les jugadores ju­venils es desplaçaran juntament amb l'equip sènior en tren cap a Monforte de Lemos.

Futbol s a l a

L'Olímpyc visita la pista de La Unión,

segon classil

Després de més de 10 mesos sense guanyar fora de casa, l'O-límpyc de la Floresta provarà de trencar amb aquesta estadística. El tècnic florestà, Àngel Ruiz, re­corda que "aquesta temporada no hem guanyat cap partit fora de casa, sense comptar el que vern jugar al pavelló municipal com equip visitant davant el Wintert­hur Sant Cugat B". Després que l'Olímpyc descansés la passada jornada, aquest diumenge a les deu del matí, els florestants, ter­cers a la taula amb 24 punts, visi­ten la pista de La Unión de San­ta Coloma de Gramenet, segon classificat amb 25 punts. "Aquest és un partit difícil perquè lluny de Sant Cugat no estem aconse­

guint resultats gens bons", apun­ta Ruiz. De l'adversari, destaca que "és un equip amb molts fo­naments de futbol sala i que, a més, se situa molt bé sobre la pis­ta". Si no hi ha cap canvi d'última hora, l'única baixa de l'Olímpyc per a aquest partit és la de David Martín, que encara ha de complir els dos partits de sanció que li res­ten. La gran novetat a la convo­catòria és la de Jordi Reixach, que debutarà diumenge. Malgrat tot, Àngel Ruiz explica que "veig di­fícil que Jordi Reixach surti en el cinc inicial perquè la gent que està jugant ho està fent força bé, o si­gui que no hi ha motius per fer canvis". L'Olímpyc, que fa cinc jornades consecutives que no perd, va derrotar a l'anada el La Unión per 3 gols a 2. / A.L.

H o q u e i herba

El Júnior perd amb l'Atlètic, però

fa un bon partit ALEX LÓPEZ

L'equip masculí del Júnior va perdre el seu primer partit de la Copa Federació al camp de l'Atlètic de Terrassa per 4 gols a 1. Tot i la derrota, el tècnic sant­cugatenc, Andrés Barrientos, destaca "el joc de l'equip". Se­gons Barrientos, "tot i perdre, la valoració que faig d'aquest en­frontament és positiva". En aquest partit l'entrenador del Jú­nior va voler posar en pràctica al­guns sistemes de joc que final­ment van quallar. Barrientos apunta que "estem fent una re­visió del nostre joc". Si tenim en compte que l'última vegada que es van enfrontar aquests dos equips els terrassencs van gole­

jar els santcugatencs per un con­tundent 10 a 0, en aquest partit el Júnior no ho va posar tan fàcil. En aquest enfrontament, cor­responent a la segona jornada de la Copa Federació, que per a Barrientos "és un torneig per mantenir el ritme i la motivació", l'Atlètic de-Terrassa no va poder comptar amb els seus tres juga­dors internacionals. Aquests són Xavi i Jordi Arnau i Pep Sanchez. Aquest diumenge al matí, el con­junt santcugatenc rep el CD Ter­rassa. En els últims tres enfron­taments amb aquest equip, el Júnior ha aconseguit dues victò­ries i un empat i Barrientos creu que "el podem guanyar". Per a aquest partit el tècnic local no podrà comptar ni amb Juan Lobo ni amb l'holandès Eskberg.

t s q u a i x

Santi Grau reapareix al circuit català d'esquaix

El jugador de l'Esquaix Sant Cugat Santi Grau va reaparèixer el cap de setmana passat al cir­cuit català d'esquaix en la quar­ta prova que va tenir lloc a Sant Andreu de la Barca després de la intervenció quirúrgica al nas de fa algunes setmanes. El jugador santcugatenc va caure derrotat en quarts de final davant Ricar-do Campo, del CN Sabadell, per 3 sets a 1. D'altra banda, el tam­bé jugador de l'Esquaix Sant Cugat Santi Altarriba va partici­par a l'Open Castelló d'esquaix. Altarriba va perdre també en quarts de final amb Oriol Sàlvia, de Can Mèlich, que el va derro­tar per 3 sets aO. /À.L.

P a t i n a t g e

Exposició a la Casa de Cultura

L'Escola de Patinatge Artístic de Sant Cugat acollirà de l'I al 12 de març una exposició comme­morativa del 20è aniversari d'a­questa entitat. La inaguració es farà dissabte a les sis de la tarda a la Casa de Cultura. Aquesta exposició és un dels actes pro­gramats pel club santcugatenc per festejar aquesta data tan im­portant. De fet, avui fa vint anys que es va inagurar aquest club de patinatge a Sant Cugat. Aquesta mostra reunirà objectes que pertanyen a l'Escola de Pa­tinatge Artístic. L'exposició es podrà visitar de dilluns a diven­dres de les cinc a les vuit del ves­pre, els dissabtes de deu a una del matí i de cinc a vuit de la tar­da i finalment els diumenges de deu a una del matí. /A.L.

T e n n i s

Corretja, eliminat a Milà

El tennista santcugatenc Àlex Corretja va caure eliminat dilluns passat en la primera ronda del tor­neig de Milà. Corretja, cap de sè­rie número vuit del torneig, va perdre davant el tennista xilè Bohdan Ulihrach en dos sets, per 7-5 i 6-0. /À.L.

30 Esports QS4CANTONS Dwendrrs, 28 defcbrrrde 1997

Bàsquet

La UE Sant Cugat es retroba novament amb la victòria

Lequip santcugatenc visita la UE Súria, "una pista difícil" El CE Vendrell no va ser obstacle per la UE Sant Cugat, que tot i que a la primera meitat va contagiar-se del ritme lent del rival, en la represa els homes de Lluís Folch van prémer

Al. EX LÓl'EZ - Sant Cugat -

La l 'n ió Ksportiva Sant Cu­gat, líder del grup 1 de la terce­ra divisió catalana preferent amb 40 punts. va derrotar dis­sabte passat a la Sala Kscolar el (:K Vendrell per 88 punts a 52. Aquesta àmplia diferència en el marcador va arribar a la se­gona meitat. Hn els primers 20 minuts de partit, l 'equip sant­cugatenc va desplegar un joc poc vistós, en part contagiat pel ritme lent que imposava el con­junt visitant. L'entrenador de la l F. Sant Cugat, Lluís Folch, creu que "el problema que vam tenir a la primera meitat és el problema que hem tingut en els dos últims partits, és a dir, la re­laxació". Folch també creu que "la por escènica a tornar a per­dre un partit" va influir molt en els seus jugadors. Tot i que la primera meitat va acabat amb el resultat de 33 a 28, Folch ex­plica que "a la segona meitat vam imposar el nostre ri tme tant en defensa com en atac". D'aquesta manera, l'equip sant­cugatenc es va acabar imposant per 36 punts de diferència.

F.n aques ta 21a jornada del

l ' a c c e l a r a d o r f ins a r r i b a r a aconse ­g u i r una d i f e r è n c i a d e 3 6 pun ts , 8 8 a 5 2 . L'equip santcugatenc, l íder a m b 4 0 p u n t s , v is i ta d i u m e n g e a la t a r d a la " d i f í c i l " p i s t a d e la U E S ú r i a . El

conjunt de l Bages , tot i ten i r dos par­t i ts m e n y s , n e c e s s i t a la v i c t ò r i a si no v o l d e s p e n j a r - s e d e f i n i t i v a m e n t d e les p r i m e r e s pos ic ions a la c las ­s i f i cac ió .

B partir de la IMé Etpwtm Sart

campionat de lliga, el Joventut Les Corts va apallissar la UE Súria, el proper rival dels sant-cugatencs, per 80 punts a 50. Per a L lu í s Folch , tot i q u e aquest resultat és força "escan­dalós" és un resultat "molt en­ganyós". Així doncs, el conjunt santcugatenc visita diumenge a les sis de la tarda la "difícil" pis­ta de la 1ïF Súria.

Cugat d'atenta taaptrada, dirigida per I entraMdw

Fm aquests moments, el con­junt del Bages ocupa la sisena posició a la classificació amb 31 punts, malgrat que compta amb dos partits menys. Per a l 'en­trenador santcugatenc, "el Súria és un equip complicat i més en la seva pista. És un equip molt fort físicament, corre molt, apro­fita molt bé la seva posició sota la cistella, té un bon tebot i surt

UwsFMca.FtteX/WBIUroU.

al contraatac". Si l'adversari dels santeugatencs tornés a perdre aquesta jornada, pràcticament ditia adéu a les seves possibili­tats d'apropar-se a la segona po­sició, que taml i dóna accés di­recte a l 'ascens de categoria. Folch, però, confia en el treball dels seus jugadors per aconse­guir la victòtia en la 22a jornada de lliga.

Futbol

El Sant Cugat venç el Sant Celoni "en el millor partit de la temporada"

LAbadessenc, el proper rival, no perd a casa des del 22 de setembre Al.KX LÓPEZ

K\ Sant Cugat Esport va fer diu­menge passat al camp municipal d'esports un altre pas endavant cap a l'ascens a la primera divisió catalana. L'equip santcugatenc va superar el Sant Celoni, fins llavors quart a la classificació, per 2 gols a 0, "en el millor partit de la tem­porada", segons explica el mateix tècnic Josep Alonso. Alonso tam­bé creu que "el joc del Sant Cu­gat va ser força bonic i força es­pectacular". Tot i perdre, l'equip vallesà va mostrar-se com un dels millors equips que aquesta tem­porada han visitat Sant Cugat. Pre­cisament, la primera meitat d'a­quest partit la va seguir en directe Antoni Puyol, president de la Fe­

deració Catalana de Futbol. El primer període, que va ser força igualat, va finalitzar amb empat a cero gols. F.n la represa però, van arribar els gols locals, que van ma­terialitzar Olmo, en el minut 60, i Barrio, en cl minut 70. Per a l'en­trenador santcugatenc "amb la in­corporació d'Olmo, el futbol el fem més fàcil". De fet, Alonso considera que "tant me fa si Olmo marca gols o no, cl que vull és que faci la seva funció, que l'està fent de meravella". F l tècnic opina també que "el joc de l'equip està millorant partit a partit, dins la bona trajectòria que estem por­tant al llarg de tota la lliga". En aquest partit amb el Sant Celoni va poder debutar Xavier Esteve, jugador fitxat l'octubre del 96. Es­teve, que va entrar per primera

vegada en una convocatòria, va jugar els darrers 10 minuts de par­tit

Després de l'empat a 1 gols de l'Arbúcies en el seu terreny da­vant el Canovelles i la victòria per la mínima del Cassà de la Selva al Lloret per 1 gol a 0, el Cassà ocupa en aquests moments la se­gona posició en solitari amb 40 punts, a vuit punts del líder, el Sant Cugat lísport. Malgrat tot, Josep Alonso insisteix que "no me'n refio" tot i que reconeix que "l'avantatge és important". De to­tes maneres, el tècnic opina que "el més important és que hem de pensar en nosaltres mateixos i que no ens podem adormir perquè tots els equips ens estan esperant". Alonso també deixa ben clat que "mentre que matemàticament no

siguem campions, estarem llui­tant amb tota la tensió del món".

L'Abadessenc, tretzè de divuit equips amb 28 punts, és el pro­per adversari dels vermell-i-ne-gres a la lliga. El Sant Cugat Es­port visitarà diumenge al matí la població de Sant Joan de les Aba­desses per tal d'enfrontar-se amb aquest equip. De fet, l'Abades-senc no coneix la derrota al seu propi terreny des del 22 de se­tembre, quan en partit correspo­nent a la tercera jornada de lliga va caure davant el Sant Cristòfol per 1 gol a 2. Per a Alonso, aquest serà "un partit molt complicat". El conjunt santcugatenc va entrenar dijous passat al CAR de Sant Cu­gat per tal d'enttar en contacte amb la gespa, superfície en la qual es disputarà el partit.

Jocs escolars

Tres atletes locals, al cros català

ÀLEX LÓPEZ

- Terrassa/Saat Cagat -

Les atletes santeugatenques Laura Herbolzheirmer i Anna Bernado van part ic ipar diu­menge passat en la final del Campiona t de Cata lunya de cros dels Jocs Espor t ius Es­colars, q u e es va ce lebrar a Navarcles (Bages). La millor classificada de les dues atletes va ser Laura Herbolzheirmer, que en categoria cadet feme­n ina , d e s p r é s de córrer els 3.000 metres de la cursa es va classificar en la setzena posi­ció final. Anna B e r n a d o va acabar en la vint-i-novena po­sició en córrer en ca tegor ia aleví femenina una distància de 1.500 metres . D'altra ban­da, Ramon Puigneró, en cate­goria cadet masculina, no va prendre part en la prova cor­responent a la categoria cadet masculina.

Tots aquests atletes del Club Muntanyenc Sant (Jugat van aconseguir classificar-se per a a q u e s t C a m p i o n a t de Cata­lunya el passat dissabte 1 de febrer en córrer la final terri-totial de cross dels Jocs Es­portius Escolars de Catalunya amb la selecció del Vallès Oc­cidental de l 'àmbit Tetrassa.

L'OMET munta una esquiada escolar

- Sant Cugat -

L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom ( O M E T ) ha or­gani tzat per al proper 16 de març la primera activitat d'es­quí escolar de la present tem­porada. Aquesta activitat es­portiva, que tindrà lloc a La Molina, està dirigida a tots els nois i noies de 8 a 16 anys, que podran gaudir de classes d'es­quí. Tots aquells interessats po­den inscriure's a L 'OMET, a la Casa de Cultura, de dilluns a d ivendres de cinc a vuit del vespre. L'import d'aquesta sor­tida és de 6.000 pessetes o de 6.500 pessetes per als qui ha­gin de llogar el material. L'im­port inclou el viatge, les clas­ses d'esquí i el forfet. La sortida tindrà lloc a la plaça del Mo­nestir a dos quarts de set del matí, mentre que l'arribada a Sant Cugat està prevista que sigui a dos quarts de nou del vespre , t ambé a la plaça del Monestir. /À.L.

