Divendres, 5 d’abril del 2013 www.diaridesantcugat.cat 2,50 €Núm. 949 ANy XX

Setmanari independent d’informació local

20 anys arrelats a la ciutat

mira-sol centre: augmenta l’activitat comercial a la zona

# RE

DAC

CIÓ

Monells i Terribas es disputaran la presidència de CDC Ciutat _12 i 13

MÉS INFORMACIÓ PÀG.22

”Si estic desanimat llegeixo els Salms i entro en un nou estadi”Sergi Barnils, artista

Entrevista _ 42 i 43

"Escura reconstrueix el trajecte recorregut abans d’arribar fins aquí" Víctor Alexandre, escriptor

Opinió _ 16

Ciutat _ 28 i 29

Espectacles El Circ Raluy presenta el nou espectacle ‘Allegro’ fins al dia 21 d’abril

Càritas Sant Cugat pren el pols a la situació complexa d’un nombre de famílies autòctones que augmenta any rere any

A fons _4 a 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 20132 Publicitat

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

mediamarkt.es

Ofertes vàlides des del 5 fins 11 d'Abril de 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics

i electrònics). Preus expressats en euros.

Registra’t ja a mediamarkt.es amb el teu tiquet de compra de més de 25 € des

del 04/04 fins al 01/05 i entraràs en el sorteig del client d’or. El guanyador tindrà

2 minuts complets en una botiga Media Markt per emportar-se’n tot el que pugui agafar amb les seves pròpies mans.

Més informació i bases del concurs a mediamarkt.es.

Vídeo client d’or 2011

del 04/04 fins al 01/05 i entraràs en el sorteig del client d’or. El guanyador tindrà

2 minuts complets en una botiga Media Markt per emportar-se’n tot el que pugui agafar amb les seves pròpies mans.

Més informació i bases del concurs a mediamarkt.es.

Vídeo client d’or 2011

Registra’t ja a mediamarkt.es amb el teutiquet de compra de més de 25 € des

del 04/04 fins al 01/05 i entraràs en el

Compra ja, registra’t a

mediamarkt.es i guanya els

2 minuts d’or!

r.p.m.12001200

*Consulteu les condicions a la botiga

fins a anysper només 39.-Protegeix-lo

*5

Motor Direct Drive

F 12702 QDWRENTADORA

Capacitat de rentat de 7 Kg., velocitat de centrifugat variable fins a 1.200 r.p.m., detecció automàtica de càrrega, selector de temperatura fred / 30 / 40 / 60 / 95, indicador de temps restant de pantalla LED, finalització diferida des de 3 a 19 hores, programes: cura infantil, cotó, cotó ràpid, sintètic, delicat, rentat a mà/llana, ràpid 30', voluminós, blancs, cobrellits, cuidado bio, sense centrifugat, seleccions addicionals: prerentat, esbandit en espera, intensiu, esbandit calent, bloqueig infantil, antiarrugues, intensiu.

7 kg

*Subjecte a les condicions establertes per Banco Cetelem SA

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Sumari 3

EDitorial

Puja baixa

Pobresa invisible Però real

Per a molts, Sant Cugat és una illa o una bombolla benestant si es com-para amb les ciutats de l’entorn i amb bona part del país. les estadístiques així ho indiquen: un atur molt més baix que la mitjana –no arriba al 10%–un nivell de renda elevat, d’estudis universitaris, de tipologia d’habitat-

ges, de serveis, d’entorn amb empreses punte-res a escala internacional, d’emprenedors i una llarga llista que ens pot omplir de cofoisme, però darrere d’aquesta façana hi ha també un altre Sant Cugat amb una cara més fosca on persones que són veïns i que podem conèixer o que que-den en l’anonimat estan en límits de pobresa .

Hi ha xarxa familiar i moltes iniciatives ciuta-danes i entitats que amb l’Ajuntament, ajuden a garantir uns mínims bàsics; però hi ha cassos amb una realitat invisible però crua i colpido-ra. Hi ha grans diferències de renda, cada vega-da els que tenen més són menys i els que gaire-bé no tenen res van augmentant de manera alar-mant. El puntal de la classe mitjana amb la qual s’ha construït aquest país està minvant i que-den els extrems i, en un extrem, els cassos amb ingressos insuficients per accedir a la cobertu-ra de les necessitats més bàsiques, l’anomenada pobresa real; però també el que augmenta molt és la pobresa relativa: les persones que tenen les mínimes necessitats cobertes però que no arri-ben a res més.

La solució passa per aprofundir en la solida-ritat; la majoria dels que vivim en aquesta soci-etat i que encara tenim la sort de tenir feina i ingressos estables hem de fer l’esforç de man-tenir i enfortir aquestes xarxes solidàries que poden garantir que els conciutadans que menys tenen puguin assolir uns mínims bàsics. Inicia-tives a la ciutat no en falten.

lluís Vallès40 anys del taller jeroni de Moragas

El Consell de barri del Centre-oestNul·la participació

El Taller Jeroni de Moragas cele-

bra aquest any el seu 40è aniversari. Aques-ta cooperativa de tre-ball associat d’iniciativa social va ser constituïda l’any 1973 amb la finali-tat d’atendre i integrar socialment persones adultes amb trastorn del desenvolupament intel·lectual i malaltia mental.

Celebrat el 3 d’abril, va comp-

tar només amb la pre-sència d’un veí i d’un comerciant prop dels Quatre Cantons, qui va mostrar la seva preo-cupació pel nou Pla de mobilitat que s’implan-tarà els pròxims anys. O els ciutadans no tenen interès a participar, o bé desconeixen l’exis-tència dels consells.

K-Gat per eloi alegre

a fons _ 4 a 7L’estat de la pobresa i el treball de Càritas a la ciutat

Economia i empresa _ 23El 30% que busca pis no podrà pagar el lloguer

Ciutat _ 12 i 13Recta final per escollir el nou president local de CDC

Esports _ 36 i 37El Junior FC femení d’hoquei sobre herba, al ‘play-off’ pel títol de lliga

Poble _ 8 i 9La relació de pares i fills a través del Punt de Trobada

Cultura _ 28 i 29Torna l’històric Circ Raluy amb el nou espectacle ‘Allegro’

opinió _ 19Marina Romero recorda la figura i persona de Bebo Valdés

Viure a Sant Cugat _ 46Com és un dia en la vida de mossèn Blai Blanquer

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 20134 A Fons Pobresa

La pobresa a Sant Cugat Radiografia dels més febles

El Sant Cugat dels pobres

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 A Fons 5

El cubà Recaredo Ávalo Bosch va abandonar el seu país per viatjar a Espanya fa deu anys. “Uns familiars em van dir que aquí es vivia millor

que a Cuba”, diu. Ara té 76 anys. No té feina, ni pensió, ni diners. “Vaig fer la sol·licitud de tenir una pensió però me la van denegar”, explica. Càritas l’ajuda proporcionant-li menjar: hi va a buscar arròs, oli, llenties… Viu a casa dels sogres de la seva neboda, als quals ajuda a les feines de la casa. No té telèfon mòbil. Forma part del col·lectiu de pobres que hi ha actu-alment a Sant Cugat, que pateixen sense fer soroll.

Sí, hi ha pobresa a Sant Cugat. És una realitat força invisible, però són unes quantes les persones –tant autòctones com immigrants– que viuen amb recursos insuficients, que no es poden permetre, per exemple, comprar carn i peix setmanalment, que han de fer un gran esforç per adquirir determinats medicaments, o bé roba d’abric, que es veuen obligats a retardar el pagament del lloguer, de la hipoteca de l’habitatge o de l’esco-la dels fills, els rebuts de l’aigua, del gas i de la llum, que no poden anar al cinema ni de vacances...

Són pocs els municipis de Catalu-nya on no hi ha pobresa. Sant Cugat no n’és una excepció. Afecta de mane-ra especial col·lectius com la gent gran –sobretot les dones, que tenen una esperança de vida més alta que

els homes–, les famílies monoparen-tals i els drogodependents.

En molts indrets, també en aquest municipi, la pobresa no és causada només per la falta de recursos eco-nòmics. L’exclusió social també és determinant (els exclosos van per-dent progressivament la capacitat de relacionar-se amb l’entorn, de trobar feina...). És important, doncs, donar suport econòmic a les persones que tenen dificultats, però cal fer mol-tes altres accions. En aquesta línia,

el paper de Càritas de Sant Cugat és essencial; és una entitat útil, que no només “dóna peix, sinó que també ensenya a pescar”. A més de Càri-tas, hi ha moltes altres entitats que estan contribuint eficaçment a la cohesió social a la ciutat (de mane-ra més discreta, però no pas menys efectiva),com ara la Creu Roja i les esglésies evangèliques. A més, hi ha un munt d’iniciatives solidàries en àmbits molt diversos (empresari-al, cultural, educatiu...), com ara el Mercadet Solidari del Trade Center, concerts solidaris, curses solidàries, recollida de joguines, menjar i roba...

que també juguen un paper impor-tant a favor dels més febles. Cal des-tacar, també important, la tasca que fan nombroses entitats socials per millorar la cohesió i evitar l’exclu-sió de col·lectius vulnerables, com els que pateixen malalties neurolò-giques, malalties mentals, oncolò-giques i les entitats d’atenció al dis-capacitat i a la gent gran. L’Oficina del Voluntariat i el Banc del Temps són dos serveis municipals que tam-bé tenen un paper notable a favor de la cohesió social.

La pobresa relativa dels santcugatencsSant Cugat és una ciutat amb alts nivells de renda, superiors a les ciu-tats de l’entorn. Té una població jove, amb un nivell d’estudis més elevat que la ciutadania de Catalunya, una major proporció d’autònoms, empre-saris i professionals que treballen pel seu compte. Però al mateix temps, també hi ha grans diferències de ren-da, i són molts els qui no poden seguir el tren de vida que s’hi ha instaurat. Així, a més de la pobresa real, exis-teix una pobresa relativa. Es defineix com a pobresa relativa aquella situa-ció en la qual malgrat tenir les neces-sitats bàsiques cobertes, el nivell d’in-gressos és substancialment menor al de la major part de la població. I això afecta un percentatge significatiu de santcugatencs, sobretot els joves i la gent gran, però també empresaris

Una realitat força invisible Sant Cugat del Vallès no és una excepció: unes quantes persones hi viuen amb recursos insuficients. La pobresa és una realitat força invisible, però d’allò més real, i colpidora.

A l’eix de vianants Un dels pocs llocs on la pobresa es manifesta és a l’eix de vianants (a la foto, el carrer de Valldoreix). #a.r

Artur Ribera redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Daniel Romaní romanidaniel@gmail.com

Sant Cugat és una ciutat amb alts nivells de renda, superiors a les ciutats de l’entorn. Però hi ha grans diferències de renda

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 20136 A Fons Pobresa

que esperen cobraments de proveï-dors i no els arriben, aturats, famíli-es nombroses que s’embranquen a un ritme de consum frenètic, amb crè-dit per al cotxe, casa adossada, i s’en-deuten fins al coll –amb la qual cosa tot els acaba sortint més car–, pare-lles que se separen i estaven acostu-mats a pagar-ho tot conjuntament...

Sant Cugat és benestant, per a molts una ciutat excel·lent per viu-re-hi; també hauria de ser excel·lent a l’hora de compartir. Tots podem fer alguna cosa, per petita que sigui, per evitar que la societat individualis-ta, de competitivitat ferotge –en la qual les relacions de xarxa, de veï-

natge o familiars no sempre funci-onen– continuï generant bosses de pobresa. La major part de santcu-gatencs tenim gairebé tot allò que volem, o poc ens falta. Tenim una casa amb aigua calenta, nevera, tele-visor, un o dos cotxes, marxem força caps de setmana, assistim a especta-cles, fem viatges... Tot això està molt bé i ens ho hem guanyat amb molt d’esforç. Però, i si deixem de fer una de les coses que ens havíem proposat –tan sols una–? Un sopar en un res-taurant?, un dia d’esquí?, i destinem aquells diners a algú que els neces-siti ja que, pels motius que sigui, no li han anat les coses bé? //

en context

Als anys 30, a Sant cugat hi havia molta gent sense feina. Unes quantes famílies tenien força dificultats per poder menjar cada dia. “L’any 1932, un grup de veïns sol·licita a l’Ajuntament ajuda per a les famílies necessitades: roba d’abric per passar l’hivern, que es prohibeixin fer desnonaments i que s’obri una subscripció voluntària demanant diners per als desocupats”, explica Montserrat Rumbau al llibre Sant cugat, abans d’ara.

Molts obrers que havien treballat en la construcció del ferrocarril –la majoria no catalans–, un cop construït (recordem que el tren va arribar a Sant cugat l’any 1917) van quedar-se a viure en aquesta ciutat, aleshores poble. I no tenien feina. en aquella època, per les fires de maig i setembre, i també per nadal, l’Ajuntament repartia uns bons; es repartia pa, arròs, gallines i torrons. Algunes associacions del poble contribuïen a aquestes

donacions. Per la seva banda, el govern de la República intentava pal·liar l’atur fent inversions en obres públiques, política que també duia a terme l’Ajuntament de Sant cugat contractant els desocupats per torns en les obres del nou consistori. A causa de l’elevat nombre de desocupats, era habitual veure gent demanant caritat. el 1933 es col·locaren rètols als carrers de Sant cugat prohibint la mendicitat.

La pobresa a Sant Cugat als anys 30: prohibida la mendicitat

coMentARI

La lluita contra la pobresa és una prioritat pel Govern i pel Depar-tament de Benestar Social i Famí-lia. conscients de la situació actu-

al, estem prioritzant els nostres esforços cap als col·lectius que es troben en situa-ció de risc, especialment les famílies i els infants. el nostre objectiu és garantir la cohesió social a catalunya.cal actuar sobre les causes i les condi-cions que generen la pobresa, buscant l’equilibri entre la resposta a la urgència social i la resposta a llarg termini, mitjan-çant polítiques transformadores i trans-versals. Per això vam posar en marxa un grup de treball que ha elaborat un docu-ment de mesures assistencials i preventi-ves per combatre la pobresa, que servirà de base per a un pacte que se subscriu-rà pròximament, implicant tots els actors i estaments socials en la implementa-ció d’accions per lluitar contra la pobre-sa. A més, estem treballant amb els ens locals per millorar l’atenció a les perso-nes en risc amb mesures concretes com ara el finançament dels ajuts d’urgència social o la reformulació dels Plans Locals d’Inclusió Social. Finalment, s’ha impul-sat una taula per a la Gestió d’excedents Alimentaris i s’està preparant el model de distribució d’aliments que orientarà la prestació d’aquest tipus de serveis i s’in-clourà a la cartera de serveis socials.

La lluita contra la pobresa, una prioritat

Carmela Fortuny Directora general de l’Institut català d’Assistència i Serveis Socials

Exclusió socialLa pobresa no és causada només per l’economia. L’exclusió social també és determinant; els exclosos van perdent progressivament la capacitat de relacionar-se amb l’entorn

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 A Fons 7

Quan va fundar-se Càritas de Sant Cugat? El 1965.

Ha crescut el nombre d’usuaris de Càritas els darrers anys? Sí que ha augmentat. Cada vegada hi ha més persones que cal atendre, però el més preocupant no és la quantitat sinó que cada vegada les situacions de difi-cultat de les famílies són més complexes i difícils. Les persones que es troben en situació de pobresa tenen més dificultats per sortir-ne. D’altra banda, d’entre els usuaris de Càritas ha augmentat el nom-bre de persones autòctones, persones del poble “de tota la vida”. La situació de mol-tes famílies empitjora. Hauríem de retro-cedir vint anys enrere per trobar una situ-ació semblant.

El novembre del 2011 va obrir les por-tes el menjador social El Recer. Com està funcionant? Rep el màxim d’usuaris que pot acollir: 16 persones, amb altes i baixes. No té llista d’espera però funciona a ple rendiment. Però El Recer no és només el menjador social...

Quins serveis més inclou?També hi tenim el servei d’ajut alimenta-ri, que atén gairebé 800 famílies. Ara fa un any vam traslladar l’ajut alimentari a El Recer perquè a la Casa Abacial no hi cabia, i així podem oferir una millor atenció.

Quins ajuts rep Càritas de Sant Cugat

perquè pugui realitzar la seva tasca? Rebem ajuts de socis, de donacions –tant d’espècies com econòmiques–, de l’Ajun-tament de Sant Cugat –amb el qual tenim un conveni–, de Càritas Diocesana de Barcelona. També comptem amb la col-laboració de La Caixa.

I de la Generalitat? No, de la Generalitat no.

Quants voluntaris té Càritas actual-ment?Tenim gairebé 150 voluntaris.

Quina mitjana de temps està una per-sona rebent l’ajut de Càritas?Aquesta és una dada que per a nosaltres no és rellevant. Càritas té la funció d’aten-dre les persones que es troben en una situació d’emergència. No ens fixem en el temps que reben el nostre ajut. L’objectiu és que se’n surtin, que siguin autònoms i autosuficients. Per això volem fer una atenció el més complerta possible, que no només consisteixi en ajut alimentari. Així, per exemple, hem començat a fer alfabe-tització.

Parli’ns de la campanya solidària de Càritas de trobar l’ajut de 800 famíli-es, que compta amb la col·laboració del TOT Sant Cugat.Ens hem proposat trobar 800 famílies, o persones a títol individual, que facin una aportació de 10 euros al mes, per ajudar 800 famílies. Els diners es destinaran ínte-grament a mantenir el servei d’El Recer. //

“La situació de moltes famílies empitjora”

La coordinadora de Càritas de Sant Cugat, Amèlia de Juan, afirma que ha augmentat el nombre de persones autòctones que acudeixen a Càritas #a.r.

ENTrEVISTa Amèlia de Juan, coordinadora de Càritas

EN coNTExT

L’any 1988 una equatoriana va acudir a la santcugatenca Maria antònia Gili, que aleshores treballava a càritas, per demanar-li uns diners que necessitava amb urgència. Ella li va prestar. així va néixer el Fons Social Valldoreix-Sant cugat, que té la seu a la casa de cultura. Des d’aleshores, aquest fons, que forma part d’acció Solidària contra l’atur, ha concedit a immigrants un munt de préstecs sense interessos, el beneficiari dels quals es

compromet a retornar-lo d’acord amb les seves possibilitats en un període de temps establert. El Fons Social Valldoreix-Sant cugat disposa d’un fons econòmic que s’ha anat creant a poc a poc gràcies a les aportacions de santcugatencs, barcelonins i diverses fundacions. Les persones que reben aquests ajuts els esmercen, per exemple, a arreglar l’habitatge, comprar eines o vehicles per a la feina i pagar els bit-llets d’avió per al reagrupament familiar.

Ajut als immigrants: el Fons Social Valldoreix-Sant Cugat

“Quan l’any 1999 vaig començar a treballar com a regidora a l’Ajunta-ment, en l’àmbit de les polítiques soci-als, ja deia que a Sant Cugat hi havia pobres”, va comentar l’alcaldessa, Mercè Conesa, el passat mes de febrer a l’acte de constitució de la Taula de l’Habitatge de Sant Cugat. Alesho-res el mot pobresa quasi ningú no el pronunciava a Sant Cugat. Avui sí.

Donar suport als col·lectius més febles és una prioritat de l’actual Ajuntament, presidit per Mercè Conesa. De les diverses mesures que ha pres el consistori, cal destacar les bonificacions de l’IBI per a pensio-nistes amb rendes baixes, l’acord amb l’empresa Sorea per bonificar un percentatge del rebut de l’aigua als beneficiaris del PIRMI i la mora-

tòria en el cobrament de la plusvà-lua en els casos de desnonaments, entre d’altres.

El 9,5% de la població de Sant Cugat va requerir atenció dels serveis soci-als de l’Ajuntament l’any 2012, segons dades que facilita el consistori. No és un percentatge menor. D’altra banda, a Sant Cugat hi ha 340 persones que reben serveis d’atenció domiciliària (són serveis destinats a les persones que es troben en una situació de man-ca d’autonomia o d’incapacitat per poder fer les tasques habituals de la vida quotidiana; inclouen atencions bàsiques a la persona –higiene perso-nal, control d’alimentació...–, acompa-nyament, suport i companyia, ajuda a la llar –neteja, compres i organitza-ció de la llar...– etc.; el perfil de la per-sona usuària és d’una dona gran que viu al centre.

“Actualment, l’Ajuntament està elaborant un pla contra la pobre-sa i l’exclusió social amb l’objectiu de minimitzar els efectes de la cri-si i fer propostes en eixos concrets: cobertura de les necessitats bàsi-ques, salut, habitatge, ocupació....”, explica Susanna Pellicer, tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutada-nia. “Crec que hem de dedicar els mateixos esforços a aquestes políti-ques assistencials que els que dedi-quem a polítiques de promoció eco-nòmica, perquè en definitiva, seran aquestes les que promouran l’auto-nomia de les persones”, diu Susan-na Pellicer. I afegeix: “Al capdavall, la gent vol feina, no ajuts”. //

Les accions que fa l’ajuntament

La Casa Mònaco, seu dels Serveis Socials de l’Ajuntament #crÈDIT FoTo

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 20138 Poble Família

El Punt de Trobada, el ser-vei que permet la relació entre pares i fills sotmesos a processos conflictius de separació o que han quedat

sota la tutela de l’Administració, ha incrementat el nombre de menors de Sant Cugat que han de recórrer a aquesta via per veure els seus pro-genitors. Entre el 2011 i el 2012, els infants residents a la ciutat que van utilitzar aquest servei van passar de 30 a 33. Malgrat que aquest aug-ment del 5% no sembla significatiu, a priori, s’ha de tenir en compte que aquests casos no són elevats, ja que els infants que accedeixen a aquest servei ho fan sota sentència judici-al o per ordre administrativa per garantir la protecció de l’infant en el compliment del règim de visites. Tot i aquest increment, les dades glo-bals han baixat, ja que mentre que el 2011 el centre va acollir 45 famíli-es, que tenien 62 infants, dels qual 30 provenien de Sant Cugat i 32 de Rubí; el 2012 el centre ha donat ser-vei a 43 famílies, amb un total de 60 menors.

