1

Prctiques 3. Nivell mitj i superior

1. Repassa este text i dna-li el vistiplau.

Durant ms de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant-se que sn uns valents lluitadors contra l'Imperi rom. S'han fet adults considerant que Astrix era el primer hero de l'histria. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys desprs que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revoluci Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.

Per, mira per on. Els llibres d'Astrix son una apologia del dopatge perque ven els rivals no per l'entrenament amb l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser ms rpid que els romans, no. El secret per a ser millor que els contrincants s noms una sustncia no identificada que es diu poci mgica. I, a ms, per carregar ms de raons els senyors de l'Agncia Mundial Antidopatge, Astrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olmpics d'Atenes. Al menys un llibre de la srie, editat en 1968, aix ho explica. All apareix la prova que 50 anys abans del naixement de Crist, els atletes romans van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (pas que estava en decadncia) fent s d'una substncia que va ser descuberta grcies al color blau de la llengua.

2. Completa les frases segents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parntesis.

No digues res que est ............................. (resoldre) un problema difcil. Se nan .............................. (crrer) a sa casa quan sassabent de la notcia. ..........................-lo (conixer) com el coneixes, mestranya que encara li faces cas. Va passar tota la nit .......................... (ploure) i no van eixir de casa. El van seleccionar quan estava ............................ (traure) els comptes.

3. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigu per lescala no fent-se res. El xiquet sadorm cantant-li una can. El metge lha visitat, canviant-li la medicaci. Va menjar massa, havent-se de ficar al llit. Se li trenc la direcci, anant a topar contra un arbre. Li entr un atac menjant-se un pasts.

2

4. Tria l'opci ms adequada per a completar les frases. 1. Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaraci;

no se'n va retractar cap. 2. El matalaf est cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material

antiflorit / antifloridura. 3. Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res. 4. El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per

insubmissi / insumissi. 5. El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat. 6. Desprs de compondre / composar les canons, la cantant ha donat / fet

pas a una nova etapa. 7. La veritat s que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis. 8. Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren. 9. L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda.

10. Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada. 11. L'actriu interpreta amb mfasis / mfasi els motius d'esta crisis / crisi.

5. Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre parntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible.

Fa uns minuts que hem ................................ (rebre) el teu paquet. No li guanye mai als escacs, per hui lhe ........................... (vncer). Mha ...................... (respondre) que encara no ha ................ (resoldre) el cas. Com ha ...................... (crixer) el teu fill!

Ha .................................. (traure) el cap per la finestra. No han .......................... (coure) b, estos cigrons. No hi ha llum perqu sha ................... (fondre) la bombeta. Si has ........................ (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.

Esta alumna no lhe ....................... (atendre) per falta de temps. He ....................... (extraure) les notcies ms interessants del diari. He ....................... (romandre) a casa perqu estava malalt. No has ...................... (encendre) el foc, este mat.

Ella es va presentar tota ....................... (confondre). Lacusada ha sigut ............................. (absoldre) Lha .................... (veure), la pellcula. Lha ....................... (saber) b, el tema. Les seues paraules mhan ............................... (desplaure).

3

6. Esmena, si cal, les formes dobligaci, de probabilitat o dimminncia.

Quan va morir tindria uns vuitanta anys.

T que fer molt de fred fora perqu el vidre est gelat.

Men vaig a fer un encrrec: tardar una hora.

Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.

Us vaig a dir el que va passar.

s precs que vages tan prompte com pugues.

Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres.

El govern va a publicar un decret en esta setmana.

Cal posar-se dacord sobre este tema.

7. Enllaa les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.

a contracor gratutament a doll sense ganes a la babal completament obert de gaid almenys de deb abundantment de franc sense pensar de bat a bat obliquament tot duna aproximadament si fa no fa fermament pel cap baix veritablement de valent de sobte

4

8. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen correctes.

.............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.

Joan i Miquel han acabat lexercici ........................... (alhora / a les hores).

......................... (sobretot / sobre tot) poseu inters en el treball.

Tenia ............................. (noms / no ms) de trenta-cinc anys.

................................ (potser / pot ser) a lestiu farem el viatge de qu parlrem.

Albert ....................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal.

........................... (sin / si no) vns prompte no podr esperar-te i me nanir.

No lhe comprat en els grans magatzems, ............... (sin / si no) en una botiga.

