cINGLESAgrupaci Cientfico-Excursionista de Matar

BUTLLET INFORMATIU

Nm. 112juliol-agost-setembre 2014

2194

INGLESCSUMARI

Por

tada

: El M

onvi

so (3

.841

m) d

es d

el P

asso

del

la L

oset

ta (A

lps

del S

ud)

(Fot

o: P

ilar R

odrg

uez)

EDITAAgrupaci Cientfico-Excursionista de MatarFundada el 1898 - Medalla dOr de la ciutatPge. del Pou dAvall, 1 (Baixada de les Escaletes)08301 MATAR Tel. 937 550 837info@agrupe.cat / http://www.agrupe.cat

ADHERIDAFederaci dEntitats Excursionistes de CatalunyaFederaci Catalana dEspeleologia

EDITORIAL:Hi ha futur? 3AGENDA:Activitats Pogramades 5

ARXIU FOTOGRFIC:Sant Mart de Montnegre. Rally Excursionista del Maresme (1968) 5

QU HEM FET?GR-20 Crcega: Travessa de Conca a Calenzana 6 Montviso (3.841 m) (Alps italians) 12

LBUM FOTOGRFICRaquetes i esqu de muntanya 2014 16

ACTIVITATS REALITZADES19 Curs de Barrancs i engorjats 18Sortides Monogrfiques dEscalada en Roca 19Les Matinals de lAgrupe 2013 (III) 2141 Curset diniciaci a lespeleologia 23Rutes per parrquies i dolmens dEspolla(Alberes) 24Serra dels Bastets 26GR-83 Cam del Nord: Collsacreu - Breda Biabrea (2a etapa) 28

NOTICIARI:Informacions Generals 30

Sumari i Editorial

3195

DISSENY: Alsina Disseny CORRECCI LINGSTICA: Pepa FernndezIMPRESSI: Impremta Prims Quer COLLABORA:

juliol-agost-setembre 2014

EDITORIALHI HA FUTUR?

Una reflexi entorn a lassemblea anual que hem dut a terme els darrers dies dabril. No parlarem de lestat de comptes, de la disminuci constant de socis, de cursets, conferncies, de collectives o matinals, la reflexi s entorn als assistents. Amb molt poques variacions som sempre els mateixos que assistim i que, poc o molt, organitzem les diverses activitats. Ja s que si analitzem la vida associativa de lentitat o de les entitats ms o menys sempre ha estat aix. El factor preocupant s ledat dels assistents, quasi podrem titular aquest editorial lAgrupaci senvelleix, quedava pals que la mitjana dedat superava mpliament els 55.Hi ha lexcusa permanent, certa per dolorosa, que han canviat les formes dassociacionisme i de relacionar-se entre el jovent, que els mtodes informtics els permet estar connectats i concertar sortides sense necessitat de trobar-se en un local concret. Igual que pel mateix mtode obtenen informaci ditineraris, travesses i vies sense necessitar la biblioteca especialitzada duna entitat.Hem intentat captar aquest jovent amb diferents cursets i activitats, per que un cop finalitzades no els ha illusionat seguir lligats a la nostra entitat. No hem sabut fer-ho millor.Com un miratge entre els assistents hi havia la presncia dun petit grup de joves socis que ens venien a presentar el seu projecte de construir un boulder dins de lentitat. Un projecte arriscat i costs per que els illusionava i que confiaven que podia ser un nou mitj datreure altre jovent.A lentitat, el projecte li representaria la prdua despais de reuni i el cost sens podria menjar el pocs recursos de caixa, per de qu serveixen els espais i els pocs diners disponibles si tallem la possibilitat domplir el buit generacional, de corregir errors anteriors datreure jovent i, per qu no de generar un nou relleu. Esperem els informes, els costos i les anlisis de gesti que ens han daportar del possible boulder, per ens els haurem de saber mirar amb esperit de risc i dinnovaci organitzativa. El futur s seu i tamb ho ser lAgrupaci.

Projecte virtual dun blder al local de lAgrupaci (foto: Internet)

Agrupaci Cientfico-Excursionista de MatarPremi Tassis Torrent de premsa comarcal

BUTLLET INFORMATIUNum. 112

4196

JULIOL 201406, diumenge Matinals de lAgrupe: Torrent de la Mina dOr Enric Castells12, dissabte Ms amunt dels 2000: Balandrau (2.585 m). Vall de Ribes Josep M. Parera12, dissabte IV Travessa dUlldeter: Gorgues de Caran - Thus (Org. Colla Quin Pas) Jordi Surinyach19, dissabte 3a Marxeta Nocturna de Santes ACE

AGOST 2014Durant el mes dagost lAgrupaci romandr tancada i no organitzar activitats

SETEMBRE 201407, diumenge Matinals de lAgrupe: Fonts de Martorelles David Cspedes18, dijous Projecci: La Ruta Pirenaica dels Estanys Amagats Jos L. Rodrguez24, dimecres 46 Curs dEscalada en Roca (Nivell II): classe terica ACE28, diumenge 46 Curs dEscalada en Roca (Nivell II): Prctiques a Montserrat ACE21, dissabte Ms amunt dels 2000: Puigpedrs (2.915 m) Enric Castells

AGENDA DACTIVITATS PROGRAMADES

ARXIU FOTOGRFIC

Data Ms informaciActivitat

Activitats programades i Arxiu fotogrfic

5197

-es tracta duna foto de larxiu den Ramon Armengol Mingo-

SANT MART DE MONTNEGRE, RALLY EXCURSIONISTA DEL MARESME (1967)

(desquerra a dreta): Vctor Ligos, Pere Busquets i Ramon Armengol Mingo

6198

GR-20: CRSEGA Travessa de Conca a Calenzana

per Quim Canelles, Roger Fbregas i Toms Miralles (text i fotos)

El Monte Cintu a ms de ser el cim ms alt de lilla de Crsega s tamb el ms conegut de laccidentada ruta del GR20 per les grans muntanyes de lilla, que t ms de 20 pics que superen els 2.000 metres dalada, dentre els quals la Paglia Orba (2.525 m) el Monte Rotondo (2. 622 m), el Monte dOro (2 .389 m), el Monte Renoso (2. 352 m) i el Monte Incudine (2.134 m) sn els de ms nomenada.

A lestiu del 2010, en Roger i en Toms, vam deixar enrere el repte de creuar els Pirineus pel GR-11 en un dels ltims estius com a estudiants (s difcil tenir 30 dies consecutius de vacances i sense obligacions). Un cop finalitzat, i celebrant-ho amb els companys, el bon amic Quim ens contagi un nou repte que ell shavia plantejat, creuar lilla de Crsega pel GR-20.Aquest contagi va anar agafant fora i finalment vam aconseguir coordinar de manera molt casual unes dates que ens anaven b a tots tres. El pla era perfecte ja que evitava lestiu, una poca poc recomanada a la majoria de guies i pgines web, bsicament per la gran multitud de gent que hi va, entre uns 12-15 dies com a molt, fantstic per als treballadors i el temps preveia anar millorant sortint del fred i humit hivern daquest any 2013.El ms difcil va ser trobar la manera ms econmica darribar fins a lilla de Crsega, ja que lavi fins a lilla s molt car i fora de lestiu hi ha pocs Ferrys que hi arribin, per no dir que els horaris de primavera no els vam saber ben b fins un mes abans de laventura.Lilla de Crsega (Corsica, en cors) s la quarta ms gran del Mediterrani, situada a uns dos-cents quilmetres de Nia, la

costa ms propera, i separada per lestret de Bonifaci de lilla de Sardenya. T uns 1000 quilmetres de costa dels quals 300 sn de sorra fina que la converteix en un lloc ideal per estiuejar a la costa mediterrnia, per alhora uns dos teros de lilla estan dominats per muntanyes escarpades de les quals ms duna vintena de cims es troben per sobre dels dos mil metres dalada. Ptria de Napole, s difcil, tal i com vam constatar, definir-la com una regi de Frana (com ho s actualment), o com una regi dItlia (com marca la seva histria i toponmia) o com una illa independent, ja que ens hem trobat habitants partidaris de qualsevol de les tres opcions. La capital histrica i cultural s Corte (o Corti), la ciutat ms gran i capital poltica s Ajaccio i la capital econmica s Bastia.

El GR-20 creua de Nord a Sud lnica cadena muntanyosa de lilla. El recorregut t uns 200 quilmetres de longitud i uns 10.000 metres de desnivell que el converteix en un recorregut molt exigent. A ms, a lpoca en qu hi anem, i tenint en compte la meteorologia de lhivern anterior, hi trobarem passos difcils amb congestes de neu que ens dificultaran el cam.

La guia en qu hem basat tota la nostra ruta ha estat GR 20

Boccca Pargulu. Al fons el Monte IncudinaInici del GR-20 a Conca

Des

del

Mon

te C

intu

, am

b el

Pag

lia O

rba

al fo

ns

- fo

to: T

oms

Mir

alle

s

Qu h

em fet

?

7199

Travesia de Crsega, de sur a norte en 10 etapas de Sergi Lara (Editorial Desnivel). Nosaltres vam voler allargar la ruta un parell de dies ms per fer el Monte Cintu i el Monte dOro.Amb tot aix us deixem amb la nostra ruta.

Viatge danada: Barcelona - Nia - BastiaCom que estem fora de lpoca estival, existeixen molt poques combinacions que ens permetin arribar a lilla de Crsega de manera econmica i directa. Aix doncs, desprs de buscar i rebuscar amb el nostre amic google, veiem que la millor opci s anar de Barcelona a Nia en avi i dall agafar un ferry fins a Bastia (ciutat que queda al Nord de lilla).Sortim de Barcelona a les vuit del mat, i en poc ms duna hora ja estem a Nia, on desprs dagafar lautobs ens plantem al port cap a les dotze del migdia. A les dues de la tarda surt el ferry cap a Bastia. Arribem a Bastia a les vuit del vespre i hi fem nit com podem.

Dia 1: Bastia - Conca - Refugi PaliriEns llevem i agafem lautobs cap al Sud, en direcci a Porto-Vecchio. Hem decidit fer el recorregut de Sud a Nord per diversos motius; perqu el desnivell s ms progressiu que a les cotes altes, segurament tindran neu per lpoca i amb el temps que ha fet ens les trobarem ms endavant (amb temperatures ms altes, o aix esperem), que el sol no ens enlluernar perqu el tindrem sempre a lesquena, i a ms una de les guies que portem aix ho recomana.Baixem a la parada de Santa Lucie i, grcies a la informaci dun noi que tamb es disposa a fer el GR-20, ens estalviem 5 quilmetres dasfalt per un servei de taxi que ofereix lalberg que hi ha situat a Conca.

