cINGLESAgrupaci Cientfico-Excursionista de Matar

BUTLLET INFORMATIU

Nm. 100juliol-agost-setembre 2011

2330

INGLESCAgrupaci Cientfico-Excursionista de Matar

Premi Tassis Torrent de premsa comarcalBUTLLET INFORMATIU

Num. 100

SUMARI

Por

tada

: Via

ferr

ada

del C

abir

ol a

mb

el C

apo

Cac

cia

al fo

ns (S

arde

nya)

(F

oto:

Car

me

Fulle

rach

s)

EDITAAgrupaci Cientfico-Excursionista de MatarFundada el 1898 - Medalla dOr de la ciutatPge. del Pou dAvall, 1 (Baixada de les Escaletes)08301 MATAR Tel.-Fax 937 550 837info@agrupe.org / http://www.agrupe.org

DISSENY: Alsina Disseny / COLLABORA:

ADHERIDAFederaci dEntitats Excursionistes de CatalunyaFederaci Catalana dEspeleologa

EDITORIALjuliol-agost-setembre 2011

3331

EDITORIAL:Cingles ha arribat al nmero 100 3

ARXIU FOTOGRFIC:Campament al Corredor (1980) 5

LA RESSENYA DESCALADA:Montardo (2.833 m), Cara Nord, Via Pindorius 7

QU HEM FET?Vies ferrades a Sardenya 8Valais (Alps Sussos): Allalinhorn (4.027 m) iWeissmies (4.023 m) 10BTT: Ruta del Califato, de la Mesquita a lAlhambra seguint lempremta dAl-Andalus 12Pics de Clarabide i Gas per la vall de Loron iPic Oriental de Clarabide per lesper Nord, via Ravier 16

LBUM FOTOGRFICRaquetes i esqu de muntanya 2011 18

ACTIVITATS REALITZADES39 Curs diniciaci d lEspeleologia 21Marxeta 2010 23Tagamanent (100 Cims); Collformic-Aiguafreda 25Per terres Prioratines; La Vilella Baixa-Cabacs 27Raquetes de neu 2011 a Cap de Rec 29

NOTICIARI:Informacions Generals 30El soci opina: Un bonic somni 30Cicle de Projeccions... 31 Curiositats: Les campanes dobs 31

Sumari i Editorial

CINGLES HA ARRIBAT AL NMERO 100Arribar al GINGLES nmero 100 vol dir passi i convicci, tossuderia i capacitat de treball. I tot aix s un mrit i una satisfacci. Un mrit, perqu CINGLES no deixa de ser una publicaci feta pels socis de lAgrupaci des del primer dia i perqu sempre sha volgut donar un contingut associatiu i divulgatiu de lexcursionisme amb cura i dignitat. Per la gent de lAgrupaci ha estat i s una publicaci de referncia dins les nostres possibilitats, de cara endins i de lexcursionisme en general. Arribar al nmero 100 vol dir, tamb, que el lector shi troba b i shi sent representat. Per la informaci que shi publica: des de lestudi fins a les activitats ms esportives, des del recull de notes socials i locals fins a la divulgaci de tota cosa inherent a la nostra activitat. I aix del 1969 en que sha fet aix i ens hem de sentir satisfets.Sn ms de quaranta anys els que shan necessitat per arribar al nmero 100 i si volem fer quadrar els nmeros -es tracta duna publicaci de periodicitat trimestral- no ens en sortim. CINGLES ha passat poques de tota mena i moments duna precarietat econmica i anmica que ha fet pensar amb la cancellaci definitiva de la nostra revista-butllet. Amb pocs canvis, sempre sha trobat la persona i lequip que amb energia, coratge i tremp, han superat dificultats i entrebancs, per posar-la de nou a mans del socis. Sempre oberta i receptiva a les collaboracions de la gent de lAgrupaci, que sap que es compta amb una bona tribuna divulgativa de la vida activa de lEntitat.Ens hem de felicitar. Amb orgull podem sentir-nos-en satisfets. Perqu s amb aquests fulls impresos, tractats amb cura i ben compaginats, que escrivim la histria dia a dia, la nostra histria, amb la intenci de deixar constncia fets i circumstncies de la vida social i esportiva de lEntitat. La continutat de CINGLES s sens dubte, omplir i completar la crnica puntual de lAgrupaci Cientfico-Excursionista a travs dels anys.

4332

5333

JULIOL 201109, dissabte Sopar de collaboradors La Junta17, diumenge Collectiva: Serra de Catllars, Castell de lAreny - Sant Rom de a Clusa Jordi No

AGOST 201127, dissabte i28, diumenge Escalada: Montardo (2.833 m), Cara Nord, Via Pindorius Miquel Sala

SETEMBRE 201107, dimecres Curs dEscalada: inauguraci Secci dEscalada11, diumenge Curs dEscalada: sortida de prctiques a Montserrat Secci dEscalada14, dimecres Curs dEscalada: classe terica Secci dEscalada17, dissabte i18, diumenge Curs dEscalada: sortida de prctiques al Pedraforca Secci dEscalada18, diumenge Collectiva: Pedraforca, Saldes - Gsol Llus Filb i Josep M. Parera 21, dimecres Curs dEscalada: classe terica Secci dEscalada24, dissabte i25, diumenge Curs dEscalada: sortida de prctiques al Pic de la Valleta (Pirineu Oriental) Secci dEscalada28, dimecres Curs dEscalada: cloenda Secci dEscalada

AGENDA

ARXIU FOTOGRFIC

Data Ms informaciActivitat

Activitats programades i Arxiu fotogrfic

CAMPAMENT AL CORREDOR (1980)(al centre): Floreal Arteta, Llus Varela, Toni Sors i Manel Comas

(drets, desquerra a dreta): Josep Gonzlez, Toni Salmeron, Jos Antonio, Joaquim Juli, Sussi Fulladosa, Pili Martnez i Albert Pujol

(a terra, desquerra a dreta): Josep Benito, Amanda Benito, Benet Benito, desconegut, Lluci Gonzlez, Jordi Prat, Xavier Gispert, Neus Corominas, Elvira Matallana i Rut Capdevila

-es tracta duna foto de larxiu den Francesc Salmern Salme-

6334

MONTARDO (2.833 m); Cara Nord, Via Pindorius

7335

Dificultat: Difcil (IV+ i V) a baix i III i IV) a dalt.

Llargada: 400 metres de desnivell i 500 metres de recorregut

Horari: 4 hores

Primera Ascensi: 13 dagost del 1980, per Pelayo i Jos L. Secorum i Carles Serrahima.

Material: bicoins i joc de friends

Observacions: La faana nord del Montardo la constitueixen dues petites conques glacials separades per una mena daresta Nord de IV, ben visible des dArties. Entre les vies existents, hem triat la Pindorius perqu s ms directa i mantinguda en la primera part. Fou oberta desprs de la via dels Guardes i de fet s una variant dentrada ,ja que ms tard suneix a la via original.Aquest cim est situat estratgicament i s un dels ms impressionants miradors panormics dels Pirineus; es mostra duna forma espectacular sobre la vall dAran i regions venes. El tpic ambient de cara nord s ben present; un recorregut ombrvol, molt aeri en alguns trams, i en general bona roca.

Aproximaci: Es fa per Vallarties fins a laparcament, desprs ens adrearem a la base de la cara nord tot remuntant la valleta secundria de la nostra esquerra.

Descens: El descens, el podem fer passant pel refugi de la Restanca i desfent el cam fins a laparcament.

Proposta descalada: 27 i 28 dagost de 2011. Tots els interessats a fer aquesta escalada ja us podeu apuntar a lAgrupaci.

Coordinaci: Miquel Sala (639 60 15 42)

per Miquel Sala i Roy

La ressenya descalada

8336

El passat estiu, em van fer una proposta que em va semblar molt interessant: anar de vacances a Sardenya. La veritat, no em va costar gens decidir-me. Vaig dir que s a la primera i de mica en mica es va anar perfilant el petit grup que vam acabar sent. Cinc persones amb una furgoneta, la tenda (que no vam fer servir gaire), sac de dormir i tamb algunes reserves de Bed & Breakfast (que ja comencem a tenir una edat i ens hem de cuidar). El primer que ens vam preguntar: qu podem fer all? vam anar buscant informaci sobre totes les possibilitats que ens oferia lilla (que sn moltes) i de mica en mica vam anar definint les coses que ms ens atreien. A part de fer les visites turstiques de rigor a les platges (meravelloses) que t aquesta illa, a les ciutats ms importants, com lAlguer, Cagliari, Oristano, etc, una de les coses que de seguida ens va cridar latenci van ser les dues vies ferrades que hi ha (i no cal que en busqueu ms, ja que no nhi ha ms). Sonava divertit i engrescador.A travs dInternet, vam localitzar tota la informaci necessria per tal de poder-les fer: situaci geogrfica, accs, dificultat, material necessari ... Fins i tot, vam posar-nos en contacte amb un grup despeleo de la localitat dUras, alguns membres del qual es van oferir per acompanyar-nos a fer una de les vies. El viatgeI aix, vam comenar el nostre viatge cap a Sardenya. El viatge el vam fer amb vaixell de Barcelona a Porto Torres. Surt molt b de preu i pots portar el cotxe carregat amb totes les coses que vulguis. Com que el trajecte es fa de nit, vas dormint a la cabina i s fora cmode. Noms arribar, aix s, amb fora retard sobre lhorari previst, ja vam buscar una platja i potser vam ensopegar amb una de les ms boniques que hi ha a lilla: la Pelosa. Aqu vam passar el dia gaudint del sol i duna sorra tan blanca que fa que laigua sigui totalment cristallina i transparent.