ELS*CANIWS Divendres, 28 dt febrer de 1997 Esports 31

Futbol s a l a

El Winterthur necessita la victòria davant el Vilassar Els de Carles Navarro fa quatre mesos que no guanyen

ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat -

El Winter thur Sant Cugat va tornar a ensopegar i va encai­xar una nova derrota al cam­pionat de lliga que l 'enfonsa encara més en la taula classi-ficatòria. El Rubio Burlada va fer bona l 'estadística i va der­rotar l 'equip santcugatenc per 9 gols a 5. Cal recordar que l'e­quip navarrès no perd un par­tit a la seva pista des del pas­sat 26 d 'octubre, jus tament el mateix dia on el Win te r thur Sant Cugat va fer-se amb l'úl­t ima victòria que ha aconse­guit al campionat . Tot i que els jugadors del FS Sant Cugat guanyaven a la segona meitat per 2 gols a 4, no van saber aguantar el resultat i en els úl­tims 10 minuts van rebre set gols, qua t re d 'e l ls en els úl­tims tres minuts . Malgrat tot, el tècnic Carles Navarro creu que " l 'equip va estar a l'alça­da, tot i que als últ ims minuts ens va costar la derrota". Na­varro opina també que "al llarg del partit vam fer massa erra­

des de fens ives i això ho re­flecteixen els nou gols que ens van marcar". Carles Navarro explica que " tampoc vam sa­ber finalitzar els contraatacs, sembla que de cara a porta no tenim sort".

El conjunt santcugatenc en­cara no sap si ocuparà plaça de descens o no. E1 c lub està a l ' espera de la d e t e r m i n a c i ó que prengui la junta directiva de la Lliga Nacional de Fut­bol Sala, que va fixar el 15 de març com a data màxima per fer pública la decisió. De fet, el que no s 'entén és que si la Lliga Nac iona l ni afirma ni desmenteix la pèrdua de la ca­tegoria de l'Albelda d ' Iregua, tampoc s'explica pe rquè a la classificació oficial d 'aques ta jornada ja no hi figura. Carles Navarro cada cop ho té més clar quan afirma que "sembla ser que la Lliga Nacional es mou per in te ressos i el q u e més interessos té crea, més po­der té dintre de la lliga i sem­bla ser que nosaltres no tenim gaire poder" . De totes mane­res, Navarro explica que "el

Winterthur Sant Cugat el que ha de fer és anar a guanyar el proper parti t". La diferència entre el conjunt santcugatenc, últim classificat amb 8 punts, i l'Andorra de Terol, penúlt im amb 14 punts, és de sis punts, una diferència important. Amb tot, l 'entrenador santcugatenc recorda que "l'Andorra de Te­rol té deu partits, igual que no­saltres, per endavant" .

El Vilassar, un vell conegu t

El Vilassar de Mar va ser el darrer equip que el Winterthur Sant Cugat va aconseguir der­rotar en la lliga. Els santcuga-tencs, que fa quatre mesos que no guanyen un partit de lliga, van derrotar en la quarta jor­nada de lliga el Vilassar de Mar en la seva pista per 4 gols a 5. El Vilassar de Mar ocupa l'on­zena plaça, amb 16 p u n t s , i Carles Navarro espera "poder g u a n y a r el p a r t i t " . D e fet , aquesta temporada cl Vilassar de Mar tan sols ha guanyat un partit, que va ser a la pista del Centel les .

H o q u e i p a t i n s

El Sant Celoni venç

el PH Sant Cugat

i es col·loca líder

El PH Sant Cugat va caure diu­menge passat al pavelló munici­pal de Sant Cugat davant el CP Sant Celoni per 5 gols a 8. Aques­ta victòria va proporcionar el li­derat a l'equip vallesà ja que el que llavors era el líder del grup, el Vic, va caure contra pronòstic a la seva pista amb el Caldes per un resultat contundent de 3 a 8.

Aquest cap de setmana l'equip de Toni Sariol visita la pista del HC Gelida, vuitè a la taula amb 22 punts, en partit corresponent a la 20a jornada de lliga. En aquests moments , el conjunt santcugatenc ocupa el novè lloc en la classificació amb 18 punts. Després d'aquesta jornada, et PH Sant Cugat compta amb un ba­lanç de vuit victòries, un empat i deu derrotes. / À.L.

Ajornat el partit entre el CH Sant Cugat

i l'HC Esplugues frontament tindrà lloc el proper 13 de març. Després d'aquesta jornada, el CH Sant Cugat ocupa la sisena posició en la classifica­ció amb 22 punts, però amb un partit menys. Aquest cap de set­mana el conjunt santcugatenc des­cansa. Tot i que els santcugatencs descansin, només el C H Santa Perpètua podria avançar-los si aconsegueix la victòria en el seu partit de lliga. / À.L.

El CH Sant Cugat i l 'HC Esplu­gues no van disputar el partit que els havia d'enfrontar dissabte pas­sat a la nit al pavelló municipal de Sant Cugat, en partit correspo­nent a la dinovena jornada del campionat de lliga. L'equip ad­versari va al·legar no poder jugar aquest partit. Finalment, si no hi ha cap canvi d'última hora l'en-

C l a s s i f i c a c i o n s

Premis Esport en Marxa Ràdio Sant Cugat i

Autocugat Opel FUTBOL FUTBOL SALA HOQUEI HERBA

S.wr Ci"G.\T ESPORT WINTERTHUR SC JÚNIOR MASCULÍ Miguel Gonzàlez 5 Alex Costals 5 Christian Wein 4

Jordi Hervas 3 Josep Pinell 5 Eskberg Hop 3 Xavi Jansà 3 Josep Gonzàlez 5 Jany Vidal 3

PB SANT CUGAT MAS JANFR JÚNIOR FEMENÍ

Violant Tarrach 7 Cheli Serrano 11 Elena Maragall 4 Montse Balsa 4 Maite Alemany 4 Eli Maragall 4 Sara Montero 4 Klisabeth Munt 3 Anna Negre 3

BÀSQUET CHAMPION HOOUEI PATINS Mar Escudero 5

UESC Eva Sagalés 4 PATI' HOQUEI

Ferran Quinto 6 Mari Cano 3 Jordi Cervantes 10 Toni Ballart 6 Jordi Rius 9 Miguel Crespi 5

VOLEIBOL Gonzalo Munoz 4

LESC CLUB HOQUEI

Núria Olivé 4 CV SANT CUGAT Marco Càrceles 7 Esther Cussó 3 Kacya Atanassova 13 Josep M. Espot 3 Marga Almagro 2 Laura Castafié

Mar Salto

CV SANT CUGAT

9 5

Oriol Villoro

HANDBOL

3

Lluís 3 UESC Roger Moreno 3 Xavi Pizarro 7 Roger Rivera 2 Armand Mora

Pere Antic 7 6

* primers classificats de cada esport

P O i

El Cnrtrt d'Alt Remünert de Saat Cagat va acala aastat al W Camaioaat de M M Sala da Beartm. FM: XMER UUUUBA.

Torneig de bombers al CAR ÀLEX LÓPKZ - Sant Cugat -

El cos de bombers de Valèn­cia es va proclamar campió del IV Campionat de Futbol Sala de Bombers en derrotar en la final el Parc de Rubí per 3 gols a 1. Les semifinals les van dis­putar d 'una banda el Cornellà del Llobregat i el Rubí i de l'al-tra el cos de bombers de Bil­bao i el de València. Aques t torneig va ser organitzat pel personal del parc de bombers

de Gavà, amb el suport de l'A­grupació de Bombers de la Bri­gada de Barcelona i la Direc­ció G e n e r a l d e P r e v e n c i ó i Extinció d ' Incendis i de Sal­vaments de Catalunya, en t re d'altres. Aquest campionat va tenir lloc en les instal·lacions del Cen t re d'Alt R e n d i m e n t ( C A R ) de S a n t C u g a t . E n aquesta edició van ser quinze els equips participants, els ju­gadors dels quals són bombers voluntar is , o bé auxiliars fo­restals de diversos cossos de

bombers. La classificació final va ser la s e g ü e n t : València , Rubí, Bilbao, Cornellà del Llo­bregat, Arenys de Mar, Marto­rell, Tarragona, Sant Feliu del Llobregat, Sabadell, Hospitalet del Llobregat, Gavà, Castellar del Vallès, Mallorca, Pineda i Sant Celoni. Un cop acabat el campionat es van lliurar t ro­feus per a tots els e lqu ips . El Cornellà de Llobregat es va en­dur el trofeu a l 'equip menys golejat i el Martorell, el de mà­xim golejador.

32 Esports Í1S4CANTONS Divendres. 28 de febrer de 1997

m E N

FUTBOL

Regional Preferent 12.00 Abadessenc-Sant Cugat (Diu.)

Segona Regional 12.00 Sp Mira-sol-Sant Ignasi (Diu.)

Tercera Regional 12.00 Júmor-Sant l'crc (Diu.) 18.00 Auesa-Matadepera (Dis.) 11.45 Sant (Aigat-25 Setembre (Diu.) 18.00 PB St Cugat-Roureda (Dis.)

Juvenil Preferent 18.30 Sant Cugat-Martinenc (Dis.)

Juvenil 2a Divisió 09.30 Rubí-Sant Cugat (Diu.) 18.00 Júnior-Sant I .lorenç (Diu.) 15.30 PB Ramon Uoreny-Adesa (Dis.) 18.00 Sp. Mirasol- Torressana (Diu.) 18.(K) PB Sant Cugat-C. l'arellada (Diu.)

Cadet 09.45 Sant Pere-Adesa (Diu.) 16.30 (:an Anglada-Sant Cugat (Dis.) 18.00 Can Jofresa-Júnior (Diu.)

Infantil 09.00 Sp Mirasol-CKK St Cugat (Dis.) 16.00 Can Tnas-Sant Cugat (Dis.) 09.15 25 Setembre-Adesa (Dis.) 13.15 PB R. I.lorcne-I'BSt Cugat (Dis.)

Aleví 10.30 Can Boada-PB Sant Cugat (Dis.)

Pre-benjamí PB Sant Cugat (Descansa)

Benjamí 10.15 Sant Cugat-'lafad (Dis.) 11.00 Barbcrà-PB Sant Cugat (Dis.) Adesa-( "iutat Jardí (Dis.)

BÀSQUET

3a Preferent 18.00 Súria-l K Sant Cugat (Diu.)

3a Preferent Femení 18.30 l'K Sant Cugat-Clot (Dis.)

3a B 12.00 PB Sant Cugat-Clot (Diu.) 12.00 Vilorama-PB St Cugat B (Diu.)

12.00 ,|úni(.r-CB% (Diu.)

Sub-22 10.30 PB Sant Cugat-Clot (Diu.) 19.30 Súria-l'E Sant Cugat (Diu.)

Júnior Masculí 16.00 Ronda-l IE Sant Cugat (Dis.)

HANDBOL 1a catalana 12.45. VE Sant Cugat-Banyoles (Diu.)

VOLEIBOL

Divisió d'honor fem. 12.00 Ribeira Sacra-CV St Cugat (Diu.)

Juvenil fem. 16.00 CV St Cugat-CN Sabadell (Dis.)

FUTBOL SALA

Divisió de plata 18.15 W. Sant Cugat-Vilassar Mar (Dis.)

l a nacional B 20.00 \V. St Cugat-F.scodines (Dis.) 10.00 La l'nión-Olímpyc (Diu.)

2a catalana A fem. 11.30 Mas Janer-Músie Victòria (Diu.)

1a divisió Barcelona 17.00 Castellbell-Chess (Dis.) Mas Jener-Balsareny (Diu.)

Juvenil 10.00 \Y. St Cugat-La Font (Diu.)

Cadet 09.00 W. Sant Cugat-Consell Lleure (Diu.)

HOQUEI HEBBA

Copa Federació 12.00 Júnior-Terrassa (Diu.)

l a divisió femení Júnior 1917-CD Terrassa (Dis.) Pedralbes-Júnior (Dis.)

HOQUEI PATINS

2a divisió catalana 19.00 Gehda-PH St Cugat (Dis.) CH St Cugat (Descansa)

Júnior 18.15 Vilassar-PH Sant Cugat (Dis.)

Juvenil 17.00 Vilassar-PH St Cugat A (Dis.) 19.30 Malgrat-PH St Cugat B (Dis.)

Infantil 16.30 PH Sant Cugat-Masquefa (Dis.)

Aleví 1530 PH St Cugat A-Vilafranca (Dis.) 13.00 Vilassar-PH St Cugat B (Dis.)

Benjamí 12.00 Vilassar-PH St Cugat A (Dis.) 12.00 PH St Cugat B-Vilafranca (Dis.)

Prebenjamí 11.00 PH Sant Cugat-Vilafranca (Dis.)

RUGBI

2a catalana (jstellet-Sant Cugat Júnior

R E S « l T A T S

FUTBOL SALA

Cadet Juvenil Arnau Catí el I d e s c a n s a

Aleví Thau- l ' a t i Casals A .1-4 l 'au Casals B-Santa lsahcl i-S

Infantil [.. P o l i t è c n i c ï ' h a u 6-4 Pins Val lès -Viaró 3-2 Zona Xor i l -Santa Isabel .5-I C a s x e l l i i m i - F . I)a \ inci 2-3

MINI HANDBOL

Infantil ( í r àc ia -Avenv 21-7 C O M a s c u l í - B I j n x ü r t 14-32 Àngel era Ferrer -Barberà 21-14 Casablancas-Í lO Kemcní 11-11

Aleví Santa [sabcl-t ia ta lum a \ 1-7 A v c n c - C a t a l u n \ a R 8-0 Ferran Clua B-joan MaraKall H-0 Ferran Clua A-I.a Floresta S-3

Benjamí Pure/.a f ia r ia A-Avenc ajornat Ca ta lunya-Fer ran Clua ajornat P u r c / a Niaria B-Collscrnl.i ajornat

VOLEIBOL

Infantil Sant C u g a t - P l a F a r r e r e s 2-0 P u r c / a M a n a - A n g e l e t a Fer re r 2-0 P i n a r - M o n t e s s o r i 2-0

Aleví Schola A-Fer ran Clua A t -2 Joan Maraga l l -PIa Fa r r e r e s ajornat M o n tes sor i -P inar 2-0 A \ e n L - C a t a 111 n v a 2-0 Ferran C lua B-Schola B 0-2

BÀSQUET

Infantil J O R N A D A D E D E S C A N S

Aleví Joan Maragall-L.Politècnie 25-45 Pins Vallès B-Àgora 4S-.W Vlontserrat-Pureza Maria 46-14 Pins Vallès A-Avenc ajornat

Benjamí A v e n ç - M aris tes 2-0 C e n t r e Ober t -San ta Isabel l-.VS

P i n s Yaliès-Àftora 38-5

Montser ra t - ( Catalunya A 2S-28

Ca ta lunya B-Sant Jordi 18-29

F U T B O L A 7 Pre-Benjamí 12.00 Can Fatjó-Adesa (Dis.)