Un cop a Conca comencem el GR-20 i sobretot ens ho anuncia un cartell que ens trobem desprs de fer el primer tram de pujada asfaltat amb un rtol suggerent: GR-20 Camino Radicali!Al migdia, arribem al primer coll (Bocca dUsciolu) i anem a dinar al Barranco de la Punta Pinzutta, enmig dun paisatge dominat per uns granits rics en feldspat potssic que li dna el to rogenc caracterstic. La vegetaci sens ha presentat inicialment com una brolla dominada per brucs (erica arborea) i tamb diferents tipus destepa (cistus sp.). A la tarda, desprs de guanyar alada, el paisatge es radicalitza i els afloraments grantics es converteixen en agulles i serres ben escarpades, envoltades de frondosos boscos de pi roig (pinus sylvestris), amb individus molt ms grans i desenvolupats dels que estem acostumats a veure al Pirineu. Amb aquest paisatge tan espectacular i nou per a nosaltres, arribem al Refugi de Paliri, al peu duna agulla espectacular i que ens fa somniar com a bons escaladors Punta de lAnima Damnata.Com que estem en temporada baixa preveiem que els refugis estaran lliures (a partir del 15 de maig la majoria ja tenen guarda i sn de pagament). El refugi ens sorprn per la seva bona conservaci i perqu la majoria estan equipats amb gas, matalassos i llum. De tot lequip, per filosofia i pel material que carreguem, noms aprofitem els matalassos en perfectes condicions.

Dia 2: Refugi Paliri - Refugi AssinauSortim resseguint les marques vermelles i blanques que ens acompanyaran la resta de dies. Passem per la Bocca Finosa i ens plantem davant de les famoses Agulles de Bavela. Un masss grantic que porta al seu mxim esplendor les agulles grantiques que hem comentat anteriorment. Amb valentia prenem la variant

Punta de lAnima Damnata

Descens del Monte Incudine Crestejant desprs de la Crte Scalatta

Impactant erisi sobre els granits de Bavela Cresta posterior al Cirque de la Solitude

Qu hem fet?

Qu h

em fet

?

8200

alpina, que proposa creuar pel bell mig daquests gegants en lloc de seguir el cam habitual que les voreja.

El cam en aquest tram s fora exigent tant fsicament com a nivell de vertigen. Aquesta variant t un parell de trams equipats amb cadenes que ens fan fruir de valent. Desprs dun pujar i baixar frentic arribem al punt ms alt de les Agulles de Bavela al peu de la Punta Pargulu (1.600 m). De lluny ja veiem el Refugi dAssinau al peu del Monte Incudine, sostre de letapa segent i primera fita per sobre els 2000 metres.

Arribem al refugi ben puntuals. Efectivament, aquests refugis lliures estan molt i molt b, sobretot si es fan servir fora de temporada com nosaltres.

Dia 3: Refugi dAssinau - Refugi dUscioluEns llevem i ens enfrontem al Monte Incudine (2.135 m). Al cap de poc de comenar a caminar, ja avancem sobre neu i sense seguir massa marques. Decidim com traar el cam i ens plantem al cim. La baixada, la fem a travs duna fageda. A mesura que perdem alada, comprovem que els brots sn ms consistents i de com la primavera comena a despuntar. Creuem el riu Forcinchesi per una passarella en perfecte estat i tornem a guanyar alada creuant uns prats punxosos anomenats laltipl Coscione. Daqu anem crestejant entre granit per la suau i preciosa Crte dScalatta fins arribar al Refugi dUsciolu.

Dia 4: Refugi dUsciolu - Col de VerdeSortim i enfilem de nou la cresta/carena que seguirem tot el dia fins a Col de Verde. Anem carenant entre congestes de neu i fagedes que puntualment satreveixen a colonitzar la carena. Trobem algun tram de neu ms comproms, per de moment est prou tova per no treure grampons ni piolet, per ens avisa que, efectivament, no els hem carregat en va. Dinem al Refugi de Prati, situat a un altipl amb un prat de gespa regnat per la flor endmica, crocus corsica, de color rosa que ens acompanya, sempre que trobem aquest tipus de prat de gespa baixa.

Continuem per un dreturer bosc de pi roig fins al Col de Verde on fem nit. Aquest refugi est guardat i obert tot lany.

Dia 5: Col de Verde - Refuge de VizzavonaSortim a caminar i rpidament superem el simptic coll de Flasca. Avui arribem al punt mig del GR-20, per primer hem de creuar un seguit de boscos de faig i de pi roig plens de rierols que ens dificulten lavanament, ja que van molt crescuts a causa del desgla. Aquest fet ens obliga a descalar en diverses ocasions per poder-los creuar. Quan arribem a la Bocca Palmente preveiem un acusat descens fins al peu de limpressionant Monte dOro, que volem enfilar lendem. Per una forta baixada arribem a Vizzavona on dormim al refugi guardat (en pitjor estat que els refugis lliures on hem estat...) i comprem laliment que ens ha de mantenir els propers dies.

Dia 6: Vizzavona - Refugi de lOndaAfrontem el dia sabent que ser dur. No noms pels 1.300 metres de desnivell positiu, sin per labundncia de neu que trobarem. De seguida que enfilem la vall cap al coll, que s el nostre objectiu, trepitgem neu. Com que s fora tova i discontnua arribem al coll sense haver tret els grampons de les motxilles. Deixem les coses al coll i anem directes per la carena a fer el cim del Monte dOro (2.389 m). La carena es complica sobretot per les congestes de neu, molt toves, amb fort pendent i perilloses. Lesfor i la prudncia ens fan abandonar a uns 80 metres del cim ja que encara ens manca tornar a carregar les motxilles duns 17 Kg i arribar al refugi. Recuperem lequip i arribem al Refugi de lOnda on passem la nit, protegits duns nvols amenaadors.

Dia 7: Refuge de lOnda Refuge de Petra PianaEns llevem i est plovent, aix que esperem una mica. Sortim animats, davant del que era una curta i falsa treva. Avui prenem una nova variant alpina, fora del GR, que ressegueix la Sierra di Tenda. Mentre crestegem acompanyats de ventisca i congestes de neu, ens congratulem danar ben equipats i preparats. Quan fem peu al Refugi de Petra Piana, ja s migdia. Per hi arribem

A 20 m. del cim del Monte Oro. Al fons la zona de Capitello

Bocca Palmente. Al fons la mole del Monte Oro (2.389 m)

Deixant enrere el Monte Oro

Impressionant fageda que ens trobem en el recorregut

Qu hem fet?

9201

molt cansats i xops de manera que, sviament, decidim tancar letapa davui. El segent tram s dels ms mtics i esperats i voldrem afrontar-lo amb un bon dia i ben previstos de forces. El refugi resulta del tot acollidor i ms encara desprs dencendre el calefactor.

Dia 8: Refugi de Petra Piana - Brecha de Capitello - Castel di VerghioSortim ben dhora ja que letapa davui s fantstica i exigent. Comencem letapa amb grampons calats i piolet en m. Al cap de poc, arribem al coll de Muzzella des don gaudim dun paisatge 100% alp. Davant dels ulls tenim una vall lacustre espectacular, carregada de neu i resguardada per parets de granit completament verticals. Al capdamunt daquesta paret hi ha el nostre pas: la Breche du Capitello. Definitivament, no sembla que estiguem a Crsega! Amb aquest gaudi continuem progressant pel circ que tanca la vall (el Llac de Capitello est glaat) crestegem per roca i neu fins arribar a la Brecha de Capitello. La guia que portem ens indica que hi ha un pas delicat de grimpada, per a causa de lacumulaci de neu creuem la Brecha de la manera ms fcil possible, caminant tranquillament i fent un Culen-Bajen per laltre vessant. Dinem al Refugi de Manganu i decidim continuar fins a Castel di Verghio a travs dun paisatge de prats alpins i fagedes. La boira no ens permet contemplar el fams Lac du Nino, la qual cosa ens frustra una mica, per no evita que arribem contents al nostre objectiu del dia.A Castel di Verghio dormim al refugi guardat per part de lhotel que hi ha al costat. Les installacions estan molt b. Coincidim amb molta gent que fa els Camins Mare e Monti, ja que aquest punt s la intersecci amb el GR-20.

Dia 9: Castel di Verghio Refugi de TighjettuSortim tard per recuperar forces del dia anterior i, a ms, perqu s una etapa fora suau. Enfilem per una preciosa vall fins al Refugi de Ciottulo, el ms alt de lilla, situat al peu de lespectacular cim Paglia Orba (2.532 m). Dinem i continuem

fins al fantstic Refugi de Tighjettu. El refugi est fora penjat sota la Punta Minuta i entre dues valls; una vall que porta al Cirque de la Solitud en una de les etapes ms exigents i perilloses del GR-20; i laltra vall que encara cap al cim ms alt de lilla, el fams Monte Cintu (2.705 m). Com que anem molt b de planning, lendem pretenem dedicar un dia sencer a pujar i baixar al Monte Cintu. Daquesta manera, tindrem tot el dia per fer que les nostres esquenes descansin de tan feixuga crrega, ja que tornarem a dormir a Tighjettu.

Dia 10: Refugi de Tighjettu - Monte Cintu - Refugi de TighjettuSortim de la cota 1.683 m i de seguida ens empolainem i ens posem els grampons. En unes tres hores arribem a la Bocca Cruccetta on veiem gelat el Lac du Cintu i fem un flanqueig per encarar la Cresta du Capu Rossu que ens portar fins al cim. Progressem entre congestes de neu i roca on les perilloses rimaies ens provoquen algun ensurt. Les marques vermelles que indiquen el cam queden cobertes parcialment per la neu i aix fa que ens desorientem en algun moment. Malgrat tot, cinc hores desprs de sortir del refugi, podem fer el cim ms alt de Crsega; Monte Cintu (2.705 m). Les vistes sn espectaculars i, a ms, shi veu el mar. Tornem tranquillament i en Culen Bajen fins al refugi.

Dia 11: Refugi de Tighjettu - Refugi de CarrozzuSortim ben aviat, ja que ens espera un dels passos ms impressionants i exposats de la ruta, el Cirque de la Solitude. Abans dentrar a lescarpat circ, els llargs tobogans de neu ens obliguen a posar-nos els grampons. Des de la Bocca Minuta observem el Cirque de la Solitude: la veritat s que resulta impactant. Progressem per traces ben marcades danteriors excursionistes, per queda pals que nhan passat ben pocs i molt recentment. De baixada, passem alguns trams curts equipats amb cadenes que amb la neu els podem evitar fcilment. A la pujada, (per sortir del circ) ens hem desforar un xic ms, ja

Vall de Capitello. La Brecha queda tapada per la boirina El Refugi de Crottulu als peus del Paglia Orba (2.532 m)

Dalt del Monte Cintu (2.705 m), el sostre de Crsega Baixant del Cirque de la Solitude

10202

Qu hem fet?

11203

que anem per dins una canal innivada amb fora pendent que condueix fins a la Bocca Tomaginesca; abans darribar a aquesta un tram ben equipat de cadenes ens ajuda a sortir de la dreturera canal. Un cop al coll, la baixada es converteix en pur plaer, ja que la neu est perfecta. A partir daqu, la ruta que plantegem s lantic GR-20, aix evitem perdre alada baixant al poble dAsco mentre anem progressant per una cresta senzilla que es converteix en mirador immillorable del Monte Cintu, Punta Minuta i Cirque de la Solitude.

Quan topem amb la intersecci del nou GR, ens cal perdre alada tot resseguint el Barranco Spassimata. Sn vora de vuit-cents metres de desnivell preciosos, equipats amb passamans en els trams on el riu sengorja ms. A un costat del riu contemplem parets de granit roig i a laltre, lloses darenisca fosca, un espectacle fantstic. Abans darribar al refugi, creuem el barranc per un pont penjat.