“Es tracta de casos molt extrems”, ha recordat el regidor d’Habitatge, Serveis Socials i Joventut, Raül Grangé, que ha incidit en la impor-tància de seguir mantenint aquest servei perquè nens i joves, d’entre 0 i 14 anys, puguin rebre la visita dels seus pares en un lloc neutral i en pre-sència de personal qualificat, ja que el centre, ubicat a la seu que la Creu Roja té a Sant Cugat, compta amb quatre persones expertes en psico-logia, pedagogia i educació social. Grangé ha assegurat que no exis-teix un perfil d’usuaris tipus, ja que les famílies que han de recórrer al Punt de Trobada poden ser de totes les condicions socials, culturals i econòmiques, tal com succeïx en els casos de la violència de gènere, que

no existeix “un perfil tipus” i que no hi ha “casos similars”. El titular de Serveis Socials ha indicat que l’aug-ment en aquests tres casos de Sant Cugat ha vingut motivat per “un increment en la conflictivitat de les separacions matrimonials o de les parelles” i ha augurat que durant aquest 2013 les demandes d’aquest espai d’intercanvi no s’incrementa-ran ja que l’augment de la deman-da també va lligat al desenvolupa-ment de les ciutats i al creixement del seu número d’habitants. I és que, depenent de cada cas i d’una sentèn-cia judicial, els progenitors poden

Punt de Trobada Una dècada de funcionament

Quan les visites als fills les dictamina un jutgeAugment Els casos de menors que veuen els seus pares sota sentència judicial van passar de 30 a 33 entre el 2011 i el 2012 a Sant Cugat Objectiu El servei, que depèn de Serveis Socials fa complir el règim de visites

Amb la creació dels Punts de Trobada a finals dels noranta, va millorar sensiblement la qualitat de l’atenció als menors en cas de ruptura familiar conflictiva. Aquests espais de mediació estan pensats per a situacions que haurien de ser molt excepcionals: quan hi ha una impossibilitat de gestionar

les relacions parentals d’una manera pacífica i constructiva. Els conflictes, però, es produeixen entre el pare i la mare, i depèn d’ells que la ruptura afecti tan poc com es pugui els fills menors. Si actualment el 30 % de parelles que es trenquen tenen fills menors de cinc anys, l’augment de la conflictivitat i del recurs als Punts de Trobada ens parla d’una dificultat en les parelles més joves de posar en primer terme l’interès del fill menor: això és el que realment ens ha de preocupar. Es tracta d’un servei necessari, però que cal utilitzar de manera subsidiària, només quan no hi ha una altra opció. //

Punts de Trobada, us o abús?

ComEnTAri Montserrat Gas Directora institut d’Estudis Superiors de la Família de la UiC

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Poble 9

deixar els infants en aquest punt d’intercanvi, perquè sigui recollit per l’altre progenitor “molts cops perquè encara que hi ha un ordre d’allunyament entre els pares, els dos tenen dret a poder veure els seus fills”, assenyala el polític, o perquè al menor “el vinguin a veure sense poder sortir de les instal·lacions, ja que així ho ha decidit un jutge ”.

Una dècada de funcionamentEl centre, que depèn de Serveis Soci-als, suposa un dels serveis bàsics i, per tant, obligatoris d’aquesta àrea. El servei està finançat en un 72% per la Generalitat, mentre que els tres ajuntaments de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal paguen la resta, ja que el servei està mancomunat pels tres consistoris perquè dóna servei a residents de les tres poblacions. El Punt de Trobada té un pressu-post anual de 70.000 euros, dels quals Sant Cugat aporta un 16,97%, el que suposa 12.000 euros. L’espai, en fun-cionament des de l’any 2005, va ini-ciar-se donant servei a una desena de casos, procedents tots de Rubí. Tot i això, i en menys d’una dèca-da, el nombre s’ha anat ampliant cada any fins rebre 43 casos actu-als, dels quals, la majoria, 23 prove-nen de Sant Cugat i els altres 20 de Rubí, en un creixement que Gran-gé ha lligat al “desenvolupament de les tres ciutats”.

A banda de Sant Cugat, Catalu-nya té altres Punts de Trobada al d’el Prat de Llobregat, Lleida, Vic, Reus, Barcelona, l’Hospitalet de Llobre-gat, Figueres, Gavà, Girona, Manre-sa, Tortosa, Granollers, Mollet, Saba-dell, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Badalona. //

Règim de visitesEl centre està habilitat tant com per ser un punt de recollida com per ser un espai de custòdia #artur ribera

Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

1 La seu de la Creu roja alberga aquest servei per afavorir que les visites, el moment del lliurament i la recollida dels infants es desenvolupi en un entorn de protecció. 2 el timbre que dóna al centre,. 3 Part de les instal·lacions que donen servei a 43 famílies de Sant Cugat i rubí que porten els menors fins el Punt de trobada per resolució judicial o per ordre administrativa.

en imatgeS

3

1

2

Les instal·lacions del Punt de Trobada

#artur ribera

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201310 Poble Actualitat

gospel

Música per a la

SolidaritatRecaptació de fons per a Càritas Sant Cugat

Cor de Gospel Sant CugatGrup Vocal Zetzània

Preu entrada: 15 €

Venda d’entrades:www.teatre-auditori.santcugat.catOficina de Turisme. Tel. 93 675 99 52

Dissabte 27 abril, 21 h.Teatre-Auditori Sant Cugat

Foto: ©Jordi García, Localpres

Director: Erwyn Seeruuon

Organitza: Col·laboren:

6è Concert Benèfic

TradicióLes caramelles continuen posant música a la Pasqua

La Societat Coral La Lira i La Unió Santcugatenca van recórrer molts car-rers de Sant Cugat el diumenge i el dilluns de Pasqua cantant les tradicio-nals caramelles arreu de la ciutat.

Tot i que el temps no va acabar d’acompanyar, tant diumenge com el dilluns de Pasqua les caramelles van omplir amb música els carrers de Sant Cugat. La Societat Coral La Lira i la Societat Coral La Unió Santcugatenca van seguir durant el matí i la tarda un itinerari fent parada en diversos punts del nucli antic de la ciutat. Sant Cugat és un dels municipis catalans on es can-ten caramelles per Pasqua. És una tradició arrelada a molts munici-pis catalans, que en el cas de Sant Cugat es fa des de fa més de cent anys. // Pere Fernández

UniversitatL’ETSAV vota si fer vaga o no per les retallades

El dilluns 8 i dimarts 9 d’abril tots els membres de l’ETSAV estan cridats a les urnes per decidir si es vol fer vaga o no per protestar en contra dels acomia-daments.

Alumnes, professors i personal d’administració i serveis (PAS) de la facultat podran decidir si fer vaga o no i si es farà de mane-ra puntual o indefinida. El direc-tor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, Víctor Seguí, ha explicat que “cal pren-dre alguna decisió perquè no estem d’acord amb els acomiadaments de personal interí i les possibles baixes de personal associat que es volen fer”. // A. Mira

Celebració40è aniversari del Taller Jeroni de MoragasDurant el 2013 organitzarà i participarà en diversos actes per donar a conèixer la tasca que fa. La cooperativa de treball associat d’iniciativa social va ser constituïda l’any 1973 amb la finalitat d’atendre i integrar socialment persones adultes amb trastorn del desenvolupament intel·lectual i malaltia mental.

MusicalAntigues alumnes de La Vall fan un musical solidari6 i 7 D’abril al teatre-

auDitori

L’associació d’antigues alumnes de La Vall, escola de Bellatera que aquest any celebra el seu 40è ani-versari, ultima els detalls del musical solidari LaVall.cats, d’aquest cap de setmana. Destinaran tota la recapta-ció a Càritas i la Fundació Impuls.

la PiulaDa@VallesOccidentalLV Neix a #SantCugat una

aplicació d’oci par a nens amb problemes d’autisme#HappyGeese.

ConferènciesNou programa de L‘Aula d’Extensió Universitària9 i 11 D’abril a l’arxiu NacioNal De cataluNya

La primera de les vuit con-ferències anirà a càrrec del

director artístic Josep Pas-cual, sobre la figura del músic cata-là Pau Casals.

Els Bombers de la Generalitat informen que en total s’han cremat 9 contenidors d’escombraries, un fanal, dues banderoles publicitàries, dos arbres i uns 50 metres quadrats de matolls i canyes en cinc petits incendis que s’han produït durant els dies de festa de la Setmana Santa a diferents zones de Sant Cugat. #Pere ferNáNDez

Cremen mobiliari urbà per Setmana Santa

Societat Petits incendis a diferents zones de la ciutat

la fraseEl judici ha anat bé, però haurem d’esperar

la sentència. Ell està bé i tenim bones vibracions”Marta Ponsa esposa de Miquel Quintana

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Actualitat Poble 11

SocietatEl Club Muntanyenc podria estar al carrer de Sant Bartomeu

Imatge de la possible seu #ARTUR RIBERA

Quan falten per tancar alguns lligams amb l’Ajuntament, l’opció que més agra-da al Club Muntanyenc per traslladar la seva seu és la d’un local d’uns 400 metres que es troba al carrer de Sant Bartomeu.

El vicepresident del Club Munta-nyenc, Manel Soler, va explicr al Dia-ri De Sant Cugat que l’opció més fac-tible i amb la qual estan treballant club i Ajuntament és la de traslladar la seva seu al carrer de Sant Barto-meu. Soler va deixar clar que no hi ha res tancat i, per tant, no és definitori, però sí probable: “Estem polint ser-rells amb l’Ajuntament, que, princi-palment, han de definir ells. Si anem finalment allà, hem d’anar amb totes les garanties, espero que arribem a un punt d’acord”, ha manifestat. Es tracta d’una operació que interes-sa tant al Club Muntanyenc com a l’Ajuntament, que hi traslladarà la seu de la Policia Local. // P. F

L’entitat ha engegat un pla per reco-llir diners que li permetin tirar endavant l’atenció a les persones amb discapaci-tat psíquica a les quals presta servei i donar a conèixer la feina que desenvo-lupen entre la ciutadania.

Per ajudar a fer factible el projec-te, ASDI, en el darrer sopar benè-fic, va escollir la diputada al Parla-ment i santcugatenca Àngels Pon-sa com a padrina. La vicepresidenta d’ASDI, Mercè Martínez, ha recor-dat que quan Ponsa era tinenta d’al-calde de Serveis Personals va apren-dre a “estimar ASDI” i ha assegurat que el tàndem ASDI-Ponsa ajuda-rà a tirar endavant alguns projec-tes de caire cultural per recaptar fons. Ponsa s’ha mostrat satisfeta amb la seva elecció a la qual “no va poder dir que no, perquè tots tenim una part social” i ha elogiat la fei-na de l’associació que treballa amb grans discapacitats. Martínez, de la seva banda, ha lamentat la baixa-da en subvencions, fet que s’ha tra-duït en una reducció de serveis “als nostres nois i noies”, com la teràpia amb gossos. La membre de l’entitat ha dit que tot i que encara reben el suport financer de la Generalitat

i l’Ajuntament i l’ajuda de diver-sos voluntaris, aquest esforç no és suficient per brindar els serveis que necessiten els usuaris d’ASDI. De moment l’entitat ha tancat algu-nes de les activitats amb què cerca-rà fons econòmics com el Torneig de Golf Benèfic d’ASDI, el dissabte 4 de maig; el Concert Benèfic al Mones-tir, a càrrec de l’Escola de Música, dissabte 25 de maig; el sopar anual d’ASDI, a Can Magí, el dissabte 16 de novembre, les quals se sumen al Concert Benèfic a la discoteca Boc-ca, al setembre, i al Concert de Gos-pel Sant Cugat al Monestir, previst per a la primavera del 2014. //

Programa Sortides a la baixada de subvencions

ASDI llança un pla per recaptar fons

Ponsa i Martínez ha presentat les propopstes a la seu d’ASDI #A. RIBERA

M. Sagalés

LA fRAsEFer front a l’actual situació d’atac contra

els drets socials i laborals de les classes populars”Representants de la nova Assam-blea de Drets socials

TrasllatL’Oficina Local d’Habitatge canvia de seuL’Oficina Local d’Habitatge, que fins ara ha tingut la seva seu a l’edifici del Políclinic Torreblan-ca, s’ha traslladat al carrer d’Eli-es Rogent número 10, una ubica-ció a peu de carrer més accessi-ble per al ciutadà i que servirà per potenciar i donar més visibilitat a aquest servei que proporciona l’Ajuntament de gestió de temes relacionats amb l’habitatge.

Conferència“L’Europa que pot ser. L’Europa dels ciutadans”8 D’ABRIL AL cLAUsTRE DEL monEsTIR

La Fundació Sant Cugat pre-senta la segona de les tres

conferències sobre Europa a càr-rec de l’eurodiputada del grup socialista, M. Badia, i el director de la representació de la Comis-sió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas.

CoM AL SALó de CASA tevAB.TOUS parteix d’un concepte diferent de saló de bellesa i perruqueria. Un concepte que dignifica la professió i el sector i que posa en valor la comoditat, el servei i el tracte humà. Un espai per gaudir-lo

Des del mes de març, Sant Cugat dispo-sa d’un nou saló de bellesa i perruqueria: B. TOUS. En aquest cas, però, no es tracta d’un establiment corrent, ni de cap fran-quícia, sinó d’un espai diferent, molt allu-nyat del concepte tradicional de “perru-queria de barri”. La promotora d’aquest nou espai és Bettina Tous, persona que no prové del món dels salons de bellesa i que, per tant, no ha concebut aquest nou saló amb una idea preestablerta. Ho ha fet amb total llibertat, amb noves idees i amb dues premisses clares: dignificar el sector i la professió, oferir els millors pro-ductes i el millor servei.

La filosofia“El que volem és que sigui una continuïtat del saló de casa”, explica Bettina Tous. “Un lloc on les persones parlin, es relacionin i, si volen, puguin prendre un cafè o un te”.

La cuidada ambientació, les tonalitats i els colors afavoreixen a donar aquesta sen-sació, però qui més treballa aquest con-cepte són precisament les persones que hi treballen. El seu equip professional, a més de tenir bones mans, comparteix valors morals, humans i professionals. B. TOUS és un saló per a senyores i senyors,

amb dos espais diferents i adaptat per a cadires de rodes. Els seus professionals només treballen amb primeres marques i sempre amb els productes a la vista.

Promocions i solidaritatDesprés de l’èxit de les dues primeres pro-mocions, B. TOUS engegarà, a partir del 8 d’abril, la promoció adreçada a jubilats, que disposaran d’una llista de preus espe-cials en tots els serveis que es donin els dimarts i els dimecres fins a les 14 hores, i descomptes també amb estètica. Tam-bé gaudiran d’una llista de preus especi-als les famílies nombroses.Així mateix es continuarà fent la cam-panya de col·laboració amb Càritas Sant Cugat, una campanya que ha tingut molt d’èxit durant el mes de març i que subrat-lla el compromís del saló amb Sant Cugat i la seva societat. //

A partir del 8 d’abril, B. TOUS engegarà una promoció pels jubilats . #cEDIDA

Publireportatge. B. ToUs - francesc macià, 89 · 93 106 41 59

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201312 Ciutat Política

Quan va començar el 2013, poques persones s’imaginaven a la secció local de Convergència Democràtica de Catalu-

nya (CDC) que a dia d’avui hi hau-ria tant de rebombori intern en el seu partit. Tot anava molt bé. Amb majoria absoluta i amb la celebra-ció dels 25 anys de govern municipal encara fresca, l’ombra de l’agència Método 3 va arribar a Sant Cugat. L’exregidor de Seguretat Ciutada-na i president de CDC Sant Cugat, Xavier Martorell, sortia a tots els mitjans per la seva relació amb aquesta empresa de detectius.

Martorell havia tingut relacions professionals amb Método 3 quan era cap de Seguretat del FC Barce-lona i després que la direcció naci-onal del partit negués tractes amb la companyia es va saber que Mar-torell sí que n’havia tingut. A més, dies més tard, es va saber que la ja famosa agència havia investigat a dos exregidors d’Unió Democràti-ca del govern de Sant Cugat. Tot durant el mandat de Lluís Recoder i mentre Xavier Martorell era el res-ponsable de Seguretat al consisto-ri. Tot plegat va acabar tenint con-seqüències en la dinàmica interna del partit.

“Vull presidir CDC”La pressió des de la cúpula dirigent del partit va acabar amb la dimis-

sió de Xavier Martorell com a presi-dent de CDC a Sant Cugat malgrat que aquest va mantenir el càrrec com a director general de Serveis Penitenciaris a la Generalitat de Catalunya.

Sabut això, va començar la pug-na interna per substituir Martorell i dirigir el partit a la ciutat. Els pri-mers a moure fitxa van ser el regidor de Participació Ciutadana, Fran-cesc Carol, i el cap de comunicació a l’equip de Martorell, Marc Monells. Més tard, el tinent d’alcalde de Ter-ritori i Comerç, Josep Romero, tam-bé va fer un pas endavant i es va pos-tular com a candidat amb la idea d’apagar les flames i crear una úni-ca candidatura conjunta que evités unes primàries.

Va arribar la Setmana Santa i nin-gú abandonava els seus postulats.

En aquell moment hi havia tres pre-candidats però les coses estaven apunt de canviar.

Candidatures d’última horaEn el moment de tancar aquesta edi-ció, són dues les candidatures pre-sentades oficialment: la de Marc Monells i la de Francesc Carol. Mal-grat això, les dues persones que es disputaran la presidència seran Monells i un candidat d’última hora: Joan Maria Terribas. Després de ser temptat per tots els altres teòrics candidats va veure que el seu podria ser un projecte de consens. Tant és així que Josep Romero i Francesc Carol estan disposats a fer un pas enrere entenent que les idees de Ter-ribas van suficientment en conso-nància amb les seves.

El resultatfinals: unes elecci-ons primàries amb dos candidats i amb una certa sensació d’impro-visació i guerra interna. Dimarts 9 se sabrà qui és el nou president de CDC a Sant Cugat. Una assemblea extraordinària convocada a les 20:00 hores escollirà el nou líder del par-tit i l’equip que l’acompanyarà els propers 4 anys. //

Eleccions Primàries al partit que governa la ciutat

La seu local de CDC El 9 d’abril es pujarà la persiana perquè els militants votin entre els candidats #A. B.

Batalla interna per la presidència local de ConvergènciaPosicions Després que s’haguessin anunciat fins a quatre noms diferents, Marc Monells i Joan Maria Terribas competiran per presidir el partit que governa la ciutat en unes primàries sense precedents

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @JRArmadas

La dimissió de Xavier Martorell ha precipitat una pugna pel lideratge del partit que ha evidenciat recels i discrepàncies personals

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Ciutat 13

Per què vol presidir CDC? La idea sorgeix perquè els tres possi-bles candidats que es van postular quan Xavier Martorell va dimitir em van ofe-rir d’entrar al seu equip. Davant d’això, i sense intenció d’incorporar-me a cap dels tres, vaig pensar que seria una bona opció presentar-me i aglutinar una mica totes les opcions que hi havia sobre la taula com a candidat de consens.

Consens total... al final no. Sembla que tant Francesc Carol com Josep Romero no tenen inconvenient a sumar-se. Marc Monells no pensa fer-ho.

Què vol vostè per CDC Sant Cugat? Pretenc que el partit adquireixi una dinà-mica de formació política. Obrir a la mili-tància tots els temes de debat i propos-tes i aplicar els eixos bàsics de CDC a Sant Cugat. És a dir, la línia sobiranista la tinc claríssima i, en l’eix social, cal que Sant Cugat apliqui polítiques per ajudar la gent a sortir d’aquesta crisi.

Surt debilitat el partit amb tanta guerra interna? No ho crec . Hi ha hagut situacions que han pogut evidenciar certa tensió, però en qualsevol cas és un tema que hem de superar i és un dels motius pels quals he fet el pas. Tinc molt clar que l’equip que surti ha d’acompanyar el govern sen-se conflictes. És normal que en un par-tit tan gran hi hagi diferents tendènci-

es. La meva idea és que totes remin en la mateixa direcció sense que ningú tibi massa la corda cap a cap cantó.

Hi ha “mal rotllo”? Mal rotllo no. Hi ha diferents opcions, que ara s’han manifestat.

Quines aspiracions polítiques té? Cap ni una. Una de les característiques que crec que ha de tenir el president d’un partit a escala local és no tenir cap objectiu polític. No tenir-ne em permet ser lliure i tenir idees. No tinc cap etique-ta ni cap hipoteca política.

Quin seria el perfil de la seva junta? No m’agradaria avançar coses que no tinc tancades. Sí que puc dir que hi ha gent de l’equip de Xavier Martorell que són molt vàlides. No ho tinc tancat i no crec que sigui un tema prioritari.

Què és, doncs, prioritari? Passar pàgina i seguir fent tasca política.

Ser el candidat “desconegut” el pot perjudicar? Sóc conscient que ser president de CDC generaria una visibilitat pública que de moment no he tingut. Ara això haurà de canviar una mica, però crec que l’agili-tat del partit no depèn tant del seu pre-sident com de les seves actuacions i la seva gent. //

“No tinc cap etiqueta ni cap hipoteca política”

La novetat. Viu a Sant Cugat des de l’any 2000, té 52 anys i fa 30 anys que treballa a La Caixa i més de 15 anys que milita a CDC #ARTUR RIBERA

ENTREVISTA Joan Maria Terribas

Per què vol presidir CDC? Crec que és un moment bo i que la ciutat i el país necessiten gent amb empenta. Després de 20 anys de militància i havent fet diferents papers a l’auca ara tinc una certa disponibilitat. Penso que tinc un bon perfil i després de fer unes consul-tes veig que pot ser interessant fer un pas endavant.