Benjamí 10.45 Júníor-Can Fatjó (Dis.) 10.00 Adesa-Castellbisbal (Dis.)

FUTBOL SALA

Cadet-Juvenil 10.00 Arnau Cadell-Zona Nord (Dis.)

Aleví 11.00 Verdaguer-Avenç (Dis.) 09.00 Thau-Zona Nord (Dis.) 12.00 Santa Isabel-Pau Casals A (Dis.)

Infantil 12.00 Schola-Catalunya A (Dis.) 12.00 Verdaguer-Thau (Dis.) 11.00 L. Politècnic-Santa Isabel (Dis.) 10.00 Pins Vallès-Avenç (Dis.) 10.00 Zona Nord-L. Da \rmci (Dis.)

BÀSQUET

Benjamí 11.00 Centre Obert-Maristes (Dis.) 09.00 Pins Vallès-Avenç (Dis.) 11.00 Montserrat-Santa Isabel (Dis.) 09.00 (ïatalunya B-Àgora (Dis.) 12.00 Sant Jordi-Catalunya A (Dis.)

Aleví 11.00 Pins Vallès B-L. Politècnic (Dis.) 11.00 Montserrat-Joan Maragall (Dis.) 10.00 Pins Vallès A-Àgora (Dis.) 10.00 Avenç-Pureza Maria (Dis.)

Infantil 09.00 PB Kemení-Santa Dorotea (Dis.) 12.00 Avenc-Sant Gabriel (Dis.)

MINIHANOBOL

Benjamí 13.00 Pureza Maria A-Ferran Clua (Dis.) 11.00 Avenç-Collserola (Dis.) 09.00 Catalunya-Pureza Maria B (Dis.)

Aleví 11.00 Santa Isabel-Verdaguer (Dis.) 11.00 Ferran Clua B-Catalunya A (Dis.) 12.00 Ferran Clua A-Catalunya B (Dis.) 10.00 La Floresta-Joan Maragall (Dis.)

Infantil 13.00 Avenç-Carme (Dis.) 12.00 Sant Quirze-CO Masculí (Dis.) 12.00 CO Femení-Balsareny (Dis.) 12.30 Creu Alta-Angeleta Ferrer (Dis.)

VOLEIBOL

Aleví 10.00 Schola A-Pinar (Dis.) 12.00 Pinar-Joan Maragall (Dis.) 11.00 Schola A-Ferran Clua B (Dis.) 13.00 Joan Maragall-Pla Farreres (Dis.)

Infantil 10.00 Montessori-Pinar (Dis.) 11.00 Pureza Maria-Montcssori (Dis.) 11.00 Rubí-Angcleta Ferrer (Dis»)

FUTBOL

Regional preferent G R U P 1

Blanes-Singuerlín 1-3 Sant Julià-Famers 6-0 St Cristòfol-Roda Ter 5-1 Sil-Ripollet 0-1 Roses-Ahadessenc 4-0 Sant Cugat-Sant Celoni 2-0 Torelló-St Quirze 5-1 Cassà-Uoret 1-0 Arbúcies-Canovelles 1-1

PJ PC PE PP GP GC Punt*

Sani Cugat 2 2 13 9 <> 3 2 1 0 «8

Cassà 22 i : 4 6 33 tf 40

Arbtis ics 22 II s 6 ,W 25 38

Koscs 22 n s 0 «i 16 38

Sant Ccl i .n 22 ni 5 7 Vi 21 35

Ri|>..|lci 22 s '' 5 52

S i J . i l u 22 7 10 ' 55 Jl ;i

C a m p e l l e s

l . l iuet

-'-' 0

I I I

4

•"• <1

5o

23 s |

St ( J u i í / e 22 '' 4 " <2 4 ;

St ( ns..f..l 22 8 '• * vi :s d

Torel ló 22 7 7 s 27 22 2»

Ahadessen 22 7 7 8 35 15 2s

.Smuiietlín 22 s 4 III 28 34 28

Sils -'-' 7 2 13 25 36 23

RiKiaï 'er 22 b 3 1 3 - 2 8 48 21

Blanes 22 3 7 12 21 54 l(»

l'arners 22 3 } 16 1H 4'/ 12

La propera (3 març): Canove-lles-Blanes; Singuerlín-Sant Ju­lià: Farners-Sant Cristòfol: Roda Ter-Sils; Ripollet-Roses; Aba­dessenc-Sant Cugat; Sant Celo-ni-Torelló: Sant Quirzc-Cassà; Lloret-Arlnkies.

Segona Regional G R U P S

Bordeta-Veterans 0-0 Montbau-D. Batlló 1-2 Trinitat-Sp Mirasol 0-0 Sant Ignasi-Sarrià 2-1 Pajaril-La Florida 0-2 Gràcia-Hospitalenc 3-0 Poble Sec-Meridiana 4-2 Bruch-Can Serra C-C Polvoritenc-Mediterrani...0-1

i q j p PJ PG PI PP

Poboritcnc 2(1 13 4 3

Mediterrani 20 12 5 3

La Florida 21 11

1). Batlló 21 II

Trinitat 21 9

Poble Sec 21 10

Bordeta 21 8

Sp Miruol 20 8

Meridiana 20 8

Can Serra 20 8

Sant Ignasi 2! 7

34

47

3(1

:»o

30

36

41

Sarrià

Cracks

Montbau

Velcrans

Pajaril

In

in

10

13

Hospitalcnt 2 I

33

3.3

32

3 1

31

28

27

4.3

41

La propera (2 març): Mcditc-rraneo-Bordeta; Vecerans-YIont-bau; D. Batlló-Trinitat; Sp Mira-sol-Sant Ignasi; Sarrià-Pajaril; La Florida-Cracks; Hospitalenc-Me-ridiana; Poble Sec-Bruch; Can Se-rra-Polvoritenc.

Tercera Regional G R I P 13

Matadepera-Montserrat..2-2 (]an Colapi-Les Fonts 2-2 Viladecavalls-Sant Cugat..5-2

25 Setembre-Can Boada 4-2 Poble Nou-Júnior ajornat St Pere-Matadeperenc....4-2 Ullastrell-Cazadores 3-2 Joan XXIII-Can Clos 2-1 Can Trias-Adesa ajornat

Equip PJ PG

Can ('llis 22 15

ViUles.nalls 22 15

Sant l 'ert 21 14

C; 21 I I

l.es l-onts' 22 II

Joan XXIII 21 II

Can Boada 22 HI

\laladeperene221 I

( in Coiapi 22 10

Matadepera 21 <)

25 Setembre21 K

Sani Cufiat22 6

niastlcll 21 5

Moniscirat 22 4

Júnior 2 I .>

l'.-l.le Nou 20 l

Ca/adotes 22 1

71

60

47

,53

4"

60

53

56

43

50

52

40

35

t l

47

GC I

30

38

53

•>4

45

53

61

61

40

46

38

38

.37

36

36

35

33

28

26

La propera (2 març): Sanc'Cu-gat-2.S Setembre; Can Boada-Po-hle Nou; Júnior-Sant Pere; Mata-deperenc-l'llastrell;

Ca/.adores-Joan XXIII; Can Clos-Can Trias: Montserrat-Can Cola-pi; Les Konts-Viladecavalls: Ma­tadepera (Descansa).

Tercera Regional G R U P 14

Campoamor-Castellar 3-1 La Planada-Can Fatjó 1-2 C. Creu-Cerdanyolenc 5-0 Marina-Can Rull 0-2 Casablancas-PB St Cugat. 1-4 Roureda-Espronceda 4-1 Salut-La Romànica 1-4 Pirineo-Barberà ,....1-1 Can Puiggener Descansa

Equip PJ PG PE

Romànica 21 16 2

Can Rull 21 16 1

Roureda 21 14 5

C. Creu 20 II 6

PB Str.uft.t21 12 3

Can Fatjó 20 I 1 5

Carrrpoamor 21 11

Pirineo 21 8

Fa Planada 2(1 9

Barberà 21 9

Kspronecdu 21 7

1 0

8 5

4 7

I II

44

6 3

40

44

GC

27

24

18

t l

I L S / C W T O N S i>,:;•„,/„•• tir íi'/'lr I - ' 1 ' 7 Esports 33

I,a p r o p e r a (2 m a r ç ) : (iei'dan-yolenc-Marina: Can Rull-Can Ca­sablanca*; l'B Sant ( ai^at-Ronre-cla: H sp ro n ce d a - S a l u t ; l.a Romànica-Pir inco; barberà-Ma-carenos; Can Pui^üener-Campoa-mor; Castel lar-La Planada; Can Fatjó-C. Creu.

T e r c e r a preferent G R U P 1

Vi ladecans-Gràcia 58-82 A t e n e u - L a i e t à 79-61 Fuster-Masia B o u 61-69 G a u d í - È p i c 6 6 - 5 2 B a r b e r à - E s c o l a P i a 5 1 - 5 9 Vi la Seca -Hor ta Lima. . . .80-88 Sant Cugat-VendreU 88-52 Les Corts-Súria 80-50

M · t J · P J P C PP ff. . P Ç P u n t s

U E S l C u g a l 2 1 1 9 2 1 5 9 9 1 3 2 2 4 0

L e s C o r t s 21 16 5 1 5 8 7 1 3 7 5 3 7

G r à c i a 2 1 13 8 1 5 4 0 1 4 5 8 3 4

G a u d í 2 1 12 9 1 3 6 4 1 3 2 8 3 3

Esco la P ia 2 0 12 8 1 4 4 1 1 3 8 6 3 2

S ú r i a 19 12 7 1 3 2 4 1 2 4 8 3 1

È p i c 21 10 11 1 4 4 4 1 4 4 8 31

A t e n e u 21 10 11 1 5 3 0 1 5 1 8 31

V i l a d e c a n s 2 1 9 12 1 4 9 4 1 5 8 4 3 0

F u s t e r 21 9 12 1513 1563 3 0

H o r t a L i m a 21 9 12 1 4 6 1 1 5 5 2 3 0

V i l a Seca 21 8 13 1 5 5 8 1 6 4 8 2 9

B a r b e r à 21 8 13 1 4 1 8 1 4 6 6 2 9

M a s i a B o u 2 1 7 14 1 3 3 3 1 4 5 7 2 8

L a i e t à 2 0 7 13 1 2 9 2 1 4 0 8 2 7

V e n d r e l l 2 1 5 16 1 5 1 8 1 6 7 3 2 6

L a p r o p e r a (2 m a r ç ) : Escola Pia-Gaudí; Èpic-Fuster; Masia Bou-Ateneu; Laietà-Gràcia; Sú-ria-Sant Cugat; Vendrell-Vila Seca; Horta Lima-Barberà; Les Corts-Viladecans.

T e r c e r a cata lana f emenina G R U P 5

Vilatorrada-Mallorca 45-52 S t a P e r p è t u a - C a l d e s . . . . 3 5 - 4 5 V o r a m a r - S a n t Cugat . . . suspès Freestyle-Montpedrós 61-57 Col lblanc-St Sadurní 41-45 Clot-Pallejà 48-30

L a p r o p e r a (2 m a r e ) : Pallejà-Sanra Perpètua: Caldes-Vilatorra-da; Sant Joan-Collblanc; Montse-rrat-l- rccstyle;

Montpedrós-Yoramar; Sant Cu-gat -Clot ; Mallorca (Descansa ) : Sant Sadurní (Descansa).

T e r c e r a B ( i K l I' 2

L a F o n t - C a r d o n a 4 5 - 5 7 S a l a f l o r t a - C B 9 6 d,N-4í> ( J e r d a m o l a - I T . St Cugat.. .64-56 ( :an ]>arellada-Montjuïc....49-72

( Ï a s s ó - M a r i s t e s 60 -87 Bosco H o r t a - M a r t i n e n c . p e n d Clo t -Co l l s u s p è s

E q u i p P J P G P P P F P C P un lB

S.1I.1 I l · i r u 19 17 1 5 9 i I I I S 8 5 0

l ' H S i C U Í I I 1 9 1 5 1 1 . ( 7 7 1 0 6 ( 1 3 1

C c - r t l a n \ n | a I S 14 4 1 1 8 4 1 0 0 9 5 2

C l o t 17 14 ,t 1 1 3 4 9 9 6 51

M o n t j u ï c 17 13 4 1 5 I S 1 0 4 8 51)

M a r i s t e s 19 11 8 1 2 5 9 1 1 1 2 3 0

l l e e t h F o n s 18 10 8 1 1 5 3 1 0 7 5 2 8

C o l l 17 7 11) 881) 1 0 3 0 2 4

C j r d o n a 17 7 1(1 1075 1 1 7 2 2 4

C a n l 'arc- l lac U I X 5 13 1 0 5 8 1 1 1 9 2 3

( i j s s ó 18 4 14 1 0 2 9 1265 2 2

M a r t i n e n c 15 6 9 8 9 7 9 2 6 2 1

C B 9 6 18 3 15 8 9 4 1 1 6 5 2 1

Bosco H o r t a 15 5 10 8 4 9 9 3 2 7 2 0

L a K o n t 19 1 18 1 0 7 4 1 4 8 7 2 0

E q u i p P J P G P P P F — C a l d e s I S 17 1 1 1 0 8 755 55

\ i l a t o r r a d a 18 14 4 9 7 1 8 2 1 52

l - ' recsts Ic i s 12 6 SS7 798 5 0

M a l l o r c a 17 12 5 9 9 5 8 1 7 2 9

S i . , l ' e r p è r . j 17 ' X S 2 I 8 7 3 2 6

S a n t J o a n

C l o t

l o

l o ;

SII.S 7 4 6 -'

S a n t C I I Í J Í I 1 1 I I I 1 T i i í l 5 6 5 2 1

C o l l l · l a ï u 18 s 1 ï 7 s l , 8 7 1 2 !

M o m p e d l . s I n 7 s 7 i s 725 22

V u r a i n a i 16 s 1 i 0 0 0 7711 : i

1 - -l 1'• 71 i 6 - 7 J I

l ' a l c i - , ! s l i . • , s 7 l l l = s 2 0

M c l l l M ' I M I I ' l 1 1 - Sco S i 7 17

L a propera (2 març ) : Coll-Be-eth Fons; CB 96-La Font; Cardo-na-Bosco Horta; Martinenc-Gas-só; M a r i s t e s - C a n Pare l lada; Montjuïc-Cerdanyola; PB Sant Cugat-Clot; Safa Horta (Descan­sa).