Dia 12: Refugi de Carrozzu - CalenzanaAquesta ltima etapa ser molt llarga i malgrat estar a uns 1.000 metres, hem de pujar novament als 2.000 metres i tornar a baixar. Sortim de pujada a Bocca di lInnominatta (2.020 m), lltim circ que hem de travessar per la cresta. Observem enrere, un cop ms, les agulles i la verticalitat de Crsega. Una vegada creuat el circ, comena el primer tram de la baixada tortuosa, aix que comencem un descens incmode, sota la pluja, entre blocs i algun repitr que ens allarga la baixada. Amb tot, passem pel Refugi Orto di Piobbu (primer refugi en sentit contrari Nord-Sud) i continuem amb el nostre objectiu, ara seguint un caminet que, suaument, perd alada. Creuem unes pinedes que ens entristeixen per la gran quantitat de processionria que hi ha. A menys alada, el bosc sespesseix fins que arribem a una brolla que ens acompanya fins a finalitzar aquesta espectacular ruta al poble de Calenzana on fem nit orgullosos de la nostra aventura.

Dia 13: Calenzana-Calvi-Ille-RusseDe Calenzana a Calvi, lloc que ens recomanen visitar, hi anem

en el fantstic mitj de transport que ens proporciona el nostre dit gros quan apunta al cel. Un cop all, visitem la Ciutadella i passegem una mica; desprs ens dirigim a lestaci de tren de Calvi per agafar lantiqussim tren de gasoil (poc ms de 50 km/h de velocitat mxima). Aquest tren ens condueix a lIlle-Rousse.

Viatge de tornada: Nia - BarcelonaA lIlle-Rousssen agafem el ferry per retornar novament a Nia. Des daqu volem a Barcelona en avi on ens vnen a buscar els nostres familiars desprs daquesta fantstica aventura.

Travessia realitzada del 28 dabril a l11 de maig de 2013, per Quim Canellas, Roger Fbregas i Toms Miralles.

Tren de gasoil de Conca a lIlle Rouse

Visita a Conca amb vistes a les muntanyes que dominen CrsegaVistes enrera des de Bocca de lInnominata, lltim coll.

12204

Ja portvem uns quants anys fent travesses, de ms i menys envergadura, pel departament francs des Hautes-Alpes i per la regi italiana piemontesa, sempre amb el tel de fons de lemblemtic Monviso. El Monviso (3.841 m), renomenat com el Rei de Pedra, s el cim ms alt dels Alps du Sud. El masss del Monviso s en gran part situat al Piemonte itali, tot i que el cim es troba ntegrament a territori itali; est envoltat de la valle de P i valle Varaita; i pel vessant francs per la valle du Guil, al lmit del Parc Natinal du Queyras. Aquesta muntanya s particularment clebre a Itlia, ja que s als seus peus que neix el P (el riu ms llarg dItlia). El cim, de forma piramidal, s ben visible a tota la regi del Piemonte; la seva imposant silueta domina, en efecte, des de ms de 500 metres tots els seus vens. La seva escalada, per la via normal a la cara sud, no s senzilla; est reservada per a muntanyencs ben equipats, amb domini de progressi sobre terreny molt escarpat; acostumats a grimpar i desgrimpar amb agilitat escusionisti esperti. El seu masss ofereix, tamb, un excepcional atractiu.

Era cap al mes dabril que vam comenar a organitzar lascensi al Monviso, tot combinant-la amb la coneguda Volta al Viso (en itali, Giro del Viso) que pot fer-se en ms o menys dies; la qual cosa fa que es pugui adaptar molt b a tot tipus de muntanyenc i dificultat. Nosaltres vam optar per fer lascensi en travessa i continuar fins a donar la volta a dita muntanya. Com que no disposvem de molts dies, vam fer una travessa denvergadura noms en 4 dies, fora alpina, destacada sobretot per forts desnivells i molta grimpada (Giro Ristretto).

Fer lascensi en travessa s molt atractiu; per suposa portar

Tarteram desprs del llac Forciolline

ms pes de lestrictament necessari. A ms, ja que aquest any ha estat nevant fins tard, vam haver de carregar, tamb, els grampons durant el circuit. Tot i aix, hem gaudit en tot moment daquesta tan alpina travessa.

Vam sortir el 21 dagost de 2013 cap a Castello, on vam pernoctar al refugi Alev (1.600 m) a peu de carretera.

1a ETAPA: Castello Laghi Forciolline bivacco AndreottiVam iniciar la travessa tot endinsant-nos per la Valle Varaita i vallone delle Forciolline, que ens condueix al Laghi del mateix nom. All hi ha el bivacco Boarelli (2.835 m) en molt bones condicions i on haurem pogut pernoctar, per nosaltres vam preferir fer aquell dia una mica ms de desnivell, per tal dintentar assegurar lascensi al Monviso. El Piemonte itali s una zona que es caracteritza especialment per nvols baixos que van pujant durant el dia, donant lloc a una intensa boira. Per tant, desprs de proveir-nos de molta aigua (3 litres per persona), vam continuar fins al bivacco Andreotti (3.225 m). Aquest refugi lliure, en condicions precries, est enclotat a la roca, al peu de la cara sud.

2a ETAPA: bivacco Andreotti Monviso Passo de la Sagnette rifugio Quintino SellaDe bon mat, el dia segent, noms equipats amb el material tcnic (arns i casc posats; grampons, piolet i corda a la motxilla), vam afrontar els ms de 600 metres que quedaven fins al cim. Just desprs de sortir del bivacco, ens vam haver de calar els grampons per a travessar lnica congesta de neu (dura en aquella hora del mat, i rpida o fora dreta) amb qu

ASCENSI I VOLTA AL MONVISO (3.841 m) (Alps del Sud)per Pilar Gonzlez (fotos: Manuel de Castro i Pilar Gonzlez)

Baixant pel Passo Sagnette

Ascensi al Monviso per la via Normal

Qu h

em fet

?

Qu hem fet?

13205

Cresta italianofrancesa entre el passo Giacoletti i el passo Losetta

El Monviso des del Rifugio Quintino Sella

ens vam topar. A partir daqu, es tracta de grimpar els ltims 500 metres amb passos de II i III, que amb molta atenci (per tal de no fer passos en fals i tenir un greu ensurt), afrontem amb no gaire dificultat.Al cim som unes 10-15 persones. El cim t una visibilitat excepcional; t una vista panormica sobre el conjunt dels cims ms alts dels Alps (les Ecrins; la Vanoise; le Mt Blanc; Gran Paradiso; Massiccio del Monte Rosa o Monte Rosa Gruppe; etc.) i per suposat, la fantstica planura de P.Diferents aproximacions per tal daccedir als peus daquesta muntanya sn possibles. La ms coneguda ho fa en anada i tornada des del rifugio Quintino Sella. Aquesta ruta, tot i fer-se noms amb el mnim de pes, s fora llarga. La nostra opci ens permet dassegurar el cim, sense haver de sortir a les fosques del bivacco. Per, per a fer aquesta opci, no hem de menysprear que cal afrontar, el dia abans, un fort desnivell (+1.235 metres fins al Laghi Forciolline o +1.625 metres fins lAndreotti) amb molt de pes.Un cop haver gaudit de les excepcionals vistes, afrontem la part ms compromesa: hem de desgrimpar per on hem pujat! Aquesta part em fa respecte ja que no tinc gaire experincia en desgrimpar. Per, amb la tan apreciada ajuda dels meus experimentats companys, aconsegueixo tornar al bivacco Andreotti amb total seguretat. Ens vam assabentar, llavors, que aquest bivacco va ser construt amb la finalitat de servir de recolzament en casos demergncia, per la qual cosa tericament no hi haurem hagut de dormir.Aqu vam fer una paradeta curta, per necessria, per a reposar

forces abans de continuar la travessa cap al Quintino Sella (ja amb tot el pes). Vam menjar un mos i ens vam hidratar b. Per anar en aquest rifugio des del bivacco Andreotti, afrontem encara el Passo delle Sagnette (2.991 m). s un recorregut molt ben senyalitzat, tamb en cas de boira. Des del coll es pot gaudir duna ptima vista sobre la normal del Monviso; per, nosaltres estem a dins de la boira i no tenim vistes. Es tracta duna desgrimpada duns 300 metres de desnivell, vertical i exposada; per, equipada amb cordinos i cadenes durant tot el recorregut. En una mica menys duna hora arribem al Quintino Sella, mullats per la tempesta que ens va agafar just abans darribar-hi.El rifugio guardat Quintino Sella (2.640 m) s gran i t totes les comoditats; sopem molt b i ens anem a dormir. A mitja nit, sentim latrafegament dels que van a intentar lascensi al Monviso lendem. Per, nosaltres ens aixecarem tranquillament quan ja sigui de dia.

3a ETAPA: rifugio Quintino Sella (Buco di Viso) rifugio GiacolettiDesprs de 2 dies de forts desnivells, molt de pes, llargues grimpades i desgrimpades, ens prenem amb tranquillitat la segent jornada. A lendem dormirem al rifugio Giacoletti (2.741 m), tamb guardat. Ja que aquesta jornada no s molt tcnica, volem aprofitar per a acostar-nos al Buco di Viso o Buco delle Traversette pels vessants del Monte Granero el cam est perforat a la roca per un tnel duns 75 metres, que connecta Itlia amb Frana; representa una de les ms antigues obres denginyeria civil a lalta muntanya.Lopci ms curta seria anar directament al Buco di Viso, sense

Des de dalt del Monviso el panorama s nic Cim del Monviso (3.841 m)

Pujant al Passo Giacoletti

passar pel rifugio. Per, nosaltres preferim passar primer pel rifugio per a descarregar pes. Quan arribem, per, el temps sembla fora inestable i com que tamb hi trobarem passos exposats, decidim no aventurar-nos ms i quedar-nos a gaudir de lespectacular ambient dalta muntanya del rifugio Giacoletti (una acollidora estructura situada als peus de la cresta est de la Punta Udine; davant de la majestuosa paret nord del Monviso). Aquella tarda, a ms, ens vam entretenir una bona estona tot contemplant lespectacle dun ramat de les famoses cabres salvatges dels Alps (Capra ibex), que shan acostat fins a les portes del refugi.