Via ferrada del CabirolEl segon dia destada a lilla, ja vam fer la primera via ferrada: la del Cabirol, molt a prop de lAlguer, concretament al Capo Caccia. Val a dir que vam tenir certs problemes per a trobar el comenament de la via ferrada. No podrien posar senyals indicadors, aquests sards? Vam estar una bona estona seguint fites muntanya amunt, muntanya avall, fins que no vam trobar la bona i ja estvem tornant cap al cotxe, quan en un darrer intent, vam seguir una fita que ens va deixar veure el cartell que indicava el comenament de la via. Que b! A partir daqu, ens equipem i comencem a avanar. Quina meravella! Quines vistes! La via en si, no t gaire dificultat tcnica, per la grcia s que est installada a uns 200 metres dalada sobre el nivell del mar, en un penya-segat i que mentre vas fent la via, vas veient el mar a sota, els vaixells, les gavines. El Corrado Conca, lescalador que va equipar aquesta ferrada, sabia realment el que es feia, i no ho dic per lequipament en si, sin pel recorregut. A Sardenya, en general, laigua del mar t uns tons tan clars que sembla ben b que estiguis en alguna daquestes platges del Carib que es veuen en els anuncis. Si alguna persona est interessada a fer-la, a travs d Internet trobar tota la informaci que necessiti.Coneixent SardenyaUna vegada feta la ferrada, turisme total: platges, visites a lAlguer, Oristano, Tharros (antiga ciutat pnico-romana amb uns mosaics molt ben conservats), Barumini, on veiem les restes de les torres nurgiques, els pobles dels antics habitants de lilla, els nuraghis, i com que ja portem uns dies a lilla, fins i tot escoltem amb molta atenci les explicacions que ens fa en itali la guia i que illustra molt b la manera de construir aquestes grans torres de pedres. La histria daquest assentaments humans encara les estan estudiant molts arquelegs. Daten de lany 1700 aC. i no

VIES FERRADES A SARDENYA

Comenament de la ferrada del Cabirol Resseguint la ferrada del Cabirol

Un flanqueig espectacular a la ferrada del Cabirol Final de la ferrada del Cabirol

per Carme Fullerachs (text i fotos)

Qu h

em fet

?

9337

Una foto de tot el grup, els daqu i els dall

Comenant la ferrada Bade Pentumas

tenen clar si eren torres de defensa, monuments funeraris, cases de gegants, fortaleses, o temples de culte al Sol.De mica en mica, anem fent el tomb per tota lilla. Visitem la capital de Sardenya Cagliari- que t la part antiga molt ben conservada i emmurallada, Pula, Lanusei, des don fem una visita al Parc Natural del Gennargentu i aprofitem per fer una caminada fins a un cim proper, el Penda Liana i aix conixer tamb linterior de lilla.

Via ferrada de Bade PentumasLa segona via ferrada que vam fer, la Bade Pentumas, est situada prop del poble dOliena. Aqu va ser on ens vam trobar amb els nostres amics sards; quina emoci, tots parlant alhora i no ens entenem de gaireb res, per sn molt divertits i simptics, tots ells de lAssociaci despeleologia Alberto de la Marmora dURAS, i que van tenir la moral de venir a fer en ple mes dagost aquesta via amb nosaltres. Per aix, moltssimes grcies a en Marco, Luca, Alberto, Peppino, Adriano i Roberto.Si no hagussim quedat amb ells, aquest via ferrada, no lhaurem trobat ni per casualitat. Si ja ens va costar de trobar la del Cabirol, aqu ni un sol indicador et diu en cap moment cap on has danar. Els cotxes, els vam deixar aparcats en un refugi forestal i dall vam comenar caminant per una pista de terra. Al cap duna estona, es comencen a veure ja les parets per on suposem que deu anar la via ferrada. Primer, per, remuntem un barranc sec, enmig de blocs de pedra que hem danar superant com podem, fins que arribem al peu de la paret. Aqu, un tronc darbre, que fa com descala, indica el comenament de la via. Tamb hi ha una corda amb nusos per si thi vols agafar. Vam arribar a la conclusi que si alguna cosa falta a Sardenya, sn senyals indicadors per trobar qualsevol cam a la muntanya. Fins i tot ho vam comentar amb els nostres nous amics, i ens van dir que hi ha algun problema de competncies i territorialitat entre la gent dels pobles, alguns pastors (que es dediquen a picar i esborrar les marques que hi ha pintades a les pedres), gent dels centres

excursionistes que no sn de la zona on van a fer lactivitat, etc. Total, un merder de cuidado. La via ferrada, est installada en unes parets del barranc Bade Pentumas, i passa per unes feixes i uns cingles impressionants. Si no fos per la calor que hi fa de dia, ens van comentar que s possible veure ligues, voltors i altres ocells que nidifiquen a la paret. Sort que la major part del recorregut va per lombra, i fins que no arribem a dalt no ens torna a tocar el Sol. Hi ha molt de contrast amb lanterior ferrada, que estava sobre el mar. Aquesta exigeix una mica ms desfor, tirar una mica de cadenes, algun pas descalada, per res massa complicat. El fet danar amb gent del pas va ser divertit. Aquest grup en concret, en collaboraci amb altres centres espeleolgics de Sardenya, est reequipant aquesta via, per com que el material el paguen ells mateixos, ho fan de mica en mica. La ferrada ja fa una vintena danys que es va obrir i els ferros comenaven a estar una mica rovellats. Igualment, si alg vol anar-hi, a Internet pot trobar ressenyes i fotografies de gent que hi ha estat.

ComiatI no hi ha ms vies ferrades (quina llstima). Tot el que pots trobar sn camins per cingles equipats amb algun passam. I aix si, vies descalada, les que vulgueu, a qualsevol lloc de lilla, i tamb coves i avencs. Em sembla que ens van comentar que se nhi poden trobar ms de tres mil avencs. Per com que aquestes activitats sescapen de les nostres possibilitats, continuem fent el turista.I per si a alg li ha quedat algun dubte, deixar clar que Sardenya s preciosa, una illa encantadora, on encara el turisme no ha arribat en massa, la gent s molt amable i dna lloc per fer moltes activitats.Aquesta sortida, la vam fer de l1 al 15 dagost del 2010, lEmili Barnada, en Jaume Sala i la Carme Fullerachs, juntament amb els nostres amics Maria Antnia Fuentes i ngel Torras de Barcelona.

Tram final de la ferrada Bade Pentumas

Flanqueig a la meitat de la ferrada Bade Pentumas

Qu hem fet?

10338

Feia temps que ens rondava pel cap fer una escapada als Alps per fer-hi un parell de quatre mils assequibles i noms ens calia decidir quan i on. Finalment posem fil a lagulla, a principis de juliol, i amb tres reunions ja en tenim prou per posa-nos dacord i decidir el lloc i les muntanyes; anirem als Alps Sussos, a la zona del Valais, i pujarem a lAllalinhorn (4.027 m) el 31 de juliol, farem dia de descans l1 dagost, pujarem al Weissmies (4.023 m) el 2 dagost i tornarem cap a casa el 3 dagost. Els integrants daquesta sortida, sm: Josep Ferrer, Jaume Uribe, Jaume Mart, Joan Guissasola, Quim Ametller, Imma Cabr.

30-07-2010 (divendres) Sortim de Matar a les quatre de la matinada i fem el llarg trajecte, de ms de dotze hores, amb una furgoneta Vito, fins a la petita vall de Saas a on es troben els petits pobles de Saas Almagell, Saas Grund, Saas Baven i Saas Fee. En aquest ltim s on ens allotgem, en una petita pensi que ja tenm reservada i que es troba noms a uns quinze quilmetres de Zermatt. Sense voler-ho ens trobem que hem de variar el programa que tenem previst ja que sanuncia mal temps sobretot per al dia del Weissmies (i aix va ser). La mteo als Alps resulta molt ms

fiable que aqu. Total, decidim canviar lordre de les ascensions i, a ms, fer-les sense el dia de descans. Dit i fet.Van resultar uns dies esplndids per gaudir plenament de lalta muntanya. Les muntanyes alpines et fan sentir unes sensacions noves i diferents. Cal tenir present que per tots nosaltres, tret de Josep Ferrer i Jaume Uribe, eren els nostres primers quatre mils.

31-07-2010 (dissabte)Negociem amb la jefa lhora del esmorzar. Queda fixat a les sis del mat, aix ens dona temps per poder agafar el primer telecabina que surt a les set des de Saas Grund, a uns dos quilmetres de la pensi. En deu minuts ens puja fins a lestaci desqu de Hohsaas (3.200 m) i que s el punt de sortida per fer diverses ascensions; Weissmies, Lagginhorn, Fletchorn, etc. Aqu gaudim duna visi magnfica de la impressionant glacera de Gruebugletscher. Per a en Joan, en Quim, lImma i per a mi mateix, es tracta del primer quatre mil, i per aix tot un seguit de sensacions afloren al nostre cervell. Ens equipem tot just sortir de la cabina i fem dues cordades de tres; la primera amb Josep Ferrer, Joan i Jaume Mart i la segona amb Jaume Uribe, Imma i Kim. El temps s esplndid i comencem a caminar. Ens esperen quasi

Tram final de lAllalinhorn

VALAIS (Alps Sussos):Allalinhorn (4.027 m) i Weissmies (4.023 m)

per Jaume Mart (text i fotos)

Pano

rm

ica

des d

e le

stac

i H

ohsa

as, p

unt d

e pa

rtid

a pe

r pu

jar

al W

eiss

mie

s

Una zona amb 51 cims de ms de 4000 m. Hi destaquen sobretot el Cerv o Matterhorn (4.478 m) i el Mont Rosa (4.634 m), que a ms resulta ser el pic ms alt de Sussa, en concret a la seva Punta Dufour.Del cant de Valais, dues localitats del districte de Visp sobresurten de la resta; Zermatt i Saas Fee.Hi han altres valls secundries que ens han servit per a la nostra petita aventura alpina; Saas Tal i Saas Grund, molt atractives i fora espectaculars.

Pujant cap a lAllalinhorn

Qu h

em fet

?

Qu hem fet?