T e r c e r a B G R U P 4

L a Lira-Hritzontal pendent P B StCugat-Capellades... . 73-79 Beeth F o n s - V i l o r a m a s/r C B 9 6 - C o s m o s 59-58 L e s Franqueses-Júnior. . .98-53 C o l l - A z z u r r o 53-66 Pardo Bazan-Poble Sec . .52-51 S i c í l i a - P e n y a C u l é 5 3 - 4 6

CM,mtr P J . . . .PC P F Pf. P C P y » l a . . .

La Lira 19 17 2 1337 1115 36

Hor i t zon ta l 19 16 3 1374 1216 3 5

C B 9 6 20 15 5 1250 1089 35

C a p e l l a d e s 20 14 6 1359 1149 3 4

F r a n q u e s e s 19 14 5 1444 1221 33

Coll 19 14 5 1099 983 33

A z í u r r o 20 12 8 1348 1255 32

Bee th F o n s 19 11 8 1263 1110 30

P B S t C u g a t 2 0 8 1 2 1 2 1 5 1 2 9 0 2 8

P e n y a C u l é 20 7 13 1068 1174 27

Sicília 20 7 13 1101 1144 27

P o b l e Sec 19 5 14 1123 1204 24

P a r d o Bazan 17 6 I I 905 1051 13

C o s m o s 18 4 14 944 1190 U

J ú n i o r 1 8 1 1 7 8 6 6 1 1 0 6 1 9

Vilomara 15 0 15 755 1154 15

L a p r o p e r a (2 m a r ç ) : Penya Culé-Beeth Fons; Vilorama-PB Sant Cugat; Capellades-La Lira; Hori tzontal-Pardo Bazan; Poble Sec-Coll; Azzurro-Les F ranque­ses; Júnior-CB 96; Cosmos-Sicí-lia.

Primera ca ta lana Grup 2

Pardinyes-Sant Cugat 23-21 B a n y o l e s - M o l i n s Re i . . . . 21 -23 M a n y a n e t - S a n t Q u i r z e . 3 7 - 2 5

Equip P J P C PE P P GF C C Punt»

[ ' . in l iMSCN O S | O I V , i 4 K 15

I I- Si C I , ! ; . ! ! 6 4 I) 2 l i s 144 11

M.,u\ inet 6 4 1 1 I7s 161 II

Molins Re: 6 i II i 156 157 9

Banvules 6 I 0 ï I 3 s 155 5

Sani Un l i II I) I s I 82 1

/e- l 'a i 'di íncs; Sam i 'unai- l íaiun-Ics: Molins Rei \ l a n \ ane:.

I ) i \ ' is ió d 'honor femenina

S a n t C u g a t - C . C a n t à b r i a . . 2 - 3 St C u g a t - R i b e i r a S a c r a 2-3

Equip P J P G PP F C Punts

l< s H r „ i i i, ,.; 47 i

1 ( ' . i n . i l i r i a I 1 " 62 5 6

Mini Cuitat 2 II 2 11)3 1 2 9 1

L a propera (2 m a r ç ) : Ribcira Sacra-C. (Cantàbria; Ribcira Sa-cra-C\ - Sant Cugat; Las Palmas-Alcorcon.

FOT^tswa

Divis ió de plata G R U P B

A l b e l d a - A n d o r r a s/r C e n t e l l e s - P . A n d o r r a 5-2 È p i c - D . N o t í c i e s 4-8 Burlada-W. St C u g a t 9-5 Vi las sar Mar-MartoreU 2-4 S a r a g o s s a - A l a c a n t 6-4 Tener i f e -Por ta iné 4-7

[« - fe P J P C

Saragossa 16 15

Martore l l 16 13

1). No t í c i e s 15 12

Andorra

Portainé

Alacant

F.pic

Burlada

C e n t e l l e s

Tene r i f e

Vilassar M a r l 6

P. Andorra 15

W. St C u u t a l l ò 2 2

GF O C Punta

103 5 5 4 5

92 5 1 4 0

9 2 5 3 3 8

73 51 2 9

79 7 0 2 4

8 3 8 5 2 2

6 9 7 6 1 9

74 8 3 1 9

5 9 7 2 1 9

52 72 18

5 6 6 7 1 6

5 0 7 3 14

4 8 7 3 8

L a propera (2 març): Portainé-Albelda; Andorra-Centelles; P. An-dorra-Epic; D. Notícies-Burlada; W. Sant Cugat-Vilassar Mar; Martorell-Saragossa; Akra Oro-Tenerife.

Pr imera B G R U P 2

Mol l e t -L lore t 8-8 Caste l lar-La U n i ó 5-7 Prosperitat-W. St Cugat . . . .8-0 E s c o d i n e s - R i p o l l e t s/r P a l a m ó s - L . C o n t r o l 6-1 Camprodon-P la t ja D'Aro . . s / r O l í m p y c d e s c a n s a

37

39

4 t

Sil

06

73

Equip P J P G . PE

P r o s p e r i o i r 15 12 5

L a 1 n i o 1 5 8 1

( ) l i m p \ c 14 7 3

K s c . H l i n c s 14 8 1)

C a m p r o d o i 14 7 2

( l.iNtc-ILir 14 7 7

K i p n l l c t 14 6 3

L l o r e r 15 6 3

P a l a m ó s i s ;

4

M o l l e t 14 5 1

P l . u u l ) ' \ i . 14 5 : S a n i C i l i a t 1 5 1 2

Sei,i in i e .11.li.in.1 (AU V I

S e n t m e n a t - N a v a r c l e s (>-.S Sant Feliu-.IM.1 5-1 \ i c - C a l d e s ,-S

l n ive r s i t a r i -Arenys Mar. . . .2-4 St Cugat -St Ce lon i 5-S Arenys Munt-Gelida 4-5 Bigues-Aiguafreda ajornat

Equip P J P G PE PP GF G C Punts

Sani Celoni l'i 17 ;l 2 !4s " i 3 ;

La propera (2 març): Sant Quir-

l . a p r o p e r a (2 m a r ç ) : Platja D'Aro-Mollct : Llorct-Castcl lar; La r n i ó - O l l m p y c ; W. Sant Cu-gat-Kscodincs; Ripollet-I'alamós; L. Control-Camprodtm; Prospe­ritat (Descansa).

16 | 6

V c n > s \ l a r l 9 I I

H I U . C N 18 11

Sam K-la i 19 12

Arenys Munt 19 II

Ca ldes 19 1(1

C c l i d a 19 8

Sant Cugat 19 s

Navatc les 19 5

S e n t m e n a t 19 5

JMJ 19 5

Aiguafreda 18 I

1 10

4 10

1 15

0 14

1 16

( 'niversitari 19 I 1 17

179

124

los

111 =

10(1

109

95

102

74

83

75

68

72

88

101

122

136

180

177

L a propera (2 Març) : JMJ-Na-varcles; Caldes-Sant Feliu; Arenys Mar-Vic; Sant Celoni-Universita-ri; Gelida-Sant Cugat; Aiguafre-da-Arenys Munt; Bigues-Sent-menat.

S e g o n a ca ta lana G R U P 4

S t I g n a 8 Í - F o l g u e r o l e s . . . . 9 - 1 0 P e n y a B B L a Garr iga 2-3 Masquefa-Tona 5-3 Vi lanova-Barc ino 5-4 Monjos-CES 2-3 Vol tregà-P. P legamants . . .3 -10 St Cugat-Esplugues . . . .a jornat S a n t a Perpètua descansa

Equip PJ. . .PG

Vilanova 18 15

P .P Icgaman t s t7 15

Masque fa 18 11

Tona 18 I I

Monjos 18 11

S a n t C u g a t 1 7 1 0

Stra P e r p è t u a 17 9

Bareino 18

Voltregà 18

E s p l u g u e s 16

C E S 18

F o l g u e r o l e s 18

La Ca t t i ga 18

P e n y a BB 18

S t I g n a s i 17

2

3

4

6

5

4

8

1 10

3 7

1 11

0 12

1 15

0 16

I) 16

. GP..

179

102

126

124

107

1 1 1

112

95

94

76

84

77

68

65

61

O C P M .

65 31

55 28

79 26

77

91

6 1 2 2

63 22

109

115

68

120

177

107

129

155

L a propera (2 març) : Folguero-les-Santa Perpètua; La Garriga-Sant Ignasi; Tona-Pcnya Blanc Bla-

\ , : l i a r t - i :

l l u ' , . i : I'. I1

l'111^,1 ICS \ 1

c'an·sa 1.

M.is...;uefa; < .KS-N ila-•:'..iiii.uils- Mi'ii|i.is: |- s-iico.i: Sant ( .'ULI.II I I ) o -

(.'opti I' e d e r a c i o

A l Terassa- . l l 'mií ir 4-1 C D l 'errassa-l · l i íara 11>35..2-3

Equip PJ PG PE PP GF GC Punt»

\ i l'en , , M ; : 11 1, 9

.IIÍI'.Í.M 2 I 11 I > s ;

Kmir.i P H 5 2 1 0 1 4 4 '

C l ) 'l'eii.iss.1 2 I) II .' 4 8 11

Primera divisió femenina C a m p i o n a t de C a t a l u n y a

A t Terrassa-Pedralbes 2-1 C D T e r r a s s a - V a l l è s 0-2 Júnior-Línia 22 2-1 Gavà-Júnior 1917 11-0 Iluro-Egara 0-9

«*»ip

J ú n i o r

Kgara

C a v a

Lín ia 22

Valies

Pcdralbc:

C D Terrassa 15 4

At l Te t t a s sa 14 2

J ú n i o r 1 4 1

P J PG PE P P

13 13

14 13

14 lli

14 10

14 7

14 5

G F C C P a n U

0 8 6 4 3 9

I 101

4 55

1 I I

2 I I

14 0 3 11

48

32

20

9

3

1 1

3

10 39

18 30

19 30

24 21

26

50

62

8 9

66

17

12

7

S

3

Segona ca ta lana G R U P A

R e u s - B o n a n o v a 3 0 - 6 S a n t Cugat-Cornel là 35-15 S i t g e s - C a s t e l l e t 15 -42

E«u<P

R e u s 7

C o r n e l l à 7

S a n t C u g a t 7

C a s t e l l e t 6

B o n a n o v a 7

S i t g e s 6

PJ PG PE PP

6 0

5 0

4 1

2 I

2 0

0 0

P C P u n t .

81 12 1 232

2 199 115 10

2 152 172 9

3 129 146 5

5 119 193 4

6 71 195 -2

Eh dies 28 de febrer i 14 de març

ales 6 de la tarda (18,00 h) es disputaran a Terrassa (Club Escacs Terrassa)

les fases comarcals d'escacs

EIS I CANTONS horari d'atenció

al públic m a t i n s : «...«>,.» i....

<lc ( l i l l im- a i l i \ t ' i n l i ' o

t a rdes : ,.,. in.:, 201,. i l < - ( I 1 I I 1 1 1 1 - a i l i \ c n i l i

«l<- I 7 l i a 2 0 1 . . c l - i l inKir l - i d i j o i i -

EIS 4 CANTONS

34 Diír/itlns, JS tir febrer th 1997

Espectacles

Òpera

La WC armen' de Bizet aquesta nit al Teatre-auditori

S'han exhaurit totes les entrades per gaudir de V òpera Després de la balladora de Tàvora és el reproduir la popular llegenda sevillana dins torn de la trianera del compositor Bizet, el cicle Òpera a Catalunya. Nancy Fabio-en format d'òpera. Les millors veus del Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell s'u­neixen aquesta nit al Teatre-auditori per

la Herrera i Valeriano Gamguebeli són les veus protagonistes de l'òpera, dirigida per Miguel Ortega.

F l . l . \ \ C\STM.I .AK\ . \ l

- Sant Cugat -

La vida i la mort de Carmen. gitana, cigarrera i trianera. va generar una llegenda popular immortalitzada en la literatura per l 'escriptor Pròsper Méri-méc. Posteriorment, el compo­sitor francès Georges Bizet la va transformar en òpera, pas­sant a ser la seva obra més em­blemàtica. l 'na de les seguido-rcs més fidels de Bi/et ha estat l'Associació d'Amics de l'Opera de Sabadell que , dirigida per Mima Lacambra , va decidi r produir la Carmen cantada que

aquesta nit es presenta a Sant Cugat sota la direcció de Mi­g u e l O r t e g a i d i n s el c ic le Òpera a Catalunya, patrocinat pel Departament de Cultura de­ia Generalitat de Catalunva. Camini és una òpera estruc­

turada en quatre actes. KIs pro­tagonistes principals de la tra­ma són N a n c y F a b i o l a Herrera, en el paper de la tria­nera, i Valeriano Gamguebel i , que es posa en la pell del seu amant Don José. I n tenor i una veu ben timbrada donen vida als personatges més em­blemàtics de l'obra. F.n total són 10 les veus de l'òpera. Cal

també esmentar el baix Josep Pieres (Zúniga) , la mezzo-so-prano M o n t s e r r a t Torruella (Mercedes) i el baríton Char­les van der L i n d e n (Torero Kscamillo). HI Cor d'Amics de l 'Opera de Sabadell està diri­git per Rosa Ribera, que en aquest cas porta també sota la seva batuta la secció de nois i noies de l'Orfeó de Sabadell. ("armen (Nancy Fabiola Her­rera) cantarà una coneguda ha­v a n e r a i no fal tarà t a m p o c Tària d'amor La fleur que tu nttí-vais jeteé q u e oferirà, per la seva banda, Don José. I jun­tament amb el cor, l 'Orquestra

L'Assot i t/tió Amics de l'Òpera de Sabadellha produït l'obra. Foto Simfònica del Vallès donarà vencionalismes. c o h e r è n c i a a la mús ica del compositor Georges Bi/et .

No menys important a l'obra és la direcció escènica, que la porta Serafí Guiscafré. Ks trac-

Carmen es va estrenar el pas­sa t d i m e c r e s al t e a t r e La Faràndula de Sabadell amb to­tes les entrades exhaurides i, després d 'haver estat també a

ta d 'un munta tge sense massa Reus, avui a les deu del vespre pretensions, però que en tot arriba a Sant Cugat amb totes moment evita caure en con- les localitats venudes .