4a ETAPA: rifugio Giacoletti Passo Giacoletti Passo Vallanta Passo della Losetta vallone di Soustra ChianalePer tal de tornar a Castello, tenim diverses possibilitats. Una opci molt clssica seria anar al refuge Viso tot passant pel colle delle Traversette (2.950 m), passo di Vallanta, rifugio Vallanta, Castello. Per una banda, aquesta seria una opci maca i tcnicament senzilla; per, potser massa llarga (difcil de fer-la en un sol dia). Nosaltres vam decidir, per, seguir un altre cam tamb per a escusionisti esperti (que transcorre per la frontera, a un costat i laltre, de la cresta entre Itlia i Frana, pel passo Giacoletti (2.990 m) fins al passo Vallanta (2.815 m). Aquest recorregut t molta grimpada amb noms passos de II; per, potser ms exposats que durant lascensi al Monviso. s, per, en aquesta part de la nostra travessa que em vaig sentir ms segura.Un cop al passo Vallanta, en lloc de tornar directament a Castello pel vallone di Vallanta, acabant-hi a la mateixa pista que havem fet al comenament i donar la nostra travessa per finalitzada,

sem va ocrrer que podem fer una variant, una mica ms llarga, per una vall ms encisadora i arribar, llavors, a Chianale (on passarem la nit abans demprendre el viatge de tornada en cotxe cap a casa).Aix doncs, vam flanquejar fins al passo della Losetta (2.872 m) i vam baixar per lencantador vallone di Soustra. Chianale possibilmente il Borgo pi bello dItalia a quasi 1.800 metres, s un poblet que es troba a tan sols 5 quilmetres de Castello per la carretereta que ve del colle dellAgnello. En aquest encisador

poblet es respira tot el perfum dels Alps; la soledat bella regna sobre les cases (ben juntetes per a escalfar-se); la cultura provenal, orgullosament exhibida pels pocs habitants que queden, ens portar a lpoca dels trobadors... Aqu vam dormir a lacollidor Laghi Blu (Posto Tappa GTA), tot compartint moments entranyables amb la tan amable mestressa Cristina.le cose pi belle nella vita

sono quelle fatte con il cuore

Vull agrair a tots els meus companys, haver pogut gaudir daquesta excepcional travessa (curta, per, denvergadura, molt

alpina i un xic tcnica). Ha estat tamb un plaer poder reviure, amb ells, un trosset de lAlta Ruta Alpina (HRA) que vam fer lAssumpta i jo lany 2010, en baixar pel vallone di Soustra i dormir al Laghi Blu. Un bon esperit dequip i dharmonia regnava entre nosaltres, aix ens ha perms gaudir cada pas de la travessa.Activitat realitzada del 22 al 25 dagost de 2013 per Asuncin Aguilar, Assumpta Triad, Manuel de Castro i Pilar Gonzlez.

14206

Qu h

em fet

?

Passo della Losetta amb el Monviso al fons

Bivacco Andreoti demergnciaOmplint aigua al laghi della Forciolline

Vista cap a Frana des del Passo Giacoletti

Qu hem fet?

15207

FITXA TCNICARifugio Alev: info@rifugioaleve.it / +39 347 767 2234Bivacco Boarelli: refugi lliure amb totes les comoditats (12 places, amb matalassos i mantes)Rifugio Quintino Sella: info@rifugiosella.it / +39 0175 94943 / +39 0175 94158Rifugio Giacoletti: rifugiogiacoletti@perosa.it / +39 0175 940 104Posto Tappa Laghi Blu: +39 0175 950189

DESNIVELLS I HORARIS APROXIMATS:- 1a etapa (+1625m / 5h45):Castello Laghi Forciolline: +1235m (4h)Laghi Forciolline bivacco Andreotti: +390m (1h45)- 2a etapa (+656m / -1296m / 7h15):Bivacco Andreotti Monviso bivacco Andreotti: +/-616m (2h45 x 2)Bivacco Andreotti passo delle Sagnette: +40m / -330m (0h45)Passo delle Sagnette rifugio Quintino Sella: -350m (1h)- 3a etapa:Rifugio Quintino Sella rifugio Giacoletti: +500m / -400m (2h30)- 4a etapa (+560m / -1457m / 4h55):Rifugio Giacoletti passo Giacoletti: +430m / -180m (1h30)Passo Giacoletti passo Vallanta: +30m / -205m (0h40)Passo Vallanta passo della Losetta - Chianale: +100m / -1072m (2h45)Refugi Giacoletti amb la Punta Udine al darrera

16208

R A Q U E T E S I E S Q U D E M U N T A N Y A 2 0 1 4

Valls dneu (Circuit Catal de Raquetes), el 20-02-14 per Jordi Ll. Fors, Nria Camp, Maria Garcia i Jaume Sala (Equip ACE)

Portarr dEspot ( 2.427 m) amb raquetes, l11 i 12-01-14 per Josep M. Parera i amics del GMA dArgentona

Tots els interessats en publicar les seves ascensions poden enviar les fotos indicant el lloc, el dia i la gent a qualsevol de les tres adreces: nuriacc51@yahoo.es - francescsalmeron@gmail.com - busquetscomas@yahoo.es

Pedraforca fins lEnforcadura amb esqus, el 12-02-14 per Dani Gallardo, Joan Santana, Toni Ramon i Ramon Cot

Pic de la Mina (2.683 m), per Batran amb esqus, el 07-12-13 per Artur Cayla, Regina Mola, Eladio, Benet, Xavier Saleta i Toni Salmern

lbu

m fot

ogr

fic

Pic de Tarbesou (2.364 m), amb esqus, el dia 4-01-14 per Joan Santana, Toni Ramon, Dani Gallardo i Ramon Cot

Pic de la Dona (2.702 m) i Mentet amb esqus, el dia 7-12-13 per Toni Ramon i Ramon Cot

Pic de Padrons (2.715 m), amb esqus, el dia 27-12-13 per Joan Santana i Ramon Cot

Cap de Rec (Circuit Catal de Raquetes), el 9-02-14, lequip de lAgrupe organitzador de la prova amb una participaci de 70 persones

Nria (Circuit Catal de Raquetes), el 16-02-14 per Jordi L. Fors, Nria Camp, Jaume Sala i Maria Garcia (Equip ACE)

Puig del Pam (2.470 m), amb esqus, l11-01-14 per Jos i Loli, Toni Camp, Eladio, David Puig, Xavier Saleta, Txubi, Regina Mola, Artur Cayla i Toni Salmern

Pedr dels 4 Batlles (2.383 m) amb esqus, el 25-01-14 per Artur Cayla, Regina Mola, Txubi, i Toni Salmern

Cambra dAse (2.750 m), amb esqus, el 08-02-14 per Jos i Loli, Regina Mola, Artur Cayla i Toni Salmern

La Molina, amb esqus, el 15-02-14 per Regina Mola, Txubi, Artur Cayla i Toni Salmern

Tossa Plana de Lles (2.910 m) amb raquetes, el 22-02-14 per J. Guisasola, E. Valencia, J. Pastor, Walter Viciano, Imma Aymerich, Imma Cabr, D. Baos i el grup Ojupeligru de Llavaneres

Puig de lHome Mort (2.704 m) amb esquis, el dia 22-02-14 per Josep Ramon, Toni Ramon, Joan Santana i Ramon Cot

178117209

R A Q U E T E S I E S Q U D E M U N T A N Y A 2 0 1 4

Certascan (25a Cursa dEsqu de Muntanya), organitzada per lAgrupe el 9-03-14, amb la participaci de 40 equips de dos.

Pic de la Carbassa (2.740 m) amb esqus, el 8-03-14 per Regina Mola, Lourdes Marzo, David Puig, Xavier Saleta, Txubi i Toni Salmern

Bisaurin (2.670 m) amb esqus, el 9-03-14 per Isabel Gelada, Dani Gallardo, Toni Ramon i Ramon Cot

Tossa dAlp (2.531 m) amb raquetes, el 23-02-14 per Josep M. Parera i amics del GMA dArgentona i de Montaltreck de St. Vicen de Montalt

Tots els interessats en publicar les seves ascensions poden enviar les fotos indicant el lloc, el dia i la gent a qualsevol de les tres adreces: nuriacc51@yahoo.es - francescsalmeron@gmail.com - busquetscomas@yahoo.es

Castillo de Acher (2.384 m) intent amb esqus el 8-03-14, per Isabel Gelada, Dani Gallardo, Toni Ramon i Ramon Cot lbum

fotogrfic

Tossal Bobinar (2.842 m) amb esqus, el 1-03-14 per Artur Cayl, Txubi i Toni Salmern

Roc Roig (2.227 m) Guils Fontanera (Circuit Catal de Raquetes), el 9-03-14 per Jordi Ll. Fors, Nria Camp, Maria Garcia i Jaume Sala (Equip ACE)

Vallter 2000 (Circuit Catal de Raquetes), el 15-03-14 per Jaume Sala, Maria Garcia, Nria Camp, i Jordi Ll. Fors (Equip ACE)

Vall de Conangles (Circuit Catal de Raquetes), el 23-03-14 per Maria Garcia, Jaume Sala, Nria Camp, i Jordi Ll. Fors (Equip ACE)

Cap Llitzet o Gallina Pelada (2.321 m) (Circuit Catal de Raquetes), el 6-04-14 per Jaume Sala, Nria Camp, Jordi Ll. Fors i Maria Garcia (Equip ACE)

Volta al Midi dOssau amb esqus, el 17-04-14 per Xavier Saleta, A. Jos Martnez, David Puig, Regina Mola, Benet Gimenez i Toni Salmern

Pic Canal Roya (2.345 m) i Pic Cuyalaret (2.286 m) amb esqus, el 18-04-14 per Xavier Saleta, A. Jos Martnez, David Puig, Regina Mola, Benet Gimenez i Toni Salmern

Puigpedrs (2.914 m) intent per Malniu, el 29-03-14 per Toni Salmern, Carles Gonzlez Txubi i Joan Vallbona

Cap del Siscar (2.818 m), Pic de la Cabaneta (2.863 m) i Roc Meler (2.816 m), el 13-04-14 per Dani Rodrguez i Joan Vallbona

Cap de Verd (2.942 m) amb esqus, el 9-02-14 per Toms Miralles i Roger Fbregas

18210

El passat mes doctubre, entre els dies 15 i 30, es va dur a terme el 19 curs de descens de barrancs i engorjats de lAgrupe. Per la meteo adversa i els pocs inscrits que havem tingut al maig, vam decidir posposar-lo a loctubre, amb els dubtes raonables de si passarem molt de fred, per amb el convenciment que ens ho passarem de conya com cada any. I aix va ser! Un cop ms, lequip dinstructors volem agrair lestusiasme que van mostrar els alumnes en tot moment i les seves ganes daprendre.

El curs va constar de tres classes teriques, dues sortides de cap de setmana i una projecci de fotos amb un pica-pica com a final de festa.

El primer cap de setmana vrem fer els barrancs de Fenollet i Bixols el dissabte, i el barranc de Gurb el diumenge. El cap de setmana segent vam fer el del Bosc de Serradell i els Estrets de Pinyana el

per Joan Huertos (Text i fotos)

Barranc de Fenollet

dissabte i com a cloenda el Viu de Llevata el diumenge.

Els alumnes varen ser la Nina, lHctor, la Laura, lEullia, lAnna i la Iolanda. Els monitors van ser en Paco, en Fran i en Joan, amb la inestimable collaboraci de la Slvia, en Joan Llus, la Susanna i en Marc.