Quin és el seu projecte? La meva candidatura té tres eixos. El pri-mer és donar suport a l’alcaldessa per-què pugui seguir desenvolupant aquest model de ciutat. El segon és el ves-sant social. Tenim problemes d’habitat-ge, d’atur, amb els joves... Sembla que tot s’ensorra i el partit ha de vetllar per la polis i els seus ciutadans. L’última és el motiu pel qual em vaig fer militant de la JNC fa anys: la independència de Catalu-nya. Ha arribat el moment d’apostar per això i des de Sant Cugat hem de treballar per tenir un estat propi.

Per què no hi ha una candidatura de consens? No ho sé... Hauries de preguntar-ho pot-ser a altres.

Ja ho he fet... Es mitifica massa la necessitat que hi hagi una única veu i en especial a CDC. Una de les coses que reclama la societat és trans-parència i participació. Si no guanyo, no em sentiré derrotat. Tots som companys i

no entorpiré en cap moment el partit.

Com seria la seva junta? És un equip molt potent. No diré el tòpic que combina experiència amb joven-tut, però tenim militant més novell i gent amb bastant de pes amb responsabilitats de govern, a l’Ajuntament, a l’empresa privada, a la docència...

Quines aspiracions polítiques té? Ara per ara cap. No m’ho plantejo i no tinc un horitzó més enllà del dia 9, quan hi hagi les eleccions. El que jo vull és que CiU revalidi la majoria absoluta que té, tasca complicada però que crec que podem assolir.

El cas Martorell i aquestes primàries han passat factura al partit? Crec que no. El cas Martorell es podria haver portat d’una altra manera i la polí-tica comunicativa potser ha estat una mica precipitada. Quan vaig haver d’in-tervenir com a cap de Comunicació de CDC vaig intentar pautar-ho, però aquest ja és un tema passat. .

Han sortit a la llum moltes famílies dins de CDC a Sant Cugat? De famílies només n’hi ha una que és CDC. En política tothom legitímament pot tenir aspiracions i han sortit diferents persones amb idees per ocupar aquest lloc.

“Es mitifica massa la necessitat d’una sola veu”

El conegut. Marc Monells treballa a l’Ajuntament de Sabadell i havia estat cap de Gabinet d’Alcaldia quan Lluís Recoder era alcalde #ARTUR RIBERA

JR Armadàs

ENTREVISTA Marc Monells @MarcMonells

JR Armadàs

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201314 Ciutat Actualitat

Fes-te Amic a:www.elsamicsdelsclassics.cat

TEATRE - MÚSICA - VIATGES MUSEUS - LLETRES - DIARIS I REVISTES - ACTES CULTURALS

Ni t’imagines tot el quetrobaràs darrere del teu noucarnet d’Amic d’Els Clàssics.

Darrere del nou carnet d’Amics d’Els Clàssics hi hamolt més que un gran grup d’amics interessats en la literatura medieval. Hi ha també una nova manera de veure, gaudir i implicar-se en la cultura. I és que amb aquest carnet gaudiràs d’una bona llista d’avantatgesi ofertes exclusives en tot tipus de propostes culturalsi d’oci.

El nou carnet d’Amic d’Els Clàssics no costa diners, però té al darrere tot el valor de la nostra cultura.

Avinguda de CerdanyolaEl PSC vol una consulta per la vianantització

Imatge de l’avinguda #ARTUR RIBERA

Els socialistes proposen fer una con-sulta ciutadana perquè els veïns i els comerciants de l’avinguda de Cerdanyo-la i dels voltants decideixin com volen que es viantitzi aquest eix central.

Així ho han explicat aquest 3 d’abril en una roda de premsa. El portaveu del grup municipal del PSC, Fer-ran Villaseñor, ha dit que “es trac-ta d’una proposta participativa i democràtica perquè siguin els veïns els que decideixin sobre aquest car-rer”. Segons han explicat els soci-alistes, han mantingut reunions i trobades amb veïns i comerciants de la zona i han conclòs que exis-teix “una gran falta d’informació als ciutadans” sobre la viantització de l’avinguda de Cerdanyola del Pla de mobilitat. Per això demanen al govern local que lideri una campa-nya d’informació als veïns del bar-ri del Monestir perquè decideixin. // Anna Mira

L’Ajuntament ha presentat el nou aparell per detectar alcohol en les begudes en el marc de l’Operació 0,0 de lluita contra el fenomen del “bote-llón” a Sant Cugat.

Durant la presentació del nou sis-tema, el tinent d’alcalde de Segu-retat, Jordi Puigneró, i el cap de la Policia Local, Josep Maria Escarré, han explicat que aquesta màquina mesura si el contingut d’un got con-té begudes alcohòliques sense mesu-rar-ne el grau. L’objectiu és poder demostrar si una persona que està bevent està incomplint l’ordenança de civisme que prohibeix el consum d’alcohol a la via pública. “Sempre busquem més proves que la pròpia paraula dels policies per provar que algú està consumint alcohol al car-rer”, assegura Escarré.

Puigneró ha explicat que el con-sistori disposa de dos aparells que han costat un total de 1.700 euros i que vénen acompanyats d’una impressora que prova per escrit la lectura de la màquina sobre les begudes. El dispositiu analitza el contingut de les begudes només amb el vapor que desprenen i no cal que entri en contacte directe amb el

líquid. El regidor ha avisat que ara que s’acosta el bon temps intensi-ficaran els controls sobre el “bote-llón” i ha advertit que aquest tipus d’actuacions no només es fan a la zona d’oci nocturn de Can Solà. Cal recordar que la multa prevista per beure al carrer segons l’ordenança de civisme és de 375 euros. En l’úl-tim control realitzat per la policia van identificar un total de 152 per-sones i van denunciar unes altres 9 en la darrera operació per frenar el fenomen del “botellón” a la ciutat. //

Control Oci nocturn

Un nou aparell per controlar el “botellón”

La policia disposa de dos aparells per detectar l’alcohol #JR ARMADàs

JR Armadàs

LA xIfRA

12carrers han finalitzat les obres de reparació de l’asfalt que ha tin-gut un cost de 215.726,11 euros

EscoltesEl PP vol que l’Ajuntament s’activi pel cas MartorellLa secció local del PP ha demanat a l’equip de govern que s’impli-qui en les investigacions judicials que s’estan duent a terme sobre els presumptes casos d’espionat-ge a dos regidors de l’Ajuntament durant l’anterior mandat. El PP ha sol·licitat que Martorell i l’exal-calde Lluís Recoder compareguin per donar explicacions sobre el que va passar.

MobilitatBaixa participació al consell centre-oestEl Consell de Barri del Centre-Oest, celebrat el dimecres 3 d’abril, ha tingut gairebé nul·la participació ja que només ha tingut la presèn-cia d’un veí i d’un comerciant prop dels Quatre Cantons, qui ha mos-trat la seva preocupació pel nou Pla de mobilitat que anirà implan-tant la ciutat durant 10 anys. El nou pla i les zones d’aparcament han centrat el debat.

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Publicitat 15

Menú migdia:

14,85 €(IVA inclòs)

Menú cap de setmana:

27,50 €(IVA inclòs)

ON SABEM QUE QUAN HI ANEM DINEM BÉI AMB UNA BONA RELACIÓ QUALITAT-PREU

Plana de l’Hospital, 7Tel.: 93 590 05 06www.restaurantmatilda.com

I després de sopar et regalem un gintònic de ginebra Bulldogi tònica Britvic

Gratuït2 hores

Zona infantil

DINARS I SOPARS

PER A GRUPS I EMPRESES

MENÚNENS: 1€

TOTA LA SETMANA

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201316 Opinió i debat

Hi ha molts catalans que, per més que hi pensen, no acaben de tro-bar les raons per les quals els catalans d’avui hem fet de la dig-nitat una andròmina i de l’as-sertivitat una radicalitat. “No érem pas així, abans, nosal-tres!”, diuen. “Abans érem gelo-

sos i abrandats defensors de les nostres lliber-tats. Com pot ser que ara siguem un poble sub-mís i resignat? Que no tenim sang a les venes?” Són preguntes que semblen no trobar una res-posta aclaridora, però sí que la tenen. El pro-blema és que volem explicar-nos el present, en contrast amb el passat, sense tenir en compte les vivències del camí. Em refereixo al fet que obviem que una col·lectivitat és la suma d’allò que ha viscut, i el que hem viscut els catalans en els darrers tres segles ha estat una agressió sistemàtica destinada a esborrar per sempre la nostra personalitat jurídica, nacional, cultu-ral i lingüística; cosa que ha deixat un pòsit de por que ens tenalla i que ens mina la moral. De fet, no cal que ens moguem del 2013 per veure que aquest objectiu roman inalterable per part del PP, del PSOE i del Tribunal Constitucional espanyol.

Tanmateix, les coses han fet un tomb especta-cular en els darrers quatre anys. Les noves gene-racions de catalans s’han alliberat de la terri-ble herència de la por i han decidit recuperar la dignitat de Catalunya i situar el país en el punt de mira del món com a futur membre de les Nacions Unides.

Amb aquestes línies, per tant, vull encoratjar el lector a endinsar-se en les pàgines del llibre La història indignada dels catalans, de Xavier Escura, ja que precisament reconstrueix el trajecte que hem recorregut abans d’arribar fins aquí. A través d’episodis que ens mostren l’obsessió malaltissa espanyola de sotmetre Catalunya, Escura ens parla de l’adulteració de la història, de la catalanofòbia, dels botxins de la llengua, dels no-nacionalistes, del naci-onalisme espanyol actual, del parany assimi-lista d’un fals progressisme... Fem-ne un petit tast.

Sobre l’espanyolisme català d’esquerres diu: “Només cal recordar la llarga polèmica que va desfermar la creació del Museu d’Histò-ria de Catalunya (1995), criticat amb virulèn-cia pels sectors autoconsiderats ‘progressis-tes’, abans fins i tot que es donés a conèixer

el projecte museogràfic”. Sobre la llengua: “Als indocumentats que avui gosen defensar un hipotètic bilingüisme ja d’origen a Cata-lunya, cal recordar-los que el castellà hi va ser una parla estranya ben bé fins al final del segle xviii. I una parla molt minoritària fins a mitjan segle xx”. Sobre la democràcia espa-nyola: “Avui ja no és cap secret que l’adveni-ment de la democràcia a l’Estat espanyol va ser més fruit de l’esforç conscient i interes-sat dels successors del franquisme per adap-tar-se i sobreviure als nous temps, que no pas un triomf propi de l’oposició democràti-ca antifranquista”. Sobre el federalisme: “Un model d’Estat plurinacional, o simplement federal, és una quimera, una il·lusió que avui només defensen quatre socialistes catalans i dos mallorquins sense gaire fe ni esperança. Perquè és un model que a Espanya absoluta-ment ningú no se’l creu. No figura ni en el seu ADN, ni en el seu esperit fundacional, ni en el seu currículum històric, ni en el seu imagina-ri col·lectiu”.

“La història indignada del catalans”, de Xavier Escura, és un llibre que ajuda a reflexionar sobre tot allò que hem estat, sobre tot allò que hem viscut, sobre tel genocidi cultural que hem patit, sobre l’Estat que ja érem i sobre l’Estat que molt aviat tornarem a ser.//

# El

isEn

Da

Mal

lol

Víctor Alexandre Escriptor

la història indignada dels catalans

És un llibre que ajuda a reflexionar sobre tot allò que hem estat

“ Vull encoratjar el lector a endinsar-se en les pàgines del llibre ‘La història indignada dels catalans’, de Xavier Escura, ja que precisament reconstrueix el trajecte que hem recorregut abans d’arribar fins aquí”

@valex_cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Opinió i debat 17

En aquest darrers temps i amb l’arri-bada de la tan grapejada crisi hem descobert una paraula que pràcti-cament no coneixíem, la paraula emprenedor. La gent eren empre-saris o treballadors, però empre-nedors..., d’aquests no se’n parla-va encara que existís, de la matei-

xa manera que ara, la gent que amb il·lusió es jugava el seu patrimoni per començar una nova activitat econòmica sense la certesa de l’èxit. Llavors, l’emprenedor ja era un empre-sari.

Ha estat aquesta situació desastrosa en què ens hem posat i el canvi de paradigma que aquest fet comporta, del qual ja en parlarem un altre dia, que ens ha fet reconèixer-los i els ha convertit en una necessitat. Quan molts pen-saven que el futur seria de les multinacionals i que les pimes tenien els dies comptats, resulta que qui ens ha de treure de l’atzucac són elles. Fa deu anys, setze de cada vint persones deien que la petita empresa no tenia futur i que l’eco-nomia canviaria de manera important.

Tenien raó en el judici, però en comptes de l’adjectiu important, ens vam quedar curts, el canvi és de correcció severa. En fi, que som on som i toca mirar bé l’escenari per tal de fer una bona representació.

En aquest entorn, tothom parla d’emprene-dors, Sant Cugat n’és un exemple clar, doncs hi ha diversos espais en els quals poden desenvo-lupar-se. Mal anomenades incubadores, aques-ta paraula no m’agrada ja que té un cert sen-tit de desvaliment, de debilitat i aquest no és el tret bàsic d’un emprenedor. Hi ha un munt de accions que es fan amb més o menys encert perquè els emprenedors puguin progressar amb els seus projectes i convertir-los en mone-titzables. Al cap i a la fi, són la llavor del que seran futures activitats, capaços d’absorbir

llocs de treball i expectatives de nous negocis per créixer de manera harmònica i estructura-da.

Tothom vol donar-los suport, donar-los eines i facilitar-los les coses perquè el seu esperit aven-turer, o necessariàment aventurer, es conver-teixi en una empresa. Però hi ha un punt en què no vull creure que no hi pensa ningú, però vista la realitat, fa la sensació que és ben be així. Perquè existeixin els emprenedors i acon-segueixin l’èxit, fa falta que es confiï en ells i aquest és l’inversor, que al final serà qui posa-rà “benzina” al projecte perquè corri i es desen-volupi.

De l’inversor no se n’ocupa ningú. Sovint pen-so que no ens donem compte que no hi pot haver l’èxit de l’un sense l’altre i, lamentable-ment, ens en oblidem. Parlem de l’emprenedor com una solució necessària, però l’emprenedor no pot arribar al final del seu trajecte sense el suport i l’ajut de la inversió i sembla que d’això no ens en volem donar compte. És cert que sen-se l’esperit de risc del nou empresari no anirí-em enlloc, però l’inversor al final és qui hi creu i fa el pas endavant i facilita el creixement dels projectes. Està clar que avui hi ha molts més projectes que inversors, però també està clar que hi podrien haver molts més inversors dels que hi ha. La situació econòmica així ho ha vol-gut. La pregunta és: si tens diners, on els poses per treure’n un rendiment?

Si fóssim capaços de valorar l’estalviador que necessita invertir i facilitar-li l’arribada a bons projectes, que n’hi ha, segur que el fracàs per-centual de l’emprenedoria no seria el que és i que, evidentmentment, no ens podem per-metre. Per tot plegat i per començar hauríem de no deixar-nos a ningú i quan es parla dels emprenedors s’hauria de parlar també dels que fan possible el seu èxit i al cap i a la fi també s’arrisquen. //

Arriba la primavera. El canvi d’ho-ra ha allargat claror a la tarda i sembla com si l’alegria tornés al ritme quotidià. Necessitem la llum que tant fa falta als països nòrdics. També però les nostres estacions provoquen un ritme del temps mediterrani en què a

vegades no valorem prou on vivim ni el clima que ens acompanya de gener a desembre. Però fins i tot al nostre petit país cada comarca, cada poble té el seus canvis en les mateixes èpo-ques. Gaudim de paisatges i racons ben dife-renciats. Aquests dies, si hem viatjat al llarg de Catalunya hem vist com encara en el Pirineu els arbres no han florit, el camp tot just arren-ca el verd i la neu en abundància la gaudim des el Parc d’Aigüestortes a la Tossa Plana. Si des de qualsevol poble pirinenc ens acostem a Sant Cugat observem com poc a poc les tona-litats de verds inunden els camps, el horts van agafant vida i els arbres deixen anar tonalitats de roses, blancs o liles que esclaten a la vista.

Les patates comencen a sortir i el camí de Can Borrell ja s’omple d’alegria lluny de la tristor dels arbres secs i sense fulla. Les fonts collse-rolenques ragen i arribar-se al puig Madrona o al turonet de Can Mates permet veure l’at-mosfera neta lluny de les calitges que arriba-ran a l’estiu. Ja no parlem de la platja on l’ai-gua comença a escalfar-se i més d’un ja ha fet el primer bany. Les cales conviden a estirar-se a la sorra si el vent no et juga una mala passa-da. Si hem viatjat o ens hem quedat al poble segurament hem descobert nous indrets i agradables racons. Però el que també agrada és observar aquella planta, aquella flor, la ter-rassa amb testos arreglats, un paisatge molt conegut o aquell racó amb la font que recordes de petit. Espais molt coneguts que van canvi-ant amb els pas dels mesos en funció del nostre benvolent clima. Valorem el que ens envolta, redescobrim el que ja coneixem tot convidant a les amistats i familiars a que facin dels nostre observar una complicitat positiva. Bona pri-mavera a tots! //

Francesc CarbóMestre

Climes i racons

francesccarbo@telefonica.net

Lluís GodayolEconomista i empresari

No ens deixem algú?

L’emprenedor no pot arribar al final del seu trajecte sense el suport i l’ajut de la inversió

@lluisgodayolgen

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201318 Opinió i debat

No sóc partidari de banderes. Vaig desar fa anys les dues que més havia utilitzat, la roja (sense falç i martell, però) i la catalana. Mai no les he penjades a la finestra, entre altres coses perquè no en tinc cap que doni al carrer. Sóc partidari de símbols febles, la

simbologia només ens complica l’existència, i d’arguments contundents (i ben raonats, si és possible). Això té causa en el fet que, en aques-ta carrera que una bona part dels catalans han emprès per veure qui la té més llarga –la ban-dera, s’entén– i qui és més sobiranista, hem acabat confonent la part amb el tot. Vaig dis-crepar fa uns set mesos i en un altre fòrum de la petició d’un grup municipal perquè l’11 de setembre només onegés l’estelada al balcó de l’ajuntament. Quatre mesos després, exacta-ment el 23 de gener, l’alcaldessa prenia la deci-sió de substituir la senyera penjada al pal que hi ha davant l’edifici de l’ajuntament per una estelada (amb estrella blava, això sí).

El motiu era l’aprovació aquell dia de la decla-ració sobiranista per part del Parlament i la reu-nió a Sant Cugat de l’executiva de l’Associa-ció de Municipis per la Independència. El que havia de ser un gest simbòlic va perllongar-se en el temps, es va decidir deixar l’estelada uns dies més. El divendres següent havia desapa-regut. Però la nostra alcaldessa és tenaç en aquest assumpte i va manifestar que se’n com-praria una altra i s’estudiaria la manera que no fos sostreta, fins i tot es va parlar d’exhi-bir-la durant el dia i retirar-la cada nit. Mentre l’estelada encara onejava, l’alcaldessa decla-rava als mitjans que “aquesta és una decisió demanada per gran part de la població i crec que representa molts ciutadans de la ciutat”; un cop sostreta i confirmat que el consisto-ri n’havia encarregat una altra, insistia en el

fet que “els moments actuals demanen que a Sant Cugat onegi l’estelada”. Això sí, deia que no volia entrar en una guerra de banderes i que consensuaria amb els altres grups on col-locar-la.

En aquest context, al darrer ple municipal un grup va presentar una moció estranya sobre banderes: demanà que cap pal no fos monopo-litzat per cap drap i es disposés d’un calenda-ri d’expressions tèxtils diverses. No va prospe-rar. Els debats segueixen i, de moment, no hi ha acord. Ara bé, exceptuada la dreta espanyo-lista, no sembla que cap grup entri al fons de la qüestió. I això és un error. No es tracta de dis-simular la hissada de l’estelada amb la hissa-da puntual d’altre banderes, per celebrar esde-veniments concrets. Es tracta de debatre si és pertinent que una institució pengi una ense-nya que no té caràcter oficial i, a més, només representa una part de la ciutadania.

L’estelada pot ser molt respectable, però el símbol que ens representa a tots i “ha d’és-ser present als edificis públics”, és la ban-dera “tradicional de quatre barres verme-lles en fons groc” (EA 2006, art. 8.2). Accepta-ria l’alcaldessa penjar permanentment en un pal municipal la bandera roja, com a símbol d’emancipació social, amb el qual sens dubte s’identifica una bona part de la ciutadania? De ben segur que no. Se’ns diria que l’altra part de la ciutadania podria sentir-se ofesa. Dei-xem-nos, doncs, d’excuses. La nostra alcaldes-sa, com el seu equip de govern, la vol penjar perquè la sent seva i punt. No menystinc les seves preferències. El que discuteixo és que les vulgui imposar oblidant el caràcter institucio-nal de la seva representació.

Diguem-ho clar: en el tema que els catalans portem entre mans, si no som capaços de con-trolar els nostres esfínters emocionals, acaba-rem prenent mal. //

En aquest país fem lleis a cada moment, som de canviar-les i can-viar-les, sobretot en temes d’urba-nisme i habitatge. Cada govern ho canvia tot, és cert que són temes molt sensibles, i que per ideologia cada govern en té una visió dife-rent. A aquest ball de lleis, cal afe-

gir-hi aquelles normatives que ens veiem obli-gats a aplicar com a membres de la UE. Moltes d’aquestes normatives afecten en especial els habitatges com el Reglament de baixa tensió, l’ITE i l’eficiència energètica.

A Amat som clars defensors de la necessitat d’aplicar totes aquelles normatives que impli-quin una major seguretat i eficiència dels habitatges, per això, cada vegada que es publi-ca una normativa d’aquest tipus, organitzem ràpidament una xerrada per als nostres clients a fi que un tècnic especialista en el tema pugui explicar d’una manera clara i entenedora en què consisteix, i les seves conseqüències pràc-tiques i econòmiques.