D a n s a

Honor i lloa als agosarats "Tríade' dt> l'Esbart Sant Cugat

Direcció i cort'ttfirufiíi: Joan Serra i

(J/ti in Serra

Músit-u: .l'ta» higueirs

Uoc: lealre-aiidlfon. II de feiner

Fni \ R D I K \ K K

(Juan dalt d'un escenari algú fa una proposta artística, cal conside­rar sempre qui i com. 1,'Ksbart Sant (lugat ja fa temps que, a partir d'u­na realitat objectiva, quegairebé no cal explicar en aquest setma­nari -es tracta d'un grup de balla­dors amateurs-, cerca obecnir uns resultats estètics que, sense deixat els principis bàsics dels seus orí­gens, és a dir, la dansa catalana, pro­jecti el grup cap a fites progressi­vament més elevades i exigents des de qualsevol òptica. Produir un espectacle com el que vam te­nir ocasió de veure divendres su­posa un esforç creatiu molt consi­derable, que seria digne de tots els elogis només pel fet d'assumir-ho

/ 'l:s/>tirt Sant Cugat < n un moment de la presentin ió t/e' 1 Víade

però que, al marge d'altres consi­deracions. té un nivell de dignitat i qualitat indiscutibles. Allò que volen explicar-nos, l'e­

volució de la identitat catalana a partir de l'home de principis de mil·lenni (immers en rígides es­tructures) amb l'art romànic, a tra­vés de l'assumpció de la llengua pròpia (passant per l'hebreu i el llatí) i arribar fins els nostres dies on-l'home religiós ha evolucionat fins a la societat secularitzada mante­nint la mateixa tria de preguntes bàsiques, ja és una altra histò-

CENTRE D'ISTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat ^ 0 *

ria. La coreografia resulta rei­terativa, tot i les variacions de punte ig i passos, així com la recerca d 'a l te rnança rítmica dels diferents quadres de l'es­pectacle . F.l cercle, les espi­rals, les l ínies d ' i n t e r secc ió dels grups de balladors, les fi­gures geomètr iques , semblen a vegades aleatòries.

L'esforç entusiasta dels balladors és enlluernador i plenament en­certat en els seus resultats que es reflecteixen en els seus rostres tant com en la pròpia dinàmica dels cossos. La música, adient i molt ben sonoritzada. F.l vestua­ri és estèticament bell, amb una gamma de colors molt escaient i d'una funcionalitat extraordinà­ria. El disseny dels llums prou efi­caç ,en ocasions pla, i l'esceno­grafia austera són només com una referència en l'ampli escenari lliu­rat a la dansa.

Música

Els animals de Saint-Saéns, torri, idat* d'ruepnó al Teatn-auditon. Cotó: X. I..

La festa dels animals

L'Associació Orquestra de Cam­bra i la Jove Orquestra de Sant Cugat van oferir diumenge l'es­pectacle Carnestoltes musical'al Te­atre-auditori davant d'uns 300 es­pectadors. El públic va passar-s'ho molt bé amb les sorpreses dels músics, que fins i tot van fer des­filar un zoològic per l'escenari quan van interpretar F.l Ca mercat e/elanimals, de Saint-Saéns.

Durant l'actuació, es van utilitzar instmments poc habituals i es van parodiar algunes peces conegu­des, com la Petita Serenata Noc­turna, de Mozart. El director de

l'Associació Orquestra de Cam­bra Sant Cugat, Josep Ferré, ja havia avisat abans del concert que es tractava d'una representació di­vertida. "Els músics surten molt ben vestits, molt seriosos i inter­preten peces clàssiques que, de cop i volta, poden derivar en altres músiques més populars. És un humor molt anglès". F l Carnes­toltes musical es dividia en dues parts, i es van interpretar també peces de Bardagí, Warlock i del compositor argentí Piazzola, que s'ha recuperat en els últims mesos a Europa. La propera cita de la JOSC amb els santeugatencs serà el dia de Sant Jordi. / A.C.

ÜSÍCANTONS Divendres, 28 de febrer de 1997 Cultura 35

Dansa

La companyia Caracol.la homenatja l'escultor Xavi Agraz

Els balladors van fer una performance a la Casa de Cultura

L'exposició homenatge a l'escultor Xavier Agraz, mort el 1993, va tenir divendres una clausura especial: el conjunt de dansa Ca­racol.la, de Sant Cugat va voler recordar la figura de l'artista amb una performance que

ANC.KLSCA.STI·KRA

- Sant Cugat -

La companyia de dansa Cara­col.la va oferir divendres passat l'espectacle Calcària en home­natge a l'escultor santeugatenc Xavier Agra/.. Les ballarines de la companyia van dansar al voltant dels monòlits d'Agraz que s'ex­posaven a la Casa de Cultura, amb música un." age i sorolls ambien­tals. L'espectacle va durar dotze minuts i va ser molt aplaudit pels pocs espectadors que es van apro­par fins a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura. Segons la di­rectora de Caracol.la, Montse Bar-quín, el número que van presen­tar divendres és bàsicament una performance que, si funciona, es pot convertir en un espectacle gran. "És una preparació de mo­viments sobre una obra per mirar quins llenguatges es vinculen. El fet que sigui una performance vol dir que també hi ha un punt de lli—

va fer entre les escultures. L'acte servia per posar punt final a l'exposició, que recull 70 obres cedides per diferents propietaris. La mostra homenatge a Xavier Agraz va aca­bar diumenge.

C o n f e r è n c i e s

L'aula cultural parla de la funció educativa

dels museus La xerrada clou el cicle del GEL

Ballarina al voltant dt In peres bertat sobre una estructura fixa, que si avança i qualla, podria de­rivar en un espectacle".

La idea d'aquesta acció de dan­sa va partir de la matexia com­panyia, la qual es va posar en con­tacte amb la comissió Xavi Agraz i amb l'Ajuntament, que van or­ganitzar l'exposició. Els membres de la companyia Caracol.la no van conèixer personalment Xavier Agraz, però, tot i així, sabien de la seva obra, i consideren que tenia

d'Agraz. Foto: A.CA1MSA una tècnica escultòrica perfecta. L'exposició sobre Xavi Agraz es va cloure diumenge, després d'ha­ver estat des del mes de gener a la Casa de Cultura. Vn grup d'amics i coneguts de l'escultor va voler retre-li un homenatge amb aques­ta mostra, que recollia 70 obres de l'artista. A més, la plaça 11 de Se­tembre acull una de les últimes peces de Xavier Agraz, que va fer en col·laboració amb l'escultor lo­cal Pep Codó.

CLARA R O K ;

- Sant Cugat -

"Avui dia un museu, a mes de tenir la funció tradicional de recerca i conservació, té una funció divulgativa i educa t i ­va". Així ho va exposar dimarts Magda Fcrnàndez, professora de la Universitat de Barcelo­na i responsable de didàctica del Museu Nacional de la Tèc­nica de Catalunya, a la segona i última xerrada del cicle de l'aula cultural sobre Ensenya­ment i localitat. Segons va des­tacar Fernàndez, el concepte de museu tradicional dirigit als erudits va canviar després de la Segona Guerra Mundial, a cau­sa dels canvis socials que tot Europa va patir. Als anys 50, va començar a introduir-se la idea de difusió dels béns cul­turals i va ser a partir d 'ales­hores quan en els organigra­m e s m u s e o g r à f i c s van aparèixer nous professionals r e lac iona t s a m b l ' e n s e n y a ­ment , amb l 'únic objectiu de

crear materials per fer com­prensibles les peces dels mu­seus al nou gran públ ic : els nens. La responsable de didàc­tica del Museu Nacional oc la Tècnica de Catalunya va des­

tacar però. que la divulgació de les peces d 'un museu no implica la seva vulgarització "perquè els objectes es poden presentar de manera impac-tant i senzilla però cl museu ha de seguir t ransmeten t els mateixos coneixements" .

D ' a l t r a b a n d a , M a g d a Fernàndez també va explicar en la xerrada a Taula cultural, titulada Els museus, la seva fun­ció social i educativa avui, que estructurar un museu significa buscar les arrels i els orígens dels pobles. Per aquest motiu, Fernàndez considera que "els museus locals no han de desa­parèixer perquè el seu patri­moni pot estar fora d 'un edifi­ci i ser mediambiental , com el Pi d 'en Xandri, o de valor ar­tístic incalculable, com el mo­nestir de Sant Cugat" .

Franciscà Ibànez, el pare de Mortadel·la, mira la seva criatura. Foto: DIA RI DF TERRASSA.

Segona Nit del Còmic a Valldoreix

Quatre joves que participen en el taller de còmic del Casal de Cul­tura de Valldoreix van poder par­lar personalment amb els seus ídols divendres a la segona Nit del Còmic organitzada pel Casal. El pare de Mortadel·lo i Filemó, dos personatges de còmic que van fer riure molts catalans que ara tenen entre 25 i 35 anys, Francisco Ibà­nez, va participar en una taula ro­dona on es va discutir el futur del còmic. Al debat van intervenir també el dibuixant de personatges de Disney Josep Farré i el direc­tor de l'acadèmia de còmic, Joso.

Tots els ponents van destacar els difícils començaments d'a­quest art a l'Estat espanyol per­què van coincidir amb la post­guerra i no hi havia ni tradició ni infrastructures per ser comprès. Tot i que els tebeos havien estat un mitjà de comunicació molt difós entre el sector jove i una mane­ra divertida d'introduir els nens en la lectura, el còmic viu avui un moment crític. Per a Francis­co Ibànez, els problemes actuals es deuen al fet que els lectors han canviat els hàbits i ara es de­canten només per un personat­ge. "De fet, parlem de crisi del còmic des de fa quaranta anys,

però la crisi actual és evident no només aqui sinó arreu d'Europa. La gent ha perdut el costum de llegir els setmanaris d'aventures amb molts personatges".

La competència dels vídeos, la televisió i els videojocs van ser el factor més important assenyalat per explicar la crisi del còmic in­fantil, ja que "els nens d'avui dia sembla que tinguin al·lèrgia a la lectura". Aquest, però, no és el cas dels joves del taller de còmic de Valldoreix que, després de la taula rodona, van ensenyar els seus dibuixos als grans mites del cò­mic amb l'esperança de poder-los substituir algun dia. / À.C.

P i n t u r a ?w^

Interior Cosinolinyc: E.vocarió mediteirània I. obra dt

Traperho a la galeria Manifiesto ANGIÍLS CASTUERA

El pintor santeugatenc Jordi Tra­perho exposa fins demà a la Ga­leria Manifiesto de Barcelona a la mostra Noventa y Sets en elNoven-taySiete, una exposició que recull l'obra dels 13 artistes més repre­sentatius de la galeria. Jordi Tra­perho participa amb sis pintures que formen un recull de les se­ves diferents èpoques. De la sèrie Interiors Cosmologies, Traperho

ha triat l'obra titulada Interior • cos­mologia evocació mediterrània, que es pot veure en la fotografia. L'ar­tista santeugatenca Marta Ballvé també presenta algunes de les se­ves obres en aquesta exposició col·lectiva, sota el títol de Con-ciertoyaguci. La música és el punt de partida d'aquestes obres per­què, segons explica l'artista, és una transcripció dels seus senti­ments. La mostra es podrà veu­re fins demà a la Galeria Mani­fiesto, a Barcelona.

i Disseny per

Ordinador

UETACIOQuark. PnrjoM: )f,RAR.A PhotoShop IX TÈCNIC !Ai.toC:irii

AULAt^DissENy £ía lsïr7- i r i" " SANT CUGAT del VALLÈS

nt O«DINAOOI

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

36 Cultura ELS/CANTONS Divendres, Z8 de febrer de i 991

R e s t a u r a c i ó

Descobertes unes possibles relíquies del crist de Salardú La talla s'acabarà de restaurar a Sant Cugat

R I T U BOI.UNCJER

L'equip del Cen t re de Res­tauració de Béns Mobles de la (ieneralitat de Catalunya, que es troba a Sant Cugat, va des­prendre dissabte de la setmana passada la tela que es trobava entre la figura i la creu del crist de l'església de Sant Andreu de Salardú (Vall d'Aran). Aquesta operació, feta amb pinces i bis­turí. la van realit/ar els restau­radors per descobrir si aquesta talla de fusta allotja un reliquiari, segons diu la llegenda. Radio­grafies del crist i uns documents en castellà de l'any 1610. que fan referència a la col·locació d'una segona relíquia en aques­

ta talla de fusta, han permès que els membres del centre es de­cidissin per destapar els draps que cobrien el cos del crist.

En desprendre la tela, els res­tauradors van descobrir una ca­vitat en la creu del crist, just en el punt on el cos s'hi aguanta­va. D'allà es van extreure dos nuclis de mig cent ímetre per un cent ímetre , que són "com dues mongetes", explica Josep Maria Xarrier, Cap de Serveis de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Ara s'hauran d'analitzar els dos objectes per determinar si són pa consagrat.

"Nosaltres esperàvem trobar un petit pergaminet amb una data", assegura Xarrier, i per tant no

s'ha repetit el cas de la Mare de Déu de Sant Cugat. Si els ob­jectes no són relíquies, la lle­genda haurà estat "una estafa", tot i que aquest fet "ajudarà a la documentac ió i a conèixer la història d'aquesta peça". D'en­trada, la forma de la cavitat des­coberta no correspon a la d 'un reliquiari normal, ja que no és una caixeta amb una tapa de fus­ta. L'anàlisi ho determinarà.

El crist de Salardú va arribar fa uns mesos al Centre de Restau­ració de Béns Mobles de Sant Cu­gat, però fins al proper 7 d'abril estarà exhibit a l'exposició Cata­lunya restaura a la Pia Almoina de Barcelona. Abans de tornar a la Vall d'Aran, el crist acabarà de ser restaurat a Sant Cugat.

C o n c e r t s

El Centre Comercial

obre un cicle

de musica en viu J O S E P M A R I A M I R Ó

- Saat Cugat -

The swingers, una formació musical al pur estil de Nova Orleans, actuarà avui a la nit al Sant Sugat Cen t re Comercial dins del cicle Música en viu. A m é s , un b a l l a r í d e c l a q u é acompanyarà l'actuació de jazz antic del grup The swingers. El cicle Música en viu pretén con­vertir la zona de res taurants del complex comercial en un típic carrer novaiorquès, on es poden escoltar músics i artis­tes de tots els estils, des del ja/z, el blues, el swing o el cu-ban sound. Amb aques tes ac­t u a c i o n s p r o g r a m a d e s pe l 1997, el San t C u g a t C e n t r e

Comerc ia l c o m p l e t a la seva oferta d'oci per al cap de set­mana. En aquest mateix sen­tit, la iniciativa trenca amb l'­habitual visió que es té de les grans àrees comercials i, a més de crear un espai més acolli­dor, dóna cabuda a propostes ludicoculturals.