Alguns comentaris del alumnes:...riure molt, descobrir un nou hobby i aprendre a practicar-lo pel meu compte... Hctor...ha estat una experincia molt gratificant que mha perms superar les meves pors grcies a la seguretat i confiana que mhan donat en tot moment. Amb moltes ganes de repetir i aprendren ms! IolandaSec o moll, amb fred o sol, lexperincia de fer un barranc no et deixa mai indiferent Eullia

Viu de Llevata

Barranc de Gurb

19 CURS DE BARRANCS I ENGORJATS

Estrets de Pinyana Barranc de Bixols

ltim rpel del Barranc de Fenollet

Activ

itats

real

itzad

es

19211

SORTIDES MONOGRFIQUES DESCALADA EN ROCA per Miquel Sala i Roy

Per diferents raons i causes, enguany vrem decidir canviar el programa del curs descalada i fer dues sortides diniciaci (o nivell I) a lescalada a Montserrat, amb el pacte i comproms de fer el curs de nivell II el proper any.Aprofitem per fer les xerrades teriques sobre el terreny, a peu de via, amb ms avantatges que inconvenients. En la primera sortida a les Agulles de Montserrat, ens organitzem en quatre cordades de tres per tal de fer les prctiques a les habituals Agulla del Gep LLarg, Agulla del Capdamunt i la Miranda de les Boigues, totes elles per les arestes Brucs.La segona sortida fou al Serrat den Montaner i Serrat de la Pastareta, ben a prop de la Vinya Nova; vrem fer rotaci de cursetistes i monitors, i ens repartrem per diferents vies de mitjana dificultat (IV-V).Tot aix sha fet sense la complexitat organitzativa dels cursos que sempre shan anat repetint a lAgrupaci al llarg de ms de quaranta anys...Tal com hem fet en els darrers anys, un cop acabat el curs hem continuat sortint monitors i cursetistes; hem combinat lescalada esportiva a la zona de Collbat amb lescalada clssica als Gorros i Agulles. Aproximadament, tres mesos desprs del curs tenim cursetistes que repeteixen vies equipades de V i Vsup. com a cap de corda.Cal fer un aclariment, aquesta vegada no sha fet un curset descalada, ja que fent noms un parell de sortides no es pot anomenar curset i per aix hem donat a aquesta activitat i aquest escrit el ttol de sortides monogrfiques descalada.

Via Funci Cloroflica al Serrat de la Pastareta (Foto: Joan Roca)

Activitats realitzades

A dalt la Miranda de les Boigues (Foto: Albert Pou)El Serrat de la Pastareta (Foto: Alfons Carmona)

El Gorro Frigi per la via Carles (Foto: ngel Campos)

El Gorro Frigi per la via Carles (Foto: Alfons Carmona)

20212

Activitats realitzades

21213

LES MATINALS DE LAGRUPE 2013 (III)per David Cspedes i Enric Castells

Amb el nom de La Conreria es coneix el sector de la Serralada Litoral comprs entre els colls de Montalegre (313 m) i el de la Vallenana (244 m). A comenament del segle xv i mentre es realitzen les obres del nou cenobi de Montalegre, ocupen ledifici existent els cartoixans. Posteriorment hi resideixen els germans (monjos no sacerdots) utilitzant-se com a granja de conreu del monestir, i don prov el nom de Conreria. En aquest punt iniciem la caminada. Veiem a vista docell la cartoixa de Montalegre. Flanquegem per lobaga el tur que li dna nom i el de Fra Miquel, anant a buscar el carener que ens proporciona una magnfica visi del baix Maresme i el Barcelons, tot resseguint la capalera del torrent de Can Ruti. En arribar a la Coscollada den Amig, cota mxima davui (466 m), fem un gir per dirigir-nos al proper i dominant tur de les Maleses (451 m). Desprs duna lleugera baixada, tornem a guanyar altura en curt ascens i arribem a les restes del poblat laiet -que ens mostra la seva extensi en una ubicaci dmplia panormica sobre la plana Vallesana- fou habitat durant els segles iii i ii aC. A ponent de la seva base pot veures lesglsia de Sant Pere de Reixac i, ms enll, les conurbacions que tenen com a tel de fons els massissos de Montserrat i La Mola, i les cingleres de Gallifa i de Bert.A la seva banda nord trobem un corriol i una pista, que ens dirigeix vers Sant Cebri de Cabanyes (1192). s una ermita romnica, duna nau, coberta amb volta apuntada i absis de planta semicircular. Tot ledifici s construt amb carreus de pedra tallada. Un cop visitada, el cam de tornada passa prop el mas de Can Torrents i la refrescant font de la Canaleta. Abans darribar al final de la nostra sortida contemplem les runes de lantiga font de les Monges.Aquesta matinal ha estat guiada per en David Cspedes amb la participaci dEnric Castells, Montserrat Hugas, Montserrat Torn, Pere Amors, Virtu Canal, Merc Boixet, Joan Canal, Elena Castells, Vctor Ligos, Anna Pons, Xavier Catal, Quima Robles, Francesc Serres, Gisela Catal, M. Jess Cerquides, Xavier Rodriguez, Marta Belis i Concep Gmez.

LA CONRERIA1 de setembre del 2013

MONTNEGRE3 de novembre del 2013

TUR DEL POLLASTRE (295 m)1 de desembre del 2013

Tur que es troba al municipi dArenys de Munt a reds del Montalt. Comencem aquesta matinal, lltima de lany, a la zona industrial dArenys de Munt. Un pal indicador marca el cam al Corral den Forn. Guanyem alada, entre canyes, alzinars i cultius. Passem pels Tres Arbres de considerable mida; un pi, una alzina i un surera. Al trencall que va al Corral girem a llevant cap al Tur del Pollastre, on accedim per corriolets embrollats traats pels caadors. Dalt del modest tur sens obre una vista esplndida dArenys de Mar, la vila, el port i el cementiri de la Sinera dEspriu. Baixem cap al torrent den Dois i parem per esmorzar. Serpentejant, el cam davalla fins a linici del torrent, sota els Tres Turons del Montalt. Arribem, rial avall, al cam del Remei i pugem a lermita, closa dins una finca privada. Seguim vers lHostal del Sol, passant per Can Cat de Dalt, per arribar al Far de Can Jalp, curiosa construcci per orientar el propietari de Can Jalp per que no fou possible ja que la llum desorientava els pescadors. Desprs dadmirar lesplndid castell i el seu llac, visitem el roure de Gernika, donaci del Govern dEuskadi en reconeixement als propietaris per lacolliment de nens bascos exiliats durant la guerra del 36. Acabem fent un vermut al costat dels cotxes i repartint el programa de les matinals del 2014. Matinal guiada per lEnric Castells, amb lassistncia de Montserrat Hugas, Nria Pairot, Caterina Pedrell, Carme Rodrigo, Josep M. Parera, Joan Arroyo, Maria Uribe, Maria Arroyo, Jordi Roca, Carme Reixachs, Teresa Camins, Elena Castells, Vicente Martnez, Miquel Roca, Montserrat Custal, M. ngels Leardy, Pepi Conejo, Xavier Rodrguez, M. Rosa Juli, Carles Villar, Alba Mora, Montse Mola i Llus Pineda.

Laboriosa no es pot dir que ens hagi resultat fer la preparaci daquesta sortida pel Montnegre ja que bsicament sha repetit lexcursi que es va fer lany passat per la mateixa zona (vegeu Cingles 108, pg. 27). Lnica excusa que podem donar per fer-ne la repetici s que volem conixer els mateixos indrets en plena tardor amb els camins coberts daquest tpic i esps fullam amb les seves mltiples tonalitats docres i daurats. Amb aquesta escapada pel Montnegre shan fer dos cims emblemtics; el Tur Gros (773 m) i el Tur den Vives (766 m). Per aquest motiu hem tingut el punt de trobada a Sant Sim i des dall ens hem repartit per omplir els vehicles i fer el desplaament des de Matar fins a la Urbanitzaci Montnegre (abans Casa Nova de Mas Pont) i el primer que hem visitat s la magnfica i ms que centenria Font Montnegre amb els seus monumentals faigs. El recorregut segueix pel cam de Can Vives de la Cortada i el GR fins dalt la cresta. Desprs cap al Prat Perell des don remuntem el Tur den Vives. Continuem cap al Coll de Basses i enfilem fins a La Telefonista i el Tur Gros. Des daqu davallem fins a la Font Montnegre i daquesta manera retornem al punt de partida.Sortida guiada per lEnric Castells amb la participaci dEnric Bernabeu, M. Rosa Villa, ngels Rodrguez, Joaquim Itoiz, Llusa Pursals, Santiago Combarros, Montse Hugas, Carme Reixachs, Jordi Roca, Loli Osorio, Vicente Martnez, Francesc Serres, Quima Robles, Montse Mola, Elena Castells, Albert Francesch, Teresa Fbregas, Pepi Conejo, Rosa M. Juli, Bea Castells, Lola Sarrin, Marta Belis i Xavier Rodrguez.

Sant Cebri de Cabanyes (Foto: Vctor Ligos)

La foto que no podia faltar (Foto: Joaquim Itoiz)

La Font Montnegre (Foto: Joaquim Itoiz) El Tur del Pollastre (Foto: Josep M. Parera)

Festeta per tancar lany (Foto: Josep M. Parera)

22214

Activitats realitzades

23215

41 CURSET DINICIACI A LESPELEOLOGIA per Assumpta Triad

El diumenge 10 de novembre de 2013 ens desplacem a la Cerdanya, per realitzar la primera sortida de prctiques, a la Fou de Bor (4.280 metres de recorregut i -172 metres de desnivell, desprs de les darreres exploracions el 2011 del sif per Artur Kozlowski i Chris Jewell).

Ens dividim en dos grups; uns ens endisem a la Tuta Gran per la via curta en direcci a la sala Cerdanya, per buidar el sif; els altres ho fan a travs de la via llarga. Arribat el primer equip al sif que dna accs a la galeria Ramn Canela, comprovem que el sif est prcticament buit, noms traiem unes galledes per evitar mullar-nos, i accedim a la galeria ms maca del recorregut. De tornada, els dos grups intercanviem les vies, fins quasib lentrada, on iniciem el descens a la galeria Badalona, darrer tram de la cavitat, per contemplar el sif, al final de la galeria, actualment en exploraci, pel Caving Diving Exploring i el GEB, amb un recorregut de 1.050 m de longitut subaqutic, amb un punt baix a -96 m.

La segona sortida, el 17 de novembre de 2013, es va portar a terme lentrenament de tcniques de progressi vertical. A causa de la pluja, vam canviar Les Pedritxes pel rocdrom de la colla castellera dels Capgrossos, una installaci magnfica que ens va permetre fer lactivitat amb tota normalitat i preparar-nos per a la primera entrada a un avenc. Deixem constncia del nostre agrament a la colla Capgrossos per la seva col.laboraci.

El 24 de novembre de 2013, tercera prctica, ens desplacem al Pla de Querol (masss del Garraf) per fer els primers avencs del curs, en dues cavitats clssiques diniciaci. LAvenc den Passant (-31 m) i lAvenc Emili Sabat (-39 m). La progressi tcnica del grup s molt bona i, com sempre, el pas del tap de xampany a lAvenc Emili Sabat es converteix en un bon final de festa. Ja estem preparats per a un avenc de ms envergadura.

La Fou de Bor, enfangats a la sortida (foto: Carlos Rodrguez) Prctiques de progressi vertical (foto: Xavier Rub)

Al fons de lAvenc Emili Sabat (foto: lber Filb)

El dia 1 de desembre de 2013 fem la darrera i quarta prctica. Ens dirigim cap a Olesa de Bonesvalls i agafem una pista forestal (el cam de les Fenaloses) fins a lalada del Mas de lEsquerr, i al bell mig del torrent trobem la boca de lAvenc de lEsquerr (-336 m).

El mat s fred, fet que encara ens convida ms a entrar dins de la cavitat on la temperatura ser ms agradable. Lobjectiu s que tots els cursetistes ultrapassin els 100 metres de fondria, a la via del Rat Penat.