Si pensem en la imminent obligació de tenir el certificat d’eficiència energètica per poder ven-dre o llogar, ens comencen a sorgir molts dub-tes sobre la idoneïtat del moment d’aplicació. La nostra empresa com a prova ha encarre-gat la certificació de 8 habitatges, pisos i cases construïdes des del 1980 fins fa tres anys, el resultat ha estat desastrós, tots els certificats ens demostren que el nostre parc d’habitat-ges és absolutament ineficient, tots estan entre la lletra F i la G, és a dir, són molt ineficients. I què ha de fer el propietari? Ningú té els recur-sos per poder aplicar les correccions neces-sàries, és cert però, que no té la obligació de corregir-ho, tan sols d’informar. Com empre-sa comercialitzadora pensem que ja serà difi-cultós convèncer al propietari de que necessi-tem el certificat, perquè en molts casos abans de poder posar en venda o lloguer, li haurem de demanar que obtingui la cèdula de habitabi-litat i el certificat d’eficiència energètica, són dues despeses al mateix moment, complicat però cal fer-ho.//

Imma AmatDirectora d’Amat Immobiliària

Moltes normatives, difícil aplicació en aquest moment

imma.amat@amatimmo.cat

Jordi CasasHistoriador

Banderes

És pertinent que una institució pengi una ensenya que no té caràcter oficial?

jordicasasroca@movistar.es

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Opinió i debat 19

Era un migdia d’un 15 d’octubre de 2007. El Teatre-Auditori era ple de periodistes pendents per viure una roda de premsa que ningú podia ima-ginar com acabaria. A la taula el lla-vors alcalde, Lluís Recoder, el director del 39è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Tito Ramoneda, i l’artis-

ta més esperat, Bebo Valdés. Als seus 89 anys acabats de complir, fins i tot

va ensenyar el passaport a l’alcalde perquè es cregués la seva edat, es mostrava parlador com a bon cubà, disposat a explicar tot allò que li demanaven, lluitant constantment contra la seva memòria, que ja feia temps que li fallava i ell n’era més conscient que ningú. ‘Tu sabes como me llamo, chica? Dionisio Ramon Emilio Valdés Amaro. Mi abuelo era gallego’. Enmig de les preguntes dels periodistes repassava fets històrics, rememorava anècdotes del seu pas-sat, ‘he tenido una vida muy dura yo’ i amb una melancolia ja curada revivia com havia fugit de la seva Cuba natal. Els records se li barrejaven, per això el metge li havia dit que estigués tran-quil, que no tenia ni el colesterol alt ni la pressió alta però que havia de ser conscient que tenia l’edat que tenia i que podia viure tot el que vol-gués però amb tranquil·litat.

‘El reconeixement a vostè li ha vingut ja de gran’-li demanava un periodista- ‘Gracias a Dios –contestava ell- si hubiera tenido el éxi-to de joven no habría llegado a los 89, me hubie-ra muerto. En mi época ser músico y tener éxi-to iba acompañado de una vida muy movida.’ I mentre analitzava la certesa del seu pensament recordava els companys músics que tan a prop van viure l’èxit i que tan aviat van marxar.

Entre pausa i pausa i amb la mirada aten-ta i dolça va deixar anar ‘Mi padre siempre decía que uno sabe donde nace pero nunca don-de muere. Si yo mañana muero lo haré feliz, pero si lo hago tocando el piano mucho mejor’. ‘Quin serà el repetori que tocarà a Sant Cugat?’ ‘Pues chica, música variada...No tienen un pia-no aquí? Si me dan la oportunidad, yo pongo las manos.’ I així vam acabar, amb un concert de deu minuts on vam entendre perquè els grans mestres mai moren. //

Marina RomeroPeriodista

Dionisio Ramon Emilio Valdés Amaro

@marinaromero_

Cal diferenciar entre el qui viu la cultura d’una manera participativa i el qui la viu com a espectador. A Sant Cugat en tenim

tant d’un com de l’altre àmbit. En els últims anys, a mesura que la població ha crescut, tam-bé ho han fet les entitats. Crec que hi ha un alt nivell cultural i un gran potencial de gent amb ganes i motivació de fer-ho realitat. Com a públic es poden veure molts actes culturals, i com a voluntari hi ha moltes possibilitats de participar-hi i mantenir la vida d’aquesta. Però actualment hi ha un greu problema degut a la falta d’espais per desenvolupar aquestes acti-vitats i la Casa de Cultura no és suficient per acollir-les totes. Trobats en aquest punt, s’ha d’analitzar aquesta situació i apostar perquè es puguin seguir desenvolupant aquestes acti-vitats, donant les eines necessàries (local) i no només centrant-se en el tema econòmic. Si la CECPTSC disposés d’un espai municipal es troba-ria la fórmula d’autofinançar-la i en el fons això revertiria a la ciutat.

Parlar ara de fer un Hotel d’Entitats a Sant Cugat és, si se’m permet i amb tots els res-pectes, inoportú. No hi ha cap entitat que es

deixi de reunir ni de fer activitats per manca d’un suport municipal que ja voldrien a la majoria d’al-tres poblacions. És cert que la Casa de Cultura està plena, per això funciona en règim de polivalèn-cia d’espais i horaris, alhora que potenciem la Xar-xa als districtes. L’Ajuntament mira d’ajudar cada entitat en funció de necessitats concretes, activi-tat, retorn a la ciutat, etc. Un “cafè per a tots” seria poc equànime perquè n’hi de gairebé uniperso-nals fins a d’altres que mouen milers de santcuga-tencs. Totes continuen mereixent la màxima con-sideració municipal pels valors que transmeten i la seva funció de cohesió social. Però no es pot exi-gir un Hotel d’Entitats ara que, amb menys ingres-sos, cal reforçar les polítiques socials més que mai. I això no treu que continuem mirant de guanyar espais municipals a favor de les entitats, sempre en funció, però, de les disponibilitats pressupostà-ries i inversores de l’Ajuntament.

Cara a cara Tema a debat

Eric Ricart Cap de colla de Diables

Xavier Escura Regidor de Cultura

És necessari un hotel d’entitats?

“Hi ha un greu problema per per desenvolupar activitats. La Casa de Cultura no és suficient”

“No hi ha cap entitat que es deixi de reunir ni de fer activitats per manca d’un suport municipal”

Teixi per Josep A. Teixidójteixido@catsalut.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201320 Opinió i debat

Workshop SpaceSANT CUGAT CENTRE COMERCIAL I OCI

WORKSHOPS GRATUÏTSWorkshop gratuït on descobrim el llenguatge dels colors, estudiem les sensacions que transmeten i t’acompanyem a triar aquells que més t’afavoreixen. Per assistir envia un maila promocions@santcugatcentre.com del 4 al 11 d’abril.

www.santcugatcentre.com

DESCOBREIX ELS COLORS QUE MÉS T’AFAVOREIXENEL DIA15.04, DE 17 A 19H

@airboy32 : “Air-Boy! Iphonographer iGuzzini - El Cielo | #Josep #Miàs #SantCugat #iguzzini #elCielo #sky #building #business #green #clouds #iphone5 #iphoneonly

Imatges de #santcugat

“La nova rambla del Celler” Fa poques setmanes que els santcugatencs hem estrenat una nova rambla de passeig a que fins ara desconeixíem.

Vídeo: Diumenge de Rams

Opinió més llegida No et perdis...

Apareix la dona desapareguda des de diumengeLa senyora Mercè, mare del casteller Jor-di Martí, va desaparèixer diumenge a la ciutat veïna de Cerdanyola i el mateix dia va ser trobada en vida a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Notícia més llegida

www.totsantcugat.cat

Josep Maria Vallès Director del ‘Diari de Sant Cugat’

Piulat a #santcugat

Hi ha vegades que el trepidant ritme de l’actualitat i la velo-citat amb què passen els titu-

lars per les capçaleres dels diaris fa creure que la política va a remolc de la realitat i no al contrari. Tanmateix, els canvis importants es produeixen sovint després d’un llarg període de reflexió. Aquest període comença ara dins el PSC per tal d’establir un regla-ment de primàries obert a la ciuta-dania que de ben segur canviarà la manera d’entendre el procés electo-ral dels i les socialistes.La societat tan dinàmica en què vivim obliga a revisar i adaptar constant-ment totes les institucions i orga-nitzacions, també les de la política. El fàcil i ràpid accés a la informació d’avui dia facilita que hi hagi proces-sos democràtics tan sans com aquest. Crec que és un canvi que, sense cap dubte, millorarà la manera de parti-cipació política. En primer lloc, per-què un exercici de transparència com aquest dificultarà el nepotisme i les decisions “a dit” que malauradament hi ha en algunes ocasions. I en segon lloc (i potser més important), la nor-malització de la discrepància entre companys que tan sovint s’amaga per por a mostrar un certa feblesa, quan en realitat és la base de qualse-vol intercanvi d’idees.Tot i que hi ha alguns aspectes deli-cats, com el perill que el debat giri més al voltant de la personalitat i no tant de les idees, és un pas en la bona direcció per tenir uns partits més democràtics i oberts a la ciutadania en aquests temps de tant descrèdit de la política.//

Primàries al PSCMario GutiérrezJSC

mariogutierrezroig@gmail.com

Cantem al monument a La Lira #caramelles #santcugat

@CoralLaLira Un cor d’homes que cantem valsos de caramelles , sardanes i havaneres fundat el 1882

L’escola L’Olivera de #stcugat organitza la 2aSetmana de la Ciència amb pares i mares investigadors @connectaciencia @_odc @AMPA_OLIVERA

ECastells Ecòloga, professora de toxicologia i investigadora a la UAB

Ningú pel carrer, on hi ha la crisi? #SantCugat

@FerrandeJuan Ex-empresario de restauración en La Flauta-La Finestra-IL Fornetto

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Opinió i debat 21

La Marxa Infantil del CMSC informa

1) Les preinscripcions s’han tancat al 27 de març. A la primera

setmana d’abril podran tornar a obrir-se, segons les confirmacions de les inscripcions que rebrem física-ment al Club Muntanyenc els propers dies. Recordem que el límit està fixat en 2.500 participants (1.250 pare-lles).2) Ens permetem fer una crida als par-ticipants a la Marxa Juvenil, cada any menys malgrat els esforços de l’orga-nització per motivar-los a participar. Enguany hem tornat a dibuixar un recorregut parcialment diferenciat i 1,5 km més llarg.3) Recordem que el xip que servirà per enregistrar els temps de marxa a cada control es dóna enganxat al dor-

sal al moment de la inscripció i no s’ha de perdre, ni desenganxar del dorsal. Si es perd abans de la sortida, podrem demanar a l’informàtic del proveï-dor No-Limit fer-ne un duplicat. Això tindrà el cost indicat a les Normes de Participació, amb la limitació de la disponibilitat de poder fer el duplicat a la sortida.4) Per últim, us recomanem consul-tar la classificació de la Marxa Infantil i Juvenil als webs del CMSC i dels mit-jans de comunicació de Sant Cugat, i al Diari de Sant Cugat, que sorti-rà publicada amb els premis el dia 26 d’abril. Cada any queden molts premis que no podem donar ja que no es pre-senten a recollir-los. El dia dels premis previst serà el dissabte 11 de maig, a les 11 h del matí, davant del CMSC.Organització de la Marxa Infantil i Juvenil de Regularitat del CMSC

Proposta esportivaSóc un jove ciutadà de Sant Cugat del Vallès que com molts altres està

patint les conseqüències de la crisi econòmica. Fa un parell d’anys era soci de l’Eurofitness Sant Cugat, però a causa del meu ingrés a la universitat, la meva economia ja no s’ho podia permetre. A causa d’això, voldria proposar que l’Ajuntament col·loqués unes barres per fer exercici al carrer. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en molts barris d’altres ciutats com Barcelona i trobo que ajudaria a promoure l’exercici físic a la nostra ciutat. Un lloc per col·locar-les podria ser el parc de la Pollancreda, entre molts altres.Cordialment,Alex Gamov

Sant Medir és ple de merda (amb perdó)

Avui, dia 27 de març, he anat a córrer fins a Sant Medir i quan he

arribat m’he emprenyat molt. Tots els racons de l’ermita estan plens de deixalles, plàstics, envasos, cartrons, llaunes i restes de menjar. Les paperers plenes a rebentar i l’esplanada sembrada de papers. Com és possible que un dels llocs més emblemàtics d’una smart city com Sant Cugat presenti aquest lamentable estat de brutícia i deixadesa?Marcel Albet

El conte del camí desaparegut

Fa molt molt de temps, tant que fins i tot els més vells no ho recorden,

una colla de nens va trobar un camí alegre i segur que els duia del poble a l’escola. Al principi hi passaven quatre, però poc a poc, any rere any, més i més nenes i nens feien drecera per aquest màgic camí, que creuava fàcilment la riera i et portava entre flors i cultius, farigola i romaní, cada matí cap a escola.Vet aquí que pares i mares també començaren a passejar amb els més petits pel camí, i així més i més gent del poble en gaudia, tot passejant el ca, o els més agosarats fent jogging.Un bon dia, potser perquè en feia uns quants que l’escola havia tancat per

Setmana Santa i cap nen no hi passa-va, el camí s’entristí i s’en va anar. Ningú més l’ha tornat a veure. Potser enyora-va les nenes i nens que cada matí l’ompli-en de rialles? No, això no és possible! Al llarg de molts i molts anys el camí havia esperat, pacient i il·lusionat, el retorn de vacances de tots els seus amics.I ara, quan arribi el dia de tornar a escola, per on passaran tots aquests nens, fills i germans de tots els nens que, al llarg de vint anys de la meva memòria, i segura-ment alguns més que no en tinc notícia, han passejat i corregut, a peu i en bicicle-ta pel camí que ja no hi és?Si algú en té notícia, per favor digueu-ho ben alt o escriviu al TOT, a molts ens agradaria tornar-lo a trobar!“El tram de camí de ferradura des de l’en-creuament amb el que va cap al Tennis Natació fins a l’Escola Avenç, ha estat llaurat i s’han posat matolls mal apilats per barrar-hi el pas. No creieu que pot-ser s’hauria de respectar una servitud de pas? No sé quants anys són necessaris per consolidar-la, però jo personalment recordo més de vint anys d’aquest camí”.Josep Amorós i Masachs

Aclariment

El 28 de març, el Diari De Sant Cugat va publicar la notícia sobre la

presentació de la nova aplicació de Sant Cugat Comerç. Un acte que va comptar amb l’assistència de 70 comerciants i una aplicació per a tauletes i telèfons intel·ligents que ja compta amb més de 200 comerços presents. A la notícia es va publicar per error que l’aplicació comptava amb 70 comerços.Redacció DSC

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES:

PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN)

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari De Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Estimat JaumeEstimat Jaume. Em faig present, en el teu comiat al Mones-tir, a través d’aquestes ratlles, segur, ple, dels més íntims,

parents i amics, igualment sorpresos i humanament adolorits pel teu sobtat traspàs. A la mateixa hora, he de ser a la catedral per una convocatòria ineludible, per això, des d’allà i d’una manera diferent, jo també vull ser present entre vosaltres. He donat voltes a la nostra coneixença, tu has estat, arreu i entre nosaltres, un home discret, treballador, tot un gran professio-nal, d’aquells que també les parròquies necessiten, per exemple: en les avaries elèctriques al Monestir: com ens tranquil·litzava saber que, en Jaume ràpidament vindria i com el millor metge de capçalera en aquest ram, ens ho resoldries…! Perquè estimaves i coneixies el Monestir fins a les seves més amagades entranyes… I, com recordo la creació, l’empenta i la continuïtat dels “Antics Escolans”, tu fent de mà dreta, sempre agermanadora -sense portar mai cap problema- en la colla encapçalada per on Joan Auladell… I amb els gegants i els geganters… i en tantes altres iniciatives de les quals n’has estat, del tot o en part, la seva àni-ma… Jaume, pujar muntanyes ha estat una de les teves dèries: i com hi has gaudit! Com les has estimades les muntanyes, i com et deuen haver estimat elles…, fins a atrevir-te a abraçar-ne alguna de les més altes del món, i des del cim! I ara, Jaume, des del mis-teri de la vida, has estat convidat a fer el cim més alt, el del més Enllà… El del tot Transcendent, des d’on ja no hi ha distàncies… I és a l’ombra d’Ell que t’acomiadem, i ens acomiadem de tu amb una mútua abraçada esperançada… Amb el meu afecte i condol, per als teus més íntims i per a tots.Mn. Pere Vivó

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López PuigResponsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

Amb la col·laboració de :

DiarideSantCugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201322 Economia i empresa Comerç

Fa poc més de mig any que va obrir el Mercadona del Mira-sol Centre. Com estava pre-vist el supermercat de l’em-presa valenciana va obrir la

porta a altres comerços per aterrar a aquest centre comercial allunyat del centre de la ciutat. El complex, situat darrere l’estació dels Ferro-carrils de la Generalitat, ja camina sol però encara té marge per créixer.

Des que va obrir les seves portes, el passat mes de setembre, el Mira-sol Centre acull diferents negocis i botigues entre els quals destaquen una peixateria, llegums, un gimnàs

i el Mercadona. Com ha dit el tinent d’alcalde de Comerç, Josep Romero, el 70% dels locals ja estan adjudicats i “el complex va creixent poc a poc malgrat les dificultats de finança-ment dels empresaris”. El regidor també avança quins seran alguns dels nous comerços que obriran les seves portes en aquest espai gestio-nat per l’empresa pública Promusa. El primer ha estat una farmàcia que

obrirà en breu i la seguiran una frui-teria, una polleria i una xarcuteria. Romero també ha destacat que Mer-cadona ha superat les seves expec-tatives i que, a banda dels de Mira-sol, també hi van a comprar veïns d’altres zones de la ciutat.

Balanç positiu Els comerciants que ja s’han instal-lat a la zona estan satisfets d’ha-ver-ho fet i, malgrat que els núme-ros encara costen de quadrar, són conscients que en un futur proper el Mira-sol Centre tindrà més vida social i comercial. El propietari del bar L’Imbiss, David Ramírez, va ser un dels primers a ubicar el negoci el desembre del 2011 i no se’n penedeix de la decisió. “Això s’està animant, sobretot a la part de baix, però falta promoure una mica més els locals

del pis de dalt i les oficines. L’objec-tiu és que no tot es quedi al voltant del Mercadona”.

Justament al costat del supermer-cat ja comença a arrencar el mer-cat amb 8 parades adjudicades de les 16 que hi ha disponibles. Des de la nova peixateria, la seva propietà-ria Sònia Carrillo confia que aviat hi haurà més moviment. “El Merca-dona atrau la gent i els pocs comer-ciants que hi ha estem contents. Ja hi ha noves parades reservades i no ens podem queixar tenint en comp-te com estan les coses.

Amb tot, els més beneficiats són els mira-solencs que no han de des-plaçar-se del barri per fer la compra setmanal. “Vinc unes dues vega-des per setmana en lloc d’anar al centre”, explica Jesús Cases, satis-fet amb la nova oferta comercial. //

Districtes Nova zona de compres lluny del centre

Presència La carnisseria local Tubau ha obert una parada al mercat #ARTUR RIBERA

El Mira-sol Centre es comença a omplir de vida comercialCreixement El complex ja té vida pròpia tot i que encara hi ha bastants locals per adjudicar. Satisfacció Els veïns agraeixen l’augment de l’oferta al barri

està ja ocupat o adjudicat per algun comerç o empresa

dels locals70%

XIFRES

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @JRArmadas

“Crec en el projecte i sé que anirà bé, però costa d’arrencar i sempre va bé l’ajuda externa”

“Els clients són en gran part del Mira-sol, però també ve gent de Valldoreix i del centre ”

David RamírezBar L’Imbiss

Sònia CarrilloPeixateria Carrillo

DECLARACIONS

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Actualitat Economia i empresa 23

VENUT

VENUT

VENUT

VENUT

VENUT

VENUT

VENUT

VENUTVENUTVENUT

VENUT

VENUT

VENUT

VENUTVENUT

VENUT

VENUT

VENUT VENUT40%Fins a un

sobre els preusja rebaixats*

O� cines del grupBanc Sabadell96 691 50 50solvia.es 96 691 50 50solvia.es

ÚLTIM

S DIES

només

� ns a

l 30 d’

abril

És impossibleno comprar

Afanya’t, els millors habitatges s’estan acabant!

*Descompte del 15% si el � nançament concedit és superior al 80%, 25% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 40% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 40% al web de solvia.es. Descompte del 10% si el � nançament concedit és superior al 80%, 20% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 25% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 25% al web a solvia.es. Oferta vàlida � ns al 30 d’abril de 2013 exclusivament en els actius publicats i no venuts o reservats a solvia.es. No acumulable amb altres ofertes. Es poden consultar les bases completes a solvia.es. **Finançament subjecte a la concessió per part de Banco de Sabadell, S.A., basant-se en la valoració que faci de la solvència i capacitat de devolució i per� l del sol·licitant i de la tipologia del producte adquirit d’acord amb els seus criteris interns per valorar els riscos crediticis, i addicionalment subjecte als percentatges màxims de � nançament establerts pel Banc d’Espanya i la resta de regulació vigent en funció del tipus d’actiu.

SV_FA_226x68_DStCugat_marzo2_cat.indd 1 26/03/13 12:52

Segons un informe elaborat per Llo-guer Segur, malgrat la caiguda del preu del lloguer, gairebé una tercera part dels inquilins es veurà amb problemes per pagar la renda al propietari.

Lloguer Segur ha elaborat un infor-me que conclou que el 29,79% dels inqulins que busquen habitatge a la zona del Vallès no podrà pagar la renda al propietari. Segons el conse-ller delegat de Lloguer Segur, Ser-gi Gargallo, “tot i la caiguda dels preus del lloguer –un 8,5% a Cata-lunya–, les garanties de cobrament són escasses dins el lloguer entre particulars”.