11339

nou-cents metres de desnivell. Encordats i assegurats s prou feixuc, per la illusi dassolir el nostre primer quatre mil fa que ho trobem tot assequible.La primera part s bastant lenta, a causa dun terreny amb moltes esquerdes que anem sortejant com podem. Trobem tres passos un pl complicats i que un cop superats ens permeten enfilar les fortes rampes que ens porten fins a una balconada des don podem contemplar astorats les glaceres de Feegletscher i Riedgletscher, sota les imponents parets gaireb verticals del Dom (4.545 m) i del Tschhorn (4.431 m).Sense ms complicacions, assolim el cim a les dotze i mitja. Ara podem gaudir duna visi magnfica dels divuit cims de ms de quatre mil metres que ens envolten. Quaranta-cinc minuts dalt del cim donen per molt, fins i tot per a discutir-nos amb un guia local que t molta pressa per deixar el seus clients.La davallada resulta molt ms rpida i descansada. El telefric ens espera. Tenim moltes ganes darribar a baix i poder descansar ja que dem toca pujar a lAllalinhorn, el qual hem de fer sense el dia de descans pre-acordat, a causa de les males previsions metereolgiques.Un consell: si alguna vegada penseu anar als Alps Sussos, porteu un diccionari dalemany per poder esbrinar el que diuen les cartes dels restaurant... quina diferncia amb les daqu, que les posem fins i tot en rab!Desprs dun copis sopar amb kartofens i pasta, anem a dormir i deixem les motxilles preparades per a lendem.

01-08-2010 (diumenge) A les cinc del mat, ja esmorzats, agafem la furgo i ens desplacem fins a Zermatt. Un telecabina ens porta fins a lestaci de Sunnega Parads, i un cremallera ens remunta fins a Rotthorn Parads (3.100 m) on un restaurant giratori (de pellcula) ens deixa bocabadats pels 360 de vistes que es poden gaudir. Aquest ser el punt de partida per fer lascensi a lAllalinhorn.

Tamb encordats i assegurats, com ahir, comencem lascensi. Trobem algun pas complicat que fa que a la tornada ens veiem obligats a posar-hi cargols de gel per seguretat. A mitja pujada som testimonis de la relliscada dun membre duna altra cordada de sis que baixaven per una cresta propera, bastant exposada. Sort que el pogueren parar, ja que la timba era important.A les dotze del mat assolim el cim, passant per dues rimaies. Quina passada les vistes que tenim del Cervino, del Mont Rosa i de lespectacular carena de cims al davant nostre! A les cinc de la tarda arribem a Zermatt, i unes birres merescudes amb uns bratwurts sn els acompanyants ms edequats per gaudir duna actuaci i desfilada duna banda de msica tpica del pas, davant de lhotel ms luxs de Zermatt (el primer dagost s el seu dia nacional). Anem cap a Saas Fee per preparar lequipatge. Dem volem sortir aviat ja que tenim la intenci de passar per Chamonix i veure el majestus Montblanc, de ms a prop. No pot ser, ja que el mal temps anunciat fa acte de presencia, puntualment, com un rellotge sus.

02-08-2010 (dilluns)Avui toca carretera i manta cap a Matar a on hi arribem a la una de la matinada, desprs dun llarg trajecte de ms de quinze hores i unes tempestes que ens han acompanyat des de la meitat de Frana fins a Figueres.

Aix ha estat un recull de la nostra sortida, amb moments emocionants i divertits. Records que tenim a la retina i amb lobjectiu del Montblanc per a lany que ve.Agram a Josep Ferrer i Jaume Uribe lajuda que ens han proporcionat i que han fet possible les dues ascensions.I, per acabar, us direm que aquests sussos sn com uns caps quadrats, per sense el com.

Baixant del Weissmies

Dalt del cim de lAllalinhorn (4.027 m)

Dalt del cim de Weissmies (4.023 m)

Carenejant cap al Weissmies

12340

Qu h

em fet

?

Gaireb vuit segles de permanncia dels musulmans a la Pennsula Ibrica han donat com a fruit una herncia, landalus, que forma part de les senyes didentitat de la cultura espanyola i mediterrnia. Al-Andalus va ser una civilitzaci que tenia una personalitat prpia, tant pel que fa a Occident com pel que fa a Orient. Situada en terra de trobades, crulles culturals i fecunds mestissatges, Al-Andalus fou oblidada, desprs del seu esplendor, tant per Europa com per lunivers musulm, com una bella llegenda que no correspon a cap dels dos mns. Tanmateix, la fundaci El legado Andalus ha recuperat vells itineraris per intentar traar unes rutes que ens apropin a la cultura i histria daquesta civilitzaci. Aquestes rutes passen per aquells camins que en un temps foren traats per comunicar el Regne de Granada amb la resta dAndalusia, Mrcia i Portugal.En destaquem la Ruta del Califato que va de Crdova a Granada, i a travs de la qual visitarem camps doliveres i cortijos allats, pobles on els seus castells salcen dalt dun tur i, on normalment, acabarem cadascuna de les diferents etapes.Dues sn les possibilitats per fer aquesta ruta, nosaltres decidim fer la que passa ms al nord, des de Crdova passant per Espejo, Castro del Rio, Baena, Zuheros, Luque, Alcaudete, Castillo de Locubn, Alcal la Real, Moclin, Pinos de Puente, Colomera, Gevjar, Cogollos Vega, Alfacar, Vznar i Granada.

El ViatgeMolts dies parlant de la manera de desplaar-nos fins a Crdova i com ho podrem fer per tornar a casa un cop arribem a Granada. Uns parlen danar amb el tren, altres de lavi, per aquestes opcions ens portaven problemes amb el transport de les bicicletes i tamb amb el desplaament fins a lhotel darribada, aix com amb els horaris. Finalment ens decidim per llogar una furgoneta en la qual pogussim anar tots amb les bicicletes i, amb lajut de lamiga Merc que baixaria un dia ms tard, que es va oferir a acompanyar-nos i donar-nos suport.

Quan sacosta el dia de la sortida, una gran borrasca est fustigant tota la pennsula i ms encara tot el sud. Tota la comunitat andalusa est inundada a causa del temporal de pluja i vent. Aix ens fa tmer el pitjor, resulta que un dels grans problemes per fer aquesta ruta s que desprs de pluges, tots els camps doliveres es converteixen en un fangar, per els plans ja estan fets i tot est lligat: hostals, albergs i furgoneta ja estaven contractats, noms lesperana dun canvi important del temps, que ja han anunciat, ens mant animats per seguir amb laventura.Quedem a les set del mat un dia de treball que nosaltres ens hem pres per fer festa. El temporal de pluja i vent continua amb fora, ens trobem a la plaa de les Tereses, on el Vicen ja ha arribat amb la furgoneta. Carreguem les bicicletes i lequipatge, que no s poc. Portem les maletes i les alforges. La ruta, la farem en tres dies, dos dels quals amb les alforges per poder-nos canviar i polir quan acabem letapa. El tercer dia ja comptem amb la Merc i la furgoneta perqu ens faci de suport.El viatge s un infern, ja que en ser un dia de treball, les carreteres estan plenes i a

ms, amb el temporal, el volum de cotxes augmenta considerablement. Desprs de nou hores de viatge, arribem per fi a Crdova tots fets un quatre, amb les cames enrampades. La pluja continua sent la tnica, estem emporugits per culpa del temps, no es veuen canvis i aix fa tmer el pitjor.Aprofitem per fer una visita per Crdova; anar a fer unes tapes i una visita a la Mesquita tal com mana la tradici. Per el temps no acompanya i decidim tornar a lhostal. Anem a dormir pensant en el canvi que sha de produir en el temps, just el dia que hem de comenar la ruta.Ens llevem a lhora pactada, veiem amb esglai que el temps no ha canviat, per lesperana del canvi no la perdrem, ja que ha estat pronosticat el dia abans. Esmorzem i deixem passar el temps, tenim tot el dia. Per fi, de cop i volta, el cel es comena a trencar i el sol ja es deixa veure, en poca estona tota la borrasca, com si fos un miracle, desapareix. Felicitats per a lhome del temps, que ho han encertat de ple a ple.

Primera etapa: Crdova Baena Crdova - Espejo - Castro del Rio - Baena

BTT: RUTA DEL CALIFATOde la Mesquita a lAlhambra seguint lempremta dAl-Andalus

per Toni Salmern (fotos: Xavier Saleta, Toni Llovet i Toni Salmern)

Algun cortijo que trobem pel camCrdova ens queda al darrera La calma desprs de la tempesta

Qu hem fet?

13341

Via verde de la Sub-btica

Distncia: 71 km Desnivell acumulat pujada: 1.206 m Desnivell acumulat baixada: 686 mTemps real: 5 hores aprox.Alada mxima: 456 mAlada mnima: 87 mDificultat: 100% ciclable

Definitivament, el sol ha sortit i ha desaparegut qualsevol rastre de nvols. Anem pedalant pels carrers de Crdova tot buscant el pont que creua la carretera nacional. No trobem ni una sola indicaci ni cap referncia que ens indiqui que estem en el bon cam. Sort que disposem dels GPS i el Road Book, que sense massa problemes ens conduiran al punt de sortida.Un cop creuat aquest pont, la pista es veu ben clara. Enrere queden Crdova i la seva Mesquita, que veiem des de dalt dun turonet. El terreny s totalment erm, i dna certa sensaci de desert, trencat per algun punt blanc que desprs identifiquem com un cortijo, rodejat per alguns arbres.Pedalem en direcci sud-sud-oest, per una molt bona pista de terreny ferm, que ens permet anar a un bon ritme, en un constant pujar i baixar... per quan amb prou feines no portem ni deu quilmetres, sorpresa; ens trobem amb el temut fang!Hem caigut en una trampa fatal. Al principi sembla que no ha de ser greu, per no portvem ni deu quilmetres, quan les rodes de la bicicleta queden totalment bloquejades i solidificades al mateix temps. I no parlem de les sabates que amb el fang acumulat sembla que portem plataformes com les Drag-Queens i, si a sobre hi afegim el pes de les alforges, no ens queda ms remei que posar peu a terra i avanar metre a metre tot anant netejant a la vegada les rodes de la bicicleta.Decidim continuar pel costat de la pista, per la soluci s pitjor; ara sens enganxa tota lherba seca; en resum, una pasterada impressionant. Els nims cauen en picat,