Va anar a la reuni ....................... (com / com a) president.

9. Completa estes frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per; si no n'hi correspon cap colloca el signe de conjunt buit.

Va traure................els fills de casa. Doneu-ho tot ................ l'home que vindr. Hem d'anar .................... ells on diguen. Vinc ................... ajudar-te. Pensa............................. mi. Hi anirem ............... autocar. Ja ho havia vist ................. arribar. Volem convidar.......... les cosines. Sovint pensa ................ les vacances. Estic ................. relaci ..................... una empresa. Em recorde ............ tu. Sempre compre ......... esta botiga de roba. ............... Nadal, farem un descans. .................. mat estic molt desperta. Ha fet el ridcul ............ eixir a lescenari. Hi anirem .............. l'estiu o . la tardor. .............. arribar al bar demanarem una cervesa.

5

10. Busca els sinnims de 'termini' i 'escaure'.

prrroga, falsejar, tal com, sollicitud, perode, compliment, milionria, pertocar, presumpte, terme, terreny, caure damunt, escaire, cartab, angle

11. S'ha de diferenciar entre denncia (la) i denuncia (verb); fotocpia i fotocopia. D'acord amb aix, completa o tria.

No cal que patisques ms, ................. (denunciar a ella).

Ja tinc la fotocpia / fotocopia de la denncia, per jo foto....... i ella den........ el company per assetjament.

s un article molt interessant, ........................ (fotocopiar l'article).

11. Sabies que els verbs instar, saludar i facultar no porten preposici? Practica tu.

He instat ............. regidor perqu emeta informe. Jo salude ....... meua amiga. Este ttol faculta .......... llicenciat per a exercir. Ella saluda .............. diputada de Cultura. Este informe faculta .............. senyora diputada.

12. Com enllaarem? Busca l'equivalncia entre les paraules de l'apartat a i del b.

a) velar, vetlar, desvetlar, rebellar i desvelar b) descobrir, rebelli, sense dormir, llevar la son, vel

13. D'este grup de paraules, n'hi ha un que no t res a vore. Busca'l.

aiguamoll-aigua pantanosa; esgotat-cansat; defendre-defensar; signatures-firmes; signar-firmar; recollir-arreplegar; suposar-imaginar; comenar-iniciar; sollicitar-demanar; preu-menysprear; agarrar-agafar; dues-dos.

6

14. Completa amb les preposicions fins, fins a, per, per a.

Anirem amb tren .............. Alacant. No dinarem ................ dem. Ens vam divertir ................ que va acabar l'actuaci. Us indicarem el cam ................. la carretera. .................. que no acabe la pellcula no canviar de canal. No hi haur pasts ...................... tots. No servix .............. res. Treballa .................. altres. Treballa .............. tindre una jubilaci. .................. esta vesprada, no l'havia vista.

15. Completa amb sin o si no estes frases.

No vindr ac a les onze .................... a les dotze. ..................... et trobes b, no cal que vingues. No ve ara ...........desprs. .............. ho pots pagar, no t'ho compres.

16. Completa amb perqu, per qu o per a qu.

No s ....................................... no vols estudiar una carrera. Vull anar .......................... s. Em podries dir............................ servix este instrument? Encara no s les raons ...................................... es va suspendre el concert. Vinc ......................................... em soluciones el problema. No entenc el ................................... de la teua actitud.

17. Ompli els buits amb doncs o ja que-perqu.

Heu acabat el treball? .................. doneu-me'l. Si s'ha fet tard per anar al cine ..................... anirem dem. No vam telefonar ...................... vam oblidar l'agenda. Dius que no vols alar-te, ............................... no t'alces. No va acudir a la reuni ..................................... estava malalt

7

18. Signifiquen el mateix? Quina triaries per a fer les frases de davall?

assentar o seure; llengua o lingstic; la Mesa o la taula; rgan o orgue; nmero o nombre; emetre o remetre; refermar o reafirmar; aterrir o aterrar; metge o mdic; cristall o vidre.

Frases

S'han assentat / segut els fonaments de la casa. Empar toca l'rgan / l'orgue des de menuda. Quin nmero / nombre de loteria ha tocat? Hi ha un bon nmero / nombre de ciutadans que estan en l'atur. L'avi ja ha aterrat / aterrit. Necessite un informe mdic / metge i vaig a la consulta mdica. Jo tinc gots de vidre / cristall per a beure diriament. Quan tinc una festa especial gaste les copes de vidre / cristall. Fer-se ms ferm, ms fort, s refermar / reafirmar. Esta nit emeten / remeten un documental sobre les malalties mentals.