Un dels motius que acostuma a ser determinant, segons explica el mateix Gargallo és “errar en el cri-

teri prioritri a l’hora de trobar habi-tatge, primant la zona o el luxe sobre el preu i la qualitat és un altre dels motius pels quals el llogater pot arribar a deixar de pagar les quo-tes mensuals, ja que aspora a immo-bles per sobre de les seves possibil-tats econòmiques”. L’altre factor és l’inestabilitat laboral, que ha pro-vocat que creixi la taxa d’atur fins el 24%.

Amb la fallida del model de com-pra-venda, el mercat de lloguer ha crecut en els últims anys de manera exponencial. No obstant això, enca-ra que s’ha triplicat l’oferta-deman-da d’habitatge de lloguer, també ha augmentat en proporció la morosi-tat dels inquilins. //

Habitatge L’informe és de la zona del Vallès

El 30% que busca pis no podrà pagar el lloguer

El preus dels pisos continua sent un fre per a molts #artur ribera

Redacció

Inversió8.500 empreses finançades per l’ICFL’Institut Català de Finances ha finançat 8.500 empreses per un import global de 1.700 milions d’euros amb l’objectiu de reacti-var l’economia del teixit empresa-rial català dins del Pla d’Actuació 2011-2012 del Grup ICF, a través de capital risc i de prèstecs parti-cipatius en empreses de nova cre-ació i empreses en creixement.

La fraseCal resoldre primer la crisi social, després la

crisi política, seguidament l’econòmica i la financera”

Joan Josep Pérez fundador del rotary sant Cugat

ConvocatòriaS’obren les candidatures als Premis Cambra 201326 D’abriL

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha obert la convocatòria dels

Premis Cambra 2013 que reco-neixen la tasca que duen a terme les empreses dels 12 municipis de la demarcació de Terrassa. Poden presentar les seves candidatures fins al 26 d’abril.

2santcugatencs becats Zenaida Olano i Marc Riera cursen estu-dis de màster amb una beca de l’Obra Social ‘la Caixa’

Xifra

PromocióEs sorteigen 100 habitacions d’hotel a 10 euros

L’hotel sant Cugat #artur ribera

Els 5 hotels de la ciutat han reservat un 20% de les seves places per a partici-par a la iniciativa durant la Mostra Sant Cugat Actiu que se celebrarà del 31 de maig al 2 de juny.

Els 5 hotels que hi ha a Sant Cugat oferiran 100 places a 10 euros la nit durant la Mostra Sant Cugat Actiu que se celebrarà del 31 de maig al 2 de juny. Segons explica el director de la Fundació Sant Cugat Actiu, Lluís Fernández, “l’objectiu és cap-tar públic de Barcelona i altres ciu-tats del Vallès perquè visitin la ciu-tat”. Durant aquest tres dies tant els comerciants com els espais d’art de la ciutat sortiran al carrer per con-vertir la ciutat en un immens apa-rador a l’aire lliure.

Tots els hotels han reservat un 20% de els seves habitacions per la iniciativa. Com que es preveu que la demanda superi l’oferta, segu-rament se sortejaran les 100 places disponibles i les altres persones que s’hagin interessat rebran una ofer-ta a un preu inferior del que és habi-tual però sense ser tant barat com els que ho tindran per 10 euros. Tot apunta a que es podrà sol·licitar la promoció a traves del renovat web de la Mostra. // JR. Armadàs

Qui són? Doncs els nostres Gegants, els de Sant Cugat. En Joan i la Marieta van ser dissenyats per l’artista local Joan Tortosa. Sempre surten al carrer quan Sant Cugat està de festa, i grans i menuts sempre quedem bocabadats amb la seva altura

El Joan i la Marieta

Sant Cugat en 3D Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat @RobertRamosfoto

FOTOGRAFIA PATROCINADA PER:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D.Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Amb lA Col·lAborACió DE:

Bufet lliure d’amanides, verdures, pizzes, carns i postres

Menú: 9,95€

Nits i festius: 12,95€

Nens fins als 6 anys GRATIS (Un nen per adult)

Dels 6 als 12 anys: 6,95€

AV. Torreblanca, 57 (Creapolis)93 544 25 99

www.restaurantgilda.com

UllErES PATroCiNADES PEr:

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201326 Economia i empresa Actualitat

Necessita un assessor �nancer per negociar amb bancs, obtenir liquiditat i trobar SOLUCIONS?FINANPOSIBLE el teu assessor �nancer d’alt standing.

Contacti i concertarem una cita en un ambient agradable i transparent.Av. Barcelona, 6, 1r pis - 08191 Rubí · T. 669011355 - www.finanposible.com

Jesús Rubio, assessor �nancer, diplomat en Ciències Empresarials.Expert en aportar solucions per salvar el seu patrimoni. Amb 8 anys d'experiència.

Hipoteques | Embargaments | Falta de liquiditat | Reestructuració de deutes i pools bancaris | Diners per a pagar impostos d’herencies | Hipoteca inversa

Finançament a empreses

El crowfunding o microme-cenatge ha fet parlar molt darrerament. En l’àmbit cultural hem vist platafor-mes com Verkami que han

fet possible projectes artístics litera-ris, documentals o gravacions musi-cals. Amb aquesta idea al cap i vist l’èxit que es pot aconseguir amb aquest tipus de finançament alter-natiu i filantròpic ha nascut Lemon Fuits, una empresa que porta la ini-ciativa del micromecenatge al ter-reny dels negocis.

El santcugatenc Xavier Olivella és el pare d’aquest projecte inspi-rat en altres webs similars d’ajuda a start ups que estan tenint força res-sò sobretot als Estat Units. La idea és simple: un emprenedor explica al portal la seva idea de negoci, n’ex-plica les línies mestres i planteja el pressupost que necessita per fer-ho realitat. A partit d’aquí, qualsevol

inversor que hi estigui interessat pot ficar-hi diners i convertir-se així en accionista de la nova empresa.

Segons explica el fundador de la companyia “en un moment on mol-tes empreses necessiten finança-ment i tots els canals tradicionals semblen tancats buscar finançament alternatiu a través de plataformes com Lemon Fruit”. Ara mateix el portal ja compta amb 3 projectes. Lemon Fruits també guanya diners fent possible aquests projectes. La seva comissió és un 7% de la quanti-tat que demana la persona o empre-sa que proposa el projecte. A banda d’això, la companyia també gestio-na la comunitat de béns que es crea amb tots els inversors que han apor-tat diners. //

Empresa Lemon Fruits

El micromecenatge com a eina de finançament empresarial Ajuda El santcugatenc Xavier Olivella ha creat una pàgina on qualsevol persona pot esdevenir inversora d’un projecte empresarial nou plantejat en un portal a la xarxa

Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

Imatge del web de l’empresa #CEDiDa

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Publicitat 27

24 seleccions, 80 partits,totes les estrelles del bàsquet mundial

Segell d’Or EFQM a l’Excel·lència Europea

Banc més Innovador del Món

Millor Banc d’Espanya 2012

Des que neixes, que penses:

Què deurà ser allò que em farà gran?

Potser seran els anys, els èxits, els aplaudiments.

Tenir un cognom o bé un altre.

O haver nascut més al nord o més al sud.

Pensaràs que la joventut, la bellesa o els diners

són el que et farà gran.

Que s’és tan gran com tot allò que es posseeix.

Res més allunyat de la veritat.

Perquè només hi ha una cosa en aquest món

que et farà gran:

Ser fidel a tu mateix.

www.CaixaBank.com

A CaixaBank, fa més de cent anys que som fi dels als nostres valors. I avui continuem compromesos amb les persones i amb el desenvolupament social i econòmic del nostre entorn. I això ens ha fet grans.

• El primer banc d’Espanya• 1a Obra Social del país• Més de 13 milions de clients• Més de 6.000 ofi cines

Perquè no som només un banc. Som CaixaBank.

Ser fi del a tu mateix és el que et fa gran

DIARI DE SANT CUGAT_226X296_CAT.indd 1 27/03/13 13:42

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201328 Cultura Arts escèniques

El Circ Raluy ha tornat a la ciutat. Poques setmanes després de signar un con-veni amb l’Ajuntament de Sant Cugat amb l’objectiu

de fer de la ciutat un escenari fix del circ museu més reconegut de Cata-lunya, la carpa ja torna a erigir-se al parc de Can Vernet. “Amb aquest, ja són més de deu anys que visitem la ciutat, primer ubicats a la Pollancre-da, i després, aquí”, destaca William Giribaldi, artista i productor execu-tiu del Circ Raluy.

Els carruatges clàssics que confi-guren el fantàstic museu del circ en moviment ja es poden visitar un any més, convertint el parc en un esce-nari digne d’admirar, per acollir un espectacle que, sense cap mena de dubte, no deixa de sorprendre.

L’estrena ha estat aquest dijous 4 d’abril, i hi haurà funcions a la ciutat fins al proper dia 21 d’aquest mateix mes. En total, una vintena de fun-cions. Els dimecres, dijous i diven-dres a les 18.30 hores; els dissabtes, a les 17 hores i les 19.30 hores, i els diumenges a les 12.15 hores i a les 17 hores.

Tradició internacionalEl Circ Raluy conserva les carac-terístiques i l’essència del circ més clàssic. Aposta pel circ tradicional de qualitat. Una aposta que, amb els anys, els ha portat a merèixer el reconeixement del públic d’arreu del món i que l’ha convertit en el circ tradicional de referència del nostre país. Sempre, amb l’aposta per la renovació, oferint cada any un espec-tacle diferent amb els millors artis-tes internacionals del món circense.

Un circ internacional des de molts punts de vista, ja que, com apunta Giribaldi, “la pròpia família Raluy és internacional”. I és que “els ger-mans Raluy han treballat arreu del

món abans de tenir el circ propi, i això els ha portat a estar casats, en Carlos i el Luis, un amb una xinesa i l’altre amb una anglesa. Per tant, les filles ja tenen una cultura molt internacional, i els gendres, doncs jo sóc italià, un altre és francès i l’al-tre polonès...”. Per altra banda, “el Circ Raluy és el circ més internacio-nal de Catalunya pel fet de ser l’únic circ català que surt regularment a fer temporada a l’estranger, tots els anys”, destaca Giribaldi.

A banda de la seva gira per Cata-lunya, des dels seus inicis, el Circ Raluy ha sumat gires i èxits arreu

Espectacle Circ clàssic al parc de Can Vernet

Torna l’encant i la tradició del Circ Raluy a la ciutatNovetats Aquest any presenten un espectacle “en evolució” a partir de l’Allegro que van estrenar a Barcelona, però amb nous artistes. Artistes Actualment hi ha 23 artistes i 47 membres a la companyia

en context

Signatura. el circ Museu Raluy i l’Ajuntament de Sant cugat van signar el dimarts 19 de març un conveni de col·laboració amb l’objectiu de refermar Sant cugat com una plaça forta en arts escèniques i esdevenir un punt fix d’establiment del circ Raluy, interactuant amb la ciutat.

Bases. el conveni, amb vigència del 2013 al 2015 (prorrogable a un any més), estableix, entre d’altres, que el

2015, el circ Raluy farà un espectacle especial a la ciutat, utilitzant les instal·lacions del teatre-Auditori i establint els carruatges museu a la plaça Victòria dels Àngels, on es podran visitar.

Característiques. el conveni contempla que el circ Museu posarà a disposició de l’Ajuntament un número concret d’entrades que seran utilitzades pels col·lectius socials que l’Ajuntament cregui oportú.

Conveni amb l’Ajuntament

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Cultura 29

d’Europa. Però també ha anat més enllà. De fet, és l’únic circ que ha actuat en els quatre continents. “Hem fet gira per Islàndia, Argen-tina, Noruega, Bèlgica, el Carib, Cos-ta Rica... i tan sols parlo dels dar-rers 15 anys, que és quan jo he estat aquí”, destaca Giribaldi. Però el més important, com apunta Giribaldi per aquesta projecció internacional, és que “és un circ que a l’hora de mun-tar noves produccions va a buscar els artistes on faci falta per aconseguir el que de veritat creu que és oportú presentar. I aquesta és la clau, avui en dia, per muntar un bon especta-cle de circ, perquè a cada país hi ha artistes especialitzats en alguna dis-ciplina particular. I si es vol tenir un bon trapezista cal saber on anar-lo a buscar, no conformar-se amb el que es té al voltant”.

Tot plegat, en un marc incompa-rable, amb un valor històric repre-sentat per la increïble col·lecció de carruatges de circ únics, restaurats per la pròpia família Raluy. En total, tenen més d’una vintena de carru-atges de finals del segle xix, a més de la carpa amb capacitat per a 800 persones.

ReconeixementsEl Circ Raluy ha estat reconegut amb diferents premis que n’avalen la seva qualitat. Cal destacar el Premio Nacio-nal de Circo (1997), el Premio Max que atorga l’Sgae (1999), el Premio Estrella de Mar al millor espectacle a Argentina (2000), i també a Argentina i el mateix any, el Faro de Oro. A Catalunya ha estat distingit amb la Creu de Sant Jor-di l’any 2005, i amb el Premi de Circ de Catalunya els anys 2010 i 2011. //

Parc de Can Vernet El circ va arribar a la ciutat el dimarts 2 d’abril, amb els carruatges d’època #artur ribera

Amb quin espectacle arriba el Circ Raluy aquest any? Presentem un espectacle –entre come-tes– “en evolució”, perquè acaben d’ar-ribar nous artistes. Amb tot, el fil con-ductor segueix el mateix que el que es va estrenar a Barcelona, Allegro; però per qüestions pràctiques, hem comen-çat a fitxar nous artistes durant el mes de març, que es poden aconseguir els millors en el panorama internacional. Acaben d’arribar nous artistes, que van estrenar fa poc més d’una setmana a Sabadell, com el Trio Bellissimo, un trio d’equilibristes ucraïneses, i un malaba-rista italià. A més, hi ha les noves pro-duccions de la casa: són les mateixes cares, però amb números nous.

Sant Cugat s’ha convertit en un punt de referència de la seva gira... El que intentem fer és tenir una gira estable i regular al 100%, perquè altres circs europeus molt importants que han aconseguit arribar a tenir estructures importants ho han fet a partir de tenir una gira regular. El que fem és presen-tar espectacles diferents cada any a la mateixa localitat, i d’aquesta manera s’aconsegueix fidelitzar el públic. Ens està costant, perquè a Catalunya encara no hi ha aquesta cultura. Però poc a poc està començant a funcionar. En aquest marc, Sant Cugat s’ha convertit en un dels punts de referència de la nostra

gira, al costat de Girona i Barcelona.

Què us ofereix en aquest sentit la ciutat? Sant Cugat, en l’àmbit cultural, és una ciutat molt oberta a les arts escèni-ques. Un exemple és l’èxit de l’Audito-ri de Sant Cugat, que crec que després de Barcelona, és una de les sales on es porten els espectacles de major impor-tància. Això significa que els habitants de Sant Cugat estan molt receptius en aquest sentit, i que l’Àrea de Cultu-ra de l’Ajuntament ha treballat perquè així sigui.

Com us acull el públic? El públic de Sant Cugat és molt fidel, i cada any va a més. A més, apreciem molt el tracte que ens brinda l’Ajuntament, perquè hi ha un respecte molt gran, sobretot de tempos, ja que mai ens ha passat arribar aquí i que en menys de dos mesos hi hagi passat un altre circ. I això és molt important. Tenim proves que el públic ens espera. //

C. Caballé

eNtreViSta William Giribaldi, artista i productor executiu

“El públic santcugatenc és molt fidel; sabem que ens esperen cada any”

#artur ribera

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201330 Cultura ActualitatCr

ítiC

a D

’Art

El galerista Canals ha reunit un conjunt d’obres de pintura, escultura, dibuix i fotografia de divuit artistes específics, és a dir, que habitualment exposen o han exposat més d’un cop en aquest

espai. La mostra és complexa per la varietat d’estils que s’hi presenten però això mateix la fa força interessant ja que d’una tirada podem contemplar i analitzar dife-rents tendències formals i estètiques de la nostra època. El galerista, front la diversitat de posicions, ha realitzat un esforç de coordinació i ha evitat que fos tan sols una reu-nió d’obres . Amb la incorporació de Teresa Farrés d’afini-tat noucentista, podem fer un recorregut per la història de l’art del segle xx i veure peces d’analogia amb l’expres-sionisme, l’informalisme, el mínimal, la nova objectivitat i també altres maneres de fer contemporànies sense nom o eclèctiques. I és que en un període d’intranquil·litat i d’in-seguretat com el que estem passant, l’art no mostra cap teoria avantguardista, cap tendència predominant, es dei-xen de banda els esquemes globals i cada artista escull el procediment que més s’adiu a les seves necessitats d’ex-pressió. Però la recerca per trobar allò propi és feixuga i pot portar a resultats divergents, fins i tot en l’obra d’un mateix artista. Això és evident en la trajectòria de Picas-so i es pot percebre en l’evolució artística de Josep Royo, un artista essencialment vinculat al tapís i inicialment a la Casa Aymat. Després d’unes dècades de gran activitat i de col·laboració amb diferents artistes, es replanteja la seva trajectòria i passa un parell d’anys de reflexió fora de l’am-bient artístic. L’obra que té exposada Enol de 1993 arrenca del món tèxtil i fent servir el seu llenguatge s’endinsa en el collage. Presenta uns plegats d’arpillera verticals incrus-tats en un suport de cartró tallat i marques de raspats i grafies sobre en els pigments de tonalitats verdes, ocres. La nova etapa genera canvis en el seu treball que es tor-na més auster i amb colors que evoquen la terra, el camp la pagesia i que s’adapta més a la seva època.

Imma PueyoCrítica

immapueyo@telefonica.net

Pintura, escultura, dibuix i fotografia d’època

imatge: Josep royo. ‘Enol’, 1993 #CEDiDa

SessionsArrenca la 9a temporada del Cicle Cinema d’Autor

El film es projectarà el 16 de maig. #CEDiDa

El 25 d’abril arrenca la novena tem-porada del Cicle Cinema d’Autor als Cine-mes de Sant Cugat. Una temporada que inclou la projecció de 14 pel·lícules en versió original i subtitulada, cada dijous a les 19.30 hores i a les 22.00 hores.

El cicle el presentarà l’historia-dor cinematogràfic Àngel Comas el dijous 11 d’abril al Cafè-Audito-ri. El 25 d’abril encetarà el cicle el film Amour, de Michael Haneke. Ja al mes de maig, el dia 2 es projec-tarà Quartet, de Dustin Hoffman; el dia 9, Dans la maison, de Fran-çois Ozon; el dijous 16, Terrafer-ma, d’Emanuel Crialese; el dia 23, Le prénom, de Mattieu Delaporte i Alexandre de la Patelliére. Tan-carà el mes, el dia 30, la pel·lícula Dupa Dealuri, de Christian Mun-giu. Al juny es projectaran quatre pel·lícules. La primera, el dia 6, Den skaldede frisor, de Susanne Brier. El dia 13, el film de Ralph Fiennes, Coriolanus. El dia 20 es podrà veu-re Poulet aux prunes, de Marjane Satrapi i Vicent Paronnaud. I la darrera del mes, el dia 27, serà De rouille et d’os, de Jacques Audiard. Io sono Li, d’Andrea Segre, serà la pel·lícula que obrirà el mes de juli-ol, projectant-se el dia 4. El dia 11 serà el torn de Infancia clandesti-na, de Benjamín Ávila. El dia 18 es projectarà el film català El bosc, d’Óscar Aibar. I tancarà el cicle, el dia 25, The Ides of March, de Geor-ge Clooney. // C. Caballé

PresentacióGuen Kelsang rabjor oferirà una conferència

El reconegut mestre budista oferirà una xerrada a la Casa de Cultura el diven-dres 12 d’abril a les 19 hores.

El Centre de Meditació Kadampa de Barcelona organitza a la Casa de Cultura una conferència gra-tuïta, a càrrec del mestre budista Guen Kelsang Rabjor, el divendres 12 d’abril. Una conferència durant la qual es presentarà el llibre del prestigiós Gueshe Kelsang Gyatso, Com solucionar els nostres proble-mes humans. Un llibre pensat per a la meditació i relaxació del cos i la ment. // Redacció

ProgramacióConeixem les propostes de La Unió per a aquest mes

Noves propostes a l’escenari #artur ribEra

L’espectacle teatral Chachas sense fron-teres enceta la programació del mes d’abril a la sala santcugatenca, aquest divendres dia 5, a les 22 hores.

El Teatre La Unió Santcugatenca acull un total de quatre especta-cles durant aquest mes d’abril. El primer, Chachas sense fronteres, el divendres 5 d’arbil. Un espectacle teatral en el qual dues dones de la neteja expliquen els seus viatges arreu del món, mitjançant especta-cles de claqué, música en directe i teatre. Tot amb molt d’humor i col-laboració del públic. La proposta per dissabte dia 6 és musical. D’aquesta manera, la formació local Blue Vel-vet presentarà el seu nou videoclip, Four sides, a les 21 hores, amb un concert-projecció. Ja el dia 20 d’abril torna el teatre a la sala. Aquest cop amb Joc d’atzar, amb el grup de tea-tre de la Universitat Internacional de Catalunya. L’espectacle comen-çarà a les 21 hores, i el preu de l’en-trada és de 4 euros per als socis, i 5 euros en general. Finalment, el 27 d’abril hi ha el concert benèfic Tot cantant ajudem La Unió, a partir de les 19 hores, i amb la participa-ció de la Coral Centro Castellano-Manchego, la Coral La Pinya (CEIP Pins del Vallès), Coral l’Harmonia, Cor Aulos, Cor Drama, i Coral La Unió Santcugatenca, a més de l’ex-hibició de gimnàstica estètica a càr-rec de l’equip infantil del CMSC. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Actualitat Cultura 31

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació

abcd

ReconeixementEl Club D’Aran rep el premi a la Millor Pel·lícula en el MIF

Un moment del film. #CeDiDa

El curtmetratge realitzat a Sant Cugat, Edgardo, el pescador ha estat guardo-nat en tres categories a l’International Festival of Shorts Films portuguès.