Iniciem el descens del pou Faura i Sans fins al repl de la providncia (-15 m) on sinicia una rampa que ens aboca a una nova vertical (-28 m), pou que muntem amb dues cordes paral.leles per augmentar la velocitat de progressi i poder ajudar els espelelegs novells en el pas dels fraccionaments, en cas de necessitat, la base del qual s la Sala Arthur Brussoto.

A sota duns grans blocs, una colada en suau pendent dna accs al Pou J. Len (-34 m), que instal.lem tamb amb dues cordes paral.leles al seu fons. Baixem un ressalt de 6 metres, estem a la Cambra Nupcial, continuem lexploraci per una curta galeria en forma de pany invertit que deseguida es desfonda, essent aqu linici dels Pous del Balconet; el primer s de 21 metres de fondria.

Estem a -120 m i encara hi ha molt avenc per davant, per ho deixarem per a una altra ocasi. Lobjectiu ha estat assolit, aix que iniciem el retorn a la superfcie a bon ritme. Unes hores desprs surt lltim espeleleg de la cavitat.

Aix finalitza la darrera sortida, i el curset, encara que els membres de la secci despeleologia desitgem que per als espelelegs novells no sigui el final, sino linici duna afici, que per a alguns de nosaltres s, i ha estat, una gran passi.

Baixant lAvenc de lEsquerr (foto: Carlos Rodrguez)

Activ

itats

real

itzad

es

24216

RUTA PER PARRQUIES I DLMENS DESPOLLA (Alberes)(SORTIDA COLLECTIVA DE NOVEMBRE)

per Llus Filb i Josep M. Parera (Fotos: Josep M. Parera)

Una surera amb una branca trencada pel vent

Dolmen Girarols

Una irrupci daire fred procedent de centreeuropa a lencontre amb una borrasca carregada dhumitat damunt la mediterrnia, estronc la travessa de la Coma de lOrri a Ulldeter prevista per al mes de novembre de 2013. Aquest fred prematur deix la muntanya curulla de neu i castigada pel torb.Si est sent normal una avanada de lhivern, el que no s habitual sn les calors que ens acompanyaren fins mitjan novembre. Com que no calia prendre riscos per camins de mal fer, i amb la collectiva a les Alberes mig embastada per quan fes falta, all ens nanrem. En tot cas, si algun tram daquell empordans ens quedava per lligar, ja ens en sortirem. Al cap i a la fi, uns cops de tramuntana no fan tanta basarda com un torb a les carenes dalta muntanya.Fos pels temps insegur o pel canvi de destinaci, la colla de caminants minv i, encabits en quatre cotxes -tot plegat frem divuit-, ens presentrem al poble dEspolla.Cap a les deu del mat, havent aparcat els vehicles a peu de carretera, en el cam dEspolla al coll de Banyuls, engeguem la caminada. Som just davant el mol de la Regarda.Fem uns 800 metres seguint la carretera i enfilem a continuaci un dreturer corriol cap a lesquerra fins al Dolmen de Girarols I, restaurat, i que els arquelegs el classifiquen com de corredor. Al llarg del cam nanirem trobant ms, daquestes enigmtiques restes de la cultura megaltica, de les quals s ple el terme dEspolla. Com el de Girarols II, un xic ms amunt de la muntanya, i encara un altre, que no hem anat a veure, que s el de Puig Balaguer, tots dos malmesos i susceptibles duna restauraci futura. Arribem a un coll que hem anomenat com de Puig Balaguer (no consta als mapes). En aquest punt conflueixen tres pistes, una que ve del Mas Corbera, una segona procedent dels Castanyers i que porta al Mas en runes de Sant Mart; de la tercera pista, no en tenim informaci. No prenem cap dels tres camins indicats, sin que agafem un corriol que, girant cap a ponent, voreja un tur sense nom. Passem a continuaci per un bosquet de sureres de notable port i figura turmentada.

Dolmen Girarols IEs tracta dun sepulcre megaltic dinhumaci restringida, Presenta una cambra trapezodal i corredor amb testimonis visibles de paret seca. Conserva la porta que tancava la cambra. Les lloses sn de Pissarra i la forma s trapezodal, est datat vers 3200 - 2700 aC. (informaci extreta de la Viquipdia) Sorprn lalineaci amb qu han estat plantades les sureres, damunt terrasses sostingudes per murs pissarrosos de pedra seca, ben conservats i de rstica bellesa.Una altra mostra de lindustrialisme rural que ens ofereix la contrada, sn les estries que damunt la roca viva hi han anat deixant el pas de carruatges o de tirs de bosquetans o sureraires.

A ms, en indrets com ara prop de Sant Gens dEsprac, hi ha indicis que el cam havia estat enllosat.El vent, que ens ve acompanyant tota la jornada, mostra la seva rbia al pas pels camins careners. I es fa sentir encara ms quan deixem el bosc i lhem dentomar com podem i fent tentines, en creuar per la baixa vegetaci de la mquia. I arribem a Sant Gens dEsprac, on el pas se suavitza; les aiges del rierol, avui somortes per la fragor tramuntanal, captiven la mirada i asserenen lesperit, enmig de laspror daquestes muntanyes. A reds dels embats ms forts del vent, alts i foruts pollancres, lbers i verns donen lacollida al vianant. Prats exigus guanyats a la boscria circumdant, algun antic hort, un pou i unes corts abatudes per labandonament, acompanyen modestament la senyoria de lesglsia parroquial, fent conjunt amb un mas adossat a la faana, encavalcats com per donar-se suport i formar un espai arrecerat.

Sant Gens dEsprac (Segles x a xii)Terme format per masies esparses. Est documentada des de lany 1279 (Ecclesia de Asparago). Ledifici actual, adossat a una masia, sembla una obra dels segles xii o xiii, segurament fruit de la reconstrucci dun temple ms antic, del qual resten alguns vestigis a la base dels murs. Consta duna nau rectangular, coberta amb volta apuntada i capada amb un absis semicircular. La porta, formada per dos plecs de mig punt, timp i llinda monoltica, s a la faana de migdia. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una prop de la porta i laltra al bell mig de labsis. (bibliografia extreta de la Viquipdia i Catalunya Romnica) s mig mat, i el lloc i lhora conviden a fer un recs, a les corts, sense teulat i enmig dun verdissar.En acabat, fem de saltamarges per creuar el rierol; el pont, se

Sant Gens dEsprac (s. X a XII)

Activitats realitzades

25217

Sant Mart de Baussitges (s. X) Collada del Vent

lendugu una rierada no fa pas gaire temps. Resseguim la riba pel seu marge esquerre i tot seguint una pista que es va enfilant cap a Sant Mart de Baussitges, veiem larc del pont que abans permetia el pas de vehicles i que tamb va quedar esbotzat per la riuada. De fet a peu es pot passar pel damunt del que ha quedat o, si es vol, passar a gual una mica ms amunt.Ens adrecem cap a Sant Mart de Baussitges prenent una drecera a lesquerra del cam. s marcat amb fites, puja pel bosc una mica costerut per amable i surt just per sota de Sant Mart, de forma que estalvia un revolt de la pista.Al costat daquesta ermita, et ve un sentiment de quietud que convida a comtemplar el paisatge. El robust campanar despadanya que guarda el seu flanc nord li dna una digna solidesa. Sant Mart de Baussitges s una intrpida ermita afermada als bruns esqueis alberencs, vell recer de les nimes esporoguides dels masos venals, que va ser restaurada lany 1991 i podrem comparar el seu estat anterior per les fotografies del volum ix de la Catalunya Romnica. lEmpord II. (s una esglsia molt antiga datada a principis del segle x, labsis es trapezodal, gaireb quadrat, la teulada s de pedra de pissarra, a la porta que est orientada a ponent shi accedeix des duna esplanada closa amb paret de tanca que possiblement hagi estat el cementiri) (Font: Catalunya Romnica i Viquipdia).Fins aqu, el cam ens era conegut. Per a la resta, els sants ens guiarien. I aix fou, ajudats, sha de dir, dalgun artilugi amb botonets que ens guiava igualment des del cel.Posem per a la fotografia del grup i en acabat prenem la pista que cap a ponent ens portar fins a la Collada del Vent. En aquest punt, ens servim de la informaci de les fotografies aries, on sendevina un cam que tira pel dret en direcci sud i que sesfuma dins del bosc. Malgrat que costa interpretar la finalitat dun cam de vehicles que t laparena de quedar mort en arribar a la fondalada del torrent, ens arrisquem a fer-ne el descens. Baixem, doncs, fins al Crrec dels Cantons, que podem creuar i recuperar un viarany que ens endinsa en una fosca boscria. Un atapement de sureres, arboos i brucs, creix

entre parets de pedra seca i blocs de roca gegantins. Una claror tnue baixa dels arbres per entre les fulles, dna relleu als verds i tafina els sentits. El crec del trepig de fulles seques s tot el s que arrenquem del bosc. Embadalits per la bellesa fugissera del paratge, marxem en silenci.Unes marques grogues avisen del cam cap al dolmen dels Cantons, que no hem visitat perqu ja es va fent tard.A una hora fora tardana gaireb les quatre de la vesprada- fem una aturada per menjar, i ho fem al Coll dels Llipoters, a poc de sortir del bosc dels Cantons. Ens intrig tant aquest topnim, que alguns, enredats en debats filolgics, gaireb sobliden demprar la boca per a altres afers ms urgents. Us direm, sense temor a passar per ignorants, que noms un resolgu lenigma, informant-nos al cap duns dies, molt sviament, que el llipoter no s res ms que larbo. Amb ms pena que alegria, en no saber a quina hora sacabar el dia, de tantes voltes i puja-i-baixa que venim fent, seguim la pista cap a ponent fins a trobar una cabana de caadors. Aqu prenem una pista poc fressada, -ai mare meva!- que a uns 350 la deixem i busquem un corriol no massa definit altre cop ?- que ens porta fins al dolmen dArreganyats. s un sepulcre dit de corredor, refet i excavat els anys 1979 i el 1986. Desprs de fer una curta marrada, encertem a passar per davant duna interessant cabana de pedra seca. Una mica ms avall, torna a pujar, que encara no sha acabat el dia, per una pista que ens aboca de ple al GR 11 i que ve de Recasens. Deixem per a una altra ocasi la visita al proper dolmen de les Morelles i enfilem el GR 11 que ja sense ms sorpreses i en no gaire estona, ens ha de conduir fins als vehicles. Per arribar-hi, voregem el venat de Els Vilars, passem per la font del Cadecs, i en pocs minuts per una altra pista, ja hi som.Abans darrencar els cotxes, decidim, amb bon criteri, un alto fent marrada, per fer un vi al poble de Perelada.Recorregut: 18 Km Horari: 6 horesGuiada per Josep M. Parera (Pepus) i David Cspedes

Cabana de pedra seca El Sol ponent marca el cam amb les ombres

Activ

itats

real

itzad

es

26218

Coll dels Llengots

Permeteu-me recordar un detall de lescrit que vaig fer en la collectiva al Santuari de Lord.

Una ltima llicncia He de confessar-vos que la meva intenci primera era accedir a la Vall de Lord a travs de la Serra de Bastets, per den la construcci de la presa lany 1997, la correspondncia de camins va quedar completament escapada i per enllaar-los cal fer una volta impossible de completar amb les condicions actuals duna collectiva. Ara b, el projecte de la Serra de Bastets o Els Llengots resten guardades a la motxilla per si algun dia sescau una ruta per aquest sector. Sincerament, crec que val la pena.