19. Tria l'opci adequada.

Des de l'accident estava aterrada / aterrida. Ahir feu / fu un dia molt assolellat. Si no vnen / venen este cap de setmana no els vor. Neus t molt de trellat, s molt assentada / asseguda. Tornar a afirmar s reafirmar / refermar. s la mesa / la taula de contractaci, esperem-nos un poc. He posat un senyal, per tant senyale / assenyale. Nosaltres anem en direcci / adrea cap al sud.

20. Corregix el que calga.

Hi havia molts copos de neu.

El regidor ha cessat el cap del departament.

Hem d'instar a la Mesa de les Corts que informe la comissi sobre la subvenci als ajuntaments.

8

21. Llig la frase i corregix l'error.

Nosaltres ens desdejunem, esmorzem, dinem, berenem, sopem i a voltes ressopem (i pot ser rebentem).

22. En este vocabulari hi ha quatre errors, busca'ls.

fluix, pellorfa, filament, raig, rajol, lleu, lleuger, manyoc, cot, cabell, pel del cabell, llegum, fabes, capoll, borumballa, adorn, pasamaneria, borles, llaos, dana, objecte.

23. Badoc o tafaner?

No cal ser un badoc o una badoca per a quedar-nos embadocats perqu ens atrau l'atenci alguna cosa i ens quedem abstrets. Un tafaner o un dotor s aquella persona que es clava on no li pertoca.

Per tant, com diries efecto mirn (trnsit)?

24. Qu haureu de corregir en esta informaci?

El nou consell d'administraci de R.T.V ha aprovat que S Radio, la segona emissora de Rdio 9, emetisca un 33 por cent de canons en valenci.

25. Quins sn els castellanismes?

la fatxada, el garatxe, rebuig, desdejunar-se, relajar-se, l'hoquei, l'handbol, el bsquet, l'harmonia, el ret, la xarxa, l'exemple

26. Llig i contesta les preguntes.

Hui s el dia dels Sants de la Pedra. No se sap res sobre estos sants excepte els seus noms, Abd i Senn (en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen) que van ser mrtirs, i que van ser soterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus vora la Via Portuensis. A causa d'esta falta de coneixement sobre ells i la manca de proves de la seua existncia real, ja no estan inclosos en el calendari catlic rom de sants que es commemora litrgicament en tot el mn, tot i que se'n permet el culte als llocs on s tradicional.

9

Foren substituts per sant Isidre, com a patrons dels llauradors, per continuen sent advocats davant del mal de la pedra, la calamarsa, el calabruix, el granissol i pedregades diverses.

Preguntes

1. La calamarsa i el calabruix sn sinnims del ................... 2. El granissol o granssol s el .................. lleuger, de grans molt menuts.

27. Qu volen dir les expressions segents?

La Mare de Du noms ix una volta. Agafar locasi pels cabells. Locasi la pinten calba Locasi t un pl; estirel El temps i locasi sempre tenen pressa, qui sencanta no les tasta.

28. Quins sn els equivalents valencians? Enllaa.

tornillo volandera

tuerca femella

arandela caragol

29. Acaba de completar esta informaci.

En temps de melons, ni missa llarga ni sermons.

Els melons sn una fruita tpica de l'estiu. D'una banda, tenim el mel de tot ...., blanc per dins, de forma ovalada. I d'una altra, el mel d'..........., roig per dins i red. El mel d'............... tamb rep el nom de sndria, mel roig o mel d'aigua.

30. Qu canviaries?

La secci cinquena de la sala del contencis administratiu del Tribunal Suprem (TS) ha anullat la sentncia del Tribunal Superior de Justcia valenci (TSJ) que avalava els enderrocs de l'antic edifici de Tabacalera.

10

31. Repassa i corregix definitivament.

L'Ajuntament d'Antella, a travs de la regidoria de Cultura, va recuperar l'any 2012, amb motiu de la Trobada de Centres d'Ensenyament en Valenci de la comarca de la Ribera, la tradici millenria de transportar troncs per les aiges del riu Jcar. En esta ocasi, seran els festers d'Antella i un redut grup de vens del municipi els encarregats de condur, per un tram del riu d'uns 800 metres de longitud, mig centenar de troncs amb un pes total d'unes 25 tones.