El film realitzat pel Club D’Aran de Sant Cugat, Edgardo, el pescade-ro, ha rebut el Premi a la Millor Pel·lícula al MIF International Festival of Short Films. Igualment, el festi·val portuguès ha reconegut Felipe Mosquera com a Millor Actor, en el paper d’Edgardo, i Gabi Sánchez com a Millor Actor Secundari, pel seu paper de client indecís. La pel·lícula, protagonitzada per joves d’entre 14 i 17 anys, socis del Club D’Aran, és una paròdia dels mals que patim en la societat. // Redacció

ArtEntretallers organitza un cicle de conferències

El Museu de Sant Cugat és l’escenari del cicle que s’ha iniciat el 3 d’abril i que durarà fins al 19 de juny, i que porta per títol Mirar sense veure. Una història de l’art oculta.

Entretallers, juntament amb el Museu de Sant Cugat, a organitzat el cicle de conferències Mirar sense veure. una història de l’art oculta. Un cicle que, des del 3 d’abril, i fins al 19 de juny, presentarà sis xerrades vinculades al món de l’art. Totes les sessions aniran a càrrec de Conxi·ta Coll, professora d’història de l’art de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat i Entretallers, i són gratuï·tes. Totes les conferències són gra·tuïtes, a les 19 hores, i el cicle es va iniciar el 3 d’abril amb la conferèn·cia Mantegna, el primer artista. La propera serà el 10 d’abril, amb El codi Miquel Àngel. // Redacció

Grau-Garriga té un espai al remodelat Museu de Montserrat. El Museu ha adqui-rit el tapís ‘Gestació’, que l’artista santcugatenc va fer l’any 1970, a l’Escola Catala-na del Tapís de Sant Cugat. #CeDiDa

La ‘Gestació’, al Museu de Montserrat

Art Col·lecció permanent

Anys enllà, de Sant Cugat encara no n’havia sentit ni parlar. Lluny, ben lluny de la memòria, sí que recor-

do les “anades a la muntanya” que es prodigaven força entre els veïns de Sants. Puc precisar que era bas-tant abans de la guerra, perquè de la guerra ençà es van acabar les excur-sions familiars. És a dir, no tenia més enllà de cinc o sis anys, potser set. Sovint, no sempre, enfilàvem els pares i jo Galileu amunt, travesse-ra de les Corts, Don Bosco, Vergós… Encara ara podria recordar, tancant els ulls, les campanes que sonaven en les capelles i capelletes de quan pujàvem Don Bosco amunt. L’esta-ció del tren de Sarrià estava llavors a l’aire lliure i més a prop que ara de les Tres Torres. Alguna vegada, en una vaqueria d’un carreró estret de Sarrià molt proper a l’estació, m’hi havien comprat un got de llet amb la tebior encara de la vaca recent munyida. El bitllet del tren ens era cinc cèntims més econòmic que si agafàvem el tren a Sants, i baixà-vem sempre a les Planes. Passàvem via. Deixàvem enrere el brogit de la font de l’Alba, el futbol i la cridòria i, per un camí de terra, caminàvem direcció a la Floresta, fèiem marrada entre els matolls de pujant a mà dre-ta i ens aturàvem sota de la masia de Can Borrell (si no m’erro de nom).Nosaltres, els pares, els tiets i cosins que sovint ens hi trobàvem, en dèiem “el pou”, perquè sota mateix de la masia hi havia una sínia girada sense pressa per una mula pacient. Sabíem que una mica més amunt hi havia la Floresta, però de Sant Cugat, ni gall ni gallina. Poc podíem pensar que, anys després, pujant, pujant a mà dreta, la Nuri i jo hi viu-ríem. //

Més anys enrere

Martí Olayaescriptor

martiolaya@telefonica.net

CRítICA CuLtuRAL

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201332 Cultura Actualitat

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

ELS DIJOUS A LES 19.30 I A LES 22 HCINEMES SANT CUGAT

Constantin Costa.Gavras

El capital

França 2012(114’)

Idioma: francès

11 d’abril

18 d’abrilEt si on vivait tous ensemble?(¿Y si vivimos todos juntos?)

Propera pel·lícula

Espai cEDit

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona)Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

A S S . R A D I O

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

per a la micro,petita

i mitjana empresa

CastellersEls Gausacs porten el primer 2 de 7 a casa el dia 7 d’abril

Una actuació de la colla. #amanDa BErnal

Els Castellers de Sant Cugat plante-gen per primer cop a casa el 2 de 7, el diumenge 7 d’abril a les 12.00 hores a la plaça d’en Coll.

Aquesta serà la primera actuació de la temporada a domicili i esta-ran acompanyats pels Castellers de Sants i la Colla Castellera Jove de Barcelona. Una actuació que per-metrà tenir presència castellera al barri del Monestir, poc habituat a acollir aquestes actuacions. A més, marca un primer punt d’acceleració de la temporada, a cinc setmanes de la tradicional actuació de Sant Ponç, l’11 i el 12 de maig, la qual permet veure els primers reptes dels caste-llers locals a la plaça del Monestir. Per primer cop, els Gausacs es plan-tegen portar a plaça la primera tor-re de 7 de la temporada, fent un pas més en una arrencada de tempora-da de consolidació. // Redacció

El regidor de Cultura, Xavier Escura, apunta que fa més d’un any que s’està treballant en una exposició que és un reconeixement a un esclat creatiu que hi va haver a la Floresta, amb Josep Maria Toutain, Marcel Miralles, Berenguer, i el mateix Lluís Ribas, entre altres.

Ho ha promogut el mateix Ribas, que de fet, va treballar amb ells. En aquest sentit, Ribas ha apuntat que “la ini-ciativa parteix a partir de la mort de Toutain, i més tard la de Berenguer, quan vaig veure la necessitat de recor-dar aquesta gent que va portar el nom de Sant Cugat arreu del món, com a pioners en la creació de la indús-tria del còmic”. El comissari de l’ex-posició serà el mateix Marcel Mira-lles i l’objectiu, com apunta Ribas, és “recordar, perquè hi ha molta gent que no coneix el moviment que hi va haver a la Floresta als anys 70, amb una sèrie d’artistes que van fer el pri-mer serial, 5xinfinito, que va voltar arreu del món, sent un dels més cotit-zats”. Actualment s’està treballant en la recopilació i arxiu d’originals, tot fent contractes-conveni de dipò-sit amb els autors de cara a l’exposi-ció que se celebrarà a finals d’any, o entre desembre d’aquest any i el

març del 2014. S’ubicarà a la Casa de Cultura, però, com ha apuntat Escu-ra, “també a la Floresta hi haurà una part, perquè és allà on es va generar tot”. Veient la quantitat d’originals rebuts, i l’interès que ha demostrat la proposta, Escura ha destacat que “hem arribat en un moment que hem vist que això és un patrimoni incre-ïble i que està agafant unes dimen-sions importants. El mateix Ribas va proposar de fer un centre, a llarg termini”. Un centre que servirà per “tenir la possibilitat de tenir en dipò-sit permanent aquestes donacions de primeríssima línia i que ens per-metrà obrir un espai permanent”. //

Art El moviment del còmica a la Floresta

La il·lustració local en una “magna exposició”

El còmic ‘El Víbora’ va nèixer de la mà d’un santcugatenc #cEDiDa

C.Caballé i A.Guinó

la frasEEls Tallers de Teatre Sílvia Servan són més que

teatre; són una escola de vida i de valors ”Roger Casadellàactor i professor de teatre

ExposicióLa Biennal d’Art Contemporani, a OlesaDes d’aquest divendres 5 d’abril, l’Espai d’Art de la Passió (Teatre de la Passió) d’Olesa de Montserrat acull l’exposició itinerant organitzada des de Sant Cugat, la XVIII Biennal d’Art Contemporani Català. En aquesta mostra, nou artistes joves de Catalunya mostren els seus treballs, posant de manifest el moment creatiu que viu el país.

Espectacle‘Oleanna’, la proposta teatral del divendres5 D’aBril, al tEatrE-aUDitori

Oleanna és una de les obres més intenses i controverti-

des de David Mamet, una peça clau de la dramatúrgia contem-porània que porta de nou a l’es-cenari santcugatenc l’actor Ramon Madaula, acompanyat per l’actriu Carlota Olcina.

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Actualitat Cultura 33

Crít

iCa

De t

eAtr

e

La proposta sembla abocada al fracàs més absolut. Una barca navegant en un mar estrany que la fa pujar i baixar, segons les circumstàncies. Dos ger-mans que semblen cercar alguna cosa més que la

pesca necessària per poder subsistir. Un dels germans amb un peu a terra telefonant a Bàrbara, un amor que ens dóna la impressió que no li fa massa cas. L’altra dirigint l’acció amb un xic de despotisme i mostres de superioritat gratuï-tes . Un gos del que només veiem la cua i sentim bordar en determinades ocasions. I, per acabar-ho d’adobar, un idi-oma estrany que barreja sons que recordem alguna llen-gua eslava, català, italià i invencions fonètiques que, ves per on, acaben per fer-nos entendre perfectament tot el que passa sobre aquesta extraordinària embarcació i els no menys especials navegants... fins l’aparició d’una esco-pinya gegant, l’anunciat big berberecho que, a més a més de les seves desorbitades dimensions, amaga altres coses, la més evident una sirena que ens porta fins a les històries mil·lenàries de Les mil i una nits o a l’Odissea o un dimoni de les profunditats marines.Un espectacle que dóna amb escreix molt més del que et podies imaginar perquè té com a ingredients fonamen-tals la creativitat, l’esperit de la invenció sostinguda pels mites ancestrals i els elements fonamentals de qualsevol civilització que ha generat la humanitat: la vida, la mort, la família, l’amor, la por, el misteri d’allò desconegut, els sen-timents que van de l’afecte a l’odi, de compartir-ho tot a l’egoisme total. Un treball excel·lent de dos actors i crea-dors joves, Oriol Vila i Jordi Oriol, que han concebut un joc escènic d’una qualitat remarcable capaç d’anar on vulgui, qualsevol cultura, perquè sense saber que diuen els seus personatges tothom entendrà de què parlen.

BIG BERBERECHO (La Gran Escopinya).Direcció, creació i interpretació: Jordi Oriol i Oriol Vila. Escenogra-fia: Dani Poy. Vestuari i atrezzo: Sílvia Delagneau. Música original i disseny de so: Carles Pedragrosa. Il·luminació: Alex Aviñoa. Lloc i dia: Teatre Auditori. 22 de març.

Juguem?

Big Berberecho #CeDiDa

eduard JenerCrític

eduardjener@telefonica.net

teSiS SoBre un...16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h

LoS ÚLtiMoS DÍASDV.-DG.: 20.20 - 22.30 hDL.-DJ.: 18.25 - 22.55 h

eFeCtoS SeCunDArioS16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h

GrAnDeS eSPerAnZAS17.00 h

eL CineMADe CASA tevA

FA 20 AnYS 1/04/1993

L’esbart, a la inauguració del Centre CulturalEl president de l’Esbart Sant Cugat Joan Rovira anuncia que l’entitat protago-nitzarà un “gran espectacle” a la inauguració del Centre Cultural, format pel Teatre-Auditori, els cinemes i l’Escola de Música. #notíCia apareGuDa a ‘eLs 4 Cantons’

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201334 Publicitat

010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

De 17 a 20 h Pl. d’en Coll i Xalet NegreUna festa per als més men-uts del barri!Per a totes les edats. Entrada lliure. Jocs gegants de Quiràlia, podreu fer de pintorescos artistes amb els Carrers d’Art de DeTotsKolors. A les 18 h l’espectacle d’ombres xineses “L’Elefant llunàtic” amb Lydia Encinas (recolliu la invitació a par-tir de les 17 h).I les activitats familiars “Jugant per la igualtat” i “Qui fa Què a la llar” A càrrec de Marinva amb la col·laboració dels Geganters de Sant CugatOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Pou d’Art“Art en família”Activitat gratuïta. L’artista Josep Massana explicarà el seu procés creatiu i després es podrà experimentar als tallers de Pou d’ArtOrganitza: Pou d’Art

18 h Can NinotTitelles. “Els tres porquets”A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Preu 7 €. Més informació i reserves: info@canni-not.cat i 626 59 89 21També diumenge 7 a les 12 hOrganitza: Can Ninot

20 h Casal de Joves TorreBlancaMostra de dansa del projecte la Teulada (Taulacció)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

21 h Teatre La UnióConcert. Blue Velvet i presentació de videoclipPreu: 8 €, 6 € pels socis. El trio femení santcugatenc Blue Velvet, format per Letícia Martín, Anna Figueras i Laura Peinado, presenta el videoclip “Four Sides”. Amb la Color’s Band.

21 h Casal Mira-solTeatre. “D’ara a demà”

5 Divendres

19.30 h Casino la FlorestaCicle de cinema de muntanya. “Tocando el vacío” (“Touching the Void”)Director: Kevin Macdonald. Regne Unit, 2003. Documental. Organitza: Club Excursionista Independent (CEI) de Catalunya

21 h Teatre-AuditoriTeatre. “Oleanna”, de David MametPreu: 26 €. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas. Intèrprets: Ramon Madaula, Carlota Olcina. En acabar la funció, a la platea del teatre, Ramon Madaula, Carlota Olcina i David Selvas parlaran de l’obra.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre La UnióTeatre. “Chachas sense fronteres”Preu: 8 €, 6 € pels socis. Intèrprets: María Luisa Oliva Morro (Malu Morro), i Adriana Aguilar Santolaya (XinXeta). Espectacle teatral-cabareter-còmic-musical.Organitza: La Unió Santcugatenca

6 Dissabte

12 h Museu del MonestirVisita teatralitzada. “Deixeu parlar els capitells..., ells ho saben tot!Amb Mira-sol Teatre. Preu: 2€. Places limi-tades. Per més informació truqueu al 93 675 99 51Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h AbacusContacontesActivitat gratuïta. Organitza: Abacus

12 h Casa de CulturaVisita comentada a l’exposició “Emoció vs. Racionalitat”, de Patrizia LohanA càrrec de l’artistaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

17 h Casa de CulturaTaller de robòticaDe 17 a 20 h. Adreçat a públic familiar. Robòtica i programació per als més petits. Preu: 5 € els infants i 7 € els fami-liars acompanyants. Informació i inscrip-cions a info@kidsnotv.comOrg.: British Summer (projecte Kidsnotv)

de Manuel de PedroloA càrrec de la Cia. In-Fusió Teatre. Direcció i dramatúrgia: Teresa Canas. Entrada reservada: 5 € i a taquilla: 8 €. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.catOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

7 Diumenge

D’11 a 13 h Capella de Sant DomènecPortes obertes a la capella de Sant DomènecOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu del MonestirVisita a l’exposició permanent “Oració, treball i poder”Preu: 2 €. Places limitades. Per més informació truqueu al 93 675 99 51Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Cinemes Sant CugatCinema en família. “Els cadells i el codi de Marco Polo”Preu taquilles: 4,30 €; 4 € per Internet. www.cinesa.es Director: Sergio Manfio. Espanya, Itàlia, 2011Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cinesa

18 h Casino la FlorestaTitelles. “Els tres porquets”A càrrec de la Cia. Tian Cusidó. Edat recomanada: a partir de 3 anys. Entrada reservada: 3 € i a taquilla: 5 €. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.catOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

19 h Casal de Cultura ValldoreixTeatre breu. Dario Fo i Isabel-Clara SimóEntrada 6 €; joves i gent gran 4 €. Obres: “La dona sola” i “El despertar”, de Dario Fo; i “Ja t’ho deia jo”, d’Isabel-Clara Simó. A càrrec del Grup de Teatre EspiralOrganitza: Grup de Teatre EspiralPatrocina: EMD Valldoreix 8 Dilluns

19 h Casa de CulturaConferència. “Exemples

d’historietes de la música”Entrada lliure. A càrrec de Joan Casajoana, soci del Banc del TempsOrganitza: Banc del Temps de Sant Cugat

20 h Museu del MonestirConferència. “L’Europa que pot ser. L’Europa dels ciutadans”Ponents: Maria Badia, eurodiputada del grup socialista; i Ferran Tarradellas, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona. Del cicle “L’Europa que tenim, l’Europa que volem”Organitza: Fundació Sant Cugat

9 Dimarts

17.30 h Arxiu Nacional de CatalunyaConferència. “Pau Casals a la Casa Blanca”A càrrec de Josep Pascual, director artístic i cap de producció de Columna Música.També dijous 11Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU)

19 h Museu del MonestirPresentació de llibre. “Les veus de la influència”De Toni Vall. A càrrec de Carles Pérez de Rozas.Organitza: Òmnium Cultural Sant CugatPatrocina: Sisquella Solucions Empresarials

10 Dimecres

De 17 a 21 h Casal de Joves TorreBlancaTrobada entre els instituts de hip-hop i música en directeOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Biblioteca de Mira-sol Marta PessarrodonaHora del conte. Atzars, contes per volarA càrrec de SherezadeOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

19 h Arxiu Nacional de CatalunyaConferència. “Victòria dels Àngels i l’Òpera”

Agenda abril del 5 al 13

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Publicitat 35

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informa-ció publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

A càrrec de Jorge Binaghi. Del “Cicle de música Victòria dels Àngels”.Organitza: Òmnium Cultural Sant Cugat

19 h Museu del MonestirConferència. “El codi Miquel Àngel”Entrada lliure. A càrrec de Conxita Coll. Del cicle de conferències “Mirar sense veure. Una història de l’art oculta”.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat20 h Casa de CulturaEl documental del mes. “No sóc una estrella del rock” (“I’m not a rock star”) Entrada gratuïta. Una proposta de Paral·lel 40. Direcció: Bobbi Jo Hart (Canadà, 2012). VO en anglès i francès subtitulada en català.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

11 Dijous

De 19 a 20.30 h AbacusGrup de lectura. “Una màquina d’espavilar ocells de nit”, de Jordi LaraPreu: 5 € per socis, 6 € per no socis.

Trobada del Grup de lectura per adults, Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Cal inscripció prèvia.Organitza: Abacus

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d’autor. “El capital”Preu a taquilles 4,30€ i per internet 4€ Del director Constantin Costa-Gavras. França, 2012. Idioma: francès.Org.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

20 h Cafè AuditoriTupperBookTertúlia literària: “Parlem de dones amb sentiments: Elles tenen la paraula”. Sessió a càrrec d’Àngels Tolosa, de la Llibreria Alexandria. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

21 h Cafè AuditoriParlem de... “Cinema d’autor”Amb Àngel Comas, periodista i historia-dor cinematogràfic. Presentació de la 9a temporada del cicle ‘Cinema d’autor’ (del 25 d’abril al 25 de juliol). Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 Divendres

19 h Casa de CulturaPresentació de llibre. “Cómo solu-cionar nuestros problemas huma-nos”De Gueshe Kelsang Gyatso.

21 h Casal de Mira-solTeatre. “Trau”, de Guillem AlbàDirecció: Guillem Albà. Intèrprets: Guillem Albà i Blai Rodríguez. Entrada reservada: 5 € i a taquilla: 8 €. Reserva d’entrades a: entradesxccp@santcugat.catOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

21 h Monestir de Sant CugatConcert. “Esplendors de la polifo-nia vocal barroca i del s. xx”Preu 10€. Concert a benefici de Càritas. A càrrec del Fòrum Vocal i Camerata Sant Cugat. Direcció: Xavier Sans i Xavier Baulies.Organitza: Camerata Sant Cugat

13 Dissabte

De 9 a 15 h ZEM La Guinardera

Rugbi: Campionat autonòmic d’Espanya de seleccions autonò-miques de sub16També el 14 d’abrilOrganitza: Club de Rugby Sant Cugat

Diumenge 7 d’abril12 h Casino de la Floresta

M. Àngels Quadres presenta “El Casino. Cultura i Florestans”Del 7 d’abril al 12 de maig

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201336 Esports Hoquei sobre herba

Divisió d’Honor Femenina La Real Sociedad, possible adversari

Després de no classificar-se en les dues últimes tem-porades per disputar el play-off pel títol de lliga de la Divisió d’Honor, el pri-

mer equip femení de la secció d’ho-quei sobre herba del Junior FC ja s’ha assegurat matemàticament una de les quatre primeres posicions que donen el dret a jugar el play-off.

Els quatre equips que es disputa-ran el títol de la màxima categoria de l’hoquei sobre herba estatal seran la Real Sociedad (Sant Sebastià), el Club de Campo (Madrid), el San Pablo Valdeluz (Madrid) i el Juni-or FC. El conjunt de Sant Cugat

serà l’únic club català que juga-rà aquest play-off. L’encreuament de semifinals serà el primer contra el quart i el segon contra el tercer. Tot apunta que el Junior FC, quart amb 28 punts, s’haurà d’enfrontar a la Real Sociedad, primer amb 34 punts. La Federació Espanyola d’Ho-quei Sobre Herba encara no té defi-nit quins seran els caps de setmana que es jugaran les semifinals i final del play-off, però tot fa pensar que s’iniciarà el cap de setmana del 20 i 21 d’abril.

Per a Joan Vidal, entrenador del Junior FC, qualsevol dels possibles rivals és complicat i assegura que

“més que pensar en l’adversari amb el qual ens tocarà jugar, hem de pen-sar en nosaltres mateixos”. El pri-mer partit de les semifinals es jugarà al camp de l’equip més mal classifi-cat a la lliga, el segon a camp contra-ri i el tercer (en cas d’empat a victò-ries) es tornaria a jugar a l’estadi del conjunt més ben classificat. Vidal ha assenyalat que té “bones vibraci-ons” de cara aquest play-off pel títol.

Últimes dues jornadesEn les dues últimes jornades de lli-ga, el Junior FC ha de jugar contra el CajaCantabria Sardinero, onzè i penúltim amb 12 punts, i la Real Soci-edad, líder amb 34 punts. El Junior FC visita aquest diumenge, 7 d’abril, a les 12.30 hores, el CajaCantabria Sardinero, mentre que el diumen-ge 14 d’abril rebrà el primer classifi-cat de la Divisió d’Honor Femenina.