B, doncs, una vegada feta aquesta mena dintroducci-recordatori, intentar situar-vos a la ruta.

Com era desperar, pel lloc i lpoca de lany, el fred i les condicions climatolgiques no varen defraudar, una immensa gebrada ens va rebre noms baixar de lautocar. Semblava talment que hagus nevat.

Vrem comenar el cam ben a prop don hi havia un vell conegut, el Pont de Vallonga, com ja sabeu, salvat de les aiges per mig oblidat en un torrent de Sant Lloren de Morunys.

La pista ben glaada seguia rasa amunt, ben aviat a lesquerra pogurem observar els esvelts i verticals cingles dels Llengots, que so la part ms occidental de la Serra dels Bastets. En aquests cingles, shi pot trobar, arrapada a les escletxes de la roca, lherba medicinal te de roca. Seguim ascendint fins al primer coll de la jornada, el de Llengots.

Des daquest coll, pogurem observar les parets de la cara nord

de Busa, amb el seu fams Capolatell (La Pres de Busa). I el Santuari de Lord. I tamb la indicaci dun sender que es dirigeix a lantiga casa de Traserra, (hi ha indicacions no escrites que aquest sender s molt dificults en les condicions estrictament hivernals).

Desprs desmorzar, iniciem el descens fins arribar al fons del clot i una altra vegada la gebrada s omnipresent. Aqu es podia observar el cam que es dirigeix cap a lanomenat estret del Saquer, que comunicava la propera casa dels Llengots amb el venat de Castelltort, a la vora del riu Aigua de Valls

Seguim la pista en direcci al proper coll, ben aviat veiem un rtol que ens indica la ubicaci de la Font del Forat, que neix al mateix llit del torrent.

Passats uns quinze minuts, vrem passar per sota un gran cirerer; es podien observar els antics camps de conreu de lenrunada casa dels Llengots, avui coberts de joves cirerers. Salvatge, solitria i humida regi coberta de pi roig, amb un sotabosc de boixos acompanyats dalgun avellaner.

Desprs duna perllongada pujada, arribem al segon coll anomenat de Maana. Poc abans darribar al coll i arran de cingle es troba la Balma de Massana. De llevant a ponent, la Serra dEnsija, el Pedraforca, el Cad, la Serra del Verd i el Port del Comte, formen part de la panormica que salbira des daquest coll.

Tot seguit, ens endinsem per una espessa obaga per dirigir-nos cap al proper coll de Vera i el corriol que ara seguim s molt ms agrat que el que havem fet fins ara.

El coll de Vera s el tercer contrafort que hi ha dins la nostra

SERRA DELS BASTETS(SORTIDA COLLECTIVA DE DESEMBRE)

per Llus Hugas (Fotos: Josep M. Parera)

Fondo dels LlengotsPujant al Coll dels Llengots

Cam del coll de Massana

Activitats realitzades

27219

Cantada de nadales al coll de Vera Foto de grup al coll de Vera

Accedint al coll del Grauet de Valielles Dinar al coll del Grauet de Valielles Cam de baixada a Aiguaviva

ruta, que enllaa la serra de Busa amb la dels Bastets. I que, per altra banda separa les conques hidrogrfiques del Cardener i lAigua dOra.Tal com estava previst, es va procedir a la installaci del pessebre, que, per les circumstncies poltiques del moment, tenia un cert to reivindicatiu i, per tant no hi va faltar lestelada. La cantada de nadales va acabar darrodonir aquest acte simptic de lltima collectiva de lany.Seguim el cam que baixa cap a la vall de Valielles.A uns cinc minuts dhaver emprs la marxa, observem a lesquerra del cam lanomenat Pouet de coll de Vera, un forat on neix aigua, i que era lantiga font de la casa, costa una mica de veure. Seguim aquest cam pel mig del bosc, (amb un canvi climtic considerable), format per grans roures i pins amb un sotabosc de boix i algun ginebr. Ara el cam gira vers lesquerra per enfilar el que ser lltim coll de la ruta, el Coll del Grauet de Valielles. Per accedir-hi, per, s necessari salvar un petit grau de roca.En aquest petit grau, hi ha un senderet que condueix al Tossal de la Viuda o de Les Viudes (1.363 m.) Cim format per dos promontoris de la mateixa alada separats per un petit collet. Bo i que aquest cim forma part dels Cent Cims la relaci de temps no ens permetia la seva realitzaci.Desprs de dinar, tan sols ens resta baixar en direcci a la casa de colnies dAiguaviva per un sender mig perdut i que lalternativa el converteix en una baixada fora rpida, per com que canvivem altra vegada a zona obaga, de mica en mica la gebrada tornava a ser espaterrant, un paisatge esplndid per que a la vegada ens suggereix si en aquell lloc no marxava la blancor en tot lhivern.

DAiguaviva surt una pista fora ampla que es dirigeix al nostre objectiu final, el pont de lAigua de Valls a la carretera de Berga a Sant Lloren de Morunys.

Al pont ja ens esperava lautocar per tonar-nos cap a casa, per encara faltava lltima activitat del dia. Aix que, al final de lembassament de la Llosa del Cavall, ens vam aturar per anar fins a la Casa Rural de la Llosa del Cavall. Ens van oferir un berenar ben complet, gentilesa de lAgrupe, per acomiadar daquesta manera, com va essent costum cada any, i per celebrar el tancament de la temporada de Collectives 2013.

Espero que aquest itinerari hagi satisfet les expectatives dels assistents a la sortida, en aquests paratges poc coneguts per nosaltres i per si de cas em guardo a la motxilla un proper recorregut pel sector de Canalda i un altre per Pratformiu.

Tamb vull fer esment de la collaboraci rebuda per trobar els camins den Miquel Aliberas, en Llus Pineda i en Josep M. Parera.

Cal dir que aquesta sortida va tenir lloc el 15 de desembre de 2013 i en la qual van participar 34 excursionistes.

Com a ancdotes fora de ruta. he de fer constar lenrenou del primer moment amb la presncia de dos autocars a la sortida, i la indisposici inicial del conductor que ens va fer perdre un temps primordial per complir els objectius de la sortida amb ms tranquillitat.

Bibliografia:

La Vall de Lord, Guia turstica i excursionista de Jaume Fruits i Sayol

28220

Activ

itats

real

itzad

es ?

Dissabte ha estat plovent de forma intensa i contnua, per la previsi del temps anuncia que diumenge al mat podem tenir algun ruixat alternat amb clarianes amb tendncia a aclarir-se cap al migdia. s diumenge, 8 del mat, hora de sortir i est plovent intensament. Davant del dubte de deixar-ho crrer, mini-assemblea i per unanimitat decidim anar fins a Collsacreu i all decidirem. Som tan sols 13 ja que hi ha gent que sha donat de baixa o no shan inscrit per por a la pluja. Just sortir de Matar cap a Arenys no plou. Deixem els cotxes all i no com tenem previst fer-ho a Riells per si torna a ploure i hagussim de tornar enrere. Ens mantindrem en contacte amb en Pepus, que ens fa de suport , per si un cas...Sortim de Collsacreu (360 m.), ens enfilem per lAvinguda del Montnegre que surt a lesquerra i passem tota la urbanitzaci fins a trobar-nos amb la pista que ens mena a Can Carcasss, actual casa de colnies. Passem el Pla de les Bruixes i el Pla de Carcasss. Malgrat la pluja daquests dies no hi ha bassals. Ens llueix un tmid sol. Tot resseguint la carena ens arribem al Pla de Forcs. Seguim el cam de lesquerra per no passar tota lestona per la pista que va a Cal Paraire. Aviat arribem a Coll Sens, fins ara el dia i la visibilitat ens acompanya. Al davant mateix, tenim unes magnfiques vistes sobre la vall de la Vallalta i sobre els turons predominats del Montnegre: Tur den Vives (753 m.), Montnegre de Ponent (754 m.), Tur Gros (757 m.) i Montnegre de Llevant (726 m.). Arribem a Cal Paraire, petit venat que pertany a Sant Iscle de Vallalta. Fa un temps aquestes cases shavien abandonat i estaven semiderrudes, afortunadament totes estan ara restaurades o en procs de restauraci. A lesquerra haurem tingut una extensa vista que abasta quasi tot el Valls, Montserrat, Sant Lloren del Munt, els cingles de Sant Miquel del Fai, de Bert i el Puiggracis, per la boira baixa que omple la vall de Vallgorguina i tot el Valls no ens ho permet veure. Comencen a caure les primeres gotes, una pluja suau i gens molesta, no cal tapar-se gaire, apareix algun paraigua. Una forta pujada ens duu a Can Camps una magnfica casa de color blanc molt ben conservada, els contraforts que reforcen el lateral de la casa i el forn de pa adossat al final de la casa, li donen laspecte dabsis duna esglesiola. Seguim fins a Can Pota, aprofitem que ha amainat el plugim i que encara estem a la banda del Maresme per esmorzar, daqu a pocs metres entrarem al Valls i dara endavant caminarem per la part obaga dels turons del Montnegre. En dies de bona visibilitat des daquest pujador podrem veure la torre del santuari del Corredor i el mar. Abandonem el paisatge de pins pinyoners, pins blancs i alzines sureres recentment escorxades, brolla amb borreres blanques, bruc i marfulls.

VallsHem arribat al Coll de Can Poliva (482 m.) entrem al Valls. En el coll ens trobem el GR-92 que coincideix amb el GR-83 fins arribar a Sant Mart de Montnegre. El GR-92 sinicia a

Can Camps

Castanyers del Montnegre Can Fuirosos

Port Bou (Girona) i ms o menys seguint tota la costa arriba per territori catal fins a Pont de lOlivar a Ulldecona (Tarragona), El tram de Catalunya t 561 km. i forma part del GR-E-10 que uneix els pasos bltics amb el Mediterrani, el n 92 s perqu el tram catal havia destar acabat pel 1992 (Olimpades de Barcelona). Daquesta Gran Ruta, a Catalunya hi ha mltiples petites variants. Fora de Catalunya, segueix per Valncia i Mrcia, el tram andals que ha darribar fins a Gibraltar encara no est acabat. La nostra Marxassa coincideix amb el GR-92 des de Sant Mart de Montnegre fins al Corredor, passant per Vallgorguina. Seguim la pista direcci Montnegre; dues fortes pujades desprs del coll ens deixen en el punt ms enlairat de litinerari davui (578 metres), dara endavant quasi tot el cam ser una perllongada baixada, amb algun lleuger repetj. El paisatge vegetal predominant ser dalzines, roures i castanyers, aquests ara sense fulles per que ens permeten veurels amb tota la seva alria. De tant en tant, les clarianes ens permeten tenir una magnfica visi del Montseny, en algun moment veurem les muntanyes nevades del Pirineu. La pista segueix el perfil de les faldes dels turons del Montnegre amb uns constants giravolts. Torna a aparixer, encara que per poca estona, una lleugera pluja, al llarg de la resta del dia ja no tornar a ploure i fins i tot dinarem amb sol. Abandonem la pista i ens enfilem per un petit trencall a m dreta amb una lleugera pujada. En cas de no veurel, arribarem igualment a Sant Mart de Montnegre per amb uns 200 metres ms de recorregut. Tot seguit una petita crulla, en aquest punt coincideixen el GR-92, el GR-83 i el GR-5 que baixa del Tur Gros. El GR-5 neix a Canet de Mar i acaba a Sitges, t un recorregut de 214 quilmetres passant pels Parcs Naturals de Montnegre, Montseny, Obac i Montserrat. Estem a Terra Negra. El nom li ve per laflorament de pissarres que lerosi ha esmicolat i lha fet barrejar-se amb el terra deixant predominant el color negre. En poca estona ens plantem a Sant

GR-83 CAM DEL NORD: Collsacreu - Breda Biabrea (2a etapa)(SORTIDA COLLECTIVA DE GENER)

per Vctor Ligos (text i fotos)

Activitats realitzades

29221

Desprs de dinar a lera de Can Bac

Mart de Montnegre (467 m.). Ens entaulem en el restaurant per prendre un caf. El cam segueix avall per ens aturem a visitar lesglsia. Des del davant de lesglsia podem entreveure una magnfica panormica sobre el masss del Montseny. Estan a punt de fer missa i cal accelerar la visita. Lactual esglsia va ser bastida els segles xvii-xviii, per els documents ms antics lesmenten ja lany 985, igual que en el mateix document ja apareixen els topnims de Montnegre i Olzinelles. Era lantiga esglsia del castell, seu de la baronia de Montnegre. Lesglsia s duna sola nau amb dues capelles a cada costat, portada senzilla coronada per un masss campanar de torre que ocupa tota lamplada. El cementeri situat al darrere encara est actiu i acull nadius de la zona i familiars. Al costat de lesglsia hi ha una casa dacollida amb 8 o 10 habitacions, regit per la comunitat de frares caputxins dArenys de Mar.