Intentant sortir del fangar

mirem el GPS i veiem que a uns tres quilmetres ens hem de creuar amb una carretera asfaltada, s lnica possibilitat de sortir-ne. Per fer aquest tram tardrem una hora!Netegem com podem les bicicletes i les sabates, ja que els calapeus automtics estan inservibles. En aquest punt, consultem la guia i el GPS, i veiem que ms endavant haurem de creuar el riu Guadajoz. Segons la guia, aquest pas est totalment desaconsellat passar-hi desprs de pluges, i desprs de lltima experincia, optem per una volta per carretera, fins arribar a Espejo, ciutat que veiem dalt dun tur a la llunyania. Si una cosa t en com aquesta ruta s que travessem tots els pobles pels seus carrers principals. La tnica comuna s que tots estan situats sempre dalt dun tur, i els seus carrers tenen unes rampes que tallen la respiraci. Aquest s el cas dEspejo, poble assentat al voltant del seu castell. Fem lentrada triomfal a la plaa del poble, amb un revestiment de fang bastant considerable, tant en la bici com a les nostres sabates, que continuen sense poder posar-se els calapeus del pedal. Entrem en el primer bar que sentim que estan cantant, aix ens anir b per pujar nims. Uns bons bocates i una bona raci de birres, (tot per menys de 5 per persona), i tornem-hi, tot esperant que el cam sigui millor que el que hem fet fins ara.Sortint dEspejo, comencem a veure els turons plens doliveres totes ben alienades fins a linfinit. La calor en aquestes hores es fa notar. Per sort, el primer tram s bastant suau i podem pair el dinar. Seguim lArroyo del Aljibre, on ja podem veure els colors de la primavera i els nombrosos arbres fruiters al costat del rierol. Arribem a Castro del Ro i de nou una llarga pujada ens portar al poble. A partir daqu agafem una carretera secundria

on no passa ning i que ens portar fins a la Venta Maturra. A la nostra dreta tenim el riu Guadajoz. Ja ens queda poc per al final detapa a Baena, per encara ens resten els ltims quilmetres per una pista asfaltada amb unes fortes rampes (11%) que ens fan enrampar les cames ja prou turmentades el dia davui.Per fer nit, hem reservat lloc a lalberg de Baena, que el tenim situat a dalt de tot del poble, cosa que suposa que el darrer quilmetre, lhem de fer per uns carrerons amb fort desnivell de pujada. Un perfecte final detapa.Lalberg a on ens allotgem s nou, i es oba en un lloc privilegiat, les habitacions sn amples i confortables, a ms la parella que el regenta sn molt agradables tot i que es lamenten que la Ruta del Califato no la tinguin ms ben senyalitzada. Lalberg s tamb lloc de pas del cam que va de Granada fins a trobar el Camino de Santiago.Com que tenim temps, anem a fer un tomb pel poble, amb les seves cases blanques i els seus carrerons estrets i costeruts, amb unes bones panormiques dels camps esquitxats doliveres. Sap greu no poder carregar a les alforges aquest apreciat oli, que, segons diuen els entesos, s el millor. El sol es va ponent i els nostres estmacs ja rondinen, senyal que s hora de fer un bon pat per sopar.

Segona etapa: Baena Alcal la RealBaena Luque Alcaudete Castillo de Locubin Alcal la RealDistancia: 66 KmDesnivell acumulat pujada: 1.222 mDesnivell acumulat baixada: 743 mTemps real: 5 hores.Alada mxima: 936 mAlada mnima: 382 mDificultat: 100% ciclable De bon mat, sortim fora abrigats, ja que a primera hora i a ms en baixada, el fred

Enganxats a terra per culpa del fang Deixem Espejo al darrera

Vista de Baena des del mirador de lesglsia Al fons Luque

14342

A partir de Jan es diu Via Verde del Aceite

es fan notar. Diem adu a Baena, poble mimat pel Califato, i enfilem els primers quilmetres que fem per carretera. Aix ens va b per escalfar les cames una mica. Ens dirigim cap a un poble anomenat Luque, que veiem al fons, sota unes muntanyes rocoses, amb el seu blanc de les cases. Deixem la carretera per on anem i nagafem una altra, aquest cop en franca pujada. A linici daquesta pujada, hi trobem una font; Fuente Marbella, per si volem agafar aigua. Una mica ms endavant, ens creuem amb la Va Verde de la Sub-btica, que enllaa amb la Via Verde del Aceite, que arriba fins a Jaen (nosaltres lagafarem un cop passat Luque).Seguim pujant i fem una petita parada per gaudir de les vistes formidables sobre una gran extensi de turons plens doliveres. Girant la vista enrere, podem veure al fons Baena, don venim. A la nostra dreta, els turons rocallosos i al davant Luque amb la seva imponent torre. Continuem ara en franca baixada per una pista fins que trobem la Via Verde, que, ara s, lagafem.Aquesta via, la trobem una mica desfeta a causa de les fortes pluges i fins que no entrem a la provncia de Jan, no trobarem el ferm en millors condicions. Passem doncs la Reserva Natural de la Laguna del Conde, punt dentrada de la provncia de Jan, que comena desprs de passar un llarg viaducte. A partir daqu la Via Verde, passa a anomenar-se Via Verde del Aceite, i est ms ben cuidada que en el trams fets fins ara, tant s aix que el primer que trobem sn els serveis de manteniment de la Via, que ens obsequien amb uns fulls informatius de la ruta. Anirem seguint amb bon ritme, passant per les Reserves Naturals de la Laguna del Chinche i la Laguna Honda, poc abans darribar al baixador dAlcaudete, on deixem la via (que ens conduiria a Jan), i afrontar les rampes de pujada fins

Alcaudete, on farem parada al bar de la plaa per fer un bon bocata i comprar unes pastes tpiques per a postres.A mesura que anem fent quilmetres, ja anem trobant ms indicacions de la Ruta del Califato, aix s, la majoria dins els pobles, amb rajoles de cermica que indiquen la ruta a seguir, (sempre contrastat amb el GPS), per sortir dAlcaudete (abans hem comprat un nmero de la loteria). Seguim per una pista que ens portar cap a la ribera del riu San Juan. Aquest indret s el primer que trobem amb fora arbres i ombres, que, per fi, ens protegeixin del sol de tarda que encara pica de valent, ja que fins ara noms ens hem trobat amb oliveres. Tornem a trobar la tardor, i un bon grapat de nous per terra que ens guardarem per berenar. Estem envoltats darbres fruiters, pomers, figueres, codonyars i duna bona olor de frescor. No deixarem la pista principal en les mltiples bifurcacions fins que divisem al fons el poble del Castillo de Locubn, amb les seves torres de vigilncia que en lpoca del califat vigilaven el trnsit entre Crdova i Granada.Arribem desprs de les tpiques rampes dentrada de cada poble, a una magnfica font daigua fresca, que ens convida a fer una parada per poder menjar les nous que hem trobat pel cam.Sortim del poble per una altra forta rampa, entre oliveres i, un cop arribem a dalt de la carena, ja podem veure, per primer cop, les muntanyes, una mica nevades, de Sierra Nevada. Per abans, en un primer pla i al fons, veiem la nostra destinaci davui, Alcal la Real, majestuosa, amb la seva fortalesa dominant tota la ciutat i les seves cases blanques faldejant tot el tur. Alcal la Real va ser la ciutat ms cobejada en la conquesta de Granada. La ruta s evident, tot recte i sense parar, ja que tenim ganes

darribar-hi. Aix s, ning no ens treu la pujada tpica final. Alcal la Real ja s una ciutat ms gran, per els seus carrers, tots en pujada, que porten a la fortalesa no ens deixaran pas indiferents. Ens allotgem a lHospedera Zacatin, on ens donen un bon sopar amb uns plats tpics que fins i tot podem repetir de la generosa quantitat que ens ofereixen.

Tercera etapa: Alcal la Real GranadaAlcal la Real Mures Moclin Olivares Cogulos Vega Nivar Viznar GranadaDistncia: 88 KmDesnivell acumulat pujada: 1.303 mDesnivell acumulat baixada: 1.438 m Temps real: 6 hores aprox.Alada mxima: 1.170 mAlada mnima: 625 m.Dificultat: 100% ciclableDesprs del suculent sopar i un potent esmorzar presidit per un fenomenal cap de toro alb, ja tenim ganes dafrontar lltima i ms llarga etapa de la ruta.Aprofitem que tenim la furgoneta aqu, per deixar la roba fangosa daquests dies i tamb deixem les alforges per sortir amb el mnim pes possible.El sol fa poc que ha sortit i laire s ben fred (10 graus), els carrers encara sn buits de gent i per comenar tenim la primera pujada del dia que ens obliga a treurens roba de sobre. La pujada sacaba en una esplanada amb una creu blanca, on tenim unes vistes de la ciutat esplndides, i mentre comentem la jugada, de cop apareixen un eixam de beteteros que fan ruta de dissabte i que veient-nos ens indiquen el cam a seguir tot de baixada.La veritat s que sn els nics que veurem en tot el recorregut; b, a part dun australi que fa el cam a peu a la inversa des de Granada.Comencem la baixada que ens portar al

Seguint per la Via Verde del Aceite Entrem a Alcaudete

Sortim de Castillo de Locubn El castell d Alcal la Real Vista dAlcal la Real

Qu h

em fet

?