El Junior FC afronta aquest par-tit al camp del CajaCantabria Sardi-nero amb l’objectiu de sumar els dos punts en joc. “Serà un partit com-plicat perquè el CajaCantabria Sar-dinero s’hi juga la permanència. A més, aquest conjunt ja ha esgarra-pat punts a equips que ocupen la part alta de la taula classificatòria”.Sigui com sigui, Joan Vidal no es pro-posa una altra fita en aquest tram final de la lliga regular d’“anar a totes i sumar els quatre punts en joc”.

A la Copa de la ReinaEl Junior FC ja s’ha classificat per jugar, del 23 al 26 de maig, en una nova edició de la Copa de la Reina, que enguany se celebrarà a les instal-

lacions de l’RC Polo de Barcelona. Per a Vidal, el torneig del KO és una competició “molt atractiva” i l’ob-jectiu de l’equip “és guanyar-la”. Hi jugaran els vuit millors equips de la Divisió d’Honor Femenina un cop acabi la lliga. //

El Junior FC tornarà a jugar el ‘play-off’ pel títol de lliga

Sempre apostant pel planter El Junior FC femení d’hoquei sobre herba està fent una temporada molt bona #PERE FERNÁNDEZ

Real Sociedad El líder de la lliga regular és el possible rival en les semifinals del ‘play-off’. Peculiaritat És l’únic equip català que s’hi ha classificat

Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

EN coNtExt

Objectius. El primer equip masculí d’hoquei sobre herba del Junior Fc afronta les tres últimes jornades de Divisió d’Honor A amb un doble objectiu: aconseguir la classificació per jugar la copa del Rei i assegurar-se, com a mínim, la sisena posició entre un total de dotze equips al campionat.

Doble jornada. Aquest cap de setmana del 6 i el 7 d’abril, el Junior Fc podria assegurar-se matemàticament el passi per jugar el torneig del Ko, que es farà a l’Rc Polo de Barcelona, entre el 23 i el 26 de maig. Dissabte, a les 13 hores, el Junior Fc, sisè amb 17 punts, rep el club Egara, tercer amb 31 punts, i diumenge, a les 11 hores, també juga a casa amb la UD taburiente, setè amb 13 punts. En l’última jornada de lliga (el diumenge 14 d’abril), el conjunt blau-i-negre es desplaçarà al camp de l’Atlético San Sebastián, novè amb 12 punts.

La valoració del tècnic. Fede González, l’entrenador del Junior Fc masculí, ha assegurat que el seu equip “està fent una temporada històrica en el retorn del Junior Fc a la Divisió d’Honor A”, la màxima categoria de l’hoquei sobre herba espanyol.

El Junior FC, amb un peu i mig a la Copa del Rei

“En el ‘play-off’ pel títol, més que pensar en el rival que ens tocarà, hem de pensar en nosaltres”Joan Vidal, entrenador del Junior Fc

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Actualitat Esports 37

Més de mig miler de karatekes d’ar-reu de Catalunya van participar en el 7è Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Karate que organitza cada any el Club Karate Sant Cugat.

Un total de vint-i-cinc clubs d’arreu de Catalunya van participar en el 7è Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Karate que es va fer el dissabte 23 de març en les categories mascu-lí i femení benjamí, aleví, infantil, juvenil, cadet, sènior i màster (+34 anys). El Club Karate Sant Cugat va aportar al voltant d’un centenar de participants, però també hi van participar karatekes de cinc esco-les santcugatenques, el Santa Isa-bel, el Pureza de María, el Pi d’En Xandri, el Collserola i La Farga, així

com del centre Meet Gym. El presi-dent del CK Sant Cugat, Salvador Álvarez: “Hi ha un nombre més ele-vat de clubs, encara que ha baixat el nombre de participants per club. Però entenem que això vol dir que han vingut els millors dels millors”. Sis esportistes del Club Karate Sant Cugat van fet podi. Óscar Marto-rell ha quedat campió de la catego-ria màster masculí A; Andrea Klein segona en la categoria sènior feme-ní A; Josep Ortiz tercer en la catego-ria sènior masculí A; Laura Montero tercera en la categoria cadet femení A; Clara Blasco segona en la catego-ria juvenil femení A; i Arnau Vida-lleval tercer en la categoria aleví masculí A. //

Campionat Han participat 25 clubs de Catalunya

Els millors karatekes catalans al 7è trofeu

Fins a cinc-cents karatekes van participar en el trofeu #AmAnDA bernAl

Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201338 Esports Actualitat

El Club Esportiu Valldoreix va acollir la sisena edició del Nike Tour Junior de tennis, un dels circuits en les categori-es sub-12 i sub-14 de més prestigi a esca-la nacional i internacional.

Fins a 600 jugadors i jugadores van jugar el torneig Nike d’aquest any, i d’entre els quals, entre 20 i 30 tennis-tes són de Sant Cugat. El director del torneig, Roger Badia, va assenyalar en declaracions al Diari De Sant Cugat que “el de Valldoreix és el torneig del Nike que més gent ve, és un torneig consoli-dat, les dates acompanyen i se’ls trac-ta molt bé”. Badia va assegurar que “organitzativament, el torneig ha sor-tit molt bé i el nivell de tennis ha estat molt alt, s’han vist molt bons partits”.

En el quadre masculí aleví, el ven-cedor va ser Nicolás Álvarez, cap de sèrie número 4, que va derrotar Eduard Coronado (3) en la final jugada el dijous 31 de març per 6-2 i 6-3. En el femení, la guanyadora va ser la favorita, Cristina Mayorova (1), que va vèncer per 6-3 i 6-4 Inés Benito (7). En la categoria infan-til, Lucas Franco, cap de sèrie núme-ro 1, per un doble 6-1, va guanyar Niki-ta Tatyanin (2). En la final femenina Eva Guerrero (9) ha vençut per 6-0 i 7-6 Paula Arias (2).

Durant nou dies, el Club Esportiu Valldoreix ha acollit la sisena edició del Nike Tour Junior de tennis, un dels cir-cuits en les categories sub-12 i sub-14 de més prestigi a escala nacional i inter-nacional. El de Valldoreix ha estat el tercer campionat del circuit Nike, des-prés de passar per Madrid i València.

El Club Esportiu Valldoreix orga-nitzarà, del 22 al 28 d’abril, la tercera edició consecutiva del Torneig Salerm Cosmètics de pàdel. Aquest campi-onat federat, que forma part del Cir-cuit Català de Pàdel de la federació catalana, es jugarà en la categoria Grand Slam, la categoria més impor-tant d’aquest circuit. //

Tennis Va tenir lloc al Club Esportiu Valldoreix

600 tennistes juguen al sisè Nike Junior Tour

Imatge d’una de les finals d’aquesta competició de tennis #PERE FERNÁNDEZ

Redacció

RugbiIan Schofield, del CR Sant Cugat, campió d’Europa sub-18

El jugador cadet del club santcuga-

tenc Ian Schofield Claramunt va dispu-tar el campionat l’europeu de la catego-ria sub-18 amb la selecció espanyola a Grenoble, França.

Ian Schofield Claramunt, jugador del Club de Rugby Sant Cugat, ha quedat campió de la Divisió A del Campionat d’Europa sub-18 amb la selecció espanyola de rugbi. L’equip espanyol va vèncer a la final del cam-pionat, disputada el divendres 29 a Grenoble, França, per un contun-dent 47-0 la selecció de Rússia.

Schofield va ser titular en aquest important partit que permetrà a la selecció disputar la promoció d’as-cens a la Divisió d’Elit, on juguen seleccions com Anglaterra, Gal·les o França. La promoció d’ascens a la Divisió d’Elit la jugaran a finals d’any Espanya, Rússia, Portugal i Geòrgia. D’aquests, dos estaran entre els millors d’Europa. Ian Scho-

field és jugador del cadet del Club de Rugby Sant Cugat. // Redacció

RugbiEl Club de Rugby vol acabar segon i jugar el ‘play-off’

El segon lloc del grup 1 de la Divisió d’Honor B es decideix en aquesta últi-ma jornada de lliga contra el Bera Bera RT. Dissabte, a les 17 hores, a la ZEM La Guinardera.

El segon lloc del grup 1 de la Divi-sió d’Honor B es decideix en aques-ta última jornada de lliga, on el Club de Rugby Sant Cugat, tercer, rep dis-sabte, 6 d’abril, a les 17 hores, el Bera Bera RT, i l’Oviedo RC, segon, visita el FC Barcelona. El segon lloc, que dóna l’accés al play-off d’ascens, l’ocupa l’Oviedo ja que acumula més victò-ries. Si els santcugatencs guanyen i l’Oviedo no ho fa, el CR Sant Cugat seria segon, i si l’Oviedo guanyés, els blau-i-negres podrien quedar segons si guanyen amb bonus. La victòria amb bonus de l’Oviedo deixaria el CR Sant Cugat sense play-off.

El Club de Rugby Sant Cugat orga-nitzarà el dissabte 15 de juny la ja desena edició del Seven Internaci-onal. En aquest prestigiós torneig d’estiu està previst la participació d’una vintena d’equips, 16 en la cate-goria masculina i 4 en la femenina. Per a més informació podeu consul-tar el web www.santcugatsevens.com. // Redacció

Ian Schofield, a la dreta #AR PoblE Nou

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Publicitat 39

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201340 Esports Actualitat

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària celebrada en data 19 de febrer de 2013, va adoptar acord, que copiat literal de l’Acta, diu:

“12.- PROPOSTA DE COMPLEMENTACIÓ D’ACORD MUNICIPAL RELATIU A TERMINIS EN LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES I SUSPENSIÓ DE RÈGIM DE COMUNICACIÓ PRÈVIA PER A 1es. OCUPACIONS – ISJ:28/13.

PRIMER.- COMPLEMENTACIÓ ENVERS TERMINIS DE LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.

Atès que la Junta de Govern Local en sessió de data 9 de desembre de 2008, va adoptar acord relatiu a terminis d’inici i acabament de llicències urbanístiques, fixant el termini aplicable a tots els nous supòsits de llicències urba-nístiques i instal·lacions i a aquelles llicències urbanístiques atorgades amb anterioritat en els següents termes:Termini d’inici d’obres i instal·lacions: 36 mesos des de la notificació de la llicència.Termini d’acabament d’obres i instal·lacions: total termini des de la notificació de la llicència, de 60 mesosConsiderant els continguts derivats de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, que modifiquen els del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC), regulant en la Dis-posició Transitòria Primera la possibilitat de sol·licitar i atorgar la pròrroga de les llicències atorgades d’acord amb la normativa tècnica anterior en matèria d’edificació i d’habitatge, establint un règim transitori, possibili-tant una pròrroga extraordinària per a que les persones titulars d’obres atorgades abans de l’entrada en vigor d’aquella llei que no hagin començat o les obres hagin quedat paralitzades per causa de l’actual conjuntura de crisi econòmica en el sector de la construcció, puguin, en conseqüència, iniciar o continuar les obres sense necessitat de sol·licitar una nova llicència adaptada a les exigències derivades de la nova normativa tècnica en matèria d’edificació i d’habitatge, essent suficient, en el seu cas, la rehabilitació de llicència atorgada en el seu moment. Aquesta rehabilitació de llicència i pròrroga subsegüent, és admissible sempre que la llicència atorga-da estigui en vigor o hagi caducat amb posterioritat a l’1 de gener de 2008, tot això en base a la disposició refe-rida, el contingut literal de la qual és:“1. Les persones titulars de llicències d’obres en vigor, atorgades de conformitat amb la normativa tècnica en matè-ria d’edificació i d’habitatge anterior a la normativa aplicable a l’entrada en vigor d’aquesta llei, poden sol·licitar la pròrroga de la vigència en les circumstàncies següents:Si, després d’haver iniciat l’execució de les obres autoritzades, no poden finalitzar-les en els terminis fixats per cau-sa de la conjuntura actual de crisi econòmica en el sector de la construcció.Si s’ha iniciat l’estructura de l’edifici i l’adaptació de les obres executades a les exigències derivades de la normati-va tècnica en matèria d’edificació i d’habitatge aplicable a l’entrada en vigor d’aquesta llei resulta inviable econò-micament.Si les obres autoritzades són conformes a la legislació i el planejament urbanístic vigents en el moment de sol-licitar la pròrroga en tots els aspectes no relacionats amb les exigències especificades a la lletra b.2. Les persones titulars de llicències d’obres que hagin caducat a partir de l’1 de gener de 2008, que hagin incorre-gut en les circumstàncies especificades per l’apartat 1, poden sol·licitar-ne la rehabilitació i la pròrroga.3. El termini màxim de pròrroga de les llicències d’obres a les quals fan referència els apartats 1 i 2 és el 31 de desembre de 2014.4. No són aplicables a les llicències regulades per aquest article les determinacions de l’article 189 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010”.En base a la necessitat d’ajustar les realitats constructives de l’obra d’edificació particular al règim jurídic de les lli-cències d’obres i instal·lacions, i en exercici de les necessàries activitats de foment de l’edificació, com instrument generador de l’activitat econòmica que ha de ser impulsada per tots els àmbits públics i privats, S’ACORDA:- APROVAR i APLICAR el règim transitori del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, de conformitat amb allò establert a la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de manera que afavoreixi la reactivació del sector de la construcció en la conjuntura actual de crisi econòmica, donant cobertura a tota sol·licitud de pròrroga de llicències d’obres atorga-des amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, d’acord amb la normativa tècnica anterior en matèria d’edi-ficació i d’habitatge vigent en el moment d’atorgament de la llicència, sempre que la llicència estigui en vigor o hagi caducat amb posterioritat a l’1 de gener de 2008.

SEGON.- SUSPENSIÓ DEL RÈGIM DE COMUNICACIÓ PRÈVIA EN PRIMERES OCUPACIONS D’EDIFICIS.

1r.- CONSTATAR la concurrència de la Interlocutòria del Tribunal Constitucional que suspèn en haver acordat admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei del Parlament de Catalunya, entre d’altres l’article 64.4) de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, que modifica el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que afegeix un apartat 5è a l’article 187, en els següents termes literals:“5. Resta subjecte al règim de comunicació prèvia a l’ajuntament, d’acord amb el procediment que estableix la legislació de règim local, la primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions. La comunicació s’ha d’acompanyar de la certificació del facultatiu director que acrediti la data del finiment de les obres i del fet que aquestes s’han efectuat d’acord amb el projecte aprovat o amb les modificacions posteriors i les condicions impo-sades, i que l’edificació està en condicions d’ésser utilitzada.”2n.- ACORDAR en coherència amb la Interlocutòria referida en el punt anterior, suspendre temporalment l’aplica-ció de l’article 25 de l’Ordenança Municipal per l’Agilització dels Tràmits de Llicències Urbanístiques, que havent estat promoguda, tramitada i aprovada per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, entrà en vigor a partir del dia 20 de gener de 2012, data de publicació del corresponent edicte d’aprovació definitiva en el Butlletí Oficial de la Pro-víncia de Barcelona, tot això considerant que la norma del Parlament de Catalunya constitueix el títol habilitant necessari que s’ha d’observar en el desplegament de la capacitat reglamentària de l’Ajuntament a través de l’Orde-nança per agilització del tràmit de llicències urbanístiques.3r.- APLICAR a les sol·licituds de primera ocupació dels edificis construïts el règim general aplicable a les llicènci-es urbanístiques d’acord amb els continguts del vigent Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Regla-ment d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals, i Ordenança municipal de 20 de gener de 2011 d’Agilització del Tràmit de Llicències Urbanístiques en allò relatiu a la documentació i de més tràmits compatibles durant el termini de suspensió temporal del règim de comunicació prèvia.

TERCER.- PUBLICITAT DELS ACORDS ANTERIORS.

1r.- ATORGAR als presents acords la corresponent publicitat mitjançant edictes a inserir en els taulers públics municipals, premsa local i Butlletí Oficial de la Província, i associacions professionals d’àmbit local als efectes de facilitar la necessària participació ciutadana i en ordre a activar i fomentar la construcció dins el municipi.2n.- NOTIFICAR els presents acords al Servei municipal d’Intervenció en l’Edificació als efectes procedents.”Contra els anteriors actes administratius, que són definitius en via administrativa, podeu interposar, potestativa-ment, recurs de reposició davant l’òrgan que el va dictar en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la recepció d’aquesta notificació, o directament recurs contenciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona. Transcorregut un mes des de la inter-posició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu. No obstant això, podreu interposar-ne qual-sevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement, a Sant Cugat del Vallès, el 28 de febrer de 2013.

L’alcaldessa, Mercè Conesa Pagès

EDICTE

PàdelEl Junior FC acull les finals del Sant Cugat Is Open

Imatge d’un dels partits #AMANDA BERNAL

Les parelles Jiménez-Sanmartí i Gayo-so-SainzFins van ser campiones entre les 137 parelles que van participar en aquesta prova del Circuit Català de Pàdel de la categoria d’or.

El Junior Sport&Spa va acollir el diumenge 24 de març les finals del torneig Sant Cugat Is Open, prova de la categoria d’or del Circuit Català de Pàdel que es disputa des del pas-sat dilluns. Aquesta prova, patroci-nada pel Banc Sabadell, és la segona més important del circuit i hi par-ticipen les millors parelles de tota Catalunya. Un total de 137 parelles van disputar aquest torneig que avui ha arribat al seu dia culminant amb les finals de la primera, segona i ter-cera categoria masculina, i prime-ra i segona categoria femenina. En la primera categoria masculina van guanyar els caps de sèrie número 1, Enric Sanmartí i Miquel Jiménez,

que van vèncer en tres sets (6-4, 3-6 i 6-2) la parella formada per J. Benzal i R. Díaz. En la femenina de primera categoria, Eva Gayoso i L. Sainz van guanyar, també en tres sets (4-6, 6-4 i 7-6) Marta Marrero i Nelsa Brito.Aquesta és la segona vegada que el Junior FC organitza un torneig del Circuit Català de Pàdel en la cate-goria d’or. // Redacció

CoordinadoraLa primera Jornada Multiesportiva serà el 16 de juny

La jornada ludicoesportiva pretén promocionar els diferents esports que es practiquen a la ciutat i també que els santcugatencs coneguin aquesta enti-tat amb uns quinze anys d’història .

La Coordinadora d’Entitats Espor-tives de Sant Cugat organitzarà el diumenge 16 de juny la primera edi-ció de la Jornada Multiesportiva, sempre i quan l’Ajuntament con-firmi la disponibilitat de les instal-lacions esportives de la ZEM Ram-bla del Celler i Jaume Tubau. Així ho van decidir els nou clubs que for-men la plataforma esportiva. Aques-ta jornada ludicoesportiva té com a principals objectius promocionar els diferents esports que es practi-quen a la ciutat i també que els sant-cugatencs coneguin una entitat, la Coordinadora d’Entitats Esporti-ves, amb catorze anys d’història. // Àlex López Puig

Els equips aleví A i infantil A de futbol del Junior FC van participar, del 26 al 31 de març, a la Costa Brava, en el tretzè Torneig MIC (Mediterranean International Cup), que organitza l’empresa santcugatenca MICFootball #DAVID GRAU / MIC

El Junior FC present al prestigiós MIC

Futbol Torneig MIC a la Costa Brava

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Publicitat 41

C/ de Dos de Maig, 2 bis. Tel. i fax: 93 583 66 96 (oficina: DILLUNS, DIMECRES i DIVENDRES, d’11 a 13 h) Correu-e: aulesantcugat@telefonica.net - www.aulesantcugat.com

• ARPALI

• CAMPMANY Modes

• CARNISSERIES TUBAU

• CASAJUANA Mobles

• ELIA JARDINERIA

• ESPAI CARRÉ

• FARMÀCIA RIERA RIVIERE

• FERRETERIA EL PONT

• FINQUES BACHS

• FRUITES CASANOVAS

• GRÀFIQUES CELLER

• HALCON VIAJES

• LA MASIA DE SANT CUGAT REST.

• LLIBRERIA ALEXANDRIA

• LLIBRERIA PAIDEIA

• ORDINASOFT

• ORGAN Finques

• ORTEMESA

• PAPIOL CATIFES

• PASTISSERIA SÀBAT

• REST. BRASERIA LA BOLERA

• RUBIO Autoservei

• SACUM S. L.

• SANT CUGAT HOTEL I REST.

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Economiai ConeixementDirecció General d’Universitats

Agraïm a l’ANC, la Unió Santcugatenca i al Trade Center les seves facilitats per a la utilització de les sales.

AMB LA COL·LABORACIÓ ESPECIAL DE: SOCIS D’HONOR (31-03-2013)

20 activitats formen el 3r trimestre del curs 2012-2013. Després de

la inauguració i al mes d’abril, participaran el Sr. Francesc Carol, “Alexandria, Nova York de l’antiguitat”. Sr. Tomás Díez, “Impresión 3D i fabricación per-sonal digital” i el Sr. Joan Subi-rats, “La democràcia és la respos-ta, quina és la pregunta?”.Per al mes de maig, comptem amb el Sr. Joan García Targa, “Meso-potàmia”. El Sr. Frederic Sesé, “Música i cinema”; el Sr. Albert Beorlegui, “Buster Keaton” i el Sr. Jordi Camins, “Grans munta-nyes: mites i divinitats”.Com a acte especial dintre del

mes de maig, comptarem amb la presència del Sr. Joan Font, direc-tor de la Companyia Comediants, entrevistat pel Sr. Eduard Jener, i com a cloenda del curs tindrem la conferència musicada “Fanta-sia musical: Albéniz, Falla, Gra-nados” al Teatre-Auditori impar-tida pel Sr. Pere Andreu Jariod, i l’actuació de Sr Daniel Ligorio, concertista (piano), Sr. Ali Aran-go (guitarra), Sra. Katia Moro (ball) i Sra. Raquel Alonso (cas-tanyoles).