La Vall de FuirososIniciem els descens cap a la Riera de Fuirosos. Aqu en el paisatge predomina lalzina surera. Una crulla de tres camins plsticament molt fotogrfics ens dna linici duna pronunciada baixada, amb constants crulles que no donen lloc a prdua, ja que estan molt ben senyalades. Abans haurem passat per un arbre singular, el Suro Gros, un arbre monumental amb tres branques. Un corriol fora erosionat pel pas de motos i bicis, amb un fort pendent ens mena a Can Riera. Hem arribat a la Riera de Fuirosos. El nom prov del llat rivos foirosos torrents desbordants. El cam gira 90 a nord, tot seguint el curs descendent de la riera, fins a desaiguar a La Tordera, on acabar la nostra etapa. Caminem per banda esquerra de la riera, una pista ampla i transitable als vehicles ser el nostre cam fins al final detapa. El soroll de laigua de la riera, ara fora enfonsada, ens acompanyar. La riera, o riuet, encara baixa amb fora aigua. Altra volta el paisatge torna a canviar, les suredes i els alzinars comparteixen amb rodals de pi pinyoner i a la fondalada la vegetaci de ribera predomina en grans trams del recorregut fins a la Tordera. Al cap de poc ens trobem a m esquerra una gran masia amb porxos que ens dna la benvinguda, s la que porta el nom de la riera, som a Can Fuirosos. Davant de la casa es veuen les restes duna installaci agrcola dedicada al cultiu de kiwis, no deuria tenir xit ja que sembla no estar en actiu. Al costat de la casa hi ha localitzat un forn de vidre, no hi anem i pot ser motiu duna posterior visita. Ens volem arribar fins a lermita que sentreveu just passada la casa entre una compacta paret desbarzers i arbres. El cam no

es deixa veure i cal cercar-lo. Som a lermita de Sant Cebri de Fuirosos. Ermita dorigen romnic per molt refeta en poques posteriors pels propietaris de la masia (actualment est molt malmesa). El petit cementiri adossat a lesglesiola ens mostra les lpides de les darreres persones enterrades, sn de la segona meitat del segle xix (1862-1872). A la paret de lesglsia hi ha un rtol que ens indica a que el paratge era Lugar de Fuirosos. Distrito Municipal de Montnegre. Partido de Arens de Mar. Provincia de Barcelona. Sembla que el temps shagi aturat, des de finals del segle xix que la vall pertany judicialment a Sant Celoni. Seguim baixant, ara el cam travessa unes zones de treball agrcola. A Can Torres hi ha una petita explotaci agropecuria de conreu ecolgic que menen uns neorurals, amb molts esforos intenten recuperar unes bones, per petites, terres de conreu per a pastures i farratge dels animals que tenen. Al cap de poca estona ens trobem amb lantiga masia de Can Bac. Com a moltes cases daquestes contrades la introducci, a meitat dels anys 60 del segle passat, de nous combustibles, primer el petroli i desprs el gas, per cuinar, portar laband de les feines del bosc: llenya, carb, suro... que abans servien per aportar algun diner durant letapa dhivern i possibilitava laportaci de diner lquid que ajudava a suportar una economia dautosuficincia. Aix va provocar laband de moltes masies. Algunes shan rehabilitat com a segones residncies o com a cases rurals. Lamentablement, Can Bac est abandonada; una llstima, ja que el seu emplaament s magnfic, situada en un petit pla sobre la riera i amb un domini visual total sobre la vall. Aprofitarem la seva antiga era per dinar. Un cop refets, ja sols ens queda una hora llarga de cam. Desprs de Can Bac la vall seixampla i tornem a veure al nostre davant les faldes del Montseny. Un petit pont ens porta ara a caminar per la banda dreta de la riera. Just passat el pont, al davant sens presenten les parets duna antiga pedrera que avui no sexplota. Des que hem passat el pontet, la riera la tenim tocar, laigua baixa neta i cristallina creant un bonic paisatge de vegetaci de ribera. A m esquerra tornem a trobar un pontet que no travessarem amb la indicaci dun cam que ens duria a Can Puig , que veurem ms endavant a m esquerra del cam. Can Puig s una masia del segle xii, per que als anys seixanta es va abandonar; avui sha recuperat com a casa rural. El pas de la riera sestreny i al damunt dun roquissar a m dreta veiem una potent construcci, estem passant sota Ca lOller, no ser fins ms endavant, i girant-nos, que podrem apreciar el conjunt de construccions, fins a vuit, de diferents etapes arquitectniques. s una de les cases senyorials ms importants del masss del Montnegre, amb extenses propietats. El viatge sest acabant, sols ens queda passar per sota lautopista i travessar La Tordera. Malgrat les pluges daquests dies, el riu no baixa molt cabals i podrem passar-lo descalant-nos, s un pas que no arriba a cobrir el turmell per... arriba el 7 de cavalleria convertit en 4x4 den Pepus, en tres viatges ens passa a laltre costat del riu. Els conductors dels cotxes ja poden anar fins a Collsacreu a buscar els seus vehicles mentre la resta fa els 300 metres que hi ha fins a lestaci de Riells-Viabrea o estaci de Breda. En poca, estona recollim tota lexpedici i, fent un parell de quilmetres, ens aturem a La Batllria per prendre una beguda i acomiadar-nos. Ha estat una jornada fora interessant.

Sant Mart de Montnegre

Notici

ari

30222

Us comuniquem que les ltimes altes que shan registrat han estat les segents:-Albert Ruz Quadrada -Jan Casal Feliu-Laura Surez Snchez -Alfred Torrents Cases-Manel Snchez Barrera - Lola Sarrin Paterna -M. ngels Rodrguez Fernndez

I N F O R M A C I O N S G E N E R A L SALTES DE SOCIS

UNA BONA OFERTA DE LEDITORIAL PIOLET ALS SOCIS DE LAGRUPE

LEditorial Piolet ofereix a les Entitats Excursionistes adherides a la FEEC (segons conveni signat al maig 2013), un 40% de descompte en la compra de qualsevol de les publicacions, mapes, guies o literatura de muntanya en format paper; i un 25% de descompte en la compra de cartografia digital.Per a ms informaci o comandes podeu escriure un correu a: editorialpiolet@editorialpiolet.comTamb es pot consultar el catleg online a:http://issuu.com/editorialpiolet/docs/catalog12x53_30oct

TROFUS AGRUPACI 2013El Trofeu Agrupaci serveix per distingir les activitats ms singulars o destacades de cada any. Enguany shan lliurat desprs de lAssemblea Anual de Socis, el 24 dabril del 2014. Els mereixedors del Trofeu Agrupaci 2012 han estat: Nria Camp, Maria Garcia, Josep Ll. Fors i Jaume Sala com a Equip ACE al Circuit Catal de Raquetes de Neu. Tamb lhan rebut Emili Suriach, Dylan Suriach i Joan Miquel Labrador, com a classificats a les Caminades de Resistncia. I, per ltim, Carme Fossas i Jordi Nogueras en la novetat de Caminades dUltra Resistncia. A tots ells lenhorabona!

ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS 2014 El dijous 24 dabril de 2014 va tenir lloc lAssemblea anual de socis, a les 8 el vespre, presidida per Vctor Ligos, acompanyat del sots-president Enric Castells, del tresorer David Cspedes, del secretari Llus Filb i amb lassistncia de 33 socis. Va comenar lordre del dia amb la lectura i aprovaci de lacta de lassemblea anterior. Va seguir la memria de les activitats de lany 2013 i es van destacar les activitats de ms relleu, que han estat: 26a. Marxeta, 20a. Marxassa, 41. Curs diniciaci a lespeleologia, 1es. Sortides monogrfiques descalada, 5a. Nocturna 7 Turons, 2a. Nocturna de Santes, 16. El Dorado desqu dalta competici, 19. Curs de descens de barracns i engorjats, i 2n. Curs de natura. Tamb es va parlar de les sortides mensuals com les Collectives.cat i les Matinals de lAgrupe.En la presentaci de lestat de comptes, va resultar que lexercici 2013 ha tancat amb un saldo de 40.550,02 . En el pressupost per al 2014 sha previst uns ingressos de 18.250 i unes despeses de 26.155 . Tot seguit, unes informacions del president sobre la gesti amb Patrimoni per a ampliaci despai sota la rampa; amb Pumsa per la compra del local; i amb el Museu Municipal sobre la situaci del material en dipsit de la nostra propietat. Dactivitats futures es va dir no a lOpen Raid, s a les noves sortides Ms amunt dels 2000, si a la Nocturna de Santes i s a lequip de Marxeta dirigit per David Cspedes. I es va acabar amb el torn obert de paraules on es va fer una proposta que podem valorar com la ms destacada de la jornada. Un grup de socis va proposar muntar un rocodrom bulder dins del local de lAgrupe i van presentar un projecte molt elaborat amb les possibilitats de com fer-ho realitat. Desprs dexplicacions i rpliques lAssemblea va decidir estudiar el projecte que es va considerar molt interessant, complicat, oport i amb gran projecci de futur per revifar i dinamitzar lEntitat. En tot cas es va emplaar, quan calgui, a convocar una assemblea extraordinria per decidir qu fer.

FE DERRATES...Al Cingles 111, a la pg. 21/181, all on diu la Tordera-Matar que organitza la UEC de Matar, ha de dir ... que organitza el C. A. Laietania.

Equip ACE de Raquetes de Neu (foto: Josep M. Parera)

Classificats a les Caminades de Resistncia (foto: Josep M. Parera)

Classificats a les Caminades dUltra Resistncia (foto: Josep M. Parera)

A m alada sobre el futur rocdrom bulder (foto: Josep M. Parera)

31223