15343

Qu hem fet?

petit poble de Santa Ana, i seguim ruta entre camps de cultiu; anem passant per algun altre cortijo. En algun, com el de Cabeza de Cabero, hem de fer una gran volta per rodejar-lo, ja que el pas est barrat, sort que la pista s fora agradable. Arribem a un nou poble, Mures, on tamb entrem, i a uns quants quilmetres daqu ens trobem el Cortijo de Huelgas, on, per passar haurem de fer una marrada i anar a creuar el riu de los Frailes. Normalment aquest rierol deu estar sec per clar, desprs de les pluges, el riu s un fangar impressionant, que fa que si no parem atenci on posem els peus, ens hi quedem atrapats fins als genolls. En fi, de nou el fang. Desprs anem a buscar una pista que tenim a sobre entre camps doliveres; un cop hi arribem, anem seguint fins a un punt en qu la pista s un veritable fangueig inhum. Flanquegem per sobre, per el fort pendent fa que en qualsevol moment puguem caure a sobre del fangar. Per sort, la pista surt de la zona ombrvola i ja anem pel sol, per encara no podem cantar victria fins que no arribem a una carretera. Quasi una hora i mitja desprs sacaba per fi el fang. s en aquest punt on els nims han caigut de cop, veient les bicis en estat lamentable. Nhi ha un que plega i agafa el cam ms fcil: carretera fins a Granada. La resta no ens acovardim tan rpid, laventura s laventura, i ho tornarem a intentar. El que est clar s que en aquest tram, si hagussim portat les alforges, hauria estat un veritable calvari, que ens hauria costat fora de sortir-ne. Per tot esfor t recompensa i al final ens en sortim b i ms contents que mai.La pista continua en pujada i sembla que el fang ha desaparegut del cam i la calor ja comena a fer-se notar. Fem una parada a la font de Malalmuerzo, per ficar les bicis a dins per treure tot el fang i de passada omplir daigua les cantimplores. Tot aix

amb la mirada estranyada dalguns locals que vnen a omplir daigua.A partir daqu ens trobem amb la carretera que puja cap al poble de Mocln que veiem a dalt de tot amb el seu castell. Anem per carretera fins trobar una pista que amb una llarga i forta rampa ens porta al comenament del poble. En aquest punt, hem de decidir si tirar pel barranc per arribar directament al poble dOlivares, o b, anar-hi per la carretera fent una mica ms de volta. Optem per la segona alternativa, ja que no ens fiem de trobar el cam sec. La baixada per carretera s apotesica i rpida, sols parem un moment en un mirador excellent, amb vistes cap a Sierra Nevada. Un cop arribats a Olivares fem una bona parada, per fer uns bocates i recuperar forces en el bar de la Penya del Real Madrid.Des del bar divisem el cam per on haurem de pujar, i que ens portar a Los Llanos. La pujada desprs del quantis bocata i la calor (quasi 25 graus), es fa un pl feixuga, sort que dura poc. El cam es suavitza i anem en direcci cap al pant de Cubillas, i quasi ja tenim Granada a tocar per, de cop, la ruta gira cap a lest i ens desviem de direcci. Al fons veiem el Pen de la Mata, i les serres dArana i de Cogollos, semblava que ja ho tenem per segons el Road Book ens falten encara 30 quilmetres per arribar a Granada i uns tres-cents metres de desnivell, la qual cosa no quadra gaire.En aquesta etapa trobem ms pals indicadors de la ruta que, segurament, en uns mesos variar, ja que una part passa pel costat duna autovia en construcci, i que, en un punt determinat, la talla pel bell mig.Les pujades i baixades sn constants, la direcci continua igual, allunyant-nos de Granada. Arribem a Cogollos de la Vega on agafem la carretera a Granada que ens porta cap a Viznar i aqu ens esperen els

metres de desnivell que ens falten, fins arribar al mirador i punt ms alt de letapa.I res, ara s que ja ens queda un llarg i bonic descens fins al centre de Granada, que ja ens toca. Aix s, a la primera gasolinera, fem una parada per rentar de fang les bicis i tenir-les ben presentables per arribar a lAlhambra, on ens espera la Merc amb furgoneta.Enmig de turistes arribem suats i cansats; ara noms ens queda anar a buscar lhostal a sota mateix de Sierra Nevada. La nit ja va fent acte de presncia, sn quasi les vuit del vespre, i des de lhabitaci, podem veure les llums de la ciutat.Ens posem la roba que tenim, sense fang, i ens dirigim cap al restaurant per fer el tpic sopar de fi de festa, ja que la ruta ja sha acabat i, malgrat tot, lxit ha estat rotund.Lendem al mat quan comencen a sortir els primers raigs de sol ja tornem a estar tots dins la furgoneta i preparats per afrontar la pallissa de la tornada cap a casa, aix s, a la que podem ens parem a comprar unes olives i uns formatges del pas.

Sortint del Rio de los Frailes Travessant el Rio de los Frailes Netejant les bicis a la Fuente del Malalmuerzo

Mocln i el seu castell a dalt del tur El Peon de la Mata direcci Olivares Mirador dOlivares, Sierra Arana i Cogollos

Components: Vicen Colomer, ngel Escalera, Toni Salmern, Xavier Saleta, Toni Llovet, David Ribes i la desinteressada collaboraci de la Merc Manau

poca aconsellable: Per la calor que fa s aconsellable la tardor o principis de primavera. Desaconsellat totalment lestiu. Sha devitar fer aquesta ruta desprs que hagi plogut.

Bibliografia:Gua amb road-book: La Ruta del Califato en bicicleta. Editorial El Legado Andalus. Junta de Andaluca. ISBN 8481763438. (03/2000)www.legadoandalusi.es

16344

Fent laproximaci per la vall de Loron Fent via

Panormica dels Gas i Clarabide, tots els cims. Al fons els Posets vers els Posets esguardem linfinit...

L aproximaci des del vessant francsLa Vall dAran s el millor punt de sortida per atansar aquests cims des del vessant francs. Anem a lentrada del poble de Bossost, travessem el coll de Portill i baixem fins a Banyeres de Luchon. Daqu, per la carretera D 76 pugem el coll de Peyresurde. Descens cap a la vall de Loron. Cerquem el poblet dAranvielle, a la ribera oest del llac, ben visible mentre baixem del coll. Per una carretereta al costat del riu, pugem fins a una central elctrica. Som a 1100 metres dalada i deixem obligatriament el vehicle. Per un bon cam turstic, primer per dintre del bosc i desprs flanquejant uns bonics engorjats, arribem fins al refugi de Soula, al costat duna gran central elctrica. Som a 1800 metres dalada, seguim pujant per la mateixa vall, a trams molt planera, per sempre molt bonica. Per la ribera del riu, amb prats i aiges per tot arreu, arribem fins al peu dun darrer ressalt que ens porta al llac de Puchergues, a lentrada ja de lalt circ de Clarabide. Visi espectacular dalts cims pirinencs com els grups de Bachimala i Gorgs Blancs, i per descomptat els Clarabide, fins a la mateixa Agulla oriental, que tanca aquest grandis cercle grantic.El temps s magnfic. Muntem el bivac, prop del llac i de la forqueta dentrada a la vall, ja que dem deixarem part del nostre bagatge aqu, per anar ms lleugers per fer la resta del llarg desnivell que encara queda fins al peu de laresta. Som ms o menys a 2200 metres dalada.Lendem, el dia es lleva clar i blau com un estany. Seguim el cam, que voreja el llac, i al final de la catica vall, trobem el corriolet que va remuntant el gran contrafort que ens separa dels estanys superiors. Forta pujada fins a la ribera del Llac Gelat de Clarabide. El flanquegem fcilment i atansem la base de laresta nord, ben visible des del mateix bivac. La base de la muntanya s guardada encara per grans congestes de neu i el llac superior gelat, com es mantindr, parcialment, tota la resta de temporada.

LAresta Nord per la via RavierHem de dir que la via s una clssica pirinenca duns 300 metres de llargada, bon granit i gens agressiva en la seva verticalitat. Cal tenir en compte que es pot fer perfectament amb les botes de muntanya, una sola corda i unes quantes cintes. Si no perdeu litinerari que segueix la lgica de lample fil daresta, no passa mai del III. I teniu molts punts de reuni. Algun pit a la via, la resta, per fer les tirades i muntar reunions, bagues llargues i algun encastador. Una hora i mitja llargues fins a la cresta somital, dun cim avanat de la cara nord i a fil daresta, fins al Pic Oriental de Clarabide (3.012 m).Assolit el cim i seguint la cresta rogenca, cap a loest, pugem al seus dos vens, el pic Central (3.020 m) i el pic Occidental (3.008 m). dels Clarabide. Per completar la jornada i encara que estem fora cansats, ms per la llarga aproximaci que per lescalada, ens atansem, ja de tornada, a la bretxa de Gas per pujar al pic de Gas (3.011 m) i la punta Occidental de Gas (2.988 m).Fa molta estona, que estem meravellats pel panorama pirinenc que ens envolta. De Posets a Bachimala pel sud i oest i dels Gorgs Blancs a Perdiguero pel nord, sn tan sols el capdamunt dun panorama infinit de cims, valls, llacs i altes carenes que ens envolten pertot arreu. Per malauradament hem de tornar. Flanquegem els cims que hem pujat fa un moments, fins arribar al Port de Gas, que separa els Clarabide dels Gorgs Blancs, i per tarteram i congestes arribem de nou al fons de la vall. Carreguem el material del bivac i de nou avall, avall. Desfer el cam fins al cotxe sens fa llargussim, sn dos mil metres de desnivell en descens i sens dubte es fan notar en les nostres cansades cames i genolls. Ascensi feta per Miquel Sala i Manuel Punsola el 31 dagost del 2010.

per Manuel Punsola i Mitjans (escrit i fotos)

Qu h

em fet

?PICS DE CLARABIDE (3012-3020-3008) i GAS (3011-2988) per la vall de Loron

PIC ORIENTAL DE CLARABIDE per lesper Nord Via Ravier

178117345

Qu hem fet?

Quan parles duna via Ravier als Pirineus, ja dnes crdit a litinerari. Els germans Jean i Pierre Ravier, nats a Pars el 1933, per afincats des de molt petits al poble pirinenc de Tuzaguet, han estat uns autntics exploradors pirineistes. Les seves vies, al Tozal, Midi, Ansabere, Torre de Marbor, Perdut, Baraude, Estos, Quayrat, Forcanada, etc, solen ser lgiques, elegants i de dificultat. Per elles mateixes sn un objectiu, tan interessant, com el mateix cim al qual porten. s potser per aix que en Miquel es va enamorar daquest itinerari al vessant nord dels Clarabide. Tamb cal assenyalar que tota la informaci tcnica de les vies descalada daquest cercle de muntanyes han estat una gentilesa dels germans Jean i Piere Ravier, a qui agram molt cordialment la seva amabilitat.A la foto podem veure els germans Ravier al peu del Pilar dEmbarradere al Midi dOssau. Per la vestimenta deuria ser els anys 70.