Altres activitats: dues tertúlies i dues sortides culturals a Torto-sa i al Delta de l’Ebre i Barcelona (Museu de la Xocolata)

El dimarts 9 d’abril (Aula 1) i el dijous 11 d’abril (Aula 2), a les 17.30 h, l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat del Vallès inaugurarà el 3r trimestre del curs 2012-2013 a l’Arxiu Nacional de Catalunya de la nostra ciutat amb la presència del senyor Josep Pascual, director

artístic i cap de producció de Columna Música

Pau Casals a la Casa Blanca

Josep PascualCompositor i crític musical

Joan SubiratsProfessor de Ciència Política

de la UAB

Jordi CaminsObservador glaciòleg

ACTE EXCLUSIU PER A ASSOCIATS

SOCIS PROTECTORS CORPORATIUS (31-03-2013)

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201342 Viure a Sant Cugat Entrevista

Vostè va néixer a Bata, Guinea Equa-torial. Aquest fet té alguna relació amb el seu art? Si hem de fer cas als que diuen que el primer any de vida ho captes tot: llums, perfums, aromes i sons, i que això ens queda emmagatzemat... A Bata vaig estar-hi un any i mig. És curiós, perquè hi ha algun crí-tic d’art que parla d’una influèn-cia africana i jo els dic que no recor-do res.

Doncs es veu que és suficient. De vegades a la meva pintura sur-ten configuracions primitives i, encara que és un misteri, les meves geometries poden recordar l’art pri-migeni africà. El meu pare tenia objectes i fotografies de Guinea i això també pot haver influït. Ell va patir el mal d’Àfrica: els que estan molt temps allà després l’enyoren; el meu pare trobava a faltar els seus cels estrellats, la llum, els colors.

Què vol transmetre amb el seu art? Un missatge d’esperança, sobretot ara que vivim en un món al qual no es veuen sortides i en el qual regna el pessimisme.

Parlant de pessimisme, creu que el món de la cultura està prou implicat amb el que està passant? Podria estar més implicat. La cultu-ra té molt a fer i dir, perquè a través de l’art es pot despertar als éssers humans decebuts,una il·lusió de viure. L’art és un vehicle molt important per tot això, la música, l’escriptura...

Per què té la necessitat de plasmar un missatge esperançador? A les obres dels darrers anys parlo d’un món, d’una pàtria que no està aquí sinó en una dimensió espiri-tual. És un món impol·lut, amb for-mes i colors diferents, més purs. Els pobladors d’aquell món també són purs. Per arribar aquí fa anys vaig començar a llegir la Bíblia, sobretot el llibre de l’Apocalipsi, que parla de la nova Jerusalem, en els capítols 21 i 22, i que coincideix amb aquesta pàtria nova.

Vostè ha fet les 36 il·lustracions que apareixeran a l’obra pòstuma d’Es-priu, ‘Ocnos i el parat esglai’, que es publicarà al maig. Com vostè, ell tam-bé era un gran biblista?

També considerava que la Bíblia és l’obra més gran de la literatura uni-versal feta mai.

I el llibre més venut de la història. Li agradava el llibre d’Eclesias-tès. Abans que em fessin la propos-ta d’il·lustrar l’obra d’Espriu, jo ja tenia aquest lligam amb ell i de seguida em va il·lusionar la idea de poder il·lustrar-la des d’una pers-pectiva entre ell, gran coneixedor de la Bíblia, i jo, que humilment des de fa anys la llegeixo.

Fins a quin punt és important aques-ta escriptura per a vostè? La llegeixo no només com a instru-ment per al meu exercici pictòric, també s’ha convertit en una neces-sitat. Quan estic desanimat llegeixo els Salms i entro en un nou estadi, en una dinàmica d’esperança.

La llegeix com a element religiós? La religió organitzada com la conei-xem, amb tota la parafernàlia i la litúrgia, cada vegada m’atrau menys. Jo parlo d’una altra cosa, d’un llibre que parla de natura quan fa el relat de la creació, i que parla del

Entrevista

El pintor incansable“No podem baixar la guàrdia, el temps és curt i les coses per dir són moltes i, en l’art, l’obra va madurant a mesura que vas treballant”, argumenta Barnils des del seu estudi atapeït d’obres per tot arreu. L’interès compartit per la ‘Bíblia’ entre Salvador Espriu i el mateix Barnils va fer que l’editor Ramon Balasc decidís escollir-lo per il·lustrar el llibre pòstum de l’escriptor català ‘Ocnos i el parat esglai’. Un text de 1.000 pàgines que recull pròlegs i assajos del poeta i que veurà la llum 20 anys després del previst. A banda d’aquest projecte, el pintor local en té d’altres, amb exposicions a Itàlia, Alemanya i Sant Cugat, entre les quals una mostra al Macro de Roma, el Museu d’Art Contemporani de la capital italiana.

“Vull que se’m recordi com una persona creient, però no religiosa”Trajectòria Amb els seus quadres coloristes i geomètrics, Barnils fa més de quatre dècades que pinta des de Sant Cugat Espiritualitat La Bíblia com a camí

Sergi BarnilsArtista

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Viure a Sant Cugat 43

caràcter de l’ésser humà i del caràc-ter de Déu. Això s’ha de separar del ferum de sagristia i de litúrgia. Els que anaven amb Jesús poques vega-des entraven al temple, no eren reli-giosos. De fet, Déu va escollir perso-nes que de religiosos no tenien res.

En les seves il·lustracions es reflectei-xen el que diu la Bíblia? Espriu buscava sempre la veritat, és per això que llegia tant la Bíblia. Ell creia que Déu era un ésser allunyat de l’ésser humà i del seu patiment. Jo tinc una visió diferent, crec que Déu és misericordiós i que és just, enca-ra que la seva justícia ens molesti. Per això, les il·lustracions són una mena de diàleg entre el poeta i l’hu-mil pintor, per això reben el nom de col·lotges, que vol dir conversa. Hi ha molt color, molt ritme, és un cant a la creació i d’agraïment al Creador.

A banda de la ‘Bíblia’, quines altres influències ha rebut? D’aquells que han begut de la font de l’art primitiu com Paul Klee, que és el que més m’ha influenciat; però també Kandinsky i Miró. I artis-tes més recents com Keith Haring

i Jean-Michel Basquiat, o clàssics com Giovanni Bellini i Piero della Francesca.

Sant Cugat imprimeix un caràcter especial en els seus artistes? La llum que tenim aquí, al Vallès, és única. A més, el romànic és una font d’inspiració constant, com deia Miró. Aquestes postes de sol són úni-ques i no les he vistes enlloc, és per sortir fora i aplaudir l’obra del Cre-ador i el que és mínimament sensi-ble i pinta o escriu, si viu al Vallès i concretament a Sant Cugat, se li ha d’imprimir caràcter per força. No és casualitat que hi hagi tantes per-sones en aquesta ciutat que es dedi-quin a l’art. A més, que això fos un centre benedictí, amb el lema Ora et labora, crítics amb tota la parafer-nàlia de la religió organitzada, ha creat un caràcter especial entre la gent d’aquí. I la natura local, que era una meravella, encara la recordo de quant era petit... malauradament s’han fet tantes destrosses.

Vostè no és profeta a la seva terra. Com es viu això d’estar més ben valo-rat a fora que aquí?

Tampoc hi penso gaire, ho porto bé. És normal que el teu llenguatge connecti més amb una cultura que una altra. A Italià estan més con-nectats amb els frescos i van con-nectar amb la meva obra i amb la meva part més espiritual.

Com li agradaria ser recordat? Més que com a artista, com una per-sona que ha intentat ser honest, res-pectuós amb els altres i amb la natu-ra, treballador i com un referent com a persona que viu pendent dels altres i que estima la veritat. El pri-mer de tot, i encara que no estigui gaire de moda, que s’em recordés com una persona creient però no religiosa, sinó amb una relació amb Déu com a amic i una adoració en esperit, no a través d’imatges i litúr-gies, sinó molt directa i sense cap tipus d’intermediari.

La ‘Bíblia’ serà la seva font d’inspira-ció fins al final de la seva obra? Penso que sí. //

“Llegeixo la ‘Bíblia’ com a instrument per a l’exercici pictòric, però s’ha convertit en una necessitat”

“És normal que el teu llenguatge connecti més amb una cultura que amb una altra”

“Les il·lustracions són una mena de diàleg entre el poeta i l’humil pintor, per això reben el nom de col·lotges, que vol dir conversa”

Fa més de 40 anys que Barnils crea la seva obra en el seu estudi de Mercantic # a. ribera

Perquè pinta? en essència, per donar glòria al Creador de l’Univers.

Quantes obres ha pintat al llarg de la seva vida? No ho compto. Mils.

Què va fer amb els diners del primer quadre venut? Segurament va servir per comprar algun pinzell. De petit, el meu pare em fomentava que pintés i jo pintava i ell em donava 2 pessetes.

Què és l’art per a vostè? Un mitjà d’expressió, del qual ha de néixer la comunicació amb els altres.

Una obra que l’impactés? La ‘resurrecció’, del Peiro della Francesca: es veu Crist sortint del sepulcre. És una obra magistral.

Què no tornaria a fer? Segurament, estudiar Dret.

eN CLaU PerSONaL

Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201344 Viure a Sant Cugat Història

La serra de Collserola és la muntanya que separa l’an-tiga vila de Sant Cugat de la ciutat de Barcelona. Per anar d’una a l’altra, des de

l’antiguitat ha existit una xarxa de camins que la travessaven, com avui ho fan diverses carreteres. Per aquests circulaven persones i mer-caderies que, en l’època del Barroc, foren objecte ocasional d’assalts de bandolers. La serra és prou petita i massa poblada de masies disperses perquè els lladres poguessin esta-blir-s’hi de manera permanent. La continuïtat del bosc restava trenca-da pels camps de conreus i la super-fície arbrada era inferior a l’actual. Però, sempre hi havia una racona-da, un indret propici per parar-hi una emboscada. Vers la segona mei-

tat del segle xvi, els llibres d’òbits de la parròquia de Sant Pere d’Octa-vià comencen a enregistrar morts pels bandolers: d’escopetada, de punyalades, d’una pedrada o d’un cop de garrot. Entre els anys 1546 i 1600 es compten 17 assassinats. Les víctimes eren gent que tornava de Barcelona, on possiblement havi-en fet alguna venda i, per tant, por-taven diners a sobre, cas dels page-sos Antoni Revella i Janot Miquel o de Mn. Ramon Moles. Però també

podien ser habitants de les masies que es negaven a refugiar els ban-dolers o que oferiren resistència en el saqueig de llurs cases, com Madó Guàrdia (de can Gordi) que rebé un tret d’arcabús i fou dego-llada, o de Montserrat Calders (de can Llobet) a qui feriren un tret de pedrenyal i rematat a punyalades. La persecució dels delinqüents era un afer de jurisdicció reial i se n’en-carregava el veguer. En ocasions, el mateix virrei comanà una expe-dició de captura, com la de 1593, anunciada prèviament per prego-ners. No cal dir que no en trobaren cap: advertits, tots havien fugit. Això sí, el virrei compensà el fracàs amb un bon àpat al Palau Abacial. De gent amb treball inestable: jornalers, pastors, bovers, que en

una època de l’any poden treba-llar i, en una altra, fer de bando-lers. Va existir una significativa presència d’immigrants occitans i el mot “bergant”, que inicial-ment designava un treballador jove, sense ofici, s’acaba utilit-zant en el sentit de persona de mala vida. La misèria, la puja-da dels preus dels aliments a cau-sa de l’arribada de l’or d’Amè-rica, la crisi econòmica d’ini-cis del segle xvii hi tenen molt a veure. En el període de 1601 a 1625, trobem 28 morts a la parrò-quia d’Octavià, mitjana que tri-plica la del segle anterior i que palesa com la penúria podia abo-car a l’activitat delictiva. Hi ha l’exemple de Domenjó Morga-dí, uns dies segador a can Major de Valldoreix, altres, bandoler a la Rierada. Puntualment també hi actuaren bandolers famosos, com en Trucafort, que segrestà l’hereu de Can Coll, a Cerdanyo-la, i se l’emportà a Mura.

La major part de les víctimes foren transeünts Gent d’ofici que havia de des-plaçar-se: el notari Ambròs Cas-tells; el cirurgià Francesc Bocal; el paraire Pere Mercader, els sas-tres Joan Villar i Vicenç Bargalló. Resulta curiós observar la quasi absència de pagesos en la llista de morts, els quals semblen substi-tuïts per criats seus, alguns d’ells immigrants occitans. Continuaren havent assalts a masies, altra vega-da can Gordi, amb l’assassinat de la mare i la filla que oposaren resis-tència; can Borrell i, fins i tot, un mas de la plana com era can Vol-pelleres. Dins aquest segon perío-de, hi ha dues víctimes notables. Una, el 1606, és la mort d’un tret de pedrenyal del criat del veguer del Vallès, la màxima autoritat comar-cal en la repressió del bandoleris-me. L’altra, en Francesc Figueres, el batlle de Sant Cugat, que morí el 1621 d’una escopetada. En ambdós casos és possible que la causa fos més una venjança que un estricte robatori.//

L’edat moderna. Segles xvi, xvii i xviii

Els bandolers de la serra de Collserola a l’època del Barroc

En un assalt, l’assassinat solia ser una solució extrema, motivada per la resistència a deixar-se desposseir o a l’intent de fugida

BandolerEl bandolerisme a Collserola, en general, fou cosa de pobres

La misèria empenyia al bandolerisme treballadors sense feina continuada: al juny, la sega; al juliol, el batre; a l’agost, bandolers i al setembre, la verema

Domènec Miquel domenecmiquel@telefonica.net

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Publicitat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 201346 Viure a Sant Cugat Un dia amb...

Blai Blanquer, mossèn de la Parròquia d’Octavià, passa bona part del seu temps a l’església i a la Casa Abaci-al. Té una agenda força ple-

na, encara més en els dies que ens trobem: en plena Setmana Santa. Som a dimarts, 26 de març. Dimarts Sant.

Em diu que s’aixeca, com qualse-vol altre dia, una mica abans de les set del matí, i que el primer que fa és resar una pregària: “La faig sen-se aturar-me. Faig recurs de les pre-gàries que havia après de jove, que són molt simples”. Seguidament bai-xa a Càritas i a continuació llegeix els titulars del diari. Avui té missa a les 9 i immediatament després ha d’oficiar l’enterrament del Jaume Barnils. “El Jaume Barnils és una persona estimada i un amic meu”, m’explica. “No cal dir que per a mi això no deixa de ser un esforç nota-ble, és difícil poder transmetre sere-nor i esperança quan tu també et sents afectat”.

Acabat l’enterrament, mossèn Blai es dirigeix a Terrassa per assis-tir a la Missa Crismal, missa que pre-sideix el bisbe un cop l’any, per Set-mana Santa. Aquesta missa serveix per beneir els olis que es faran ser-vir pels sacraments i per renovar els compromisos del presbiteri, “com-promisos personals i de servei a Déu i l’Església”, m’aclareix. Aprofita la seva assistència a la Missa Crismal per lliurar una carta d’agraïment a alguns dels seus companys rectors, donant-los les gràcies per assistir i participar en els actes del seu 50è aniversari d’ordenació.

Reunions i trucadesDesprés de dinar, Blai Blanquer tor-na a Sant Cugat per enllestir alguns temes, motiu pel qual s’ha de reu-nir amb diverses persones. Primer

es reuneix amb el Consell d’Eco-nomia per parlar i organitzar tots aquells aspectes econòmics relacio-nats amb Càritas i amb la remodela-ció de la Llar d’Avis de la Parròquia. El Consell d’Economia està format per persones laiques vinculades a la Parròquia. Acabada aquesta reu-

nió ja l’espera una de nova, aquesta amb representants de la Taula de Patrimoni. “No hem d’oblidar que estem en un monument”, em recor-da. Finalment, es reuneix amb diver-sos pares que el següent diumenge, el Diumenge de Pasqua, batejaran els seus fills. Una estona abans de

sopar fa un parell de trucades que tenia pendents: “He trucat a un amic i després a la meva família, diuen que estan una mica enfadats amb mi perquè no els truco gaire”, em con-fessa. Havent sopat, i després d’un dia extenuant, se’n va a descansar.

Altres espais que sovintejaCada dia és diferent i prova d’això és que molts dels espais que acostu-men a ser el seu hàbitat natural gai-rebé no els ha trepitjat avui. Mossèn Blai m’ensenya i m’explica quins són aquests espais on passa tantes hores. Un és el seu despatx, dins la casa: “És el meu refugi. És un espai per estar en silenci, per pensar”. Acos-tuma a passar-hi hores per escriure el full informatiu de la Parròquia i el seu article al TOT. També m’ense-nya un munt de llocs entranyables que s’amaguen a una Casa Abaci-al plena de passadissos i portes. Hi ha molta feina d’endreçar papers, arxius, una tasca que no finalitza mai perquè és inabastable. “Aquesta casa amaga mil i una coses. I jo he de vetllar per aquest patrimoni, que no és nostre i ha de ser digne”. Però on evidentment hi passa més temps és a l’Església. M’assegura que la feina religiosa s’ha de compaginar amb la organitzativa: “S’ha d’unir el servei religiós amb el servei de la fraterni-tat. Un servei d’esperança i fe recla-ma organització”. //

Mossèn Blai Blanquer Rector de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià

“És difícil poder transmetre serenor i esperança quan tu també et sents afectat”

Passem un Dimarts Sant (26 de març) amb Blai Blanquer, que ens obre les portes de casa seva

A tot arreuL’organització és clau per arribar i dur a terme tots els compromisos diaris. A les fotos, diferents espais on fa vida #ARTUR RIBERA

Un dels llocs on passa més hores mossèn Blai és al seu despatx, un espai que considera un refugi per pensar i estar en silenci

i la setmana que ve... la Secció Joves, que abordarà l’experiència sobre la realització d’un treball de recerca

Pere Fernández redaccio@diaridesantcugat.cat @PereFPoveda

Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013 Ofertes Club del Subscriptor 47

Club del Subscriptor Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00club@diaridesantcugat.cat*Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal

que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

DiarideSantCugat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club

Fes-te subscriptor per només

Inclou subscripció a l’edicióde paper i tauleta

88€ l’any

Òpera

L’òpera des del cor Cor del Gran Teatredel Liceu

Divendres, 19 d’abril, a les 21 h al Teatre-Auditori

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

C/de Migdia 27-31(prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Cinema

Entrades per a una pel·lícula de la cartellera

De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n

FINS A ExhAuRIR-NE LES ExISTèNCIES

Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú per a 2 persones. Vàlid migdies de dilluns a divendres

C/de l’Endavallada, 6(pl. dels Quatre Cantons)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Salut

Targeta Salus PassInclou: analítica de sang i revisió mèdica gratuïtes amb descomptes especials en visites privades

C/d’Amposta,22C/de la Mina, 15

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Vídeo

1 hora de vídeo a DVD totalment GRATIS!

C/de Can Mates, 7

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

“Menú Burguer” per a 2 persones.No us quedareu amb gana!

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Veniu 10 persones al nostre bufet lliure i només pagueu 5!Divendres o dissabte nit.

Torre Blanca, 57(Edifici Creapolis)

Presentant el carnet del Club

Rocòdrom

Entrada al rocòdromi al bloc interior

Pl. de la Vila, 2

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Circ

10 invitacions doblesNou espectacle ‘Allegro’

Dimecres 10 d’abril a les18.30 h

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Bellesa

Rentar + massatge cranial + pentinar

C/ de Sabina Cañameras, 13(Davant uIC) Mira-sol

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

CirCraluy

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat48 Diari de Sant Cugat Divendres, 5 d’abril del 2013

Vols rebre el Diari a casa?Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcioT. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del SubscriptorVeure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctilMés informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat Temps del cap de setmana

màx. 14 °C mín. 7 °C

81

0203

001

4001

00

94

9

La modista que va fer front a les barreres arquitectòniques

“Sóc molt moguda, encara que no hagi pogut caminar”. Ho diu en present, perquè encara avui, als seus 90 anys, continua sent aquella Pepa que no es podia estar quieta, la Pepa que a base de petites lluites diàries va aconseguir que moltes persones tinguessin una vida digna. Va abanderar la lluita per les barreres arquitectòniques durant molts anys, però, sobretot, va abanderar un moviment: va treure els minusvàlids al carrer i els va obligar a gaudir de la vida. “Eren els anys 60 quan ens vam començar a moure. Érem un grup molt jove. Al principi ens reuníem en una cafeteria de la rambla del Celler, El Trobador”. Aquell grup es va anar fent més gran i més gran fins que un dia l’Ajuntament els va haver de cedir un espai, un local adaptat al soterrani de Correus que el van anomenar Casa Vostra i Nostra: “Allà fèiem festes, ens reuníem, vèiem pel·lícules... Fins i tot, vam organitzar viatges”. Molts anys després, aquella associació i aquell esperit va donar lloc a la Taula de Discapacitat, a la qual la Pepa va estar lligada fins al 2008. “Tant de bo no haguéssim de lluitar més, però la lluita continua”. Professionalment, la Pepa es va dedicar tota la vida a la costura. Va ser una important modista del poble i va ensenyar a cosir a moltes dones. “Feia vestits per a tothom. Per Carnaval, unes noies molt maques lluïen els meus vestits a La Unió”, m’explica orgullosa. Néta de cal Cordills i cal Tadeio, la seva vida no s’explica sense Sant Cugat. “M’estimo la meva ciutat i també em sento estimada per ella”. De fet, em reconeix, “no puc retreure res a cap dels alcaldes que hem tingut, sempre ens van ajudar”. L’any 2005 va ser reconeguda amb el Premi Ciutat. El 2008 va deixar la Taula de Discapacitat: “Coses de l’edat”, riu, “però tinc el cap molt clar!”. Viu a la Residència Sant Cugat, on m’assegura que la tracten molt bé. //

Pepa LlunellModista jubilada

RetRats santcugatencs

Pere Fernández