El cicle Música en viu va co­mençar el 14 de febrer amb l'actuació del Trio Caney, de Cuba i la setmana passada va oferir un concert a càrrec de Txel l Sust i August Tharra ts Blues Trio. Sant Cugat C e n ­tre Comercia l preveu cont i ­nuar amb cicles d ' aques t ti­pus davan t la bona acoll ida q u e h a n t i n g u t e n t r e e ls clients de l'àrea comercial.

C r í t i c a

La bellesa robada

d'uns paisatges rurals F. Cnlubuifi Guleria: Sala Rusinol Dates: l·ins a l'I I de març Obres: l'i atures

PKKK P I C H

Quan veiem les obres de Ca­labuig apreciem que hi ha un contrast . Per una banda tro­bem uns t emes extres d 'una iconografia en perill d 'ext in­ció, com són els pobles d 'eco­

nomia rural. Per l'altra, veiem que aquests quadres estan ex­p l i ca t s a m b u n s e n q u a d r a ­ments moderns i estan repre­s e n t a t s a m b una l lum mol t singular.

Sobre el primer, els temes ru­rals, veiem que és una opció que sempre té seguidors. En aquests quadres el públic espera trobar paisatges perduts. Calabuig sap donar aquell grau

de credibilitat a unes situacions

que avui, només podem trobar en els llibres d'història. La raó és que fa servir enquadraments fotogràfics i també el modelat de la llum recorda aques tes tècniques actuals. Un exemple és la pintura titulada La vere­ma. El pintor s'allunya de les solucions més clàssiques, per fer implicar l'espectador direc­tament. Aquest contrast entre passat i l'actualitat, fa la seva obra interessant. Una part de les obres de Calabuig exposades a la Rusinol: Foto: ELS4CANTONS.

F. CALABUIG - fins M l de març -

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

iusinol Santiago Rusinol. 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 Tardes de 5 a 9

Tel. 675 47 51

I n f r a e s t r u c t u r e

El Centro Popular Andaluz inaugura

una biblioteca amb 7 0 0 volums Els llibres els han cedit les diputacions andaluses

ANCKLSCAS'I·IIKRA

- Sant Cugat -

Els socis del Centro Popular Andaluz tenen a la seva dispo­sició gairebé 700 volums per conèixer la història i la cultura andaluses. Els llibres es guar­den a la biblioteca de l 'entitat santeugatenca, que va inaugu­rar-se dissabte en un acte "fa­miliar", segons el pres ident , Gabriel Ruiz. Unes 30 perso­nes es van reunir a la sala d'ac­tes del Centro Popular Anda­luz per escoltar l'actuació d'un canlaor que va interpretar se-guidillas, peteneras i bulerías.

Pablo Ramírez, delegat de la Junta d'Andalusia a Catalunya, València i les Illes, hauria d'­

haver presidit la inauguració, però es va excusar a ú l t ima hora, de manera que Gabriel Ruiz va fer de mestre de ce­rimònies. Ruiz va destacar la importància de la biblioteca, sobretot per als joves. " H e m volgut que les noves genera­cions coneguin les arrels dels seus parcs, perquè últ imament ens havien demanat molta in­formació". Precisament la se­cretària de la biblioteca és una de les joves de la junta directi­va, Carme del Llano, que s'ha encarregat de registrar i classi­ficar els llibres. Serà també la responsable de lliurar els vo­lums als usuaris i recuperar-los quan els hagin acabat de ser­vir. La majoria dels llibres els

Gabriel Ruiz va descobrir la placa.

han cedit les diputacions de les províncies andaluses i t ambé hi ha col·laborat la Diputació de Barcelona. La biblioteca del Centro Popular Andaluz estarà oberta de dilluns a divendres, de set a vuit del vespre.

ELS4C4NIOÍVS Divendres, 28 defebrer de 1991 Cultura 37

S A N T C U G A T

SartCapt 1 B eac&ittefe»tanyEinÍ 436.720,10.1S,

S A B A D E L L

8a*C«|útfc • ÍD*ï^« i1É^lBi^»«? 'v^Tafcttj» ' -

S8f*€agat3 t&tièt'CeiBf 4mrjt»,mi»

SantCapt* ^aÉ84wftfWtóÍ0íte«actama 410,$.t0,8.19, W.QD S e s s i o n s s o l f e s d e

SatftGtigar.1 Bmfr^&ilÉcyFM.

d i s s a b t e

8M5

S«*€agtóï |E»< i t i Jé«P» t íR#^? ' 68.45 -

SattCuptíl * ï ( ^ Ç ï f l ! » 60.48.

SantCugal4 mm^mís mm R U B Í

>4m&»*$8»m30

fte&fft»a*2 ~S«»6Í ; ;'• .• . ^86 ,7 .1^10^

R*ípaa»s umm/^wm^, .44« ,&M.4%mK

Rt*ÍP8la<»4 $ { $ & & f * t , v v •' -< i « m t t t t n RtStfFWacftS Catór * . 415,«lí&,8.15,W5

S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

8t*íPaSa»iï B e n a * < _ 6&15

Rt*fPsíace3 Túsèassa^íwíÉaa.. 0&»

RuWPalace4 SpaceJam GfcOO

BubíPataceS

CSneatí

S A B A D E L L

5.06,7,40,10.30

Wt*(*MH <*<«»& .4,06,6.00,8.15,10.30

Todos<Sc«ft11é»^Dtf 4,06, «80, « , 1 5 » » . »

SjsaceJam 406, «^«,15,10,30

McnasÜCoins &06,7.40,10J»

dwart-freï £vite •" , mttMtòt*'**' Eulwpé ' «8#SÉ»« ' mimm** PròopaJ Und&tody&t* 4Ats,ttà}MMni®

ÜwÉla 8«iaof 4.0a,$50,É3Bií0J0'

LOS OEMONIOS DE LA NOCHE

Director: Stephen Hopkins Intèrprets: Michael Douglas, Val Kil-mer, Brian Me Cardie Sales: Sant Cugat,Cineart 3, Eix Macià, Kursaal, L'enginyer Patterson i el

caçador Remington es dis­posen a caçar una parella de lleons, coneguts com eh dimonis de la nit, que el 1869 va acabar amb més de 130 vides humanes. {.DE QUÈ SE RIEM LAS MUJE-

Director: Joaquín Oristrell

? Jv $, \> •• ' - &mïmfài0m$.&ip<&x> *

$(8t&-$t&",fl·

Mmé<tfm~'

faecm * '> . / -

"• s «• % Ülcííaúf,. - /

; • •£ i - tortuú, '"• - : " ' <% -* jxtuteattnfee&testtche **í'. '

Matte ataca , ' V-

1 e0ft^#»#>ié»Bft)iefea? ^-' -

«Éf f ...

C E R D A N Y O L A

x 'A - r "• SpaeeJat» .?,'; 4 . 4 0 , 6 , 3 S ( I ^ ; Í P D

íí-P :v SarTfflfc '•"'* 4.20,6.3Gf &» .#&&

1fe<tosdlften1ïa»yoü* 4.45,6.40,8. & 1 § | 8

' ' V . ^ t e , V 5.00,7.06,10.40 ' *™

• ^ ^ , - SndfeineMdBÉSe 4.55, 7.00,9.05, f t $ |

BtiteA 4.50,7.25,10.36 " ^ '

mtoaécm» 5.00,7.45,10.3$.^

X &<Mïteias0énefasBspQsas 4.55,6..50,8.50,10,$*

iD f t qo l « i f e s t a s mujefes? 4.00,615,8.30,10,891

LesdetHonSesdtetanDChe 4.30.6.45,8,50,10^

Marta ataca 4.15,6.20,6.40, lO.^ -

Pt1r*ípaS

T E R R A S S A

T(xtos^8een1fo l«ïou , Horaris, sense detegrAar

. * . . , i MicbaeiCoins Horaris sense defémàgr

Rarabtet Marteataea Horaris sense í tet«ai#

iDo quésa ffes las imprss? -Hotaris sense ífeÍ9Sïli|fe

SparaJam. Motsws sense c t ó è i ^

Sfflfco) ííOHtó sense ( jeterai l

Intèrprets: Candela Pena, Verònica Forqué, Adriana Ozores Sales: Sant Cugat, Kursaal, Eix Macià, Rambla (Te­rrassa Tres dones de dfierents edats s'expliquen les seves relacions i coneixen millor de què riuen les dones

quan riuen. Normalment, dels homes.

Director: Ivan Reitman. Intèrprets: Michael Jordan, Wayne Knight, Theresa Randle-Sales: SantCugat, Rambla

(Terrassa), Eix Macià, Ci-neart, Rubí Bugs Bunny i els seus col·legues, els Looney Tu-nes, desafien els Nerd-Iucks, uns alienígenes amb un cap sense pietat, a un torneig de bàsquet.

RETRATO DE UNA DAMA

Director: Jané Campion. Intèrprets: Nicole Kidmanjohn Mal-kovich, Bàrbara Hershey-Sales: Sant Cugat, Eix Macià A l'Europa del segle XIX, Isabel Archer és una dona independent que rebutja una rendible proposta ma­trimonial. MICHAEL COIXINS

Direcció: Neil Jordan Intèrprets. Liam Neeson, ian Hart i Julià Roberts Sales: Sant Cugat, Principal (Te­rrassa), Kursaal, Exi Macià, Cineart. Michael Collins va néixer a Irlanda a finals del segle XIX, en mig de l'esclavi­tud en què viu el seu po­ble per part d'Anglaterra. De ben jove, lluita contra el poder de l'exèrcit britànic.

EL CLUB DE LAS I

ESPOSAS

Director: Hugh Wilson Intèrprets: Goldie Hawn, Bette Mid-ler, Diane Keaton Sales: SantCugat, Kursaal, Eix Macià, Euterpe. Tres dones madures deci­deixen aliar-se per venjar-se

* i s S S/TNT CUGAT

Tots els Dissabtes SESSIONS «GOLFES»

dels seus marits, que les han abandonades per tres noies jovenetes.

Director: Marcos Zurinaga Intèrprets: Andy García, Esai Morales, Edvvard Ja­mes Olmos. Sales: Sant Cugat Ricardo Fernàndez és un jove granadí que està en­tusiasmat per Federico García Lorca. Una mica abans de que comenci la guerra civil, va a Madrid amb un amic per assistir a l'estrena de l'obra Yerma. UN DiA INOUnOABLE

Director: Michael Hoffman. Intèrprets: Michelle Pffeiffer, George Clooney, Mae Withman-Sales: Kursaal, Eix Macià, Rubí Palace, Principal (Sa­badell) . Melanie, divorciada, és ar-quitectessa i té un fill de cinc anys. Jack, un perio­dista que denuncia les cor-rupteles de l'Ajuntament de Nova York, es coneixen en un dia caòtic i fan torns per cuidar els seus fills.

Director: Mi los Forman Intèrprets: Woody Harrelson, Court-ney Love, Edward Norton Sales: Sant Cugat El reconegut autor txec d' Amadeus, explica la història del famós magnat de la por­nografia Larry Flint en una pel·lícula que ha guanyat l'Os d'Or de la Berlinale.

E S T R E N A E S T R E N A 2a S E T M A N A 4a S E T M A N A

1 * MEJOR PeUCDlA K L JWO»

HesíÉKModel^Flynt 4 , 3 0 - 7 , 2 0 - 1 0 , 1 5 4 , 3 5 - 7 , 3 0 - 1 0 , 2 0 4 , 1 5 - 7 , 0 5 - 1 0 , 0 0 4 , 1 0 - 6 , 1 0 - 8 1 0 - 1 0 00

GOLFA: 0,45 18 anys GOLFA: 0,45 7 anys GOLFA: 0,40 18 anys APTA

Dissabte dia 1 a les 0,50 «golfa» en V.O.: BELLEZA ROBADA / Dissabte 8 «golfa» en V.O.: AGARRAME ESOS FANTASMAS

fJCINESR Al i«r»«i 4* i 'a ip tc t idor

J*.fwS» oft / 'MSMKMMJÒ' Ctmfutijyiu Ctnttmíx

« • f+S—c*

38 Cultura aSiCAIYFOi>B Divendres. 28 de febrer de 1997

"*&" s « , /, í-x- S .£,

LA RADIO

R A D I O S A N T C I ( ; \ T

De dilluns a dlvendresi

• De 24:00 a 7:00h. M ú ­

sica al teu costat. Músi­

ca non-stop tota la nit.

• D e 7:00 a H:(K)h. Kl

Despertador, amb Joan

Vallvc.

• De 8:00 a 10:00h, De Sant Cuga t al món. Kl p r i m e r in fo rmat iu del dia Kditat per (ïen'i Lo­zano i Aura Costa. • De 10:00 a 12:45 h, Dies de Ràdio. Kl maga-zín. Kntrevis tes , repor­tatges, c inema, teatre...i el concurs l 'na de Tres, a m b L lu í s Gu i l e r a . El maga/.ín el dirigeix i pre­senta Maribel Cayuelas. • D e 12:45 a 13:00 h, Amb molt de gust. Tots els secrets gastronòmics de la ma d 'en Pep Bla­nes. . • D e 13:00 a 13:30h, Sant Cugat avui, l'informatiu. Per conè ixe r tota l 'ac­tualitat del dia. • D e 13:30 a 14:00h., En­ti tats. Xavier Miralles i Sandra Morales presen­ten aquest espai per a les ent i ta ts de Sant Cugat . • De 14:00 a 17:()0h, En­tre tu i jo, amb Sandra Barneda. • D e 17:00 a 18:00 h, H e m d 'anar més lluny. Programa presentat per Joan Yallvé. • De 18:00 a 20:00h, Al lloro. Kspai musical amb totes les novetats , con­certs i grups, presenta t per Salva Yallvé. • D e 20 :00 a 2 0 : 3 0 h . , L 'Ksport iu. Ca rme Re-verte dirigeix i presenta aquest espai que recull la informació esport iva local i comarcal. • De 20:30 a 23:OOh, No m'agrada la tele. La bona música, pels que no te­nen ganes de veure la te­levisió, amb Pere Pallis­sa. • D e 23:00 a 24:00h, pro­grames de nit: d i l luns , T i t a n i t a n i t ; d i m a r t s , L ' e s t r e n a ; d i m e c r e s , Arrels; di jous, Cafè de les temptac ions ; diven­dres , Vallès sense fron­teres. • D e dilluns a divendres, a les hores en punt , in­formació de Catalunya i el món en connexió amb C a t a l u n y a Informació . La informació local i co­marcal a càrrec dels Ser­veis Informatius de Rà­dio Sant Cugat. Dissabtes • D e 24:00 a S:()0h, Mú­sica al teu costat, tota la nit.