Com a novetat, enguany s'han construt basses de troncs o rais des dels quals els ganxeros conduiran els troncs, alguns d'ells de ms de 10 metres de longitud i un dimetre de 1 metre, fins al paratge natural i paisatgstic de l'Assut d'Antella.

32. Llig les frases i tria l'opci adequada.

a) Per qu esta notcia no l'has llegida? Perqu esta notcia no l'has llegida?

b) Noruega deixa de finanar a l'esglsia. Noruega deixa de finanar l'esglsia.

c) Finalment, assenyalar que ho hem aconseguit. Finalment s'ha d'assenyalar que ho hem aconseguit.

33. Busca els errors.

creble, comenar, fallcia, passar, elaborar, dimissi, escndol, desembre, setembre, repectus, posibilitat, expressi, masificat, piulada, cntim, per

34. Quin s el pronom que substituiria el que he subratllat?

Tornem a comenar.

Vinc pel carrer.

Vaig de pressa.

Vestix cmodament.

11

35. Quina paraula correspon a la definici segent?: Senyal que indica que acaba una propietat o un territori.

Paraules que et proposem: assenyalar, senyalar, pacte, signatura, firma, tempesta, esdeveniment, assistncia, data, dada, versemblant, dileg, submissi, contracte, concessi, fita, dissort, arrabassar

36. Com direm?

1. inicia o incia 2. estudia o estdia 3. joia o joya 4. treball o trevall 5. el vistiplau o el vist-i-plau 6. exemple o eixemple 7. lnia o lnea 8. trametr o trametrer

37. Repassa esta informaci abans de donar-la per definitiva.

La capacitaci lingstica equival a les proves de la Junta Qalificadora?

La resposta s no. Les proves de la JQCV evaluen la competncia en valenci dacord amb el marc europeu. Otorguen certificats que reconeixen coneixements de nivell A2, B1, C1 i C2 de valenci.

La capacitaci lingstica certifica que eres competent per a impartir una materia en valenci. Per a obtenir la capacitaci, a ms del nivell de llengua C1, haurs de demostrar la teua capacitaci docent.

38. Llig la informaci i completa.

Una cosa s connectar-se, connexi, endoll, endollar, i una altra s tindre [bons] padrins, tindre influncies, tindre [bones] connexions, estar collocat / posat a dit

Per tant, connectarem ........ si volem vore la televisi. I si volem entrar a treballar en una empresa privada, tal volta necessitarem tindre ...............

12

39. Com escriuries les paraules que estan marcades en cursiva?

Est l'amor, l'espuma de la cervesa amb els amics, el llibre que tembolcalla, la finestra del teu mn, un susurro al bescoll, el llenol nevat, el raig de sol que esgarra un oscur dia dhivern, les ungles pintades, el cel fet un cucurutxo de nvols, l'aroma de l'esfor, un cktel de besos, el retrat ser dun passat, les rises dels primers temps, una mirada cordial, la gavina que ratlla el cel, tu, el parc de silencis, l'arrs a taula, l'harmonia nocturna dels grills, la sal dels cacaus als dits, els somriures, ballar tota la nit, les arrugues orgulloses, una pestanya i un desig, l'abraada, el balanceo d'una engronsadora, unes cames que ja no avancen, el capvespre que t'acull.

Autora del text: Maria Jess Bolta

40. Mira si el gnere d'estes paraules s el correcte.

la sndrome postvacacional, el vodka, el costum, el deute, el dubte, l'avantatge, l'arrel, les postres, la mona mascle, la cadernera, la fulla d'afaitar, el full, el foli

41. Substitux l'expressi marcada en cursiva per una altra ms adequada.

Hi ha una explicaci, que satribueix al mateix Banville, que ve a dir: Amb el barret de Banville puc escriure 200 paraules al dia. Amb un segon barret, puc escriure un miler de paraules, tal vegada ms.

42. Busca la paraula que correspon a esta definici.

Un ........... s un moble en forma de pla inclinat, amb peu o sense, que servix per a sostindre llibres, partitures, etc. i que permet llegir amb ms comoditat. N'hi ha de sobretaula i de peu; estos darrers sn usats, sobretot, pels msics per posar-hi les partitures. Antigament eren de fusta o de metall i actualment tamb poden ser de plstic.