Per completar la informaci daquest article, cal fer referncia a sortida realitzada el maig de 1982, per en Miquel Sala, en Jaume Gmis (el Sherpa) i en Jordi Canal (lOti) que van fer lesper Nord de lAgulla Clarabide (assenyalada al dibux) i van completar la travessa de tota la cresta des del cim de la Forqueta, seguint cap als cims de Clarabide i Gas, baixant desprs cap a la Vall dEsts, que havia estat la base de la sortida. Es tracta duna escalada aria, amb bona roca, molt poc freqentada i amb 500 m de bells pasos envoltats duna panormica encesa de llums i colors, pels llacs gelats, les valls ben verdes i les roques cremades pel sol; s genunament solitaria i profunda. Ms informaci: Hi ha una via Ravier (1975) a la cara O de la Forqueta de Clarabide (amb un pas de IV i V i la resta de III), per no consta enlloc. Hi ha una altra via a la Gran Placa Gris de la cara E de la Forqueta de Clarabide, que tampoc es coneix.

PARLEM DELS GERMANS RAVIER...

PARLEM DE LAGULLA I DE LA FORQUETA DE CLARABIDE...

18346

R A Q U E T E S I E S Q U D E M U N T A N Y A 2 0 1 1

Pedr dels 4 Batlles (2.383 m) (raquetes), el 28-12-10 per Nria Camp, Jordi i Jordi Llus Fors

Pic de Padrons (2.715 m) el 27-11-10 per Josep M. Ventura, Dani Gallardo, Carles Grifo, Isabel Gelada, Josep Ramon, Joan Comellas, Bertomeu Gomila Eloi Cot i Ramon Cot

Paquiza Linzola (2.112 m) intent el 08-12-10 per Josep M. Ventura i Ramon Cot

Pic de Creussans (2.679 m) el 08-01-11 per Marc Ramos, Miquel Lpez i Ramon Cot

Pic de Mortiers (2.607 m), el 04-12-10 per Isabel Gelada, Dani Gallardo, Josep M. Ventura, Eloi Cot, Pitu Santana, Bartomeu Gomila, Josep Ramon, Toni Ramon, Marc Ramos, i Ramon Cot

Puerto Viejo de Brazato (2.566 m) el 03-02-11 per Toni Ramon, Maral Rosell, Daniel Gallardo, i Ramon Cot

Pedr dels Rasos de Dalt (2.077 m) (raquetes al cotxe) el 16-01-11 per Nria Camp, Maria Garca, Jaume Sala i Jordi Ll. Fors

Port del Comte (circuit raquetes) el 23-01-11 per Nria Camp, Jordi Ll. Fors, Jaume Sala, Maria Garca i Viki Arcediano

Tavascan (circuit raquetes) el 05-02-11 per Nria Camp, Jordi Ll. Fors, Maria Garca, Francesc Safont-Tria i Jaume Sala

Pic del Muntany (2.744 m) el 16-01-11 per Sebasti Pallars, Eladio de la Orden, i Toni Salmern

Pic de la Colilla (2.835 m), el 1-12-10 per Toni Camps, Xavier Saleta i Toni Salmern

Pic de Padrons (2.715 m), el 05-02-11 per Sebasti Pallars, Xavier Saleta, Toni Camps, Artur Cayl, Berenguer Pujol, David Puig i Toni Salmern

Cap de Rec (circuit raquetes) el 13-02-11 per D. Cspedes, J. Ll. Fors, R. Mestres, F. Safont-Tria, A Duarte, M. Aliberas, J. Sala, Ll. Vizcaino, M. Garca, C. Boix, N. Camp, J. M. Parera i C. Rodrigo

lbu

m fot

ogr

fic

Pic Negre dEnvalira (2.825 m), el 06-02-11 per Sebasti Pallars, Xavier Saleta, Toni Camps, Artur Cayl, Berenguer Pujol, David Puig i Toni Salmern

Tossa Pelada (2.378 m) i Tossal dEstiviella (2.337 m) (raquetes) el 28-12-10 per Nria Camp, Jordi i Jordi Llus Fors

19347

R A Q U E T E S I E S Q U D E M U N T A N Y A 2 0 1 1

Pic de la Mina (2.683 m) el 19-02-11 per Josep M. Ventura i Ramon Cot

Tte de Girardin (2.876 m) el 27-02-11, intent per Isabel Gelada, Dani Gallardo, Josep M. Ventura, Toni Ramon i Ramon Cot

Pakiza (2.112 m) el 6-03-11, per Josep M. Ventura, Toni Ramon i Ramon Cot

Tte du Rissace (2.969 m) el 26-02-11 per Isabel Gelada, Dani Gallardo, Josep M. Ventura, Toni Ramon i Ramon Cot

Valls dneu (circuit raquetes) el 06-03-11 per Jaume Sala, Maria Garca, Nria Camp i Jordi Ll. Fors

Barcal de Linza (1.966 m) el 5-03-11 per Josep M. Ventura, Toni Ramon i Ramon Cot

Petrechema (2.360 m) el 6-03-11 per Josep M. Ventura, Toni Ramon i Ramon Cot

Vallibierna (3.067 m) per lIbon de Botornas, el 21-04-11 per Xavier Saleta, David Puig i Toni Salmern

Vallter 2000 (circuit raquetes), el 27-03-11 per Maria Garca i Jaume Sala

lbum fotogrfic

Aransa (circuit raquetes) el 20-02-11 per Maria Garca, Nria Camp, Jordi Ll. Fors i Jaume Sala

Pic de la Barra (2.631 m), Cursa Traa Muga, el 20-02-11 per Sebasti Pallars, Xavier Saleta, Toni Camps, David Puig, Loudes Marzo i Toni Salmern

Puigllanada (2.409 m) (circuit raquetes), el 20-03-11 per Camil Boix, Viky Arcediano, Jaume Sala, Jordi Ll. Fors, Nria Camp i Maria Garca

Pic de Bassiero ( 2.901 m), el 3-04-11 per Sebasti Pallars i Toni Salmern

Certascan (prova desqu de muntanya), el 27-04-11 organitzada per lAgrupe amb 62 equips inscrits

Maladeta (3.308 m), el 27-04-11 per Ferran Rodrguez i Rut Capdevila

20348

21349

Activitats realitzades39 CURS DINICIACI A LESPELEOLOGIA

Secci dEspeleologia (fotos: Eva Moreno)

Del 27 doctubre al 28 de novembre del 2010 va celebrar-se el 39 Curs diniciaci a lEspeleologia seguint el programa habitual de classes teriques i prctiques.Es va obrir fent la presentaci del curs i del cos docent, seguit duna xerrada sobre la histria de lespeleologia i lestructura federativa.A la segona classe terica es va parlar sobre el material personal bsic i les tcniques de progressi lliure.Desprs vingu la primera sortida de prctiques que es va fer a la Cova de la Fou de Bor (Cerdanya).De nou una nova classe terica i aquesta vegada es va parlar sobre el material personal i les tcniques de progressi en corda.Aix que la segent sortida dentrenament tcnic es va realitzar fent prctiques exteriors en paret a Les Pedritxes (Serra de lObac).Una nova terica i en aquesta ocasi es va dedicar a la protecci i conservaci del medi natural i de la installaci.Posteriorment es va fer una sortida de prctiques als avencs den Passant i Emili Sabat (Garraf).Lltima terica va servir per parlar de la prevenci dacccidents i entrar en el vessant ms cientfic amb una introducci a la geologia crstica i topografia.El colof final de les prctiques va ser la prospecci a lAvenc de lEsquer (Garraf).Es va clausurar al curs fent un lliurament de diplomes i un pica-pica. Cal dir que el curs denguany ha comptat amb quatre cursetistes; Toms Miralles, Eva Moreno, Esther Navarro i Bojan Lakicevic. I per la part docent sha comptat amb la participaci de set monitors; Assumpta Triad, Toni Mor, Eduard Petrel, Albert Cabr, Vidal Grau, Dani Edo i Xavier Rub. mos, y lo

Entrada de la Cova Fou de Bor (Cerdanya)

Avenc den Passant Baixant a lAvenc de lEsquerr (Garraf)

Prctiques exteriors a Les Pedritxes (Serra de lObac)

Prctiques exteriors a Les Pedritxes (Serra de lObac)

22350

23351

Activitats realitzades

per Enric Castells (fotos: Llus Hugas)

MARXETA 2010

Pujant cap a la Creu de Rupit

Arribada al Pou del Gla

Sortida de la Plaa de lEsglsia de Canyamars

Tur del Mig

Tur de Montalt

Les runes del Santuari de Lorita

Bifurcaci entre la Marxeta i la Mini Marxeta

L esclat, a les vuit en punt, dun volador va posar en marxa lestol de caminants (alguns encara intentvem aparcar). Aix va ser linici de la Marxeta daquest any. El fresc mat de tardor era excellent per fer la caminada. Els camins ben assenyalats ens van dur per indrets prou coneguts per molts; la creu de camins de Rupit, els turons del Montalt, el santuari de Lorita, la serra de Vallalta, el pou del Gla... Per a alguns era la primera vegada que hi passaven. No hem doblidar que un del trets que caracteritzen la nostra marxa excursionista s el fet de no repetir el mateix itinerari cada any.Des de la seva creaci, el 1987, ben poques marxetes shan repetit. No obstant aix, desprs dunes quantes edicions se nhan pogut fer en sentit contrari. Per a aquest tipus dorganitzaci cal una predisposici a la feina i al rigor per part dorganitzadors i collaboradors. Aix requereix gent que es dediqui, fora caps de setmana, a la recerca de camins, racons i paratges per realitzar els variats itineraris.Aquest any, 740 marxadors, grans i petits, amb entusiasme i complaena, han gaudit del treball i el bon fer de tota la gent que hi ha treballat.Es parla, es comenta, que pel juny possiblement hi haur canvi de Junta a lentitat. Voldria pensar que aquesta modificaci no minvar el grau de participaci en la preparaci i, que lequip organitzador, ja sigui vell o nou, comptar amb el suport decidit de les juntes, la sortint i lentrant. El 2011, amb independncia del temps que faci, ens tornarem a veure a La Marxeta.