• De 8:00 a 1 1:00 h, Amics del dissabte. Pro­grama que ofereix músi­ca i la part icipació dels oients. Amb Pere Pallis­sa. • D e 1 1:00 a 12:()0h, Nostra Dansa. Sardanes, a m b J o a n F à b r e g a s i Pere Pallissa. • De 12:00 a 13:00h, El Maga tzem. Informació dest inada a la gent jove, especialment als univer­sitaris. • D e 13:00 a 1 4 : 0 0 h . Avan tmatx . P rev i s ions e s p o r t i v e s de l cap de setmana amb Carme Re-verte. • D e 14:00 a 15:()0h, Vallès sense f ronteres . Repetició del programa e m è s el d i v e n d r e s a la nit. • D e 15 :00 a 16 :00h , A q u e l l s m e r a v e l l o s o s anys . J o s e p M. Alvira presenta els grups i es­trelles que han esdevin­gut clàssics. • De 16:00 a 19:00h, Sú­per DJ. Tota la música dance del moment , amb la p a r t i c i p a c i ó d e l s oients . • De 19:00 a 20:00h, Buc d 'assaig. Rock de casa a m b g r u p s s a n t e u g a -tencs, a càrrec de Carles Roca. • De 20:00 a 21:00h, Bo­nes Vibracions. Música suau per compar t i r els capvespres en la millor sintonia, amb David Vi­llena. • De 21:00 a 22:00h, Eti­queta Negra. Sou/, rap, hip -hop... Les noveta ts de la millor música ne­gra amb Salva Yallvé. • De 22:00 a 8:00h, Mú­sica al teu costat. La mi­llor música per escoltar tota la nit.

Dlumengei • D e 8 : 0 0 a 9 : 0 0 h , El Dia del Senyor. Emissió de la missa del dissabte ce­lebrada al Mones t i r de Sant Cugat i informació re l ig iosa de l ' e sg lè s i a evangèlica Eben Ezer de Sant Cugat. • De9:00a9:3()h , Esport en marxa, la edició. Pri­meres informacions lo­cals i comarcals de la jor­n a d a e s p o r t i v a de l d i u m e n g e , a m b Rafa Moreno. • De 9:30 a 10:00h, El Racó de la poesia. Poesia catalana recitada amb Jo­ana Francesca Garcia. • D e 10:00 a l l : 0 0 h , A r r e l s . R e c o r d a n t les nostres tradicions, amb Rogeli Pedró. • De 11:00 a 12:00h, Nos­tra Dansa. Sardanes amb J o a n F à b r e g a s i P e r e Pahissa. • De 12:00 a 13:00h, La Sarsue la , un p rograma o b e r t a la pa r t i c ipac ió d e l s o i e n t s , a m b Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • D e 13 :00 a 14 :30h , Roda d ' A m i c s d e d iu ­menge. Música de sem­pre, pe t ic ions i p remis amb Pere Pahissa. • D e 14:30 a 15:00h, Es­port en marxa, 2a edició. Editat per Ignasi Trape-ro. • D e 15:00 a 16 :00h , A q u e l l s m e r a v e l l o s o s anys.Els grups i estrelles que han esdevingut clàs­sics. Amb Josep Maria Elvira. • De 16:00 a 19:00h, Sú­per DJ. La música dance més actual amb Xavier Montero i Raquel Inies-ta. • De 19:00 a 20:00 h. Buc d ' a s s a i g , a m b C a r l e s Roca. • De 20:00 a 21:00h, Bo-

L a p r o p o s t a

HèÉÀRf AUTOBUSOS

Els santeugatencs ompliran l'esplanada de l'ermita de sant Medir per celebrar la fes­

ta local. Els actes començaran de bon mata' amb una xocolatada. Després, es farà la

tradicional cercavila amb els banderers, i l'alcalde els rebrà a l'Ajuntament Aquest

any, el gran protagonista, a banda del propi sant, serà l'arbre santeugatenc per ex­

cel·lència, el Pi d'en Xandri, que rebrà un homenatge aquest dia. L'alcalde li dedicarà

paraules especials en el seu parlament, després del brutal atemptat del dia 2 de fe­

brer. El dinar serà a les dues, com sempre a l'esplanada. I les sardanes tindran aquest

any un gust més santeugatenc que mai: la Cobla Sant Cugat s'estrena.

nes Vibracions. Música suau amb David Villena. • De 21:00 a 22:00h, Es­port en Marxa, 3a edició. Actuali tat esport iva lo­cal i comarcal. Editat per Carme Reverte . • D e 22:00 a 7:0()h, Mú­sica al teu costat. Músi­ca non-stop per gaud i r tota la nit.

•E l s caps de setmana, a les hores en punt , con­nexions amb Catalunya Informació i bu t l l e t ins amb informació local i comarcal , a càrrec dels Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat.

ELS SANTS Divendres 28 •Romà

Plssaate 1 • Rossend Diumenge 2 • Beata Beatriu

Dilluns 3

• Medi r

Dimarts 4

• Casimir

Dimecres S • Teòfi l DIJOUS 6

• Olegari Divendres 7

• Perpetua i Kelicitas

28 DlVKNDRKS

Jazz • A les 10 de la ni t , al Casal de Cultura de Vall­doreix, actuació d 'Steve

Swardt Grup. Org. : E M D Valldoreix

C i n e m a • A les 7 de la tarda, ci­nema ai Cent re Cívic de la Floresta. Es projectarà la pel·lícula W'aitingfor a exhale, p r o t a g o n i t z a d a per W i t h n e y H o u s t o n . Org . : E s p a i Jove AM. L'Esclop

DlUMKNCJK

C a s t e l l s • A 2/4 d ' l del migdia, als jardins del Monestir, in ic i d e la t e m p o r a d a dels Castel lers de Sant Cugat .

T tlNJA í. mm CÜQAT-líllRA^OL-MAS JAHEfi

$oFtM!ei<!eB4nitleftilMl#fc '"J * -^Bk*Mr»rs.lasor^:Oeooh-G7.QQW»8^^ L'últim servei finalitza ei seu roorr<^«f«i»3fc&$« £^.&Sa&£ugal. -Dissabtes tfesílus. iasoftlda:07.QflÉ^Otrd».à)ték«{MN»»4npttfitfin5ates22.0tti. L'últim servei finalitza ei seu reconegut* retíariótis RG.C. de. Saní Cugat

• «pren» OM «tol'Airinjada AHansfittft. -OiM feiners. la sortida: 06.4í>8?.48ta tíé«»HW*<ie<$%fc**firis a les 21.40ft. L'tüm servei finalitza et seu recorfegats GMÏNÉUl»NiM*#4MtCugat. -Ofesabte* i «estius. 1a sortida: mMM&mi&i 4& i»^*& cada hora fins a tes 21.40h. l'mm setvei finalitza et seu recortegs*»rejtsc»<tB F | # * S i r t f Cugat. focomgut Mas Janer, EstwM «£*<$& Pk&tmÈÈk?i*> &*«*>St & W . * * * * ' Tfrnftfanca, CAP, Aflora $&% (knÇj&mr "

• Üm&sMffiMi&m 06 SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16n-06.46h t afc t*í4$.8!taiflsde cada hora fmsate*22.l6h. -Otssabtw i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.4eh fals1SH$ minutsde cadahorafin$al9«22.16ri.

Sortides des de Sant Francesc - ) t«trwrs.lasorflda:06.23h-0653hials23i53ffiir«<sdecadahoraftnsat8s22^»i--Oissabtes i festius. 1a sorMa: 09.23h-09.53h i ais 23(53 rnímits de cada hora fins a les 22.23ti.

Sortides des de l'Estació FOC, -Kes feiner*. 1 a sortida' 06.05h-06.35h i als 05 i 36 minuts de cada hora fins a les 22 35h -Dissabtes i festius, la sortida 09 05h-09.35h i ais Q5135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Reconegut Saní Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torretóancfl, Monestir, Estació FGC, Cokxtmr, Saní Domènec .

¥Ü«IA3.SftNTCUGAT-lJÍI^0fiESTA·USI>LANES

Sortides des de F. Cedim. •Otes feiners. 1asnrada:05'45hoetmatílcaciar«raifriiafteíai»»22.í5ti. -Dissabtes i festius, ta sortida. 07.i5h del mati í cada ho<3titfil$aft»« les 22.15tt. SortWes des de PEstaclo. -Dies feiners. 1asortkia:06.35hdelmatii(ada{5G»tfditjafii»ftles2t.35h. -Dissabte* i festius, la sortida- 08.05h del fnatí i cada hoh»tailfa%«a las 21.35H

Recorregut F. Colom, ta Floresta, Plaça Centre, Mercat CAP, tifons Sal». Estació, Plaça Centre, la Floresta, F. Colom.

mMjasuiUS!&íi\%yw,'^ -Dies feiners. 1a sorsda: 05.4Qrf06.2Sh I als 25 r^ufídacatít'hóra*»*$(»zaiSí». -dissabtes i festius, lasodkta; 06\25h i ais 25 «muts« -Sortides addicionals a Terrassa: 06.5». S7.55a I « i

NNHMmtariwèMM

J i flfatrtijw &L\&.-tlï&A%.'lL fïïlti i fi i IÍI 11 iTiilliiTl infl i |·|MliTïïtin"iiflitÍi -Dies feiners. 1 a sortida: 05.1545.40 i at*40sHmSS ctecadatoffl/ft» ata»£2,10r>. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-O5.40i06.10h i als 10 rr*«rtSíte cada hora finsa tes 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10hialst0iBir^decai%no»fgWates22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40b i 23.00H (feiners). 23.00h {dissabtes i festius}.

•TA.rt-afafr ittaA^a^híEfaffhmJI -Dies feiners, la sortida: 05.45 í als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes-ííMSrt. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fas a tes 21,45h -Diumenges i festius. 1a sortida. 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a Ies21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

H S · / G U V I W S Divendres, 28 de febrer r/e 1997 Cultura 39

Org.: (Castellers de Sant Cugat

Teatre •A les 7 de la tarda, al Casal Cul tura l de Vall­doreix, el grup de teatre Espiral p resen ta Teatre Breu.

Org.: Teatre Espiral Col·l.: F M I ) Valldoreix

Documental • A les 7 de la tarda, pro­j e c c i ó d o c u m e n t a l al C lub Muntanyenc . Joa­q u i m Montu r io l exp l i ­carà el seu viatge a Hai­tí . en una c o n f e r è n c i a titulada Haití (de Cristò­for Colom al vudú). Org.: C M S C

Concert • A les 7 de la tarda, a l'Aula Magna del Con­servatori, conert de Sant Medir organitzat per la C o r a l Sant C u g a t de l CMSC. Trobada conjun­ta amb La Lira, de Mon­tornès i la Coral Sant Je­roni de Montbau.

Concert • A les 6 de la tarda, tro­bada del col·lectiu ocell Radiant . Música es tàn­dard, clàssica i india. Ex­posició de fotograf ies , projecció de diapositives i menjar indi.

Dl l \ÍK\GK

Activitats de Sant Medir • A les 9 del matí, xoco­latada a la placa Octavià. A 2/4 tic deu, cercavila dels banderers des de la plaça Octavià i fins a la plaça de Barcelona. A Ics 1 0 del m a t í . r e b u d a a l 'Ajuntament per l'alcal­de de Sant Cugat .

• A 2/4 d ' l i del mat í . acte insti tucional d 'ho­menatge al l'i d 'en Xan-dri.

•Pa r l amen t de l 'alcal­de. Joan Aymerich

• D a n s a a c à r r e c d c l 'Esbart Sant Cugat • A les 12 del migdia , ofici a l 'ermita de Sant Medir

TELÈFONS D' INTERÈS

SERVEIS Ajuntament

Amwm«t 874» 18 FARMÀCIES D E T O R N

Sombecs Be9aterra

Bomtiers Generalfiat

BomDers Rubí- Sant Ctgat

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Centre Social i Sanitari LF

Casat Valldoreix

5891122

589 <W55_

5891382

58978 00

674 4599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic la Floresta 5890847

Centre Cívtc tes Planes 875511»

CaítfCaliwafMra·sof 58» 2019

Cinemes Sí. Cugat (tteser) 5890941

Cons» 6747096

GwftojaSart Cugat 674123*

QwRepmXmt 6742458

Oisjafisari la Roseta ©47615

& * t t t m ^ descentra». 874271$

cfwicnrwPf 8 » 1892

F«C&MaUMtisEci*ni) J05 Sí 3131 FECSA^aies) 900232323

fFCC 6741934

Funwàría 674^525

&CM$**$ot) «742379

ttHMfa 589HSS

*m <?4«89$

Oft MttftidpBiLaRoresta 5990847

J^rrtqaaStPBtB Octavià 6741163

P*T&|a»tesPíanes 2047503

PaníK»tBaW»»do«& $74 m®

nsttoMwic^VM^it 875 46 55

CuarpoNarionaldePoScta Í W » S 8

Urgències 091 FoMaMantaíalí Prat Cívï 992

Pol.Munídpal(Vaftlorea) 906795125

Comissaria <fe Policia 6747612

Taxis (parada) 6740997

Radio Ta* 5884422

Repsot-Buta 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR jAtgües) 589 00 21

ValldorsK (parada) 674 11 11

tmmmmmm i .1 i

Grua 674 3371

Aigues La F o'esa 674 2089

AAW\*roeCafmaMrra-soí 8741003 pvenrJre»£B

5892288 AAW Sant Joan Mfra-sol 6747103

AAPPiWVaSdoreK 6742197 AtosSaJa,46

085

K W AAPP i W C . Montserrat Vail. 6742105

AA^VyCanMaiQVal· 6745049

AAPtop,iVaHlSlaFlorejla 6742089

AA WAquaHonga La Hor 6745129

67404 83

Reforç-Serrel Telèfon: 67423 72

Dissabte 1

Moral

Ass. Con$urnkfei» 2684587

Sta Teresa, 40

$753344

Reforç: Isern Telèfon: 67418 63

ty>y»tt»6te

HftHt=GtQMWfMft 249Í040 •».UH*HÏ

«4*948 ^ • A v w - ' •

20*2*47 i nuMiMumm

nyjiiiyynyM

318*7» m i i i i i i a i i *

Ifiínn.ü,,,

OÉKS „^m '"»>> Mim

iinmyiwivihtfi^

Jtatítt fiaria ' * 67425 7a

<&*tm& 5991639

t í s r t É M ï P w É i i t ^ * 6899891

Ctobítortenyenc «»**MS

CoraiftefaUrsrj 674190$

Esbart SantCuíJít. 676 28 52

S U I Sant Cagat 6748661

SrupSt^lnwMgiwts 6749314

ftàd» Sant Cugat 675 59 59

Uwens '»?