43. En este vocabulari sobre els jocs olmpics, hi ha un error. Busca'l.

La seu dels jocs, els Jocs Olmpics, l'assemblea, la sigla, les ciutats de Jap i Istambul, l'olimpiada, els tornejos, els plafons, el cmput, les banderes, etc.

13

44. Tria l'opci adequada.

Valncia o Valencia Burjassot o Burjasot

augmenta o aumenta assenyalar a asenyalar

atorgar o otorgar els eixos o els ejes

glossar o glosar difondre o difundre

contempornia o contempornea oblit o olbit

45. Quina frase feta vol dir s un desficaci.

Si no en tens prou para el cabs.

T un morro que se'l xafa.

Diu ms mentires que alena.

s ms ron que la tenca en suc.

T la m foradada.

S'esmuny com l'anguila.

No t trellat ni forrellat.

A l'abril cada gota val per mil.

Qui calla atorga.

46. Com diries? Completa.

Recorda que els ous i el sol (i tamb altres astres) es ponen, no es posen.

Esta gallina s molt . (pondre). Quan es .. (pondre) el sol.

El sol no es posa es . La gallina .. ous no els posa.

14

47. Quina paraula (o paraules) correspon a la definici greix d'un animal.

escald (d'escaldar, escaldada), ram, sam o sag, ensamada, pansa, dansa, dans, ferramenta, eina, verema, veremar, assecar, eixugar, rentar, llavar, riurau, runes, runes, brossa, fem, deixalles, agrament i agrair.

48. Si repasses este vocabulari, t'adonars de tres errors d'escriptura, busca'ls.

ms, menys, al menys, senyal, senyalar, assenyalar, seny, plaa, plaes, sigut, segut, rebre, rebut, rebedor, cubrir, cobriment, borsa, bossa, prova, aprovar, terc, tercer, mrit, meritar, enfront, davant, davanter i davantal.

49. Llig este vocabulari i tria la paraula que correspon a ms del just o convingut. Per exemple: pagar amb .......

Tquio, alcaldessa, escollir, assemblea, dissabte, sessi, missatge, esport, deport, justcia, conveni, pacte, escreix, massa, justipreu, acomiadament, despatxar, precarietat

50. Comprova que saps usar estes paraules i completa.

el web la web; rgan orgue; es s; difs difs; confs confs

He pujat al lloc . (el web la web) els vdeos sobre dialectes.

M'agrada tocar l'. (rgan orgue) quan puc.

No .. (es s) tan simptic com creus.

Han . (difs difs) la notcia per molts mitjans.

El fet s (confs confs), per aix estic (confs confs).

51. Quina paraula significa tornar-se ms car.

acarar, encarar, encarir, cara a cara, enfrontar

15

52. Quina paraula significa fer ms lleu, ms suportable.

agreujar, alleujar, lleuger, insuportable, greu

53. Si comprens estos exemples, podrs completar les frases.

Exemples: 1. No s per qu m'ho preguntes. 2. No s per a qu m'has convidat? 3. T'he convidat perqu m'abellia molt. 4. No s el perqu de la seua decisi.

Completa. 1. Ha vingut li ho he dit jo. 2. .. has abandonat els estudis de geriatria? 3. No s .. no dius la veritat.

54. Saps la diferncia entre tatxar i titlar o titllar? Completa.

1. L'han .. d'incompetent. 2. Si vols emprovar el mel .. 3. Si est malament l'exercici, o ratlla'l.

55. Finanar o financiar? Practica.

Les ... pbliques estan molt qestionades. Haurem de ... la campanya nosaltres. Es dedica a operacions .... i li agrada prou.

56. Quin s el plural del pronom 'li'? Comprova-ho. Completa amb la forma del plural.

Jo ...... vaig dir que aniria amb ells.

No s qu ............. vaig dir, estava molt nerviosa.

Quan em van preguntar, vaig dir.......... la veritat.

57. Relaciona i fes grups de paraules.

aplec, trobada, assemblea, aplegar, encontre, taula, encontrar, aplegades trobar, assembleari, eixir a l'encontre, tauler, grup, entaular, grupuscle

16

58. Si lliges esta nota informativa t'adonars que hi ha alguna incoherncia.

Equivalncies entre els ttols de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valenci (J.Q.C.V.) i el Marc Europeu Com de Referncia (M.E.C.R.).