Control desmorzar al Coll Cintet

24352

25353

Activitats realitzadesTAGAMANENT (100 CIMS)

Collformic - Aiguafreda(SORTIDA COLLECTIVA DE NOVEMBRE)

per M. Teresa Bellalta

Avui us proposem de fer una travessa inoblidable des de Collformic travessant el Pla de la Calma fins al Tagamanent i acabar a Aiguafreda. s un llarg itinerari per les parts ms enlairades de la Calma oferint magnfiques panormiques sobretot si es pot gaudir dun dia amb bona visibilitat i poc vent.Sortim a les set de mat del 21 de novembre del 2010 per, com que el viatge daproximaci s curt, decidim de fer una volta i arribar a Collformic per la banda dOsona. Abans, per, fem una parada tcnica a les 4 carreteres de Tona. De Collformic (1.145 m) seguim per la pista que passa per sobre del restaurant i en poca estona som al Pla de lAse Mort, considerat el punt dentrada al Pla de la Calma. Part del seu atractiu es deu al fet que ofereix una mplia visi de la Plana de Vic, Matagalls i Tur de lHome. A lalada de Pedres Blanques ens desviem a lesquerra per passar pel Pla den Xixa i pugem al Tur de Puigdrau (1.344 m), fcil didentificar per lantena i per ser el cim ms alt de La Calma. Aqu ens aturem per esmorzar.Reculem a la pista i seguim endavant fins que ens tornem a desviar per pujar a dalt del Sui (1.322 m), cim peculiar, tot ell de roca sense vegetaci i amb molt bones panormiques. Aprofitem per fer la foto del grup.Tornem a la pista seguint un corriol que ens porta al GR-5 passant pel costat de la caractersica Cabana den Ramon on shi han fet troballes arqueolgiques importants.

Sempre pel GR, encara que de tant en tant fem alguna drecera per escurar el cam, arribem a lAgust, una masia restaurada i reconvertida en Museu Etnolgic del Montseny. Com que shi fan visites guiades ens hi apuntem i ho trobem molt interessant i recomanable. Desprs trobem Can Bellver dalt dun turonet, lloc de parada obligatria si volem fotografiar el majestus Tagamanent des dun mirador privilegiat. Seguim la pista i en arribar a una crulla tirem un corriol que senfila fins a dalt de tot on trobem les restes de lantic castell del Tagamanent. Lesglsia de Santa Maria del Tagamanent, s un edifici romnic que es troba al cim del Tagamanent (1.056 m) a lextrem ms a ponent del Pla de la Calma. Es t notcia que en aquest imponent tur va existir un castell (945), del qual no queda res, per s moltes referncies escrites. Lesglsia havia estat lantiga capella del castell i es va ampliar al s. xv amb dues naus laterals amb voltes destil gtic. A finals del s. xviii va entrar en decadncia i durant la Guerra Civil va acabar de destruir-se. Amb la compra per part de la Diputaci (anys 80), es van aturar les agressions i es va procedir a consolidar les restes i reconstruir parcialment.Desprs duna breu parada, per dinar, continuem lexcursi per com que anem justos de temps decidim que en lloc de seguir el GR ens anir millor baixar per una drecera i aix guanyar temps. Dit i fet, i aix acabem aquesta caminada a Aiguafreda on ja ens est esperant impacientment el nostre autorcar.

Pel Pla de la Calma amb el Matagalls al fons (foto: David Cspedes) Cim del Sui (1.322 m) (foto: M. Teresa Bellalta)

La carasterstica Cabana den Ramon (foto: David Cspedes) Vista panormica del Tagamanent (foto: M. Teresa Bellalta)

26354

27355

Cantant nadales a la Covassa (foto: Joan M. Labrador)

Amb la rotllana tanquem les collectives del 2010 (foto: Fina Velasco)

La darrera sortida de lany 2010 ha estat a les fora desconegudes terres tarragonines. 49 esforades i esforats excursionistes ens trobem a les set del mat a plaa de les Tereses per prendre lautobs que ens portar fins a La Vilella Baixa, desprs daturar-nos a lrea del Mdol a fer un most (i alguna coseta ms).Tornrem al Priorat per fer un recorregut no gaire llarg que ens portaria de La Vilella Baixa a Cabacs i desprs fer un itinerari pel seu terme (uns 13 km en total). Lautobs ens deix a lentrada del poble de La Vilella Baixa (214 m), anomenada la Manhattan del Priorat, per lalada dalgunes de les seves cases (8 o 9 pisos sense ascensor), alada motivada per salvar el desnivell entre els carrers del davant i del darrere de la casa.El dia era fred i ja veirem que, a mida que ens enlairssim, encara ho seria ms perqu hi havia nvols baixos que no permetien que hi hagus massa bona visibilitat. Fiem una bona fila amb els barrets de Pare Noel.Comenrem a caminar tot passant pel costat del Pont Gran i, per una pista, seguir el curs del riu fins arribar a la carretera de Cabacs. La vam seguir durant uns 30 o 40 metres fins travessar-la per continuar per una altra pista anomenada Cam Vell de La Vilella o Cabacs, depenent don es vingui i on es vagi.Vam anar fent cam entre vinyes, ametllers i oliveres, per no vrem trobar-nos amb els vilatans aplegant loliva tot i que nera el temps de la collita.Arribrem en un punt on viem la carretera a sota nostre amb el tnel i la presa del petit embassament de La Vilella al seu costat, rem a la vall del Barranc de Cavaloca; aquest va ser el punt on decidrem esmorzar. El cam encara t restes de lempedrat del temps dels romans. Desprs desmorzar, baixrem fins a trobar-nos amb el Pont Rom de Cavaloca. Un cop travessat el pont, comenrem a pujar i creurem la pista que mena al Mas Roger, fams darrerament (va sortir a la Tele) per haver-shi trobat uns rotlles de msica per a pianola.El cam aqu era un sender amb una pujada una mica forta, rem a les Revoltetes. Arribrem al Coll Tou, al Rac de les Pedregoses; aqu, si el dia hagus estat clar, haurem frut dunes bones vistes de La Figuera i lermita de Sant Pau, per com ja hem comentat, la visibilitat no era bona. Aviat vrem arribar al Coll de Cantacorbs (550 m) i aqu vrem tenir una agradable sorpresa, els nvols baixos i la boira, junt amb les baixes temperatures, havien deixat els arbres amb una capa de gebre prou grossa com per semblar que havia nevat, vrem gaudir fent fotos de lentorn. Des del coll ja veirem Cabacs a laltre vessant.Anrem baixant fins arribar a una pista asfaltada que segurem per la dreta; ja rem a Cabacs (357 m.). En arribar prop del Camp de Futbol, segurem en direcci a El Mirador, tot passant

per la Font i el carrer de Sant Miquel. Aviat arribrem a la Plaa Porxada on hi ha el Refugi de Cal Ferrer i la Font de La Canal, aqu ens deixaren el Pere Pe el Nen, la Fina i la M. Rosa, als quals retrobarem a la tornada. Vrem seguir cap a la Serra dels Solans pel sender de les Pinedes i les Coves Altes.Abans darribar dalt de la serra, un petit grup va anar a fer una visita als escaladors, b, de fet varen prendre un cam equivocat, per aix noms va ser una ancdota.Dalt de la Serra trobrem una Cabana de pedra seca, lloc que havem triat per dinar desprs de la pujada, i aix ho frem.Segurem pel sender de les Pinedes fins arribar al senyal que mena a Els Escalons, uns talls fets a la roca conglomerada per ajudar a fer el desnivell que ens havia de portar a les Coves Altes.Les Coves Altes, un indret encisador que, pels comentaris que es sentien, va agradar molt. Anrem passant per les Coves Altes fins arribar a la pista que ens portaria al Barranc Tancat, indret conreat doliveres entre balmes. Desprs de fer-hi un cop dull (arribar fins on toca el sol), vrem refer el cam fins arribar a la pista per seguir-la.Quan vrem arribar a la crulla amb la pista principal, segurem per la dreta direcci Cabacs (per lesquerra anirem a La Foia, lloc on ja vrem estar en una altra collectiva). De seguida arribrem al Rac de la Covassa i a la Covassa, construcci feta dins duna balma, lloc que havem triat per posar-hi el pessebre i cantar les Nadales de rigor. Cosa que vrem fer amb tant dencert, que tingurem durant una estona pblic que ens escoltava des de la pista.Tornrem a la pista per baixar directes cap a Cabacs; tenem previst entrar al Barranc del Montsant i enfilar-nos cap a La Covassa natural per, un cop all, prendre el Cam de la Bisbal i Margalef per seguir direcci Cabacs, per anvem molt justos de temps, en realitat ja anvem fora de lhorari previst (aix dels horaris del autobusos...).Entrrem a Cabacs per la pista per on nhavem sortit al mat fins arribar a la Font de la Canal i el Refugi, on la Isa i en Ferran ens tenien preparat un piscolabis amb pastes tpiques del poble (ensaginades, pastissets, coques, etc.) i uns vinets del Priorat (dol i ranci) per acompanyar-les.Tamb vrem tenir ocasi de poder comprar vi dEscala Dei i oli i mel de Cabacs, sha de tenir en compte que loli de Cabacs est considerat un dels millors olis darbequina del mn; en diverses ocasions ha obtingut el primer lloc en diferents concursos.Desprs de cantar la clssica Hora dels Adus vrem travessar el poble pel Carrer Major fins arribar a laparcament on ens esperava lautobs per tornar a Matar.