Mmmmn&w

SSvenrJre»?

674 0364

Reforç. IsemTelètorr 67418È3

Televisió Sant Cugat

Els 4 Cantons

5895366

5896282

• A 2/4 d"l del migdia, pre-sentaeiú i ballada de sarda­nes amb la cobla (-intat de Sant ( aigat

• A 2/4 de 2 del migdia, ac­tuació dels (Castellers de Sant Cugat • A les 2 del migdia, dinar col·lectiu al pla de l'ermita de Sant Medir. • A 2/4 de .S de la tarda, la cobla Ciutat de Sant Cugat interpretarà un repertori de sardanes, com és habitual Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Col · labora: Penya Re­galèssia, antigues pastis­

s e r i e s de San t C u g a t . Castellers de Sant Cugat i Esbart Sant Cugat.

DIMARTS

Xerrada • A les 8 del vespre, dins el cicle de xerrades de l'Aula Cultural del Club Muntan­yenc , Agustí \ inamata, membre de Mans Unides, explicarà el projecte solida­ri que aquesta entitat té al Perú. Org.: Mans l 'n ides

DIMI cki'.s

Conferència • A les 7 de la tarda, a l'Ar­xiu Nacional de Catalunya, Joaquim Albarcda, de la l niversitat de Girona, im­partirà la conferència l'ac­titud de In noblesa catalana en

la Vaicrra de Successió.

Org.: ANC

Conferència • A 3/4 de H del vespre, al ( 'entre Borja, conferència sobre El col·leccionisme a

l'Estat espanyol a càrrec de Montserrat Martí. Org.: Centre Borja

Di.|( )t s

Conferència • A 2/4 de 8 del vespre, al Lokal de Joves de les Pla­nes, es farà una xerrada amb el títol de Racisme al costat de casa.

Org: Lokal de Joves- AM L'Esclop

ALTRES ACTIVITATS

•Per a nens i nenes a partir de 4 anys. Les activitats in­clouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers .In­formació a la Casa de Cul­tura o al tel. 58913 82.

• 7

•Cursos i tallers a l'Espai Jove de música moderna, teatre, fotografia, còmic, clown, jocs malabars, Inter­net, xarxa-net... Informació i inscripcions de dimarts a dissabte de les 6 a les 10 de la nit a la Casa de Cultura.

•Taller de plàstica per a nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfon: 58913 82. •Cur sos de català pe r a adults. Més informació al telèfon 010.

•Tallers de ceràmica, cos­tura, manualitats, teatre, música i alttes activitats als centres cívics de La Flo­resta. 1 ,es Planes i al (lasal Cultural de Mira-sol. Pera més informació, podeu tru­car als telèfons: 589 08 47 (La Floresta), 675 5] 05 (Les Planes) i 589 20 18 (Mira-sol). ta Unió Santmgatenca

• Tallers de formació tea­tral per a totes les edats. In­formació i inscripcions als telèfons: 675 20 57 i 909 40 95 75.

Ateneu Santcugatenc

• Cursos i tallers de dibuix, pintura i escriptura a l'Ate­neu Santcugatenc. Infor­mació als telèfons 674 60 28. Coral Serra d'Or

• Tothom qui ho desitgi pot

formar part d'aquesta coral, que assaja dimecres i di­vendres de 2/4 de 10 a 11 de la nit, a la Casa de Cul­tura. Podeu demanar infor­mació al telèfon 674 24 20. Casal Cultura de Valldoreix

• 'Pallers d'expressió, balls de saló, teatre, estampació, ioga, dibuix, pintura, còmic i artesania al Casal de Cul­tura de Valldoreix. Infor­mació i inscripcions al Casal, d'l 1 a 1 del migdia i de 5 a 7 del vespre.

CENTRE CULTURAL

• Divendres 28 de febrer, òpera al Centre Cultural a les 10 de la nit Cicle Opera a Catalunya.L'Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell presenten Carmen, de Georges Bizet

EXPOSICIONS

•Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. •Firart a la plaça Octavià. Obert el primer diumenge de cada mes de 10 a 2 del migdia. •Estudi Ferran Martí. Ex­posició permanent. Carrer Gorina, 8. Feiners, de 7 a 9 del vespre i festius de 2/4 de 12 a 2/4 de 3 del migdia •Estudi Lluís Ribas. Ex­posició permanent. Carrer Gorina, 6. Feiners, de 7 a 9 del vespre i festius de 2/4 de 12 a 2/4 de 3 del migdia.

• Exposició dels olis de Francesc Calabuig. Fins a l'I 1 de març, a la Sala Rusi-nol.

• Canals Galeria d'Art: ta­pissos de Fornells Pla .Fins al 2 de març. • XX aniversari de l'escola de patinatge artístic, De l'I al 12 de març. Exposició a la Casa de Cultura.

Org.: Escola de Patinar­i a Col·l.: Ajuntament • Del 4 al 12 de març. exposició sobre el Ter­cer Món amb el títol de Redescobrir Amèrica Lla­tina. a la Casa de Cul tu­ra. • Del 2 de març al 6 de juliol, al Museu de Vall­doreix,exposició Valldo­reix, 1047-1997. 950anys de memòria d'un poble.

EIS4CANTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

5 8 9 62 82

E1S4CANÏONS Divendres, 28 de febrer de 1991

40 Setmanari de Sun Caçar DEL VALLÉS

> ' > * « ^ *

Ai :RA COSTA

- Saat Cugat -

En principi, el nom de Pere Martínez no té perquè dir-los res en especial: és l'amo d 'un bar, li agrada molt el contacte amb la gent i se sent especial­ment d'aquí. Res de particular. L'excepcionalitat d'aquest nom, però, ve donada per la xifra mà­gica de dos milions de pessetes, quantitat que aquest santeuga-tenc està disposat a donar a qui ofereixi una pista que ajudi a descobrir els responsables de l'atac al l'i d'en Xandri. I això no deixa de ser més que particu­lar. sobretot si tenim en comp­te l'època en què vivim...

- Suposo que és absurd pre-^iiutar-li què significa per a vostè el Pi d 'en Xandri . - "Sóc santeugatenc de tota la

vida. vaig néixer aquí i tots els meus a\antpassats també. Amb aques t s p receden t s , la meva resposta pot imaginar-se fàcil­ment . S e m p r e he respirat el sent iment d ' identi tat santeu-gatenca i per tant, per força, la dels seus símbols, com ara el l'i d 'en Xandri."

-Aques t sentiment el deuen compartir molts santeugatencs que no ofereixen d iners . . .

-"Segurament tothom de Sant Cugat deu tenir aquest senti­ment, però a vegades no es trac­ta només de lamentar-se i plorar. l l i ha situacions determinades, extremes, com ara aquesta, que requere ixen una acció de re­pulsa activa."

-Activa, sorprenent i suposo que molt ben estudiada.

- " D e fet no, no m 'ho vaig pensar massa. Va ser una reacció ràpida i agressiva, tot i que haig de reconèixer que quan em va venir al cap la idea, vaig pensar que era molt fort haver de re­córrer als diners per trobar un cu lpab le . Desp ré s , però, em vaig adonar que tota la feina i accions que ja s'havien emprès calia completar-los amb algun tipus d'iniciativa totalment di-

PERE MARTÍNEZ- Ofereix dos milions per una pista sobre Vatemptat al Pi d'en Xandri

"No es tracta només de plorar, cal una acció activa"

.Martínez confia qui la seva inàativa doni resultats. Foto: XAl 7 ]ARRÒSA

ferent, i com que tots sabem quin lloc té el materialisme en la vida actual...". — Vol dir que si hi ha algun

test imoni, el material isme el mot ivarà més que el pa t r io­t i sme , la sol idar i ta t o la in­dignació pel fet en si mateix?

- "L'ésser humà a vegades té reaccions i sentiments molt di­versos. M'agradaria pensar que

tinc la teoria que l'atac al Pi d'en Xandri va ser obra de més d'u­na persona i aquí és on veig la possibilitat que tenim de trobar els culpables. La meva espe­rança es basa en el fet que dins del grup dels autors de l'atac hi hagi alguna persona que recon-sideri la seva acció i es plantegi passar-nos la informació." — I si es donés efect ivament

la gent es mourà Caliu Uflü ÜCCiÓ a 1 u e 8 t c a s * f o s

diferent i tots pel fet que han m a t a t un a r b r e c e n t e n a r i i no • u ' perquè dono dos -Sabem QUÍTl llOC te milions de pesse- ^ / ^ ^ / ^ ^ tes , pe rò en tot cas, sigui pel mo- / t f v ^ a a c t u a l tiu que sigui, es­pero que arribi la referència que ens ajudi a re­soldre el cas."

- 1 aquesta pista, com ha de ser, d 'on ha de sortir? - " E v i d e n t m e n t ha de ser una pista concreta, opinions o con­jectures se 'n poden fer moltes, però no és el que ara erft cal. Jo

u n d e l s a u t o r s q u i d e l a t é s e ls seus c o m p a n y s , r e b r i a i g u a l ­m e n t la r e c o m ­pensa?

- "I t an t . Jo no miro les con­s e q ü è n c i e s l e ­

gals dels actes dels altres ni dels qui col·laborin amb la jus­t ícia. La meva acció n o m é s s 'encamina a trobar una pista que descobreixi els culpables i, per tant, sigui qui sigui el qui me la faciliti, cobrarà la re­compensa" .

- I és ètic p remiar amb tants diners algú que ha fet un acte vandàl ic d ' a q u e s t a índole . . . - "Jo en el que em centro és en

donar una solució a aquest cas, que els santeugatencs tinguem la satisfacció de saber qui ha es­tat. La manera com es pugui re­soldre el cas..., bé , jo no puc controlar-ne tots els aspectes. Per damunt de tot el que vull és que surti el responsable."

—I aquest responsable podr ia ser un santeugatenc? - " E s impossible que qui ma­

te r ia lment va tallar el pi fos d 'aques t poble. De ser-ho, en el moment en què ho va fer, la seva consciència hauria que­dat morta per s empre , seria una persona morta."

- P e r q u è dec ide ix fixar la quanti tat precisament en dos milions de pessetes?

- " J o no sóc milionari, però és una q u a n t i t a t de q u è en

> aquest moment disposo i, per tant, és la que destino a aques­ta causa. Tinc un pet i t negoci a Sant Cugat que de fet és la meva font d ' i n g r e s s o s . Per tant, si els diners que tinc els he guanyat en aques t poble , és lògic que me'ls gasti per un símbol de Sant Cugat ."

- Tem q u e els d ine r s facin sorgir oportunistes?

- " E n aques t cas no. E s t e m parlant de l'assassinat d 'un ar­bre i això és un tema molt se­riós. No crec que ningú gosi fer-ne bromes o inventar-se res".

- P e r qu in a l t re s ímbol de San t Cuga t s e r i a c a p a ç d e fer u n pas c o m aques t? - " N o ho sé. H o m e , l 'al tre

gran símbol de Sant Cugat és el monestir, però és un altre ti­pus de símbol. El Pi d 'en Xan­dri és un ésser natural, feble i sobretot indefens, la prova és que ha estat ben fàcil ferir-lo de mort. E n canvi, el mones­tir, només el podria destruir, no ho sé, una guerra,. .No són dos símbols comparables. Tot i així, per què no? Sí, també se­ria defensor del monestir".

Repensar IORDI CASAS

Cal reconèixer que Sant Cugat és un cas digne d 'estudi. És, probable­

ment, el municipi amb més in­versió municipal i augment de despesa ordinària per càpita en els darrers deu anys. No obstant, hi ha un progressiu neguit ciu­tadà. Neguit que, al meu enten­dre, expressa l'opinió -l'amplitud de la qual caldria estudiar- que no anem bé. O sia: el canvi pro­duït per l'acció municipal que re­flecteixen les dades abans apun­tades, crea un descontent que va en augment -aspecte també a contrastar-. Tinc la impressió que s'estan configurant - é s un dir— dues maneres de veure i viure Sant Cugat. Per una part, la dels qui -un cop decidit el traspàs de Collserola- s'han instal·lat còmo­dament en la cresta de l'onada de canvis de tot tipus que estem vi­vim; perl'altra, la dels qui -mal­grat reconèixer que tenim una ciutat que convida a viure-hi- te­nen la sensació que és cada cop menys seva. Sensació produïda per temes que van des d'un carrer sense asfaltar fins a l'ús sociocul-tural del centre homònim, pas­sant per la inoperància dels con­sells de districte i —of conrse-l'augment impositiu. Com s'en­tén sinó la recent manifestació -física i escrita- convocada per la majoria d'asstxiacions de veïns? Més enllà de les causes de la ma­nifestació, és evident l'existència d'un desacord entre el moviment veïnal organitzat i la màxima ins­titució local. No ajuden a resol­dre'l, precisament, les manifesta­cions de l'alcalde en el sentit que darrera hi ha la mà negra d'alguns partits polítics (els de l'oposició, s'entén). A banda de significar una sobrevaloració de la seva ca­pacitat organitzativa, és franca­ment penós donar a entendre que la ciutadania no és capaç de be­llugar-se al marge dels interessos partidistes. Per altra part, tampoc no hi ajuda el "poti-poti" del ma­nifest veïnal: em semblen poc pensades propostes com crear consells de districte a Sant Fran­cesc i al centre i demandar des de Valldoreix accions que correspo­nen a la seva EMD. Ens cal en­tre tots repensar Sant Cugat. I això passa, en primer lloc, per ana­litzar acuradament el que s'ha fet durant els darrers anys.

à > * « » à&ptzm*^'.-,^

EL_ D I A R I DEE S / V I M T C U G i / V T F

Ambla

}****í"sí*itt--'-TÍW!f"*

sefttants d'organisrfieCí Institucions i

i EIS4

r de Torre-Negra. *g ^ de martggjis 20 h. *'"*" de Cuf|spg

en el tems