Tot i que el MECR establix sis nivells comuns de referncia per a descriure la competncia lingstica, la Junta Qualificadora noms en certifica quatre.

Mireu en el quadre les equivalncies:

Usuari bsic Inicial: A1 (MECR) Bsic: A2 (MECR) Coneixements orals (JQCV)

Usuari independent Llindar: B1 (MECR) Elemental (JQCV) Avanat: B2 (MECR)

Usuari competent

Domini funcional: C1 (MECR) Mitj (JQCV) Domini expert: C2 (MECR) Superior (JQCV)

Com veieu, la Junta Qualificadora de Coneixements del Valenci no expedix ttols per al nivell inicial A1 ni per al nivell avanat B2.

59. Posa els signes de puntuaci.

Com puc obtenir els certificats dels nivells A1 o B2 en valenci?

Les universitats valencianes (Universitat de Valncia Universitat Politcnica de Valncia Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernndez i la Universitat dAlacant) i lEscola Oficial dIdiomes s que expedixen certificats dels sis nivells.

Podeu consultar la pgina web: http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv/

17

60. Repassa este text abans de publicar-lo. (10 correccions)

Ja podeu solicitar la visita de Gemma Pasqual al vostre centre

Les sollicituts per al curs 2.013-2.014 es podran formalitzar a partir del 1 de Setembre.

Els centres educatius poden sollicitar un autor incls en el programa per a establir un dilec obert i dinmic amb l'alumnat, compartir experincies, duptes i propostes al voltant de la creaci i la lectura. Prviament, l'alumnat ha d'haver treballat a laula una lectura de l'autor sollicitat. Per facilitar la preparaci de la sessi shan elaborat unes guies, coordinades pel Servei d'Immersi i Acolliment Lingstics i altres collaboradors de lmbit educatiu.

Des del curs 2008-2009 la ILC ha posat en funcionament una aplicaci informtica que permet al professorat sollicitar els foros per via telemtica. Per accedir-hi cal introduir el codi del centre al camp del usuari i repetir-lo dins del quadre de la paraula clau. A travs desta mateixa aplicaci poden saber lestat de la sollicitud. Per a solucionar qualsevol dubte sobre el seu funcionament possem a disposici el manual d'usuari de leina.

61. Com diries?

posar o possar; la iniciativa o l'iniciativa; les Corts o les corts; lnia o lnea; suggeriment o sugeriment.

62. Llig esta ressenya i digues un sinnim de les paraules subratllades.

En Roger s un crack jugant a bsquet; li agrada eixir i passar-s'ho b amb els amics i les amigues. Per un dia descobrix que alguna cosa estranya li xucla tota l'energia. S'est tot el dia escarxofat al sof, ja no va amb bicicleta ni encistella cap pilota. Alguna cosa li passa. Per tal d'esbrinar aquest misteri, va de metge en metge, fins que, finalment, li diagnostiquen una malaltia que t un nom ben estrany: Hodgkin. Unes cllules dolentes han envat el seu cos i les ha de combatre. Ha de preparar l'estratgia i ha de lluitar-hi en contra amb saviesa i seguretat. s un cavaller disposat per a la guerra, i per aix emular el seu heroi, el Tirant lo Blanc. La batalla ser dura, per ell no estar sol; en aquesta cavalleria l'acompanyaran el Carles, el seu millor amic, i l'Ona, la seva Carmesina. Convertit en el valers i intrpid cavaller Roger lo Pelat, passar per moments molt durs, perdr tots els cabells, per gaudir tamb de moments molt bons, en els quals hi haur amistat, aventures i amor.

18

63. Tria l'opci adequada.

difondre o difundir tal i com t'explique o tal com t'explique

pasos o paisos qu ens passa? o qu mos passa?

s posible o s possible roda de premsa o roda de prensa

Vull incloure objectes estndards o Vull incloure objetes estndarts 78,50 cm o 78'50 cm

64. Com ho diries en valenci?

Yo soy responsable de lo que hablo, no de lo que usted entiende.

65. En este vocabulari hi ha tres castellanismes. Busca'ls.

setmana vinent, sobretot, tongada, xaparr, nord, dissabte, so i sl, enfilar-se, indret, tardor, estiu, hivern, termmetro, canvi, posta de sol, ratxes, diumenge, intrvalo, nvols, boira, xfec o ruixat, allat, vesprada, baixar i abaixar, pujar i apujar

66. Saps distingir entre adrea i direcci? Prova.

En quina bufa el vent?