PER TERRES PRIORATINESLa Vilella Baixa - Cabacs

(SORTIDA COLLECTIVA DE DESEMBRE)per Ramon Mestres i Llusa Vizcaino

Activitats realitzades

28356

29357

Activitats realitzadesRAQUETES DE NEU 2011 A CAP DEL REC

per Francesc Safont-Tria

Marcant la raquetada a Cap de Rec (foto: Nria Camp) Seguint el circuit pel bosc a Cap de Rec (foto: Nria Camp)

Marcant un altre tram del circuit a Cap de Rec (foto: Nria Camp) Seguint lampli circut a Cap de Rec (foto: Jordi Ll. Fors)

Un altre tram del circuit a Cap de Rec (foto: Jordi Ll. Fors)

Una bona base de terra glaada, incrustacions vegetals de diferents espcies, empolsinat irregular de fines capes de neu amb guarniments capritxosos de gels acolorits, cobertura de cel blau i a la temperatura precisa per gaudir-ne plenament. A primera lectura semblaria un plat de disseny dalgun cuiner de moda, per res de res s tan sols un resum vivencial del VI circuit Catal de Raquetes de neu organitzat per lAgrupaci Cientfico-Excursionista de Matar el passat diumenge 13 de febrer de 2011.El recorregut denguany, de vuit quilmetres i mig i amb un desnivell de quatre-cents metres, ha tingut de tot; neu, gel, prats gelats i zones boscanes. El circuit inicial, que el teniem traat ja feia dies, el vam haver dadaptar a ltima hora a causa de la poca neu existent. Els setanta-vuit raquetistes participants hem ents que tamb es pot gaudir d altra manera del bosc en condicions no tan ptimes.Aquest any hem afegit una grata sorpresa en donar en el control de pas, a ms de xocolata, armilles als tres primers i tamb als dos darrers raquetistes. En finalitzar la prova, hem sortejat els obsequis oferts per la FECC i, tot seguit, hem arrodonit la trobada amb un pica-pica.Des daqu volem agrar la feina feta a lequip organitzador; David Cspedes, Jordi Ll. Fors, Ramon Mestres, Francesc Safont-Tria, Aurora Duarte, Miquel Aliberas, Jaume Sala, Llusa Vizcaino, Maria Garca, Camil Boix, Nria Camp, Josep M. Parera i Carme RodrigoPer a lany vinent, el circuit ja el tenim preparat tot esperant que la neu la porti la climatologia.

30358

Notici

ari...

LLIURAMENT DE TROFEUS DE LA COPA CATALANA DE MARXES DE RESISTNCIA

2010 El passat 5 de febrer de 2011 va tenir lloc a la seu social de La Lira Vendrellenca lacte de lliurament de trofeus de la XIII Copa Catalana de Caminades de Resistncia. Dos membres de la nostra entitat, Joan Miquel Labrador i Joan Manuel Millan, aix com Jos Bravo, un company del Grup de Muntanya dArgentona varen ser mereixedors daquest guard. Enhorabona a tots ells.

INFORMACIONS GENERALSALTES DE SOCIS

Us comuniquem que les ltimes altes que shan registrat han estat les segents:-Elisabet Estrada i Armengol -Arnau Jimnez Carlos-Snia Lpez Parra -Carles Lleonart Surroca-Yolanda Cebri Pijuan -Adam Come Cebri-Lluc Come Cebri -Raymond Come-Benjamin Muoz Briones -Pilar Requena De la Cruz-Juliana Hugas Cot -Queralt Hugas Cot-Ller Hugas Cot

EL SOCI OPINAUN BONIC SOMNI

per Pere Tutusaus

s molt difcil explicar en quatre ratlles com un bonic somni es pot convertir en pocs dies, en el pitjor dels malsons. Per deixeu-me que ho provi.La feina voluntria va cara en el mn en que vivim. Per aquesta ra tots ens sentem ben afortunats quan un grup de gent jove va coincidir a lAgrupe. Moltes ganes de treballar, empenta, amistat i un gran sac ple dillusions Mil i un projectes per fer reviure lentitat. El relleu generacional, tan desitjat i esperat, es feia realitat. El nombre de socis creixia. El Centre bullia dactivitat... que b!Centenars de nens al rocdrom de Les Santes, xit de pblic a laudiovisual de lAraceli Segarra, sessions de Cinema que omplien la sala dactes, els armaris de material plens de nou i un pil dalumnes als cursos.Per arreu ens felicitaven i aplaudien. Fora i dins de lAgrupe. Tothom ens encoratjava a seguir endavant i no defallir.Per a vegades les coses no surten com hom vol. El despertador de les misries humanes va sonar i ens va fer tornar a la crua realitat. Tot el projecte va caure com un castell de cartes.Ja no se sumaven illusions sin que es multiplicaven els maldecaps. La mgia que ho movia tot ja no hi era. De la mateixa manera que va sorgir tamb marxar.I fou en aquell moment quan tots plegats ens vam reunir per reflexionar. La decisi fou consensuada: aturar-ho tot.No hi havia cap culpable. No hi ha cap dolent. Tots perdem. Cadascu de nosaltres era lliure de triar el cam a seguir. Totes les opcions eren respectables. Tamb la nostra.Per no va tardar a arribar el malson.Una tempesta de desqualificacions i mentides va caure sobre nosaltres. Una follia de farses, difamacions i gelosies. Una espiral de desacreditacions sense sentit que shan allargat fins avui. No sens ha donat treva. Tampoc loportunitat dexplicar-nos davant els socis.Tot aquest temps hem callat i hem ents perqu daltres companys havien plegat abans que nosaltres. Ens hem empassat tota la rbia daquesta injusta i hipcrita persecuci. Per respecte a lEntitat i per respecte a tots els seus socis, tot esperant que les aiges tornessin a la calma. No hem caigut, ni caurem, en les provocacions duns pocs que no representen la gran majoria.I aix seguirem. Fent el nostre cam. Aquest escrit, desmentint totes les acusacions, ser lnica resposta a tanta difamaci. No hi haur ms rpliques. Els esperits mediocres condemnen tot all que no est al seu abastFora i Seny!

Rocdrom per Les Santes 2009 (foto: Fototeca Geamm)

JORDI LLUS FORS i NRIA CAMPcompleten els primers 100 CIMS a lAgrupe

El passat mes de novembre es van incorporar cinc noms ms a la llista de federats que han assolit el repte dels 100 cims.Entre aquests noms destaquen dos socis de lAgrupaci que han arribat al preuat objectiu i el Puigsallana ha estat el cim on la Nria Camps Cortina i Jordi Llus Fors Sala han completat el seu repte particular.Des daqu felicitem la parella i esperem que ben aviat puguem publicar una crnica ms extensa sobre aquest interessant esdeveniment.

Nria Camp i Jordi Ll. Fors al Puisallana (1.026 m) (foto: Jordi Ll. Fors)

Jos Bravo, Joan M. Labrador i Joan M. Millan (foto: Xavier Capdevila)

31359

Noticiari...CICLE DE PROJECCIONS...

PROJECCIONS: Els socis arreu del mnSha pogut completar una altra vegada el Cicle de Projeccions 2011. Sota el lema Els socis arreu del mn, el que sha volgut fer s donar a conixer, un any ms, els viatges o les activivitats relacionades amb la muntanya, la natura, o laventura que alguns socis han dut a terme i que, a ms, han volgut compartir en aquestes projeccions quinzenals que shan anat fent els dijous a partir de dos quarts de deu del vespre. s dagrair la collaboraci de tots ells i des daqu us animen als altres que, quan realitzeu alguna activitat interessant, ens ho feu saber per posar-ho dins la llista de les properes projeccions.

Estem molt contents perqu aquest any les projeccions no han tingut les incidncies que es van registrar lany passat. Tamb us hem de dir que sest treballant per trobar ms temes per in-tentar ampliar les projeccions al llarg de tot un any, ja que de moment noms es fa una programaci el primer semestre, de gener a juny, per durant el segon semestre, de setembre a de-sembre, no es fa res de res. Des daqu fem una crida a tots els socis perqu sofereixin a donar a conixer les seves activitats i aix poder comptar amb ells per allargar aquestes projeccions. I recordeu que les projeccions tant es poden fer amb fotografies com amb pellcula. Esperem la vostra collaboraci.

A la passada collectiva de febrer del 2011 al Montmagastre vam descobrir lexistncia de les campanes dobs. Qu sn les campanes dobs? Quina explicaci tenim del seu motiu de ser?Durant la Guerra Civil, a causa de la precarietat de mitjans de lexrcit republic per tal de construir canons, calgu fondre algunes campanes desglsies i ermites. Els obusos eren bombes llanades des del bndol nacional que tenien la seva resposta en lartilleria republicana des dels bnquers que encara avui dia es poden veure escampats pel territori. En quedar els campanars orfes de les seves campanes, lenginy popular les va restablir amb caps dobs, suplint aix la mancana amb un estri que, malgrat recordar lhorror bllic, ajudava a comunicar-se amb els seus tocs... amb una sonoritat prou bona malgrat la despersonalitzaci snica de linstrument.De tot plegat cal extreuren una moralina; valorar el reciclatge partint del procs de convertir les campanes originals en armament, per acabar tornant a ser campanes o, si es vol explicar des dun altre punt de vista, valorar com un element de signe religis fou destrut per fer armament i acaba esdevenint el que era originriament, una campana.Les campanes dobs sn un conjut nic a Catalunya i que han estat estudiades per Ramon I. Canyelles dArtesa de Segre (ms informaci: www.artesadesegre.net) i que haurien de ser protegides a causa de la seva raresa. La gent de lAgrupe, en lexcursi al Montmagastre, van tenir loportunitat de conixer dos exemplars daquestes campanes dobs; a lesglsia de Sant Gil de Folquer i a lermita de la Mare de Du de la Vedrenya i volem aprofitar aquest Cingles per a fer-ne divulgaci. Sobre Sant Gil ha estat difcil trobar referncies de lorigen daquesta campana que sembla ser que prov de Comiols per es desconeix la localitzaci i el que s se sap s que es va installar lany 1940. Sobre la Vedrenya hi ha ms informaci i es pot explicar que es va recollir en una cacera entre els anys 1950-53 i aquest cap dobs, ja desproveit de la resta de la bomba va ser penjat al campanar de lermita.Sabem de lexistncia de ms campanes dobs que ara citem per completar millor aquest escrit, per de moment no hem tingut loportunitat de coneixer-les, i sn a: Santa Maria de Vernet, lAssumpci de Balom, Sant Bartomeu dAriet, Sant Pere de Tudela de Segre i la Mare de Du del Salgar...I voldrem acabar amb una pregunta. Per qu, pel que fa als campanars de doble cloquer, la campana dobs sempre est situada a la banda esquerra?

CURIOSITATS:LES CAMPANES DOBS...

Sant Gil de Folquer (foto: Joan Miquel Labrador)

Mare de Du de la Vedrenya (foto: Joan Miquel Labrador)