A quina t'envie este regal?

Vull consultar . electrnica que m'has enviat per correu electrnic.

Vaig en . sud, si vols t'hi acompanye una estona.

67. Llig i detecta l'error.

Quin s el teu lloc web preferit? Qu pgina web ms til!

19

68. Quines opcions sn vlides?

a) Pots consultar en la direcci web caminsrurals.es b) Pots consultar en l'adrea caminsrurals.es c) Pots consultar en el lloc web caminsrurals.es d) Pots consultar en la pgina web caminsrurals.es e) Pots consultar en caminsrurals.es

69. Ester, Judit, Rut i Elisabet s'escriuen sense hac en valenci?

70. Quins sinnims pot tindre la paraula tasca?

Exemple: LAcadmia Valenciana de la LLengua vol donar a conixer la seua tasca amb el doble vessant normatiu i divulgador de la llengua.

71. Comenarem un pargraf amb una xifra?

150 dissenys de logos i marques, la majoria d'ells conegudssims treballs associats a productes de la nostra vida quotidiana, en el Museu Peralta.

72. Com redactaries este titular de premsa?

El MIM homenatjar a Estells amb un concert de Maria del Mar Bonet.

73. Com diries?

Escoltes el teu cos? o Escoltes al teu cos? Saludes el teu amic? o Saludes al teu amic?

74. Llig esta frase i torna a redactar-la amb paraules ms senzilles.

A hores dara tothom est assabentat de la problemtica que ha sorgit al voltant del preu de la barra de pa.

75. Qu canviaries en esta frase?

Quan perdem al parxs, als escacs, al dmino o el domin, volem la revanxa.

20

76. Quina paraula d'este vocabulari correspon a esta definici?

Lquid que circula a travs dels teixits vasculars de les plantes i que consistix en aigua amb substncies minerals i orgniques dissoltes.

Vocabulari

m'escarrufe, un ou, disbarat, esport, deport, saviesa, saba, enraonar, qualc, desassossec, d'en que, rmores, passar pel seds, branca, sang, sal

77. A este text li falten els signes de puntuaci. Posa'ls.

Com cada any la Regidoria de Normalitzaci Lingstica i Tradicions de l'Ajuntament d'Aljanet ha obert una nova convocatria dels cursos de valenci gratuts per a totes aquelles persones nouvingudes a la llengua i per als pares i les mares amb xiquets escolaritzats als centres educatius de la localitat Amb esta iniciativa segons ha explicat el regidor de l'rea Pasqual Barns es pretn atendre i ajudar un sector de la poblaci en l'aprenentatge de la llengua per a una integraci plena en la societat d'Aljanet.

78. Llig esta informaci i corregix-la abans de publicar-la.

El curs de Valenci per a nouvinguts, que enguany arriba a la seua dozena edici, comenar el 3 d'Octubre i s'impartir tots els dijous de mat, de 9,30 a 11.30 hores. Amb una durada de 60 hores, el curs pretn ajudar a la poblaci nouvinguda a integrar-se plenament en la societat d'Aljanet a travs de l'aprenentatge del valenci. Les classes estan adreades tant a les persones procedents d'altres pasos com a les persones de l'Estat Espanyol que s'inicien per primera vegada en el valenci.

El terme d'inscripci als cursos de valenci est obert i finalitza el 27 de Setembre de 2.013. Les inscripcions es poden tramitar en la regidoria de Normalitzaci Lingstica i Tradicions, al carrer de Josep Ramon Batalla nmero 6 entresl o tamb est disponible el formulari de matrcula en el web municipal.

79. Quin s el plural de:

currculum, sntesi, llapis, oasi, disc, cpia, cnsol, cabea d'alls, estndard?

21

80. Com diries? Detecta l'error.

El resultat a nivell de municipis no s el que espervem.

A no ser que m'avises, arribar a l'hora acordada.

Crec que ho ha fet a posta, est molt dolgut.

A propsit de la reuni del dia 13 d'octubre, no puc anar-hi.

A falta d'un minut d'acabar el partit, van marcar un gol.

81. Repassa este vocabulari i indica els errors.

haver, covardia, arribar, abans, avant, avortament, saviesa, pabell, govern, gabardina, basc, embenar, vens, prova, aprovar, probable, rebentar, treball, trobar

82. Usa els verbs pujar, apujar, baixar i abaixar en estes frases.

No . de l'autobs fins que arribe a la parada.

Volen .. el preu de la gasolina altra volta.

A partir de mar la temperatura.

la persina que no m'hi veig.

Quan l'abonyegue el cap avergonyit.

Vols .. els camals dels pantalons?

No .. per l'escala, agarra l'ascensor.

la veu que comena la sessi.

83. Sn paraules agudes o planes?

futbol, iber, interval, milligram, Munic, pivot, poliglot, radar, Tibet, tiquet, Zuric

22

84. Posa l'accent on corresponga.

atmosfera, medulla, timpa, xassis, magnetofon, missil, reptil, termostat, textil, dioptria, Helsinki, olimpiada, termini, periode, video

85. Usa ampli o ample segons corresponga.

He escrit un assaig ampli / ample sobre les causes de la crisi.

M'agraden els jerseis amplis / amples.

86. Saps diferenciar entre una bodega i un celler? Completa.

Me'n vaig a .. de Carles a comprar un bon vi.

En este barco no deixen vore .. perqu transporten molta crrega.

En este .. fa olor de beguda fermentada.

En les cases antigues sol haver-hi .. per a guardar vi i altres coses.

87. Repassa les frases.

No tinc res a dir al respecte.

Quina alada t eixa muntanya?

Al cine vaig alguna que altra volta, per m'ho pense molt.

M'agrada arribar alhora en punt.

88. Com s?

el costum o la costum els afores o les afores d'una ciutat els llegums o les llegums els avantatges o les avantatges els deutes o les deutes la marat o el marat d'enguany el senyal de trnsit o la senyal de trnsit la sndrome o el sndrome

23

89. Completa amb la paraula adequada.

cabell / pl / pel No t un de babau.

cabal / cabdal s una persona molt .

cap / cabea A l'arrs al forn li posem una .. d'alls.

caixons / calaixos Este armari t uns quants ..

cal / calci M'han receptat .. per a previndre l'osteoporosi.

d'esquenes / d'esquena No l'has vist perqu estaves ..

adormir / dormir Si ests molt de temps asseguda se la cama.

Com era d'esperar / Com era previsible Com era no s'ha presentat a l'examen.

sentir / escoltar Vaig anar a .. el concert de piano i em va agradar molt .

fondria / fons / fondo Ella sempre llaura ... Hem d'anar fins al .. de l'assumpte. El pou t un / una de 15 metres solament.

callar / callar-se No, prova a vore si el pots convncer.

compondre / composar Este programa es de quatre fases. Esta pea no la . tan de pressa com pretn.

compte / conte / verb contar Per favor, em du el .., tenim pressa. Li agrada . el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha ..

24

confondre / confs-confosa / confs-confusa Estic perqu s una situaci ... M'he . d'adrea electrnica, ho tornar a fer.

errada / errata L'. comesa en la impressi o cpia d'un escrit s'anomena .

creuar / encreuar / plegar Travessa o el carrer ara que no hi ha trnsit. o plega els braos i no pega brot. He . la camisa i l'he guardada. Hem anat a cebes i crelles.

esborrall / esborrador / esborrany Necessite un .. per a esta pissarra. He fet un ..dels punts de la reuni i ara redactar definitivament. M'ha presentat l'informe ple d'., no m'ho puc creure.

muscle / mscul Un sinnim d'espatla s el .. Est desanimat, li pregunte i solament ala els ...

90. Busca els sinnims.

prxim, disfrutar, despesa, vivenda, adrea, domicili, habitatge, gasto, gaudir, proper

91. Tria l'opci.

tal com o tal i com

gimnstica o gimnsia

afavorir o favorixer

abaratir o abaratar

Canet d'en Berenguer o Canet d'En Berenguer

guard o galard

esc o escany

trasllat o traslat

25

92. Sn doblets lingstics? Les dos formes sn correctes?

boig / foll faena / feina vindre /venir

tindre / tenir este / aquest ju / judici

tomaca / tomata piment / pebrera escal / gra

eixir / sortir espill / mirall eixe / aqueix

93. Busca propostes per a la frase: Noms eixir el vam trobar.